Documents del Tercer Sector Social és una col.lecció de publicacions de la Taula d’entitats del Tercer Sector social deCat...
Índex6   documents del tercer secTor social
ContingutsPresentació	                                                                                  81	Introducció	   ...
PresentacióL’Observatori del Tercer Sector, amb el suport de        La publicació que teniu a les mans demostra al’ICASS, ...
En els darrers anys, la necessitat de coordinació       Els resultats mostren que la cultura de lai col·laboració entre le...
1 Introducció10   documents del tercer secTor social
1.1 Estructura de les                                >	 Antecedents: explicació de la coneixença de                       ...
1.2 La recerca realitzada1.2.1 Fases i metodologiaAquesta publicació és part d’una recerca més àmplia sobre els models inn...
Fase V. Anàlisi de la informació i                   Per al treball de camp i la identificació d’entitatselaboració de la ...
1.3 La col·laboració                                  Figura 2: Algunes formes habituals de                               ...
La col·laboració entre                                1.4 Tipologies deorganitzacions                                     ...
Figura 3: Esquema models de col·laboració                        Estratègics                                              ...
El compromís                                          >	Els recursos i les activitats que es comparteixen                 ...
Àrea B: col·laboracions estratègiques                    >	Apareix la necessitat de la figura del liderat-                ...
Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català   19
2 La selecciód’experiències20   documents del tercer secTor social
2.1 Definició de bona     2.2 Criteris de selecciópràctica de col·laboració Per fer la selecció de les bones pràctiques qu...
Elements de base per                                  Elements específicsuna bona pràctica                                ...
2.3 Quadre resum d’experiències                             Àrea A: experiències d’integració i fusió                     ...
Àrea B: col·laboracions estratègiques                                    >	Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell.    ...
Àrea C: projectes en col·laboració                                     >	Ared (Fundació per la reinserció de dones)       ...
3 Experiènciesd’integració ifusió                    Estratègics                                                          ...
3.1 Integració d’entitats que treballen en l’àmbitde la discapacitat intel·lectual                      Actors            ...
Punt de partida de la col·laboracióEn una primera fase i partint dels 3 acords de desbloqueig fonamentals presos a l’inici...
Creació de DincatEl grup Dincat es crea com una entitat de tercer nivell que segueix la següent arquitectura insti-tuciona...
Què s’ha aconseguit amb la                             Per saber-ne méscol·laboració?La creació de Dincat és recent i el f...
3.2 Fusió de cooperatives de serveis socials                      Actors                                           L’exper...
Abans de produir-se la fusió i durant un any            A nivell organitzatiu, es reestructura l’organi-aproximadament, le...
Arrel de la posada en marxa de Suara sorgeixenaltres oportunitats de col·laborar. La pertinença                           ...
3.3 Fusió de dues entitats ambserveis complementaris                      Actors                                          ...
El punt de partida de la col·laboració                   Figura 7: Incorporació de PRISBA com una líniaLa complementarieta...
Què s’ha aconseguit amb la                           Per saber-ne méscol·laboració?Tant FIAS com Prisba es beneficien. Pri...
3.4 Integració d’entitats d’àmbitsd’actuació diferents                      Actors                                        ...
Per aquest motiu es creen aliances amb entitats      Punt de partida de la col·laboracióespecialitzades en aquests nous àm...
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català

730 views

Published on

D3). "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català": és un instrument teòric i pràctic sobre els models de col·laboració entre les entitats del Tercer Sector Social català.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
730
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català

  1. 1. Documents del Tercer Sector Social és una col.lecció de publicacions de la Taula d’entitats del Tercer Sector social deCatalunya destinada a donar a conèixer estudis, recerques i informes en relació a la realitat i els reptes que té aquest sectora Catalunya. La col.lecció sadreça principalment a les més de 3000 organitzacions socials vinculades a la Taula per mitjàde les seves entitats membres, al seu personal remunerat i voluntari, i a totes les institucions, els acadèmics, els mitjans decomunicació i els professionals interessats en aquests temes.D1 - L’estat de la qualitat a les ONG socialsD2 - Els costos de la qualitat a les ONG socialsD3- Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social catalàJunts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social catalàEdita Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunyaestudi realitzat per l’Observatori del Tercer Sector www.observatoritercersector.orgEquip de recerca Pau Vidal i Laura Lecina (coordinació), Gemma Puig i Ana VillaBarcelona, novembre 2010suport a l’edició Servei d’Ocupació de Catalunya, Fons Social Europeu. Aquesta publicació està subvencionada pel programa deProjectes Innovadors i està patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu.suport a la recerca Aquest estudi està subvencionat pel programa de Projectes d’innovació i projectes de suport tècnic i estàpatrocinat per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.Concepció gràfica i disseny Fundació Catalana de l’Esplai-Suport AssociatiuImpremta AMPANS Servei de ImpremtaDipòsit legal: B-42.121-2010ISBN: 978-84-693-7940-0BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Junts per la societat : experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català. – (Documents del tercer sector social ; D3) Bibliografia ISBN 9788469379400 I. Vidal, Pau (Vidal García), ed. II. Lecina, Laura, ed. III. Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya IV. Observatori del Tercer Sector V. Col·lecció: Documents del tercer sector social ; D3 1. Entitats sense ànim de lucre – Catalunya 061.235(467.1)Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunyawww.tercersector.catObservatori del Tercer Sectorwww.observatoritercersector.orgLes publicacions de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya estan pensades per a la seva màxima difusió i volen contribuir a la millora del tercer sectorsocial. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtamenta www.tercersector.cat4 documents del tercer secTor social
  2. 2. Índex6 documents del tercer secTor social
  3. 3. ContingutsPresentació 81 Introducció 101.1 Estructura de les experiències 111.2 La recerca realitzada 121.3 La col·laboració 141.4 Tipologies de col·laboració 152 La selecció d’experiències 203 Experiències d’integració i fusió 263.1 Integració d’entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual 273.2 Fusió de cooperatives de serveis socials 313.3 Fusió de dues entitats amb serveis complementaris 343.4 Integració d’entitats d’àmbits d’actuació diferents 374 Experiències de col·laboracions estratègiques 424.1 Coordinació d’entitats d’un mateix àmbit d’actuació en diversos territoris 434.2 Creació d’una nova entitat complementària 484.3 Realització d’un programa conjunt que es transforma en una organització 514.4 Creació d’una nova entitat per treballar en un nou territori 554.5 Creació d’una nova organització entre entitats socials i empreses 584.6 Creació d’un projecte compartit d’activitats complementàries 614.7 Creació d’un catàleg d’activitats compartides per a un col·lectiu concret 664.8 Gestió compartida d’un centre de dia 705 Experiències de projectes en col·laboració 745.1 Aprofitament d’un recurs en desús 755.2 Espais i elements de gestió compartits entre entitats de segon nivell 795.3 Activitats formatives conjuntes 835.4 Desenvolupament compartit d’una eina de gestió de serveis 865.5 Avaluació de l’eficàcia de les Comunitats Terapèutiques 905.6 Creació d’un distintiu conjunt per una agrupació d’entitats 945.7 Aula de tecnologies per la recerca de feina 976 Mirant al futur 1006.1 Elements clau per desenvolupar una cultura de col·laboració al Tercer Sector Social 1016.2 Identificació de 10 dificultats 1016 .3 Identificació de 12 aprenentatges 102Annexos 104Annex I: Participants 105Annex II: Bibliografia 106 Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 7
  4. 4. PresentacióL’Observatori del Tercer Sector, amb el suport de La publicació que teniu a les mans demostra al’ICASS, ha dut a terme una interessant recerca partir d’exemples concrets que aquest camí éssobre els models i les estratègies de col·laboració possible i que ens pot aportar importants be-existents entre les entitats del Tercer Sector So- neficis a les entitats, als usuaris, al conjunt delcial de Catalunya. Es tracta d’un treball inno- Tercer Sector i a la societat en general. Perquèvador que des de la Taula d’entitats del Tercer col·laborant podrem donar un millor servei a lesSector Social hem cregut interessant de publi- persones i a la comunitat.car dins de la nostra col·lecció Documents, a fi Vull agrair a l’Observatori del Tercer Sectorde donar-la a conèixer al conjunt de les entitats l’encert d’haver promogut aquesta recerca, i fe-socials que agrupem. licitar-lo pels interessants exemples que en ellaVivim uns anys cabdals per al conjunt de les descriu i analitza. Així com el suport del Serveientitats socials del país, marcats pel procés de d’Ocupació de Catalunya, en el marc del projec-desplegament de les noves lleis socials, i per una te 3creix.cat, per a la seva edició en el llibre quecrisi econòmica que està posant en tensió no ara mateix teniu a les mans.només el desplegament previst d’aquestes lleis,sinó també el funcionament ordinari de moltesentitats i la seva missió d’atenció als col·lectiusmés vulnerables.En aquest context difícil i ple de reptes les enti-tats socials necessitem guanyar eficiència, perseguir duent a terme la nostra activitat, i perarribar més lluny en els nostres objectius. I te-nim un camí per aconseguir-ho: col·laborar mési millor entre nosaltres.Àngels GuiterasPresidentaTaula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya8 documents del tercer secTor social
  5. 5. En els darrers anys, la necessitat de coordinació Els resultats mostren que la cultura de lai col·laboració entre les entitats catalanes ha col·laboració ja està present entre les entitatsestat cada cop més present i és un factor clau del Tercer Sector Social, i és un tema que ha vin-per a la millora competitiva de les entitats. gut per quedar-se. Són nombroses les entitats que mantenen algun tipus de col·laboració, noEs tracta d’un tema recent en què es va apre- només amb altres organitzacions, sinó tambénent des de la pràctica què és el que funcio- amb altres actors socials com l’administracióna per tal que les col·laboracions siguin útils i pública i en casos, l’empresa privada.efectives. Des de l’Observatori del Tercer Sectorhem iniciat una línia de recerca específica sobre Esperem que aquest recull d’experiències siguila col·laboració al sector no lucratiu. L’objectiu una eina útil, que ajudi a recórrer el camí de laés ajudar a conceptualitzar i identificar els col·laboració entre entitats a les organitzacionsfactors claus d’èxit, a partir de l’anàlisi de les no lucratives catalanes.relacions de col·laboració, identificant apre- Volem destacar la bona acollida que ha tingutnentatges que puguin ser d’utilitat per la resta aquesta iniciativa entre les entitats. També vo-d’organitzacions del sector. lem agrair la col·laboració de l’Icass, que haAquesta publicació que tens a les mans és el finançat aquesta primera recerca, i de la Taulapunt de partida. No hem arrencat des de la teo- d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya,ria. Hem volgut iniciar la reflexió des de la pràcti- que ha col·laborat amb l’edició de la publicació.ca, identificant experiències de col·laboració queja s’estan produint, i evidenciant que les entitatsestan acostumades a treballar plegades.PAU VIDALCoordinador de l’Observatori del Tercer Sector Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 9
  6. 6. 1 Introducció10 documents del tercer secTor social
  7. 7. 1.1 Estructura de les > Antecedents: explicació de la coneixença de les entitats prèvia a la col·laboració, si havienexperiències treballat conjuntament abans o si havien tin- gut contacte en alguna entitat de segon o tercerLa publicació que teniu entre les mans, recull nivell, per exemple.experiències de col·laboració rellevants dutes > Descripció: breu resum del què consisteixa terme per entitats catalanes, que més enllà l’experiència i quines actuacions es realitzen ende visibilitzar, conèixer i difondre-les, pretenen col·laboració.oferir claus d’èxit i aprenentatges transversals Aquest apartat també inclou, per una banda, elamb l’objectiu de fomentar la seva rèplica en punt de partida de la col·laboració, on s’expliquenaltres contextos similars. els acords inicials que es van prendre i les prime-Les bones pràctiques seleccionades es pre- res decisions preses conjuntament i per l’altra, lasenten a través de fitxes que segueixen una creació del projecte conjunt, on es descriu comestructura homogènia. L’exemple mostra els es duen a terme les accions, quin procedimentdiferents apartats que componen cadascuna segueixen, com es formalitzen els acords...de les experiències: > Què s’ha aconseguit amb la col·laboració?: es recullen els principals resultats que ha tingut la col·laboració i algunes previsions de futur, si el 1 projecte està en una fase molt inicial. 2 6 5) Què se’n pot aprendre? 3 Informació útil per la replicabilitat del cas en 5 4 altres organitzacions. 6) Per saber-ne més. En el cas d’experiències en què s’ha creat una nova organització a partir de la col·laboració, s’ofereix la informació d’aquesta nova entitat.1) Títol. En el cas d’experiències en què les entitats tre-2) Identificació de l’experiència. ballen en un projecte conjunt que no té perso-En aquest quadre s’indiquen els actors que ori- nalitat pròpia, s’ofereix la informació de les en-ginen l’experiència de col·laboració i una breu titats que actualment impulsen el projecte. Si esdescripció de les accions que realitzen conjun- tracta d’un projecte impulsat per organitzacionstament. L’objectiu és oferir la informació de dins d’una federació, s’ha optat per incloure lapartida per la lectura de l’experiència. informació de la federació.3) Per què és rellevant?S’expliquen els factors que fan que s’hagi consi- A la descripció de les experiències s’han incorpo-derat un exemple positiu de col·laboració entre rat algunes referències gràfiques i textuals rela-entitats. cionades per a què la lectura sigui més senzilla i4) En què consisteix? més propera.Es descriu el procés dut a terme i s’identifica Finalment, la darrera part de la publicació contéel que ha permès la col·laboració. Per facilitar els annexos, que inclouen el resum metodològic,la lectura de l’experiència, es divideix en els el llistat de participants (tant prescriptors comsegüents subapartats: tècnics i/o directius de les entitats entrevista- des) i la bibliografia utilitzada en l’estudi. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 11
  8. 8. 1.2 La recerca realitzada1.2.1 Fases i metodologiaAquesta publicació és part d’una recerca més àmplia sobre els models innovadors de col·laboracióentre entitats no lucratives realitzada entre el març i el novembre de 2010 i que disposa de lessegüents fases:Figura 1: Fases de l’estudi Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 FASE V FASE I FASE II FASE III FASE IV Anàlisi i Modelització Recerca Identificació Treball elaboració de de les bibliogràfica d’experiències de camp la publicació estratègies Març i abril Abril D’abril a juliol De juliol a Maig novembreFase I. Recerca bibliogràfica Fase III. Modelització de lesEn aquesta primera fase es va realitzar una re- estratègies de col·laboració,visió bibliogràfica i documental sobre l’àmbit integració i/o fusióde la col·laboració intra i inter sectorial, posant Arrel de la informació recollida es van concep-especial atenció en aquestes dinàmiques dins tualitzar, definir i sistematitzar diferents tipolo-el tercer sector. També es van recollir experièn- gies de col·laboració, recollint les especificitats icies a través de pàgines web d’organitzacions i impacte de cadascuna d’elles.xarxes d’entitats. Fase IV. Identificació iFase II. Identificació d’experiències aprofundiment de bones pràctiquesEn aquesta fase es van identificar experiències de col·laboració, integració i/o fusióde col·laboració, integració i/o fusió entre enti- (treball de camp)tats de l’àmbit dels serveis socials. A través de la primera identificació d’experiències es va realitzar una aproximació a les bonesA partir de la nostra experiència i la col·labo- pràctiques identificades en cadascun de lesració de prescriptors, s’identificaren tot tipus tipologies identificades.d’iniciatives per disposar d’un ventall ampli peltreball de camp: fusions, convenis per la gestió Es van realitzar entrevistes a directius i/o per-compartida de serveis, UTE’s, xarxes, etc. sones de l’equip d’aquelles entitats que han impulsat els processos de col·laboració. Aques- tes entrevistes es van sistematitzar i se’n van extreure els aprenentatges i els elements clau per tal que les bones pràctiques poguessin ser capitalitzades per la globalitat del sector.12 documents del tercer secTor social
  9. 9. Fase V. Anàlisi de la informació i Per al treball de camp i la identificació d’entitatselaboració de la publicació catalanes que han realitzat algun tipus de col·laboració es va recorre a experts com a in-Després del treball de camp, es va analitzar tota formants clau i prescriptors.la informació recollida, tant durant la cerca bi-bliogràfica com amb els prescriptors i les entre- Es va contactar amb plataformes d’entitats, fe-vistes realitzades, per tal de redactar l’informe deracions, confederacions i coordinadores, ser-de resultats de cara a la publicació. veis públics i departaments administratius pro- pers a entitats, oficines universitàries, expertsParal·lelament a l’elaboració de l’informe, es va en el sector... La informació recopilada, junta-realitzar un grup de lectura amb la participació ment amb la identificació de diferents directorisde diverses persones d’entitats del sector, per i guies d’entitats, va facilitar una primera selec-tal que poguessin fer les seves aportacions en la ció d’organitzacions per entrevistar.fase d’anàlisi de la informació. En total, es va contactar amb 18 prescriptors que facilitaren la informació de més de 50 expe-1.2.2 El treball de camp riències de col·laboració de diferents tipus. A partir d’un primer anàlisi de les experiènciesPer a realitzar el treball de camp d’aquest estudi proposades i, considerant els criteris de selecciós’ha utilitzat tècniques d’investigació qualitati- i representativitat prèviament establerts, es vanves seguint les següents etapes: escollir 21 bones pràctiques de col·laboració.> Establiment d’un pla o guia de treball detallat. Finalment, després de l’anàlisi de la informació> Contacte amb prescriptors per tal d’identificar obtinguda i, reforçant els criteris definits, es vanun univers d’experiències de col·laboració de tot seleccionar les bones pràctiques que apareixentipus. a la publicació.> Identificació d’experiències de col·laboracióentre entitats del tercer sector social com a pos-sible bones pràctiques.> Realització de les entrevistes.> Buidatge i anàlisis de la informació recollida.> Selecció definitiva de les bones pràctiques.> Redacció de les experiències de bones pràcti-ques.> Validació de la redacció de l’experiència perpart de les entitats implicades. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 13
  10. 10. 1.3 La col·laboració Figura 2: Algunes formes habituals de col·laboració entre entitatsLa col·laboració entre organitzacions i amb al-tres agents de la societat cada cop és més ne- > Actuacions dins les organitzacions de segoncessària i es converteix en una eina per acon- i tercer nivell.seguir que les actuacions de les entitats del > Cessió d’espais i materials.tercer sector siguin més eficients i assoleixin > Realització de campanyes i/o programesmés impacte. conjunts.Els diferents agents socials estan en cons- > Organització de jornades o actes conjunts.tant interacció exercint els seus rols i les sevesresponsabilitats. Les organitzacions treballen > Realització d’activitats de comunicació i sensibilització de la societat.conjuntament amb altres agents socials i cadacop són més conscients de la importància que > Xarxes, moviments, grups i plataformes d’organitzacions.tenen aquestes relacions. Per aquest motiu,i d’una manera més o menys estructurada, in- > Voluntariat compartit.corporen diferents formes de col·laboració en elseu dia a dia. > Establiment de convenis de col·laboració.Els agents amb què es relaciona el Tercer Sec- > Acords per la cerca de finançament conjunt. Font: Observatori del Tercer Sector, 2010tor Social són variats i sovint es donen diversescol·laboracions alhora. En aquest sentit, ens > Prestació de serveis conjunta.podem trobar múltiples models on cada sec- > Creació d’organitzacions prestadores detor realitzi un paper divers i en el cas concret de serveis administratius i de gestió.les organitzacions no lucratives, amb diferents > Fusions d’entitats.formes de col·laborar:14 documents del tercer secTor social
  11. 11. La col·laboració entre 1.4 Tipologies deorganitzacions col·laboracióEn el context d’una societat relacional és neces-sari que el tercer sector sigui plural però també 1.4.1 Un esquema bàsicque estigui cohesionat i ben coordinat per així Per facilitar la identificació de les diferents ti-assumir el seu paper, juntament amb el sector pologies de col·laboració que es donen, s’hapúblic i el sector privat lucratiu. En aquest sen- treballat en un esquema basat en la durada,tit, la col·laboració entre organitzacions es pot els objectius i el compromís. Aquests tres ele-considerar molt útil. ments destaquen per la seva transversalitat, jaNo obstant, també hi ha d’altres motius que po- que estan presents en tot el procés i en totes lesden empènyer les organitzacions a col·laborar experiències de col·laboració.entre elles: Aquests elements clau s’han concretat en dos> Per sumar esforços: La fragmentació i l’ato- eixos: els objectius i la durada, que permeten vi-mització de vegades comporta duplicar esforços, sibilitzar, per una banda, el grau d’importànciauna oferta poc diferenciada i la incoherència en- estratègica dels objectius de la col·laboració itre les diferents accions i entitats. La manca de per l’altra, la seva durada.coordinació pot provocar que l’impacte de lesactuacions sigui poc significatiu i que es perdi En l’eix dels objectius, com més estratègics si-l’efectivitat i la confiança. guin aquests per l’organització, més amunt es situarà l’experiència. En l’eix de la durada, com> Per ser més eficient: Es pot guanyar en eficà- més llarga sigui la relació establerta, més a lacia i/o eficiència si es treballa conjuntament en dreta es situarà. El compromís ve donat per lala prestació d’un servei enlloc de fer-ho de ma- combinació dels dos elements, com més estra-nera aïllada. Per aquest motiu a l’hora de plan- tègics i més llarga sigui la col·laboració el ni-tejar l’inici de qualsevol acció és important tenir vell de compromís en la col·laboració serà mésen compte quines entitats ja estan treballant al elevat.mateix camp.> Per ser sostenibles: Sobretot per les orga-nitzacions més petites, però també per tota laresta, la col·laboració es pot plantejar com unanecessitat i alhora una oportunitat enfront lesexigències d’un entorn cada cop més competitiu. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 15
  12. 12. Figura 3: Esquema models de col·laboració Estratègics Compromís A a re À OBJECTIUS B a re À Instrumentals C Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 a re À - + DURADAEls objectius La duradaHi ha dos tipus d’objectius: els instrumentals La durada de la col·laboració està directamenti els estratègics. Els objectius instrumentals relacionada amb el tipus d’objectius marcats i elsón aquells dirigits a produir un efecte concret. temps necessari per a assolir-los. En general, elsFaciliten la concreció de les tasques i la defini- objectius més instrumentals no requereixen unció clara dels rols. El fet que els objectius siguin període d’execució gaire llarg, mentre que pelsmés instrumentals no implica que siguin més objectius estratègics, cal una planificació acura-senzills, ja que es poden assolir totalment i re- da i el seu plantejament és a mig o llarg termini.presentar un èxit. En aquest sentit, cal tenir en La durada també determina el grau de complexi-compte que, per assolir un objectiu concret, es- tat dels elements de gestió de la col·laboració,pecífic i més instrumental, es necessita un nivell sobretot en la seva implementació. Per exemple,de compromís ajustat a l’objectiu. és important fer una bona previsió del tempsEls objectius estratègics representen un va- que es trigarà per realitzar cadascun dels canvislor fonamental en el futur de l’organització i organitzatius.parteixen d’uns elements de base molt sòlidsalhora que compartits entre les organitzacionsque col·laboren. En general, requereixen méstemps per assolir-los i el nivell de compromísés més alt.16 documents del tercer secTor social
  13. 13. El compromís > Els recursos i les activitats que es comparteixen generen canvis rellevants en l’organització in-Establir un compromís i mantenir-lo és essencial terna de les entitats, integrant part dels seusper a qualsevol nivell de col·laboració. Sense com- elements interns.promís no es pot donar una bona col·laboració,ara bé, hi ha diferents nivells de compromís en > Es genera un únic equip de treball en algunesfunció dels objectius i la durada establerta. o en totes les àrees de treball. Per aconseguir- ho cal reestructurar les plantilles o generar unaEl compromís està relacionat amb el grau de nova estructura amb personal nou. Gran part derenúncia i el grau de responsabilitat que s’està les persones de les entitats col·laboradores esdisposat a assumir en la col·laboració. poden veure afectades per la col·laboració. > El grau de comunicació i transparència i el grau de confiança exigit és elevat. En aquest1.4.2 Les tipologies nivell de col·laboració entren en joc molts ele- ments cal conèixer tots els aspectes de les entitats col·laboradores.A partir de l’esquema anterior, s’han identificattres tipologies bàsiques de col·laboració. > El respecte mutu és un element impres- cindible per a iniciar i mantenir el procés deLes àrees no són estanques, és a dir, cada procés col·laboració.pot ser una tipologia en un moment determinat > Fa falta un altr grau d’adaptabilitat i flexibi-i després evolucionar cap a una altra. litat, ja que les entitats deixen de considerar-seTot seguit es repassen les característiques organitzacions independents per començar aespecífiques que defineixen cadascuna. tenir un sentiment de pertinença a una sola en- titat. Es produeixen molts canvis en les entitatsÀrea A: integracions i fusions fins arribar a ser pràcticament una, i per tant s’han d’adaptar elements organitzatius, s’ha deEn aquesta àrea es troben aquelles col·labora- ser flexible i cedir en alguns aspectes.cions que impliquen una integració parcial o > La motivació i la implicació són imprescin-total, la qual cosa implica canvis rellevants en dibles, s’han de realitzar esforços considerablesles estructures organitzatives o la creació de i no perdre de vista els objectius principals.noves organitzacions. > La definició dels rols de les persones impli-Les principals característiques que defineixen cades ha de ser clara i s’ha de transmetre a totaquesta zona són les següents: l’equip.> La durada de la col·laboració és pràcticament > La visió de futur és compartida i és necessa-indefinida. ri tenir clar fins a on es vol arribar i planificar el> Els objectius són estratègics, vinculats direc- camí per arribar-hi.tament a les estratègies de cada organització. > El lideratge és imprescindible, ja sia indi-> El grau de compromís és el més elevat, en vidual o compartit. Es necessita per crear lescomparació a la resta d’àrees. Com en els altres sinèrgies, enfortir el discurs, les decisions i lestipus de col·laboració, el compromís s’ajusta al accions necessàries per tal que la col·laboraciótipus d’objectius i a les necessitats del tipus de avanci. Les conseqüències de la seva absència ocol·laboració. A més, aquest compromís s’ha de d’un mal lideratge, poden repercutir negativa-mantenir en el temps. ment en tot el procés. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 17
  14. 14. Àrea B: col·laboracions estratègiques > Apareix la necessitat de la figura del liderat- ge, i les conseqüències de la seva absència o d’unEn aquesta àrea es troben col·laboracions que mal lideratge poden repercutir negativament enimpliquen realitzar algun canvi a l’estructura tot el procés.organitzativa de les organitzacions, i en les quesovint el projecte en comú s’integra a la pròpia > És necessari definir, encara que sigui bàsica-organització. ment, els rols de les persones implicades a la col·laboració.Les seves principals característiques són:> Es tracta de col·laboracions de mitjana du- Àrea C: projectes en col·laboraciórada. Es tracta de col·laboracions bàsicament asso-> Els objectius normalment combinen ele- ciades a projectes conjunts, però que permetenments de caire instrumentals i estratègics i en assolir els objectius marcats.ocasions, poden ser d’un dels dos tipus.> El grau de compromís evoluciona ajustant-se Les característiques que defineixen aquest tipusal tipus d’objectius de la col·laboració, i en relació de col·laboracions són les següents:a les altres tipologies, el nivell és mitjà. En la ma- > Són col·laboracions de curta durada (encarateixa línia que en les col·laboracions puntuals, que es repeteixi en més d’una ocasió).aquest compromís pot ser màxim, adequat a les > Els objectius acostumen a ser de caire ins-necessitats del tipus de col·laboració. trumental (accions senzilles d’executar i con-> Els recursos i les activitats que es compar- cretes), i a curt termini, tot i que es poden anarteixen, normalment, generen alguns canvis convertint en estratègics si l’acció concreta queen l’organització interna de les entitats i es es realitza es va replicant.comencen a integrar alguns elements. > El compromís s’ajusta al tipus d’objectius> L’equip de cada entitat ha de treballar con- de la col·laboració, i en relació a les altres tipolo-juntament en bastants aspectes i és necessari gies, el nivell és baix. Això no vol dir que no hi hagiestablir relacions i contacte entre els equips de compromís, aquest pot ser màxim, però adequatles diferents entitats col·laboradores. El per- al que necessita el tipus de col·laboració.sonal segueix depenent de cada entitat, però > Es comparteixen recursos o es realitzen acti-es pot produir algun canvi d’assignació de res- vitats de forma conjunta, però això no suposaponsabilitats, la creació de noves tasques o la canvis substancials en l’estructura, ni orga-incorporació de nou personal. nitzativa ni de funcionament, de les entitats. És> El grau de comunicació i transparència i el una acció molt específica que no suposa integrargrau de confiança exigit és més alt que en la ti- gaires elements interns.pologia anterior, en consonància amb el nivell > L’equip de cada entitat ha de treballar con-de col·laboració establert. juntament en alguns aspectes, però segueix> El nivell d’adaptabilitat i flexibilitat necessa- depenent a tots els efectes de la seva entitat.ri és relativament elevat ja que les entitats han No es fa reestructuració de plantilla, ni canvis ende començar a posar en comú diversos elements els llocs de treball. Pot suposar, en alguns delsque inicialment són diferents a cadascuna de les casos, la contractació de personal de manera es-entitats. poràdica.> Fa falta d’un cert grau de motivació i impli- > El grau de comunicació i transparència i elcació, ja que es pressuposen certs canvis i esfo- grau de confiança exigit també s’adequa alrços que han d’anar acompanyants d’un interès nivell de col·laboració establert. Les comunica-inicial. cions acostumen a ser bastant àgils i concises.18 documents del tercer secTor social
  15. 15. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 19
  16. 16. 2 La selecciód’experiències20 documents del tercer secTor social
  17. 17. 2.1 Definició de bona 2.2 Criteris de selecciópràctica de col·laboració Per fer la selecció de les bones pràctiques que apareixen a la publicació es van recollir i analit-L’Observatori del Tercer Sector ja ha realitzat una zar moltes experiències de col·laboració entrellarga sèrie de publicacions en què s’identifiquen entitats del Tercer Sector Social. D’aquestes,bones pràctiques i experiències del tercer sector. se’n van seleccionar les bones pràctiques inclo-En aquesta publicació s’utilitza el concepte de ses a la publicació, tenint en compte els criterisbona pràctica per denominar les experiències de selecció establerts.dutes a terme per organitzacions no lucrativesque han funcionat, i/o estan funcionant, en undeterminat context a partir de les quals es po-den extreure aprenentatges transversals enversla col·laboració entre entitats.Es tracta doncs d’una definició operativa, cons-truïda amb l’objectiu de ser útil per a aquestapublicació. Des d’aquesta perspectiva, les ex-periències de col·laboració seleccionades nopretenen ser les millors pràctiques sinó que ofe-reixen exemples positius de diferents maneresde col·laborar i treballar conjuntament.Finalment, s’ha valorat que les experiències decol·laboració compleixin una sèrie de criteris,que són útils per l’aplicació per part d’altres enti-tats i que cobreixen la representativitat en diver-sos àmbits d’actuació.Figura 4: Criteris de selecció de les experiències > Nivell de sistematització de les accions. > Actitud proactiva. Elements de base per > Innovació i originalitat. una bona pràctica > Impacte dels resultats de l’experiència. > Replicabilitat de l’experiència. > Pràctiques en ús. > Diversitat de motivacions. Elements específics Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 > Diferents tipus de col·laboració. envers la col·laboració > La importància de la col·laboració per les entitats. Elements de > Diversitat de sectors o àmbits temàtics d’actuació. representativitat > Diversitat de col·lectius destinataris. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 21
  18. 18. Elements de base per Elements específicsuna bona pràctica envers la col·laboracióNivell de sistematització de les accions: s’ha Diversitat de motivacions: es recullen expe-valorat favorablement que les iniciatives estiguin riències que responen a diferents necessitats idocumentades i que recullin per escrit l’acord que es sorgeixen per diverses motivacions.de col·laboració. Encara que existeixin entitats Diferents tipus de col·laboració: s’ha valorat elque hagin realitzat o realitzin col·laboracions si- fet que les experiències seleccionades mostrinmilars, la documentació escrita i la seva difusió diferents estratègies de col·laboració.afavoreix la posada en pràctica i l’execució de lesdiferents accions. La importància de la col·laboració per les entitats: un factor especialment significatiu aActitud proactiva: davant la realitat social l’hora d’escollir les bones pràctiques ha estat ela què s’enfronten les entitats, els canvis en grau d’importància que tenia per a les entitats lal’entorn, variacions en el marc socioeconòmic i col·laboració, tant pel seu cas concret, com perlegislatiu o les pautes i tendències socials, exis- un col·lectiu o la societat en general.teixen diferents respostes per part de les orga-nitzacions. Cal destacar les que aprofiten elsfactors externs com a recursos per al seu desen-volupament i millora. Elements deInnovació i originalitat: es destaquen espe- representativitatcialment aquelles experiències amb planteja-ments innovadors envers la col·laboració i que, Diversitat de sectors o àmbits temàticsmitjançant activitats i metodologies originals, d’actuació: les experiències seleccionades te-han aplicat noves idees que han resultat útils i nen diversitat en quan als àmbits d’actuacióexitoses per les entitats. propis del Tercer Sector Social per poder ofe- rir una visió panoràmica. Així, es poden trobarImpacte dels resultats de l’experiència: s’han experiències d’àmbits com infància i joventut,valorat les experiències de col·laboració que tot discapacitat, inserció social i laboral, gent gran,i que hagin pogut tenir dificultats en alguna drogodependències, entre d’altres.etapa del procés, han seguit endavant i han fun-cionat amb èxit. També s’ha tingut en compte Diversitat de col·lectius destinataris: per talque amb el fruit de la col·laboració s’hagin acon- d’escollir les experiències, s’ha tingut en compteseguit fites amb impacte social. que aquestes reflectissin un ventall ampli de di- ferents col·lectius de persones destinatàries.Replicabilitat de l’experiència: s’ofereixen ex-periències que poden ser fàcilment replicables ode les què es pot adaptar part de l’experiència ad’altres entitats.Pràctiques en ús: s’ha procurat que els exemplesde bones pràctiques no estiguin basats nomésen idees abstractes, sinó que s’estiguin aplicanto en procés d’implantació.22 documents del tercer secTor social
  19. 19. 2.3 Quadre resum d’experiències Àrea A: experiències d’integració i fusió > Federació APPS (Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual). Integració d’entitats > Coordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat que treballen en l’àmbit de la Psíquica de Catalunya. discapacitat intel·lectual > Associació Empresarial APPS. > Dincat – Discapacitat Intel·lectual Catalunya. > Cooperativa de Treballadores Familiars (CTF) Serveis Sociosanitaris. Fusió de cooperatives > Educadors d’Acolliment Social (EAS). de serveis socials > Escaler Cooperativa. > Suara. Fusió de dues entitats de > Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS). serveis complementaris > Fundació Catalana Prisba. > Fundació Plataforma Educativa. > Fundació Gentis. > Fundació Resilis. > Fundació Infància i Família. > Fundació Astres. Integració d’entitats d’àmbits > Eina Activa Empresa d’inserció. d’actuació diferents > Fundació Utopia. > Eina Activa empresa d’inserció SL. > Associació Acciona’t. > Associació Acció Social Terres de l’Ebre. > Plataforma Educativa. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 23
  20. 20. Àrea B: col·laboracions estratègiques > Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell. > Fundació Privada Ginac. > AISD Viver de Bell-lloc. Coordinació d’entitats d’un > Cooperativa La Fageda. mateix àmbit d’actuació en > Fundació Privada Mas Albornà. diversos territoris > Fundació Privada Onada. > Fundació Privada Tallers de Catalunya. > Associació Sant Tomàs – PARMO. > Sinergrup – Grup d’entitats amb sinèrgia social. > Arrels Fundació. > Assís Centre d’Acollida. Creació d’una nova entitat > Companyia de les Filles de la Caritat. complementària > Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. > Fundació Mambré. > Fundació Un Sol Món. Realització d’un programa > Aires (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses conjunt que es transforma en Socials de Catalunya). una organització > Càritas Catalunya. > Cooperativa Roba Amiga. > ENTORN, sccl. Creació d’una nova entitat > 6TELL SCCL.per treballar en un nou territori > Escoletes.coop. > Taller Àuria.Creació d’una nova organització > Teixidors.entre entitats socials i empreses > Molí d’en Puigvert (fins al 2008). > Moltacte, emprenedors socials. > Insercoop SCCL.Creació d’un projecte compartit > Fundació Joan XXIII. d’activitats complementàries > Fundació El Llindar. > Fundació Hospital Pere Claver. Creació d’un catàleg > Creu Roja Catalunya. d’activitats compartides per a un col·lectiu concret > Fundació Pere Tarrés. Gestió compartida > IReS. d’un centre de dia > Escaler (des del 2008 Suara).24 documents del tercer secTor social
  21. 21. Àrea C: projectes en col·laboració > Ared (Fundació per la reinserció de dones) Aprofitament > Fundació BenAllar. d’un recurs en desús > Institut de les Filles de Maria Auxiliadora (Les Salesianes). > Fundació Mercè Fontanilles. > Art integrat. > Associació Estrep. Espais i elements de > Fundació Persona i Valors. gestió compartits entre entitats de segon nivell > Fundació Antonio Jiménez. > Fundació Ciutat i Valors. > Fundació Comunitat i Valors . > Sinergia Social, Centre de Gestió d’iniciatives Socials. Activitats formatives > Federació Catalana d’entitats contra el càncer (FECEC). conjuntes > Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). > ECOM. > TRACE (Assoc. Catalana de Traumàtics Cranioencefàlics i Dany Cerebral). > Associació ESCLAT. > Fundació Privada Auxilia Barcelona. > AFAP (Assoc. de Famílies per l’Ajuda al Poliomelític). Desenvolupament compartit > ACAM (Assoc. Cívica d’Ajuda Mútua).d’una eina de gestió de serveis > ASPACE (Assoc. de Paràlisi Cerebral). > Fundació Privada Llars de l’Amistat Cheshire. > APPC –(Assoc. Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona). > SINIA (COGD Ciutat Vella FCCL). > Fundació Pere Mitjans. > AREMI (Assoc. de Rehabilitació del Minusvàlid). > ATRA Associació. Avaluació de l’eficàcia de les > Fundació Salut i Comunitat (FSC). Comunitats Terapèutiques > Associació Tramuntana d’Ajut i Reinserció del Toxicòman (ATART).Creació d’un distintiu conjunt > Federació Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).per una agrupació d’entitats > Sectorial d’Iniciativa Social. Aula de tecnologies > SURT Fundació de dones. per la recerca de feina > Fundación Esplai. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 25
  22. 22. 3 Experiènciesd’integració ifusió Estratègics Compromís A a re À OBJECTIUS B a re À Instrumentals C a re À - + DURADA26 documents del tercer secTor social
  23. 23. 3.1 Integració d’entitats que treballen en l’àmbitde la discapacitat intel·lectual Actors L’experiència> Federació APPS (Federació catalana propersones amb discapacitat intel·lectual). Creació de Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya) a partir de la fusió de diverses> Coordinadora de Tallers per a Persones amb organitzacions de l’àmbit de la discapacitatDiscapacitat Psíquica de Catalunya. intel·lectual.> Associació Empresarial APPS.Per què és rellevant? Un any més tard, es reprèn el projecte i s’adopten tres acords de desbloqueig fonamentals: no parlar d’absorció sinó d’integració per mantenirAquesta experiència destaca per la magnitud aspectes d’identitat d’ambdues entitats. No te-de les entitats que hi ha al darrera ja que les en- nir en compte en tots els temes, el pes de cadatitats que creen Dincat ja eren de segon nivell. entitat sinó la millor opció de futur i unir-se comEn aquest sentit el seu impacte és molt elevat a grup (no només com a federació).i es tracta d’una integració rellevant en l’àmbitde les entitats que treballen amb persones amb Després d’aquests primers acords es començadiscapacitat intel·lectual. a treballar en el model de col·laboració que fi- nalment porta a la creació de Dincat juntamentEl volum d’entitats i persones destinatàries re- amb una tercera entitat, l’Associació empresa-lacionades amb aquest procés d’integració és rial d’economia social.molt important. Després d’un procés lent i com-plex, el resultat final és una la creació d’un grup Descripciód’entitats fortes. Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalun-Finalment, l’experiència de Dincat posa de ma- ya) es constitueix l’any 2010 i neix del procésnifest l’alt grau de generositat i confiança que d’integració de la Federació APPS (Federa-requereix un procés com aquest, al deixar de ció catalana pro persones amb discapacitatbanda les principals diferències i pensar, ja des intel·lectual), la Coordinadora de Tallers per ade l’inici conjuntament. Persones amb Discapacitat Psíquica de Cata- lunya i l’Associació Empresarial APPS. Amb aquesta unió es vol ser més efectiu en elEn què consisteix? compliment dels seus objectius: defensar el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual.AntecedentsAquest projecte parteix d’anys de recorregut iles entitats ja havien col·laborat en algunes oca-sions per temes específics. Concretament, l’any2006 es signa un protocol que és un intent decoordinació d’algunes activitats entre Coordi-nadora de Tallers i Federació APPS. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 27
  24. 24. Punt de partida de la col·laboracióEn una primera fase i partint dels 3 acords de desbloqueig fonamentals presos a l’inici, es plantegenles bases del procés. Es prenen diversos acords de millora: posar en comú els actius, no amortitzarllocs de treball, aprofitar les seus socials i la creació d’una unitat d’atenció a les entitats sòcies,entre d’altres.Figura 5: Procés de creació de Dincat Acords de desbloqueig 1a fase: Plantejament Acords de millora de les bases del procés Condicions inicials DURADA Grup d’Entitats amb Missió Compartida 2a fase: Establiment del model Font: Dincat, 2010 Autonomia funcional d’Entitats resultantsPosteriorment, es prenen dos acords més com a En una segona fase, s’estableix el model. Des-condicions inicials: prés d’un procés de debat intens, s’opta per una> La creació d’un Comitè d’Integració amb per- opció intermèdia entre crear una única organit-sones d’APPS, de la Coordinadora i de la Patro- zació i crear una confederació d’entitats, un mo-nal, d’un assessor jurídic escollit de mutu acord del on es dóna autonomia a les entitats.i un membre d’una entitat jurídica que els dóna El resultat és un model complex: el grup té lasuport. D’aquestes reunions se’n fan actes però seva pròpia personalitat jurídica, ja que ofe-cap dels temes es dóna per definitivament tan- reix uns serveis generals però la resta d’entitatscat, sinó que tots es poden debatre en reunions també mantenen la seva. Es crea un entramatposteriors. que consta d’una marca única i de cinc persona-> Acord de confidencialitat que garanteixi la litats jurídiques diferents.discreció en tot el procés. Els comunicats poste- “Els temes jurídics són un tema especial iriors a les reunions avancen els temes tractats especialment complex”.però no els acords finals.28 documents del tercer secTor social
  25. 25. Creació de DincatEl grup Dincat es crea com una entitat de tercer nivell que segueix la següent arquitectura insti-tucional:Figura 6: Estructura institucional del grup Dincat GRUP (CONSELL) SERVEIS GENERALS FUNDACIÓ FEDERACIÓ ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL FEDERACIÓ PARES I MARES Font: Dincat, 2010 ENTITATSAquest model permet mantenir l’estructura ini- El procés s’allarga pràcticament un any i mig du-cial de cada entitat sense haver d’amortitzar ni rant el qual es realitzen diverses accions: envia-unificar llocs de feina, de manera que els càrrecs ment d’una nota informativa per tal d’informarqueden establerts pràcticament de manera au- del seu inici; realització d’assemblees per pre-tomàtica. sentar el document marc i l’acord d’unió; una assemblea a cadascuna de les entitats que for-Tot i així, per tal d’evitar qualsevol indefensió en marien part del grup i una reunió conjunta deel personal, es treballa amb moltes garanties: les tres entitats i assemblees extraordinàries dela no amortització de llocs de feina, el mante- cadascuna de les entitats on s’aprova l’acord.niment de l’antiguitat i les condicions laborals il’oferiment d’acollir-se al conveni col·lectiu propi. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 29
  26. 26. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?La creació de Dincat és recent i el fet de néixer Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya)de la unió de tres organitzacions permetrà ob- Missió: vetllar per la defensa i l’exercici ple delstenir més representativitat i legitimitat en les drets i la promoció de la qualitat de vida de lesseves actuacions dins l’àmbit de la discapacitat persones amb discapacitat intel·lectual i de lesintel·lectual. seves famílies en l’àmbit territorial de Catalun-En aquest sentit, promoure una imatge uni- ya, així com la defensa dels interessos de les en-tària i cohesionada del col·lectiu aporta força a titats associades i la prestació dels serveis quela veu del sector. També ha de permetre oferir els siguin necessaris.més i millors serveis a les entitats, a les famílies Principals activitats: àrees de treball (tutela,i a les persones en temes com la formació con- lleure, laboral, habitatge, famílies, educació,tinuada, un centre de recursos telemàtics... així autogestors, atenció precoç, atenció diürna),com tenir més incidència en la inserció laboral programes propis (Programa d’atenció a fa-i social de totes les persones amb aquest tipus mílies, desavantatge social, pluridiscapacitat,de discapacitat. cooperació internacional, vacances) i serveis (incidència pública, serveis a entitats, serveis a persones i famílies).Què se’n pot aprendre? Dades de contacte: C. Joan Güell, 90-92> El procés d’integració d’entitats de segon ni- 08028 Barcelonavell, amb una sèrie d’entitats membres al darrera, Tlf. 93 490 16 88 – Fax 93 490 96 39és llarg i complex. En aquest cas, la col·laboració www.dincat.cats’estén a un major nombre d’organitzacions i info@dincat.catel nivell de confiança i transparència ha de sermolt elevat.> Un procés d’integració que repercuteix en unventall molt ampli d’organitzacions, ha de cui-dar especialment tots els temes de comunica-ció, tant a nivell intern (amb les pròpies entitatsi els col·lectius implicats) com a nivell extern(amb els mitjans de comunicació, el tercer sec-tor en general i les administracions).> Cal preveure la complexitat dels aspectes le-gals i jurídics. El disseny d’una nova organitza-ció, fruit de la integració d’altres, requereix tro-bar la forma jurídica adequada on cadascuna deles organitzacions s’hi senti còmoda però quealhora sigui viable.30 documents del tercer secTor social
  27. 27. 3.2 Fusió de cooperatives de serveis socials Actors L’experiència> Cooperativa de Treballadores Familiars (CTF)Serveis Sociosanitaris. Creació de la cooperativa Suara a partir de la fu- sió de tres cooperatives que treballen en l’àmbit> Educadors d’Acolliment Social (EAS). de l’atenció a les persones.> Escaler Cooperativa.Per què és rellevant? Tots aquests elements són un primer pas im- portant per anar-se trobant i veure que els seus discursos poden ser compartits. S’evidenciaLa rellevància d’aquesta experiència radica en que no té sentit competir entre elles si podenl’alt grau de reflexió que es va produir als inicis col·laborar.del procés de fusió de manera que, les tres coo-peratives tenien clar que era necessari i benefi- Descripcióciós. Aquest fet facilita la seva posada en marxa Suara sorgeix d’una idea que feia temps quei agilitza la durada de les negociacions inicials. s’estava coent. Amb l’aprovació de la llei esta-A més, l’experiència va més enllà de la col·labo- tal de l’autonomia i suport a la dependènciaració que ja s’estableix en el model cooperatiu. (al 2007) i de la llei de serveis socials catalanaEs tracta d’una experiència innovadora de fusió (al 2008) el mapa de serveis socials català, tra-de cooperatives. En tot el procés s’han aprofitat dicionalment concentrat en mans d’empresesles sinèrgies ja creades entre les tres cooperati- d’economia social, podia patir un gir impor-ves per formar-ne una de més forta i extensa. tant si aquest sector no feia cap aposta de creixement. Les tres cooperatives compartien aquest anàlisi i algunes de les propostes per anticipar-s’hi.En què consisteix? Suara Cooperativa neix l’any 2008 arrel de la fu-Antecedents sió de tres cooperatives amb anys d’experiència en l’atenció a les persones: la Cooperativa deLa Cooperativa de Treballadores Familiars (CTF), Treballadores Familiars (CTF) Serveis Socios-Educadors d’Acolliment Social (EAS) i Escaler anitaris, Educadors d’Acolliment Social (EAS) isón tres cooperatives que ja es coneixien des de Escaler.feia temps. L’objectiu de la fusió és donar resposta a aques-Col·laboraven en diferents espais, com a la Fe- ta nova conjuntura social, fer front a l’entornderació de Cooperatives, i els seus directius ja competitiu que aquesta genera, posicionar-setenien una certa relació de proximitat. A més, per tal de ser viables i aconseguir que creixe-algunes cooperatives ja havien seguit algun ment econòmic i cohesió social formin part deesquema de col·laboració anteriorment en- la mateixa estratègia.tre elles, tot i que a un nivell més primari i deproximitat. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 31
  28. 28. Abans de produir-se la fusió i durant un any A nivell organitzatiu, es reestructura l’organi-aproximadament, les tres cooperatives es pre- grama operatiu. A través d’un anàlisi de com-senten a concursos conjuntament per tal d’anar petències es resolen els problemes de duplicitatposant en pràctica el treball conjunt i agafar una de càrrecs, de manera que el repartiment que-mica de rodatge per veure si la fusió és viable. da equilibrat entre les tres cooperatives. Amb la dimensió que pren la cooperativa sorgeix laCreació de Suara necessitat de crear una nova estructura i és enEn un primer moment, es reuneixen els directors aquests nous càrrecs creats on s’acaba de distri-generals de les cooperatives que acorden, amb buir la resta de personal.el vist-i-plau dels consells rectors, iniciar un pro-cés per valorar si la fusió és factible. Durant uns Els primers anys de funcionament de Suara, elsmesos els consells de direcció de les tres coope- esforços se centren en la consolidació interna,ratives treballen sobre aquesta idea i van tras- treballant amb el personal, els socis i les perso-lladant als consells rectors la informació del seu nes usuàries.desenvolupament. Pel que fa a la comunicació, es segueix un plaEn un segon moment, es troben els consells rec- de comunicació intern i extern estricte. Per unators per acordar uns condicionants per tal de se- banda, es treballa amb els socis i sòcies (un perguir endavant amb el procés: només s’acceptaria un) per informar-los de tot el procés i es creenun model cooperatiu i només s’aprovaria si la espais de debat (rutes societàries, assemblees,fusió no significava perdre llocs de treball. reunions, sopars...), abans d’arribar a les as- semblees de fusió. Un cop aprovada la fusió,“És una fusió per generar llocs de treball, no s’informa a totes les persones treballadores.per amortitzar-los”. Finalment, i paral·lelament a l’equip de treball,D’aquesta manera l’equip directiu es posa a tre- també s’informa als mitjans de comunicació iballar amb aquestes consignes, i entre d’altres, als clients mitjançant comunicats oficials, re-es treballa en els diferents models d’aliança. unions, ...Els tres directors generals tenen un paper clauen la negociació. Tenen clara la idea de la fusiói per aquest motiu treballen la confiança i la Què s’ha aconseguit amb latransparència durant tot el procés. Es pacta que col·laboració?cap cooperativa absorbirà a les altres, sinó que A través de la integració de les tres cooperati-la nova cooperativa es crearà a parts iguals. ves Suara avança en qualitat, de manera que“Sabíem que fusionant-nos podríem mantenir els nous projectes impulsats reben valoracionsels llocs de treball i seguir treballant com una tècniques positives. Suara guanya més concur-cooperativa i que si no creixíem, l’empresa sos que donen estabilitat a l’equip, permetenprivada se’ns menjava”. mantenir l’estructura i generar ocupació i llocs de treball estables.La cerca d’assessors externs és clau per evolu-cionar i fer front als dubtes en els temes més La rebuda de la fusió per part de l’Administraciótècnics vinculats a la fusió de cooperatives i als i de les entitats financeres també és positiva, fetentrebancs jurídics. que ajuda en temes de finançament.32 documents del tercer secTor social
  29. 29. Arrel de la posada en marxa de Suara sorgeixenaltres oportunitats de col·laborar. La pertinença Per saber-ne mésa Clade (Grup empresarial cooperatiu) permet Suaraobrir vies d’accés a finançament per a nous pro-jectes, fer aliances amb altres empreses... Missió: Atenció a les persones, cercant respos- tes per contribuir a millorar la seva qualitat de vida, mitjançant un model cooperatiu basat en una gestió democràtica, propera a les personesQuè se’n pot aprendre? i socialment responsable.> La base de la fusió és la confiança i la genero- Principals activitats: Atenció a les persones:sitat. Sense la generositat és difícil renunciar a unitat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD),certs aspectes propis de l’organització per com- unitat d’infància, joves i família, unitat de gentpartir-los amb la resta d’entitats i passar a ser gran, unitat d’inclusió i discapacitats, unitatuna. d’ocupació i formació; i l’empresa d’inserció Garbet.> Realitzar un esforç per generar espais de par-ticipació i de trobada. En un procés d’integració Dades de contacte:elevat és important que les persones implicades Ronda Universitat, 22 2Btinguin l’oportunitat d’expressar els seus dub- 08007 Barcelonates o les seves demandes, alhora que se sentin Tel. 93 254 76 90constantment informades. suara@suara.coop www.suara.cat> Els moments inicials d’una fusió acostumena ser els més complexos i cal dedicar-hi forçaesforços per arribar a consolidar la nova orga-nització creada. Més tard, ja es pot treballar percréixer i evolucionar. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 33
  30. 30. 3.3 Fusió de dues entitats ambserveis complementaris Actors L’experiència Fusió de Prisba, fundació que treballa en l’àmbit> Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS). de la gent gran a Ciutat Vella de Barcelona, i> Fundació Catalana Prisba. FIAS, fundació que treballa per l’acció social amb les persones desfavorides.Per què és rellevant? “És evident que les plataformes poden afavo- rir contactes i relacions que poden engegar processos”.L’experiència de FIAS i Prisba representa unexemple de com traslladar l’entesa de les duespersones que inicien el procés d’integració a la Descripcióresta de persones de les dues organitzacions. La Fundació Fias vol integrar esforços, conjun-La manera cuidada com es realitza tot el pro- tament amb els principals actors de la políticacés posa de manifest que compartint uns ma- social, per materialitzar les reflexions que avuiteixos objectius es pot arribar a una entesa i un hi ha sobre la taula i millorar el benestar delsrespecte mutu elevat. ciutadans.Finalment i, en relació amb els aspectes ante- Disposa de quatre línies d’actuació: inserció so-riors, l’experiència destaca perquè tot i trac- ciolaboral (per la lluita contra l’exclusió i a favortar-se més aviat d’una integració d’una entitat de l’ocupació), TIC i participació comunitàriaen una altra de més dimensió, tot el procés es (per potenciar les tecnologies com una eina perprodueix entre iguals. la participació, formació i la inserció social i la- boral de col·lectius amb dèficits d’accés a elles),En què consisteix? atenció a la infància i la família (per potenciar el benestar de la ciutadania, especialment els més petits) i PRISBA serveis (per millorar la qualitatAntecedents de vida de les persones que pateixen margina-La Fundació Prisba va passar per un moment de ció i pobresa o estan en risc d’exclusió al barri denecessitat de relleu de la seva direcció i la fusió Ciutat Vella de Barcelona).amb alguna altra entitat va començar a ser unaopció a considerar, sempre que es mantinguésl’estil i no trenqués el model de l’organització.La coneixença personal de les dues direccions enentitats de segon i tercer nivell és l’embrió de laidea d’integrar-se. Després d’analitzar les líniesd’actuació presents i futures i veure l’encaix deles dues organitzacions es va prendre l’acord.34 documents del tercer secTor social
  31. 31. El punt de partida de la col·laboració Figura 7: Incorporació de PRISBA com una líniaLa complementarietat de les dues organitzacions d’actuació de FIASés un element clau per iniciar el procés d’integració.La coincidència de model d’intervenció i de model Línies d’actuacióinstitucional, a més, de la coneixença personal il’alt nivell de confiança entre les dues direccions, Inserció Sòciolaboralagilitzen els seus inicis. TIC i participació comunitària Font: web de FIAS, 2010Amb la integració, d’una banda, Fias adquireix Atenció a la infància i la famíliauna major presència a Barcelona ampliant la PRISBA Serveisseva territorialitat i incorporant una nova líniade prestació de serveis.De l’altra, Prisba, que es troba en un moment Amb la fusió en marxa, apareixen preocupacionsde manca de relleu directiu, pot continuar amb entre el personal de les dues organitzacions iel seu projecte que durant dues dècades ha do- Fias pren el compromís de no realitzar gairesnat resposta a les necessitats del barri de Ciutat canvis durant el primer any i de mantenir tot elVella. personal. Els temes de gestió de la nova entitat són els més complexos d’integrar per finalment“Una fusió que no tingui un sentit de com- aconseguir unificar els dos models de gestió.plementarietat, no té sentit perquè crea Com que tant el Patronat de Fias, com el deproblemes”. Prisba, estava format per gent de l’àmbit social molt propera a ells, es decideix agregar tot elIntegració de Prisba patronat de Prisba a la nova entitat.En un primer moment, es realitza un anàlisi La fusió de tot el patronat ajuda a la integració,econòmic de les dues entitats, dels equips i les així com la incorporació d’una de les personeslínies d’actuació respectives per tal de veure més rellevants de Prisba al Consell Social, donatcom fer la integració. que un dels representants dels treballadors deEn uns tres o quatre mesos la fusió es fa efec- Fias prové de Prisba.tiva al 2007 però es passa per una situació in- La comunicació se centra en Prisba per tal determèdia en què prenen importància els temes generar seguretat i confiança entre el perso-jurídics i els diferents procediments legals a nal (respecte al manteniment de la plantilla,seguir (donar-se d’alta, publicar els canvis als els sous, la continuïtat de les activitats...). Perdiaris oficials...). aconseguir-ho es fan diverses sessions explica-“En una fusió s’ha de tenir molt tacte, ser tives per cada programa, on hi assisteixen tantcurosos amb els que perden la seva persona- la gerent de Fias com la de Prisba.litat i ha de ser un procés lent. Aquestes tres La forta estructura de voluntariat de Prosba escondicions són fonamentals”. decideix mantenir i cuidar. D’aquesta manera,Pel que fa al nom de l’entitat fusionada, es man- els serveis voluntaris en benefici de la comuni-té el de Fundació Fias i es crea una quarta línia tat de la Fundació Fias, s’integren dins la líniad’actuació que s’anomena “PRISBA Serveis”. Prisba Serveis.D’aquesta manera, Prisba manté part de la sevaidentitat, fet molt important sobretot per lazona de ciutat vella, on s’ubica Prisba. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 35
  32. 32. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?Tant FIAS com Prisba es beneficien. Prisba Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS)aconsegueix continuïtat, manteniment, segu- Missió: Voluntat d’intervenir en el territori deretat laboral i econòmica, així com una imatge forma innovadora, a prop de la població que mésd’organització més gran. ho necessita, oferint experiència i els recursosPer la seva part, Fias guanya en plataformes de per a respondre a les necessitats dels més febles,representativitat a Barcelona, i en un augment aconseguir millorar el benestar de les persones ide la facturació, fruit de la incorporació de la una major cohesió social en la comunitat.nova línia de treball Prisba Serveis. Principals activitats: Inserció sociolaboral; TIC i participació comunitària; atenció a la infància i la família; i PRISBA serveis.Què se’n pot aprendre? Dades de contacte:> Un procés de fusió és lent i cal respectar els Travessera de les Corts, 39-41.ritmes i les maneres de fer de cadascuna de les Lateral esquerra, 2a planta.organitzacions. Guanyar la confiança de totes 08028 Barcelonales persones implicades requereix temps i de- Tel. 93 448 98 30 – Fax 93 440 45 60dicar-hi esforços, però és la base per vèncer les www.fundaciofias.orgpors inicials. fias@fundaciofias.org> En una integració d’una organització en unaaltra, és important aconseguir que totes lesparts se sentin a un mateix nivell, que no hi haginingú que guanyi més o que sigui més fort quel’altre. D’aquesta manera, totes les parts surtenguanyant.> La previsió dels recursos necessaris per unprocés de fusió cal que sigui la més ajustadapossible al que s’està disposat a assumir. A ban-da de les dedicacions de temps, costos i pèrduad’identitat, és primordial tenir en compte lespossibles dificultats legals i jurídiques.36 documents del tercer secTor social
  33. 33. 3.4 Integració d’entitats d’àmbitsd’actuació diferents Actors L’experiènciaFundació Plataforma Educativa, Fundació Gen-tis, Fundació Resilis, Fundació Infància i Família, Integració de diverses entitats d’acció social deFundació Astres, Eina Activa Empresa d’inserció, diferents àmbits (infància, joventut, gent gran,Fundació Utopia, Eina Activa empresa d’inserció discapacitat..) sota el mateix model de gestióSL, Associació Acciona’t i Associació Acció Social compartit dins de Plataforma Educativa.Terres de l’Ebre.Per què és rellevant? En què consisteix?Sovint, les organitzacions han dedicar forces Antecedentsrecursos a la gestió de la pròpia entitat i acon- Fundació Plataforma educativa sorgeix l’anyseguir finançament pels temes estructurals re- 2002 però té els seus orígens en l’Associaciópresenta un repte important. La dedicació de les Plataforma Educativa 3 Esses creada l’any 1994.entitats a l’acció directa, seguint la seva missió i Neix com una organització especialitzada en te-valors, millora amb una bona gestió. mes únicament d’infància però posteriormentEn aquest sentit, Plataforma Educativa acon- inicia un procés evolutiu d’obertura de nous ser-segueix optimitzar els recursos i estalviar cos- veis no lligats a aquest àmbit, motivats per lestos compartint tots aquells elements de gestió necessitats de les seves persones usuàries.comuns de les organitzacions membres. Figura 8: Entitats que formen part de PlataformaAquesta experiència és un exemple de la poten- Educativacialitat de compartir una administració conjun-ta (direcció, recursos humans, qualitat..) perdedicar més esforços als serveis prestats per lesentitats. Font: Plataforma Educativa, 2010 Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 37
  34. 34. Per aquest motiu es creen aliances amb entitats Punt de partida de la col·laboracióespecialitzades en aquests nous àmbits (joven- En els tres primers anys, els esforços es centrentut, discapacitat, gent gran...) i és en aquest en la creació de l’entitat en sí i a partir del cin-context que les entitats que formen Plataforma què ja es comença amb el procés de generacióEducativa es coneixen i entren en contacte. d’aliances, d’organitzacions i d’accions.“Creiem en la complementarietat. La comple- La integració està basada en el convencimentmentarietat te la pots fer tu mateix o pots fer-la que d’aquesta manera es millora la potenciali-a través de sumar amb d’altres organitzacions. tat de l’organització. Així, l’objectiu és augmen-Creiem que s’ha de fer a les dues bandes”. tar la capacitat de gestió; incrementar la ca- pacitat per captar i donar serveis; incrementar les possibilitats de desenvolupar els projectesDescripció previstos més ràpidament i créixer a curt i mig termini.El tret diferencial de Plataforma Educativa és laseva diversitat. L’organització està especialitza- Figura 9: Distribució de les àrees de gestióda en l’acció social en general i cadascuna de lesentitats que en formen part estan especialitza-des en un àmbit d’intervenció concret i diferent Plataforma Educativade les altres.Durant els 16 anys d’existència de l’entitat s’hihan anat unint organitzacions, cadascuna amb Àrea de direcció i Àrea d’acció gerencial administració i coordinacióun origen d’integració i motivació diferent. Prin-cipalment a partir de la sinèrgia generada ambentitats especialitzades que al integrar-se a Font: Plataforma Educativa, 2010l’organització els permet potenciar l’impacte.Actualment, està formada per nou entitats: Unificada per a totes Específica de cadaFundació Gentis, Fundació Resilis, Fundació les entitats organitzacióInfància i Família, Fundació Astres, Eina ActivaEmpresa d’inserció, Fundació Utopia, Associa-ció Acciona’t, Associació Acció Social Terres del’Ebre i Fundació Plataforma Educativa.38 documents del tercer secTor social

×