Mòdul 3. Dissenys d'investigació

351 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
351
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Mòdul 3. Dissenys d'investigació

  1. 1. DissenysdinvestigacióBeatriz Sora MianaPID_00169987
  2. 2. © FUOC • PID_00169987 Dissenys dinvestigacióCap part daquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense lautoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.
  3. 3. © FUOC • PID_00169987 Dissenys dinvestigacióÍndex1. Dissenys dinvestigació en psicologia........................................... 5 1.1. Variables ...................................................................................... 5 1.2. Control i validesa del disseny dinvestigació .............................. 6 1.3. Tipus dinvestigació ..................................................................... 82. Mostra.................................................................................................... 103. Procediments de recollida de dades.............................................. 12 3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels subjectes ...................................................................................... 13 3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per linvestigador ............................................................................... 14 3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts ..... 15 3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres ............ 16 3.5. Tècniques basades en informació recollida darxius ................... 164. Qüestionaris......................................................................................... 17 4.1. Determinació de les característiques bàsiques ............................ 17 4.2. Establiment del nombre de preguntes ........................................ 18 4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternatives ................... 18 4.4. Determinació de lordre i presentació de les preguntes .............. 19 4.5. Redacció i edició del qüestionari ................................................ 19 4.6. Validació del qüestionari ............................................................ 20 4.7. Elaboració del qüestionari definitiu ........................................... 205. Informe................................................................................................. 21Resum............................................................................................................ 25Exercicis dautoavaluació........................................................................ 27Solucionari.................................................................................................. 28Bibliografia................................................................................................. 29
  4. 4. © FUOC • PID_00169987 5 Dissenys dinvestigació1. Dissenys dinvestigació en psicologiaEn la literatura sobre metodologies dinvestigació es poden trobar diferentsconceptualitzacions del terme disseny. Alguns autors el presenten com a dis-seny dinvestigació (León i Montero, 1993; Spector, 1981), mentre que daltresfan referència al concepte de disseny experimental (Kirk, 1982). El dissenydinvestigació es refereix a lelaboració dun pla per a donar resposta a algunapregunta o objectiu dinvestigació. Dins daquesta definició semmarcaria elterme de disseny experimental, el pla del qual inclouria la realització dun expe-riment per a donar resposta a la pregunta dinvestigació plantejada.En làmbit de la psicologia hi ha diferents tipus de dissenys dinvestigació, comlexperimental. Tanmateix, abans dabordar aquesta tipologia cal aclarir unasèrie de conceptes que ajuden a entendre els tipus de dissenys que es podendur a terme per a donar resposta a una pregunta dinvestigació dins del campde la psicologia de les organitzacions i del treball.1.1. VariablesEn el mètode científic el primer pas consisteix, com ja sabem, a establir els Exempleobjectius i les hipòtesis que pretenen aclarir en la investigació. Una vegada En el cas del nostre projec-determinats aquests objectius o hipòtesis, és important determinar quines són te dinvestigació, es plantejales variables que es presenten en aquests objectius i hipòtesis. lestudi del treball emocional en relació amb els seus ante- cedents i conseqüents. Doncs bé, aquests antecedents i con- seqüents, com també el treball En general, entenem el terme variable com les entitats, atributs o propi- emocional mateix, són varia- bles. etats en què es poden diferenciar els objectes, els esdeveniments o els éssers vius (Arnau, 1991; Levine i Parkinson, 1994). Lectures complementàriesLes variables es poden classificar de moltes maneres; no obstant això, la més Per obtenir més informacióusual dins dun disseny dinvestigació és la següent: sobre el terme variable, podeu llegir les obres següents: J. Arnau (1991). Diseños Expe-1)Variableindependent: és la característica o propietat que se suposa que és rimentales en Psicología y Edu-la causa del fenomen estudiat. cación (2a. ed.). Mèxic: Edito- rial Trillas. G. Levine i S. Parkinson2)Variabledependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar (1994). Experimental methods in Psychology. Hillsdale, NJ:mitjançant la manipulació de la variable independent. La variable dependent Lawrence Erlbaum Associa-és el factor que és observat i mesurat per a determinar lefecte de la variable tes.independent (Hayman, 1974).3)Variableintervinent: són les característiques o propietats que, duna ma-nera o una altra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les varia-bles independents i dependents. Variablemoduladora: dins de les variables
  5. 5. © FUOC • PID_00169987 6 Dissenys dinvestigacióintervinents destaquem les variables moduladores, que representen un tipusespecial de variable independent. Aquesta variable independent és secundàriai se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta la relació entre la varia-ble independent primària i les variables dependents.4)Variablecontrol: són les variables que no són ni dependents ni indepen-dents, però que han de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la pos-sible relació causal entre les variables independents i dependents.Un altre aspecte que sha de considerar en les variables són les seves escales demesura. Una escala de mesura és lassignació dun nombre a objectes o esdeve-niments segons una regla, sigui quina sigui. Es tracta precisament daquesta re-gla o conjunt de regles que permet fer la mesura. Hi ha diversos tipus descalesde mesura:a)Nominals: són les que no varien sota qualsevol transformació de permuta- Escala de mesura nominalció. Els nombres, o qualsevol altre símbol, són utilitzats només per a identifi- El nombre que porten els atle-car i diferenciar uns objectes dels altres. Les úniques aplicacions aritmètiques tes a lesquena.són les relacionades amb la determinació digualtat.b)Ordinals: són les que no varien sota qualsevol transformació isotònica; és Escala de mesura ordinala dir, mentre es mantingui lordre es pot variar qualsevol nombre. Les aplica- Ordenació de la població percions aritmètiques són les relacionades amb la igualtat i també amb lordre; edats.cosa que implica poder determinar la intensitat més gran o més petita de lacaracterística que es pretén mesurar.c) Dinterval: són les que no varien sota qualsevol transformació lineal; és Escala de mesuraa dir, podem substituir les mesures daquestes escales per daltres que siguin dintervalfunció lineal de les primeres. Les operacions empíriques bàsiques són la deter- Puntuacions de la població enminació digualtat, dordenació i digualtat dintervals. un test.d)Deraó: aquestes variables indiquen ordre, presenten intervals iguals i el Escala de mesura de raózero significa absència de la característica. En els ingressos salarials, el ze- ro representaria que no rep in-1.2. Control i validesa del disseny dinvestigació grés en virtut dun treball; o en la velocitat, el zero signifi- ca absència de moviment. En altres paraules, lescala de raóEl concepte de control és clau dins dels dissenys dinvestigació en psicologia de comença des del zero i aug-les organitzacions i del treball. Depenent del tipus de disseny, el concepte de menta en nombres successius iguals a quantitats de latributcontrol té un significat o un altre. Per exemple, en els dissenys experimentals, el que és mesurat.control és la pedra angular que sosté el disseny. El control fa referència a tots elsdispositius que són utilitzats per a descartar possibles explicacions alternativesdels resultats obtinguts respecte a la relació entre les variables independent idependent, i que, alhora, garanteixin el descobriment de relacions causals. Ésa dir, permet tractar les variables estranyes que puguin confondre els efectesde la variable independent sobre la dependent.
  6. 6. © FUOC • PID_00169987 7 Dissenys dinvestigació Els dos elements clau per a exercir aquest control en una investigació són la manipulació de la variable dependent i el tractament o control de les variables que puguin confondre la interpretació dels resultats (vari- ables control). Això saplica especialment en la investigació experimen- tal.En el cas de la investigació no experimental, el concepte de control fa referèn-cia a les precaucions que es prenen a lhora de recollir les dades (per exemple,eliminació de casos). Així, en aquest tipus dinvestigació, les tècniques de con-trol no fan referència tant al control de les variables estranyes com al controldels procediments que garanteixen la fiabilitat i representativitat de les dadesregistrades.Els conceptes de control i validesa estan molt relacionats, ja que la consecucióde la validesa en qualsevol investigació depèn en bona part daplicar els con-trols correctament. El concepte de validesa en la investigació fa referència específicament a la validesa de les inferències derivades de la investigació, és a dir, a com de correcta és la correspondència entre una proposició que descriu un fet del món i com és aquest fet en si mateix (Maxwell i Delaney, 1990). Així doncs, la validesa és el grau en el qual una situació o instrument de mesura mesura el que realment pretén o vol mesurar.La validesa de vegades sanomena exactitud. Validesa és el criteri fonamental Lecturesper a valorar si el resultat obtingut en un estudi és ladequat. Podem distingir complementàriesprincipalment quatre tipus de validesa (Cook, Campbell i Peracchio, 1990): Sobre el concepte de vali- desa, podeu llegir les obres següents:1)Validesadeconstructe: la validesa aproximada amb què es poden establir S. E. Maxwell i H. D. Dela-generalitzacions respecte a la relació entre constructes. ney (1990). Designing experi- ments and analyzing data: A model comparison perspective.2)Validesainterna: és la validesa per la qual es poden establir afirmacions Belmont, CA: Wadsworth. T. D. Cook, D. T. Campbell,sobre la relació causal entre variables partint de la manipulació i mesurament i L. Peracchio (1990). Qua-que sen fa en la investigació. si Experimentation. A M. D. Dunnette i L. M. Hough (Eds.), Handbook of Industrial3)Validesadeconclusióestadística: aquesta validesa es refereix a les conclu- and Organizational Psychology (vol. 2, pàg. 491-576). Palosions o inferències fetes a partir dels tests de significació. Els problemes relatius Alto, CA: Consulting Psycho- logist Press.a la potència estadística, els errors de tipus I i II, la sensibilitat del disseny, i lamida de lefecte són centrals per a la validesa de conclusió estadística.4)Validesaexterna: és la validesa aproximada amb què es treuen conclusionssobre la generalització de les relacions causals establertes, a altres poblacionsde persones, a altres contextos i a altres moments.
  7. 7. © FUOC • PID_00169987 8 Dissenys dinvestigacióTaula 1. Tipus de validesa i factors associats Validesa Definició Factors associatsEstadística Probabilitat que la confirmació de les • Contrast unilateral dades sigui deguda a latzar • Nivell de confiança • Nombre elevat de variables i relaci- ons • Fiabilitat de les mesures • Grandària de la mostraConstructe Possibilitat que els resultats siguin de- • Definició imprecisa del constructe guts a una relació imperfecta o errònia • Errors en loperativització entre el fenomen que es vol estudiar i • Errors en el disseny dels instruments els instruments dissenyats per a mesu- de mesura rar-loInterna Probabilitat que la relació entre les va- • Control sobre altres variables que riables estudiades sigui inexistent o di- puguin explicar o alterar la relació ferent de lobservada entre les variables estudiadesExterna Probabilitat que els resultats es repe- • Representativitat de la mostra teixin en contextos diferents del con- • Semblança entre el context text de la investigació dinvestigació i els contextos en què es vol generalitzar els resultatsFont: Martínez i Rodríguez (2003)1.3. Tipus dinvestigació Hi ha diferents tipus dinvestigació científica en psicologia. El mètode experimental és el mètode per excel·lència que permet establir relaci- ons causals. No obstant això, altres tipologies que comporten menys control però cert grau de manipulació de les variables és el mètodequa- siexperimental. Finalment, el mètodenoexperimental (mètodese- lectiu i observacional) es caracteritza per un control limitat i per la impossibilitat de manipular les variables.1)Investigacióexperimental. Com ja hem dit, la característica que diferenciaaquesta metodologia dinvestigació resideix en el control i la manipulació de-liberats del fenomen que sestà estudiant. Aquesta circumstància permet disse-nyar situacions mitjançant les quals és possible avaluar i determinar possiblesrelacions causals entre esdeveniments. Un experiment es defineix com: Un estudio que puede tener lugar dentro o fuera de un laboratorio, en el que el inves- tigador manipula de manera controlada una variable denominada independiente para determinar los efectos de la manipulación sobre otra variable denominada dependiente, poniendo en marcha los controles necesarios para evitar que otras variables interfieran con las que se están estudiando (Ruiz, 1997, p. 34).
  8. 8. © FUOC • PID_00169987 9 Dissenys dinvestigació2)Investigacióquasiexperimental. Aquesta metodologia exerceix nivells de Dissenyscontrol i manipulació més baixos en les seves variables en comparació amb la quasiexperimentalsinvestigació experimental. Concretament, la investigació quasiexperimental Alguns exemples de dissenyses caracteritza per la manipulació de les variables per selecció i un control quasiexperimentals són dis- seny de grup control no equi-de les variables contundents limitat. La impossibilitat de garantir un control valent, disseny de regressió discontínua i disseny de sèriessuficient impossibilita la capacitat dinferència de relacions causals. Aquesta temporals interrompudes.investigació significa un intent demular la investigació experimental fora dellaboratori i dintentar establir inferències causals en situacions en les quals noés possible lassignació aleatòria.3)Investigaciónoexperimental:a)Investigacióselectivaocorrelacional. Aquesta metodologia es caracteritzaper labsència de manipulació sobre el fenomen estudiat i un control moltlimitat en el sentit que no hi ha assignació de subjectes a grups ni assignacióde grups a condicions o tractaments. Això implica el següent:• La naturalesa produeix la variabilitat esperada.• Laparició de certs nivells en una variable són deguts a la seva relació amb daltres.• Cal seleccionar els subjectes que presentin els nivells dinterès.• Cal mesurar la variable dinterès allunyant-se de qualsevol procediment que sassembli als utilitzats en els dissenys experimentals o quasiexperi- mentals.Com a conseqüència de labsència de manipulació i control en aquest disseny,no és possible establir relacions causals, i per tant, únicament es poden establircorrelacions entre les variables dinterès. Els dissenys selectius es classifiquenen dos tipus: transversals i longitudinals.b)Investigacióobservacional. Aquest disseny es caracteritza per labsènciade manipulació i un control molt limitat. Aquest disseny com a mètode és unamanera de quantificar la conducta registrant la conducta generada espontàni-ament i analitzant-la rigorosament. Tot això guiat sempre per directrius moltestrictes del mètode científic. Les investigacions observacionals es duen a ter-me mantenint linvestigador aliè al fenomen observat.
  9. 9. © FUOC • PID_00169987 10 Dissenys dinvestigació2. MostraAbans de començar a explicar els diferents procediments de selecció de mos-tres, explicarem què és una mostra i en què es diferencia del concepte de po-blació.El conjunt de dades de les quals socupa un estudi estadístic determinat esdiu població. No sha de confondre la població en sentit demogràfic amb lapoblació en sentit estadístic. La població en sentit demogràfic és un conjuntdindividus (per exemple, treballadors duna organització), mentre que unapoblació en sentit estadístic és un conjunt de dades referides a determinadescaracterístiques dels subjectes destudi (per exemple, els nivells de formació detots els treballadors duna organització).La majoria de cops, obtenir totes les dades duna població resulta impossibleper raons desforç, temps i diners. Per això, habitualment sextreu una mostrade la població amb un procediment de mostreig. La mostra és un subconjunt de la població, preferiblement representatiu daquesta.El procés de mostreig es pot classificar, al seu torn, en dos tipus:• Aleatori. En el mostreig aleatori tots els elements tenen la mateixa proba- bilitat de ser triats.• Noaleatori. En el cas del mostreig no aleatori, són triats els elements amb unes característiques determinades i òptimes per a la investigació.Els subjectes que conformaran la mostra mitjançant un mostreig aleatori estriaran a latzar amb nombres aleatoris. Hi ha diversos mètodes per a obtenirnombres aleatoris; els més freqüents són fer servir taules de nombres aleatoriso generar-los per ordinador. Aquest mostreig aleatori pot ser simple, sistemàtico estratificat:
  10. 10. © FUOC • PID_00169987 11 Dissenys dinvestigació1) Aleatori simple. Tots els membres duna població tenen la mateixa pro- Lecturesbabilitat de ser seleccionats a lhora de configurar la mostra. Aquest mètode complementàriesde mostreig sol ser un dels més utilitzats en les investigacions socials, ja que Podeu ampliar la informa-aquest principi doportunitat per a tots els individus de configurar la mostra ció sobre el mostreig alea- tori simple llegint les obrespermet generar conclusions que es poden extrapolar a la població amb un grau següents:de pertinència elevat (Devore, 2000; Montgomery, 1999; Siegel, 1997). J. L. Devore (2000). Probabi- lity and Statistics. Califòrnia: Duxbury.2)Aleatorisistemàtic. En aquest cas es tria el primer individu a latzar i la D. C. Montgomery (1999). Design and analysis of experi-resta queda condicionada per aquest. Per exemple, es fa una llista de la pobla- ments. Nova York: John Wi-ció a intervals fixos (per exemple, 10). Així, per a lestudi se seleccionaran els ley.subjectes numerats amb múltiples de 10.3)Aleatoriestratificat. És una altra variació de laleatori simple i consisteixa subdividir la població en subgrups o estrats més homogenis dels quals esprenen mostres aleatòries simples de cada un daquests estrats. Cal evitar queels estrats no se superposin o que els elements dun estrat siguin en diferentsestrats.Respecte al mostreig no aleatori, en podem identificar diversos tipus: per ac-cident, intencional o de judici i per quotes.1)Mostreignoaleatoriperaccident: linvestigador inclou els elements que lisón més convenients per a la mostra dacord amb els objectius dinvestigació.2)Mostreignoaleatoriintencionalodejudici: la idea bàsica que involucraaquest tipus de mostra és que la lògica i el sentit comú es poden usar per aseleccionar la mostra que sigui representativa duna població.3) Mostreig per quotes: la mostra sobté en especificar les característiquesdesitjades dels subjectes dels quals es vol recollir la informació.
  11. 11. © FUOC • PID_00169987 12 Dissenys dinvestigació3. Procediments de recollida de dadesSegons lenfocament teòric que shagi adoptat en la investigació, es poden apli- Lectura complementàriacar diverses tècniques de recollida de dades. En el camp de la psicologia de Sobre els procediments de re-les organitzacions i del treball, com que és una ciència empírica, hi ha molta collida de dades, podeu llegirtendència a fer servir procediments sistemàtics que permetin mesurar i ope- lobra següent: P. E. Spector (2001). Researchracionalitzar les variables que es volen estudiar (Spector, 2001). En un intent methods in industrial and or-de fer una llista dalgunes de les principals tècniques de recollida de dades, ganizational psychology: da- ta collection and data analy-que no són totes perquè nhi ha moltíssimes, presentem la classificació que va sis with special considerati-fer Drenth (1998) partint de dues dimensions: el canal dinformació i el grau on to international issues. A N. Anderson, D. S. Ones, H.destructuració. K. Sinangil, i C. Viswesvaran (Eds.), Handbook of industru- ial, work, and organizational1) Canal dinformació: aquesta dimensió fa referència a la font de la qual psychology (vol. 1, pp. 10-26). Londres: Sage.prové la informació (el subjecte, linvestigador, un expert, terceres persones,equips de registre i arxius).2)Graudestructuració: aquesta dimensió recull el grau fins al qual una tèc-nica està estructurada. Les tècniques estructurades requereixen una planifica-ció minuciosa per al registre de les dades que habitualment deriva en anàlisisquantitatives. Daltra banda, hi ha altres tècniques que no requereixen aquestcontrol i la informació es categoritza una vegada recollida, o fins i tot mai ar-riba a rebre aquest tractament.   Estructuració   Estructurat Noestructurat Subjecte • Qüestionaris • Entrevista oberta • Escales • Entrevista grupal • Entrevista Estructurada • Tests projectius • Tests objectius Canal dinformació Investigador • Observació sistemàtica • Impressions • Escales de classificació de con- • Observació participant ductes Experts/altres • Avaluacions • Pluja didees • Entrevista programada • Tècnica Delphi Equipsderegistre • Indicacions indirectes • Vídeos, enregistraments dàudio • Informació fisiològica Arxiu • Dades arxivades • Documents personals • Documents oficialsFont: Martínez i Rodríguez (2003)
  12. 12. © FUOC • PID_00169987 13 Dissenys dinvestigacióA continuació presentarem una breu descripció de les diferents tècniques de Lectura recomanadarecollida de dades exposades en la taula anterior. Aquesta anàlisi es basa en el Podeu aprofundir en el te-treball de Martínez i Rodríguez (2003), basat al seu torn en el treball de Drenth ma de les tècniques de reco-(1998). Aquests autors van revisar les diferents proves que hi havia per a reco- llida de dades llegint lobra següent:llir informació segons les dimensions de canal dinformació i estructuració. D. Martínez i F. Rodríguez (2003). Métodos de investiga- ción en Psicología de las Or-3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels ganizaciones. A F. Gil i C. M. subjectes Alcover (Eds.), Introducción a la Psicología de las Organizaci- ones. Madrid: Alianza Editori- al. La característica principal daquestes tècniques de recollida dinformació és que la informacióésproporcionadapelssubjectesmateix, de ma- Naturalesa de la nera que la informació recollida pot ser duna naturalesa molt variada. informació Alguns exemples de la varietat de la informació recollida: acti-Aquest tipus de tècniques, a més, tenen lavantatge que són fàcils de respondre, tuds, percepcions, conductes, etc.i que es poden estandarditzar les respostes per a poder-les analitzar estadísti-cament de manera ràpida després. No obstant això, també es caracteritzen pelbiaix de la desitjabilitat social; és a dir, els subjectes tendeixen a donar les res-postes que consideren adequades en determinades circumstàncies, però quetanmateix no es corresponen amb les seves actituds, sentiments o conductesreals.1)Tècniquesestructuradesa)Qüestionaris. Aquesta tècnica consisteix en una llista dítems oberts o tan-cats en un format prefixat que han de contestar tots els subjectes que par-ticipen en la investigació. Tradicionalment, sha aplicat aquesta tècnica mit-jançant el paper i el llapis, encara que en els últims anys ha emergit una mo-dalitat nova gràcies a les noves tecnologies, que tracta daplicar aquesta tècni-ca mitjançant webs.b)Escales. Aquestes tècniques sadrecen a mesurar actituds, o més específica-ment el component cognitiu de lactitud. El format més habitual és el tipuslikert, que proporciona diverses alternatives de resposta, com per exemple, unrang de resposta que inclou des de completament dacord fins a completa-ment en desacord. El mètode dadministració daquesta tècnica és similar aldels qüestionaris.c)Entrevistesestructurades. Aquesta tècnica presenta als subjectes un con-junt de preguntes o situacions prèviament establertes. En realitat, és una tèc-nica molt similar a la del qüestionari, ja que linvestigador ha danotar les res-postes que li proporcionen els subjectes en els documents de recollida de da-des, en què les possibles respostes ja estan categoritzades. Tanmateix, la in-teracció investigador-subjecte permet clarificar dubtes i avaluar totes les vari-ants comunicatives: no verbal, paralingüística i verbal.
  13. 13. © FUOC • PID_00169987 14 Dissenys dinvestigaciód) Tests objectius. Els tests objectius o psicomètrics són una de les tècni-ques més conegudes en làrea de lavaluació psicològica. Les diferents provesdintel·ligència, personalitat, aprenentatge, etc. són molt utilitzades en làreade la psicologia bàsica, i en el camp aplicat de la psicologia de les organitza-cions i del treball.2)Tècniquesnoestructuradesa)Entrevistaoberta. Les entrevistes obertes o qualitatives es poden considerarcom el mètode no estructurat que fan servir més les organitzacions. Tenenlobjectiu de recollir la perspectiva de lentrevistat sobre el fenomen que estracta. Es caracteritzen per la llibertat de què disposa lentrevistador a lhoradestablir lordre de les preguntes i, fins i tot, quines es faran. Una entrevistaoberta es compon de les fases següents:• Definició de lobjecte dinvestigació.• Creació de la guia dentrevista (llista de temes que es preguntaran).• Selecció de participants.• Entrevista.• Anàlisi de la informació obtinguda.b)Entrevistagrupal. Aquesta tècnica és una varietat de lentrevista oberta,però en lloc destar orientada als individus, sadreça a grups de subjectes. Nosorienta tant a recollir informació exhaustivament com a aclarir el significatdun fenomen en un grup concret.c)Testsprojectius. Aquestes tècniques enfronten el subjecte a un estímul am-bigu o poc elaborat (per exemple, taques de tinta) davant del qual es demanauna interpretació. Se suposa que en la resposta el subjecte projectarà les sevesactituds, personalitat o motivacions inconscients, sense la contaminació de ladesitjabilitat social.3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per linvestigador En aquest grup de tècniques linvestigador mateix és la font que propor- ciona la informació sobre el fenomen que sestudia.1)TècniquesestructuradesObservaciósistemàticaiescalesdeclassificaciódeconductes. Aquestes tèc-niques es consideren estructurades perquè les diverses dimensions i alternati-ves de codificació es dissenyen abans de recopilar les dades. Aquest procedi-ment fa més fàcil aplicar aquesta tècnica a situacions diferents sense depen-dre de la qualificació de linvestigador per a recollir dades fiables. Lobservació
  14. 14. © FUOC • PID_00169987 15 Dissenys dinvestigaciósistemàtica consisteix a observar el comportament en lescenari natural i escaracteritza perquè és sostinguda en el temps, explícita (permet calcular la fi-abilitat de les dades obtingudes) i metòdica (el procediment està prèviamentestructurat).2)Tècniquesnoestructuradesa)Impressions. Aquesta tècnica es basa en les sensacions i interpretacions delinvestigador a partir de materials que pertanyen als subjectes. Aquest proce-diment té una validesa molt baixa.b)Observacióparticipant. Aquesta tècnica consisteix a observar un grup des-prés que shi incorpori linvestigador o investigadors. Aquesta tècnica és moltpoc freqüent en el camp de la psicologia de les organitzacions i del treball.3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts El més ressenyable daquest grup de tècniques és que la informació la proporcionen experts en el camp destudi en qüestió.1)Tècniquesestructuradesa)Avaluacions. En les organitzacions habitualment els supervisors immedi-ats fan avaluacions, tot i que també es poden fer avaluacions de 360° en quèparticipen subordinats, companys o clients.b)Entrevistesprogramades. Aquesta tècnica consisteix a fer entrevistes a ex- Mediació de conflictesperts que hagin exercit un paper important en el fenomen que sestudia. Aquest tipus de tècnica és força habitual, per exemple,2)Tècniquesnoestructurades en la mediació de conflictes, en què sentrevisten tots els in- dividus que podrien haver es- tat implicats en qualsevol dea)Plujadidees. La tècnica de pluja didees és un dels procediments més cone- les fases del conflicte.guts per a obtenir alternatives noves per a solucionar problemes. Aquest tipusde tècnica es pot aplicar a un grup dexperts amb lobjectiu dobtenir informa-ció rellevant per a una investigació.b)TècnicaDelphi. Aquesta tècnica és un procés sistemàtic i iteratiu adreçat aobtenir les diferents opinions, o si és possible el consens, dun grup dexperts.Es reparteixen una sèrie de qüestionaris de manera reiterada a aquests experts.Els resultats daquestes proves són analitzats, després es torna al grup dexpertsper a configurar la base de les preguntes següents.
  15. 15. © FUOC • PID_00169987 16 Dissenys dinvestigació3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres La recollida de dades amb aquestes tècniques es fa de manera objectiva, ja que els subjectes, experts o investigadors no hi poden intervenir.1)Tècniquesestructuradesa)Indicacionsobjectivesindirectes. Aquestes tècniques semmarquen en les Tàctiques dinvestigacióanomenades tàctiques dinvestigació no obstrusives. Altres pautes físiques podri- no obstrusivesen ser també la disposició dels membres duna organització o del seu mobiliari Alguns exemples daquest ti-en lespai. pus de tàctiques són els rastres físics, les empremtes dactilars, les escombraries, les pintades, etc.b)Informaciófisiològica. Aquesta tècnica implica lús dequips tècnics quepermetin mesurar diferents entrades de caràcter fisiològic dels participants enla investigació. Característiques fisiològiques2)Tècniquesnoestructurades Alguns exemples daquestes característiques són la pres- sió sanguínia, la presència deVídeoiàudio. Aquests procediments es fan servir per a gravar o registrar tot substàncies químiques en sang o orina, la conducta de la pell,tipus de converses i interaccions socials, amb lobjectiu de codificar-les i ana- etc.litzar-les després (per exemple, anàlisi del discurs).3.5. Tècniques basades en informació recollida darxius Aquest grup de tècniques són per a analitzar dades guardades en arxius personals o de lorganització.1)TècniquesestructuradesDadesarxivades. Qualsevol tipus dinformació arxivada relacionada amb el Exemplesfenomen que sestudia. Índexs dabsentisme, rotació, baixes, accidents, etc.2)TècniquesnoestructuradesDocumentspersonalsioficials. Tots els documents que no hagin estat creats Exemplesper a recopilar informació de manera sistemàtica sengloben dins daquesta Anotacions personals, diaris,categoria. actes de reunions, polítiques i normes escrites, etc.
  16. 16. © FUOC • PID_00169987 17 Dissenys dinvestigació4. Qüestionaris Un qüestionari, com ja sabem, és un instrument de recollida de dades que obté les respostes dels subjectes participants en la investigació mit- jançant una sèrie de preguntes (ítems) per escrit.El qüestionari com a tècnica té una sèrie de característiques que shan de con-siderar quan selabora. Concretament es distingeixen set fases en la construc-ció dun qüestionari:• Determinació de les característiques bàsiques.• Establiment del nombre de preguntes.• Formulació de les preguntes i les seves alternatives.• Determinació de lordre i la presentació de les preguntes.• Redacció i edició del qüestionari.• Validació del qüestionari.• Elaboració del qüestionari definitiu.4.1. Determinació de les característiques bàsiquesLa primera decisió que sha de prendre en la construcció dun qüestionari con-sisteix a determinar quin tipus de preguntes i característiques ha de tenir par-tint dels objectius de la investigació i les variables que sestudien. En un qües-tionari hi ha principalment quatre tipus de preguntes:1)Tancadesdicotòmiques: hi ha dues opcions de respostes (sí/no), i si és elcas, no ho sap / no contesta.2)Tancadespolitòmiquesocategoritzades: com a respostes ofereixen unasèrie dalternatives; el subjecte nha de triar una o, si escau, diverses.3)Numèriques: la resposta a lítem sha de donar en forma de nombre.4) Obertes: únicament es presenta la pregunta, i es permet que el subjectepugui respondre amb llibertat total.És important que, en determinar les opcions de resposta de les preguntes, esconsiderin dos criteris: exhaustivitat i exclusivitat. Què vol dir això? Les res-postes són exhaustives si les respostes inclouen totes les possibilitats possibles,de manera que cap subjecte no deixi de respondre a la pregunta perquè no
  17. 17. © FUOC • PID_00169987 18 Dissenys dinvestigaciótrobi una categoria. Daltra banda, les respostes seran excloents quan no esdoni el cas que un subjecte pugui triar vàlidament dues respostes alternativesper a una mateixa pregunta.4.2. Establiment del nombre de preguntesHabitualment es tendeix a incloure més preguntes de les que realmentsutilitzaran. Per això és important determinar molt clarament el pla danàlisi,de manera que el qüestionari contingui el nombre just de preguntes necessàri-es. Massa qüestions habitualment cansen els subjectes, de manera que el nom-bre de qüestions contestades i la fiabilitat disminueix.4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternativesEn general, una resposta ben formulada és la que no exerceix cap influènciao tendència sobre la resposta i que no suscita una resposta inexacta que no escorrespon a la informació buscada.Algunes regles bàsiques per a formular qüestionaris les resumeix Murillo en la Lectura recomanadaseva obra (pp. 4-5): Per aprofundir en el tema de lelaboració de qüestionaris,• Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les per- podeu llegir lobra següent: F. J. Murillo (2008). Cues- sones a qui van adreçades les entenguin fàcilment. tionarios y escalas de actitu- des. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. En• Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la línia: http://www.uam.es/ longitud de la pregunta sestén, augmenta la probabilitat que lenquestat personal_pdi/stmaria/jmu- rillo/Metodos/Materiales/ perdi la concentració i doni respostes aleatòries. Apuntes%20Cuestionario.pdf• Han destar formulades directament en relació amb el tema dinterès.• Shan de redactar preferiblement en forma personal i directa, no imperso- nal.• Shan de formular en forma neutral o, com a molt, positiva, mai negativa.• Han destar formulades de manera que no suscitin prejudicis.• Les preguntes han dexigir només una resposta; cal evitar preguntes que continguin dues qüestions o més. Per exemple: El concert ha estat entre- tingut i ben organitzat?.• Cal no fer preguntes enutjoses ni indiscretes, si no és estrictament neces- sari.• Hauran destar fetes de manera que contestin directament o inequívoca- ment al punt dinformació desitjat.
  18. 18. © FUOC • PID_00169987 19 Dissenys dinvestigació• No shan de fer servir paraules abstractes o confuses, ni tampoc de tipus valoratiu (molt, força, bo, dolent, etc.).• Cal tenir en compte lenquestat: els coneixements que té, la posició, etc. Totes les preguntes haurien de tenir en compte la cultura informativa dels que responen.• No shan de formular preguntes que obliguin a fer esforços o càlculs men- tals; si això passés, cal facilitar la tasca.4.4. Determinació de lordre i presentació de les preguntesEncara que no hi ha un criteri general que determini quin ha de ser lordreen el qual han daparèixer les preguntes dun qüestionari, Murillo saventuraa recomanar els criteris següents (pp. 6-7):• Incloure les qüestions identificatives al principi o, excepcionalment al fi- nal, i només les que tinguin relació directa amb el tema estudiat i que, a més, analitzarem.• Presentar les qüestions agrupades per temàtiques. Saltar dun tema a laltre representa un gran esforç per a lenquestat.• Preguntar del general al particular (és lanomenada tècnica embut), del sim- ple al complex.• Situar les preguntes més escabroses i conflictives al final.• Situar juntes les preguntes dun mateix tipus, i sempre amb el mateix ordre de resposta.4.5. Redacció i edició del qüestionariEl format en el qual es presentarà el qüestionari també és de vital importànciaa lhora de recollir la informació requerida. La imatge que tindrà serà la nostraimatge, i la serietat i professionalitat amb què es presentarà serà la mateixaamb què els subjectes respondran.El qüestionari haurà de tenir, en primer lloc, una portada amb el títol, lautoria,el grup dinvestigació, el títol del projecte dinvestigació, el nom de lempresa,etc.
  19. 19. © FUOC • PID_00169987 20 Dissenys dinvestigacióEn la pàgina següent hi ha dhaver una explicació breu sobre els objectius delestudi que sestà fent i més concretament del qüestionari que es reparteix. Enaquesta mateixa pàgina, també hi ha dhaver unes breus instruccions sobre lamanera com sha demplenar. Aquestes instruccions resulten molt importantsper a evitar biaixos subjectius en les respostes.Finalment, el qüestionari ha de semblar breu, de manera que el subjecte noes desanimi quan el vegi.4.6. Validació del qüestionariPer a verificar la qualitat i validesa de linstrument dissenyat hi ha tres tècni-ques principalment: la validació del cas únic, la validació dexperts i laplicaciódun estudi pilot. Lideal és utilitzar totes tres i en aquest ordre.1) La validacióduncasúnic consisteix a administrar el qüestionari a una Incidènciespersona de confiança que tingui unes característiques similars als subjectes Alguns exemples dincidènciesa qui va adreçat el qüestionari. Quan acabi, se li demanarà lopinió sobre el són facilitat de resposta, exten-conjunt de qüestions i les possibles incidències que hagi pogut trobar. sió, preguntes confuses, opci- ons de resposta poc clares, etc.2) La validaciódexperts consisteix a fer que uns experts revisin de maneracrítica el disseny i ús daquesta tècnica i també la temàtica que sinvestiga.3) Laplicaciódunaprovapilot consisteix a administrar el qüestionari a unamostra reduïda de subjectes amb unes condicions i característiques similarspossibles a les de la mostra final a què va adreçat.4.7. Elaboració del qüestionari definitiuUna vegada sha validat el qüestionari shan de fer les modificacions pertinentsen el disseny preliminar amb lobjectiu de solucionar totes les incidències quehagin pogut sorgir. Una vegada fet això, el qüestionari ja està acabat i és a puntper a ser aplicat a la mostra de la investigació.
  20. 20. © FUOC • PID_00169987 21 Dissenys dinvestigació5. InformeAquest informe consisteix a continuar el projecte dinvestigació que es va co-mençar a linforme 1 daquest pràcticum. En principi, ja heu definit lestat dela investigació entorn del fenomen que investigareu (en aquest cas, treballemocional) i els objectius que abordareu per a ampliar el coneixement sobreaquesta temàtica o donar resposta a les preguntes que encara queden per res-pondre sobre aquest fenomen.En aquest informe ens centrarem en el disseny i la metodologia dinvestigacióque cal dur a terme per a poder aconseguir els vostres objectius, i ens fixa-rem sobretot en el disseny dun qüestionari com a eina de recollida de dades.Aquest disseny dinvestigació ha de quedar reflectit en aquest segon informe.A continuació, es presenta un esquema amb les diferents seccions que ha decontenir linforme 2. En cada una daquestes seccions es donen unes breusinstruccions i aclariments sobre quines temàtiques haureu de desenvolupar.Les seccions són les següents:• Introducció.• Disseny de la investigació.• Mostra.• Llibre de variables.• Annex.1)IntroduccióEn aquesta secció shan de presentar tres apartats diferents: objectius, figurai variables.a) En lapartatdobjectius han daparèixer, com bé diu la paraula, lobjectiugeneral de la investigació i els objectius específics enumerats. Si us plau, elsobjectius específics no han docupar més de dues o tres línies (sintetitzeu!). Exemple de redacció dobjectius Objectiu 1. Anàlisi de la relació del treball emocional i les reaccions dels treballadors. Concretament, la satisfacció laboral, el compromís organitzacional i lacompliment per- cebut. Objectiu 2. Anàlisi de la influència del gènere dels treballadors en el treball emocional. Objectiu 3. Anàlisi del paper modulador de la justícia organitzacional en la relació entre treball emocional i les reaccions dels treballadors.b) En lapartatdefigura ha daparèixer la representació gràfica dels vostresobjectius.
  21. 21. © FUOC • PID_00169987 22 Dissenys dinvestigació Exemple delaboració duna figura Seguint amb els exemples plantejats i la figura presentada en el mòdul Un problema dinvestigació daquests materials, en aquesta secció es dissenyarà una figura com la següent: Figure 1. Model for emotion workc) Finalment, en lapartatdevariables cal presentar una llista de les variablesque seran estudiades en els projectes dinvestigació respectius. Exemple denumeració de variables Sense deixar de banda lexemple anterior, les variables serien les següents: 1) Gènere. 2) Treball emocional. 3) Justícia organitzacional. 4) Satisfacció laboral. 5) Compromís organitzacional. 6) Acompliment percebut.2)DissenydelainvestigacióDacord amb els materials presentats en aquest mòdul, les vostres investigaci-ons tindran un disseny transversal. Si us plau, descriviu breument en què con-sisteixen aquest tipus dinvestigacions. Aquest apartat com a molt ha docuparmig foli.3)MostraEn primer lloc, feu una descripció ideal de la manera com trobeu que hauriade ser la vostra mostra, i tracteu temes com els següents:• La grandària de la mostra. Indiqueu quin seria el nombre de subjec- tes òptim que haurien de compondre la mostra, i també el nombre dorganitzacions, departaments o equips de treball que haurien de formar part de la investigació.• Sector laboral. Encara que el pràcticum sespecialitzi en el sector serveis, això no indica que no pugueu abordar altres sectors en els quals consi-
  22. 22. © FUOC • PID_00169987 23 Dissenys dinvestigació dereu que el treball emocional també pot ser rellevant, per exemple, en leducació, i considerar la relació professor-alumne en lloc de treballador- client. Així mateix, també podeu concretar subsectors dins del sector ser- veis (lhoteleria, per exemple).• Llocs de treball i categoria laboral dels treballadors que compondrien la mostra.• Gènere.• Tipus de contracte. Temporalitat alta enfront de feines estables?Encara que aquestes són algunes idees, podeu incloure totes les variables queconsidereu importants per a definir la vostra mostra.Finalment, feu una llista de possibles empreses o organitzacions que creieu quepodrien formar part de la investigació, dacord amb el perfil de la mostra idealque heu dissenyat. Si us plau, indiqueu les organitzacions en què considereuque podríeu accedir més a la mostra, és a dir, en quines us resultaria més fàciladministrar el qüestionari que es dissenyarà (per exemple, si hi coneixeu algú,si hi treballeu vosaltres, etc.).4)LlibredevariablesDacord amb la llista de les variables que heu inclòs en la primera secció, heude revisar la literatura que hagi estudiat aquestes variables i recopilar les di-ferents escales que shagin utilitzat incloent els ítems que les configuren (du-es o tres escales). Així doncs, heu de crear una secció per a cada variable, enquè apareguin les diferents escales que plantegeu (amb els ítems en castellài anglès), la referència completa del treball en què sha publicat aquesta esca-la, com també els índexs de fiabilitat, i, si nhi ha, de validesa. A més, heudincorporar un breu paràgraf per a indicar quina escala preferiríeu incorporari per què. Finalment, al final de cada secció heu dincloure un apartat resumen el qual apareguin les dades més rellevants de les escales que heu presentat.
  23. 23. © FUOC • PID_00169987 24 Dissenys dinvestigació Exemple delaboració de llibre de variables Nota Satisfacciólaboral Sovint, els ítems apareixen Price, J. L. (1997). Handbook of organizational measurement. International Journal of Man- en un estudi citant el tre- power, 18, 305-558. ball original del qual prové lescala. Podeu incloure les da- des daquest estudi, però sha 1) Descripció: dindicar i incloure la referència del treball original. • Escala de quatre ítems. • Rang de resposta d1 (molt en desacord) a 5 (molt dacord). Recomanació Ítems Recordeu que lextensió del No estoy contento con mi trabajo I am not happy with my work qüestionari ha de ser limitat, i per això el nombre dítems     que componen cada escala no ha de ser gaire ampli.     2) Fiabilitat i validesa: Alpha de Cronbach = .82 3) Elecció de lescala. Dacord amb la revisió de la literatura realitzada em decanto per lescala presentada en el treball de Price (1997) perquè... 4) Taula resum: Satisfacció laboral   Nre.dítems AlfadeCronbach Price (1997) 6 .85 Sora i Caballer (2000) 4 .70 Murillo i Peiró (2008) 3 .775)AnnexEn aquest apartat heu dincorporar una proposta de qüestionari, incloent totesles escales que heu proposat com a idònies. Si us plau, no oblideu que ha decontenir una pàgina de tapa i una altra amb la presentació i instruccions, i queha de garantir lanonimat dels subjectes en tot moment.
  24. 24. © FUOC • PID_00169987 25 Dissenys dinvestigacióResumEn aquest mòdul saborden els diferents dissenys que es poden plantejar per afer una investigació. Depenent de lobjectiu dinvestigació que es vulgui estu-diar, shaurà de plantejar un tipus o un altre (investigació experimental, qua-siexperimental selectiva o correlacional i observacional).A més, cal considerar un altre tipus de factors, com són el tipus de variablesque sestudiaran (variables independents, dependents, moduladores o control)o la mostra. En relació amb la mostra, es descriuen tant els diferents processosde selecció daquesta com també les diferents tècniques que hi ha per a recollirinformació.Finalment, el mòdul finalitza amb el plantejament de la segona i última acti-vitat que sha de fer en el marc daquest pràcticum I dinvestigació.
  25. 25. © FUOC • PID_00169987 27 Dissenys dinvestigacióExercicis dautoavaluació1. Explica quins tipus de variables intervenen en una investigació.2. Enumereu els tipus de validesa en una investigació.3. Enumereu els diferents procediments de recollida de dades i les seves tipologies.4. Exposeu quatre de les regles bàsiques per a formular qüestionaris.
  26. 26. © FUOC • PID_00169987 28 Dissenys dinvestigacióSolucionariExercicis dautoavaluació1.• Variableindependent: és la característica o propietat que se suposa que és la causa del fenomen estudiat.• Variabledependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar mitjançant la manipulació de la variable independent. La variable dependent és el factor que és ob- servat i és mesurat per a determinar lefecte de la variable independent (Hayman, 1974).• Variableintervinent: són les característiques o propietats que, duna manera o una al- tra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les variables independents i depen- dents. Variablemoduladora: dins de les variables intervinents destaquem les variables moduladores, que representen un tipus especial de variable independent. Aquesta varia- ble independent és secundària, i se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables dependents.• Variablecontrol: són les variables que no són ni dependents ni independents, però que han de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la possible relació causal entre les variables independents i dependents.2. Estadística, constructor, interna i externa.3.   Estructuració   Estructurat Noestructurat Subjecte • Qüestionaris • Entrevista oberta • Escales • Entrevista grupal • Entrevista Estructurada • Tests projectius • Tests objectius Canal dinformació Investigador • Observació sistemàtica • Impressions • Escales de classificació de • Observació participant conductes Experts/altres • Avaluacions • Pluja didees • Entrevista programada • Tècnica Delphi Equipsderegistre • Indicacions indirectes • Vídeos, enregistraments • Informació fisiològica dàudio Arxiu • Dades arxivades • Documents personals • Documents oficials4. Una de les respostes possibles és la següent:• Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les persones a qui van adreçades les entenguin fàcilment.• Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la longitud de la pregunta sestén, augmenta la probabilitat que lenquestat perdi la concentració i doni respostes aleatòries.• Han destar formulades directament en relació amb el tema dinterès.• Shan de redactar preferiblement en forma personal i directa, no impersonal.
  27. 27. © FUOC • PID_00169987 29 Dissenys dinvestigacióBibliografiaArnau, J. (1991). Diseños Experimentales en Psicología y Educación (2a. ed.). Mèxic: EditorialTrillas.Cook, T. D., Campbell, D. T., i Peracchio, L. (1990). Quasi Experimentation. A M. D. Dun-nette i L. M. Hough (Eds.), Handbook of Industrial and Organizational Psychology (vol. 2, pàg.491-576). Palo Alto, CA: Consulting Psychologist Press.Devore, J. L. (2000). Probability and Statistics. Califòrnia: Duxbury.Drenth, P. J. D. (1998). Research in work and organizacional Psychology: principles and met-hods. A P. J. D. Drenth, H. Thierry, i C. J. de Wolff (Eds.), Handbook of Work and OrganizationalPsychology (vol. 1, pp. 11-46). Hove: Psychology Press.Kirk, R. E. (1982). Experimental design: procedures for the behavioral sciences. Belmont: Brooks/Cole.León, O. G. i Montero, I. (1993). Diseño de investigaciones: Introducción a la lógica de la inves-tigación en Psicología y Educación. Madrid: McGraw-Hill.Levine, G. i Parkinson, S. (1994). Experimental methods in Psychology. Hillsdale, NJ: LawrenceErlbaum Associates.Martínez, D. i Rodríguez, F. (2003). Métodos de investigación en Psicología de las Organiza-ciones. A F. Gil i C. M. Alcover (Eds.), Introducción a la Psicología de las Organizaciones. Madrid:Alianza Editorial.Maxwell, S. E. i Delaney, H. D. (1990). Designing experiments and analyzing data: A model com-parison perspective. Belmont, CA: Wadsworth.Montgomery, D. C. (1999). Design and analysis of experiments. Nova York: John Wiley.Murillo, F. J. (2008). Cuestionarios y escalas de actitudes. Madrid: Universidad Autónomade Madrid. En línia: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/jmurillo/Metodos/Materiales/Apuntes%20Cuestionario.pdfRuiz, J. C. (1997). Investigación en Psicología. València: Universidad de Valencia.Spector, P. E. (1981). Research Design Series: Quantitative applications in the social sciences. Be-verly Hills: Sage Publications.Spector, P. E. (2001). Research methods in industrial and organizational psychology: datacollection and data analysis with special consideration to international issues. A N. Ander-son, D. S. Ones, H. K. Sinangil, i C. Viswesvaran (Eds.), Handbook of industruial, work, andorganizational psychology (vol. 1, pp. 10-26). London: Sage.

×