Mòdul 3. Dissenys d'investigació

Dissenys
d'investigació
Beatriz Sora Miana
PID_00169987

© FUOC • PID_00169987 Dissenys d'investigació

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.

© FUOC • PID_00169987 Dissenys d'investigació

Índex

1. Dissenys d'investigació en psicologia........................................... 5
1.1. Variables ...................................................................................... 5
1.2. Control i validesa del disseny d'investigació .............................. 6
1.3. Tipus d'investigació ..................................................................... 8

2. Mostra.................................................................................................... 10

3. Procediments de recollida de dades.............................................. 12
3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels
subjectes ...................................................................................... 13
3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per
l'investigador ............................................................................... 14
3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts ..... 15
3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres ............ 16
3.5. Tècniques basades en informació recollida d'arxius ................... 16

4. Qüestionaris......................................................................................... 17
4.1. Determinació de les característiques bàsiques ............................ 17
4.2. Establiment del nombre de preguntes ........................................ 18
4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternatives ................... 18
4.4. Determinació de l'ordre i presentació de les preguntes .............. 19
4.5. Redacció i edició del qüestionari ................................................ 19
4.6. Validació del qüestionari ............................................................ 20
4.7. Elaboració del qüestionari definitiu ........................................... 20

5. Informe................................................................................................. 21

Resum............................................................................................................ 25

Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 27

Solucionari.................................................................................................. 28

Bibliografia................................................................................................. 29

© FUOC • PID_00169987 5 Dissenys d'investigació

1. Dissenys d'investigació en psicologia

En la literatura sobre metodologies d'investigació es poden trobar diferents
conceptualitzacions del terme disseny. Alguns autors el presenten com a dis-
seny d'investigació (León i Montero, 1993; Spector, 1981), mentre que d'altres
fan referència al concepte de disseny experimental (Kirk, 1982). El disseny
d'investigació es refereix a l'elaboració d'un pla per a donar resposta a alguna
pregunta o objectiu d'investigació. Dins d'aquesta definició s'emmarcaria el
terme de disseny experimental, el pla del qual inclouria la realització d'un expe-
riment per a donar resposta a la pregunta d'investigació plantejada.

En l'àmbit de la psicologia hi ha diferents tipus de dissenys d'investigació, com
l'experimental. Tanmateix, abans d'abordar aquesta tipologia cal aclarir una
sèrie de conceptes que ajuden a entendre els tipus de dissenys que es poden
dur a terme per a donar resposta a una pregunta d'investigació dins del camp
de la psicologia de les organitzacions i del treball.

1.1. Variables

En el mètode científic el primer pas consisteix, com ja sabem, a establir els Exemple
objectius i les hipòtesis que pretenen aclarir en la investigació. Una vegada
En el cas del nostre projec-
determinats aquests objectius o hipòtesis, és important determinar quines són te d'investigació, es planteja
les variables que es presenten en aquests objectius i hipòtesis. l'estudi del treball emocional
en relació amb els seus ante-
cedents i conseqüents. Doncs
bé, aquests antecedents i con-
seqüents, com també el treball
En general, entenem el terme variable com les entitats, atributs o propi- emocional mateix, són varia-
bles.
etats en què es poden diferenciar els objectes, els esdeveniments o els
éssers vius (Arnau, 1991; Levine i Parkinson, 1994).
Lectures
complementàries
Les variables es poden classificar de moltes maneres; no obstant això, la més
Per obtenir més informació
usual dins d'un disseny d'investigació és la següent: sobre el terme variable, podeu
llegir les obres següents:
J. Arnau (1991). Diseños Expe-
1)Variableindependent: és la característica o propietat que se suposa que és rimentales en Psicología y Edu-
la causa del fenomen estudiat. cación (2a. ed.). Mèxic: Edito-
rial Trillas.
G. Levine i S. Parkinson
2)Variabledependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar (1994). Experimental methods
in Psychology. Hillsdale, NJ:
mitjançant la manipulació de la variable independent. La variable dependent Lawrence Erlbaum Associa-
és el factor que és observat i mesurat per a determinar l'efecte de la variable tes.

independent (Hayman, 1974).

3)Variableintervinent: són les característiques o propietats que, d'una ma-
nera o una altra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les varia-
bles independents i dependents. Variablemoduladora: dins de les variables


intervinents destaquem les variables moduladores, que representen un tipus
especial de variable independent. Aquesta variable independent és secundària
i se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta la relació entre la varia-
ble independent primària i les variables dependents.

4)Variablecontrol: són les variables que no són ni dependents ni indepen-
dents, però que han de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la pos-
sible relació causal entre les variables independents i dependents.

Un altre aspecte que s'ha de considerar en les variables són les seves escales de
mesura. Una escala de mesura és l'assignació d'un nombre a objectes o esdeve-
niments segons una regla, sigui quina sigui. Es tracta precisament d'aquesta re-
gla o conjunt de regles que permet fer la mesura. Hi ha diversos tipus d'escales
de mesura:

a)Nominals: són les que no varien sota qualsevol transformació de permuta- Escala de mesura nominal
ció. Els nombres, o qualsevol altre símbol, són utilitzats només per a identifi-
El nombre que porten els atle-
car i diferenciar uns objectes dels altres. Les úniques aplicacions aritmètiques tes a l'esquena.
són les relacionades amb la determinació d'igualtat.

b)Ordinals: són les que no varien sota qualsevol transformació isotònica; és Escala de mesura ordinal
a dir, mentre es mantingui l'ordre es pot variar qualsevol nombre. Les aplica-
Ordenació de la població per
cions aritmètiques són les relacionades amb la igualtat i també amb l'ordre; edats.
cosa que implica poder determinar la intensitat més gran o més petita de la
característica que es pretén mesurar.

c) D'interval: són les que no varien sota qualsevol transformació lineal; és Escala de mesura
a dir, podem substituir les mesures d'aquestes escales per d'altres que siguin d'interval

funció lineal de les primeres. Les operacions empíriques bàsiques són la deter- Puntuacions de la població en
minació d'igualtat, d'ordenació i d'igualtat d'intervals. un test.

d)Deraó: aquestes variables indiquen ordre, presenten intervals iguals i el Escala de mesura de raó
zero significa absència de la característica.
En els ingressos salarials, el ze-
ro representaria que no rep in-
1.2. Control i validesa del disseny d'investigació grés en virtut d'un treball; o
en la velocitat, el zero signifi-
ca absència de moviment. En
altres paraules, l'escala de raó
El concepte de control és clau dins dels dissenys d'investigació en psicologia de comença des del zero i aug-
les organitzacions i del treball. Depenent del tipus de disseny, el concepte de menta en nombres successius
iguals a quantitats de l'atribut
control té un significat o un altre. Per exemple, en els dissenys experimentals, el que és mesurat.

control és la pedra angular que sosté el disseny. El control fa referència a tots els
dispositius que són utilitzats per a descartar possibles explicacions alternatives
dels resultats obtinguts respecte a la relació entre les variables independent i
dependent, i que, alhora, garanteixin el descobriment de relacions causals. És
a dir, permet tractar les variables estranyes que puguin confondre els efectes
de la variable independent sobre la dependent.


Els dos elements clau per a exercir aquest control en una investigació
són la manipulació de la variable dependent i el tractament o control de
les variables que puguin confondre la interpretació dels resultats (vari-
ables control). Això s'aplica especialment en la investigació experimen-
tal.

En el cas de la investigació no experimental, el concepte de control fa referèn-
cia a les precaucions que es prenen a l'hora de recollir les dades (per exemple,
eliminació de casos). Així, en aquest tipus d'investigació, les tècniques de con-
trol no fan referència tant al control de les variables estranyes com al control
dels procediments que garanteixen la fiabilitat i representativitat de les dades
registrades.

Els conceptes de control i validesa estan molt relacionats, ja que la consecució
de la validesa en qualsevol investigació depèn en bona part d'aplicar els con-
trols correctament.

El concepte de validesa en la investigació fa referència específicament a
la validesa de les inferències derivades de la investigació, és a dir, a com
de correcta és la correspondència entre una proposició que descriu un
fet del món i com és aquest fet en si mateix (Maxwell i Delaney, 1990).
Així doncs, la validesa és el grau en el qual una situació o instrument
de mesura mesura el que realment pretén o vol mesurar.

La validesa de vegades s'anomena exactitud. Validesa és el criteri fonamental Lectures
per a valorar si el resultat obtingut en un estudi és l'adequat. Podem distingir complementàries

principalment quatre tipus de validesa (Cook, Campbell i Peracchio, 1990): Sobre el concepte de vali-
desa, podeu llegir les obres
següents:
1)Validesadeconstructe: la validesa aproximada amb què es poden establir
S. E. Maxwell i H. D. Dela-
generalitzacions respecte a la relació entre constructes. ney (1990). Designing experi-
ments and analyzing data: A
model comparison perspective.
2)Validesainterna: és la validesa per la qual es poden establir afirmacions Belmont, CA: Wadsworth.
T. D. Cook, D. T. Campbell,
sobre la relació causal entre variables partint de la manipulació i mesurament i L. Peracchio (1990). Qua-
que se'n fa en la investigació. si Experimentation. A M.
D. Dunnette i L. M. Hough
(Eds.), Handbook of Industrial
3)Validesadeconclusióestadística: aquesta validesa es refereix a les conclu- and Organizational Psychology
(vol. 2, pàg. 491-576). Palo
sions o inferències fetes a partir dels tests de significació. Els problemes relatius Alto, CA: Consulting Psycho-
logist Press.
a la potència estadística, els errors de tipus I i II, la sensibilitat del disseny, i la
mida de l'efecte són centrals per a la validesa de conclusió estadística.

4)Validesaexterna: és la validesa aproximada amb què es treuen conclusions
sobre la generalització de les relacions causals establertes, a altres poblacions
de persones, a altres contextos i a altres moments.


Taula 1. Tipus de validesa i factors associats

Validesa Definició Factors associats

Estadística Probabilitat que la confirmació de les • Contrast unilateral
dades sigui deguda a l'atzar • Nivell de confiança
• Nombre elevat de variables i relaci-
ons
• Fiabilitat de les mesures
• Grandària de la mostra

Constructe Possibilitat que els resultats siguin de- • Definició imprecisa del constructe
guts a una relació imperfecta o errònia • Errors en l'operativització
entre el fenomen que es vol estudiar i • Errors en el disseny dels instruments
els instruments dissenyats per a mesu- de mesura
rar-lo

Interna Probabilitat que la relació entre les va- • Control sobre altres variables que
riables estudiades sigui inexistent o di- puguin explicar o alterar la relació
ferent de l'observada entre les variables estudiades

Externa Probabilitat que els resultats es repe- • Representativitat de la mostra
teixin en contextos diferents del con- • Semblança entre el context
text de la investigació d'investigació i els contextos en què
es vol generalitzar els resultats

Font: Martínez i Rodríguez (2003)

1.3. Tipus d'investigació

Hi ha diferents tipus d'investigació científica en psicologia. El mètode
experimental és el mètode per excel·lència que permet establir relaci-
ons causals. No obstant això, altres tipologies que comporten menys
control però cert grau de manipulació de les variables és el mètodequa-
siexperimental. Finalment, el mètodenoexperimental (mètodese-
lectiu i observacional) es caracteritza per un control limitat i per la
impossibilitat de manipular les variables.

1)Investigacióexperimental. Com ja hem dit, la característica que diferencia
aquesta metodologia d'investigació resideix en el control i la manipulació de-
liberats del fenomen que s'està estudiant. Aquesta circumstància permet disse-
nyar situacions mitjançant les quals és possible avaluar i determinar possibles
relacions causals entre esdeveniments. Un experiment es defineix com:

Un estudio que puede tener lugar dentro o fuera de un laboratorio, en el que el inves-
tigador manipula de manera controlada una variable denominada independiente para
determinar los efectos de la manipulación sobre otra variable denominada dependiente,
poniendo en marcha los controles necesarios para evitar que otras variables interfieran
con las que se están estudiando (Ruiz, 1997, p. 34).


2)Investigacióquasiexperimental. Aquesta metodologia exerceix nivells de Dissenys
control i manipulació més baixos en les seves variables en comparació amb la quasiexperimentals

investigació experimental. Concretament, la investigació quasiexperimental Alguns exemples de dissenys
es caracteritza per la manipulació de les variables per selecció i un control quasiexperimentals són dis-
seny de grup control no equi-
de les variables contundents limitat. La impossibilitat de garantir un control valent, disseny de regressió
discontínua i disseny de sèries
suficient impossibilita la capacitat d'inferència de relacions causals. Aquesta temporals interrompudes.
investigació significa un intent d'emular la investigació experimental fora del
laboratori i d'intentar establir inferències causals en situacions en les quals no
és possible l'assignació aleatòria.

3)Investigaciónoexperimental:

a)Investigacióselectivaocorrelacional. Aquesta metodologia es caracteritza
per l'absència de manipulació sobre el fenomen estudiat i un control molt
limitat en el sentit que no hi ha assignació de subjectes a grups ni assignació
de grups a condicions o tractaments. Això implica el següent:

• La naturalesa produeix la variabilitat esperada.

• L'aparició de certs nivells en una variable són deguts a la seva relació amb
d'altres.

• Cal seleccionar els subjectes que presentin els nivells d'interès.

• Cal mesurar la variable d'interès allunyant-se de qualsevol procediment
que s'assembli als utilitzats en els dissenys experimentals o quasiexperi-
mentals.

Com a conseqüència de l'absència de manipulació i control en aquest disseny,
no és possible establir relacions causals, i per tant, únicament es poden establir
correlacions entre les variables d'interès. Els dissenys selectius es classifiquen
en dos tipus: transversals i longitudinals.

b)Investigacióobservacional. Aquest disseny es caracteritza per l'absència
de manipulació i un control molt limitat. Aquest disseny com a mètode és una
manera de quantificar la conducta registrant la conducta generada espontàni-
ament i analitzant-la rigorosament. Tot això guiat sempre per directrius molt
estrictes del mètode científic. Les investigacions observacionals es duen a ter-
me mantenint l'investigador aliè al fenomen observat.


2. Mostra

Abans de començar a explicar els diferents procediments de selecció de mos-
tres, explicarem què és una mostra i en què es diferencia del concepte de po-
blació.

El conjunt de dades de les quals s'ocupa un estudi estadístic determinat es
diu població. No s'ha de confondre la població en sentit demogràfic amb la
població en sentit estadístic. La població en sentit demogràfic és un conjunt
d'individus (per exemple, treballadors d'una organització), mentre que una
població en sentit estadístic és un conjunt de dades referides a determinades
característiques dels subjectes d'estudi (per exemple, els nivells de formació de
tots els treballadors d'una organització).

La majoria de cops, obtenir totes les dades d'una població resulta impossible
per raons d'esforç, temps i diners. Per això, habitualment s'extreu una mostra
de la població amb un procediment de mostreig.

La mostra és un subconjunt de la població, preferiblement representatiu
d'aquesta.

El procés de mostreig es pot classificar, al seu torn, en dos tipus:

• Aleatori. En el mostreig aleatori tots els elements tenen la mateixa proba-
bilitat de ser triats.

• Noaleatori. En el cas del mostreig no aleatori, són triats els elements amb
unes característiques determinades i òptimes per a la investigació.

Els subjectes que conformaran la mostra mitjançant un mostreig aleatori es
triaran a l'atzar amb nombres aleatoris. Hi ha diversos mètodes per a obtenir
nombres aleatoris; els més freqüents són fer servir taules de nombres aleatoris
o generar-los per ordinador. Aquest mostreig aleatori pot ser simple, sistemàtic
o estratificat:


1) Aleatori simple. Tots els membres d'una població tenen la mateixa pro- Lectures
babilitat de ser seleccionats a l'hora de configurar la mostra. Aquest mètode complementàries

de mostreig sol ser un dels més utilitzats en les investigacions socials, ja que Podeu ampliar la informa-
aquest principi d'oportunitat per a tots els individus de configurar la mostra ció sobre el mostreig alea-
tori simple llegint les obres
permet generar conclusions que es poden extrapolar a la població amb un grau següents:
de pertinència elevat (Devore, 2000; Montgomery, 1999; Siegel, 1997). J. L. Devore (2000). Probabi-
lity and Statistics. Califòrnia:
Duxbury.
2)Aleatorisistemàtic. En aquest cas es tria el primer individu a l'atzar i la D. C. Montgomery (1999).
Design and analysis of experi-
resta queda condicionada per aquest. Per exemple, es fa una llista de la pobla- ments. Nova York: John Wi-
ció a intervals fixos (per exemple, 10). Així, per a l'estudi se seleccionaran els ley.

subjectes numerats amb múltiples de 10.

3)Aleatoriestratificat. És una altra variació de l'aleatori simple i consisteix
a subdividir la població en subgrups o estrats més homogenis dels quals es
prenen mostres aleatòries simples de cada un d'aquests estrats. Cal evitar que
els estrats no se superposin o que els elements d'un estrat siguin en diferents
estrats.

Respecte al mostreig no aleatori, en podem identificar diversos tipus: per ac-
cident, intencional o de judici i per quotes.

1)Mostreignoaleatoriperaccident: l'investigador inclou els elements que li
són més convenients per a la mostra d'acord amb els objectius d'investigació.

2)Mostreignoaleatoriintencionalodejudici: la idea bàsica que involucra
aquest tipus de mostra és que la lògica i el sentit comú es poden usar per a
seleccionar la mostra que sigui representativa d'una població.

3) Mostreig per quotes: la mostra s'obté en especificar les característiques
desitjades dels subjectes dels quals es vol recollir la informació.


3. Procediments de recollida de dades

Segons l'enfocament teòric que s'hagi adoptat en la investigació, es poden apli- Lectura complementària
car diverses tècniques de recollida de dades. En el camp de la psicologia de
Sobre els procediments de re-
les organitzacions i del treball, com que és una ciència empírica, hi ha molta collida de dades, podeu llegir
tendència a fer servir procediments sistemàtics que permetin mesurar i ope- l'obra següent:
P. E. Spector (2001). Research
racionalitzar les variables que es volen estudiar (Spector, 2001). En un intent
methods in industrial and or-
de fer una llista d'algunes de les principals tècniques de recollida de dades, ganizational psychology: da-
ta collection and data analy-
que no són totes perquè n'hi ha moltíssimes, presentem la classificació que va sis with special considerati-
fer Drenth (1998) partint de dues dimensions: el canal d'informació i el grau on to international issues. A
N. Anderson, D. S. Ones, H.
d'estructuració. K. Sinangil, i C. Viswesvaran
(Eds.), Handbook of industru-
ial, work, and organizational
1) Canal d'informació: aquesta dimensió fa referència a la font de la qual psychology (vol. 1, pp. 10-26).
Londres: Sage.
prové la informació (el subjecte, l'investigador, un expert, terceres persones,
equips de registre i arxius).

2)Graud'estructuració: aquesta dimensió recull el grau fins al qual una tèc-
nica està estructurada. Les tècniques estructurades requereixen una planifica-
ció minuciosa per al registre de les dades que habitualment deriva en anàlisis
quantitatives. D'altra banda, hi ha altres tècniques que no requereixen aquest
control i la informació es categoritza una vegada recollida, o fins i tot mai ar-
riba a rebre aquest tractament.

Estructuració

Estructurat Noestructurat

Subjecte • Qüestionaris • Entrevista oberta
• Escales • Entrevista grupal
• Entrevista Estructurada • Tests projectius
• Tests objectius
Canal d'informació

Investigador • Observació sistemàtica • Impressions
• Escales de classificació de con- • Observació participant
ductes

Experts/altres • Avaluacions • Pluja d'idees
• Entrevista programada • Tècnica Delphi

Equipsderegistre • Indicacions indirectes • Vídeos, enregistraments d'àudio
• Informació fisiològica

Arxiu • Dades arxivades • Documents personals
• Documents oficials

Font: Martínez i Rodríguez (2003)


A continuació presentarem una breu descripció de les diferents tècniques de Lectura recomanada
recollida de dades exposades en la taula anterior. Aquesta anàlisi es basa en el
Podeu aprofundir en el te-
treball de Martínez i Rodríguez (2003), basat al seu torn en el treball de Drenth ma de les tècniques de reco-
(1998). Aquests autors van revisar les diferents proves que hi havia per a recollida de dades llegint l'obra
següent:
llir informació segons les dimensions de canal d'informació i estructuració.
D. Martínez i F. Rodríguez
(2003). Métodos de investiga-
ción en Psicología de las Or-
3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels ganizaciones. A F. Gil i C. M.
subjectes Alcover (Eds.), Introducción a
la Psicología de las Organizaci-
ones. Madrid: Alianza Editori-
al.
La característica principal d'aquestes tècniques de recollida d'informació
és que la informacióésproporcionadapelssubjectesmateix, de ma-
Naturalesa de la
nera que la informació recollida pot ser d'una naturalesa molt variada. informació

Alguns exemples de la varietat
de la informació recollida: acti-
Aquest tipus de tècniques, a més, tenen l'avantatge que són fàcils de respondre, tuds, percepcions, conductes,
etc.
i que es poden estandarditzar les respostes per a poder-les analitzar estadísti-
cament de manera ràpida després. No obstant això, també es caracteritzen pel
biaix de la desitjabilitat social; és a dir, els subjectes tendeixen a donar les res-
postes que consideren adequades en determinades circumstàncies, però que
tanmateix no es corresponen amb les seves actituds, sentiments o conductes
reals.

1)Tècniquesestructurades

a)Qüestionaris. Aquesta tècnica consisteix en una llista d'ítems oberts o tan-
cats en un format prefixat que han de contestar tots els subjectes que par-
ticipen en la investigació. Tradicionalment, s'ha aplicat aquesta tècnica mit-
jançant el paper i el llapis, encara que en els últims anys ha emergit una mo-
dalitat nova gràcies a les noves tecnologies, que tracta d'aplicar aquesta tècni-
ca mitjançant webs.

b)Escales. Aquestes tècniques s'adrecen a mesurar actituds, o més específica-
ment el component cognitiu de l'actitud. El format més habitual és el tipus
likert, que proporciona diverses alternatives de resposta, com per exemple, un
rang de resposta que inclou des de completament d'acord fins a completa-
ment en desacord. El mètode d'administració d'aquesta tècnica és similar al
dels qüestionaris.

c)Entrevistesestructurades. Aquesta tècnica presenta als subjectes un con-
junt de preguntes o situacions prèviament establertes. En realitat, és una tèc-
nica molt similar a la del qüestionari, ja que l'investigador ha d'anotar les res-
postes que li proporcionen els subjectes en els documents de recollida de da-
des, en què les possibles respostes ja estan categoritzades. Tanmateix, la in-
teracció investigador-subjecte permet clarificar dubtes i avaluar totes les vari-
ants comunicatives: no verbal, paralingüística i verbal.


d) Tests objectius. Els tests objectius o psicomètrics són una de les tècni-
ques més conegudes en l'àrea de l'avaluació psicològica. Les diferents proves
d'intel·ligència, personalitat, aprenentatge, etc. són molt utilitzades en l'àrea
de la psicologia bàsica, i en el camp aplicat de la psicologia de les organitza-
cions i del treball.

2)Tècniquesnoestructurades

a)Entrevistaoberta. Les entrevistes obertes o qualitatives es poden considerar
com el mètode no estructurat que fan servir més les organitzacions. Tenen
l'objectiu de recollir la perspectiva de l'entrevistat sobre el fenomen que es
tracta. Es caracteritzen per la llibertat de què disposa l'entrevistador a l'hora
d'establir l'ordre de les preguntes i, fins i tot, quines es faran. Una entrevista
oberta es compon de les fases següents:

• Definició de l'objecte d'investigació.
• Creació de la guia d'entrevista (llista de temes que es preguntaran).
• Selecció de participants.
• Entrevista.
• Anàlisi de la informació obtinguda.

b)Entrevistagrupal. Aquesta tècnica és una varietat de l'entrevista oberta,
però en lloc d'estar orientada als individus, s'adreça a grups de subjectes. No
s'orienta tant a recollir informació exhaustivament com a aclarir el significat
d'un fenomen en un grup concret.

c)Testsprojectius. Aquestes tècniques enfronten el subjecte a un estímul am-
bigu o poc elaborat (per exemple, taques de tinta) davant del qual es demana
una interpretació. Se suposa que en la resposta el subjecte projectarà les seves
actituds, personalitat o motivacions inconscients, sense la contaminació de la
desitjabilitat social.

3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per
l'investigador

En aquest grup de tècniques l'investigador mateix és la font que propor-
ciona la informació sobre el fenomen que s'estudia.


Observaciósistemàticaiescalesdeclassificaciódeconductes. Aquestes tèc-
niques es consideren estructurades perquè les diverses dimensions i alternati-
ves de codificació es dissenyen abans de recopilar les dades. Aquest procedi-
ment fa més fàcil aplicar aquesta tècnica a situacions diferents sense depen-
dre de la qualificació de l'investigador per a recollir dades fiables. L'observació


sistemàtica consisteix a observar el comportament en l'escenari natural i es
caracteritza perquè és sostinguda en el temps, explícita (permet calcular la fi-
abilitat de les dades obtingudes) i metòdica (el procediment està prèviament
estructurat).


a)Impressions. Aquesta tècnica es basa en les sensacions i interpretacions de
l'investigador a partir de materials que pertanyen als subjectes. Aquest proce-
diment té una validesa molt baixa.

b)Observacióparticipant. Aquesta tècnica consisteix a observar un grup des-
prés que s'hi incorpori l'investigador o investigadors. Aquesta tècnica és molt
poc freqüent en el camp de la psicologia de les organitzacions i del treball.

3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts

El més ressenyable d'aquest grup de tècniques és que la informació la
proporcionen experts en el camp d'estudi en qüestió.


a)Avaluacions. En les organitzacions habitualment els supervisors immedi-
ats fan avaluacions, tot i que també es poden fer avaluacions de 360° en què
participen subordinats, companys o clients.

b)Entrevistesprogramades. Aquesta tècnica consisteix a fer entrevistes a ex- Mediació de conflictes
perts que hagin exercit un paper important en el fenomen que s'estudia.
Aquest tipus de tècnica és
força habitual, per exemple,
2)Tècniquesnoestructurades en la mediació de conflictes,
en què s'entrevisten tots els in-
dividus que podrien haver es-
tat implicats en qualsevol de
a)Plujad'idees. La tècnica de pluja d'idees és un dels procediments més cone- les fases del conflicte.
guts per a obtenir alternatives noves per a solucionar problemes. Aquest tipus
de tècnica es pot aplicar a un grup d'experts amb l'objectiu d'obtenir informa-
ció rellevant per a una investigació.

b)TècnicaDelphi. Aquesta tècnica és un procés sistemàtic i iteratiu adreçat a
obtenir les diferents opinions, o si és possible el consens, d'un grup d'experts.
Es reparteixen una sèrie de qüestionaris de manera reiterada a aquests experts.
Els resultats d'aquestes proves són analitzats, després es torna al grup d'experts
per a configurar la base de les preguntes següents.


3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres

La recollida de dades amb aquestes tècniques es fa de manera objectiva,
ja que els subjectes, experts o investigadors no hi poden intervenir.


a)Indicacionsobjectivesindirectes. Aquestes tècniques s'emmarquen en les Tàctiques d'investigació
anomenades tàctiques d'investigació no obstrusives. Altres pautes físiques podri- no obstrusives

en ser també la disposició dels membres d'una organització o del seu mobiliari Alguns exemples d'aquest ti-
en l'espai. pus de tàctiques són els rastres
físics, les empremtes dactilars,
les escombraries, les pintades,
etc.
b)Informaciófisiològica. Aquesta tècnica implica l'ús d'equips tècnics que
permetin mesurar diferents entrades de caràcter fisiològic dels participants en
la investigació. Característiques
fisiològiques

2)Tècniquesnoestructurades Alguns exemples d'aquestes
característiques són la pres-
sió sanguínia, la presència de
Vídeoiàudio. Aquests procediments es fan servir per a gravar o registrar tot substàncies químiques en sang
o orina, la conducta de la pell,
tipus de converses i interaccions socials, amb l'objectiu de codificar-les i ana- etc.
litzar-les després (per exemple, anàlisi del discurs).

3.5. Tècniques basades en informació recollida d'arxius

Aquest grup de tècniques són per a analitzar dades guardades en arxius
personals o de l'organització.


Dadesarxivades. Qualsevol tipus d'informació arxivada relacionada amb el Exemples
fenomen que s'estudia.
Índexs d'absentisme, rotació,
baixes, accidents, etc.

Documentspersonalsioficials. Tots els documents que no hagin estat creats Exemples

per a recopilar informació de manera sistemàtica s'engloben dins d'aquesta Anotacions personals, diaris,
categoria. actes de reunions, polítiques i
normes escrites, etc.


4. Qüestionaris

Un qüestionari, com ja sabem, és un instrument de recollida de dades
que obté les respostes dels subjectes participants en la investigació mit-
jançant una sèrie de preguntes (ítems) per escrit.

El qüestionari com a tècnica té una sèrie de característiques que s'han de con-
siderar quan s'elabora. Concretament es distingeixen set fases en la construc-
ció d'un qüestionari:

• Determinació de les característiques bàsiques.
• Establiment del nombre de preguntes.
• Formulació de les preguntes i les seves alternatives.
• Determinació de l'ordre i la presentació de les preguntes.
• Redacció i edició del qüestionari.
• Validació del qüestionari.
• Elaboració del qüestionari definitiu.

4.1. Determinació de les característiques bàsiques

La primera decisió que s'ha de prendre en la construcció d'un qüestionari con-
sisteix a determinar quin tipus de preguntes i característiques ha de tenir par-
tint dels objectius de la investigació i les variables que s'estudien. En un qües-
tionari hi ha principalment quatre tipus de preguntes:

1)Tancadesdicotòmiques: hi ha dues opcions de respostes (sí/no), i si és el
cas, no ho sap / no contesta.

2)Tancadespolitòmiquesocategoritzades: com a respostes ofereixen una
sèrie d'alternatives; el subjecte n'ha de triar una o, si escau, diverses.

3)Numèriques: la resposta a l'ítem s'ha de donar en forma de nombre.

4) Obertes: únicament es presenta la pregunta, i es permet que el subjecte
pugui respondre amb llibertat total.

És important que, en determinar les opcions de resposta de les preguntes, es
considerin dos criteris: exhaustivitat i exclusivitat. Què vol dir això? Les res-
postes són exhaustives si les respostes inclouen totes les possibilitats possibles,
de manera que cap subjecte no deixi de respondre a la pregunta perquè no


trobi una categoria. D'altra banda, les respostes seran excloents quan no es
doni el cas que un subjecte pugui triar vàlidament dues respostes alternatives
per a una mateixa pregunta.

4.2. Establiment del nombre de preguntes

Habitualment es tendeix a incloure més preguntes de les que realment
s'utilitzaran. Per això és important determinar molt clarament el pla d'anàlisi,
de manera que el qüestionari contingui el nombre just de preguntes necessàri-
es. Massa qüestions habitualment cansen els subjectes, de manera que el nom-
bre de qüestions contestades i la fiabilitat disminueix.

4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternatives

En general, una resposta ben formulada és la que no exerceix cap influència
o tendència sobre la resposta i que no suscita una resposta inexacta que no es
correspon a la informació buscada.

Algunes regles bàsiques per a formular qüestionaris les resumeix Murillo en la Lectura recomanada
seva obra (pp. 4-5):
Per aprofundir en el tema de
l'elaboració de qüestionaris,
• Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les per- podeu llegir l'obra següent:
F. J. Murillo (2008). Cues-
sones a qui van adreçades les entenguin fàcilment.
tionarios y escalas de actitu-
des. Madrid: Universidad
Autónoma de Madrid. En
• Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la línia: http://www.uam.es/
longitud de la pregunta s'estén, augmenta la probabilitat que l'enquestat personal_pdi/stmaria/jmu-
rillo/Metodos/Materiales/
perdi la concentració i doni respostes aleatòries. Apuntes%20Cuestionario.pdf

• Han d'estar formulades directament en relació amb el tema d'interès.

• S'han de redactar preferiblement en forma personal i directa, no imperso-
nal.

• S'han de formular en forma neutral o, com a molt, positiva, mai negativa.

• Han d'estar formulades de manera que no suscitin prejudicis.

• Les preguntes han d'exigir només una resposta; cal evitar preguntes que
continguin dues qüestions o més. Per exemple: El concert ha estat entre-
tingut i ben organitzat?.

• Cal no fer preguntes enutjoses ni indiscretes, si no és estrictament neces-
sari.

• Hauran d'estar fetes de manera que contestin directament o inequívoca-
ment al punt d'informació desitjat.


• No s'han de fer servir paraules abstractes o confuses, ni tampoc de tipus
valoratiu (molt, força, bo, dolent, etc.).

• Cal tenir en compte l'enquestat: els coneixements que té, la posició, etc.
Totes les preguntes haurien de tenir en compte la cultura informativa
dels que responen.

• No s'han de formular preguntes que obliguin a fer esforços o càlculs men-
tals; si això passés, cal facilitar la tasca.

4.4. Determinació de l'ordre i presentació de les preguntes

Encara que no hi ha un criteri general que determini quin ha de ser l'ordre
en el qual han d'aparèixer les preguntes d'un qüestionari, Murillo s'aventura
a recomanar els criteris següents (pp. 6-7):

• Incloure les qüestions identificatives al principi o, excepcionalment al fi-
nal, i només les que tinguin relació directa amb el tema estudiat i que, a
més, analitzarem.

• Presentar les qüestions agrupades per temàtiques. Saltar d'un tema a l'altre
representa un gran esforç per a l'enquestat.

• Preguntar del general al particular (és l'anomenada tècnica embut), del sim-
ple al complex.

• Situar les preguntes més escabroses i conflictives al final.

• Situar juntes les preguntes d'un mateix tipus, i sempre amb el mateix ordre
de resposta.

4.5. Redacció i edició del qüestionari

El format en el qual es presentarà el qüestionari també és de vital importància
a l'hora de recollir la informació requerida. La imatge que tindrà serà la nostra
imatge, i la serietat i professionalitat amb què es presentarà serà la mateixa
amb què els subjectes respondran.

El qüestionari haurà de tenir, en primer lloc, una portada amb el títol, l'autoria,
el grup d'investigació, el títol del projecte d'investigació, el nom de l'empresa,
etc.


En la pàgina següent hi ha d'haver una explicació breu sobre els objectius de
l'estudi que s'està fent i més concretament del qüestionari que es reparteix. En
aquesta mateixa pàgina, també hi ha d'haver unes breus instruccions sobre la
manera com s'ha d'emplenar. Aquestes instruccions resulten molt importants
per a evitar biaixos subjectius en les respostes.

Finalment, el qüestionari ha de semblar breu, de manera que el subjecte no
es desanimi quan el vegi.

4.6. Validació del qüestionari

Per a verificar la qualitat i validesa de l'instrument dissenyat hi ha tres tècni-
ques principalment: la validació del cas únic, la validació d'experts i l'aplicació
d'un estudi pilot. L'ideal és utilitzar totes tres i en aquest ordre.

1) La validaciód'uncasúnic consisteix a administrar el qüestionari a una Incidències
persona de confiança que tingui unes característiques similars als subjectes
Alguns exemples d'incidències
a qui va adreçat el qüestionari. Quan acabi, se li demanarà l'opinió sobre el són facilitat de resposta, exten-
conjunt de qüestions i les possibles incidències que hagi pogut trobar. sió, preguntes confuses, opci-
ons de resposta poc clares, etc.

2) La validaciód'experts consisteix a fer que uns experts revisin de manera
crítica el disseny i ús d'aquesta tècnica i també la temàtica que s'investiga.

3) L'aplicaciód'unaprovapilot consisteix a administrar el qüestionari a una
mostra reduïda de subjectes amb unes condicions i característiques similars
possibles a les de la mostra final a què va adreçat.

4.7. Elaboració del qüestionari definitiu

Una vegada s'ha validat el qüestionari s'han de fer les modificacions pertinents
en el disseny preliminar amb l'objectiu de solucionar totes les incidències que
hagin pogut sorgir. Una vegada fet això, el qüestionari ja està acabat i és a punt
per a ser aplicat a la mostra de la investigació.


5. Informe

Aquest informe consisteix a continuar el projecte d'investigació que es va co-
mençar a l'informe 1 d'aquest pràcticum. En principi, ja heu definit l'estat de
la investigació entorn del fenomen que investigareu (en aquest cas, treball
emocional) i els objectius que abordareu per a ampliar el coneixement sobre
aquesta temàtica o donar resposta a les preguntes que encara queden per res-
pondre sobre aquest fenomen.

En aquest informe ens centrarem en el disseny i la metodologia d'investigació
que cal dur a terme per a poder aconseguir els vostres objectius, i ens fixa-
rem sobretot en el disseny d'un qüestionari com a eina de recollida de dades.
Aquest disseny d'investigació ha de quedar reflectit en aquest segon informe.
A continuació, es presenta un esquema amb les diferents seccions que ha de
contenir l'informe 2. En cada una d'aquestes seccions es donen unes breus
instruccions i aclariments sobre quines temàtiques haureu de desenvolupar.
Les seccions són les següents:

• Introducció.
• Disseny de la investigació.
• Mostra.
• Llibre de variables.
• Annex.

1)Introducció

En aquesta secció s'han de presentar tres apartats diferents: objectius, figura
i variables.

a) En l'apartatd'objectius han d'aparèixer, com bé diu la paraula, l'objectiu
general de la investigació i els objectius específics enumerats. Si us plau, els
objectius específics no han d'ocupar més de dues o tres línies (sintetitzeu!).

Exemple de redacció d'objectius

Objectiu 1. Anàlisi de la relació del treball emocional i les reaccions dels treballadors.
Concretament, la satisfacció laboral, el compromís organitzacional i l'acompliment per-
cebut.

Objectiu 2. Anàlisi de la influència del gènere dels treballadors en el treball emocional.

Objectiu 3. Anàlisi del paper modulador de la justícia organitzacional en la relació entre
treball emocional i les reaccions dels treballadors.

b) En l'apartatdefigura ha d'aparèixer la representació gràfica dels vostres
objectius.


Exemple d'elaboració d'una figura

Seguint amb els exemples plantejats i la figura presentada en el mòdul Un problema
d'investigació d'aquests materials, en aquesta secció es dissenyarà una figura com la
següent:

Figure 1. Model for emotion work

c) Finalment, en l'apartatdevariables cal presentar una llista de les variables
que seran estudiades en els projectes d'investigació respectius.

Exemple d'enumeració de variables

Sense deixar de banda l'exemple anterior, les variables serien les següents:

1) Gènere.

2) Treball emocional.

3) Justícia organitzacional.

4) Satisfacció laboral.

5) Compromís organitzacional.

6) Acompliment percebut.

2)Dissenydelainvestigació

D'acord amb els materials presentats en aquest mòdul, les vostres investigaci-
ons tindran un disseny transversal. Si us plau, descriviu breument en què con-
sisteixen aquest tipus d'investigacions. Aquest apartat com a molt ha d'ocupar
mig foli.

3)Mostra

En primer lloc, feu una descripció ideal de la manera com trobeu que hauria
de ser la vostra mostra, i tracteu temes com els següents:

• La grandària de la mostra. Indiqueu quin seria el nombre de subjec-
tes òptim que haurien de compondre la mostra, i també el nombre
d'organitzacions, departaments o equips de treball que haurien de formar
part de la investigació.

• Sector laboral. Encara que el pràcticum s'especialitzi en el sector serveis,
això no indica que no pugueu abordar altres sectors en els quals consi-


dereu que el treball emocional també pot ser rellevant, per exemple, en
l'educació, i considerar la relació professor-alumne en lloc de treballador-
client. Així mateix, també podeu concretar subsectors dins del sector ser-
veis (l'hoteleria, per exemple).

• Llocs de treball i categoria laboral dels treballadors que compondrien la
mostra.

• Gènere.

• Tipus de contracte. Temporalitat alta enfront de feines estables?

Encara que aquestes són algunes idees, podeu incloure totes les variables que
considereu importants per a definir la vostra mostra.

Finalment, feu una llista de possibles empreses o organitzacions que creieu que
podrien formar part de la investigació, d'acord amb el perfil de la mostra ideal
que heu dissenyat. Si us plau, indiqueu les organitzacions en què considereu
que podríeu accedir més a la mostra, és a dir, en quines us resultaria més fàcil
administrar el qüestionari que es dissenyarà (per exemple, si hi coneixeu algú,
si hi treballeu vosaltres, etc.).

4)Llibredevariables

D'acord amb la llista de les variables que heu inclòs en la primera secció, heu
de revisar la literatura que hagi estudiat aquestes variables i recopilar les di-
ferents escales que s'hagin utilitzat incloent els ítems que les configuren (du-
es o tres escales). Així doncs, heu de crear una secció per a cada variable, en
què apareguin les diferents escales que plantegeu (amb els ítems en castellà
i anglès), la referència completa del treball en què s'ha publicat aquesta esca-
la, com també els índexs de fiabilitat, i, si n'hi ha, de validesa. A més, heu
d'incorporar un breu paràgraf per a indicar quina escala preferiríeu incorporar
i per què. Finalment, al final de cada secció heu d'incloure un apartat resum
en el qual apareguin les dades més rellevants de les escales que heu presentat.


Exemple d'elaboració de llibre de variables
Nota
Satisfacciólaboral
Sovint, els ítems apareixen
Price, J. L. (1997). Handbook of organizational measurement. International Journal of Man- en un estudi citant el tre-
power, 18, 305-558. ball original del qual prové
l'escala. Podeu incloure les da-
des d'aquest estudi, però s'ha
1) Descripció: d'indicar i incloure la referència
del treball original.
• Escala de quatre ítems.
• Rang de resposta d'1 (molt en desacord) a 5 (molt d'acord).

Recomanació
Ítems

Recordeu que l'extensió del
No estoy contento con mi trabajo I am not happy with my work qüestionari ha de ser limitat,
i per això el nombre d'ítems
que componen cada escala no
ha de ser gaire ampli.

2) Fiabilitat i validesa: Alpha de Cronbach = .82

3) Elecció de l'escala. D'acord amb la revisió de la literatura realitzada em decanto per
l'escala presentada en el treball de Price (1997) perquè...

4) Taula resum:

Satisfacció laboral

Nre.d'ítems AlfadeCronbach

Price (1997) 6 .85

Sora i Caballer (2000) 4 .70

Murillo i Peiró (2008) 3 .77

5)Annex

En aquest apartat heu d'incorporar una proposta de qüestionari, incloent totes
les escales que heu proposat com a idònies. Si us plau, no oblideu que ha de
contenir una pàgina de tapa i una altra amb la presentació i instruccions, i que
ha de garantir l'anonimat dels subjectes en tot moment.


Resum

En aquest mòdul s'aborden els diferents dissenys que es poden plantejar per a
fer una investigació. Depenent de l'objectiu d'investigació que es vulgui estu-
diar, s'haurà de plantejar un tipus o un altre (investigació experimental, qua-
siexperimental selectiva o correlacional i observacional).

A més, cal considerar un altre tipus de factors, com són el tipus de variables
que s'estudiaran (variables independents, dependents, moduladores o control)
o la mostra. En relació amb la mostra, es descriuen tant els diferents processos
de selecció d'aquesta com també les diferents tècniques que hi ha per a recollir
informació.

Finalment, el mòdul finalitza amb el plantejament de la segona i última acti-
vitat que s'ha de fer en el marc d'aquest pràcticum I d'investigació.


Exercicis d'autoavaluació
1. Explica quins tipus de variables intervenen en una investigació.

2. Enumereu els tipus de validesa en una investigació.

3. Enumereu els diferents procediments de recollida de dades i les seves tipologies.

4. Exposeu quatre de les regles bàsiques per a formular qüestionaris.


Solucionari
Exercicis d'autoavaluació

1.
• Variableindependent: és la característica o propietat que se suposa que és la causa del
fenomen estudiat.
• Variabledependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar mitjançant
la manipulació de la variable independent. La variable dependent és el factor que és ob-
servat i és mesurat per a determinar l'efecte de la variable independent (Hayman, 1974).
• Variableintervinent: són les característiques o propietats que, d'una manera o una al-
tra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les variables independents i depen-
dents. Variablemoduladora: dins de les variables intervinents destaquem les variables
moduladores, que representen un tipus especial de variable independent. Aquesta varia-
ble independent és secundària, i se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta la
relació entre la variable independent primària i les variables dependents.
• Variablecontrol: són les variables que no són ni dependents ni independents, però que
han de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la possible relació causal entre les
variables independents i dependents.

2. Estadística, constructor, interna i externa.

3.

Estructuració

Estructurat Noestructurat

Subjecte • Qüestionaris • Entrevista oberta
• Escales • Entrevista grupal
• Entrevista Estructurada • Tests projectius
• Tests objectius
Canal d'informació

Investigador • Observació sistemàtica • Impressions
• Escales de classificació de • Observació participant
conductes

Experts/altres • Avaluacions • Pluja d'idees
• Entrevista programada • Tècnica Delphi

Equipsderegistre • Indicacions indirectes • Vídeos, enregistraments
• Informació fisiològica d'àudio

Arxiu • Dades arxivades • Documents personals
• Documents oficials

4. Una de les respostes possibles és la següent:

• Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les persones a qui van
adreçades les entenguin fàcilment.
• Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la longitud de la
pregunta s'estén, augmenta la probabilitat que l'enquestat perdi la concentració i doni
respostes aleatòries.
• Han d'estar formulades directament en relació amb el tema d'interès.
• S'han de redactar preferiblement en forma personal i directa, no impersonal.


Bibliografia
Arnau, J. (1991). Diseños Experimentales en Psicología y Educación (2a. ed.). Mèxic: Editorial
Trillas.

Cook, T. D., Campbell, D. T., i Peracchio, L. (1990). Quasi Experimentation. A M. D. Dun-
nette i L. M. Hough (Eds.), Handbook of Industrial and Organizational Psychology (vol. 2, pàg.
491-576). Palo Alto, CA: Consulting Psychologist Press.

Devore, J. L. (2000). Probability and Statistics. Califòrnia: Duxbury.

Drenth, P. J. D. (1998). Research in work and organizacional Psychology: principles and met-
hods. A P. J. D. Drenth, H. Thierry, i C. J. de Wolff (Eds.), Handbook of Work and Organizational
Psychology (vol. 1, pp. 11-46). Hove: Psychology Press.

Kirk, R. E. (1982). Experimental design: procedures for the behavioral sciences. Belmont: Brooks/
Cole.

León, O. G. i Montero, I. (1993). Diseño de investigaciones: Introducción a la lógica de la inves-
tigación en Psicología y Educación. Madrid: McGraw-Hill.

Levine, G. i Parkinson, S. (1994). Experimental methods in Psychology. Hillsdale, NJ: Lawrence
Erlbaum Associates.

Martínez, D. i Rodríguez, F. (2003). Métodos de investigación en Psicología de las Organiza-
ciones. A F. Gil i C. M. Alcover (Eds.), Introducción a la Psicología de las Organizaciones. Madrid:
Alianza Editorial.

Maxwell, S. E. i Delaney, H. D. (1990). Designing experiments and analyzing data: A model com-
parison perspective. Belmont, CA: Wadsworth.

Montgomery, D. C. (1999). Design and analysis of experiments. Nova York: John Wiley.

Murillo, F. J. (2008). Cuestionarios y escalas de actitudes. Madrid: Universidad Autónoma
de Madrid. En línia: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/jmurillo/Metodos/Materiales/
Apuntes%20Cuestionario.pdf

Ruiz, J. C. (1997). Investigación en Psicología. València: Universidad de Valencia.

Spector, P. E. (1981). Research Design Series: Quantitative applications in the social sciences. Be-
verly Hills: Sage Publications.

Spector, P. E. (2001). Research methods in industrial and organizational psychology: data
collection and data analysis with special consideration to international issues. A N. Ander-
son, D. S. Ones, H. K. Sinangil, i C. Viswesvaran (Eds.), Handbook of industruial, work, and
organizational psychology (vol. 1, pp. 10-26). London: Sage.

Mòdul 3. Dissenys d'investigació

Mòdul 3. Dissenys d'investigació

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (18)

Similar to Mòdul 3. Dissenys d'investigació

Similar to Mòdul 3. Dissenys d'investigació (20)

More from Solercanto

More from Solercanto (20)

Mòdul 3. Dissenys d'investigació