La política a roma

2,260 views

Published on

Síntesi de la política romana durant la República.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,260
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,545
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La política a roma

  1. 1. LA POLÍTICA A ROMA Escolàpies Sant Martí Sílvia Montals
  2. 2. SISTEMES DE GOVERN MONARQUIA • El rei prenia decisions amb l’ajuda del senat (format per caps de famílies que l’assessoraven). REPÚBLICA • Pretén una participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. IMPERI • Un home, l’emperador, decideix sobre els assumptes de govern.
  3. 3. REPÚBLICA • Senat: – Màxima autoritat i màxim òrgan de representació. – Hi havia 600 senadors escollits d’entre els que havien estat magistrats. – El càrrec era vitalici. – Funcions: • Assessorar els magistrats • Discutir les lleis • Controlar el govern de les províncies • Controlar les finances públiques • Declarar la guerra i la pau
  4. 4. • Assemblees (o comicis): – Només podien intervenir. – I havia diversos tipus d’assemblees: – Les seves funcions eren: • Elaborar iaprovar lleis • Elegir els magistrats – Per poder votar s’havia d’estar present a l’assamblea.
  5. 5. • Magistratures: – Càrrecs públics que podia ocupar cada ciutadà. – N’hi havia de diferents tipus amb diferents graus de responsabilitat: • • • • Eren escollits per les assemblees del poble. Tenien un temps limitat: un any (normalment) Hi havia més d’un membre per magistratura. Per passar a una magistratura de més grau calia esperar entre 3 I 5 anys. – Els magistrats no cobraven, per tant, eren gent adinerada.
  6. 6. – Principals magistratures: • Qüestors: administraven les finances. • Edils: responsables de la vida municipal (mercats, espectacles, policia…) • Pretors: administraven la justícia. • Cònsols: convocaven i presidien el senat i les assemblees. Eren els caps de l’exèrcit. • Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels cònsols I els pretors. • Censors: s’encarregaven del cens.
  7. 7. Un ciutadà és registrat pel censor. Relleu de l'altar de Domici Ahenobarb. Musée du Louvre, París (S.G.) Relleu de l'Ara pacis d'August que representa els senadors.
  8. 8. • Els ciutadans romans podien participar en la política de la ciutat a través de les assemblees o comicis que eren controlades per dirigents polítics. – Candidat: • Tot ciutadà pot presentar-se a candidat a unes eleccions. Requisits: – Limitació d’edat per càrrec – Residir a la ciutat de les eleccions – Acreditar solvència econòmica – Tenir una feina honrada (no era honrada: actors, enterramorts…)
  9. 9. • Qualsevol que es volgués dedicar als afers públics havia de fer: – Primer: el servei militar – Segon: seguir el seu cursus honorum (carrera política) exercint les magistratures en aquest ordre: • Qüestor, edil, pretor i cònsul

×