Arafa30anys catàleg digital_8-quehasignificateuropaperacatalunya

8. QUÈ HA SIGNIFICAT
CATALUNYA PER A EUROPA?

QUÈ HA SIGNIFICAT
CATALUNYA PER A EUROPA?
DES DEL MOMENT EN QUÈ ES VA PRODUIR
L'ADHESIÓ, LA SOCIETAT CATALANA HA CONTRIBUÏT
ACTIVAMENT A DEFINIR L'EUROPA D'AVUI
Mitjançant la formulació d'idees, deﬁnint i
implementant projectes col·lectius europeus des de la
nova capital europea de la Mediterrània, aportant
una nova llengua d’intercanvi cultural i institucional i,
ﬁnalment, amb ciutadans plenament conscients
dels alts valors europeus i amb persones participant
activament a les principals institucions europees.
NOVES IDEES I PROPOSTES
CAPITALITAT DE LA MEDITERRÀNIA
CIUTADANS EUROPEUS PLENAMENT CONSCIENTS
UNA NOVA LLENGUA
GENT NOVA

PROPOSTES DE REFORMA
(2001-2030)
El 4 d’octubre del 2001 el Parlament de Catalunya va
demanar la convocatòria d’una Convenció Catalana
amb l'objectiu de promoure la participació de la societat
catalana en el debat sobre el futur de la Unió Europea.
El 3 de febrer del 2003 es van presentar 80 propostes
per a una nova Europa, que van ser traslladades a la
Convenció Europea, a les institucions comunitàries, i a
tots els governs de la Unió i dels països candidats.
Catalunya per a Europa
El Grup Català de Reflexió sobre el Futur de la Unió Europea es va
crear el gener del 2009, sota l'impuls del President de la Generalitat,
José Montilla, amb l'objectiu de plantejar propostes sobre l'Europa
que volíem viure i construir des de Catalunya, amb la finalitat de
fer-les arribar al Grup de Reflexió sobre el Futur de la Unió Europea en
l'horitzó 2020-30, presidit per Felipe González.

FER EUROPA
DES DE CATALUNYA
La Vanguardia, 23 de març de 1996, pàg. 20.
Pàgines del discurs de Pasqual Maragall
com a President del Comitè de les Regions,
Brussel·les, el 20 de març de 1996.
Document cedit per la Direcció de Relacions
Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona.
Eurocities és una xarxa de ciutats europees creada el 1986 pels alcaldes de Barcelona,
Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Roterdam. Té l’objectiu de reforçar el paper dels governs
locals en l’estructura de governança multinivell europea. Avui en dia l’integren més de 130
ciutats europees, que col·laboren i comparteixen experiències a través d’aquesta xarxa.
© Ajuntament de Barcelona
Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i Jacques Delors, President de la
Comissió Europea, al Palau de Pedralbes de Barcelona, el 8 de maig de 1992, amb
motiu de la presa de possessió del primer com a president del Consell de Municipis
i Regions d'Europa (CMRE, escollit el 13 de desembre del 1991 a Paris). Maragall
va ser president del CMRE entre 1991 i 1997 i president del Comitè de Regions de
la UE entre 1996 i 1998. © Ajuntament de Barcelona
Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, va presidir l'Assemblea
de Regions d'Europa (ARE), que va ajudar a establir el 1985, entre 1992 i 1996.
Reunió de l'assemblea general de l'ARE, Sitges, 2-3 de desembre de 1993
© Generalitat de Catalunya
EUROPA PRÒXIMA:
L’EUROPA DE LES REGIONS,
DE LES CIUTATS I DE LA CIUTADANIA*(*) Títol de l'assignatura que Pasqual Maragall va impartir a Roma durant els curs
acadèmic 1997-98, títol que condensa el seu ideal europeu, construït des de baix.
Des de Catalunya, tant la Generalitat
com l'Ajuntament de Barcelona, van ser
socis actius a les diverses propostes
d'articulació de municipis i regions
d’Europa: a l'Associació de Regions
Frontereres d'Europa, a les
Conferències de Presidents de Regions
amb Poder Legislatiu, a la Conferència
de Regions Perifèriques i Marítimes
d'Europa, al Comitè de Regions de la
UE, a la Comunitat de Treball dels
Pirineus, al Consell de Municipis i
Regions d'Europa, a la xarxa
d'Eurocities, a l’Euroregió Pirineus
Mediterrània (amb Aragó, Illes Balears,
Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus),
als Quatre motors per a Europa (amb
Baden Württemberg, Llombardia i
Rhone Alps) i a la Xarxa C6 de ciutats.

BARCELONA, CAPITAL
DE LA MEDITERRÀNIA
La Unió per la Mediterrània (UpM) es va crear el 13
de juliol del 2008 a París. La UpM constitueix un
marc per a les relacions polítiques, econòmiques i
socials entre la Unió Europea i els països del sud i
est de la Mediterrània i s'inspira en els objectius
establerts en la Declaració de Barcelona de 1995.
Un acord entre la UpM i el Govern d'Espanya, de 4
de maig del 2010, va establir la Secretaria de la
UpM a Barcelona, amb seu al Palau de Pedralbes.
Reunió de ministres d'Afers Exteriors de la
Unió Europea i dels països de la riba sud de la
Mediterrània a Barcelona, el 13 d'abril del
2015. A la foto apareixen també el President
del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, el
President de la Generalitat de Catalunya,
Artur Mas, i l'Alta Representant de la Unió
Europea per a Afers Exteriors i Política de
Seguretat i Vicepresidenta de Comissió
Europea, Federica Mogherini.
Assistents a la 1a.
cimera de la Conferència
Euromediterrània que
donarà lloc al Procés de
Barcelona, posant davant
el Palau de Pedralbes de
Barcelona, el 27 de
novembre de 1995.
© EFE/Julián Martín
Ciutats participants a la 1a. cimera
de ciutats de la Mediterrània, 8-9
de març de 1995, a Barcelona, i els
seus representants.
© EFE/Andreu Dalmau
La Unió per la Mediterrània, Projects for Progress,
Barcelona (sense data de publicació), pàgs. 2 i 14.

CIUTADANS CONSCIENTS
DELS VALORS EUROPEUS
SARAJEVO, DISTRICTE
ONZÈ DE BARCELONA
Davant el setge de Sarajevo, el
Comitè Ciutadà de Solidaritat amb
Sarajevo va enviar 40 combois amb
més de 2.000 tones d’ajut a Bòsnia
entre 1992 i 1996. Després dels
acords de Dayton de desembre de
1995, Barcelona va crear el Districte
Onzè: Sarajevo, com si fos un més de
la ciutat, amb estructura i dotació
pressupostària.
DIA D'EUROPA DEL 2008
Desplegament de la bandera de la UE a
la façana de l’ediﬁci de La Pedrera, al
Passeig de Gràcia de Barcelona, el 9 de
maig del 2008.
© Comissió Europea
EUROPA
AL JOCS OLÍMPICS
DE BARCELONA92
Europa a l’Estadi Olímpic, 9
d'agost de 1992. Representació
en llum i color de la bandera de
la Comunitat Europea a l’acte
de cloenda dels Jocs Olímpics
de Barcelona.
El 18 d'abril del 2002 organitzacions i entitats
socials van crear el Fòrum Cívic per una
Constitució Europea, amb l'objectiu d'incentivar
la participació activa de la societat catalana
als debats europeus. El 30 de setembre es va
publicar un manifest a favor d'una Constitució
Europea que fos clara, concisa, comprensible i
votada en referèndum.
FÒRUM CÍVIC PER A UNA
CONSTITUCIÓ EUROPEA
ELS CIUTADANS
VOLEN SABER ...
© Agencia EFE
Preguntes del públic assistent al debat
“A Barcelona, Europa ens interessa: debat amb
candidats a les properes eleccions al Parlament
Europeu 2014”, Auditori del Museu Marítim, 28
d’abril del 2014. Material cedit per la Direcció de
Relacions Internacionals de l’Ajuntament de
Barcelona, organitzadora del debat.

EL CATALÀ A LES
INSTITUCIONS EUROPEES
Plafó original de l’exposició “Català, llengua d’Europa”, organitzada per la
Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya. © Generalitat de Catalunya, 2013.
RESOLUCIÓ REDING DE 1990 SOBRE
LES LLENGÜES NO OFICIALS DE LA UE
Pel Decret 52/1992, de 17 de febrer, la senyora Vivian Reding,
membre de la Comissió Europea, va rebre la Creu de Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya per “la seva decisiva contribució
[...] al reconeixement oﬁcial [de la llengua catalana] per les
institucions comunitàries. Per la seva defensa de la nostra
llengua davant els organismes comunitaris i la contribució al
seu coneixement internacional.”
El President de la Generalitat Pasqual Maragall parla per primera
vegada oﬁcialment en català al Ple del Comitè de Regions de la Unió
Europea el 16 de novembre del 2005, gràcies a un acord entre
l’ambaixador d’Espanya a la UE i el CoR. Els costos de traducció
simultània van ser assumits pel Govern d’Espanya.
© Generalitat de Catalunya
EN CATALÀ AL PLE DEL COMITÈ
DE REGIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
Per saber-ne més: http://ec.europa.eu/spain/barcelona i http://afersexteriors.gencat.cat/ca/
EL CATALÀ NO TÉ LA CONSIDERACIÓ DE LLENGUA OFICIAL NI DE TREBALL.
ACORDS DE NATURALESA ADMINISTRATIVA
AMB EL GOVERN ESPANYOL EN PERMETEN UN CERT ÚS.
EL CATALÀ ÉS RECONEGUT COM A LLENGUA DE COMUNICACIÓ AMB ELS
CIUTADANS. AIXÒ VOL DIR QUE QUALSEVOL CIUTADÀ POT ADREÇAR-SE EN
CATALÀ, PER ESCRIT, A QUALSEVOL DE LES INSTITUCIONS DE LA UE I TÉ DRET A
REBRE UNA RESPOSTA EN CATALÀ. TAMBÉ ES TRADUEIXEN AL CATALÀ ALGUNES
PUBLICACIONS I DOCUMENTS OFICIALS DE LA UE.
1
2
3

CONCEDIT
LA PRIMERA REPRESENTACIÓ
CATALANA AL PARLAMENT EUROPEU
GRUP SOCIALISTA:
Carlos Barral
Joan Colom
Dolors Renau
Xavier Rubert de Ventós
Josep Verde Aldea
Juan de Dios Ramírez Heredia
MEMBRES D'AQUESTA
PRIMERA REPRESENTACIÓ
DIA D'EUROPA AMB ROBERT SCHUMAN
CREU DE SANT JORDI
Dia d’Europa, el 9 de maig de 1986 a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les.
D’esquerra a dreta: Joan Colom (PSC-PSOE), Enrique Barón (PSOE), Pío Cabanillas
(Alianza Popular), Dolors Renau (PSC-PSOE), Carles A. Gasòliba (CiU), Leopoldo
Calvo-Sotelo (Alianza Popular) i (en silueta) Robert Schuman.
Els materials aquí reproduïts han estat cedits per les persones implicades.
GRUP MINORIA CATALANA:
Josep A. Duran i Lleida
Carles A. Gasòliba i Böhm
JOAN COLOM I NAVAL
Diputat al Parlament Europeu (1986-2004)
CARLES A. GASÒLIBA I BÖHM
Secretari General del Patronat Català Pro Europa
(1982-2004) i diputat al Parlament Europeu
(1986-2004)
Primer i darrer carnets d’identificació com a
diputat al Parlament Europeu
Com a candidat a eurodiputat en un míting en la
campanya de les eleccions del 10 de juny de 1987
A la signatura de les Perspectives Financeres per part
dels representants d'Àustria, Finlàndia i Suècia
El President del Parlament Europeu, Pat Cox,
acomiadant al Sr. Carles Gasòliba que deixava el
seu escó el 2 d’abril del 2004, a la seu del
Parlament Europeu a Brussel·les.
El President del Parlament Europeu, Pierre
Pflimlin, rebent a peu d’avió els primers
diputats catalans (Sr. Gasòliba a la foto) a la
seva arribada a Estrasburg des de Barcelona,
el 2 de gener de 1986.
Divuit anys d’activitat com
a membre del Parlament
Europeu i de divulgació
sobre la Unió Europea.
MARIA DOLORS RENAU I MANENDiputada al Parlament Europeu
(gener de 1986 - maig de 1987)
Primera diputada catalana
al Parlament Europeu.
(*) Psicòloga, pedagoga i
política. Dirigí l’àrea de
Relacions Internacionals de
la Diputació de Barcelona i
l’escola d’educadors
especialitzats Flor de Maig.
També ha estat diputada al
Congrés i ha presidit la
Internacional Socialista de
les Dones.
Sessió d'una comissió del Parlament Europeu,gener de 1986, amb Dolors Renau i Josep
Verde Aldea a la seva dreta.
Primeres passes al Parlament Europeu
Hi ha moments privilegiats a la vida de tota persona. Pels que estem en política,
aquests moments es donen quan coincideixen, en el temps i l’ espai, els interessos
més personals amb els esdeveniments col·lectius. La meva experiència com a Diputada
al Parlament Europeu delegada per les Corts Espanyoles als inicis del any 86, va
representar per mi un d’aquests moments. “Entrar” a Europa, com es deia aleshores,
havia estat un anhel de tots els demòcrates durant la dictadura, la transició i els
primers anys de Democràcia. Per fi, al gener del 86 posàvem els peus al Parlament
Europeu, a Brussel·les. Érem cinc els catalans socialistes que vàrem anar-hi: Carles
Barral (com el trobem a faltar!) Josep Verde i Aldea, Joan Colom, Xavier Rubert de
Ventós i jo. Sovint em dic a mi mateixa amb un pel d’orgull ben dissimulat que vaig
tenir la sort de ser la primera dona catalana al Parlament Europeu.Els documents polítics expliquen la versió oficial del que varen ser els nostres
primers temps allà. Però tots guardem records personals d’aquestes primeres
experiències polítiques i dels tripijocs de la vida quotidiana. Per exemple, la
desorientació inicial en mig de les activitats socials inicials: recepcions, festes,
visites, celebracions, les primeres reunions del grup, la difícil solució dels primers
problemes de intendència (bitllets, ubicació de les sales de reunió, etc.), sobretot
quan vàrem assistir al primer Ple a Estrasburg. Tot això malgrat l’ajut dels
funcionaris i companys del grup espanyol i de la delegació espanyola que havia estat
negociant l'entrada de Espanya a la Comunitat i que ens esperaven amb candeletes.
Vàrem ser objecte d’una rebuda entusiasta, subtilment frenada per la por que tenien
els companys europeus (els grups es formen per famílies ideològiques) de que els
espanyols ens assembléssim als membres del Parlament d’algun altre país mediterrani,
recentment incorporat que, en general, eren tinguts per molt poc treballadors i una
mica aprofitats. La sorpresa ràpida que es van emportar quan varen descobrir
l’entusiasme amb que els espanyols ens vàrem llençar a treballar. Imagino que el fet
que tots tinguéssim experiència parlamentària anterior ens va facilitar la tasca. En poc
temps vàrem aprendre molt. Per exemple, a dir coses importants en dos minuts, el
temps de intervenció en un ple o Comissió.
Recordo les primeres feines. Cada un de nosaltres va entrar en Comissions adients a
la seva preparació. El primer informe del que em vaig fer responsable en nom del grup
Socialista—informe que va acabar més endavant Cabezón—va ser el del enverinament per
lÒli de Colza. La possibilitat d'iniciativa era molt alta i vaig fer varies propostes
relacionades amb temes socials, sanitaris i de la dona. Sobre tot en recordo una en la
què demanava que nens i nenes aprenguessin a l’escola totes les feines de la llar per a
què, de grans, podessin repartir responsabilitats. Malauradament, la Comissió no te
competències pel que fa a educació en els primers anys de la vida. Testimonial, doncs.
La companyia: les llargues i interessants xerrades amb Carles Barral, els sopars en
grup amb companys de la delegació, algunes festes. Altre cop Carles Barral que es
perdia pels passadissos, que anava sovint com anima en pena demanant on es podien fer
fotocopies, com s’anava als despatxos... El seu “despiste” em consolava de les meves
pròpies dificultats. Les reflexions i consideracions polítiques de Verde, l’aplom del
Joan i les sorpreses creatives d’en Xavier. Va ser una lliçó d’alta política i també una
extraordinària experiència personal.
Extracte del diari de Mª Dolors Renau i Manen
(*) Polític i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Per la seva
trajectòria i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al
Parlament Europeu, del qual ha estat vicepresident. També ha estat síndic
major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i directiu de l’Organització
Europea de les Institucions Regionals de Control Extern del Sector Públic.
(*) Economista i polític. En reconeixement a la seva tasca en aquests dos
àmbits i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al
Parlament Europeu. També ha estat diputat al Congrés, vicepresident de la
Internacional Liberal i secretari general del Patronat Català Pro Europa. És
autor de diversos llibres de temàtica europeista.
(*) Extractes del Decret 315/2011, de 12 d’abril, de concessió de la Creu de
Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, núm. 5859, de 14 d’abril del 2011.

REPRESENTACIÓ AL PARLAMENT
EUROPEU DES DE 1987
1a. LEGISLATURA
(01.01.1986-05.07.1987)
2a. LEGISLATURA
(06.07.1987-24.07.1989)
Carlos Barral (PSC) ┼
Joan Colom (PSC)
Josep Antoni Duran i Lleida (UDC)
Carles A. Gasòliba (CDC)
Dolors Renau (PSC)
Domènec Romera (PP)
Xavier Rubert de Ventós (PSC)
Josep Verde (PSC)
Josep Coderch (CDS) ┼
Joan Colom (PSC)
Concepció Ferrer (UDC)
Antoni Gutiérrez Díaz (IC) ┼
Federico Mayor Zaragoza (CDS)
(6.07.87-16.12.87)
Joaquim Muns (CDC)
Eduard Punset (CDS)
Josep Verde (PSC)
3a. LEGISLATURA
(25.07.1989-18.07.1994)
Heribert Barrera (ERC) (21.3.91-18.7.94) ┼
Joan Colom (PSC)
Eduard Punset (CDS)
Anna Terrón (PSC) (des de 18.1.94)
Josep Verde (PSC)
4a. LEGISLATURA
(19.07.1994-19.07.1999)
Julio Añoveros (PP)
Joan Colom (PSC)
Joan Manuel Fabra (PP) ┼
Salvador Jové Peres (IU)
Anna Terrón (PSC)
Joan Vallvé (CDC)
Josep Verde (PSC)
5a. LEGISLATURA
(20.07.1999-19.07.2004)
Joan Colom (PSC)
Pere Esteve (CDC) (fins 16.10.02) ┼
Joan Manuel Fabra (PP) (fins 29.2.00) ┼
Salvador Jové Peres (IU)
Miquel Mayor i Raynal (ERC) (des de 8.06.01)
Raimon Obiols (PSC)
Anna Terrón (PSC)
Joan Vallvé (CDC) (des de 25.10.02)
Aleix Vidal-Quadras (PP)
José Vila Abelló (PP) (des de 2.04.04)
6a. LEGISLATURA
(20.07.2004-07.05.2009)
Maria Badia (PSC)
Josep Borrell (PSC)
Martí Grau i Segú (PSC) (des de 07.04.08)
Ignasi Guardans (CiU) (fins 22.04.09)
Bernat Joan (ERC) (fins 19.06.07)
Raimon Obiols (PSC)
Teresa Riera (PSIB-PSOE)
Raül Romeva (ICV-EUiA)
Salvador Domingo Sanz Palacio (PP)
(des de 07.04.08)
Joan Vallvé (CDC) (des de 08/05/09)
7a. LEGISLATURA
(14.07.2009-30.06.2014)
Maria Badia (PSC)
Santiago Fisas (PP)
Oriol Junqueras (ERC) (fins 31.12.11)
Raimon Obiols (PSC)
Teresa Riera (PSIB-PSOE)
Raül Romeva (ICV-EUiA)
Salvador Sedó (CiU) (des de 12.12.11)
Ramon Tremosa (CiU)
8a. LEGISLATURA
(01.07.2014- ... 2019)
Santiago Fisas (PP)
Francesc Gambús (CiU)
Juan Carlos Girauta (Ciudadanos)
Carlos Jiménez Villarejo (Fins 01.08.14)
Javier López (PSC)
Ernest Maragall (Nova Esquerra Catalana)
Javier Nart (Ciudadanos)
Josep-Maria Terricabras (ERC)
Ramon Tremosa (CiU)
Ernest Urtasun (ICV-EUIA)
Votació a l'hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les © Unión Europea - PE, 2005
Informació proporcionada per l'Oficina d'Informació del Parlament Europeu a Barcelona.

PERSONAL FUNCIONARI A
LES INSTITUCIONS EUROPEES
Fotos:©FredericCamallonga
Què ha representat Europa
per al nostre país?
Què opineu de la situació
crítica actual?
Quan sortirem al carrer a
exigir més i millor Europa?
Anna Melich Juste
funcionària a la Comissió Europea (1988-2011),
a Brussel·les. Cap de la divisió de recerca de
l’opinió dels ciutadans dels estats membres
envers la Unió Europea (Eurobaròmetre) a la
Direcció General d’Informació, Comunicació i
Cultura. Des del 2005, consellera sènior en el
think tank intern de la mateixa Comissió,
directament al servei del President.
Europa és un projecte que
es completa o es dissol
Consolidació
democràtica
Què us va representar formar part
de la funció pública europea?
Entendre la força
de tracció d’Europa
Un gran orgull!
Modernització, obertura i
garantia de llibertats
Josep Maria Lloveras
funcionari a la Comissió Europea
(1993-2013); cap d’equip per a la reforma
del sector ﬁnancer a Europa Central i
Oriental (1993-98), Desk Oﬃcer per
Eslovàquia (1998-2000); cap de Delegació a
la República Centreafricana (2000-04) i a la
Federació de Sèrbia i Montenegro (2004-09;
Sèrbia després del juny del 2006); conseller
a la Direcció General de Comerç (2009-11) i
membre de la Greece task force (2011-13).
Completament d’acord! Sento perplexitat
davant certes actituds antieuropees

ALTRES PERSONALITATS
A LES INSTITUCIONS EUROPEES
CARLES FERRER SALAT
President de la Unió de Confederacions
Industrials i d'Empresaris d'Europa
(UNICE, la patronal europea) (1990-94) i
President del Consell Econòmic i Social
de la Unió Europea (1994-96)
XAVIER PRATS I MONNÉ
actualment, Director General d'Educació
i Cultura de la Comissió Europea
FRANCESC GRANELL I TRIAS
actualment, Director General honorari
de la Comissió Europea
LLUÍS MARIA DE PUIG I OLIVÉ
President de l'Assemblea de la Unió
Europea Occidental (ﬁns al 2000) i de
l’Assemblea Parlamentària del Consell
d’Europa (ﬁns al 2010)
GREGORIO GARZÓN CLARIANA
Jurisconsult i Director General del
Servei Jurídic del Parlament Europeu
(Estrasburg/Brussel·les/Luxemburg,
1994-2006), participant a la
Conferència intergovernamental del
Tractat de Niça, a la Convenció
Europea i al grup d’experts juristes
encarregats de revisar el text del
Tractat Constitucional
ÀNGEL BOIXAREU CARRERA
actualment, Director General
d'Agricultura, Pesca, Assumptes socials i
Sanitat, a la Secretaria General del
Consell de la Unió Europea
JUAN MANUEL FABRA VALLÈS
President del Tribunal de Comptes
(2002-2005)
CRISTINA GALLACH FIGUERES
Portaveu i Directora de Comunicació de
l'Alt Representant de la Unió Europa per
a la Política Exterior i de Seguritat
Comuna (1999-2009) i Directora
d'Informació i de Comunicació del
Consell de la Unió Europea (2010-2014)
JOSEP BORRELL I FONTELLES
President del Parlament Europeu
(2004-07) i de l'Institut Universitari
Europeu, a Florència (2010-12)
JAUME DUCH GUILLOT
actualment, Portaveu del Parlament
Europeu i Director per a les relacions
amb els Mitjans de Comunicació
POTS SER LA PROPERA
PERSONALITAT CATALANA A LES
INSTITUCIONS EUROPEES
TU
ELENA FLORES GUAL
actualment, Directora d’Estratègia
Política i Coordinació de la Direcció
General d’Assumptes Econòmics i
Financers de la Comissió Europea

Arafa30anys catàleg digital_8-quehasignificateuropaperacatalunya

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Arafa30anys catàleg digital_8-quehasignificateuropaperacatalunya

Similar to Arafa30anys catàleg digital_8-quehasignificateuropaperacatalunya (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Arafa30anys catàleg digital_8-quehasignificateuropaperacatalunya