Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

25 anys radio klara

267 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

25 anys radio klara

  1. 1. comunicació21 València Número 18 Ràdio Klara: anys alliberant la paraula segrestada “L’home [i la dona] sap desvirtuar-ho tot”, i té raó Rousseau en dir que tot allò que és obra de l’home [i de la dona] no val res. Generalment, en l’home [i en la dona] no hi ha res de complet. “Està condemnat a la contradicció.” Kallinikov. Text: Maria Torres i PalauA finals d’estiu del 1981, amb la democràcia el mateix diable, poca cosa hi havia de real de l’anarquisme ben entès i amb unesespanyola acabada d’estrenar, un col·lectiu informació. És així que hom pren la urgent normes bàsiques de convivència i militància,de gent s’aplega i fa una ullada general al necessitat de crear mitjans de comunicació el 26 de març de 1982 aconsegueixen per fipanorama existent. Tret de Ràdio Andorra, alternatius, ja que el Partit Comunista era fer-se un lloc entre totes les ones hertzianesaquella emissora que escoltaven des de legal i la llibertat de premsa, des del 78, era que volaven invisibles sobre els nostres capsl’estranger els dissidents i exiliats per po- ja un dret i deure del qual tothom havia de amb el nom de Ràdio Klara.der saber què és el que passava al seu fer ús.territori, “España para los Españoles”, per A València, aquest col·lectiu decideix Inicis precarisescoltar cançons d’Antonio Molina, per feli- anomenar-se Centre d’Estudis icitar la comunió de la neboda, el NODO, Te- Comunicacions Alternatives (CECA). Les Els dos primers anys van voltar per més delevisión Española, i els pamflets reivin- emissores lliures havien florit arreu del país, 12 estudis (si és que se’ls pot donar aquestdicatius dels comunistes rojos més roïns que i calia donar veu a tothom. Sota la bandera nom) diferents. S’emprava com a antena, si· 78
  2. 2. Número 18 València comunicació21calia, una escudella i una forqueta, el que d’emissió neix d’un col·lectiu determinatfos per tal de fer-se sentir, de tenir una amb necessitats d’expressió concretes.oportunitat de difondre unes idees, una crí- 5. La ràdio ha de portar la comunicació «Ràdio Klara tética, un punt de vista diferent. Certament, no al marc quotidià com a lluita contra el probablement unaes pot dir que l’anarquisme sigui una cosa monopoli i la centralització de lainventada avui, però, malauradament, ha comunicació. imatge de ràdioanat lligat a una fama que hom no pot 6. La ràdio és lliure; només té el estrafolària radicalprendre per certa. “Ràdio Klara té compromís de difondre la realitat que mal organitzadaprobablement una imatge de ràdio nosaltres veiem, apostant per una forma deestrafolària, radical, mal organitzada... Però vida alternativa, i reivindicant el poder de Però això no és certaixò no és cert. Anarquisme no significa l’objectivitat subjectiva. Anarquisme noviolència. Anarquisme significa únicament 7. No som ràdios en les quals l’emissorsense govern. Creiem que l’home és lliure es considera en possessió de la veritat ab- significa violènciaper poder organitzar-se com cregui soluta i l’ofereix al receptor ignorant. Tenim Anarquisme significaconvenient, sense autoritats superiors que un caràcter crític, no dogmàtic.imposen cap criteri. L’ésser humà és prou 8. Un mitjà de comunicació alternatiu únicament senseintel·ligent com per saber què és just i què només és nexe entre els diferents grups. La govern»no ho és, com portar unes relacions ideologia no ve per definició, sinó perinterpersonals justes i solidàries i com com- conclusions extretes a partir del discursportar-se de manera lògica amb el seu emès.entorn”, diu Aniceto Arias, un dels respon- 9. L’assemblea és l’òrgan de govern. Totsables de Ràdio Klara, citant fragments del es decideix en assemblea general, i ningúdossier que hom pot llegir lliurement només no imposa res a cap altre. En cas d’haver-hientrar a la web de l’esmentada ràdio anar- opinions completament confrontades, esquista. “Si vam començar amb la clandes- passarà al diàleg raonat i, en tot cas, a latinitat va ser sobretot per provocar i perquè recerca d’una tercera via que pugui satisferens sentíem segurs darrere un suport so- tothom.cial que sortia al carrer quan feia falta. Tot Anteriorment, Ona Lliure havia publicatfins que vam aconseguir una llicència legal un manifest on dos paràgrafs són d’especialcom a emissora cultural”. interès per tothom: Tot membre d’un col·lectiu es “L’objectiu prioritari de la ràdio lliure ésresponsabilitza de les àrees assumides o el de donar la paraula a la gent, és a dir, aencarregades que específicament s’hagi totes aquelles persones que no tenencompromès a desenvolupar. I és just aquest l’oportunitat d’expressar-se per un altrecompromís el que farà possible la realitat mitjà per comunicar el seu veritable sentitque en un principi es plantegen com a meta. [...] Com que no som masoquistes niRàdio Klara comença a caminar apòstols, creiem que una de les pretensions de la ràdio és la de divertir la gent,Amb aquestes normes bàsiques, Ràdio Klara recuperant tot allò que és un plaer, joc,emet, des de ja fa quasi 25 anys, malgrat els festa”.intents d’infiltració per “rebentar”l’organització i les tres vegades que va ser Un punt d’inflexióprecintada l’emissora. Un parell d’anysdesprés, concretament en les jornades del “En un principi donàvem més importància a21 i 22 de maig del 83 a Villaverde (Madrid) l’estructura de participació. Fem un dissenyprogramades per la Coordinadora de Ràdios del que hauria de ser la formació ideal d’unaLliures, s’elabora un manifest que marcarà organització qualsevol, un model participatiules línies editorials de Ràdio Klara: i actiu de tots i cadascun dels membres. 1. Les nostres ràdios no tenen caràcter Progressivament hem anat interessant-nosprofessional, ja que entenem que la més en el producte, a fer bona ràdio, que Ràdio Klara emet descomunicació no deu ser un mitjà interessi no només a la militància, sinó a la de ja fa quasi anysd’enriquiment econòmic. ciutadania en general, sempre, és clar, des 2. El funcionament ha de ser d’autogestió, de la nostra ideologia de ràdio llibertària”. malgrat els intentsentenent que hi ha diferents estadis de Aniceto Arias, encarregat de Relacions d’infiltració perparticipació, d’activitat i, en conseqüència, de Exteriors i Finances de l’emissora, explicagestió i de decisió. que, en un mitjà com és Ràdio Klara, amb rebentar 3. Som autònoms. La complexitat de la una audiència analògica potencial de més l’organització i les trespublicitat i la propaganda escau d’un d’un milió de persones (i, mitjançant Internet,tractament rigorós a l’hora de ser emesa. el món sencer), cal preocupar-se una mica vegades que va ser 4. La ràdio és participativa i està al servei pel producte que s’està fent, per la qualitat precintada l’emissorade la comunitat, recordant que la llibertat d’allò que s’emet. · 79
  3. 3. comunicació21 València Número 18 Els primers anys els signes d’identitat eren molt importants la militància amb l’anarquisme la participació en l’assemblea Tanmateix i després d’un quart de segle hom s’ha d’adaptar als nous temps a la realitat política i social existent · Ser una emissora anarquista no impedeix Ràdio Klara tenir publicitat Els primers anys, els signes d’identitat aquell que no té accés a un mitjà de eren molt importants, la militància amb comunicació més gran, o que, si ho fa, és de l’anarquisme, la participació en l’assemblea. forma gairebé anecdòtica i “fent-los un fa- Tanmateix, i després d’un quart de segle, vor”, encara que no segueixin exactament les hom s’ha d’adaptar als nous temps, a la idees bases de la ràdio. “Mantenim els realitat política i social existent. “Tota la gent signes d’identitat de la ràdio llibertària, però “Mantenim els signes que ve aquí (sindicats, partits, associa- qualsevol persona de l’ampli espectre de la veritable esquerra del nostre entorn té aquí d’identitat de la ràdio cions...) té un nexe en comú, i és el el seu micròfon”. compromís amb la voluntat de transformar llibertària però la realitat per fer un món millor”. Actualment, Ràdio Klara s’organitza al qualsevol persona de Així, Ràdio Klara té els estudis disposats voltant d’un equip de gestió dividit en tres a tota aquella gent que connecta amb comissions de treball: Finances i Relacions l’ampli espectre de la aquesta idea de solidaritat, respecte i Exteriors, de la qual és responsable Aniceto veritable esquerra del llibertat. “No entenem que la llibertat hagi Arias; Equip Tècnic i Manteniment, on coor- de ser quelcom sectari. Aquí ningú no ve amb dina Manolo Gallego, i finalment nostre entorn té aquí el carnet a la boca, entre d’altres coses Programació, on Aniceto Arias, Manolo Ga- el seu micròfon” perquè molts de nosaltres ni tan sols en llego i Juan Sainz es trenquen el cap per fer tenim”. Importa molt més donar veu a tot quadrar tota la graella.· 80
  4. 4. Número 18 València comunicació21 molt seriosament el tema de la inserció o no de publicitat al seu propi sinus. Tanmateix, el fet d’anar contra el neoliberalisme no sig- nifica, segons els responsables de Ràdio Klara, i també als organismes estatals de coordinació dels mitjans comunitaris i lliures, no fer publicitat. Si es fa una ullada històrica, hom pot trobar a la premsa anar- quista més primerenca (i, en conseqüència, suposadament més purista) publicitat inserida a les seves pàgines. Evidentment, hom compta amb un perfil molt concret del receptor tant de la ràdio com, és clar, de la publicitat. Així, es promourà el comerç just amb sentit de la solidaritat, les alternatives naturals, llibreries, gabinets psicològics, galeries d’art, i qualsevol altra cosa que pugui estar en aquesta línia editorial. “Segons un estudi del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, les ràdios alternatives i llibertàries són el segon producte radiofònic consumit pels joves d’edat compreses entre els 16 i els 25 anys. Això és un número immens de persones. [...] Nosaltres no anem a anunciar El Corte Inglés o la Ford, per exemple, però comptem amb molts productes que sí tenen cabuda a Ràdio Klara. Fer un cartell i posar-lo en una paret pot tenir un efecte, però una falca a Ràdio Klara té, evidentment, una repercussió molt més gran”. El secret, ens explica Aniceto Arias, és diversificar les fonts de finançament per no dependre de la publicitat. Avui per avui, Ràdio Klara es nodreix, d’una banda, de les quotes dels socis i sòcies. D’altra banda, tot aquell que vulgui tenir un programa ha d’abonar 50 euros mensuals. Capítol a ban- da són les donacions esporàdiques o periòdiques de determinats col·lectius o per- sones físiques que se senten especialment interessats en la causa que defensa Ràdio· Manolo Gallego coordina l’equip tècnic i de manteniment Klara. I, finalment, els ingressos que pugui donar la publicitat. Tanmateix, i tenint en compte un dels assumeix qualsevol persona que vulgui en- “Quan ens van concedir la llicència”,principis de l’anarquisme més ortodox, hom trar aquí. Així de simple”. recorda Arias, “ens van posar milionses pot preguntar si no existeix un impuls de literalment damunt la taula, maletes debotar-se les pròpies normes en pro de bo- Anarquia i publicitat: debat superat diners per comprar-nos. Però no vamtar-se les normes. “No”, explica Arias. “Les acceptar aquelles ofertes. No vam voler ninostres són normes molt raonables, i “Tradicionalment, als mitjans informatius volem ni podem fer-ho, perquè això sí quenecessàries per mantenir el caràcter llibertaris ha existit la fal·làcia de la és trair absolutament tot allò en què creiem,autònom de cada equip. A tot aquell que ve publicitat”, afirma Aniceto Arias. “S’ha cregut i que creiem fermament. Així que, si ena fer un programa se li entrega una clau dels que fer publicitat era vendre’s a l’enemic. Des aquell moment ens vam mantenir al nostreestudis i simplement se li diu: ‘Aquí teniu del nostre punt de vista, aquest és un lloc, ara no tenim por de caure en cap parany.un espai de temps que és vostre i que raonament fals. Nosaltres estem Perquè si arriba el dia que has de canviar ell’usareu com desitgeu, direu el que voldreu, suficientment convençuts dels nostres teu discurs per adaptar-te a la publicitat, ali després ho deixeu tot en ordre i marxeu principis i de la tasca que ha d’exercir Ràdio sistema, aleshores sí que estàs perdut”.cap a casa. No abuseu de la nostra Klara com per no tenir cap por al fet que laconfiança, ni de la confiança que dipositem publicitat ens condicioni”. Els continguts: densitat i diversióen vosaltres, perquè després qualsevol Una ràdio anarquista, que no entra en elmembre de la nostra ràdio us pot demanar joc del que són els mecanismes de la societat Talment deien al seu manifest Ona Lliure,comptes’. Aquest és el compromís que consumista i neoliberalista s’ha de plantejar hom no és “masoquista ni apòstol”, i una · 81
  5. 5. comunicació21 València Número 18· Durant els dos primers anys d’existència Ràdio Klara va voltar per més de 12 estudis ràdio que sigui massa densa pel que fa a Klartelera o El Vaivén. El primer (dilluns de continguts, sobretot de caire polític i 20 a 22 h), portat per la gent d’ACSUD Las El repte de la reivindicatiu, corre el risc de reduir-se a un Segovias (ONG federada a escala estatal de programació en simple pamflet més al qual hom acaba per solidaritat amb tot l’hemisferi sud del pla- Ràdio Klara és no fer cas. neta), està compost per un equip de vuit per- El repte de la programació en Ràdio Klara sones, la majoria d’elles dones, però que, combinar els factors és, doncs, combinar aquests dos factors segons diu el mateix locutor, “no parlen per d’ideologia i denúncia d’ideologia i denúncia amb allò lúdic i divertit, vergonya, encara que posen veu als nostres s’ha de buscar una graella que pugui satisfer poemes i falques, i s’ocupen de tota la part amb allò lúdic i ambdues propostes. tècnica”. divertit Parlem de programes concrets: Lliure La Klartelera (divendres de 18 a 20 h) por- Directe, emès de dilluns a divendres al matí ta en antena pràcticament els 25 anys que de 6 a 12 en directe, talment indica el nom, Ràdio Klara emet, i està considerat com un és un dels més importants que aconsegueix dels millors programes de cinema a escala aquesta dualitat. En Lliure Directe hom pot de tot València. trobar l’estructura d’un magazín matutí El Vaivén (dilluns de 22 a 22.30 h), explica qualsevol, amb la diferència que les Aniceto Arias, conductor del programa, no connexions informatives es fan, per citar podria ser una realitat sense la col·laboració alguns mitjans, amb BBC Londres, RF In- de Rafael Cid i “el compromís que ell ternacional o Radio Nederland. El punt de assumeix d’enviar el material periòdicament vista, doncs, és completament diferent del i sense fallar ni un sol dia”. Rafael Cid, pe- que es pot trobar a la Ser, RNE o qualsevol riodista compromès amb la ràdio i els altre mass media. Les entrevistes es faran a mitjans llibertaris i amb una àmplia col·lectius els quals, talment hem explicat trajectòria que comprèn des d’articles a Rojo anteriorment, congreguen amb els objectius y Negro fins a la participació activa en Red socials de la línia editorial de la ràdio. I la Libertaria, resideix actualment a Madrid. A música que se sentirà serà d’allò més va- El Vaivén, s’intenta fer una “versió oral” de riada, barrejant des d’una jota aragonesa fins l’article que ell aporta setmanalment, el qual al darrer grup alternatiu del moment. serveix com a punt de partida per organitzar Hi ha també programes històrics, com tota la resta d’entrevistes i continguts. són el cas de La Maldición de Malinche, la Crida l’atenció, per acabar de fer una· 82
  6. 6. Número 18 València comunicació21ullada general, el programa El Club de Ami- de la casa. De fet, comenta Arias, “és el casgos del Crimen (dijous de 20 a 22 h). Aquest per exemple del programa El Vaivén o tallsés un dels pocs que es dediquen informatius de la nostra emissora que em La microcomunicació iexclusivament a la música. En opinió d’Arias, consta que es distribueixen mitjançant les xarxes queestà portat per “gent molt experta i a l’última aquest col·lectiu, Red con Voz, a qualsevolen el món de la música que podrien estar lloc del planeta”. estableixen entre elsfent ràdio en qualsevol altre lloc i cobrant, Tanmateix, aquí s’obre un debat molt petits mitjans estanperò que trien Ràdio Klara just per la llibertat més interessant al voltant de la micro-i autonomia que els donem”. comunicació. convertint se en una Actualment, hi ha una vintena de progra- font d’informaciómes en directe a Ràdio Klara. Tanmateix, no La importància de les ràdios locals innovadora que captaen són suficients per cobrir 24 h deprogramació durant tota la setmana. Així “La informàtica ens està proporcionant una adeptes arreudoncs, no hi ha més remei, en opinió de la gran ajuda. De bon matí, ja podem estarComissió de Programació, que repetir els parlant amb qualsevol lloc del planeta ambprogrames en diferit per tal que tota la l’ordinador i treure-ho a l’aire en qüestió degraella estigui coberta. segons. O més fàcil encara, telèfon, contacte Arias és conscient que pot resultar i obrir micros. [...] El dia de l’accident deperillós repetir un mateix programa tres i metro, ningú no donava cap informació. de vista alternatiu que s’hi dóna, sinó laquatre vegades durant la setmana, que el Tanmateix, nosaltres estàvem tot just a 100 proximitat del lloc on es troben elsreceptor es pot cansar de sentir una i una metres del lloc. Amb un telèfon emetíem tot esdeveniments, allò que anuncien lesaltra vegada els mateixos continguts. Però, allò que els altres callaven. No sé televisions d’estar “sempre al peu de laés un risc que cal córrer si es volen acomplir exactament el nombre, però em consta que notícia”. I les emissores i televisions locals oels objectius. més de mitja ciutat, i part de tot el País comarcals són qui tenen aquesta facilitat, Hi ha una tercera alternativa per poder Valencià, ens estava escoltant”. aquest avantatge sobre els grans mitjans queaconseguir-ho, i s’anomena Red con Voz. Ràdio Klara té els seus estudis al carrer no poden acudir a tots els llocs, ni poden Red con Voz és un col·lectiu amb seu a Hospital, a menys de 100 metres d’on va emetre tot el que passa en els seus 30 minutsMadrid, una associació de ràdios comuni- ocórrer l’accident de metro de València el d’informatiu.tàries que es dedica a recollir i produir juliol passat. L’esperit d’estar al carrer i de, La microcomunicació i les xarxes quecontinguts que després distribueixen a totes com a bons periodistes compromesos amb estableixen entre aquests petits mitjansles emissores que ho demanen. Així, hom es la realitat que els envolta, informar dels fets estan convertint-se en una font d’informaciópot nodrir de programes realitzats fins i tot mentre a Canal Nou fan una pel·lícula de que sí resulta completament innovadora ia l’altra punta del món (“Connectem sovint vaquers fa que s’interrompi tota la que capta adeptes allà per on passa.amb emissores de l’Amèrica Llatina”, con- programació i es canviï per cobrir amb rigor Però, com deia Ende, “això és una altracreta Arias) per poder oferir una diversitat la catàstrofe. història i deu ser contada en una altramés gran, encara que no siguin productes De tota manera, no es tracta sols del punt ocasió...”.· Aniceto Arias s’ocupa de la comissió de Finances i Relacions Exteriors · 83
  7. 7. comunicació21 València Número 18· 84

×