Los deportes. Concepto y clasificaciones. El deporte como actividad       educativa. Deportes individuales y colectivos pr...
si mateixa. Jugar per jugar(c) Competició: desig de                                             Competició                ...
5      —Seguint les orientacions que proporciona el DCB per                      assolir, anés evolucionant progressivamen...
tant en la manera de presentar l’activitat, com en relació            realitzar un nombre determinat de passades, bots, et...
—Tanmateix, caldria tenir en compte els esports                             despera i d’explicacions. Es pot treballar de ...
Esquema corporal diferent. (e) Impossibilitat de respirar           —Té unes característiques constants, és tancat,       ...
comunicació verbal (passa! xuta! aquí!) predomina sobre                tradició com la popularitat daquest esport a les no...
144.4.1  Justificació.                                                   4.5   Futbol-sala 14.                            ...
dels alumnes com de lespai i material. Seguint, això si,                particularitat dels materials i de tan fàcil que r...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tema14

575 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
575
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema14

  1. 1. Los deportes. Concepto y clasificaciones. El deporte como actividad educativa. Deportes individuales y colectivos presentes en la escuela: aspectos técnicos y tácticos elementales; su didáctica. d’EF pot contribuir de forma fonamental a la consecució 0. Introducció. dels dos últims objetius que estableix la LO 1/1990 a 1. Els esports. Concepte i classificacions. 1.1 Concepte. l’article 13 del capítol II, de l’educació primària: 1.2 Classificacions. h) Valorar la higiene i salut del seu propi cos, així com la 1.2.1 Classificació segons la lògica interna de conservació de la natura i del medi ambient. la situació motriu 1.2.2 Classificació segons el nivell d’incertesa. i) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el 1.2.3 Altres classificacions. desenvolupament personal. 2. Lesport com activitat educativa. —La pràctica d’esports dins l’àrea d’EF contribueix 2.1 L’esport, eina educativa primordial. també a la consecució d’aquells objectius que fan 2.2 La iniciació esportiva a l’escola. 2.3 Fases en la iniciació esportiva. referència a les normes i valors de convivència, respecte norm e convivència 2.3.1 Fase d’inici o bàsica. pels altres, desenvolupament d’hàbits d’esforç, esforç esforç 2.3.2 Fase de desenvolupament. desenvolupament de la iniciativa individual i treball en 2.3.3 Fase de perfeccionament. equip. 2.4 La metodologia de l’esport a ’escola. —L’EF ha de promoure i facilitar que cada alumne 2.4.1 Mètode tradicional vs. mètode actiu. 2.4.2 Consideracions metodològiques i arribi a comprendre el seu propi cos i les seves situacions pedagògiques. possibilitats i a conèixer i dominar un número 3. Esports individuals presents a lescola: aspectes significatiu d’exercicis corporals i activitat s esportives activi t esportive tècnics i tàctics elementals. Didàctica. de manera que, en el futur, pugui escollir les més 3.1 Esports individuals: consideracions generals. convenients per al seu deenvolupament personal. 3.2 Atletisme. 3.2.1 Per què l’atletisme a l’escola —Quant als esports, l’objectiu general número 10 de 3.2.2 Quan cal treballar l’atletisme l’annex d’educació física del RD 95/1992 diu “Conèixer 3.2.3 Metodologia la realitat esportiva del seu territori i els recursos que li 3.2.4 Material i instal·lacions ofereix per a la pràctica de l’activitat física com una 3.3 Natació. manera més d’utilitzar el temps lliure”. 4. Esports col·lectius presents a lescola: aspectes tècnics i tàctics elementals. Didàctica —Aquest mateix reial drecret recull 32 objectius 4.1 Esports col·lectius: consideracions generals. terminals, cinc d’ells fan referència explícita a la pràctica 4.2 L’estructura funcional dels esports d’equip. esportiva: 4.2.1 L’espai de joc. 18. Executar els gestos bàsics dels diferents esports 4.2.2 El reglament. 4.2.3 L’estratègia. individuals, d’adversari i els col·lectius practicats. 4.2.4 La comunicació motriu. 19. Utilitzar l’estratègia individual i d’equip bàsica 4.2.5 La tècnica. dels esports que es realitzin. 4.3 Handbol. 20. Aplicar les regles fonamentals de les activitats 4.3.1 Justificació físiques que es practiquin. 4.3.2 Metodologia 21. Identificar els esports, les danses i els jocs com a 4.3.3 Material i instal·lacions elements sòcio-culturals i lúdics. 4.4 Bàsquet. 4.4.1 Introducció 22. Respectar les regles i aplicar normes de joc. 4.4.2 Metodologia 4.4.3 Material i instal·lacions 1. Els esports. Concepte i classificacions. 4.5 Futbol-sala. 4.5.1 Justificació. 1.1 Concepte. 4.5.2 Metodologia —Lesport és una activitat motriu espontània originada 4.5.3 Material i instal·lacions en un impuls lúdic que aspira a un rendiment lúdic, 4.6 Esports alternatius. mesurable i a una competició normalitzada. compet i normalitzada 4.6.1 Justificació. 4.6.2 Criteris per a l’adaptació dels esports —L’esport és diversió desinteressada, expansió de alternatius. l’esperit i del cos, generalment en forma de confrontació, per mitjà d’exercicis físics, més o menys sotmesos a regles. —Trets que ens permenten aproximar-nos al concepte0. Introducció. d’esport: (a) L’esport planteja una situació motriu la motriu, —Hi ha una demanda social d’educació en la cura del realització d’una activitat en la qual es demana acció o cos i de la salut, en la millorra de la imatge corporal i la moviment, i no només mecànic, sinó també de forma física, així como en la utilizació constructiva de comportament. (b) L’esport és joc una participació joc, l’oci mitjançant activitats recreatives i esportives. L’àrea voluntària amb propòsits de recreació i amb finalitat en
  2. 2. si mateixa. Jugar per jugar(c) Competició: desig de Competició —Són situacions sòcio-motrius aquelles on es dona sòcio - superació, de progrés, de victòria. (d) Cal que existeixin incertesa a causa dels companys (rugbi) o adversaris regles que defineixin les característiques de l’activitat i (judo). Són situacions psico-motrius aquelles on no psico - del seu desenvolupament. (e) Institucionalització: es Institucionalització existeix incertesa, actuant lindividu en solitari 2 requereix coneixement i control per part d’una (llançaments, salts) . institució, generalment denominada federació, que 1.2.3 Altres classificacions. regeix el desenvolupament i fixa els reglaments de joc. 3 —Cagigal classifica de manera més senzilla i des del —El joc, element omnipresent en qualsevol cultura i punt de vista de la intervenció pedagògica, segons es edat de la història, fins i tot en espècies animals, és tracti d’esports individuals, d’adversari o d’equip. catalitzador de la vida social i estímul constant per a —Esports individuals. Són aquells en els que el individuals assolir la maduresa física i psicològica. psicològica pràcticant es troba sol en un espai, on ha de vèncer —Lesport contemporani institucionalitza formes determinades dificultats, que poden ser comparades amb lúdiques primitives, les converteix en activitats reglades i altres. Per exemple, el salt de longitud. mesurables. —Esports d’adversari Entenen per adversari a qualsevol adversari. adversari —La pràctica esportiva no va néixer a lescola sinó a la oponent que s’enfronti a un altre en una acció societat i des daquí va passar a làmbit escolar. La seva determinada. Poden subdividir-se en tres grups: per introducció a l’escola sexplica com a recerca daltres colpeig o contacte (per exemple el Karate), per caiguda alternatives a lEF tradicional. (les lluites, el judo) i per implement (l’esgrima o el —Arran sobre tot dels Jocs Olímpics de París de 1924 es tennis). difon massivament per Europa la pràctica esportiva, —Esports d’equip S’associa generalment a la reunió equip. equip sorgida en principi de la iniciativa i l’associacionisme d’un grup de persones, amb la finalitat de realitzar una privat i reservat a les elits socials. L’esport surt més enllà determinada tasca, que requereix, per a la consecució dels cercles aristocràtics i es converteix en una activitat dels objectius plantejats, la col·laboració i participació de social que inclou com a protagonistes o espectadors a tots. grans masses de població, i que inunda també la —Un altre tipus senzill de classificació es pot fer atenent institució escolar. a la funció de l’esport: (a) L’esport praxis és l’esport —Des del punt de vista educatiu primarà la situació utilitari, educatiu i recreatiu. (b) L’esport espectacle o motriu i el joc, i caldrà tenir en compte que el concepte esport competició. No cal dir que és la primera funció esport estarà englobat en el d’educació física. de l’esport la que ens interessa com a educadors: l’EF no forma atletes, sinó persones.1.2 Classificacions. 11.2.1 Classificació segons la lògica interna de la situació motriu . 2. Lesport com a activitat educativa. —Criteris que confereixen a les pràctiques motrius les 2.1 L’esport, eina educativa primordial. seves propietats: (a) La relació del practicant amb el medi medi físic. Si el medi està estandarditzat (p.e. atletisme —Lesport constitueix lexpressió de cert nivell en pista) lacció motriu sorienta cap un automatisme. dhabilitat motriu. Es tracta duna capacitat per a Quan el medi és salvatge (p.e. windsurfing) el practicant resoldre un pro blema motor específic, per a elaborar i pro específic manté un constant diàleg amb lespai. (b) Interacció donar una resposta eficaç i econòmica amb el propòsit respo s motriu de cooperació. (c) Interacció motriu doposició cooperació doposició. dassolir un objectiu precís. Aquesta capacitat 4 sadquireix . —Classificació de les pràctiques motrius. (a) Pràctiques desproveïdes dinteracció motriu (com latletisme o la —Leficàcia daquest aprenentatge pot mesurar-se: (a) Es natació). (b) Pràctiques en que les interaccions motrius pot analitzar la diferència entre els rendiments inicials i entre adversaris són exclusivament antagòniques, com terminals. (b) Pot estimar-se la rapidesa. (c) Pot avaluar- ara el tennis. (c) Pràctiques en que la interacció motriu se el progrés assolit en cada temptativa. entre companys és exclusivament cooperativa, com ara el —L’esport pot ser considerat com una activitat rem, o una parella de patinatge artístic. (d) Pràctiques en educativa, sempre i quan estigui pensat, estructurat i que la interacció motriu conjuga loposició i la organitzat en funció de les característiques de l’àrea que cooperació, com ara el bàsquet. l’acull (educació física) i la institució en la qual es1.2.2 Classificació segons el nivell d’incertesa. practica (escoles, instituts). —Aquesta classificació resulta de gran interès en el camp —L’esport constitueix un dels mitjans dels quals disposa educatiu, donat que té en compte bàsicament la l’educació física per poder proporcionar a l’individu una interacció global entre un subjecte, l’entorn físic i els educació integral. Lesport és un excel·lent mitjà integral altres participants. Tres factors estan relacionats amb el educatiu per lindividu durant el seu període formatiu, formatiu nivell d’incertesa: (a) La incertesa provocada per la ja que desenvolupa la capacitat de moviment, habitua a relació del participant amb l’entorn físic. El paper de entorn la relació amb els altres i a lacceptació de les regles, a la l’entorn no és el mateix en la vela que en les bitlles. (b) vegada que estimula la superació. La incertesa en la interacció amb el co m pany o com comunicació motriu. (c) La incertesa en la interacció amb l’adversari o contracomunicació motriu. adversari 2 PARLEBAS (1987) 3 CAGIGAL, J.Mª (1972): Deporte, pulso de nuestro tiempo. Nacional: Madrid. 1 4 PARLEBAS, P. (1987): Perspectivas para una educación física DURAND, M. (1988): El niño y el deporte. Paidós-MEC: moderna. Unisport: Málaga. Barcelona.
  3. 3. 5 —Seguint les orientacions que proporciona el DCB per assolir, anés evolucionant progressivament fins a arribar a l’àrea d’educació física, per a què l’esport sigui un fet al domini de cada especialitat. educatiu ha de respectar els següents criteris: (a) Tenir —Memòria motriu. No importa tant que l’infant Memòria motriu un caràcter obert és a dir, la participació no pot obert, aprengui l’abans possible tècniques esportives, com que establir-se per nivells de habilitat, sexe o altres criteris de àmpliï les múltiples possibilitats de moviment discriminació. (b) Tenir com a finalitat no només la mitjançant jocs o tasques variades. Aquestes habilitats i millora de les habilitats motrius, sinó també les altres combinacions de moviment precoçment adquirides es intencions educatives presents en els objectius generals, generals conserven en la memòria motriu. Amb tot, cal aclarir com ara les capacitats cognitives, d’equilibri personal, de que no es tracta d’introduir qualsevol tipus de tasca o de relació interpersonal, d’actuació i inserció social. (c) Que joc: és necessari analitzar i escollir les tasques o jocs a els plantejaments que s’efectuen no incideixin proposar de manera que resultin més significatives. fonamentalment sobre el resultat de l’activitat (guanyar o perdre), sinó sobre les intenciones educatives que es persegueixen. 2.3 Fases en la iniciació esportiva. —Aprèn millor un esport quan s’és jove? La interpretació | Vegeu quadre-resum al final del tema. tradicional en termes de maduració no pot ser acceptada —Diversos autors coincideixen en assenyalar tres fases literalment. Actualment es tenen en compte altres fonamentals en el procés de desenvolupament de variables, com ara la capacitat de l’alumne per al l’individu: tractament de la informació, la motivació, etc. El domini 2.3.1 Fase d’inici o bàsica. d’una habilitat motriu nova no és el simple efecte d’un canvi neurològic. L’aprenentatge només s’efectua quan el —Fonamentalment, es tracta de completar aquells nen domina els pre-requisits d’aquest aprenentatge i la aspectes del domini motor relacionats amb la capacitat per a reorganitzar-los. psicomotri citat i l’educació física bàsica, donant una psicomotri amplitud de tractament que afavoreixi la més àmplia —Canvis qualitatius i etapes. (a) Abans dels 5-6 anys el base motora, per assentar-hi qualsevol exigència nen només para atenció a un aspecte de la tasca, excloent posterior. els altres. És la etapa de l’atenció sobreexclusiva (b) atenció sobreexclusiva. Fins el 11-12 anys el nen para atenció a aspectes en que —El treball específic de tècnica esportiva serà no és necessari reparar per a detectar-los i resoldre’s inapreciable. Els elements que en ella s’incloguin correctament. En conseqüència, el nen és lent i comet quedaran totalment englobats en el propi errors. És l’etapa de l’atenció sobreinclusiva. (c) atenció sobreinclusiva desenvolupament de les HMB. Després dels 12 anys l’alumne només selecciona els —Aquesta etapa bàsica abastarà dels 6 als 8 anys, estímuls pertinents, de manera que el tractament és més aproximadament. econòmic i eficaç. És l’etapa de l’atenció selectiva. atenció selectiva 2.3.2 Fase de desenvolupament. —Els objectius educatius de lesport estan centrats en —S’hi ressenyen aquells elements fonamentals aquests camps: (a) Aprenentatges bàsics psicomotors psicomotors. constitutius de l’esport en questió, de forma global però (b) Aprenentatges psicomotors adaptats a tasques amb orientació cap a l’aprenentatge tècnic i tàctic dels específiques, freqüents en la vida quotidiana. (c) moviments, de manera correcta. Aprenentatge soci al per mitjà de la relació amb els social, —Des del punt de vista metodològic, convé tenir altres. present que cal permetre al nen adaptar els moviments a la seva peculiar manera de fer.2.2 La iniciació esportiva a l’escola. —Aquesta etapa fluctua entre els 8 i els 11-12 anys. —És el procés d’ensenyament-aprenentatge seguit per 2.3.3 Fase de perfeccionament. un alumne per a adquirir el coneixement i la capacitat —El seu fonament és l’aprenentatge específic de la d’execució pràctica d’un esport, des de la presa de tècnica i tàctica concreta, perfeccionant les introduïdes tèc contacte fins que és capaç de practicar-lo d’acord amb 6 anteriorment, i que, en aquest moment, constitueixen una tècnica, una tàctica i un reglament . 7 elements bàsics per iniciar a l’alumne en els conceptes —No obstant, com assenyala Blázquez , més que d’entrenament S’introdueixen també, aquells aspectes entrenament. entrenament considerar la iniciació esportiva com el període en el més complexes. qual el nen comença a aprendre de manera específica la —Des del punt de vista metodològic, s’introdueix pràctica d’un o més d’un esport, des del punt de vista l’anàlisi i la correcció específica. anàlisi educatiu, el procés d’iniciació esportiva hauria de considerar-se com una acció pedagògica que, tenint en —En definitiva, aquestes etapes, en el seu conjunt, tenen compte les característiques del nen i les finalitats a com a finalitat fer que l’individu obtingui una àmplia base motora que li permeti afrontar amb possibilitats d’èxit la seva especialització futura en un esport concret. Per això, es fa necessària una visió totalment 5 poliesportiva, sobretot en les primeres etapes, i fugir MEC (1989): Disseño Curricular Base. Ministerio de Educación y Ciencia: Madrid. d’especialitzacions prematures que poden inclús afectar 6 J.Hernández Moreno, en ARNOLD y otros (1986): La educación el desenvolupament fisiològic i anatòmic de l’individu. física en las enseñanzas medias. Paidotribo: Barcelona. HERNÁNDEZ, J. (2000): La Iniciación a los deportes desde su 2.4 La metodologia de l’esport a l’escola. estructura y dinámica. INDE: Barcelona. HERNÁNDEZ, J. (1994): Fundamentos del deporte, análisis de la estructura del juego 2.4.1 Mètode tradicional vs. mètode actiu. deportivo. INDE: Barcelona. —Cal diferenciar entre la utilització de mètodes actius i 7 BLÀZQUEZ, D. (1986): Iniciación a los deportes de equipo. mètodes tradicionals, ja que mostren clares diferències Martínez Roca: Barcelona.
  4. 4. tant en la manera de presentar l’activitat, com en relació realitzar un nombre determinat de passades, bots, etc. (c) a la participació de l’alumnat. Combinacions diverses d’exercicis de conducció i —De manera tradicional el tractament pedagògic de tradicional, llançament. l’esport s’ha construït a partir de models teòrics basats en —Exercicis amb les accions tàctiques elementals. (a) elementals la pràctica adulta d’alt nivell, utilitzant com a Jugar modificant les regles. (b) Resoldre una situació procediment una pedagogia directiva fonamentada en tàctica concreta amb limitacions tècniques, com marcar la demostració i la repetició, allunyada dels interessos del sense botar, amb tres passades, en només una part del nen. Aquest tipus d’aprenentatge s’inicia freqüentment camp. (c) Jugar dos contra dos, tres contra tres, etc. amb una sèrie d’exercicis pràctics relatius a una tècnica 8 aillada . —En canvi, els mètodes actius parteixen dels interessos 3. Esports individuals presents a lescola: del nen reclamant la seva iniciativa, imaginació i reflexió aspectes tècnics i tàctics elementals. en l’adquisició d’uns coneixements adaptats. Els seus Didàctica. principis essencials, segons Blázquez, serien els següents: 3.1 Els esports individuals: consideracions generals. (a) Partir de la totalitat i no de l’individu, és a dir, del —En els esports individuals el practicant ha de vèncer grup, de l’equip tot considerant-lo com un conjunt equip, equip determinades dificultats, superant-se a si mateix en estructurat amb vistes a la realització d’un projecte relació a un temps, una distància o unes execucions comú. L’acció individual pendrà significació en relació tècniques (salt, halterofília, llançament...) que puguin ser amb aquesta totalitat. comparats amb altres, que també han estat executades en (b) Partir de la situació de joc És durant el partit que joc. igualtat de condicions. sorgeixen les dificultats. Són els jugadors implicats en —Un esport individual no és un esport d’adversari, com l’acció els que han de buscar les solucions per resoldre els ara la boxa o el tenis. L’esportista individual no lluita obstacles. contra un altre, sinó contra un element neutre com pot (c) Els gestos tècnics corresponen a un comportament ser la velocitat, la longitud, l’alçada o el pes. Per tant, el grupal. Aquestes gestos han de ser deduïts a partir de la factor i ncertesa es troba en lespai dacció i mai en situació de joc. La tècnica està adaptada a la situació. ladversari o el company. (d) Es tracta, en definitiva, d’oferir un ampli repertori —Prenent com a referència la classificació de Pierre motriu, diversificat i compensat, per què pugui accedir a Parlebas, nhi ha dues categories: quan la incertesa es incer quasevol especialitat esportiva, incluint en aquest sentit troba en lespai dacció (esquí, curses de cross) o quan no l’esport d’oci, no competitiu i bàsicament gratificant. hi ha cap tipus dincertesa (natació, gimnàstica, atletisme 92.4.2 Consideracions metodològiques i situacions pedagògiques. en pista) . —Hem de tenir en consideració per a laplicació —Donat que no hi ha lluita contra un adversari, i que metodològica daquests continguts: (a) Ensenyar de l’acció es dirigeix normalment contra un element neutre forma globalitzada És important utilitzar jocs globalitzada. (longitud, velocitat, alçada, pes, etc.), els aspectes daplicació de lesport que sestà ensenyant. (b) Tenir en tècnics i la preparació psicològica superen els elements tèc compte les possibilitats de cada alumne. (c) És precís tàctics. Aquests últims tindran una menor o major adaptar lactivitat sense alterar-la: reduir els objectius, lac importància depenent de l’especialitat (no és el mateix reduir la dimensió dels terrenys, el pes i gruix del baló, la una cursa de 100 metres, que una cursa de fons). duració dels partits, modificar el número de jugadors, —Les possibilitats educatives que trobem en aquest simplificar les regles i/o introduir aquestes en funció de tipus d’esport són les següents: (a) Desenvolupament de lassimilació i èxit dels jocs. les capacitats motrius. (b) Autoacceptació i —Quan el mestre preveu situacions pedagògiques els autoconeixement. (c) Autosuperació i autosuficiència. nens es trobaran enfrontats a: (a) Habilitats tancades tancades. (d) Treball de la relaxació i la concentració. Lentorn és previsible. La necessitat de control és quasi —En relació als aspectes didàctics, caldrà tenir en nul·la. Desapareix en linstant en que el nen ha analitzat compte les característiques de l’individu, l’estructura de les característiques espacials inicials. Lalumne determina l’activitat i els plantejaments metodològics a utilitzar, la velocitat, el ritme i el desenvolupament temporal del que en el cas de les diferents modalitats que existeixen, moviment, sobre la base dun patró motor fix. (b) seran tanmateix diferents i concrets. Habilitats obertes Lentorn és inestable. Lalumne porta obertes. —A leducació primària, lesport estarà basat en a terme un control permanent: percepció de senyals, mèto mèt o des globals però a partir dels 12-14 anys podrem globals, control i interpretació de modificacions. incidir més en el desenvolupament de les habilitats —Els procediments de l’adaptació esportiva poden anar físiques corresponents a la modalitat individual que acompanyats d’exercicis de familiarització, exercicis practiquen. d’accions tècniques, i accions tàctiques elementals. —Ens interessa fonamentalment en aquestes edats el —Exercicis de familiarització (a) Manipular un mòbil familiarització. coneixement i desenvolupament de latletisme i la o un baló lliurement: conduir, elevar, llençar, botar, natació. Malgrat tot, no s’haurien d’oblidar altres tipus rebre, etc. (b) Conduir, llençar o botar de diferents d’esports individuals com ara l’esquí, l’escalada, formes: baix, alt, ràpid, lent, amb variacions. (c) Fer piragüisme... molt apropiats per donar-los a conèixer en combinacions dels exercicis anteriors, per parelles, trios. les diferents activitats al medi natural que pugui —Exercicis d’accions tècniques. (a) Realitzar diferents accions tècniques organitzar l’escola. tipus de conducció de baló de l’esport en qüestió, amb obstacles, oponents o companys. (b) Jugar, obligant a 9 J.Hernández Moreno, en ARNOLD y otros (1986): La educación 8 HERNÁNDEZ MORENO (1986). física en las enseñanzas medias. Paidotribo: Barcelona.
  5. 5. —Tanmateix, caldria tenir en compte els esports despera i d’explicacions. Es pot treballar de manera d’adversari com ara els d’implement (bàdmiton), els de adversari, adversari individual, en grups reduïts, o en gran grup, segons caiguda (judo), fàcils tots dos de dur-los a la pràctica en lactivitat presentada. el context escolar. —El mètode global estarà més indicat pels primers dos —D’aquesta manera aconseguirem donar un visió cicles, mentre que al cicle superior farem algunes tas ques tas àmplia dels esports individuals (englobant els més analítiques amb la idea que aprenguin algunes de d’adversari) a l’alumnat, i no reduir-los únicament a les tècniques bàsiques. l’atletisme i la natació. —També és important la introducció progressiva de la normativa i vocabulari propis de latletisme, per tal de3.2. Atletisme . 10 desenvolupar alguns dels continguts de fets i conceptes.3.2.1 Per què latletisme a lescola? —La competició és un medi útil i valuós si es porta amb rigor i seny. Cal evitar que sempre guanyi el mateix, —Latletisme és un dels esports més complerts que hi ha i això és possible amb la varietat de proves de latletisme. pel nombre de proves que té. A més, dalguna forma, els Si els grups de competició són heterogenis internament i altres esports es basen en les tres activitats atlètiques: homogenis entre ells es facilitarà una competició força curses, salts, i llançaments. Això sol ja justificaria el igualada. treball de latletisme a lescola, però encara volem afegir els benefi cis físics que sen deriven de la seva pràctica benefi 3.2.4 Material i instal·lacions pels nostres alumnes. —Evidentment cap escola disposa duna pista —Les curses atlètiques contribueixen al datletisme per a la seva pràctica ni de tot el material desenvolupament orgànic i funcional de l’alumne a adient per a fer-ho, però això, lluny de ser un través de laparell respi ratori i circulatori i ajuden a apa ap respi circulatori, inconvenient, és un avantatge. Es tracta, doncs, adquirir una millor resistència a la fatiga i una millor daproximar-se a lesport i no de calcar-lo. La varietat aproximar- aproximar coordinació neuromuscular neuromuscu lar. despais i material enriquirà les activitats i el ventall de possibilitats motrius dels nostres alumnes. Qui diu que —La varietat de salts i llançaments també permeten una no es pot fer llançament de martell amb una mitja millora general de la motricitat, un reconeixement de lastrada, per exemple? O bé, qui diu que els llançaments sensacions en el moviment i una millora eficaç en el gest. no poden ser amb anelles, freesbes, pilotes medicinals...?3.2.2 Quan cal treballar latletisme? La possible falta de material específic no ens pot mat e —L’alumne de cicle inicial no fa atletisme pròpiament allunyar daquestes dues idees, ja que es poden buscar dit, ja que les seves activitats de joc naturals ja impliquen materials alternatius o fabricats amb assequibles matèries curses, salts i llançaments. primeres que fan el mateix efecte. —Més tard, al cicle mitjà, les activitats es tornen més mitjà —Els espais oberts són ideals per a la pràctica de oberts elaborades. L’alumne ja pot respondre globalment a latletisme, i si les condicions i organització escolar ho patrons posant a prova les seves facultats motrius i permeten, els voltants de lescola, els camps... també psicomotrius. poden servir-nos dinstal·lacions. —En el cicle superior es pot desenvolupar un superior —Pels salts sí que són convenients un fossar de sorra i aprenentatge codificat on pren una major importància aprenen codificat, un matalàs gruixut (quitamiedos) ja que eviten riscos i lanàlisi del moviment i ladquisició del gest. El asseguren la qualitat i la motivació per a la prova. Una reglament imposa límits de lacció. pala ajudarà a remoure la sorra i una cinta elàstica servirà —Per tant entenem que durant el cicle inicial establirem com a llistó. la creació dunes bases motrius correctes i a partir del —També és bastant necessari un cronòmetre que poden cicle mitjà i especialment durant el cicle superior, utilitzar els propis alumnes per medir-se el temps uns als augmentarà el grau dinteriorització i la recerca de altres; i unes petites piques que ens poden servir de leficàcia del moviment, adaptant-lo al reglament i testimonis de relleus. inspirant-se en la tècnica. —Pels llançaments utilitzarem la cinta mètrica i material3.2.3 Metodologia. Com treballar latletisme? divers com: rodes, anelles, pilotes de tenis, pilotes —Els atletes de competició sespecialitzen en excés. medicinals, mitges lastrades, bastons... Només els decatletes o les heptatletes fan una mica de tot. A l’escola hem de treballar lluny daquesta 3.3 Natació. especialització. Oferirem el màxim ventall de —És un esport conegut, complet i molt recomanable per possibilitats motrius als nostres alumnes. És a dir, com a nens en edat escolar, tot i que de difícil aplicació a més experiències i activitats variades es presentin, millor causa de la manca d’instal·lacions. serà la riquesa motriu assolida pels alumnes. —La natació, tot i que és de difícil aplicació per manca —Cal afavorir la participació màxima, aprofitant tot el participa màxima d’insta.lacions, fora bo introduir-la a les escoles, ni que temps disponible per a lactivitat, reduint els temps fos a través de convenis amb certes institucions. La importància d’un programa d’activitats aquàticas en un 10 programa d’educación física resideix en què tots els VIÑALLONGA, C. (2001): Propostes didàctiques d’educació patrons motors adquirits pel nen i per la nena en el medi física per a l’educació primària. CRP Vallès Oriental I. terrestre canvien totalment en el medi aquàtic. BALLESTEROS, J. M.; ALVAREZ, J. (1981): Manual didáctico del atletismo. Ed. Kapelusz. Madrid. —Les característiques d’aquest medi en relació al medi ALVAREZ DEL VILLAR, C. (1994): Atletismo básico. Una terrestre són les següents: (a) Resistència que ofereix orientación pedagógica. Ed. Gymnos. Madrid. l’aigua davant el moviment. (b) Força vertical que OLIVERA, J. (1997): 1169 ejercicios y juegos de atletismo (2 vol.). experimenten els cossos. (c) Canvis d’equilibri. (d) Ed. Paidotribo. Barcelona.
  6. 6. Esquema corporal diferent. (e) Impossibilitat de respirar —Té unes característiques constants, és tancat, amb les vies respiratòries sumergides (sistemes de institucionalitzat, i les seves dimensions són estrictes i respiració diferents). precises. La seva superfície es presenta marcada per —Gamma d’exercicis a l’aigua: flotació, desplaçament, exercicis línies, i acostuma a estar dividida en sub-espais. respiració, propulsió, coordinació, d’iniciació a la —Cal deixar clar des d’un principi, la delimitació de capbussada i iniciació als viratges. l’espai i totes aquelles normes que afecten la seva —Els quatre estils (crol, esquena, braça i papallona) utilització. impliquen una completa coordinació motriu. El procés —A l’inici de l’ensenyament dels esports col·lectius, la d’aprenentatge segueix en qualsevol estil les mateixes presa de consciència i l’ocupació correcta de l’espai, són quatre fases: moviment de braços, cames, respiració i dos problemes a resoldre. L’objecte (mòbil) atrau de tal coordinació. manera l’atenció del jugador que tota l’ocupació de —Les etapes per a ladquisició de les tasques motrius que l’espai hi gira al voltant, de manera que molt sovint ens requereix la natació són: 1. Etapa dadaptació o adaptació trobarem amb la típica imatge de tots dos equips ambientació. 2. Etapa de coneixement i adquisició de amuntegats al voltant de la pilota. Per això, és necessari destreses bàsiques 3. Etapa de coneixement i adquisició bàsiques. desenvolupar els següents aspectes: (a) Nocions de de la coordinació destils i elements complementaris. estils dispersió (b) Nocions de profunditat La distància dispersió. profundi tat. entre judadors ha d’estar en funció de la situació. (c) Presa de consciència de les dimensions i espais4. Esports col·lectius presents a lescola: reglamentaris. (d) Zones en les que és més fàcil obtenir aspectes tècnics i tàctics elementals. un tant, i en les que és més difícil. 4.2.2 El reglament. Didàctica.11 —És possible agrupar les regles en diferents àmbits4.1 Els esports col·lectius: consideracions generals. d’actuació: (a) Dimensions del terreny de joc i material a —Són un procés organitzat de cooperació, realitzat per cooperació utilitzar. (b) La composició de l’equip i les seves la coordinació de les accions dels jugadors dun equip, possibles substitucions. (c) Sobre la utilització dels espai. desenvolupades en condicions denfrontament amb els enfrontament (d) Sobre el temps, com ara la duració del partit o el adversaris. temps de possessió de la pilota. (e) Relació entre els —Els esports col·lectius poden considerar-se el resultat jugadors, com ara el contacte físic permès, o les d’un procés d’interacció, en el qual intervenen factors penalitzacions quant a faltes. (e) Utilització del material. diversos, l’acció dels quals no es dóna com la suma (f) El paper de l’àrbritre. d’accions individuals, sinó com a producte d’una —El reglament ha de ser flexible i adaptat a les cooperació, realitzada davant d’una oposició sempre necessitats de l’individu. Al principi s’han de proposar canviant i no repetitiva. regles simples. Posteriorment, serà necessari modificar, simples —Impliquen el desenvolupament duna tècnica i tàctica adaptar i inventar altres de noves, per a què el nen avanci individual i col·lectiva, una posició d’atac, una posició en la pràctica d’activitats més codificades. de defensa, accions de cooperació, accions doposició. —L’ensenyament ha d’incitar l’alumne a què —En l’àmbit de leducació obligatòria, totes aquestes constitueixi regles segons la situació en el lloc o a característiques i situacions han danar dirigides cap a la modificar i rebutjar les existents en comú acord. participació de tots i la cooperació (i no cap el 4.2.3 L’estratègia. rendiment i la selecció) orientant les activitats com a —És un concepte més ampli que el de tàctica, ja que es recreació, on no es donin exigències de rendiment sinó recrea ció refereix als diferents tipus de conducta que tenint en doci i plaer. compte totes les eventualitats possibles i les seves —Entre les possibilitats educatives que aquest tipus conseqüències, acostuma a utilitzar el judador, i serveix d’esport ofereix assenyalem: (a) Desenvolupament de la per a indicar-li allò que ha de fer en qualsevol situació de capacitat d’anàlisi i de discriminació. (b) joc. Mentre que la tàctica és la realització de mitjans Desenvolupament de la cooperació amb els companys i d’acció aplicats a determinades situacions –en funció adversaris de joc: afectivitat i sociabilitat (c) sociabilitat. d’un objectiu–, generalment preestablertes a priori. Autoconeixement i acceptació dins del grup. (d) —L’objectiu de tots els esports col·lectius és obtenir un Acceptació dels altres. tant en atac o evitar que el marquin en defensa, per això, —Tot i l’àmplia gamma d’esports col·lectius, en l’àmbit totes les accions, tant tècniques com tàctiques, han de escolar són més factibles i pedagògicament girar al voltant d’aquest objectiu. recomanables: futbol-sala, bàsquet, handbol i voleibol. —Una bona acció tàctica es caracteritza per tenir una idea exacta de la situació, escollir els medis adequats per4.2 L’estructura funcional dels esports d’equip. resoldre correctament el problema i realitzar l’acció —Diversos autors han estudiat i analitzat els oportuna en el menor temps possible. components comuns dels esport d’equip. Basant-se en 4.2.4 La comunicació motriu. una concepció estructuralista han determinat que —El jugador ha d’aprendre a desxifrar els signes i senyals existeixen uns elements que es repeteixen i que que s’utilitzen, els quals serviran com a mitjà de conformen la realitat del joc. Aquests elements són: comunicació. l’espai de joc, el reglament, l’estratègia, la comunicació —L’alumne, a través de la vista, ha d’apreciar en tot motriu i la tècnica. moment les diferents situacions que es donen en el4.2.1 L’espai de joc. terreny de joc. Totes aquestes informacions (comunicació amb els altres elements de joc) han de fer- 11 VIÑALLONGA (2001) se de manera no verbal A l’inici de l’aprenentatge, la verbal.
  7. 7. comunicació verbal (passa! xuta! aquí!) predomina sobre tradició com la popularitat daquest esport a les nostres la no verbal, però a mesura que l’alumne va adquirint escoles. més experiència hem de guiar-los cap a formes més —El minihandbol ha permès adaptar lesport de eficaces de comunicació lhandbol als nens i al medi escolar. Les dimensions del4.2.5 La tècnica. camp, la porteria i la pilota han disminuït i altres regles —És l’element bàsic, sobre el qual es construeixen les bàsiques com la possessió de la pilota a les mans (5 diferents accions del joc, si bé està condicionada pel segons), la distribució del temps de joc (4 parts de 10), reglament i l’espai de joc. L’ús de tal o tal altra tècnica es lobligatorietat de fer canvis, la disminució a 5 jugadors, farà en funció dels sistemes tàctics i circumstàncies de etc., permeten que els menuts el puguin jugar sense joc. dificultats. —La tècnica s’ha de contemplar com a mitjà per poder 4.3.2 Metodologia. realitzar accions tàctiques. D’altra banda, l’adquisició —A lescola de primària no pretenem, com sí pot passar d’habilitats tècniques no ha de fer-se de manera estàtica, en equips federats, assolir uns nivells alts deficàcia en els sinó que l’aprenentatge ha de ser el màxim de dinàmic i esports. Ben al contrari, pretenem donar a conèixer aplicat a situacions reals de joc. lesport com a eina (no com a finalitat) per a leducació educació —Les situacions tècniques existents en els esports motriu de lalumne. És per això que utilitzarem una col·lectius poden diferenciar-se segons siguin d’atac o de metodologia global més que no pas lanalítica i les defensa. activitats de jocs i formes jugades més que no pas els exercicis. —Dins de les accions d’atac es poden diferenciar entre les que corresponen al jugador amb baló (tenir domini —No es buscarà el rendiment sinó el màxim ventall de de la pilota, saber desequilibrar o sobrepassar al defensor, possibilitats motrius, encara que es procuri progressar amb el mòbil a través de conduccions o de la laprenentatge duna tècnica i una tàctica bàsica que passada, realitzar un correcte llançament) i les del afavoreixi la fluïdesa del joc. jugador sense baló (saber desmarcar-se). —Lactitud del mestre i lorganització de les tasques que —Quant a la defensa cal assenyalar l’existència d’una aquest faci (evitant cues, llargues explicacions o sèrie d’aspectes tècnics ofensius que són imprescindibles: excessives correccions) buscarà en tot moment que (a) La posició corporal que s’adopta davant de cada lalumne participi i actuï el màxim de temps possible possible. acció, i que per tant, està en funció de la situació de joc. —Quant a lorganització del grup es combinaran els organització grup; (b) La col·locació en el terreny, que sempre estarà en terreny grups homogenis i els heterogenis per mantenir viva la funció de la situació de la pilota, de l’adversari a qui es motivació i alhora afavorir la integració de tots. defén i de la dels companys. (c) Els desplaçaments per desplaçaments, —Som partidaris dutilitzar la competició com una a què siguin correctes es realitzaran amb rapidesa, amb tasca formativa més, explotant el factor motivador que una àmplia base de substentació i un centre de gravetat comporta i minimitzant les tensions (victòria/derrota) baix, evitant moure’s sense cap finalitat. que provoca. —Tenint en compte aquests aspectes, les accions 4.3.3 Material i instal·lacions. defensives s’adreçaran a la defensa d’un judador amb —És prou important el material que sutilitza com per baló (a) Intentar robar el mòbil. (b) Parar i intentar que baló: dedicar-hi força atenció. l’atacant no progressi. (c) Portar l’atacant cap a les zones desfavorables. (d) Obligar-lo a cometre errades —La mida i maniobrabilitat de les pilotes a les petites tècniques. (e) Les formes de defensar i la pressió estaran mans dels alumnes poden afectar en gran mesura a la en funció del sistema de joc utilitzat. motivació. És per això que descartem pels primers aprenentatges les pilotes "oficials" de cuir, ja que són —La defensa d’un judador sense baló (a) Atenció baló: cares i sendureixen i espatllen amb facilitat, permanent. (b) Concepte d’ajuda. (c) Triangle defensiu especialment en pistes exteriors. Deixen de botar (camp visual) entre el defensa, el jugador amb pilota i ràpidament, es pelen, són dures per als porters i són l’objectiu. (d) Marcar en línia de passe. difícils dadaptar ja que rellisquen. 12 12 —Recomanem pi lotes toves de la mida adequada als pilotes4.3 Handbol . nens, de plàstic i que permetin adaptar-les amb4.3.1 Justificació. comoditat. Si són toves ningú té por de posar-se de —És un esport col·lectiu senzill on els alumnes poden porter, i si sadapten fàcilment, ningú perd la pilota i pot desenvolupar les habilitats motrius específiques a partir passar i llençar amb una mà sense problemes. de les bàsiques, ja que la tècnica de lhandbol es basa en —Lespai de joc és menys important. Qualsevol espai espai tres accions molt naturals pel nen: córrer, saltar i llençar amb les mides marcades en el reglament (ja prou i rebre. flexible) pot valer: pistes de bàsquet, patis, gimnàs... —A més no hem doblidar que la zona del Vallés ha Recordem que en una pista dhandbol hi caben tres estat bressol de lhandbol estatal i cal cuidar tant la pistes de minihandbol travessades, que es poden dibuixar amb guix sobre el ciment. 12 DAZA, G; GONZÁLEZ, C. (1999): Unidades didàcticas para 13 13 primària IX. Minibalonmano. Ed. Inde. Barcelona. 4.4 Bàsquet . ESPAR, X. (1996): Iniciació a l handbol. Federació Catalana dhandbol. Barcelona. LASIERRA, G. (1996): 1013 ejercicios y juegos aplicados al 13 balonmano I-II. Ed. Paidotribo. Barcelona. C.I.M.B. (1975): Juegos de mini-bàsquet. I-II. Ed. Marto. Madrid. FALKOWSKI, M; ENRIQUEZ, E. (1980): Aprendiendo a jugar. Ed. OLIVERA, J. (1992): 1300 ejercicios y juegos de baloncesto I-II-III. Esteban Sanz. Madrid. Ed. Paidotribo. Barcelona.
  8. 8. 144.4.1 Justificació. 4.5 Futbol-sala 14. Futbol - —Del que es tracta és de desenvolupar en els alumnes les 4.5.1 Justificació. habilitats motrius específiques, tot aplicant les HMB. —Podem plantejar una proposta didàctica com a —Lesport del bàsquet (minibàsquet a la primària) sens iniciació als coneixements tècnics per a la pràctica dubte contribuirà no només a desenvolupar objectius recreativa de lesport del futbol. físics, sinó que també ajudarà a desenvolupar en el nen —Es pretén una millora de les HMB, específiques i aspectes de sociabilitat, cooperació i autosuperació. psicomotrius. Es treballarà lesport com a —El bàsquet és un dels esports amb més força i desenvolupador dels as pectes socials respecte, ajuda, socials: acceptació de la nostra societat. Podem utilitzar la fair-play... motivació provocada per un esport en alça, per assolir la —Es pretén que els alumnes relacionin la pràctica de millora de les capacitats dels nostres alumnes. lesport com a millora de la salut i desenvolupament del —Encara que la iniciació als esports és més adient per als seu cos. En definitiva, es tracta dutilitzar lesport com a cicles mitjà i superior, alguns aspectes que podem font de coneixement, plaer, motivació, relació amb considerar previs, bàsics i generals es poden introduir ja lentorn i amb els altres i maneig de diferents tipus de des del cicle inicial. material pel millor desenvolupament dels nostres4.4.2 Metodologia. alumnes. Aquesta afirmació que valdria per a tots els esports, serà vàlida també pel futbol, primer esport del —A lhora de treballar-lo a lescola no recomanem fer- nostre país quant a practicants i afició. ho com a activitat esportiva a cicle inicial, però sí com a aprenentatge motor i desenvolupament dalgunes de les —Cal tenir en compte a lhora de programar que el habilitats físiques bàsiques. futbol no és un joc de nens que exclogui les nenes. Tant uns com els altres poden gaudir-ne digual forma. —Sutilitzarà una metodologia dinàmica, amb agrupacions definides que variaran segons el cicle, grup o —Encara que alguns aspectes es podrien iniciar al tipus dactivitats. primer cicle de primària, creiem més adequat treballar l’esport del futbol als cicles mitjà i superior; ja que —Les explicacions tècniques seran breus, per afavorir el considerem que al cicle inicial és preferible tractar temps de pràctica Aquesta pràctica es pot iniciar amb pràctica. aspectes motrius generals que serviran com a base per activitats de lliure exploració per continuar iniciar amb èxit les tasques específiques a cada esport. progressivament amb activitats de descoberta guiada o assignació de tasques (semidefinides o definides), amb la 4.5.2 Metodologia intenció de millorar i perfeccionar els aprenentatges. —La metodologia que utilitzarem en lensenyament —Lampli ventall daspectes que es poden treballar daquest esport variarà. Des del cicle mitjà semprarà el possibilita dur a terme activitats individuals, per parelles, descobriment guiat, que encara que sigui més lent, ens petits i grans grups, amb i sense oposició; sempre en servirà perquè els alumnes interioritzin millor el funció dels alumnes; del seu nivell i del material desenvolupament de la tècnica. En canvi al cicle superior disponible. utilitzarem lassignació de tasques per tal de millorar i perfeccionar la tècnica apresa. —Així doncs, la metodologia serà global, amb poques activitats analítiques daprenentatges específics o teòrics. —Les tasques a realitzar durant el cicle mitjà serien semidefinides i la majoria delles a través de formes —Com a aspectes a destacar animarem i valorarem la jugades, mentre que en el cicle superior utilitzaríem participació, lesforç dautosuperació i la cooperació. tasques més definides.4.4.3 Material i instal·lacions. —El mètode de pràctica aniria també evolucionant des —La popularitat de lesport del bàsquet permet que no dels cursos més baixos, amb mètodes més globals, fins els sigui difícil de tenir material específic a lescola. cursos més alts on sutilitzaria un mètode més analític. —Els preus de les pilotes són força assequibles i donen —Pel que fa al tipus de motivació, aquesta anirà motivació força resultat ja que en general boten bé, tarden en condicionada a lactitud del grup classe. Així en cursos desinflar-se i com que són de material resistent no es que plantegessin més problemes hauríem dutilitzar una deterioren gaire en pistes exteriors. Lopció ideal es tenir motivació més negativista (notes, punts...), però sempre una pilota per alumne, però en el seu defecte procurarem que es pugui i per afavorir una actitud més receptiva i tenir-ne el màxim possible. Tampoc podem oblidar que participativa caldria utilitzar una motivació més qualsevol tipus de pilota ens pot servir per aquesta significativa que respongués als seus desitjos de provar proposta didàctica, especialment les pilotes multiús. diverses activitats. —Utilitzarem també tot el material convencional: cons, —Tenint en compte que lorganització de grups està organització piques, cordes, anelles... íntimament vinculada al tipus dactivitat que es plantegi, —Quant a la instal·lació, la proposta millorarà si dentrada, totes les organitzacions són possibles. disposem de cistelles de minibàsquet (quantes més —Valorant lespai disponible i lactivitat a realitzar en millor) i el camp amb les línies marcades, però no és cada moment, triarem lorganització més adient, tant impossible realitzar les activitats sense elles, si adaptem cèrcols, papereres, cubells... i dibuixem les línies 14 principals, en un gimnàs per exemple. AZHAR, A. (1990): El fútbol: iniciación y perfeccionamiento. Ed. Paidotribo. Barcelona. BRUGGMANN, B. (1992): 100 ejercicios y juegos de fútbol. Ed. Hispano-Europea. Barcelona. VARY, P. (1995): 1000 ejercicios y juegos de baloncesto. Ed. BUSCH, W. (1979): Fútbol escolar y juvenil. Ed. Hispano-Europea. Hispano-Europea. Barcelona. Barcelona. WISSEL, H. (1996): Baloncesto, aprender y progresar. Ed. GARCIA, F. (1996): 250 actividades de fútbol y fútbol-sala. Ed. Paidotribo. Barcelona. Paidotribo. Barcelona.
  9. 9. dels alumnes com de lespai i material. Seguint, això si, particularitat dels materials i de tan fàcil que resulta el principi de lactivitat, evitant esperes i estones sense lactivitat manipular-los. Aquest aspecte és molt interessant ja que pràctica. manté a la persona que els pràctica en constant —Després de realitzar algunes activitats on intervingui moviment. lestratègia de grup farem una reflexió amb els alumnes —En l’àmbit de l’educació física la corrent coneguda tot i analitzant el joc practicat. amb el nom d’esports alternatius està associada a certs4.5.3 Material i instal·lacions materials com la indiaca, els disc volador, el mini- hoquei, l’inter-crosse, el pre-beisbol... cada un d’ells es —Tots sabem que al futbol es juga a qualsevol lloc i amb diferència per: (a) La seva novetat. (b) El seu caràcter novetat qualsevol pilota. Els nostres alumnes ens ho demostren recreatiu (c) La seva adaptabilitat als més diversos recreatiu. cada dia a lesbarjo o al carrer. Per tant el mestre no sha espais i situacions. (d) La facilitat de practicar-los i de preocupar massa per tenir la instal·lació idònia i el aprendre les seves habilitats bàsiques. (e) La simplicitat material propi daquest esport (pilotes o porteries de les seves regles (f) El mínim risc de lesió que presenta regles. reglamentàries). Més aviat al contrari. La varietat per les caràcterístiques materials amb els quals estan dutilització despais diferents, modificats expressament fabricats i el seu disseny. o no, i de materials alternatius, pilotes grans, petites, anelles, cordes, piques... farà que tots els alumnes, fins i 4.6.2 Criteris per a l’adaptació dels esport alternatiu. tot algunes nenes poc predisposades, entrin en la —(a) Variar les regles en funció de les característiques motivació per millorar el seu nivell tècnic. dels participants. (b) Promoure la participació del major nombre de persones. (c) Promoure la participació de tots els jugadors en joc. (d) Establir i facilitar la participació4.6 Esports alternatius. d’equips mixtes evitant el sexualisme d’altres esports. (e)4.6.1 Justificació. Evitar l’especialització de funcions: s’ha de jugar —Tot el que s’ha explicat fins ara en relació als esports defensant i atacant i inclús treure el porter de la porteria. col·lectius, s’adapta perfectament a l’ensenyament– (f) Evitar tot tipus de contacte corporal fort. (g) Destacar aprenentatge dels quatre esports que, de sempre, han l’habilitat per sobre els factors físics. (h) Simplificar les estat present a l’escola: futbot-sala, bàsquet, volei i regles de joc per aprendre més fàcilment a jugar. (i) handbol, però ens sembla molt convenient introduir els Seleccionar el millor àrea en funció del nombre de esports alternatius en les programacions d’educació física jugadors implicats. (j) Adaptar-lo a qualsevol lloc. (k) per les raons que s’exposen a continuació. Reduir els temps morts al mínim per tal que no cessin —Els esports alternatius ofereixen grans possibilitats les accions de joc. (l) Determinar la duració del joc en educatives, d’exercici i diversió enriquint els continguts consonància amb les caràcterístiques dels practicants. del currículum. Introdueixen nous hàbits esportius —En definitiva, es tracta de practicar un esport adaptat donant més èmfasi als aspectes recreatius de relació relació, a les característiques dels seus participants recuperant la cooperació i comunicació entre les persones que als diversió perduda en certs esports per una demanda física aspectes relacionats amb la competició competició. i un estrés emocional excessiu —Són activitats altament motivants que s’apropen als interessos dels alumnes per la seva novetat, la novetat ! " # $ & $ ! % $ % ( % ) % $ & & & ( $ ! * % $, % % % ( % & + & $ *+ % $ ! - # . / 1 2 0 . 3 5 7 90 468 $ & : ; # 9

×