T-1 LUCIUS, PUER ROMANUS.ITALIA ANTIQUA<br />
VOCABULAI:<br />LLATÍCATALÀ<br />Salve                                Hola<br />Foedus                             Lleig<b...
VERB SER <br />Ego sum<br />Tu es<br />Ille/ illa est<br />Nos sumus<br />Vos estis<br />Illi / illaesunt<br />
GRAMÀTICA<br />
Els conceptes de flexió <br />Les terminacions d’algunes paraules varien segons el gènere, el nombre i la funció.<br />Les...
El cas nominatiu<br />Les oracions del predicat nominal, estan formades per un subjecte, un verb copulatiu i un atribut. <...
L’alfabet llatí i la seva pronúncia<br />C i ch pronunciar-les k<br />La g, sona com la g sempre<br />Qu/gu + vocal , la u...
HISTÒRIA – ITALIA ANTIQUA<br />
Caos<br />Gea es va casar amb Uranos i van tenir 6 titans, 6 titanes, cíclos i hecatonques. Un dels fills titans de Uranos...
Júpiter quan va ser més gran va buscar a un cosí seu que tenia pocions màgiques. Aquest li en va donar una per vomitar. Jú...
Finalment Júpiter es va casar amb Juno.</li></li></ul><li>GENERACIÓ DE DÈUS <br />1a: GEA I URANOS<br />2a: CRONOS I REA<b...
Noms antics per a una terra antiga, els vells noms d’Itàlia<br />El territori d’Itàlia ja era conegut pels antics navegant...
Antics territoris i pobles de la Itàlia peninsular<br />Itàlia està dividida en dues grans àrees ben diferenciades:<br />L...
I. Laci i Campània<br />En l’àrea que comprenia el Laci (Latium) i la Campània va ser fundada Roma, just a la frontera amb...
II. Apúlia i Calàbria<br />Zona, situada a l’extrem sud-oriental. Disposava dels ports de Bari, Bríndisi i la colònia greg...
III. Lucània i Bruci<br />Limitada pel nord-est amb els territoris colonitzats pels grecs des del segle VIII aC a la Campà...
IV. Samni; V. Picè; VI. Úmbria<br />Les antigues tribus itàliques formava regions a la part oriental i central de la penín...
VII. Etrúria<br />A la costa del mar Tirrè, en el que ara és la Toscana, hi havia Etrúria, la regió habitada pels etruscos...
VIII i XI. La Gàl·lia Cisalpina<br />Dos districtes, d’origen gal a la planura del Po, pobles força bel·licosos. <br />
IX. Ligúria; X. Venècia<br />A l’extrem nord-occidental Venècia. És probable que el príncep troià Antènor guiés fins allà ...
L’illa de Sicília<br />Trinàcria, l’illa de les tres puntes. <br />Els primers pobladors, van ser els sicans. <br />Una an...
El jardí de les Hespèrides<br />L’occident d’Europa, relacionat en la imaginació clàssica amb nombrosos personatges i lloc...
El darrer treball d’Hèrcules<br />Jardí  de les Hespèrides, relacionades amb el setè treball que el rei de Micenes, Eriste...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

T 1 lucius, puer romanus

879 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
879
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

T 1 lucius, puer romanus

  1. 1. T-1 LUCIUS, PUER ROMANUS.ITALIA ANTIQUA<br />
  2. 2. VOCABULAI:<br />LLATÍCATALÀ<br />Salve Hola<br />Foedus Lleig<br />FoedaFea<br />Vale Adéu<br />Narratio Narració<br />Sed Però<br />Quoque També<br />Nam Ja que <br />Pulchra Guapa<br />Laeti Contents<br />Iratus Enfadat<br />Puella Noia<br />Pueri Nois<br />Ubi On<br />Magnus Gran<br />Parvus Petit<br />
  3. 3. VERB SER <br />Ego sum<br />Tu es<br />Ille/ illa est<br />Nos sumus<br />Vos estis<br />Illi / illaesunt<br />
  4. 4. GRAMÀTICA<br />
  5. 5. Els conceptes de flexió <br />Les terminacions d’algunes paraules varien segons el gènere, el nombre i la funció.<br />Les modificacions en les terminacions o morfemes finals de les paraules que indiquen la funció sintàctica s’anomenen flexió. Les diferents formes que presenten les paraules segons la funció s’anomenen cas.<br />
  6. 6. El cas nominatiu<br />Les oracions del predicat nominal, estan formades per un subjecte, un verb copulatiu i un atribut. <br />El cas nominatiu serveix per expressar les funcions de subjecte i atribut.<br />
  7. 7. L’alfabet llatí i la seva pronúncia<br />C i ch pronunciar-les k<br />La g, sona com la g sempre<br />Qu/gu + vocal , la u sempre sona, per tan quissemore es llegeix qüis.<br />La ll s’ha de pronunciar com la nostra ela geminada, ille.<br />Ph es pronuncia f<br />La z té el so de ds.<br />El llatí no té accents gràfics. És important saber que no hi havia paraules agudes.<br />Eu, ae, i oe són els únics diftongs, no podem separar les vocals en pronunciar-los. <br />
  8. 8. HISTÒRIA – ITALIA ANTIQUA<br />
  9. 9. Caos<br />Gea es va casar amb Uranos i van tenir 6 titans, 6 titanes, cíclos i hecatonques. Un dels fills titans de Uranos i Gea va ser Cronos o Saturn. Gea li va dir una vegada al seu pare que li talles el membre viril al seu pare, ell així ho va fer, Cronos li va tallar el membre viril a Uranos. <br />Uranos va maleir a Cronos, dient-li que un dels seus fills li faria el mateix. <br />Cronos es va casar amb la seva germana titana, Rea. Cronos i Rea van tenir a diversos fills: <br />NEPTÚ / POSEIDO, PLUTÓ / HADES, CERES / DÈMETER, JUNO / HERA, VEST / FÈSTIA. <br /><ul><li>Però Cronos es menjava a tots els seus fills per a que no li passes com al seu pare. Però un dia Rea, quan va tenir a JÚPITER / ZEUS el va substituir per una pedra, i Cronos va menjar la pedra pensant-se que era el seu nou fill.
  10. 10. Júpiter quan va ser més gran va buscar a un cosí seu que tenia pocions màgiques. Aquest li en va donar una per vomitar. Júpiter li va donar al seu pare la poció màgica i Cronos va vomitar a tots els seus fills.
  11. 11. Finalment Júpiter es va casar amb Juno.</li></li></ul><li>GENERACIÓ DE DÈUS <br />1a: GEA I URANOS<br />2a: CRONOS I REA<br />3a: JÚPITER I JUNO<br />
  12. 12. Noms antics per a una terra antiga, els vells noms d’Itàlia<br />El territori d’Itàlia ja era conegut pels antics navegants i colonitzadors grecs. Els viatges de la Mediterrània van batejar, el lloc, com a Hespèria (terra de ponent)<br />Un altre nom va ser Ausonia derivat d’un nom d’un viatger que es deia Ausó, fill hipotètic d’Ulisses. Altres autors grecs van aplicar a la part meriodional de la península itàlica el nom d’Enòtria (o terra de vi)<br />Itàlia té també un origen llegendari, Ítal, fill de Telègon va ser considerat per la tradició vom a míic rei dels enotris i de la tribu dels sículs.<br />Segons una altra tradició, Itàlia significa “país dels vedells”. <br />
  13. 13. Antics territoris i pobles de la Itàlia peninsular<br />Itàlia està dividida en dues grans àrees ben diferenciades:<br />La Itàlia continental, vorejada per la serralada imponent dels Alps i amb la planura del Po com a xona més destacada.<br />La Itàlia peninsular (la famosa bota italiana), serralada dels Apenins com a línia divisòria, des del golf de Gènova fins a l’extrem sud-oriental de la península. <br />En l’antiguitat, el territori italià es trobava dividit en onze districtes.<br />
  14. 14. I. Laci i Campània<br />En l’àrea que comprenia el Laci (Latium) i la Campània va ser fundada Roma, just a la frontera amb el territori dels etruscos. <br />Hi havia unes terres de cultiu i unes pastures excel·lents i també hi abundaven les aigües termals, que eren molt apreciades pels romans.<br />Els colonitzadors grecs es van instal·lar a Cumes, a prop de Nàpols. Aquesta zona es coneix amb el nom de Camp Flegreus (camps ardents) perquè hi havia el volca Vesuvi que origina solfrates, llacs i grutes.<br />En una d’aquestes grutes situaven una dels anomenades sibil·les o profetesses, que va visitar Enees abans d’arribar al Laci, així com el mistetios llac Avern, que donava accés al món subterrani.<br />
  15. 15. II. Apúlia i Calàbria<br />Zona, situada a l’extrem sud-oriental. Disposava dels ports de Bari, Bríndisi i la colònia grega Tàrent, els dos últims a la península de Calàbria. L’interior estava poblat per la tribu dels oscs. <br />
  16. 16. III. Lucània i Bruci<br />Limitada pel nord-est amb els territoris colonitzats pels grecs des del segle VIII aC a la Campània, la regió de la Lucània i del Bruci era una zona abrupta, per la serralada dels Apenins meridionals. S’hi van fundar nombrosos llocs costaners, com Síbaris, Crotona, Posidònia i Reggio.<br />
  17. 17. IV. Samni; V. Picè; VI. Úmbria<br />Les antigues tribus itàliques formava regions a la part oriental i central de la península italiana: el Sammi, el Picè i l’Úmbria. Els volscos, hèrnics, eques, umbres, sabins i samnites van caure poc a poc sota l’expansió romana. L’inici del segle III aC, a la Itàlia central va ser conquerida definitivament per Roma.<br />
  18. 18. VII. Etrúria<br />A la costa del mar Tirrè, en el que ara és la Toscana, hi havia Etrúria, la regió habitada pels etruscos. Aquest poble s’organitzava mitjançant una federació de ciutats: Volterra, Tarquínia, Vulci, Veïs, etc., les quals van viure un període d'esplendor cap al segle VI aC. Van mantenir un clar domini sobre una àrea que s’estenia des del Po fins a la Campània, on gairebé tots els experts coincideixen a afirmar que van fundar la notable ciutats de Càpua. Dos dels últims reis de oma van ser d’origen etrusc: TraquiniPrisc i Luci Traquini el Superb, fins que l’últim en va ser expulsat i va ser provlamada la República. <br />
  19. 19. VIII i XI. La Gàl·lia Cisalpina<br />Dos districtes, d’origen gal a la planura del Po, pobles força bel·licosos. <br />
  20. 20. IX. Ligúria; X. Venècia<br />A l’extrem nord-occidental Venècia. És probable que el príncep troià Antènor guiés fins allà la tribu dels vènets. <br />
  21. 21. L’illa de Sicília<br />Trinàcria, l’illa de les tres puntes. <br />Els primers pobladors, van ser els sicans. <br />Una antiga divinitat de caràcter volcànic, el déu Adanors, va ser identificada amb el déu grec que van portar els colonitzadors. <br />Va ser una zona conflictiva perquè tenia assentaments no tan sols grecs, sinó també cartaginesos. Després de la primera Guerra Púnica entre els romans i cartaginesos, l’illa va passar a ser territori romà (241 aC).<br />
  22. 22. El jardí de les Hespèrides<br />L’occident d’Europa, relacionat en la imaginació clàssica amb nombrosos personatges i llocs mítics, com el jardí de les Hespèrides, una arbreda esplèndida on creixen uns arbres que donaven com a fruit unes pomes daurades que feien immortal qui en menjava. <br />Aquest jardí procedia de les pomes que Gea, la deessa de la terra, havia regalat a Hera en ocasió del seu matrimoni amb Zeus i estava vigilat constantment per les nimfes Egle, Erítia i Hespera.<br />Era una terra meravellosa amb unes fonts d’on brollava ambrosia, l’aliment dels déus, i on la felicitat regnava eternament. <br />
  23. 23. El darrer treball d’Hèrcules<br />Jardí de les Hespèrides, relacionades amb el setè treball que el rei de Micenes, Eristeu, va imposar a Hèrcules, durant els dotze anys que el va tenir al seu servei. Consistia a robar les pomes d’or d’aquest jardí. <br />Hèrcules va demanar al gegant Atles, que robes les pomes per a ell. Atles sostenia la volta del cel, i Hèrcules es va oferir a substituir-lo per pagar-li l’encàrrec. L’Atles va aconseguir les pomes sense dificultat, després va pensar que li convenia dur ell mateix les pomes a Eristeu, mentre l’heroi es quedava carregant el cel. Hèrcules va ser prou hàbil i el va enganyar dient-li que aguantés un moment tot aquell pes. Quan Atles ho va fer, Hèrcules va agafar les pomes i se’n va anar a l’instant. <br />Segons una altra llegenda, Hèrcules va matar Ladó una serp gegant o drac de cent caps que vigilava el jardí i va collir ell mateix aquells fruits daurats. <br />
  24. 24. La torre d’Hèrcules<br />Explica una llegenda, què Hèrcules va matar un gegant anomenat Gerió després de tres dies de lluita llargs i durs. Finalment Hèrcules va tallar el cap al seu enemic hi va fer aixecar una torre a sobre.<br />El model de far més conegut per les seves representacions en mosaics, monedes, claraboies i altres objectes és el famós far d'Alexandria. <br />La Hispània romana segurament disposava de nombrosos fars, però l’únic que es conserva i que encara està en funcionament és la torre d’Hèrcules, a la Corunya. <br />

×