SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
Llengua i literatura catalana
• Els trobadors van ser els primers en cantar l’amor. Aquest
  amor anomenat amor cortès, era tractat amb educació,
  refinament i espiritualitat.
• La dama, era l’objecte del vassallatge del trobador. Com la
  dona era casada, tenia que mantenir en secret la relació, per
  això els trobadors s’hi referien a ella per una paraula, el
  senhal, i no pel nom.
• Els lausengiers, que eren uns espies, podien avisar al gilós,
  que era el marit, del que passava.
• Els gèneres literaris trobadorescos tenien característiques
  formals. Entre les composicions més destacades, estan: la
  cançó, casi sempre dedicada a l’amor; el sirventès, destinat a
  l’atac personal; el pany per recordar un personatge mort; la
  pastorel·la, uns cants de festeigs amorosos entre pastores i
  cavallers; i l’alba dedicada a cantar el despertar dels amants,
  que s’havien de separar a l’arribar el nou dia. Altres gèneres
  són el debat poètic, la dansa, la balada, la cançó de croada, el
  somni, l’escondit, etc.
• A banda del rei Alfons I el Cast, entre els trobadors
  catalans cal esmentar Ramon Vidal de Besalú, trobador i
  joglar; Guillem de Cabestany, famós, sobretot, per la
  llegenda del cor menjat, que explicava com va passar la
  seva mort.
• Guillem de Cervera, conegut com a Cerverí de Girona,
  també era un trobador important
• Igual que Guillem de Berguedà, hereu del vescomtat de
  Berga, que va assassinar el vescomte Ramon Folc III de
  Cardona.
• Entre els poetes més destacats dels segles XIV i XV cal
  destacar Jaume Marc (1335?-1410) i Pere Marc (1338-
  1413), oncle i pare, respectivament, d’Ausiàs Marc, amb
  poemes bàsicament cavallerescs.
• Gilabert de Pròixita (mitjan segle XIV-1405), autor de
  cançons amoroses que segueixen els passos més
  estrictes de l’amor cortès.
• Andreu Febrer (1375-1440), primer traductor en vers de
  la Divina Comèdia (1429), de Dante, i autor de poemes
  de forma italiana.
• Jordi de Sant Jordi (finals del segle XIV-1424?), autor
  conegut del poema “Desert d’amics...” i poeta català més
  importants abans d’Ausiàs Marc.
• Ausiàs Marc (València, 1400-159) va ser un cavaller i
  noble, que com altres escriptors del seu temps, va
  participar en algunes guerres d’Itàlia.
• L’obra conservada d’Ausiàs Marc, consta de 128 poemes
  organitzats en quatre apartats: Els cants d’amor; els
  cants morals; els cants de mort; i el cant espiritual.
• L’estil de Marc, és l’element més renovador de la seva
  poesia, juntament amb el tractament de la figura de la
  dama.
• L’obra de Joan Roís de Corella (Gandia, 1433/43-1497),
  per la diversitat de termes i les tècniques utilitzades,
  exemplifica els canvis profunds que van produir en les
  nostres lletres del final del segle XV.
Hi ha diversos tipus de cartes:
• La carta oficial o administrativa
• La carta familiar i d’amistat
• La carta de presentació o de sol·licitud de feina
• La carta oberta
Capçalera
(dades de l’emissor)
Capçalera
(dades del receptor)

Salutació
Introducció


Desenvolupament



Conclusió

Comiat
Signatura
Nom
(càrrec del redactor)
Data
P.D. / P.S.
• Si la carta a un organisme, el tractament ha de ser de
  vós.
• Es pot triar tractar de vós o de vostè indistintament, però
  s’ha de mantenir el mateix tractament durant la carta.
• El tractament de vós demana els verbs en la 2a persona
  del plural i el tractament de vostè demana els verbs en la
  3a persona del singular.
• Vós és útil per evitar dobles formes quan no es vol fer un
  ús sexista del llenguatge.
• Honorable Senyor/a... (o el tractament protocol·lari
  corresponent),
• Distingit/ ida senyor/a,
• Senyor/a, (fórmula més habitual),
• Benvolgut/ uda (+ nom propi),
•   Amb la salutació més distingida,
•   Molt atentament,
•   Atentament, (fórmula més habitual)
•   Cordialment,
•   Molt cordialment,
• Després de la salutació, usualment escrivim però també
  hi podem posar-hi dos punts.
• El text de la carta ha de començar en una altra línia i en
  majúscula.
• Les fórmules de comiat poden anar en una coma, o en
  un punt, depenent si són frases incompletes, o
  completes.
• Quan posem la data, entre la ciutat i la data, s’ha de
  posar una coma.
Salutació




Cos




      Comiat


      Signatura
      Data
• Si escrivim una carta a un familiar o a un amic, li hem de
  donar el mateix tracte com si parléssim amb ell.
• Desprès de la salutació escrivim coma o dos punts.
• En qualsevol cas el text de la carta ha de començar en
  una altra línia i sempre en majúscula.
• Quan escrius el comiat, s’ha de tancar amb una coma o
  un punt segons si la frase és incompleta o completa.
• Al escriure la carta, entre la ciutat i la data, va una
  coma, i mai porta un punt i final.
• La data es pot escriure abans de la salutació cap al
  marge dret, o baix de la signatura al marge esquerre.
• La data no conté preposició ni abans de la localitat ni
  abans del dia.
• Segons l’actitud del parlant respecte a l’acte de
  comunicació, és poden distingir tres modalitats
  oracionals bàsiques: la declarativa, la interrogativa, i la
  imperativa.
• En la declarativa, l’emissor dóna informació al receptor.
• En la interrogativa, l’emissor demana informació.
• En la imperativa, l’emissor vol influir en la conducta del
  receptor.
• Les oracions declaratives serveixen per donar informació
  i són neutres.
• En les declaratives hi ha una important riquesa de
  matisos.
• L’oració interrogativa pregunta alguna cosa al destinatari
  i n’espera una resposta.
• Interrogatives totals: pregunten el contingut de tot
  l’enunciat i esperen un sí o no com a resposta.
• Interrogatives parcials: comencen per un mot
  interrogatiu.
• Interrogatives confirmatòries: l’emissor dona com a
  probable una possible resposta.
• Interrogatives retòriques. Declaracions encobertes, no
  pretenen aconseguir cap resposta.
• Interrogatives eco. Refereixen a una informació que
  s’acaba de donar abans del discurs.
• Les oracions imperatives expressen ordes que l’emissor
  adreça al receptor, però també poden expressar
  exhortacions, consells...
• Les oracions exclamatives poden ser oracions
  declaratives, interrogatives o imperatives que queden
  marcades per una determinada, que pot indicar sorpresa.
• En el llenguatge humà cal distingir entre la cadena
  escrita, entre els sons i les grafies.

(OBSERVAR EXERCISIS)!

More Related Content

Similar to T 1

Presentació ausiàs march
Presentació ausiàs marchPresentació ausiàs march
Presentació ausiàs marchcocomarin11
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.Sílvia Montals
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04epuigdel
 
Els Inicis De La Literatura
Els Inicis De La LiteraturaEls Inicis De La Literatura
Els Inicis De La LiteraturaFrancesc March
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadorescagemmaencamp
 
Tema 2 la lit. trobadoresca
Tema 2 la lit. trobadorescaTema 2 la lit. trobadoresca
Tema 2 la lit. trobadorescaAmparo
 
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfelllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfLaiaBattestiniLlopar
 
Poesia Trobadoresca
Poesia TrobadorescaPoesia Trobadoresca
Poesia TrobadorescaChris9
 
La poesia dels trobadors
La poesia dels trobadorsLa poesia dels trobadors
La poesia dels trobadorsMuntsa Tortós
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaFàtima
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaFàtima
 
Història literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievalHistòria literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievaljoanpol
 
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador EspriuActe d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriulluís nater
 

Similar to T 1 (20)

Presentació ausiàs march
Presentació ausiàs marchPresentació ausiàs march
Presentació ausiàs march
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04
 
Els Inicis De La Literatura
Els Inicis De La LiteraturaEls Inicis De La Literatura
Els Inicis De La Literatura
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Tema 2 la lit. trobadoresca
Tema 2 la lit. trobadorescaTema 2 la lit. trobadoresca
Tema 2 la lit. trobadoresca
 
4 La poesia trobadoresca
4 La poesia trobadoresca4 La poesia trobadoresca
4 La poesia trobadoresca
 
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfelllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
 
Els dialectes geogràfics
Els dialectes geogràficsEls dialectes geogràfics
Els dialectes geogràfics
 
Poesia dels trobadors
Poesia dels trobadorsPoesia dels trobadors
Poesia dels trobadors
 
Poesia Trobadoresca
Poesia TrobadorescaPoesia Trobadoresca
Poesia Trobadoresca
 
La poesia dels trobadors
La poesia dels trobadorsLa poesia dels trobadors
La poesia dels trobadors
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medieval
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
 
Història literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievalHistòria literatura catalana medieval
Història literatura catalana medieval
 
Els trobadors
Els trobadorsEls trobadors
Els trobadors
 
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador EspriuActe d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
 

More from David Benito Llatge (20)

Inauguració de l'ExpoEbre 2014 (Tortosa)
Inauguració de l'ExpoEbre 2014 (Tortosa)Inauguració de l'ExpoEbre 2014 (Tortosa)
Inauguració de l'ExpoEbre 2014 (Tortosa)
 
Butlletí nº2 - Gener 2013
Butlletí nº2 - Gener 2013Butlletí nº2 - Gener 2013
Butlletí nº2 - Gener 2013
 
Butlletí nº1 - Desembre 2012
Butlletí nº1 - Desembre 2012Butlletí nº1 - Desembre 2012
Butlletí nº1 - Desembre 2012
 
Fira voluntariat 2012
Fira voluntariat 2012Fira voluntariat 2012
Fira voluntariat 2012
 
Punts del dia reunió 10 2-12
Punts del dia reunió 10 2-12Punts del dia reunió 10 2-12
Punts del dia reunió 10 2-12
 
Acta 03 2-2011
Acta 03 2-2011Acta 03 2-2011
Acta 03 2-2011
 
Xarxaoberta
XarxaobertaXarxaoberta
Xarxaoberta
 
Jornada Periodisme
Jornada PeriodismeJornada Periodisme
Jornada Periodisme
 
Catala0001
Catala0001Catala0001
Catala0001
 
Module 0 et module 1
Module 0 et module 1Module 0 et module 1
Module 0 et module 1
 
T 1 lucius, puer romanus
T 1 lucius, puer romanusT 1 lucius, puer romanus
T 1 lucius, puer romanus
 
Agenda octubre 2011
Agenda octubre 2011Agenda octubre 2011
Agenda octubre 2011
 
Visto en facebook
Visto en facebookVisto en facebook
Visto en facebook
 
El més curios fins ara
El més curios fins araEl més curios fins ara
El més curios fins ara
 
El més curios fins ara
El més curios fins araEl més curios fins ara
El més curios fins ara
 
Villenueve Loubet - Fête la Renaissance
Villenueve Loubet - Fête la RenaissanceVillenueve Loubet - Fête la Renaissance
Villenueve Loubet - Fête la Renaissance
 
Crispin d’Olot a l’Institut de Tortosa
Crispin d’Olot a l’Institut de TortosaCrispin d’Olot a l’Institut de Tortosa
Crispin d’Olot a l’Institut de Tortosa
 
Campanyes electorals 2011 a Tortosa
Campanyes electorals 2011 a TortosaCampanyes electorals 2011 a Tortosa
Campanyes electorals 2011 a Tortosa
 
El diari de la fi del món
El diari de la fi del mónEl diari de la fi del món
El diari de la fi del món
 
Expoebre 2011
Expoebre 2011Expoebre 2011
Expoebre 2011
 

T 1

  • 2.
  • 3. • Els trobadors van ser els primers en cantar l’amor. Aquest amor anomenat amor cortès, era tractat amb educació, refinament i espiritualitat. • La dama, era l’objecte del vassallatge del trobador. Com la dona era casada, tenia que mantenir en secret la relació, per això els trobadors s’hi referien a ella per una paraula, el senhal, i no pel nom. • Els lausengiers, que eren uns espies, podien avisar al gilós, que era el marit, del que passava. • Els gèneres literaris trobadorescos tenien característiques formals. Entre les composicions més destacades, estan: la cançó, casi sempre dedicada a l’amor; el sirventès, destinat a l’atac personal; el pany per recordar un personatge mort; la pastorel·la, uns cants de festeigs amorosos entre pastores i cavallers; i l’alba dedicada a cantar el despertar dels amants, que s’havien de separar a l’arribar el nou dia. Altres gèneres són el debat poètic, la dansa, la balada, la cançó de croada, el somni, l’escondit, etc.
  • 4. • A banda del rei Alfons I el Cast, entre els trobadors catalans cal esmentar Ramon Vidal de Besalú, trobador i joglar; Guillem de Cabestany, famós, sobretot, per la llegenda del cor menjat, que explicava com va passar la seva mort. • Guillem de Cervera, conegut com a Cerverí de Girona, també era un trobador important • Igual que Guillem de Berguedà, hereu del vescomtat de Berga, que va assassinar el vescomte Ramon Folc III de Cardona. • Entre els poetes més destacats dels segles XIV i XV cal destacar Jaume Marc (1335?-1410) i Pere Marc (1338- 1413), oncle i pare, respectivament, d’Ausiàs Marc, amb poemes bàsicament cavallerescs.
  • 5. • Gilabert de Pròixita (mitjan segle XIV-1405), autor de cançons amoroses que segueixen els passos més estrictes de l’amor cortès. • Andreu Febrer (1375-1440), primer traductor en vers de la Divina Comèdia (1429), de Dante, i autor de poemes de forma italiana. • Jordi de Sant Jordi (finals del segle XIV-1424?), autor conegut del poema “Desert d’amics...” i poeta català més importants abans d’Ausiàs Marc.
  • 6.
  • 7. • Ausiàs Marc (València, 1400-159) va ser un cavaller i noble, que com altres escriptors del seu temps, va participar en algunes guerres d’Itàlia. • L’obra conservada d’Ausiàs Marc, consta de 128 poemes organitzats en quatre apartats: Els cants d’amor; els cants morals; els cants de mort; i el cant espiritual. • L’estil de Marc, és l’element més renovador de la seva poesia, juntament amb el tractament de la figura de la dama.
  • 8. • L’obra de Joan Roís de Corella (Gandia, 1433/43-1497), per la diversitat de termes i les tècniques utilitzades, exemplifica els canvis profunds que van produir en les nostres lletres del final del segle XV.
  • 9. Hi ha diversos tipus de cartes: • La carta oficial o administrativa • La carta familiar i d’amistat • La carta de presentació o de sol·licitud de feina • La carta oberta
  • 10.
  • 11. Capçalera (dades de l’emissor) Capçalera (dades del receptor) Salutació Introducció Desenvolupament Conclusió Comiat Signatura Nom (càrrec del redactor) Data P.D. / P.S.
  • 12. • Si la carta a un organisme, el tractament ha de ser de vós. • Es pot triar tractar de vós o de vostè indistintament, però s’ha de mantenir el mateix tractament durant la carta. • El tractament de vós demana els verbs en la 2a persona del plural i el tractament de vostè demana els verbs en la 3a persona del singular. • Vós és útil per evitar dobles formes quan no es vol fer un ús sexista del llenguatge.
  • 13. • Honorable Senyor/a... (o el tractament protocol·lari corresponent), • Distingit/ ida senyor/a, • Senyor/a, (fórmula més habitual), • Benvolgut/ uda (+ nom propi),
  • 14. Amb la salutació més distingida, • Molt atentament, • Atentament, (fórmula més habitual) • Cordialment, • Molt cordialment,
  • 15. • Després de la salutació, usualment escrivim però també hi podem posar-hi dos punts. • El text de la carta ha de començar en una altra línia i en majúscula. • Les fórmules de comiat poden anar en una coma, o en un punt, depenent si són frases incompletes, o completes. • Quan posem la data, entre la ciutat i la data, s’ha de posar una coma.
  • 16.
  • 17. Salutació Cos Comiat Signatura Data
  • 18. • Si escrivim una carta a un familiar o a un amic, li hem de donar el mateix tracte com si parléssim amb ell.
  • 19. • Desprès de la salutació escrivim coma o dos punts. • En qualsevol cas el text de la carta ha de començar en una altra línia i sempre en majúscula. • Quan escrius el comiat, s’ha de tancar amb una coma o un punt segons si la frase és incompleta o completa. • Al escriure la carta, entre la ciutat i la data, va una coma, i mai porta un punt i final.
  • 20. • La data es pot escriure abans de la salutació cap al marge dret, o baix de la signatura al marge esquerre. • La data no conté preposició ni abans de la localitat ni abans del dia.
  • 21.
  • 22. • Segons l’actitud del parlant respecte a l’acte de comunicació, és poden distingir tres modalitats oracionals bàsiques: la declarativa, la interrogativa, i la imperativa. • En la declarativa, l’emissor dóna informació al receptor. • En la interrogativa, l’emissor demana informació. • En la imperativa, l’emissor vol influir en la conducta del receptor.
  • 23. • Les oracions declaratives serveixen per donar informació i són neutres. • En les declaratives hi ha una important riquesa de matisos.
  • 24. • L’oració interrogativa pregunta alguna cosa al destinatari i n’espera una resposta. • Interrogatives totals: pregunten el contingut de tot l’enunciat i esperen un sí o no com a resposta. • Interrogatives parcials: comencen per un mot interrogatiu. • Interrogatives confirmatòries: l’emissor dona com a probable una possible resposta. • Interrogatives retòriques. Declaracions encobertes, no pretenen aconseguir cap resposta. • Interrogatives eco. Refereixen a una informació que s’acaba de donar abans del discurs.
  • 25. • Les oracions imperatives expressen ordes que l’emissor adreça al receptor, però també poden expressar exhortacions, consells...
  • 26. • Les oracions exclamatives poden ser oracions declaratives, interrogatives o imperatives que queden marcades per una determinada, que pot indicar sorpresa.
  • 27.
  • 28. • En el llenguatge humà cal distingir entre la cadena escrita, entre els sons i les grafies. (OBSERVAR EXERCISIS)!