PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Constitucions Catalanes

1,630 views

Published on

Que eren les Constitucions Catalanes

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,630
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
328
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Constitucions Catalanes

  1. 1. © Moviment ciutadà Patriotes per la Devolució – www.devolucio.cat LES CONSTITUCIONS CATALANES
  2. 2. Antecedents de les Corts Les assemblees de Pau i Treva de Déu Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar- los en la Cort Comtal (vers lany 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència. Lany 1192 el braç popular participà per primer cop a lassemblea de Pau i Treva. La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, dacord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en lexercici de la potestat judicial.
  3. 3. Antecedents de les Corts Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions shi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir en base als Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat dAlfons I el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres pilars de la identitat política catalana.
  4. 4. Les Corts Catalanes Assemblees i Corts de Jaume I El 1214 se celebrà una assemblea convocada pel legat pontifici, el cardenal Pere de Benevento, al castell de la Suda (Lleida) que responia a la necessitat darranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret. Linfant Jaume I, de 6 anys, hi féu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial, dels representants de les ciutats i de les vil·les. Durant el regnat de Jaume I (1218-1276) es reunien assemblees convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de lèpoca, però sense caràcter legislatiu.Pere II el Gran institucionalitzà Les Corts reials de Catalunya l’any 1283, establint que:«Si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut aCatalunya, els sotmetrem a laprovació i consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers i dels ciutadans...».La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou lòrgan legislatiu del Principat deCatalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, han estatconsiderades des dantic pels historiadors el model per excel·lènciadel parlament medieval.
  5. 5. Les Corts Catalanes Composició de les Corts Les componien el Rei i els anomenats tres braços de Corts: leclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb un discurs o «Proposició reial». La legislació es promulgava en base a lacord entre el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per separat o conjuntament. Lleis: les Constitucions generals de Catalunya Les legislacions que es promulgaven en base a lacord entre el rei i els braços (dret paccionat) sanomenaven «Constitucions generals de Catalunya», qualificatiu que agrupava les Constitucions, els Capítols de cort i els Actes de cort.
  6. 6. La Generalitat A les Corts celebrades a Montsó lany 1289 es va crear una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. A les Corts Generals de Catalunya de 1358-1359, closes a Cervera, es pactà el 19 de novembre la designació de 12 diputats a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya, com a representació dels tres braços. A les Corts de Barcelona de gener de 1413, el rei Ferran I acceptà una reforma que dóna autonomia a la Generalitat, regula la durada dels mandats, el procés electoral i les substitucions dels diputats.La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment deles Constitucions i altres lleis catalanes. Diputació del General és el nom històric dela Generalitat de Catalunya.
  7. 7. Les Constitucions Catalanes no eren feudals,...Inviolabilitat del domilici: «La llar catalana, com a domicili de la família natural,la corporació, la comunitat, etc. es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés águerres civils ó intestines, si es refugia en el seu domicili propi, no es castigat»Inviolabilitat de les comunicacions: «A Catalunya, la correspondència esinviolable.»Sobirania de la llei: « ... no és vàlida cap contravenció als usos, practiques,costums o Constitucions de Catalunya, encara que fos dictada pel rei ó llursoficials.»«Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixisense coneixement de causa i ferma sentència donada.»Garanties processals : «Les causes plenàries tenen de finir-se en el terme precísde 100 dies; si son apel·lacions en el de 50 i la causa de segona apel·lació en el de10 dies comptadors des de el en què fou incoada la causa [...] Tants quants dies sepassi daquesta regla, per fer la resolució, els perd el jutge, relator, magistrat ó dequi fos la culpa, de son respectiu salari.»«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent»
  8. 8. ...les Constitucions eren Drets ciutadansDret a una defensa justa«Inspirant-se en alts sentiments de justícia i humanitarisme, la DiputacióCatalana donarà salari a dos advocats i a dos procuradors per a quesencarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què elslitigants siguin pobres i no puguin sostenir defensor propi.»Jurisdicció catalana«Com que les Constitucions i demés Lleis perquè es regeix la terra catalana, sónelaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenenpoder i força per derogar ó esmenar les dites ordenances de mode que les ordrescontraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capítols de Corts,Constitucions, no deuen obeir-se ni acatar-se encara que fossin ó haguessin sigutdictades pel Rei ó el primogènit seu.»«A Catalunya no es cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.»Dret de reparació«Si daquí en avant, per algun empleat públic fos fet dany ó perjudici a algunciutadà de Catalunya serà immediatament reparat»
  9. 9. El rei jurava les Constitucions Catalanes El jurament que el vinculava amb tot el Principat el formulava al Palau Reial i el seu pronunciament es notificava prèviament a tots els barons, nobles, cavallers i gentilhomes i als representants de les ciutats, viles i llocs reials del Principat, perquè poguessin ser presents a la jura i poguessin prestar després fidelitat al rei. En el jurament que pronunciava el rei al Palau Reial, el rei jurava respectar: a) la carta de la venda de bovatge, herbatge i terratge i els usatges de Barcelona; les constitucions, capítols, actes de cort, ordenacions, llibertats, privilegis atorgats. b) la unió dels Regnes d’Aragó, València i el Comtat de Barcelona, els Regnes de Mallorca i les illes adjacents i els Comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent, Vallespir i Capcir, amb els Regnes esmentats. c) la confirmació de totes les Constitucions de Catalunya.
  10. 10. Defensant les Constitucions amb les armesLa Unió darmes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de1626 pel comte duc dOlivares, primer ministre de Felip III, amb la finalitat de fercontribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment dun exèrcitcomú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.El projecte fou rebutjat a les Corts de Barcelona del 1626, del 1632, del 1635 i de1640, ja que un decret de les corts castellanes no podia obligar a recaptar dinersa Catalunya. Olivares va publicar la Unió dArmes, malgrat que Catalunya no shiadherís.La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 degener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesosmés tard de laixecament popular conegut com Corpus de Sang (7 de juny de1640). La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la masacrede les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.El President de la Generalitat, Pau Claris, havia proclamant la REPÚBLICACATALANA el 16 de gener de 1641, i aquesta va durar fins al 30 de desembre de1641.

×