Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Xarxes Multimèdia - PAC 2 solució - Grau Multimèdia - UOC

4,551 views

Published on

Solució a la PAC 2 de l'assignatura Xarxes Multimèdia, del Grau en Multimèdia de la UOC

Published in: Education
  • Be the first to comment

Xarxes Multimèdia - PAC 2 solució - Grau Multimèdia - UOC

  1. 1. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Grau de MultimèdiaEstudis dInformàtica, Multimèdia i TelecomunicacionsXarxes multimèdiaSolucionari Prova davaluació continuada (PAC) 2El present qüestionari correspon als continguts dels mòduls:2. Les capes de la xarxa de computadorsLenllaç de dades i el control daccés al mediEl nivell físic3. Seguretat a la xarxaTallafocsXarxes privades virtualsIntroducció a la criptografiaCertificats digitalsSeguretat a la xarxa4. El nivell daplicacióArquitectures daplicacions distribuïdesDNSLa web i lhttpTransferència de fitxersCorreu electrònic en InternetAplicacions digual a igual per a la compartició de fitxersMissatgeria instantàniaTelnet i Secure Shell: accés a ordinadors remotsAplicacions multimèdia en xarxaStreaming dàudio i vídeo emmagatzematsProtocols per a aplicacions interactives en temps real1. Al parlar de la capa d’enllaç, podem diferenciar dos tipus d’enllaços: enllaços decomunicació punt a punt, i enllaços de difusió o canals de multidifusió.Presenteu dos exemples de cadascun d’ells i descriviu-los breument.On es troba implementat el protocol de la capa d’enllaç?
  2. 2. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Exemples d’enllaços punt a punt:Bucle dabonat local, cable de dos fils telefònic per a accés a Internet.Les xarxes dàrea local Fast Ethernet.Les xarxes dàrea local Gigabit Ethernet.PPP, HDLC (en làmbit denllaç), X.25 en làmbit de xarxa i TCP en làmbit detransport (en aquest cas és a més extrem a extrem).Exemples denllaços de difusióLes xarxes dàrea local Ethernet (semidúplex).Les xarxes dàrea local sense fil Wi-Fi.Els enllaços amb satèl·lits.Les xarxes daccés híbrid fibra-cable (HFC).Les xarxes dàrea local Token Ring.Les xarxes dàrea local FDDI.El protocol de la capa d’enllaç es troba implementat, majoritariament en un adaptadorconegut com a targeta d’interficie de xarxa o network interface card (NIC).2. Quina és la principal diferència entre la criptografia simètrica (o de clau secreta), i lacriptografia asimètrica (o de clau pública)? Citeu un inconvenient que presenta cada tipusde criptografia.La criptografia de clau simètrica o secreta utilitza una única clau tant per al xifrat com peldesxifrat. En canvi, la criptografia de clau asimètrica utilitza dues, una pública i una altraprivada o secreta. Coneixent la clau pública és molt improbable arribar a deduir la clauprivada.La criptografia de clau simètrica és més insegura ja que la clau ha de ser compartida perlemissor i el receptor, per la qual cosa pot ser interceptada perdent-se la confidencialitat.Tampoc permet la signatura digital pel que els usuaris no podran verificar la identitat delaltre.La criptografia de clau asimètrica és més lenta i la signatura pot arribar a tenir unagrandària similar o major que el propi missatge que se signa, per la qual cosa no esrecomana per a missatges llargs, daquí la necessitat de mètodes mixts i tècniques dehashing.3. En quins casos podria estar justificat lús duna xarxa privada virtual (VPN)? Detalleu elsprotocols que utilitzen les VPN daccés remot (o VPDN).
  3. 3. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13En el cas que una empresa disposi de xarxes locals en diferents seus, geogràficamentseparades, en cadascuna de les quals hi ha una xarxa privada o intranet, daccés restringitals seus empleats. Usant una VPN es podrien interconnectar les intranets daquestesxarxes privades i formar una intranet única.Un altre cas seria quan un empleat de lempresa vol accedir a la intranet des dunordinador remot, ja que es pot establir una VPN daquest tipus entre aquest ordinadori la intranet de lempresa.També pot ser útil en el cas que a una empresa li interessi compartir una part dels recursosde la seva intranet amb determinats usuaris externs, com, per exemple, proveïdorso clients de lempresa. La xarxa que permet aquests accessos externs a una intranetes diu extranet, i la seva protecció saconsegueix mitjançant una VPN extranet.Alguns dels protocols utilitzats per les VPN daccés remot són:El protocol PPTP6 (RFC 2637) especifica una tècnica per a lencapsulació detrames PPP però no afegeix serveis dautenticació.El protocol L2F7 (RFC 2637) és semblat al PPTP però també pot treballar ambESLIP, a més damb PPP. Per a lautenticació pot utilitzar protocols auxiliars comRemote Authentication Dial-In User Service (RADIUS).4. Quines són les diferències entre l’algorisme de xifratge de flux i el de bloc?Mentre el funcionament del xifratge de flux consisteix a combiner el text en clar M amb untext de xifratge S que s’obté a partir de la clau simètrica K, en el xifratge de bloc lalgorismede xifratge o desxifratge saplica separadament a blocs dentrada de longitud fixa b, i per acadascun el resultat és un bloc de la mateixa longitud.En el xifratge de flux, per a desxifrar només cal fer l’operació inversa amb el text xifrat i elmateix text de xifratge S.Loperació de combinació que sutilitza en el xifratge de flux típicament és la suma, iloperació inversa, per tant, és la resta. Si el text està format per caràcters, aquestalgorisme seria com una xifra del Cèsar en què la clau va canviant dun caràcter a un altre.La clau que pertoca cada vegada està determinada pel text de xifratge S (anomenatkeystream en anglès).En els esquemes de xifratge de flux, el text en clar M pot ser de qualsevol longitud, i el textde xifratge S ha de ser almenys igual de llarg. De fet, no cal disposar del missatge sencerabans de començar a xifrar-lo o desxifrar-lo, ja que es pot implementar lalgorisme perquètreballi amb un "flux de dades que va arribant (el text en clar o el text xifrat) i un altre "fluxde dades que es va generant a partir de la clau (el text de xifratge). Daquí ve el nomdaquest tipus dalgorismes. La figura següent il·lustra el mecanisme bàsic de laimplementació.Esquema del xifratge i desxifratge de flux
  4. 4. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Pel que fa al xifratge de bloc, per a xifrar un text en clar de L bits cal dividir-lo en blocs de bbits cadascun i xifrar aquests blocs un per un. Si L no és múltiple de b, es poden afegir bitsaddicionals fins a arribar a un nombre sencer de blocs, però llavors pot ser necessariindicar dalguna manera quants bits hi havia realment en el missatge original. El desxifratgetambé sha de fer bloc per bloc. La figura següent mostra lesquema bàsic del xifratge debloc.Esquema del xifratge de blocMolts dels algorismes de xifratge de bloc es basen en la combinació de dues operacionsbàsiques: substitució i transposició.5. Presenta i descriu el procés de negociació d’una sessió SSL/TSL nova.SSL són uns protocols desenvolupats originàriament per Netscape que ofereixenconnexions segures a qualsevol aplicació. Ofereix tots els nivells de seguretat exigits(confidencialitat, integritat i autenticitat). És un afegit als nivells ja existents, simplementaentre les aplicacions i TCP.Detallem el funcionament de SSL a nivell intern.El protocol de seguretat SSL sintercala entre la capa daplicació i la de transport. És unprotocol que utilitza encriptació simètrica (encriptació del missatge), asimètrica (xifrat de lesclaus) i funció hash.
  5. 5. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13SSL inclou dos subprotocols: SSL record Protocol (protocol de registre SSL) i SSLhandshake protocol (handshake significa "encaixada", la qual cosa ens dóna una idea de laseva funció).SSL handshake protocol sencarrega que tant el client com el servidor es reconeguinmútuament, i estableixin els paràmetres necessaris de la connexió per a lintercanvi dedades de forma segura. També incorpora un subprotocol que contempla els possiblesproblemes que poden ocórrer durant la connexió.Detallem més aquestes fases:1. Posar dacord al client i al servidor en el conjunt dalgorismes (criptogràfics, hash,etc.) que cal utilitzar.2.Intercanvi de claus, de manera que al final, client i servidor compartiran una claumestra (la de lalgorisme simètric que utilitzaran).3.Generació de la clau de sessió que sutilitzarà per xifrar les dades intercanviades.4.Verificació del servidor davant el client (en el cas dutilitzar RSA com a algorismedintercanvi de claus).5.Autenticació del client (en el cas que sigui necessari, el servidor sol·licitarà alclient un certificat X.509).6.Finalització del procés de handshake.SSL record protocol especifica la forma dencapsular les dades que es van a intercanviar.Les dades que es van rebent de les aplicacions superiors es van encriptant (utilitzant lesclaus i les funcions dencriptació i de hash consensuades a linici de la connexiómitjançant el protocol SSL handshake).A partir daquí, sefectuarà la transmissió de les dades de forma segura. En finalitzar latransferència, si es desitja tancar la comunicació, generalment a petició del client (perexemple: el navegador), senvia un avís al servidor. Si és acceptada, se surt de la sessió,finalitzant el procés SSL.SSL permet garantir lautenticitat del servidor, la privadesa de la transferència i la integritatdel missatge.Resumint, el primer pas que realitza SSL és posar dacord al client i al servidor en el tipusdalgorismes que es va a utilitzar. Una vegada realitzada aquesta tasca, es procedeix alintercanvi de la clau simètrica, a partir daquest punt, es generen les claus de sessió quesutilitzaran per xifrar les dades. Es procedeix a la verificació del servidor davant el client, esrealitza lautenticació del client i es finalitza el procés.6. Heu de conectar-vos a la pàgina web de l’Agencia Tributaria Española(www.aeat.es) i revisar els passos necessaris per a presentar la declaració de la rendaper Internet.En concret, heu de respondre a les preguntes següents:a) Quin tipus de certificat es necessita?Depenent del context del que s’estigui parlant dins l’Agència tributària, es parla dediferents tipus de certificats electrònics. Sovint també es parla de perfils de certificats.Atenent la normativa, hi ha dos tipus de certificats electrònics fonamentals:
  6. 6. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Certificat electrònic: és un document firmat electrònicament per un prestador deserveis de certificació que vincula unes dades de verificació de firma a unfirmant y confirma la seva identitat.Certificat reconegut: és un certificat electrònic que acompleix els requerimentsrecollits a la Llei de Firma Electrònica 59/2003 tant pel que fa al contingut comen les condicions que ha d’acomplir el Prestador de Serveis de Certificació.Atenent novament a la normativa, tenim:Certificat de persona física: és el que identifica a una persona individual.Certificat de persona jurídica: es el que identifica a una entitat amb personalitatjurídica. Per exemple a una empresa.Certificat d’entitat sense personalitat jurídica: és el que identifica a una entitatsense personalitat jurídica.Per exemple, a una comunitat de veïns.Atenent al medi del certificat, tenim:Certificat software: correspon a un fitxer software, que no té suport físic, que nosigui el propi ordinador o servidor on s’instal·la.Certificat de targeta: és aquell que es troba emmagatxzemat en una targeta.Els certificats han d’estar basats en la recomanació:X.509 v3 del ITU-T.b) Per a què serveix aquest certificat?Un certificat electrònic és emès i signat per una entitat amb capacitat per fer-ho, iserveix per identificar una persona.A aquesta entitat se li sol anomenar de diferentsformes com: Autoritat de Certificació, Prestador de Serveis de Certificació.Tal document, identifica una persona física o jurídica a una clau pública que se li haassignat per a poder realitzar processos de signatura i/o xifrat. Cada certificat estàidentificat per un número de sèrie únic i té un període de validesa que està inclòsen el certificat.Duna manera més formal, segons la Llei de Signatura Electrònica 59/2003, uncertificat electrònic és un document signat electrònicament per un prestador deserveis de certificació que vincula unes dades de verificació de signatura (claupública) a un signant i confirma la seva identitat .La tecnologia actual usa, majoritàriament, en els processos de signat i xifrat, el quesanomena criptogràfica asimètrica. Això vol dir que a cada usuari que vulgui signari / o xifrar se li assignen dues claus, una pública i una altra privada.És convenient saber, que la clau que surt en el certificat electrònic és només la claupública. La clau privada no està continguda en el certificat. Encara que aquestaclau privada hagi pogut ser generada per la mateixa autoritat de certificació que vaexpedir el certificat, i es correspon només amb la clau pública que apareix en el
  7. 7. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13certificat. Lautoritat de certificació no pot emmagatzemar en cap moment la clauprivada.Sovint, per error, es pensa que la clau privada ve també en el certificat. Sobretot enel cas que el certificat estigui en targetes. A la targeta sovint hi ha tant el certificatcom la clau privada, però es tracta de fitxers electrònics diferents.c) Como es pot obtenir?Els passos concrets a seguir dependran de lAutoritat de Certificació escollida peremetre el nostre certificat. Per les relacions tributàries amb lAgència Tributària ha deser una de les autoritats de certificació admeses, que es troba en Entitats Emissores deCertificats Electrònics.Sha distingit per una banda, si el certificat a obtenir és purament programari o si volemun certificat en targeta. Aquesta disjuntiva diferencia els passos a seguir. En qualsevoldels dos casos, sempre és necessari un pas que consisteix a acreditar la identitat enuna oficina de Registre.Daltra banda, i un cop escollit el suport programari o en targeta, el fet que el certificatsigui de persona física, persona jurídica o dentitat sense personalitat jurídica,determina la documentació a presentar en el pas dacreditació de la identitat.Així per a lobtenció dun certificat en suport programari, en el cas de lAutoritat deCertificació de la FNMT (Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre) els passos són:• Sol · licitud del certificat via Internet.• Acreditació de la identitat davant dalguna de les oficines de registre,establerta per lAutoritat de Certificació. La documentació a aportar enlacreditació, dependrà de si es tracta dun certificat de persona física, certificatde persona jurídica o un certificat dentitat sense personalitat jurídica.• Descàrrega del certificat via Internet.• Realitzar còpia de seguretat del certificat.d) Quines són les entitats emissores de certificats d’usuaris autoritzades –per a lapresentació telemática de Declaracions-?Es detallen a:http://www.aeat.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Configuracion_/_top_/Ayuda/Certificado_electronico/Como_obtener_un_certificado_electronico/Entidades_emisoras_de_certificados_electronicos_/Entidades_emisoras_de_certificados_electronicos_.shtmle) Què és una firma electrònica?Sovint s’utilitzen de forma indistinta els termes signatura electrònica i signatura digital.Així mateix, existeixen diferents definicions de signatura electrònica. Atenent novament a la
  8. 8. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13normativa (Llei 59/2003 de signatura electrònica), es parla de tres tipus de signaturaelectrònica:• Signatura electrònica és el conjunt de dades en forma electrònica, consignadesjuntament amb altres o associades amb ells, que poden ser utilitzades com a mitjàdidentificació del signant.• Signatura electrònica avançada és la signatura electrònica que permet identificar elsignant i detectar qualsevol canvi ulterior de les dades signades, que està vinculada alsignant de manera única a les dades a què es refereix i que ha estat creada per mitjansque el signant pot mantenir sota el seu exclusiu control.• Signatura electrònica reconeguda és la signatura electrònica avançada basada enun certificat reconegut i generada mitjançant un dispositiu segur de creació designatura.La signatura digital no implica que el missatge està xifrat, això és, un missatge signat seràllegible en funció que està o no xifrat.En el cas de signatura electrònica avançada i reconeguda el procés és el següent: elsignant generarà mitjançant una funció, un "resum" o empremta digital del missatge.Aquest resum o empremta digital la xifrarà amb la seva clau privada i el resultat és el quees denomina signatura digital, que enviarà adjunta al missatge original. Qualsevol receptordel missatge podrà comprovar que el missatge no va ser modificat des de la seva creacióperquè podrà generar el mateix resum o mateixa empremta digital aplicant la mateixafunció al missatge. A més podrà comprovar la seva autoria, desxifrant la signatura digitalamb la clau pública del signant el que donarà com a resultat de nou el resum o empremtadigital del missatge.7. Presenteu una notícia recent sobre seguretat informàtica (tema 3) o presenteu unaaplicació concreta que permeti evidenciar alguns dels conceptes detallats en el tema 4sobre el nivell d’aplicació. Només heu de triar una de les dues opcions. En el primer casdetalleu a quin tipus daplicació afecta, i, si és el cas, la possible solució al problema queplanteja, i la font daquesta notícia. En el segon cas, presenteu breument l’aplicació (quinaés la seva funcionalitat, en quin sistema operatiu es pot instal·lar, …).En qualsevol dels dos casos haureu de justificar la vostra tria relacionant-la amb algun oalguns apartats dels materials de lassignatura,Observació: A més de respondre aquesta pregunta en el document que lliurareu, i abansde realitzar el seu lliurament, haureu de presentar aquesta noticia o aplicación en el fòrum
  9. 9. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13de laula (carpeta PAC2_seguretat o carpeta PAC2_aplicacions). Així compartiremaquestes noticies i aplicacions amb la resta de companys/es de laula.Es poden visualitzar les noticies/aplicacions presentades pels companys/es de la classe enel fòrum de laula.8. Definiu cadascun dels següent conceptes o termes, en un màxim de deu línies per cadascund’ells:SETSecure Electronic Transaction (SET) és un protocol que permet donar seguretat en lestransaccions per Internet en què susin targetes de crèdit. Les seves especificacions es podentrobar al lloc web oficial de SETco, organisme encarregat dhomologar els mòduls deprogramació i els certificats desenvolupats per empreses privades que susin enimplementacions del protocol SET.El seu funcionament es basa en lús de certificats digitals isistemes criptogràfics. Com a inconvenients de la SET esmentarem la seva complexitat ilentitud. Normalment, amb SSL no es necessita certificat ni programari addicional, nomésseleccionar els productes que cal comprar i acceptar el pagament. La lentitud de la SET ésdeguda al fet que calen diferents verificacions didentitat i integritat per part de diverses entitatsal llarg duna transacció.Peer to peerDuna manera molt genèrica, podem dir que un sistema digual a igual es caracteritza per serun sistema distribuït en què tots els nodes tenen les mateixes capacitats i responsabilitats, i enquè tota la comunicació és simétrica. Els sistemes i aplicacions digual a igual shan fetpopulars de la mà de les aplicacions de compartició de fitxers, però hi ha altres tipusdaplicacions. Skype és un altre sistema de tipus digual a igual que és molt popular. Skypeproporciona telefonia a Internet. Utilitza un protocol de propietat, de la implementació del quales coneixen poques coses. Funciona seguint una organització amb superiguals, tal com faKaZaA. De fet, Skype va ser fundada pels fundadors de KaZaA. Un aspecte que cal destacarés que aconsegueix superar els problemes que tenen els iguals quan són darrere duntallafocs o els problemes derivats del NAT (network address translation).DNSEl sistema de noms de domini (DNS) és un servei desplegat en Internet que permet fer latraducció entre noms i adrecis IP. Est seria el servei principal, però a més proporciona altresserveis com: • Àlies: de vegades interessa que un ordinador tingui més dun nom. En aquestcas, té un nom que es denomina canònic, que és el nom de lordinador, i després té altresnoms que són els seus àlies. • Àlies del servidor de correu: és important que les adreces decorreu electrònic siguin fàcils de recordar. El nom del servidor que gestiona el correu pot sermés complicat de recordar i pot haver-hi més dun servidor que respongui quan es demana perun domini determinat. • Distribució de càrrega: el DNS susa també per fer distribució de
  10. 10. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13càrrega entre servidors replicats, com a servidors web. Llocs web molt accedits poden estarreplicats en molts servidors, cadascun corrent en un ordinador diferent i amb una adreça IPdiferent.HTTPSLHypertext Transfer Protocol Secure (HTTPS) és una combinació de lHTTP amb el protocolSSL/TLS per a proporcionar xifratge i identificació segura del servidor. La idea principal darrerelHTTPS és crear un canal segur sobre una xarxa insegura. Això assegura una proteccióraonable davant intrusos que vulguin espiar la comunicació i atacs man-in-the-middle, sempreque el certificat del servidor estigui verificat i shi pugui confiar.CDNContent Delivery Network o Content Distribution Network, (xarxa de distribució de contingut).Es tracta dun conjunt dordinadors que contenen còpies dunes dades, distribuïts al llarg dunaxarxa de manera que els hi clients que accedeixin a ella sol·licitant unes dades obtinguinaquests de la unitat més propera, en comptes daccedir tots a un servidor central formantembusos de coll dampolla.NATNetwork Address Translation, (traducció d’adreça de xarxa) és un mecanisme usat per routersIP per intercanviar paquets entre dues xarxes que no podrien intercanviar-los, perquèsassignen mútuament adreces incompatibles. NAT converteix les adreces utilitzades en elspaquets transportats, (els paquets han de permetre aquesta operació) i permet usar adrecesprivades per accedir a Internet.XMPPÉs un protocol lliure de missatgeria instantània despecificacions obertes basat en XML que haestat estandarditzat per lIETF. Utilitza una arquitectura client-servidor descentralitzada: demanera similar com fa lSMTP, no hi ha un servidor central que coordini la missatgeria. Elsclients no es comuniquen directament els uns amb els altres, ho fan a través dels servidors.Els seus punts forts són : Descentralització: no hi ha un servidor centralitzat que coordini lamissatgeria. Estàndards lliures: RFC 3920 i RFC 3921. Seguretat: els servidors XMPP espoden aïllar de la xarxa XMPP pública (per exemple, a la intranet duna companyia), i el nuclidXMPP inclou seguretat (via SASL i TLS). Flexibilitat: per sobre dXMPP es poden afegirfuncionalitats a mida. En ser un protocol obert, cada usuari pot fer servir un client XMPPdiferent, sempre que compleixi les especificacions dXMPP
  11. 11. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/139. Presenteu un exemple concret de missatge (amb el seu format) en el qual es posi enevidència el funcionament intern del correu electrònic en Internet.Podia ser semblant al que es mostra en els materials de l’assignatura:1 S: 220 upc.cat2 C: HELO uoc.edu3 S: 250 Hello uoc.edu please to meet you4 C: MAIL FROM: <marques@uoc.edu>5 S: 250 marques@uoc.edu ... Sender OK6 C: RCPT TO: <puig@upc.cat>7 S: 250 puig@upc.cat ... Recipient OK8 C: DATA9 S: 354 Enter mail, end with "." on a line by itself10 C: From: marques@uoc.edu11 C: To: puig@upc.cat12 C: Subject: Missatge dexemple13 C:14 C: Aquest és un missatge de correu dexemple.15 C: Oi que és senzill?16 C: .17 S: 250 Message accepted for delivery18 C: QUIT19 S: 221 upc.cat closing connection10. Per què és necessari digitalitzar i comprimir les dades multimèdia (àudio i vídeo) enenviar-los per Internet? Presenta un exemple concret en el qual es mostri.el funcionament de lacompressió dàudio de tipus PCM (pulse code modulation). Quins són els estàndards méspopulars de compressió de vídeo?Per a enviar dades multimèdia (àudio i vídeo) per Internet és necessari digitalitzar i comprimiraquestes dades. La raó per la qual cal digitalitzar les dades és molt senzilla: les xarxes decomputadors transmeten bits; així doncs, tota la informació que es transmet ha destarrepresentada amb bits. La compressió és important perquè làudio i el vídeo sense comprimirocupen molt espai, amb el consum damplada de banda que això implica. Eliminar laredundància en els senyals dàudio i vídeo redueix en diverses ordres de magnitud lampladade banda que es necessita per a transmetre la informació.L’exemple podia ser semblant al que trobem en els materials:Exemples en lús de PCM
  12. 12. PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Alguns exemples en lús de PCM són la codificació de veu amb 8.000 mostres/segon i 8bits/mostra, la qual cosa dóna una taxa de 64 kbps. El CD dàudio també fa servir PCM, amb44.100 mostres/segon i 16 bits/mostra. Això dóna una taxa de 705,6 kbps per a canals mono i1,411 Mbps per a estèreo.Estàndards més populars de compressió de vídeoEls formats de vídeo més estàndards per a treballar a la xarxa Internet són Quicktime Movie(Apple), Real Media (Real Networks), Windows Media (Microsoft), Audio / Video Interleaved(Microsoft), MPEG (MPG) i Flash Video (Adobe).Un dels estàndards més populars per a la compressió de vídeo és el MPEG el qual inclou elMPEG1 que fa la compressió en qualitat CD de vídeo (1,5 Mbps), MPEG2 el qual és per aqualitat DVD i MPEG4 per a la compressió orientada a objectes. El MPEG té unes tècniques decompressió que es basen en l’explotació de la redundància temporal entre les imatges i de lacompressió que té en compte la redundància espacial proporcionada pel JPEG.Un altre dels estàndards és el H.264 o MPEG-4 part 10, creat amb la intenció de ser unestàndard que pogués proporcionar una bona qualitat d’imatge amb bitrates menors que elsestàndards apareguts anteriorment, com el MPEG-2 o el MPEG-4 part 2.Altres estàndards populars són el Quicktime o el Motion JPEG.

×