Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 2

1,571 views

Published on

Resum del mòdul 2 de l'assignatura Imatge i Llenguatge Visual, del Grau Multimèdia de la UOC

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 2

  1. 1. MÒDUL 2 1-HISTÒRIA GRÀFICA DE LA TIPOGRAFIADEFINICIONS - Grafema – Unitat bàsica de l’escriptura. Lletra o pictograma que representa un so, sons, idea o cosa - Escriptures logogràfiques – Cada grafema representa una paraula. Representen la llengua tal i com es pensa o Pictograma – Representació figurativa amb semblança amb allò que representa o Ideograma – Signe abstracte que es relaciona amb allò que representa - Escriptures fonogràfiques – Els grafemes presenten sons. Representen la llengua tal i com es diu. o Sil·labari– Cada grafema representa una síl·laba o conjunts de sons. (japonès actual: Hiragna i katakana) o Abjad– alfabet consonàntic. Cada grafema representa un so consonant (llengua àrab o hebrea) o Abugida–Alfasil·labari – So consonant unit a so vocàlic. (escriptura índia, tibetana o etíop) o Alfabet – Cada fonema té un grafema que el representa - Categories o D’esquerra a dreta – Llatí o De dreta a esquerra – Àrab i hebreu o De dalt a baix – Xinès tradicional o Sistemes bustrofèdics – Van d’esquerra a dreta i al canviar de línia, de dreta a esquerra. L’escriptura jeroglífica egípcia, la greca arcaica o la hitita.BRANQUES EVOLUTIVES DE L’ESCRIPTURA - CUNEÏFORME MESOPOTÀMICA o 3500 a.C. o Uruk, ciutat sumèria de la Mesopotàmia o Perdura durant 4000 anys i interacciona amb altres sistemes d’Àsia occidental i Mediterrània o Escriptura logogràfica. Utilitza ideogrames i pictogrames o Entorn a 1500 caràcters o Deriva d’un sistema antic d´entre 20 i 30 fitxes de ceràmica tridimensional amb incisions (edat de Broze -3100 a.C.) usades en el comerç i la comptabilitat o Podria haver tingut influències egípcies o Van utilitzar aquesta escriptura el acadis, babilonis, elmites, hitites i asiris
  2. 2. - EGÍPCIA o 3500 a.C. o Egipte o Paral·lela a la de Mesopotàmia però independent o Escriptura logogràfica i fonogràfica o Es relaciona amb els rituals funeraris o Desenvolupa dos sistemes d’escriptura paral·lels:  Jeroglífic – Representen sers, objectes i processos de la realitat, gravats en pedra o pintats en els murs de les tombes  Hieràtic – Són formes esquemàtiques sobre papir amb tinta negra i vermella o Els sistemes evolucionen a diferents branques d’escriptura: alfabets grec, llatí o ciríl·lic i els àrab i hebreu o Podria haver tingut influències de la cuneïforme mesopotàmica- ÍNDIA o 500 a.C. o Índia- XINESA o 2.200 a.C. o Xina o Dóna lloc a sistemes d’escriptura encara vigents- MESOAMERICANA o 500 a.C. o Cultura zapoteca o Influeix en l’escriptura Maya- ALFABET PROTO-SINAÍTIC o 2000 – 1000 a.C o Pròxim Orient o A través dels fenicis deriva de l’escriptura Egípcia o Alfabet consonàntic o abjad o Va co-existir amb el cuneïforme mesopotàmic i el egípci- ALFABET FENICI o S. XI a.C. o Actual Líban o Va ser l’avantpassat, el transmissor del nostre alfabet llatí o Els fenicis van ser un poble de comerciants o Sistema fonogràfic o 22 símbols que representaven 22 fonemes consonàntics, sense espais, de dreta a esquerra o Prové de l’escriptura proto-sinaítica o D’ell parteixen: Abjad arameu, abjad hebreu, abjad àrab i alfabet llatí
  3. 3. - ALFABET GREC o S. XVIII a.C.  Linial A Cultura minoica, Creta1800 a.C. – 1400 a.C. Sil·labari + signes logogràfics  Linial B Període micènic, 1600 a.C.-1100 a.C. Deriva de l’anterior 87 grafemes Van incloure vocals (100 a.C.-800 a.C.) o Els etruscs van fer una adaptació pròpia amb 26 grafemes o El romans van fer adaptació pròpia amb 21 grafemes o Alfabet ciríl·lic és creat pels missioners de l’imperi Bizantí enviats per convertir els pobles eslaus (s. X) - ALFABET ROMÀ o 21 grafemes inicials i es consolida amb 23 grafemes (s.Id.C.) o Lletres capitals o V= i,v / I =i, j o Escriptura oficial de tota la Mediterrània o Sistemes:  Quadrata – Capitals geomètriques (quadrat i cercle) tallades sobre pedra. Dóna lloc als terminals de les serifes  Rústica – Lletres amb ploma o pinzell. Nous suports (s. I d.C.)  Uncial o cursiva – Necessitat d’escriptura ràpida. Lliguen grafemes entre si. Traços ascendents i descendents o Reforma Carolíngia  Carlemany (768-814)  Unifica la major part d’Europa Occidental  Els monjos van ser responsables de reescriure tots els textos  Escriptura específica per a aquest fi  Majúscules + minúscules + espais entre paraules - ALFABET LLATÍ O ROMÀ MODERN o Sistema fonogràfic amb grafemes per als sons vocals i consonants o 26 lletres, 10 nombres i signes de puntuació i accents o Les majúscules deriven de les capitals romanes i les minúscules de la cal·ligrafia carolíngia o De dreta a esquerra i de dalt a baix INICIS DE LA TIPOGRAFIARENAIXEMENT - S’origina a Itàlia a mitjans del s. XV - Es passa de l’Europa Medieval a l’Europa humanista - Cerca el retorn dels clàssics, l’estudi de la natura i l’home - Necessitat de llegar i escriure
  4. 4. - Utilització de lletres tipus carolingiad’Alcuin en detriment de les gòtiques. És va adaptar a l’impremta i es va anomenar estil Venecià, OldStyle o ScritturaHumanística. - Les tipografies humanistes van desplaçar les gòtiques. - Personatges: o Leonardo da Vinci, Nicolau Copèrnic, Galileu o Johannes Kleper - Naixement de la impremta (1436) ambl’ús de tipusmòbils o Johannes Gutemberg (1400-1468) o Primer llibre: “Biblia de Gutemberg” (1455)ELS PRIMERS TIPÒGRAFS - Conrad Sweynheym i Arnold Pannartz, funden una impremta a Itàlia (1465) - Johannes Spira (Johann vomSpeyer) serà el primer en obrir una impremta a Venècia (1469) - Nicholas Jenson (1420-1480) es farà càrrec de la impremta de Venècia. Elabora tipografies humanístiques estèticament molt aconseguides per l’època - Aldo Manunccio (1450-1515) i el seu col·laborador Francesco Griffo. Disminueixen el format del llibre el Enchirridi forma (l’actual llibre de butxaca) - 1501 –Primers tipus itàlics - Claude Garamond (1480-1561) o Primer tipògraf independent. Separa la professió de tipògraf i d’impressor. - William Caslon (1692-1766) – precursor de les tipografies romanes modernes posteriors. o La fontCaslon(1725)va ser l’escollida per Benjamin Franklin per a la primera impressió de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica i la primera Constitució. - John Baskerville (1706-1775) o Precursor de les romanes de transició o Crea tipografies delicades per a llibres o rètols o Crea un paper nou, més suau i aporta innovacions dins del procediment de les planxes. o Va copiar la tipografia real del Rei Lluis XIV, Romaine du roin - Pierre Simon Fournier (1712-1768) o Estil rococó amb inicials i floritures - François-ambroise Didot (1730-1804) o Creador de font tipogràfiques anomenades Romanes modernes o Didones o Sistema de punts per a mesurar el tipus. Aquesta mesura serà coneguda més tard com a “didot”. - GiambattistaBodoni (1740-1813) o Creador d’un centenar de fonts tipogràfiques o Introdueix millors en tot el procés per aconseguir un contrast absolut entre els traços d’una finor extrema dels seus terminals. o Vol un disseny pla, net i perfecte. o Les seves tipografies són Romanes modernes o Didones
  5. 5. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL - S’inicia a Gran Bretanya, finals s. XVIII i inicis del XIX i s’expandeix ràpidament per Europa - Avenços tecnològics (màquina de vapor, transports, maquinària tèxtil i metal·lúrgica, etc) - Es passa d’una producció artesanal lenta a una ràpida i en sèrie. - Les il·lustracions encara s’havien de gravar a mà. - Neix la negreta (bold) - Introducció de les Egípcies o Serifes quadrades en forma de bloc o No hi ha contrast entre el gruix dels seus traços o Utilitzades en la retolació i la publicitat pel seu impacte visual o Ex: Tipografia Clarendon - Es crea la Sans-serif, de pal sec o lineal o Poc reconeguda inicialment o Anomenada grotesca i gòtica o Dissenyada sols en caixa altaARTS&CRAFT - Neix com a reacció contraposada a un sobrecarregat art de l’època victoriana - Artesania de qualitat i bon disseny - Simplicitat dels seus elements - Connexió entre els objectes d’art i els seus creadors - Fundador: Williams Morris (1834-1896) - MorrisFullerBenton (1872-1948) o FranklingGothic – (1904) – Una de les primeres fonts grotesques (pal sec i sense remats) o CenturySchoolbook – (1919) Prové de la font Century (1906) del seu pare Linn Boyd Benton que la va dissenyar per la revista Century.MODERNISME - Moviment amb estils barroc, art oriental i art clàssic - Absència total de línies i angles rectes - Formes sinuoses. - La natura com a model. Ornamentació vegetal (lliris, orquídies i plantes exòtiques), animals (galls d’indi, lloros i dragons) i representacions femenines - Escola de Glasgow (1870-1890) – Grup “TheFour” - Persisteix fins a la Primera Guerra Mundial - Estils modernistes o Art modernista (Catalunya, Espanya) o Art Nouveau (França, Regne Unit, Bèlgica i Estats Units)
  6. 6. o Jugendstil (Alemania i Escandinàvia) o Secessionisme (Àustria) - LITOGRAFIA o Del grec antic (lithos (pedra)+graphe (dibuix, escriptura) = “escriure sobre pedra”. o Tècnica d’impressió a base de plaques de pedra que es basa en un procediment químic que crea la imatge mitjançant un sistema de negatiu/positiu o S’inventa per a la reproducció de notes musicals o Creada per l’alemany AloisSenefelder (1796) a Baviera o Permet gran velocitat d’impressió a baix cost - Cartellisme o Artistes:  Thomas TheodorHeine (1867-1948)  Henri Toulouse-Lautrec (1864-1901)  Alfons Mucha (1860-1939)LES AVANTGUARDES - Europa i Estats Units - Busquen trencar les fronteres de l’art - Treballs experimentals - Simplicitat enfront de la complexitat, senzillesa de formes - Funcionalitat enfront de l’ornamentació supèrflua - Funcionalitat - Producció industrial enfront de l’artesanal - Societat democràtica enfront dels vells totalitarismes - Tipografies de pal sec - Aparició de la fotografia - L’art ja no és tan sols per l’aristocràcia i els seus palaus, ni per a la burgesia emergent. L’art és un instrument democratitzador per canviar la societat. - Tipografia London Underground (Edward Johnston – 1972-1944), creada per al Metro de Londres al 1916 - Eric Gill (1882-1940) amb la Gill Sans (1927-1930) o la Perpetua (1928) - Moviments: o Futurisme (1909-1944)  Admiració pel progrés tecnològic, les ciutats, el soroll, les màquines, la velocitat.  Exploten tots els camps: pintura, escultura, poesia, teatre, arquitectura, gastronomia, etc  Composició sense normes i constriccions  “Verso libero” M  Filippo TommasoMarienetti (1876-1944)
  7. 7. “Verso libero” formats de textes sense ordre ni margeso Art Decó (1910-1939)  Període d’entreguerres  El nom deriva dels seus orígens: l’ExpositionInternationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes, Paris, 1925  Resposta al ràpid canvi social i tecnològic que hi ha entre els anys 20 i 30.  Vol deixar enrera els anys durs de la guerra i tornar a les arts decoratives. Art opulent com a reacció a l’austeritat provocada per la Primera Guerra Mundial  Utilitza materials com el crom, el cristall,els cromats, els lacats, etc  Els adjectius que el defineixen són: riquesa, festa i glamour  Formes geomètriques amb marges arrodonits.  AdolpheMouronCassandre (1901-1968) amb la seva pròpia agència de publicitat, l’AllianceGraphique. És l’autor de tipografies com Cassandre, Bifur (1929) i la Peignot (1936)  Revista Fortune (1930) - Representa un abans i un després en el disseny gràfic editorial, pel tractament tipogràfic, paper més gruixut, mides més grans, cuidat disseny gràfic i sobretot el paper protagonista de la fotografia, mai vist fins aleshores.o Dadaisme(1916-1923)  Zurich en plena Primera Guerra Mundial  Moviment literari que s’expandeix a les arts escèniques i els fotomuntatges  Carpe Diem: Viure el present sense importar res més  Fuig de les normes socials i estètiques, està en oposició a tot  No busca agradar, busca col·lapsar i ofendreo De Stijl (1917-1931) – Neoplasticisme  Païssos Baixos el 1617  Purificació absoluta de l’art  Exclou elements decoratius  Formes geomètriques abstractes i ús exclusiu de color primaris en combinació amb blanc i negreo La Bauhaus (1919-1932)  Escola d’art i arquitectura, Alemanya (1919-1933)  Amb el règim nazi va emigrar als Estats Units  Fundada per l’arquitecte WalterGropius (1883-1969)  Escola amb medotologia progressista i experimental  Personatges: Johannes Itten (1888-1967) Josef Albers (1888-1976) Hannes Meyer (1889-1954)
  8. 8. LászlóMoholy-Nagy (1895-1946) (innovador en camps com la fotografia, tipografia, l’escultura, pintura i el disseny industrial) i Ludwin Mies van der Rohe (1886- 1929)  Tipografies: Futura (1928) de Paul Renner (1878-1956). Basada en les formes geomètriques del cercle, el triangle i el quadrat Avant Garde (1970) de HerbLubalin (1918-1981) CenturyGothic (1991) creada per Monotype  El Bon disseny La Bauhaus va derivar en l’Estil Internacional (1933-1980) Funcionalitat, utilitarisme, absència d’ornaments, màxima simplificació de les formes Incideix sobre electrodomèstics, mobiliaris i arquitectura Vidre i acer o Constructivisme(1921-1932)  Sorgeix després de la Revolució Rusa de 1917  Tendències cubistes i futuristes amb predomini de formes geomètriques, quadrats i cercles  Materials com e vidre, metalls i plàstic.  Ús de tipografies de pals sec, colors negre i vermell sobre fons blanc i disposades asimètricament en la superfície.  L’artista és un proletari que crea objectes funcionals per a la gent.  Artistes: LazarMarkovichLissitzky (1890-1941). Pòsters publicitaris en contra del règim Nazi Alemany Alexander Rodchenko (1891-1956). Va destacar pel seu singular punt de vista en la fotografia (picats, o contrapicats extrems i nous angles de visió)ÈPOCA DE POSTGUERRES – LA NOVA TIPOGRAFIA - Anys 50 - Societat més moderna, creixement demogràfic important - Es popularitzen els cotxes (Thunderbird de Ford) - La necessitat primordial és vendre un producte - La fotocomposició substitueix els tipus de metall en les impremtes comercials.ESCOLA SUÏSSA(1950-1970) - Moviment també conegut com International TipographicStyle
  9. 9. - Amb influències directes de De Stijl i de l’escola Bauhaus - Jan Tschichold (1902-1974) amb el seu llibre Die NeueTypographie (1928) apostava per les formes simples, clares i funcionals i proposava l’eliminació de les majúscules. És el naixement de la Nova Tipografia - Busca una unitat estructural en la composició gràfica, ordenada i clara. Asimetria controlada gràcies a la utilització de quadrícules calculades matemàticament. - Predilecció per deixar espais buits, en blanc. - Es busca la claredat i l’ordre. Fuig de la personalització. - Fotografies en blanc i negre en detriment d’il·lustracions i dibuixos - A mitjans del s. XX la fotocomposició substitueix els tipus de metall emprats en la majoria d’impremtes comercials. - Hi ha electricitat, telèfon, electrodomèstics, cotxes. Ara hi ha una nova necessitat primordial: Vendre un producte. - Tipògrafs destacats: o Max Miedinger (1910-1980) amb la creació de l’Helvètica (1957), la tipografia més popular del món, seguida de la Futura i de la Univers o Howard Kettler amb Courier el 1956, dissenyada per a les màquines d’escriure electròniques d’IBM. o AdianFrutiger (1928-n) en farà una remodelació a la font New Courier, també per encàrrec d’IBM. Fonts ideals per aplicacions tecnològiques ja que totes les lletres ocupen el mateix espai d’amplitudTIPOGRAFIA ACTUAL - Pop-Art o Anys 60 a Estats Units i Anglaterra o En oposició al “bon disseny” o Divertiment, festa, irreverència, colors cridaners i fluorescents o Materials de baix cost. Vida efímera dels objectes o Productes com a caprici, no pas per necessitat o Tipografies informals i divertides - Anys 70 – Ordinadors i fotocomposició o Es copien fonts tipogràfiques i es creen moltes de noves o Es recuperen i resissenyen antigues fonts tipogràfiques o Letraset– Transferència de tipografies en sec sobre el paper o Personatges:  Aldo Novarese (1920-1995) amb la font Eurostile (1962)  AdrianFrutiger amb la font OCR-A. Font estandarditzada i utilitzada per a targetes de crèdit  HerbLubalin (1918-1981)
  10. 10. Internacional Typeface Corporation (actual MonotypeImaging) Creador de la tipografíaAvant Garde- Postmodernisme o S’inicia desprès de les dues grans guerres i pren força als 80 o Qüestiona tot allò establert, contradicció, art decoratiu i ple de color. o Es torna a buscar els elements tradicionals- Deconstructivisme o És la plasmació de la mentalitat Postmodernista o Caos, espontanietat, intuïció o Tipografies per sentir, no llegir, amb composicions trencadores, fragmentades o Es mou dins de medis contradictoris: globalització econòmica – pobresa admiració per a la tecnologia– ecologia o Als 80 apareixen:  ordenadors personals  jocs d’ordinador  el primer Mac (1984)  el Fontographer (1985) primer programa de creació de fonts tipogràfiques o Personatges:  Neville Brody (1957-n) director de la revista Face Magazine (1981-1986) i responsable de la revista FUSE o Fonts tipogràfiques:  Arial (1982) creada per Robin Nicholas i Patricia Saunders  Rotis (1988) perOtlAicher (1922-1991)  Meta (1991) d’Erik Spiekermann (1947-n). Òptima en impressions de baixa resolució.  Verdana (1996) de Matthew Carter per encàrrec de Microsoft  Gentium de Victor Gaultney. Forma part d’un projecte universitari. Utilitza una llicència lliure que permet la seva re- distribució i modificació. La idea és oferir una família de fonts tipogràfiques per a totes les llengües i grups ètnics.
  11. 11. GEOMETRIA I CREACIÓ DE TIPUSMesures: - Absolutes – Valors fixos – Ex. El punt - Relatives – Depenen de la relació amb altres elements - Ex. InterlineatTradicions tipogràfiques: - Anglosaxona o britànica - Europea continentalEL PUNT - Unitat mínima per definir la mida d’un tipus - Alçada del bloc de la lletra - El punt són 0,35 mm o 1/72 part d’una polzadaPICA O CÍCERO - Equival a 12 punts - La pica tradicional i la Postcript tenen la mateixa mida absolutaPOLZADA - Equival a 72 punts o 6 piques PostcriptQUADRATÍ - Mida relativa que s’encarrega de l’espaiat i sangries del text. - Si augmentem el cos del tipus, també augmentem el quadratí - S’expressa com “em” - L’espai entre paraules depèn de la mida del tipusALÇADA DE LA X - Altura de la x minúscula - De l’alçada de la x depèn la llegibilitat i l’aparença d’una font. - Una altura elevada de la x necessita un interlineat més gran.Proporció majúscules i minúscules - Tradicionalment era de 5 a 8 (Renaixement – Proporció àurea) - Actualment és de 6 a 8MÈTRICA VERTICAL DEL TIPUS - Ascendent minúscules (Ascender) - Alçada de capitals (Capital Heigh) - Alçada de “x” (x-height) - Línia de base (Baseline)
  12. 12. - Descendent minúscules (Descender)MÈTRICA HORITZONTAL DEL TIPUS - Marges o sideberingATRIBUTS DE PARÀGRAF - Interlineat - de +1 a +3 punts la mida establerta en la tipografia - Longitud de línia – De 35 a 65 caràcters - Alineació – Esquerra, dreta, centrat i justificat - Sangries – Relació dels blocs de text amb els marges establerts a les pàgines - TabulacionsTIPOGRAFÍA DIGITAL - Es comencen a crear amb la introducció de la tecnologia digital (70 i 80) - Procediments o Generació d’arxius vectorials que guarden els contorns geomètrics de les lletres, per a impressió o Posterior creació d’arxius de mapa de bitsmitjançant càlculs matemàtics, per a pantalla o Els sistemes operatius actuals porten un sistema de suavitzat o hinting per a donar millor definició de text per a pantalla, però les tipografies visualitzades poden patir variacions al imprimir o Gestor de fonts tipogràfiques – Permet, entre altres coses, activar i desactivar les fonts per al seu us en els programes de dissenyCOMPOSICIÓ TIPOGRÀFICA EDITORIAL - Els texts són redactats i corregits per comunicadors, periodistes, escriptors, etc - El dissenyador dóna una estructura gràfica a tot el conjunt de textos i imatges - Línies vídues – Línia curta al final d’un paràgraf que apareix sola al principi de la pàgina següent - Línies orfes – Primera línia d’un paràgraf que apareix sola a la part inferior de la pàgina anterior - Les tipografies dels diaris solen ser serifa i de elevada altura X i blancs interns amples, ja que ajuden a una millor llegibilitat en els medis impresos. - Normes de la bona llegibilitat o Triar fonts conegudes i habituals o Evitar massa tipografies o Combinar majúscules i minúscules o Cossos entre 8 i 12 punts o Evitar tipografies massa gruixudes o massa fines o Interlineats coherents amb el cons de la tipografia o Longitud adequada de les línies de text: Màxim 70 caràcters o Alineació esquerra o Evitar línies vídues i orfes o Destacar parts del text
  13. 13. - Projectes editorials o Llibre infantil: didàctic, imatge com a protagonista, color viu, doble pàgina com una unitat didàctica, pàgines gruixudes. o Llibre tècnic: Imatges icòniques amb el text, llibre de divulgació o Llibre universitari: Tipus apunts, text i gràfics d’informació sintetitzats, referències bibliogràfiques o Publicacions d’art: Llibres de luxe, gran format, moltes il·lustracions, paper couché d’alta qualitat, tema monogràfic, presentació exuberant, tipografia cuidada, referent en disseny gràfic contemporani. o Revista d’actualitat: Màrqueting, temàtiques polítiques, musicals, sensacionalistes, informació general, adaptada al target, muntatge àgil amb alt grau de creativitat o Revistes científiques: Sobrietat en el color, il·lustració, fotografies i esquemes. Transmeten seguretat. Bibliografia específica. o Catàlegs de venta per correu: Publicitat i persuasió. Estudi precís del target. Formats diferents amb color i formes estridents o Catàlegs de moda: Aplicació similar a l’anterior, línia agressiva i informal, es fomenta la independència i la llibertat mitjançant la imatge o Llibre rar i excepcional: Iniciatives privades, projectes personals, alt component sensible, format molt cuidatLa jerarquia d’un text s’ha de veure clarament, ha de ser lògica i s’ha de poder aplicar.Per a combinar dues tipografies han d’estar suficientment contrastades i han demantenir unes proporcions coherents. Una bona combinació és una serifa tipusromana tradicional amb una de pal sec amb connotacions modernes.PÀGINA IMPRESA: MIDES I PROPORCIONSFreqüència de Fibonacci (LeonardoFibonacci 1170-1240) – Sèrie de nombres en el quecada nombre és el resultat de la suma dels dos nombres anteriors. S’aproxima a larelació de la secció àuria.Es pot trobar la freqüència de Fibonacci en el cos del tipus 5pt/8pt/13pt/21pt...Sistema Europeu – DIN 476 (Deutsches Institut fürNormung -1922) – Creat perWilheimOstwald. Qualsevol format es doblega per la meitat i s’obté un full amb lesmateixes proporcions. (A0, A1, A2, A3, A4, A5, A6, A7)Sistema americà – No manté les proporcions.COMPOSICIÓ TIPOGRÀFICA PER PANTALLA - Redacció concisa i directa - Estructurar els continguts en grups lògics - Presentar la informació en sistemes modulars - Segmentar el text - Informació visualment molt ben contrastada - Evitar massa vincles
  14. 14. - Evitar massa nivells tipogràfics - No fer faltes d’ortografia - Vigilar la conversió - Utilitzar paraules clau que resumeixin el contingut de la pàginaFULLS D’ESTIL CSS - Permeten controlar l’aspecte visual de tots els elements d’una pàgina web - Separen el contingut i el disseny - Control tipogràfic amb menys codi - Es poden aplicar: o Externs (fulls CSS enllaçats) o Internes (full d’estil incrustat dins del HTML) o Dins del codi (Definit dins de les etiquetes HTML fent servir l’atribut style)TIPOGRAFIA PER A PANTALLA - És necessari triar entre les tipografies més comuns, ja que si la font no està instal·lada, el navegador mostrarà la informació amb la font que tingui especificada com a favorita. - Web-safe-font: Tipografies òptimes per a pantalla - Es ponen definir varies fonts al fulls CSS, de forma que si el navegador no troba la tipografia , cercarà la segona abans de posar la pròpia.

×