Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1

1,729 views

Published on

Resum del mòdul 1 de l'assignatura Imatge i Llenguatge Visual, del Grau Multimèdia de la UOC

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1

  1. 1. IMATGE I LLENGUATGE VISUAL MÒDUL 1 - IMATGE I COMUNICACIÓ VISUAL1-COMUNICACIÓ VISULA COM A LLENGUATGE - Imatge o Unitat de representació del llenguatge visual, igual que les paraules del llenguatge escrit o Ens transmet coneixements i emocions - Llenguatge visual: o Té la mateixa funció que el verbal: Comunicar o És anterior a l’aparició de l’escriptura (pintures rupestres) o S’aprèn de manera intuïtiva o Traspassa fronteres lingüístiques - Elements bàsics de l’acte comunicatiu o Emissor– Emet el missatge o Receptor– Rep el missatge o Canal–Mitjà físic pel qual es transmet el missatge o Codi– forma que pren la informació perquè es pugui intercanviar. Implica una descodificació o Missatge – El que es vol transmetre o Situació o context – Entorn en què es porta a terme l’acte comunicatiu2- TEORIES DE LA IMATGE I EL SIGNE GRÀFICSEMIÒTICA I SEMIOLOGIA - Ciència que estudia els signes (comunicació escrita, oral i visual) - Semiòtica = del grec semio (signe) + òtica (ciència de) – Estats Units, Anglaterra - Semiologia = del grec semio (signe) + logia (estudi de) – Europa continental - Començament del s. XX - Personatges: O FERDINAND DE SAUSSURE (1857-1913)  Estructuralisme lingüístic  Els signes consten de significant (percebut pels sentits) i significat (el que designen) O CHARLES SANDERS PEIRCE (1839-1914)  Ciència del pensament  Model triàtic: Signe o representament + objecte + interpretant O CHARLES WILLIAM MORRIS (1901-1979)  Fonaments de la teoria dels signes (1938)  Tres parts: Vehicle del signe + designatum + interpretant O ROLAND BARTHES (1915-1980)  Mytologies(1957) – Com les societats utilitzen els signes dominants en benefici propi
  2. 2.  Nivells de significació dels signes: connotació i denotació  Les seves teories són precursores delhiperllenguatgeSIGNE - Fa referència a una altra cosa - Surt de la necessitat de comunicar - Conceptes de Ferdinand de Saussure: o Significant – Forma que pren el signe o Significat – Concepte o idea que representa o Significació – Relació entre el significant i el significat - Conceptes de Charles Sanders Peirce – Model triàtic o Representació o signe – Forma que pren el signe o Objecte – A què signe es refereix (un signe és una cosa que en representa una altra) o Interpretant o interpretació – Com s’interpreta i es reconeix o Un signe és quelcom que per a algú representa alguna cosa. - Clasificació del signe o Icona – Manté similitud amb l’objecte representat  Imatges, dibuixos o fotografies representatives, mapes i plànols o Índex – Són indexs, senyals o empremtes tots els signes que mantenen una relació física amb el seu referent (causa-efecte)  Fum, termòmetre, empremtes digitals, etc o Símbol – Manté una relació establerta convencionalment amb el referent. Necessita d’una llei o norma concreta, un codi comú compartit  L’alfabet, matemàtiques, notes musicals, senyals de circulacióTIPUS D’IMATGES - Imatge mimètica – Rèplica fidel respecte a l’objecte que representa - Imatge abstracta – Imita elements amb simplificació. Expressió personal a la representació gràfica - Imatge esquemàtica – Simplificació total3-PROCÉS DE COMUNICACIÓ VISUALUn emissor(dissenyador gràfic, agencia de publicitat)fa arribar unmissatge(característiques del producte, ofertes)a un receptor(lector d’una revista)permitjà d’un canal (revista impresa)amb una intencionalitat(anunci publicitari). Aquestmissatge té com a objectiu final la resposta del receptor (compra del producte)Plans de significació - Louis Hjelmslev (1899-1965) - DENOTACIÓ – Element purament descriptiu. Els significats es poden percebre de manera directa - CONNOTACIÓ – Significats implícits que es poden percebre segons l’experiència prèvia del receptor
  3. 3. - SISTEMA METACOGNITIU (Roland Barthes – 1915-1980) – fa referència a la llibertat, sexualitat, etcReceptor públic objectiu o target - Conèixer el target és essencial per aconseguir una comunicació eficaç - Retrat sociodemogràfic del target – Característiques demogràfiques i socials: Sexe, edat, hàbitat, professió, nivell d’estudis, nivell d’ingressos, classe social - Retrat Sociopsicogràfic – Dades personals, estil de vida: Gustos personals, tendències estilístiques, aficions, passtemps, costums, interessos, hàbits4-RETÒRICA VISUAL I REGISTRES COMUNICATIUSLa retòrica visual és l’ús de figures retòriques heretades de la literatura com a recursosvisuals per a transmetre missatges de manera no literal.Parlem de sentit figurat i sentit propi d’un element o un concepte representatOrígens - Grècia antiga. - Segle V a.C. entre els sofistes com una manera de disputar la raó als tribunals - Segle IV a.C. la retòrica passa al text escrit amb Aristòtil - S. XIX i XX. Les estratègies retòriques en el camp de la propaganda política i la publicitat. - 1964 – Roland Barthes va utilitzar el terme “retòrica visual” - 1967 - – El Groupe μ – “A general rhetoric” clasifiquen les figures retoriques - 1992 – El Groupe μ – “Traité du signe visuel. Pour une rhétorique de l’image” – Elaboren una gramática de la imatgeFuncions essencials: - L’adjunció – S’afegeixen elements o Hipèrbola – Exageració d’algun dels elements representats que fa que aquest destaqui sobre la resta. Desmesura evident o Repetició o anàfora – alguns dels elements es repeteixen de manera deliberada en una mateixa representació per emfatitzar el discurs. - La supressió – Es suprimeixen elements o El·lipsi – Un element de la imatge s’elimina de manera explícita. Aquesta absència té molta força i dota de significat la representació. Convida a l’espectador a reconstruir la imatge o l’escena o Perífrasi – Evita una imatge determinada per mitjà de la utilització de textos o altres imatges que l’apunten però no la representen. - La substitució o Metàfora – Comparació entre dues coses (similars o dispars) que tenen un element en comú. Substitució d’una cosa per l’altra o Al·legoria – cúmul de metàfores en una mateixa imatge o Metonímia – Un element se substitueix per una altre perquè hi ha una connexió entre tots dos (cap d’una agulla és l’extrem superior
  4. 4. d’aquesta; una foto de la Casa Blanca ens pot significar els president dels Estats Units). Requereix que l’espectador tingui un cert grau de coneixement cultural. o Sinècdoque – Cas particular de metonímia en què se substitueix el tot per una par o la part pel tot (una barretina per a representar un ciutadà català). o Prosopopeia – Hi ha personificació o aptituds d’humans d’un objecte inanimat o animal - La comparació: Paral·lelisme i oposició o antítesi – Compara dos objectes o conceptes. o Símil – Comparar dos coses diferents però que tenen similituds d’algun tipus - Oposició entre aparença i realitat o Ironia o antífrasi – Oposició real. Provoca una idea per comunicar justament la idea contrària. o Paradoxa – Oposició aparent. Aproxima dues idees oposades, aparentment contràries, però que són certes. o Anacolut – Alteració evident de la realitat. Altera l’ordre de les coses que està culturalment establert.Nivells de formalitatCada situació comunicativa requereix un nivell de formalitat diferent, adequat al’usuari. Produir informalitat pot ser tant o més complicat que produir formalitat. INFORMALITAT FORMALITATDesordre OrdreAbsència aparent d’una línia gràfica Coherència i línia gràficaDesequilibri compositiu Equilibri compositiuContrastos i confusió estètica Depuració estèticaAparença de defectes tècnics Art final i acabats molt curososImatges vulgars Imatge professionalsAmateurs Depuració tècnicaSense requeriments tècnicsTipologies de la imatge - Expressiva – Comunica estats d’ànim - Informativa – Intenció de deixar constància d’un fet verídic - Persuasiva – Objectiu prioritari de modificar els criteris o estat anímic del públic receptor - Narrativa – voluntat d’explicar una història

×