Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
INICI OpenOffice
Nou document de WRITER
Barres d'eines
Barres d'eines TOTES
 Alineació
 Controls de Formulari
 Dibuix
 Disseny del Formulari
 Eines
 Estandar
 Estandar (mode visualització)
 ...
Menú FITXER
Gestió de fitxers:
Obrir-ne un d’existent, crear-ne un de nou, documents
recents, tancar, sortir, desar en dif...
Menú EDITA
Edició de text:
Desfer una acció, repetir-la, retallar, copiar,
enganxar, seleccionar, cerca i reemplaçament...
Menú VISUALITZA
Visualitzacions:
Formes de veure l’arxiu que estem creant o
modificant.
Visualització de diferents barres ...
Menú INSEREIX
Inserir:
Pàgines i seccions, camps, caràcters especials,
marques de format, enllaços, capçalera i peu de
pàg...
Menú FORMAT
Format:
Modificar format de text (alineament, tipus,
grandària...) paràgrafs, objectes
(alineament, organitzac...
Menú TAULA
Taules:
Inserir, suprimir, seleccionar i adaptar-
les
Convertir text en taules i al inrevés
Inserir fórmules (m...
Menú EINES
Eines vàries:
Ortografia (idioma, autocorrecció...)
Numeració de línies, esquemes, nots,
galeria, reproducció m...
Menú VISUALITZA
Finestra:
Intercanviar finestres, tancar-les, obrir-ne de noves...
Menú AJUDA
Ajuda:
Ajuda de temes d’OpenOffice
Versió
Comprovació d’actualitzacions
Barra DIBUIX
CAPÍTOL 1: FORMAT: CARÀCTER, COL·LUMNES, PÀRÀGRAF / INSERIR IMATGES
Format
Caràcter
Podem modificar el format del texte (c...
Pàgina
A la pàgina també li podem donar el format general que volem: orientaicó, alineació,
vores, columnes, notes al peu,...
CAPÍTOL 2: PICS I NUMERACIÓ / ESTILS, REEMPLAÇAR, CERCAR / TAULES
Pics i numeració
Tant a través del menú Format | Pics i ...
✗ Estils de pàgina: Contenen les característiques de disseny de les pàgines del document: format del paper i marges del do...
Formatar taules
El text de les cel·les pot formatar-se de la mateixa manera que els paràgrafs, ja sigui aplicant un estil ...
☑Ordre: Ascendent o descendent.
☑Direcció: Si cal ordenar per columnes o files.
☑Llengua: Idioma d'ordenació.
☑Paràmetre: ...
• Afegir files i columnes
Es poden afegir files i columnes en qualsevol lloc de la taula, només cal seleccionar la fila so...
• Escolliu el tipus de lletra i grandària indicats i escriviu el nom del vostre centre.
• Canvieu a negreta el text Inform...
CAPÍTOL3: PERSONALITZAR EL WRITER
Personalitzar barres d'eines i menús
Barra d'eines
Podem generar barres d'eines personal...
3.1 Exercici 3.1 Personalitzar una barra d'eines
▪ Recupereu el document Exercici3_1.
▪ Deseu-lo, a la vostra carpeta de t...
▪ Seguiu aquests passos:
• Amb Eines | Personalitza | Menús, accediu a la finestra Personalitza.
• Sobretot no oblideu ind...
CAPÍTOL 4: SECCIONS
Seccions
Una secció és una part d'un document que es vol tractar com un bloc i que es vol que tingui u...
CAPITOL 5:QUADRES DE TEXT / FONTWORK
Quadres de text
Un marc és una àrea del document, definida per l’usuari, que conté te...
• tots dos són a la mateixa secció,
• un marc està dins de l'altre.
Per altra banda, encara que només s'hagi parlat de dos...
Feu clic a la icona Galeria Fontwork .
• Us apareixerà el quadre de diàleg Galeria de Fontwork. Seleccioneu l'estil que mé...
CAPÍTOL 6: IMATGES
Recursos gràfics
Com tot processador de text modern, OpenOffice.org Writer permet la inserció, dins del...
CAPÍTOL 7: CARTES I CORRESPONDÈNCIA
Combinar correspondència
Assistent per combinació de correspondència
OpenOffice Writer...
Selecció del tipus de document
En aquesta secció haurem d'especificar el tipus de document que crearem, però per aclarir-
...
si premem el botó Selecciona la llista d'adreces se'ns presentarà el següent quadre de diàleg:
on podem seleccionar una ll...
En la tercera i última part del primer quadre de diàleg
que tenim en aquesta secció, podrem assignar els
noms de camp lògi...
L'opció que segueix és una de les últimes i ens permetrà definir una salutació general i predeterminat en el cas que no es...
Personalitzar els documents per combinar correspondència
En aquesta secció podrem personalitzar cada un dels documents com...
Camps per a la combinació de correspondència
Com a últim punt deixem els camps per a la combinació de correspondència, és ...
CAPÍTOL 8: INDEXS
Índex de continguts
Un índex de contingut és un llistat dels títols d'un document amb la indicació dels ...
8.1 Generar un índex amb els títols de l'exercici8_1
✗ Seleccionar tot el text
✗ Posar en arial 8 la lletra
✗ Modificar en...
CAPÍTOL 9: TAULES DE CÀLCUL, CALCULAR EN UNA TAULA
Taules de càlcul
Una taula també es pot comportar com un full de càlcul...
En el document següent teniu escrites les possibilitats d'escriure una funció (com podreu veure, són força àmplies): taule...
Les fórmules es poden copiar i cal tenir present que les referències són
relatives (és a dir, que si copieu la funció =SUM...
9.2 El següent exercici el podeu fer amb una taula o inserint un full de càlcul:
Creeu una taula amb les següents dades:
C...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Curs Bàsic OpenOffice WRITER

4,750 views

Published on

Curs bàsic del processador de textes WRITER amb exercicis (12h)

Published in: Education

Curs Bàsic OpenOffice WRITER

  1. 1. INICI OpenOffice
  2. 2. Nou document de WRITER
  3. 3. Barres d'eines
  4. 4. Barres d'eines TOTES
  5. 5.  Alineació  Controls de Formulari  Dibuix  Disseny del Formulari  Eines  Estandar  Estandar (mode visualització)  Fontwork  Formatació  Imatge  Insereix  Marc  Navegació de Formularis  Objecte de text  Objecte OLE  Paràmetres 3D  Pics i numeració  Propietats de l'Objecte Dibuix  Reproductor multimedia  Taula Barres d'eines TOTES
  6. 6. Menú FITXER Gestió de fitxers: Obrir-ne un d’existent, crear-ne un de nou, documents recents, tancar, sortir, desar en diferents formats, exportar a pdf i altres formats, desar plantilles, previsualitzar, imprimir...
  7. 7. Menú EDITA Edició de text: Desfer una acció, repetir-la, retallar, copiar, enganxar, seleccionar, cerca i reemplaçament...
  8. 8. Menú VISUALITZA Visualitzacions: Formes de veure l’arxiu que estem creant o modificant. Visualització de diferents barres d’eines Visualització d’ajuts (regle, límits, camps, noms de camps, caràcters no imprimibles, fonts de dades, navegador...) Visualització del que estem fent en grandàries diferents
  9. 9. Menú INSEREIX Inserir: Pàgines i seccions, camps, caràcters especials, marques de format, enllaços, capçalera i peu de pàgina, referències creuades, comentaris... Índexs i taules Marc, marc flotant, imatges, pel·lícules, so, objectes, fitxers...
  10. 10. Menú FORMAT Format: Modificar format de text (alineament, tipus, grandària...) paràgrafs, objectes (alineament, organització, agrupar...) pics i numeració, estils...
  11. 11. Menú TAULA Taules: Inserir, suprimir, seleccionar i adaptar- les Convertir text en taules i al inrevés Inserir fórmules (math)
  12. 12. Menú EINES Eines vàries: Ortografia (idioma, autocorrecció...) Numeració de línies, esquemes, nots, galeria, reproducció multimèdia... Macros Extensions Filtres XML Personalització de barres d’eines Opcions
  13. 13. Menú VISUALITZA Finestra: Intercanviar finestres, tancar-les, obrir-ne de noves...
  14. 14. Menú AJUDA Ajuda: Ajuda de temes d’OpenOffice Versió Comprovació d’actualitzacions
  15. 15. Barra DIBUIX
  16. 16. CAPÍTOL 1: FORMAT: CARÀCTER, COL·LUMNES, PÀRÀGRAF / INSERIR IMATGES Format Caràcter Podem modificar el format del texte (caràcter: tipus de lletra, negreta, cursiva, subratllat, subíndex, superíndex...) amb el menú Format, caràcter Tenim 5 pestanyes amb diferents caraterístiques que podem modificar seleccionant el texte que volem canviar (tipus de lletra, idioma, color de lletra, posició, fons del texte...) Paràgraf Podem canviar l'estil de paràgraf (sagnat, separació entre línies, puntuació...) També es pot canviar l'alineació, esquema i numeració, inicials destacades, tabulacions, fons vores, hi ha moltes possibilitats.
  17. 17. Pàgina A la pàgina també li podem donar el format general que volem: orientaicó, alineació, vores, columnes, notes al peu, fons, capçalera i peu de pàgina, etc... Columnes Amb el menú format columnes també podem donar format de columnes periodístiques Imatges Podem inserir imatges amb el menú Insereix / imatge amb les opcions des d'un fitxer o des d'un escàner, més endavant veurem les opcions que hi ha amb les imatges (ajustament, ancorar, organitzar, escapçar...) 1 Exercici 1: format de document tal i com està a l'exercici_1_SOLUCIO, guardar-lo com a document .doc (microsoft office word)
  18. 18. CAPÍTOL 2: PICS I NUMERACIÓ / ESTILS, REEMPLAÇAR, CERCAR / TAULES Pics i numeració Tant a través del menú Format | Pics i numeració com per la barra d'eines Pics i numeració, podem posar numeracions i numeracions, pics o esquemes: Estils, reemplaçar i cercar per estil Estils Els estils permeten donar format al document segons una forma preestablerta a la plantilla o al mateix document. L'OpenOffice.org Writer diferencia entre els estils de paràgraf, de caràcter, els de marc, els de pàgina i els estils de llista. ✗ Estils de paràgraf: Contenen les propietats de format del paràgraf: sagnat i espaiat, alineació, flux del text, tipus de lletra i les seves característiques, contorns, tabulació, inicials destacades i, finalment, les característiques del fons de paràgraf. ✗ Estils de caràcter: Contenen les propietats de format dels caràcters: tipus de lletra, efectes del tipus de lletra, posició i, finalment, característiques del fons de lletra. ✗ Estils de marc: Contenen les propietats de format dels marcs: tipus (quant a la mida i posició), opcions, ajustament pel que fa al text del document, fons del marc, característiques del contorn i, finalment, columnes del marc.
  19. 19. ✗ Estils de pàgina: Contenen les característiques de disseny de les pàgines del document: format del paper i marges del document, característiques del fons de pàgina, capçalera i peu de pàgina, característiques dels contorns de la pàgina, columnes de la pàgina i, per últim, les característiques de les notes al peu. ✗ Estils de llista: Contenen les característiques de disseny per aplicar-les a les llistes numerades i les llistes amb pics: tipus de pics, estils de numeració, tipus d'esquema, gràfics, posició i espaiat en funció del nivell i, per últim, les opcions corresponents a cada nivell. Hi podem accedir a través de la barra d'eines Formatació i el quadre Aplica l'estil o bé pel menú Format, Estils i formatació o F11 Reemplaçar i cercar per atributs Aquesta opció del menú Edita permet realitzar cerques i reemplaçaments de textos en un document; permet trobar/reemplaçar paraules concretes, variacions d'una paraula, formats específics, independentment de les paraules, o paraules en un format específic. També, per a la cerca o reemplaçament es pot utilitzar l'eina Cerca i reemplaça de la barra d'eines Estàndard o prement la combinació de tecles Ctrl+F. Una vegada iniciada la cerca es pot tancar el quadre de diàleg corresponent per facilitar la lectura de les aparicions; per iniciar noves cerques del mateix terme cal prémer les tecles Ctrl+Majúscules+F. Si en iniciar la cerca hi ha un text seleccionat, l'OpenOffice.org Writer només cercarà en la selecció. El botó Més opcions / Menys opcions del quadre de diàleg permet commutar entre la visualització de totes les opcions de cerca o només les mínimes. Taules Crear L'OpenOffice.org Writer incorpora una eina de creació de taules que permet crear taules amb tot tipus d'alineacions possibles de cel·les tot activant la barra d'eines Taula. Per crear una taula, disposeu de dues opcions: 1. Feu clic a la icona de creació d'una taula . Us apareixerà un quadre de diàleg que us permetrà aplicar-li format en els aspectes següents: nom de la taula; mida (en columnes i files); determinar si la taula tindrà una capçalera i, en cas afirmatiu, si aquesta s'ha de repetir i de quantes files consta; si la taula es pot trencar (entre dues pàgines) i si ha de tenir o no línies a la vora de les cel·les. Per últim, el mateix quadre de diàleg també us permetrà aplicar a la nova taula un formatat automàtic segons uns models predeterminats. 2. Feu clic a la mateixa icona de creació d'una taula i, sense deixar de prémer el botó esquerre del ratolí, mantingueu-lo damunt la mateixa icona. Es despenjarà una graella en la qual podreu seleccionar el nombre de files i columnes que voleu que tingui la taula.
  20. 20. Formatar taules El text de les cel·les pot formatar-se de la mateixa manera que els paràgrafs, ja sigui aplicant un estil de paràgraf o un estil de caràcter; només cal seleccionar les cel·les en què cal modificar el format i aplicar-los el format escollit. El format automàtic no es pot aplicar a una taula. El costat de les cel·les també es pot canviar amb l'eina (Vores) de la barra d'eines Taula i amb l'opció de menú Taula | Propietats de taula | Contorns. • Inserir un caràcter de tabulació Per inserir un caràcter de tabulació en una cel·la s'han de prémer les tecles crtl + tab; no es pot fer només amb la tecla tab (el punt d'inserció saltaria a la cel·la consecutiva i, cas que fos l'última cel·la, s'hi afegiria una filera més). • Eliminar el contingut de les cel·les Per eliminar el contingut de les cel·les cal seleccionar el contingut i prémer la tecla Supr o la funció Retallar. • Enganxar el contingut de les cel·les La funció d'enganxar cel·les del Porta-retalls es pot fer tant si el punt d'inserció està dins com fora de la taula; en el primer cas insereix el contingut del Porta- retalls i en el segon crea una taula amb el contingut del Porta-retalls. En el cas d'enganxar cel·les que formen files o columnes senceres, el processador de text afegeix les files o les columnes que calgui. • Canviar la direcció del text d'una cel·la Per canviar la direcció del text que conté una cel·la cal fer-ho mitjançant l'opció Caràcter… que obtindreu en fer clic a sobre el paràgraf amb el botó dret. També es pot crear un estil de paràgraf que tingui aquesta propietat quant a la Posició. • Alinear verticalment el contingut d'una cel·la Si l'altura de la fila és més gran que el seu contingut, aquest pot distribuir-se dins de la cel·la utilitzant les icones d'alineació vertical de la barra d'eines de Taula; les possibilitats d'alineació són superior (opció per defecte), centrat i inferior. • Alinear horitzontalment una taula Per alinear horitzontalment el contingut de les cel·les seleccionarem el text i escollirem el tipus d'alineació de la barra d'eines de Formatació. Si el que volem alinear és la taula dins el full, anirem al menú Taula | Propietats de la taula… | Taula | Alineament • Posar títols en una taula Si la taula ocupa més d'una pàgina hi ha la possibilitat que la primera fila, o les primeres files, apareguin com a capçalera de taula a la resta de pàgines, i per aconseguir-ho s'ha d'obrir el quadre de diàleg de les propietats de la taula: Menú Taula | Propietats de taula… | Flux del text i marcar repeteix l'encapçalament. • Ordenar les files d'una taula Les files d'una taula es poden ordenar activant l'opció Taula | Ordena…, en funció de la informació que hi ha en una, dues o tres columnes. El quadre de diàleg presenta les següents possibilitats: ☑Criteris d'ordenació: Quina és la primera, segona i tercera clau de l'ordenació, és a dir, quina columna o fila es prendrà com a criteri primari, secundari o terciari a l'hora d'ordenar les dades.
  21. 21. ☑Ordre: Ascendent o descendent. ☑Direcció: Si cal ordenar per columnes o files. ☑Llengua: Idioma d'ordenació. ☑Paràmetre: Si la comparació és exacta o no, és a dir, si té presents les majúscules o minúscules; per defecte, ho ignora. Cas de voler ordenar el contingut d'unes cel·les o columnes sense modificar l'ordre de la resta, cal tenir seleccionades només aquestes cel·les o columnes a l'hora de cridar la funció d'ordenació. Formatar la taula El botó Formatació automàtica de la barra d'eines Taula, o l'opció Taula | Formatació automàtica…, permet canviar el format de taula per adaptar-lo a un dels models proposats pel quadre de diàleg, modificant l'amplada de les columnes i l'alçada de les files, l'alineament de les files i el colors dels costats i del fons de les cel·les. • Ajustar columnes ☑En crear una taula es creen totes les columnes amb la mateixa amplada i pot ser que, una vegada entrada la informació, es vulgui reajustar l'amplada de les columnes; les opcions per aconseguir-ho són: ☑Amb el ratolí: situant el punter sobre el costat dret de la columna a ajustar i arrossegar-lo fins aconseguir l'amplada desitjada; en aquest cas la columna de la dreta també modifica l'amplada de manera contrària. Si l'arrossegament es fa prement la tecla Ctrl, totes les columnes de la dreta varien l'amplada sense variar l'amplada global de la taula. ☑Amb la regleta: movent les marques de columna s'aconsegueixen els mateixos resultats que amb el ratolí. També es poden utilitzar les tecles Majúscules i Ctrl. ☑Des del menú Taula | Propietats de la taula… | Columnes es permet modificar l'amplada de les columnes. Depenent de com estigui situada la taula, tenim les opcions Adapta l'amplada de la taula i Ajusta les columnes proporcionalment activades. ☑També es pot fer que totes les columnes tinguin la mateixa amplada, activant l'opció del menú contextual (botó dret) espai equitativament o al menú taula adaptació automàtica, distribueix uniformement • Ajustar files ☑De la mateixa manera que en les columnes, en crear la taula les files tenen la mateixa alçada i aquesta pot variar en funció del contingut de la cel·la “més alta”; no obstant això, pot reajustar-se: ☑Amb el ratolí: situant el punter sobre el costat inferior de la fila a ajustar i arrossegar-lo fins aconseguir l'alçada desitjada; l'alçada de les altres files no varia. ☑Amb la regleta vertical: movent les marques de fila s'aconsegueixen els mateixos resultats que amb el ratolí. ☑Amb el menú contextual l'opció Fila | Alçada permet modificar l'alçada de les files. ☑També es pot fer que totes les files tinguin la mateixa alçada amb l'opció d'espai equitativament. ☑Si la darrera fila d'una pàgina no hi cap, el contingut es mostra en dues pàgines. Per mantenir la informació de la fila junta s'ha de desactivar l'opció Permet a la fila saltar pàgines i columnes de l'opció Taula | Propietats de taula | Flux del text.
  22. 22. • Afegir files i columnes Es poden afegir files i columnes en qualsevol lloc de la taula, només cal seleccionar la fila sobre la qual inserir o la columna a l'esquerra de la qual inserir. Si s'ha de seleccionar més d'una fila o columna, s'insereix el mateix nombre de files o columnes que les seleccionades. Cal tenir present que les columnes es crearan a la dreta i les files a sota de la que està seleccionada. Aquesta tasca d'afegir files o columnes també es pot fer per menú (o menú contextual) i, en aquest cas, es pot triar quantes i on. ☑Taula|Insereix|Files… ☑Taula|Insereix|Columnes… • Suprimir files i columnes Quan es seleccionen files o columnes, es poden eliminar des del menú Taula|Suprimeix o des de la barra d'eines Taula, tot activant la corresponent opció de suprimir. • Combinar cel·les L'OpenOffice.org Writer permet unir o connectar cel·les, fent que diverses cel·les es visualitzin com una de sola, sense que es perdi la informació que puguin contenir. L'acció de combinar cel·les es pot fer activant la icona de la barra d'eines Taula o l'opció Taula | Fusiona les cel·les. L'acció contrària a unir cel·les és dividir cel·les, ja sigui a través de la icona de la barra d'eines Taula o de l'opció Taula | Divideix les cel·les; un quadre de diàleg permet escollir el nombre de files i columnes, així com si allò que volem és dividir-les en proporcions iguals. En dividir cel·les d'una taula, el contingut en paràgraf anirà a parar a la primera cel·la de la fila o columna. • Dividir una taula Si es necessita dividir una taula en diverses taules més petites, es pot activar l'opció Taula|Divideix la taula després de situar el punt d'inserció a la fila immediatament inferior a la fila per on dividir. El programa permet algunes opcions, referents a les línies que hi hagi de capçalera, que apareixen en aquest quadre de diàleg 2.1 Exercici 2.1: Formatar el CV (Exercici2_1) amb pics i numeracions al gust propi. Guardar-lo com a pdf Inserir també CAPÇALERA I PEU DE PÀGINA (menú|insereix|capçalera i peu de pàgina) 2.2 Exercici 2.2: Modificar i personalitzar estils • Recupereu el fitxer Exercici2_2 • Amb Format|Caràcter… adjudiqueu idioma català a tot el document. • Premeu Crtl+Inici i demaneu Format|Formatació automàtica|Aplica. • Observeu el canvi d'estils de paràgraf en aquells que venien precedits per números. • Poseu com a capçalera del document Programari educatiu i doneu-li forma amb lletra Comic Sans MS de 14 punts Cursiva. • Demaneu Insereix|Capçalera|Per defecte. • Escolliu el tipus de lletra indicat i escriviu la capçalera. • Al peu de pàgina escriviu la denominació i el nom del vostre centre i atorgueu-li forma amb lletra Arial de 10 punts. • Demaneu Insereix|Peu|Per defecte.
  23. 23. • Escolliu el tipus de lletra i grandària indicats i escriviu el nom del vostre centre. • Canvieu a negreta el text Informàtica Educativa (podeu especificar els atributs activant el botó Format…). • Situeu-vos a l'inici del document. • Premeu Crtl+F. • Premeu el botó Més opcions, si fos el cas, per tenir accés a la resta d'opcions. • Escriviu el text de cerca i “reemplaça amb” de forma que siguin iguals. • Feu clic a l'interior del requadre reemplaça amb. • Premeu el botó format… i, de la finestra obtinguda, la pestanya Tipus de lletra. • A Tipografia, assenyaleu Negreta i premeu el botó d'acord. • Premeu el botó Reemplaça-ho tot. Comproveu-ne el resultat obtingut. • Substituïu la paraula PROGRAMA per TÍTOL. • Situeu-vos a l'inici del document i activeu el diàleg de Cerca i reemplaça. • Escriviu PROGRAMA (tot en majúscules) al requadre Cerca i TÍTOL (tot en majúscules) a Reemplaça amb. • Premeu el botó Més opcions, feu clic a l'interior de Reemplaça amb i premeu el botó Sense format, per treure la característica de format de la cerca anterior (negreta) del text a substituir. • Activeu la casella Distingeix majúscules/minúscules (si no ho feu així, trobareu Títol d'Informàtica educativa en comptes de Programa d'…). • Canvieu a negreta els noms dels camps de cada fitxa utilitzant la funció de reemplaçar. • Cal cercar TÍTOL i substituir-lo per TÍTOL (amb Format|Tipus de lletra|Negreta). • No oblideu activar la casella Distingeix majúscules/minúscules. • No tanqueu el diàleg, ja que podeu aprofitar-lo, només canviant els textos de cerca i reemplaça, per a les següents (les condicions són les mateixes). • Repetiu el procés per a la resta de camps (EDITOR, LLENGUA, CARACTERÍSTIQUES, DESCRIPTORS TEMÀTICS i RESUM). • En tots els casos s'han de produir 22 reemplaçaments. 2.3 Exercici 2.3: format de taula en l'exercici2_3 com en l'exercici2_3_SOLUCIO
  24. 24. CAPÍTOL3: PERSONALITZAR EL WRITER Personalitzar barres d'eines i menús Barra d'eines Podem generar barres d'eines personalitzades amb el menú Eines | Personalitza. També podem modificar les ja existents. Aquestes modificacions o personalitzacions es poden fer per un determinat arxiu o per tot el OpenOffice si les necessitem per tots o gairebé tots els arxius que obrim Personalitzar un menú Podem fer el mateix amb els menús amb Eines | Personalitza però per fer els submenús hem d'afegir les funcions en cadascun dels submenús (primer es creen els submenús i després s'afegeixen les funcions)
  25. 25. 3.1 Exercici 3.1 Personalitzar una barra d'eines ▪ Recupereu el document Exercici3_1. ▪ Deseu-lo, a la vostra carpeta de treball, amb el nom Exercici3_1. ▪ Modifiqueu el document afegint una barra d'eines, que anomenareu Personal, que estigui disponible en el document que heu recuperat. La barra ha de contenir els elements que podeu veure a la imatge següent: ▪ Recordeu de seguir aquestes pautes per crear la barra d'eines. ▪ Creeu la barra d'eines amb l'opció Eines | Personalitza | Barres d'eines | Nou. Doneu-li nom i assegureu-vos que la barra estarà disponible al document Exercici3_1.odt (no a l'OpenOffice.org Writer). ▪ Afegiu, amb ajut del botó Afegeix, les ordres que corresponen a les eines que es mostren a la barra: • Categoria Aplicació: Nou, Obre. • Categoria Documents: Desa, Imprimeix. • Categoria Edita: Copia, Retalla, Enganxa. • Categoria Insereix: Secció, Número de pàgina. • Categoria Formata: Cursiva, Negreta, Subratllat, Superíndex. • Categoria Formata: Alinea a l'esquerra, Alinea a la dreta, Centrat, Justificat. • Categoria Edita: Ortografia i gramàtica. • Categoria Opcions: Verificació ortogràfica automàtica. • Categoria Insereix: Fitxer, Taula. ▪ Amb Modifica | Comença un grup, afegiu les línies de separació dels diferents grups d'eines visibles a la barra. ▪ Deseu el document. 3.2 Exercici 3.2 Personalitza un menú ▪ Recupereu el document Exercici3_2. ▪ Deseu-lo, a la vostra carpeta de treball, amb el nom Exercici3_2. ▪ A la barra de menús, afegiu el menú Utilitats que estigui disponible només en el document. El menú que heu de crear ha de tenir els submenús i opcions següents:
  26. 26. ▪ Seguiu aquests passos: • Amb Eines | Personalitza | Menús, accediu a la finestra Personalitza. • Sobretot no oblideu indicar al programa, abans de començar a crear-lo, que el menú s'ha de desar a Exercici3_2.odt. • Creeu el nou menú Utilitats amb el botó Nou…. • Afegiu, primer, els submenús amb Modifica | Afegeix un submenú. • Afegiu les ordres corresponents a cada categoria amb Afegeix a cada un dels submenús. Recordeu que el desplegable Menú us permetrà accedir a cada un dels submenús (Utilitats | Fitxers us presentarà el submenú Fitxers, per exemple). ▪ Deseu el document resultant.
  27. 27. CAPÍTOL 4: SECCIONS Seccions Una secció és una part d'un document que es vol tractar com un bloc i que es vol que tingui un format particular o diferent de la resta. Tots els documents es creen amb una primera secció per defecte. Per tal de crear-ne una de nova, cal inserir-la. En cas de tenir text seleccionat en el moment de crear una nova secció, el text quedarà com un nou paràgraf formant la nova secció. 4.1 Treballant amb seccions Recupereu el document Exercici4_1 i posicioneu-vos a continuació de la línia ”Text integre del BOE amb el restabliment de la Generalitat”. Seleccioneu Insereix | Secció… • Una vegada inserida una nova secció, apareix un quadre de diàleg emergent que, en primer lloc, demana el nom que es vol donar a la secció. Podeu deixar el que proposa per defecte (“Secció 1”). • En aquest mateix quadre de diàleg, indicareu que la secció contindrà el text que hi ha en un altre fitxer de text. Marcareu la casella Enllaç i, a Nom del fitxer, navegareu fins a trobar el fitxer restablimentgeneralitat.odt. Observareu que queda marcada la casella Protecció contra escriptura | Protegeix (això indica que el text introduït no es podrà modificar). Cas de treballar amb Windows, el document que inseriu com a secció podria enllaçar-se amb DDE (Data Dynamic Exchange) si es vol que l’enllaç s’actualitzi automàticament. En aquest cas, en comptes de referenciar el nom d’un fitxer caldria especificar l’origen de les dades externes en el format següent: <Servidor> <Tema> <Element>, on <Servidor> és el nom DDE del programa que serveix les dades, <Tema> és el nom del fitxer i <Element> és el nom de la part del fitxer que es vol referenciar. Un exemple d’ordre DDE podria ser ”soffice x:restablimentgeneralitat.odt Secció1”. • A continuació, determinareu el format global de tota la secció (independentment que, més endavant, es modifiqui el format d’algun paràgraf o text individual). • La segona “pestanya” del quadre de diàleg permetria posar el text de la secció en columnes periodístiques. De moment, no cal tocar-la. • La tercera “pestanya” permet fixar la sagnia de la secció respecte als marges “estàndard” de la pàgina, és a dir, permet fer que el text de la secció tingui un marge esquerre o dret diferents de la resta del document. Introduireu 1,00 cm per banda. • La quarta “pestanya” facilita que la secció tingui un fons “diferent”. En aquest cas, seleccioneu el color groc (o similar). • La darrera de les “pestanyes” facilita la configuració d'on han d'aparèixer les notes que pugui contenir la secció. Ho deixareu tal i com ve per defecte (ja que el text que inseriu no en conté). • Ja només resta clicar el botó “Insereix” per acabar la feina i fer que el text desitjat aparegui com una secció del document que esteu treballant.
  28. 28. CAPITOL 5:QUADRES DE TEXT / FONTWORK Quadres de text Un marc és una àrea del document, definida per l’usuari, que conté text i imatges que es volen tractar com un objecte diferenciat de la resta. Al text que conté el marc se li pot donar un format diferenciat de la resta del document, i a l’objecte en si (el marc) també. Per altra banda, es poden vincular dos marcs per tal que el text que no cap en un, flueixi cap al segon. Crear un marc Hi ha diverses maneres de crear un marc. • Demanant Insereix | Marc… i, de moment, confirmant les opcions que es plantegen per defecte (sempre es poden modificar més endavant). • Fent aparèixer la barra d'eines Insereix (Visualitza | Barra d'eines … | Insereix) i seleccionant la icona corresponent a Insereix marc manualment . En aquest cas, si cliqueu a la fletxa que hi ha a la dreta de la icona, podreu seleccionar des del principi el nombre de columnes de text que voleu que hi hagi al marc. Una vegada creat el marc, se li pot canviar la mida clicant sobre els punts sensibles que apareixen en seleccionar-lo i arrossegant-los. Moure un marc / Àncora Una vegada creat el marc, es pot deixar a la seva posició original, però el més habitual és de moure'l a una altra localització … De forma lliure, només cal punxar-lo amb el ratolí i arrossegar-lo al lloc que més ens interessi. Però el document va creixent i pot interessar que el marc es vagi desplaçant. Així, hi ha quatre opcions de deixar clavat (ancorat) el marc: • Àncora a la pàgina: Fixa el marc a la pàgina actual. • Àncora al paràgraf: Fixa el text al paràgraf actual. Si aquest canvia de pàgina, el marc també ho farà. És l'opció que es pren per defecte. • Àncora al caràcter: Lliga el marc a un caràcter concret. Es desplaçarà amb ell. • Àncora com a caràcter: Fa que el marc es comporti com un caràcter. Per tant, l'alçada de la línia on hi ha el marc serà l'alçada del marc. Vincular dos marcs També es poden vincular dos marcs d'OpenOffice.org Writer per tal que el text que no cap al primer flueixi cap al segon. Per fer-ho, cal seguir aquests passos: 1. Seleccioneu el marc que va primer (per seleccionar-lo, cliqueu-li la vora amb el ratolí). 2. Cliqueu la icona Enllaça els marcs . 3. Cliqueu el marc que ha de quedar vinculat amb el primer. Quan s'estableix una vinculació entre dos marcs, OpenOffice.org Writer mostra una línia que representa l'enllaç. Per tal de desfer una vinculació, cal tenir-ne un de seleccionat i clicar la icona Desenllaça els marcs . La vinculació de marcs té algunes limitacions. Només es poden vincular marcs si …: • el segon està buit, • tant el primer com el segon marc no estan ja vinculats com a segons amb un altre,
  29. 29. • tots dos són a la mateixa secció, • un marc està dins de l'altre. Per altra banda, encara que només s'hagi parlat de dos marcs, cal tenir clar que la cadena pot continuar i el segon es pot vincular a un tercer, el tercer a un quart … Formatar un marc El formatat complet del marc s'obté mitjançant el quadre de diàleg de les propietats de l'objecte (demanant Format | Marc… o clicant la icona de Propietats del marc ). Els aspectes més interessants que es poden configurar … El primer bloc permet concretar al detall la mida i posició del marc, així com també l'ancoratge. El segon bloc permet posar un nom al marc i enllaçar-lo amb un de previ i un de posterior, a la vegada que es pot determinar si es vol protegir el seu contingut o no. ercer bloc facilita la concreció de com ha de fluir el text extern al marc al seu voltant i quina separació hi ha d'haver entre aquest text i la vora del marc. El cinquè bloc permet especificar com ha de ser la vora del marc i quina distància hi ha d'haver entre aquesta vora i el text del contingut. El sisè bloc permet concretar quin color ha de tenir el fons del marc. Pel que fa al setè bloc, permet configurar la distribució del text interior al marc en columnes periodístiques. Als aspectes més rellevants del format del marc, s´hi pot accedir, també, mitjançant el menú de context que apareix en clicar amb el botó dret del ratolí damunt el marc quan aquest està seleccionat: Fontwork El nostre alumnat coneix aquesta part d'OpenOffice.org Writer com el programa de fer portades, ja que permet fer espectaculars combinacions de caràcters, colors i formes per tal d'aconseguir una portada de treball força “impactant”. Naturalment, el programa també permetrà fer cartells anunciadors força clars i de forma ràpida. En veritat, FontWork és un subprograma extern d'OpenOffice.org i comú a tots els mòduls de l'aplicació. Els títols que genera són tractats com un objecte particular i no formen part del text (o bé en formen part de la mateixa manera com en forma part una fotografia inserida en una pàgina d'un document). Cridant FontWork Per tal de crear un objecte Fontwork, cal tenir visible la barra d'eines de Dibuix (Visualitza | Barra d'eines | Fontwork) que apareix, per defecte, al capdavall de la pantalla.
  30. 30. Feu clic a la icona Galeria Fontwork . • Us apareixerà el quadre de diàleg Galeria de Fontwork. Seleccioneu l'estil que més us agradi i cliqueu D'acord. Veureu que, al document, s'hi insereix un objecte Fontwork del tipus que heu seleccionat. • Si feu un doble clic damunt l'objecte podreu modificar-ne el text (per defecte, apareix Fontwork) i, per exemple, podeu escriure ”Jornada de portes obertes”. Acabareu l'edició si premeu la tecla Esc o cliqueu fora del text editat. • Si teniu seleccionat l'objecte Fontwork, veureu que apareix una barra d'eines (flotant) més. Mitjançant aquesta barra d'eines es poden concretar molts petits detalls que complementen la presentació del text. • Si punxeu l'objecte, el podreu desplaçar per la pàgina. • Quan deixa d'estar seleccionat, desapareix la barra d'eines Fontwork. 5.1 Una entrevista per a la revista L'ús dels marcs és molt adequat en moltes circumstàncies, entre les quals l'elaboració d'una entrevista per a la revista escolar. • Recupereu el document Exercici5_1 • Formateu el document en dues columnes periodístiques amb una separació de 0,5 cm entre elles. • Modifiqueu l'estil de paràgraf per defecte per tal que l'alineació sigui ”justificada” • Copieu l'estil per defecte creant-ne un de nou (que podeu anomenar ”Preguntes”) que tingui, com a única variant, la lletra en negreta. Apliqueu aquest nou estil a les preguntes que es fan al Conseller. • L'entrada de presentació del Conseller, poseu-la en cursiva. • A la primera pàgina, creeu un marc que gairebé ocupi tota la segona columna. • Al marc que acabeu de crear, inseriu-hi el contingut del fitxer biografiaconseller.odt. • Cerqueu l'estil de paràgraf Contingut del marc i modifiqueu-lo per tal de posar lletra ”Arial” (o ”Elite”, segons el cas) de cos 10 punts i alineació ”Justificada”. Apliqueu aquest estil a tot el contingut del marc. • Ara seleccioneu tot el marc i poseu de color de fons Groc pastel • Aneu a la tercera pàgina i a la nota final poseu Estil “marginalia” • Inseriu un marc al final d'ample tota la pàgina i a dins posar-hi fons groc, dues col.lumnes de diferent amplada i una taula de 4 files i 4 col.lumnes i també un rètol de fontwork (com a l'exemple)
  31. 31. CAPÍTOL 6: IMATGES Recursos gràfics Com tot processador de text modern, OpenOffice.org Writer permet la inserció, dins del text escrit, de tot un seguit de recursos gràfics. En aquesta pràctica, en veurem els més bàsics. Imatges i marques d'aigua OpenOffice.org Writer permet la inserció de tres tipus d'imatges (depenent del seu origen): • Imatges escanejades (naturalment, necessita un escàner configurat al sistema). • Imatges importades directament des d'un fitxer gràfic. • Imatges “enganxades” directament des de la memòria temporal (copiades des d'un altre origen). En tots els casos, la imatge és inserida al document com un objecte i se'n podran manipular les seves propietats. 6.1 Treballant amb imatges i marques d'aigua • Recupereu el document planetesexteriors.odt • Assegureu-vos de ser a la primera pàgina i inseriu-hi (Insereix | Imatge | Des d'un fitxer…) el fitxer jupiter_gany • Dimensioneu-lo actuant sobre els punts sensibles, però sense deformar-ne les proporcions (és a dir, actueu sobre els punts de les cantonades i no sobre els punts centrats a les vores i amb la tecla majúscules premuda). • Col·loqueu la imatge al lloc que més us agradi. • Ajusteu la posició i la separació respecte al text circumdant (Menú de context | Gràfic… | Ajusta) com us sembli millor (per exemple, la separació de 0,4) • Repetiu el procés amb les pàgines i els fitxers següents: saturn_planet_large , uranus i neptune De vegades, pot interessar posar una marca d'aigua als fulls impresos. Writer permet fer-ho d'una forma molt fàcil. Conserveu el mateix fitxer planetesexteriors.odt que heu estat treballant i inseriu-hi una marca d'aigua. • Aneu al capdamunt del document. • Feu Insereix | Imatge | Des d'un fitxer… i trieu planetesaescala. • Ancoreu-lo a la pàgina (Menú de context | Àncora | A la pàgina). • Alineeu-lo al mig (Menú de context | Alineament | Base al mig). • Ajusteu-lo en segon pla (Menú de context | Ajusta | En segon pla). • Per acabar, poseu mode gràfic Filigrana a la Barra d'eines Imatge. • Deseu l'arxiu com a Exercici6_1_SOLUCIO OBSERVACIÓ: menú de context és el menú que s'obre en prémer el botó dret del ratolí
  32. 32. CAPÍTOL 7: CARTES I CORRESPONDÈNCIA Combinar correspondència Assistent per combinació de correspondència OpenOffice Writer ens proveeix d’una eina imprescindible com la Combinació per Correspondència. Començarem veient com treballar amb aquesta eina per mitjà del seu assistent, on haurem diversos passos de seguir per poder tenir finalment la combinació de correspondència acabada, el primer pas és la Selecció del Document Inicial, el segon pas és la Selecció del Tipus de Document, el tercer pas és la Inserció del Bloc d’ Adreces, el quart pas correspon al de Creació del Salutació, com a cinquè punt tenim el Ajust del Disseny, el sisè punt ens permetrà Edita el Document principal, el setè pas ens deixa Personalitzar els Documents de la combinació i com vuitè punt ens queda Guardar, Imprimir o Enviar la Correspondència. Després d’acabar amb l’assistent tindrem passem a crear un document amb camps per a la combinació de correspondència, per després executar l’assistent i així obtenir una combinació més personalitzada. Selecció de document inicial per combinar correspondència Abans de començar amb la selecció del document inicial hem d'executar l'assistent per combinar correspondència i per dur a terme l'obertura de l'assistent s'ha de seguir la següent seqüència d'execució: • Eines • Auxiliar de combinació de correu Tenim el següent quadre de diàleg: Podem utilitzar el document actual com a document base per a la combinació, també podem crear un document per a utilitzar amb la combinació de correspondència, una altra possibilitat és utilitzar un document antic per a la combinació. També hi ha la possibilitat de crear un document a partir d'una plantilla per a la combinació. I per últim ens deixa la possibilitat d'utilitzar un document inicial recentment guardat per a la combinació. Aquestes són totes les possibilitats de les quals podem obtenir un document inicial, i després passem a la següent secció.
  33. 33. Selecció del tipus de document En aquesta secció haurem d'especificar el tipus de document que crearem, però per aclarir- nos,veiem el quadre de diàleg corresponent a la selecció del tipus de document les opcions són dues: tipus carta o tipus missatge de correu electrònic, qualsevol dels dos tipus pot contenir una salutació i es pot personalitzar per a cada destinatari. Inserció del bloc d'adreces En aquesta secció veurem de com podem especificar els destinataris del document a combinar, així com el disseny del bloc d'adreces. Però per tenir una idea més detallada de les opcions mirem el quadre de diàleg corresponent: podem veure que aquesta dividit en quatre parts. La primera part ens permet seleccionar una llista d'adreces que desitgem utilitzar, aquestes dades s'utilitzaran per crear el bloc d'adreces,
  34. 34. si premem el botó Selecciona la llista d'adreces se'ns presentarà el següent quadre de diàleg: on podem seleccionar una llista d'adreces que ja tinguem o podem seleccionar una llista diferent i per això hem de prémer el botó Afegeix perquè ens aparegui el quadre de diàleg Obrir/Abrir on seleccionarem la nova llista d'adreces. Si no tenim cap llista d'adreces la podem crear i per això hem de prémer el botó Crear que ens obrirà el quadre de diàleg: tenim un model de llista d'adreces per defecte que podríem utilitzar o personalitzar depenent de les nostres necessitats, podem començar a entrar els nostres destinataris, prement el botó Nou aconseguirem tenir un registre nou buit per entrar les dades d'un altre destinatari, prement el botó Suprimeix aconseguirem eliminar el registre seleccionat, prement el botó Cerca aconseguirem trobar un registre o destinatari dins de la llista d'adreces, i prement el botó Personalitza podem crear una nova llista d'adreces amb els camps que nosaltres vulguem. Un cop tinguem seleccionada la llista d'adreces podrem filtrar-ne el contingut, això ho podem fer prement el botó Filtre on se'ns presentarà el quadre de diàleg: els filtres s'apliquen als camps de la llista, podem filtrar per un o més camps, hem de seleccionar el nom del camp a filtrar després la Condició que pot ser =, <,>, <>, <=,> =,buit, com, no buit, etc. i per últim el valor pel qual anem a filtrar; com a exemple podem dir que el nom del camp és cognoms, la condició és = i que el valor és Pérez, amb l'anterior aconseguirem tenir filtrada la llista per cognoms que siguin iguals a Pérez. Finalment ens queda definir la funcionalitat del botó Canvia la taula, si tenim el cas que trobem seleccionat una base de dades amb més d'una taula el botó s'activarà i esperarà que seleccionem una de les taules. A la segona part o divisió del primer quadre de diàleg d'aquesta secció especifiquem si el document tindrà un bloc d'adreces i fer el disseny del bloc d'adreces:
  35. 35. En la tercera i última part del primer quadre de diàleg que tenim en aquesta secció, podrem assignar els noms de camp lògic de disseny als noms de camp de la base de dades (si és el cas) Si tot va bé tindrem una vista prèvia del contingut del registre actual: Creació de la salutació per a la combinació de correspondència En aquesta secció podrem crear una salutació per a la combinació de correspondència, però per especificar una salutació en el nostre document hem de tenir algun camp a la nostra base de dades on es reflecteixi el gènere de la persona, com a exemple concret tenim el camp sexe on defineix clarament el gènere de la persona. La salutació el podrem personalitzar per a cada gènere. Presentarem la finestra de l'assistent on podrem definir les opcions de la salutació per a la combinació: la nostra primera opció és la de si el nostre arxiu ha de contenir una salutació, aquesta primera opció és un caixa de revisió que pot estar seleccionada o no, per poder utilitzar les opcions que segueixen hem de seleccionar-la. La segona opció ens permet afegir una salutació personalitzat al document de combinar correspondència, si es vol utilitzar la salutació predeterminat només hem de desactivar la caixa de revisió, per poder utilitzar les opcions que segueixen anem a seleccionar la caixa de revisió Insereix una salutació personalitzada En la tercera opció podrem seleccionar la salutació personalitzada per a un destinatari femení. Si de la selecció no trobem una salutació podrem crear-ne una de nova a través del botó Nou La quarta opció és pràcticament igual a l'anterior, l'únic que canviaria seria el gènere de la persona. Per tant no ho detallarem. Així passem a la cinquena opció on s'ha d'especificar un camp de la llista d'adreces per poder diferenciar el gènere de la persona, per aquest cas només hem d'especificar el nom del camp i després el valor del camp que indica el gènere del destinatari. Només demana especificar el gènere femení.
  36. 36. L'opció que segueix és una de les últimes i ens permetrà definir una salutació general i predeterminat en el cas que no es troba personalitzat la salutació. Veiem també que se'ns mostra una vista prèvia de la salutació en el quadre de llista Previsualització Finalment podrem assignar els noms de camp lògic de disseny als noms de camp de la base de dades per al nostre salutació. Amb això acabem de definir la nostra salutació per a la combinació de correspondència i passarem a veure l'ajust del disseny en la següent secció. Ajust del disseny En aquest pas de la combinació de correspondència veurem la manera d'especificar l'ajust dels blocs d'adreces i les salutacions en els documents. Per començar mostrarem la finestra que ens permetrà modificar aquestes opcions: podrem definir la posició del bloc d'adreces desplaçant cap a l'esquerra i / o cap baix, els canvis es realitzen modificant els valors que es troben en els quadres si clickem l'opció alinear. També podrem modificar la posició de la salutació, això ho podrem fer prement els botons Amunt o Avall segons ens convingui. Una vegada tenim definida la posició de la salutació ja podem continuar. Edició del document principal En aquesta part de la combinació de correspondència podrem utilitzar una vista prèvia als documents i editar el document principal que modificarà a tots els altres documents combinats, per a una millor comprensió passem a mostrar la finestra que ens permetrà treballar amb l'edició del document principal: la primera part de la finestra ens permet obtenir una vista prèvia d'un altre document per a això només hem de prémer clic a les fletxes, la segona part de la finestra ens permetrà editar el document principal, els canvis realitzats en aquest document quedaran plasmats en els documents combinats. Després de les modificacions necessaris podrem passar al següent pas de la combinació, només hem de prémer el botó Següent
  37. 37. Personalitzar els documents per combinar correspondència En aquesta secció podrem personalitzar cada un dels documents combinats, anem a mostrar la finestra que ens permetrà treballar amb la personalització: la primera secció d'aquesta finestra ens deixa editar el document individualment, la segona secció ens permet buscar alguna coincidència a tots els documents combinats per poder editar posteriorment. Un cop tinguem totes les modificacions realitzades podrem passar l'últim pas de la combinació de correspondència. Guardar, imprimir o enviar el document En aquesta última secció de la combinació hem d'especificar les opcions de sortida dels documents, abans d'explicar cada una de les opcions (Guardar Imprimir o enviar) anem a mostrar la finestra principal: en la primera divisió de la finestra podem veure les opcions disponibles. La primera opció de nom Desa el document inicial ens guardarà els documents combinats en el document actual després de prémer el botó Desa el document inicial. La segona opció de nom Desar document combinat ens presentarà les següents sub opcions: les opcions principals són dues, la primera ens permet guardar la combinació com a únic document, la segona ens permet guardar la combinació en documents individuals, igualment per a les dues opcions anteriors podem definir un rang dels documents combinats. Per a qualsevol de les dues opcions s'ha d'especificar el nom/s del/s fitxer/s quan premem el botó Desa els documents La tercera opció Imprimir document combinat i la quarta opció és Envia el document combinat com a correu electrònic.
  38. 38. Camps per a la combinació de correspondència Com a últim punt deixem els camps per a la combinació de correspondència, és convenient inserir en el document per després invocar l'assistent de combinació de correspondència. Per inserir un camp de combinació de correspondència hem de seguir els següents passos: • Insereix • Camps • Altres Tenim el quadre de diàleg i veiem que se'ns presenta la fitxa (pestanya) Base de dades del quadre de diàleg Camps, on podrem seleccionar el tipus de camp, la base de dades i d'aquestes els camps a inserir. Els camps que s'insereixin al document ho faran en la posició actual del cursor. Quan tinguem inserits els camps necessaris al document podrem utilitzar l'assistent de combinació de correspondència. 7.1 Combinem una carta tipus amb una base de dades d'adreces
  39. 39. CAPÍTOL 8: INDEXS Índex de continguts Un índex de contingut és un llistat dels títols d'un document amb la indicació dels números de pàgina. La manera més senzilla de configurar un document per un índex de continguts és utilitzar els estils Encapçalament 1, Encapçalament 2… per als temes que es vulgui que apareguin a l'índex de continguts. Creació d'un índex de continguts Per crear un índex de continguts cal seguir els següents passos: • Situar el punt d'inserció en el lloc on es vol inserir l'índex de continguts. • Escollir l'ordre Insereix | índexs i taules | Índexs i taules … • En la pestanya Índex / Taula: • Escriure el títol de l'índex de continguts al requadre Títol. • Seleccionar l'opció Índex de contingut en el desplegable Tipus. • En el desplegable Crea un índex/una taula / Per a, escollir Tot el document. • A la casella Avalua fins al nivell, escollir el nivell màxim d'Encapçalament que s'avaluarà per crear l'índex de continguts. • Un cop seleccionades les opcions adients… • Al costat de l'opció Esquema, fer clic al botó que hi ha. • Del quadre que surt heu de comprovar que cada nivell té assignat l'estil corresponent. • Prémer el botó d'Acord. Actualitzar un índex de continguts Si canvia el document de manera que afecti l'índex de continguts, es pot actualitzar de la manera següent: ✗ Situeu el cursor en qualsevol part de l'índex de continguts. ✗ Premeu el botó dret del ratolí i seleccioneu l'opció Actualitza l'índex o la taula. També es pot aconseguir amb l'opció Eines | Actualitza | Tots els índexs i taules.
  40. 40. 8.1 Generar un índex amb els títols de l'exercici8_1 ✗ Seleccionar tot el text ✗ Posar en arial 8 la lletra ✗ Modificar encapçalament 1 amb lletra arial 11 negreta i encapçalament 2 amb lletra arial 10 negreta cursiva ✗ Seleccionar CAPÍTULO (majúscules) amb encapçalament 1 ✗ Seleccionar Artículo amb encapçalament 2 ✗ Crear índex de continguts anomenat LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ✗ Modificar els estils corresponents a lletra ARIAL (deixar si es vol la grandària que tenen) ✗ Guardar el document com a Exercici8_1_SOLUCIO.odt 8.2 Seguir els següents passos: ✗ Recupereu el document Exercici8_2.odt del mòdul 2 que heu realitzat i donat format. ✗ Comproveu que tots els títols, subtítols i subapartats estiguin amb els estils encapçalament 1, encapçalament 2… ✗ Situeu-vos a l'inici del document i feu un salt de pàgina. ✗ En la primera plana, creeu un índex de continguts. ✗ Guardeu el document com a Exercici8_2_SOLUCIO.odt.
  41. 41. CAPÍTOL 9: TAULES DE CÀLCUL, CALCULAR EN UNA TAULA Taules de càlcul Una taula també es pot comportar com un full de càlcul i les cel·les es referencien com A1, A2, B1, B2, etc. La lletra representa la columna i el número representa la fila. A B C 1 A1 B1 C1 2 A2 B2 C2 3 A3 B3 C3 La funció Taula | Fórmula (o bé la tecla de funció F2) permet inserir fórmules. En cridar-la, apareix una barra d'eines, simulant un full de càlcul, que permet entrar una fórmula a la cel·la seleccionada. Les fórmules s'escriuen a la mateixa barra d'eines i segueixen uns criteris similars al full de càlcul, tenint present que les cel·les es referencien amb els caràcters ”<” i ”>”. És important tenir present que els noms de les cel·les s'escriuen en majúscules. 9.1 Exercici • Creeu una taula de 4 columnes i 15 files. • Situeu el cursor en la cel·la A5. • Crideu la funció Taula | Fórmula. • A la barra de funcions, escriviu =2+3 i confirmeu prement la tecla de retorn. • Ara situeu el cursor en la cel·la B8. • Crideu la funció Taula | Fórmula. • A la barra de funcions, escriviu =12*<A5> i confirmeu prement la tecla de retorn. • Situeu el cursor en la cel·la A10 i escriviu el nombre 6, en la cel·la A11 escriviu el nombre 3, en la cel·la A12 el 9, en la A13 el 2 i en la A14 el 12. • Situeu el cursor en la cel·la A15. • Crideu la funció Taula | Fórmula. • A la barra de funcions escriviu =sum<A10:A14> i confirmeu prement la tecla de retorn i guardar com a Exercici9_1_SOLUCIO
  42. 42. En el document següent teniu escrites les possibilitats d'escriure una funció (com podreu veure, són força àmplies): taules funcions.odt Les possibilitats a l'hora d'escriure una funció són les següents: Operacions bàsiques de càlcul: OPERACIÓ ESCRIURE QUÈ FA EXEMPLE Suma + Calcula la suma <A1> + 8 Resta - Calcula la diferència 10 - <B5> Multiplicació MUL o * Calcula el producte 7 MUL 9 Divisió DIV o / Calcula el quocient 100 DIV 15 Operacions bàsiques del submenú: OPERACIÓ ESCRIUR E QUÈ FA EXEMPLE Suma SUM Calcula la suma de l'àrea seleccionada. SUM <A2:C2> Arrodonir ROUND Retorna un nombre arrodonit a la quantitat especificada de decimals 23,963 ROUND 2 (retorna 23,96) Percentatge PHD Calcula un percentatge 10 + 15 PHD (retorna 10,15) Arrel SQRT Calcula l'arrel quadrada SQRT 36 (retorna 6,00) Potència POW Calcula la potència 2 POW 9 (retorna 512,00) Operadors: Es poden inserir diversos operadors a l'hora d'escriure una fórmula: OPERADOR ESCRIURE QUÈ FA EXEMPLE Separador de llista | Separa els elements d'una llista MIN 10|20|50|<C6>|<A2:B6>|20 Igual EQ o == Verifica si els valors especificats són iguals. Retorna 1 (cert) o 0 (fals) <A1> EQ 2 (retorna 1, en cas que el contingut de A1 sigui igual a 2) No igual NEQ o != Verifica la desigualtat entre els valors especificats. Retorna 1 o 0 <A1> NEQ 2 (retorna 0 -fals-, si el contingut de A1 és igual a 2) Menor o igual LEQ Verifica si els valors són menors o iguals que l'especificat. Retorna 1 o 0 <A1> LEQ 2 (retorna 1 si el contingut de A1 és menor o igual que 2) Major o igual GEQ Verifica si els valors són o no majors o iguals que l'especificat. Retorna 1 o 0 <A1> GEQ 2 (retorna 1 si el contingut de A1 és major o igual que 2) OPERADOR ESCRIURE QUÈ FA EXEMPLE Menor L Verifica si els valors són menors que l'especificat <A1> L 2 (retorna 1 si el contingut de A1 és menor que 2) Major G Verifica si els valors són més grans que l'especificat <A1> G 2 (retorna 1 si el contingut de A1 és major que 2) O lògic OR Comprova l'O lògic 0 OR 0 (retorna 0 -fals-) O lògic exclusiu XOR Comprova l'expressió lògica O exclusiva 1 XOR 0 (retorna 1 -cert-) I lògic AND Comprova l'expressió lògica I 1 AND 2 (retorna 1 -cert-) NO lògic NOT Comprova el NO lògic NOT 1 (-cert-) (retorna 0 -fals-) Funcions estadístiques: FUNCIÓ ESCRIURE QUÈ FA EXEMPLE Promig MEAN Calcula la mitjana aritmètica dels valores especificats. MEAN 10|30|20 (retorna 20,00) Valor mínim MIN Calcula el valor mínimo d'una àrea o llista MIN 10|30|20 (retorna 10,00) Valor màxim MAX Calcula el valor màxim d'una àrea o llista MAX 10|30|20 (retorna 30,00) Funcions trigonomètriques: FUNCIÓ ESCRIURE QUÈ FA EXEMPLE Sinus SIN Calcula el sinus en radiants SIN (PI/2) Cosinus COS Calcula el cosinus en radiants COS 1 Tangent TAN Calcula la tangente en radiants TAN <A1> Sinus d'arc ASIN Calcula el sinus d'arc en radiants ASIN 1 Cosinus d'arc ACOS Calcula el cosinus d'arc en radiants ACOS 1 Tangent d'arc ATAN Calcula la tangent d'arc en radiants ATAN 1
  43. 43. Les fórmules es poden copiar i cal tenir present que les referències són relatives (és a dir, que si copieu la funció =SUM 12+<A3> a la cel·la de la dreta, la fórmula que hi apareixerà serà =SUM 12+<B3>) i s'actualitzen automàticament. L'opció de Taula | Format numèric… per a l'entrada de fórmules permet definir el tipus de format: decimal, monetari, percentual…o el nombre de decimals que apareixeran, si els milers han d'anar separats per un punt i si els negatius han d'aparèixer en vermell. Aquest format també es pot aplicar en l'entrada de valors numèrics com a fórmula. Inserir un full de càlcul Si amb el tractament de les taules numèriques que fa l'OpenOffice.org Writer no en tenim prou, també hi ha la possibilitat d'inserir qualsevol objecte OLE que hi hagi registrat al sistema, entre els quals un full de càlcul d'OpenOffice.org Calc. Per inserir un full de càlcul, tan sols cal cridar Insereix | Objecte | Objecte OLE… i seleccionar un objecte del tipus Full de càlcul de l'OpenOffice.org.2.1; el full inserit es mostra com a full de càlcul quan està seleccionat i activat i com a objecte quan no ho està. Els fulls d'OpenOffice.org Calc inserits en un document d'OpenOffice.org Writer són veritables fulls de càlcul, amb tota la complexitat i potència que això comporta.
  44. 44. 9.2 El següent exercici el podeu fer amb una taula o inserint un full de càlcul: Creeu una taula amb les següents dades: Creeu una taula de 4 columnes i 7 files i entreu la informació anterior. Afegiu una fila per les mitjanes de cada matèria: Situeu-vos a una cel·la de l'última fila i inseriu-ne una de nova . Situeu-vos a la primera cel·la de l'última fila i escriviu Mitjanes. Situeu-vos a la cel·la següent (matèria Català) i demaneu Taula | Fórmula… Escriviu =MEAN(<B2:B7>). Demaneu Taula | Format numèric… A Categoria, seleccioneu Número i poseu dos decimals (veureu que, a Codi de format, hi apareix escrit 0,00). Premeu el botó d'Acord. Observeu-ne el valor obtingut. Feu el mateix per a les mitjanes de les altres dues matèries. Afegiu una fila que informi del valor màxim de cada matèria: Afegiu una fila més a la taula i escriviu Valor màxim a la primera cel·la. Situeu-vos en la cel·la següent i demaneu Taula | Fórmula… A la barra de fórmules, escriviu: =MAX(<B2:B7>). Demaneu Taula | Format numèric… A Categoria, seleccioneu Número i poseu dos decimals. Premeu el botó d'Acord. Feu el mateix per als valors màxims de les altres dues matèries. Afegiu una fila que indiqui el valor mínim de cada matèria: Procediu com abans. Utilitzeu la fórmula =MIN(<B2:B7>) Afegiu una columna que informi de la mitjana de cada alumne: Afegiu una columna més al final de la taula i escriviu Mitjanes a la primera casella de la columna. A la casella corresponent al primer alumne, inseriu la fórmula =MEAN(<B2:D2>). Copieu la fórmula als altres alumnes. Deseu el document amb el nom Exercici9_2_SOLUCIO.odt.

×