Al·legacions multa peatges art 153 RGC

1,167 views

Published on

Si has rebut una multa per participar a la campanya del #novullpagar, per suposada infracció de l'artícle 153 del Reglament General de Circulació, pots fer servir aquest model d'al·legacions.

Recorda que tens 20 díes per a presentar-les, des de que reps la notificació de la multa. I que has de quedar-te una còpia ambsegell de registre, quan les presentes.

Pots fer-ho per correu certificat, dus l'original i còpia en sobre obert, et segellaran la còpia i l'envies.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,167
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Al·legacions multa peatges art 153 RGC

  1. 1. A l’atenció del Cap del Servei Territorial de Trànsit de València PREFECTURA PROVINCIAL DE TRÀNSIT C/ MORA DE RUBIELOS S/N 46007 VALÈNCIA Expedient Sancionador Número: . . . . . . . . . . . .En .............................., major d’edat, en nom propi, amb domicili al carrer................................., del municipi de ............................ (CP .............), proveït dedocument d’identitat núm. .............................., davant d’aquesta Administraciócomparec i com sigui més procedent en dret MANIFESTO:Que de conformitat amb l’article 12.1 del Reial Decret 320/1994, de 25 de febrer,que aprova el Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit,circulació de vehicles a motor i seguretat vial, i en no estar conforme amb el relatdels fets descrits ni amb la sanció proposada de la denúncia interposada com aconductor del vehicle .........................., matrícula ..........................., passo aevacuar el tràmit conferit en base a les següents: AL·LEGACIONSPRIMERA. MANCA DE DETERMINACIÓ DELS FETS QUE DONEN LLOC ALA SANCIÓ.En el present procediment sancionador es realitza la imputació d’uns fets que nosón prou exactes ni descriptius de la presumpta conducta realitzada. En el cosde la denúncia s’especifica que el fet constitutiu de la infracció és: “Incomplir laprohibició establerta en el senyal corresponent (R-200) al reanudar la marxasense haver complert la prescripció de peatge que el senyal estableix”. 1
  2. 2. Nego en aquest sentit la comissió de la infracció en tant que no especifica quinssón els fets exactes realitzats, i per tant s’està vulnerant el principi constitucionalde defensa perquè no es pot rebatre allò que no s’especifica, al no establir-se enla descripció dels fets quin ha estat aquest incompliment, ni quina ha estat l’accióconcreta que s’ha infringit i que se suposa que estableix el senyal.L’article 5 del Reglament del procediment sancionador en matèria de trànsit,circulació de vehicles a motor i seguretat vial, especifica que a la denúncia s’had’incloure una relació circumstanciada del fet. En aquest context, en la denúnciasobre la qual emeto aquestes al·legacions, no s’especifica quins han estat elsfets que donen lloc a la mateixa, limitant-se a exposar que s’ha infringit unsenyal, però no de quina manera; segons la denúncia, el meu vehicle no es vaaturar al veure el senyal?És per això que, sense més dades resulta impossible contrarestar la versió delsfets que dóna el denunciant, si no s’especifica a la denúncia enviada, i per tant,el menys teniment que això suposa del principi de defensa, aconsellaria l’arxiuimmediat de la mateixa.SEGONA. VULNERACIÓ DEL PRINCIPI DE LEGALITAT I TIPICITAT.De forma subsidiària, i si el que entén aquest òrgan sancionador, que noespecifica, és que l’acció infractora va ser el no realitzar el pagament del peatge,caldria manifestar, en primer lloc, que no hi ha prova de que això sigui així,prevalent en aquest sentit el principi de presumpció d’innocència que had’imperar en tot procediment sancionador.Per altra banda, s’informa en la denúncia que la mateixa ha estat realitzada deforma voluntària, sense cap més dada ni informació, i no inclou en aquest sentitel contingut que preveu l’abans citat article 5 del Reglament del procéssancionador referent a aquest tipus de denúncies, a les que s’han d’acompanyarles dades de la persona denunciant. He d’entendre, doncs, que no ha estat unaautoritat la que ha redactat la denúncia, i per tant, sense saber més dades, 2
  3. 3. difícilment puc rebatre la imputació d’uns fets si no se’m diu qui ha estat lapersona que m’ha denunciat i en quines circumstàncies.En primer lloc, cal determinar quins són els preceptes legals i reglamentaris enquè es basa la sanció inicialment proposada, i que són:1) Reglament General de Circulació, Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre: “Article 153. Senyals de restricció de pas. Els senyals de restricció de pas, per als qui se’ls trobin de cara en el sentit de la seva marxa i a partir del lloc en el qual estan situats, prohibeixen o limiten l’accés dels vehicles en la forma que es detalla a continuació: R-200. Prohibició de passar sense detenir-se. Indica el lloc on és obligatori aturar-se per la proximitat, segons la inscripció que contingui, d’un punt de duana, de policia, de peatge o un altre, i que després d’aquests pot haver- hi instal·lats mitjans mecànics de detenció. En tot cas, el conductor que s’hagi aturat així no pot reprendre la marxa fins que hagi complert la prescripció que estableix el senyal. (...)”2) Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel que s’aprova el text articulat de la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial. “Article 65. Quadre general d’infraccions. 3. Són infraccions lleus les comeses contra les normes que contenen aquesta Llei i els reglaments que la despleguen que no es qualifiquin expressament com a greus o molt greus en els apartats següents. (...)” “Article 67 Sancions 3
  4. 4. 1. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de fins a 100 euros; les greus, amb multa de 200 euros; i les molt greus, amb multa de 500 euros. (...)”Doncs bé, la meva actuació en cap cas incompleix l’article153 citat anteriorment,perquè el dia dels fets denunciants, vaig aturar-me al peatge tal i com indicava elsenyal R-200, i no vaig reiniciar la marxa fins que no vaig complir allò prescrit alsenyal, i que era aturar-me.L’article 153 del Reglament General de Circulació prohibeix passar sense aturar-se davant el senyal “R-200” que indica el lloc on és obligatori aturar-se per laproximitat de peatge. Aquest article estableix que el vehicle aturat no podràreprendre la marxa fins que hagi complert la prescripció que estableix el senyal.Tenint en compte que aquest senyal únicament obliga a aturar-se, i no a pagar,el fet de passar sense pagar el peatge, havent-se aturat prèviament, no potimplicar l’incompliment d’aquest article 153 RGC.La dubtosa aplicabilitat d’aquesta norma per part de l’administració s’ha fetevident en les declaracions de persones de reconeguda trajectòria en l’àmbitjurídic com el President de la secció de Dret de la Circulació de l’Il·lustre Col·legid’Advocats de Barcelona, que s’hi ha manifestat en contra, o entitats amb prouconeixement sobre la normativa de trànsit com el Sindicat de Policies deCatalunya (SPC), que han afirmat que “No hi ha cap senyal al codi de lacirculació que obligui els conductors a pagar un peatge, sinó que es tracta d’unincompliment contractual entre l’usuari i la concessionària de l’autopista. L’únicsenyal legislat és l’R-200, de prohibició de passar sense parar. L’obligatorietat ésde parar, no d’abonar el peatge. Per tant, en cap cas sinfringeix el codi decirculació. I si no hi ha cap norma en el Reglament General de Circulació quedigui que no pagar el peatge sigui una infracció, els mossos no poden denunciarcom a infracció de trànsit un fet que no és sancionable”.Per tant, els fets tal i com van succeir no són constitutius de cap de lesinfraccions previstes a la normativa de trànsit, per la qual cosa no corresponimposar cap tipus de sanció. 4
  5. 5. En virtut del principi de presumpció d’innocència que informa el procedimentsancionador, correspon a l’Administració provar la meva culpabilitat, és a dir,provar que són certs els fets denunciats, així com l’element subjectiu de l’injustdel saber i voler cometre una infracció.Tenint en compte doncs, que és evident la dubtosa aplicabilitat de la norma queutilitza l’Administració per imposar una sanció administrativa per l’impagament depeatges, aquesta activitat sancionadora pot vulnerar el principi d’interdicció del’arbitrarietat dels poders públics previst a l’article 9 CE, i el principi segons elqual ningú pot ser sancionat per accions que en el moment de produir-se noconstituïen infracció, previst a l’article 25 CE.Aquest principi constitucional està recollit a la Llei 30/92, de 26 de novembre, enel seu article 127 i següents: Article 129 Principi de tipicitat “1. Només constitueixen infraccions administratives les vulneracions de lordenament jurídic previstes com a tals infraccions per una llei, sense perjudici del que disposa per a lAdministració local el títol XI de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del règim local.”És per tot això que la meva conducta no pot subsumir-se a la infracció de l’article153 RGC, cal declarar la nul·litat de la resolució notificada, i procedir a l’arxiu delpresent expedient administratiu sancionador.TERCERA. MANCA DE PRESUMPCIÓ DE VERACITAT DELS FETSDENUNCIATS. 5
  6. 6. Com ja he indicat, i d’acord amb el que se’m comunica a la denúncia, no ha estatun agent de l’autoritat sinó un particular qui ha posat de manifest els fets quesuposadament han motivat l’inici del procediment sancionador. En aquest sentit,i tenint en compte aquesta circumstància, en la notificació de la denúncia nos’especifica el contingut que es preveu a l’article 5 del reglament sancionador,quan prescriu que a les denúncies haurà de constar el nom, la professió i eldomicili del denunciant.Per tant, el fet de no constar la identificació del denunciant tal i com ordena elreglament sancionador, constitueix una clara vulneració de la norma i em situaen una clara indefensió a l’hora de contrarestar els arguments al·legats decontrari. Com a denúncia voluntària, és a dir, no feta per agent de l’autoritat, elsfets exposats a l’acta de denúncia no gaudeixen de la presumpció de veracitatprevista a l’article 75 de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor iseguretat vial, per no haver estat comprovats directament per l’agent del’autoritat denunciant, i cap agent de l’autoritat pot donar fe pública d’uns fetsdels quals no ha estat testimoni directe, raó per la qual s’ha de provar la sevaveracitat i en el present expedient no hi ha cap tipus de prova dels fetsdenunciats.Per tant, en virtut del principi de presumpció d’innocència que informa elprocediment sancionador, correspon a l’Administració provar la meva culpabilitat,és a dir, provar que són certs els fets denunciats, així com l’element subjectiu del’injust del saber i voler cometre una infracció.QUARTA. MANCA DE NOTIFICACIÓ DE LA DENÚNCIA.En cas que la persona denunciant s’hagués considerat autoritat, hauria d’havernotificat la denúncia en el mateix moment, tal i com estableix l’article 76 de la Lleisobre trànsit. Tenint en compte que el denunciant en cap moment em va notificarla denúncia, ni tan sols em va informar que procediria a denunciar-me, ésevident que ni la persona denunciant es considerava en el moment de ladenúncia com a autoritat. 6
  7. 7. A tot això cal afegir que l’apartat 3 de l’article 137 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, -inclòs al seu capítol II del Títol IX on es regula amb caràcter generalla potestat sancionadora de l’Administració- diu: " 3. Els fets constatats perfuncionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat, i que es formalitzen enun document públic que observa els requisits legals pertinents, tenen valorprobatori sense perjudici de les proves que els mateixos administrats puguinassenyalar o aportar en defensa dels drets o interessos respectius."Així doncs, fins i tot en el cas que es considerés com a autoritat la personadenunciant, hauria d’haver formalitzat en document públic la denúncia, observantels requisits legals pertinents, per poder entendre que tenen valor probatori elsfets establerts a la denúncia.Al present procediment, tenint en compte que no s’ha notificat l’acta de denúncia,no consta a aquesta part que es compleixin els requisits legals de la denúnciaestablerts als articles 4 i següents del Reglament del procediment sancionadoren matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, aprovat pelReial decret 320/1994, de 25 de febrer.L’incompliment d’aquests requisits legals provoca la nul·litat de la denúncia.CINQUENA. DEGUT COMPLIMENT DE L’ARTICLE 153 DEL REGLAMENTGENERAL DE CIRCULACIÓ.La meva actuació el dia dels fets denunciats no va comportar l’incompliment decap norma de trànsit.L’article 153 del Reglament General de Circulació preveu la prohibició de passarsense detenir-se quan es troba un senyal de restricció de pas. Concretament elsenyal que se suposa que s’ha infringit és el R-200 que indica el lloc on ésobligatori aturar-se per la proximitat amb un peatge i segons el que estableixaquest mateix article, “en tot cas, el conductor que s’hagi aturat així no potreprendre la marxa fins que hagi complert la prescripció que estableix el senyal”. 7
  8. 8. Tenint en compte doncs, que la prescripció que estableix el senyal, és lad’aturar-se, el conductor no pot reprendre el marxa fins que hagi complert laprescripció d’aturar-se. En cap cas es pot considerar que el senyal R-200 portiimplícita l’obligació de pagar el peatge, perquè: 1. No es diu explícitament en cap norma del codi de circulació, per la qual cosa en virtut del principi de tipicitat previst a l’article 129 de la llei 30/1992, no es pot fer una interpretació extensiva de la norma sancionadora. 2. Es tracta dun senyal dobligació d’aturar-se, al que shi afegeix la paraula PEATGE per indicar el motiu de la detenció. 3. En els peatges de recollida de tiquets també hi ha aquest senyal de peatge i no hem de pagar, simplement recollir el tiquet i continuar la marxa. 4. Les empreses concessionàries de les autopistes admeten que els vehicles passin pel peatge sense pagar si el seu conductor signa un reconeixement de deute amb la concessionària, constituint així el naixement d’una obligació entre el conductor i la empresa concessionària.El fet d’adherir-me a la campanya #novullpagar i no abonar el peatge no és encap cas constitutiu de la infracció prevista a l’article 153 del Reglament Generalde Circulació, que res diu sobre el fet de pagar o no el peatge, si no únicamentsobre com actuar davant un senyal que obliga a aturar-se.En definitiva, la meva actuació el dia dels fets denunciats va ser totalmentrespectuosa amb les normes de trànsit i per tant no és constitutiva d’infracció. Sila conducta sancionada no és típica, ja que en cap moment pot subsumir-se enla infracció sancionable especificada en la normativa citada anteriorment, ni enuna infracció de cap altra norma administrativa, no és possible imposar cap tipusde sanció, i per tant cal declarar la nul·litat de la resolució notificada i procedir al’arxiu del present expedient administratiu sancionador.SISENA. RELACIÓ CIVIL PRIVADA ENTRE LES PARTS. 8
  9. 9. L’ús de l’autopista i el pagament del peatge és una relació contractual entrel’empresa concessionària i l’usuari i per tant regulada pel dret civil.Així doncs, en el cas que fos cert que m’hagués negat a pagar el peatge,únicament podria considerar-se que s’ha incomplert una obligació contractual decaràcter privat entre les parts. I per tant aquest incompliment únicament podriadonar lloc a reclamacions de caràcter civil.L’impagament del peatge no hauria estat motiu suficient com perquè l’empresaconcessionària m’obstaculitzés el pas, l’obstaculitzés a la resta de conductors, iparadoxalment m’imputés a mi la infracció d’entorpiment del trànsit.A això cal afegir que un element que prova que l’impagament d’un peatge no potser objecte de sanció perquè aquest fet no està regulat a l’ordenament jurídiccom a infracció, és que fins i tot les empreses concessionàries de les autopistesadmeten que el vehicle passi pel peatge sense pagar si el seu conductor signaun reconeixement de deute amb la concessionària constituint així el naixementd’una obligació entre el conductor i la empresa concessionària. Però en cap casel conductor no pot ser denunciat per no pagar el peatge, perquè no hi ha capnorma que n’estableixi una sanció.Si realment el fet de no pagar un peatge fos constitutiu d’infracció, ho seriaindependentment del reconeixement de deute per part del conductor. De fet, desde que existeixen les vies de pagament, hi ha hagut conductors que, permúltiples circumstàncies, no han pogut fer front al pagament de l’import delpeatge, i amb la simple signatura d’un document de reconeixement de deute,se’ls ha deixat continuar la marxa sense ser denunciats. I aquest reconeixementde deute ha comportat un temps d’espera que mai ha resultat en una obstruccióde la circulació.Per tant, la imputació d’una infracció únicament a aquells conductors que no hanreconegut un deute amb la concessionària, constitueix una manipulació de lanorma de trànsit i un frau de llei, perquè s’utilitza la norma únicament perquè untercer pugui treure’n un benefici, en aquest cas, perquè l’empresaconcessionària de la via de peatge pugui cobrar el peatge. 9
  10. 10. Tenint en compte aquestes consideracions, el funcionari/a o funcionaris/ries quedonessin cobertura a una resolució sancionadora en base als fets que esdenuncien, podrien ser presumptes autors/es d’un delicte de prevaricacióadministrativa de l’article 404 del Codi Penal, castigat amb una penad’inhabilitació especial per a treball o càrrec públic de set a deu anys.SETENA. VULNERACIÓ DEL PRINCIPI DE SEGURETAT JURÍDICA I DELDRET DE DEFENSA.A tot l’exposat, és precís afegir que la Direcció General de Trànsit, davant elsmateixos fets, considera que s’infringeix l’article 2.1 del Reglament General deCirculació o fins i tot l’article 9 de la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor iseguretat vial, però no l’article 153 del Reglament General de Vehicles.Aquesta divergència de criteris entre el Servei Català de Trànsit i la DireccióGeneral de Trànsit, provoquen una situació d’inseguretat jurídica al ciutadà, queno pot conèixer si la seva actuació és o no objecte d’infracció i en el seu cas, dequin tipus d’infracció i amb quin tipus de sanció aplicable.La qualificació jurídica diferent d’un mateix fet suposa la vulneració del principide seguretat jurídica reconegut a l’article 9.3 CE, la qual cosa genera unalimitació del dret de defensa dels ciutadans i per tant la infracció de l’article 24CE, la qual cosa provoca que la denúncia sigui nul·la de ple dret.VUITENA. VULNERACIÓ DELS PRINCIPIS RECTORS DE L’ACTIVITAT DEL’ADMINISTRACIÓ.Una possible resolució sancionadora en el present expedient administratiusancionador vulneraria els principis rectors de l’activitat de l’administració, talscom els previstos a l’article 3.1 i 5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, queestableix: 10
  11. 11. “1. Les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret. Han de respectar, igualment, en la seva actuació els principis de bona fe i de confiança legítima.” “5. En les seves relacions amb els ciutadans, les administracions públiques actuen de conformitat amb els principis de transparència i de participació.”NOVENA. SUBSIDIÀRIAMENT, MANCA DE PROPORCIONALITAT DE LASANCIÓ.Subsidiàriament, en el supòsit improbable que no es tingui en compte la peticiód’arxiu del present expedient, i atès que la sanció proposada infringeix el principide proporcionalitat inherent al procediment administratiu sancionador i els criterisde graduació de les sancions establerts a l’article 131 de la Llei 30/1992, de 26de novembre, sol·licito que es redueixi la sanció proposada.L’actuació de l’òrgan sancionador ha de circumscriure’s als criteris objectius pergraduar correctament la sanció que s’ha d’imposar, per tal que no suposi unexercici incorrecte de discrecionalitat per part seva.La justa proporcionalitat entre la sanció i les circumstàncies objectives isubjectives concurrents a la infracció que es sanciona constitueix un principideclarat reiteradament per la jurisprudència, l’aplicació de la qual, al dretadministratiu sancionador, no implica la substitució de les facultatsadministratives, si no simplement la correcció de l’excés legal que suposaexercitar la discrecionalitat més enllà d’allò en què consisteixen els fetsdeterminants de l’acte administratiu, que són els que delimiten i acoten l’àmbitpropi dels poders discrecionals de la graduació de la sanció i assenyalen ladiferència entre el correcte exercici d’aquests i l’arbitrarietat (STS de 10 de juliolde 1985). 11
  12. 12. Així doncs, cal procedir subsidiàriament a la reducció de la sanció proposada perbé que el fet denunciat no implica cap tipus de perill per la seguretat del trànsit,és totalment intranscendent i no pot considerar-se com a greu.DESENA. PROPOSICIÓ DE MITJANS DE PROVA.Per tal de demostrar les afirmacions anteriorment manifestades en aquest escrit,i sens perjudici de les actuacions que es practiquin d’ofici per l’òrgan instructorcompetent, es proposa la pràctica dels següents mitjans de prova:- Testifical, consistent en la declaració d’en «NOM_TESTIMONI», amb domicili al carrer «DOMICILI_TESTIMONI», com a testimoni dels fets imputats, el quals pot donar raó dels fets imputats pel seu coneixement directe dels mateixos, essent interrogat de la certesa dels següents EXTREMS: - Si el conductor/a del vehicle ...................., ..........................., el dia dels fets va aturar-se davant la guixeta del peatge situat a la carretera ................., quilòmetre ................. - Si el conductor/a d’aquest vehicle, el dia dels fets, va reiniciar la serva marxa quan es va procedir a aixecar la barrera del peatge i el senyal lluminós es trobava amb el disc verd.- Ratificació de la persona denunciant per tal que es ratifiqui o en el seu cas rectifiqui els fets que han motivat la iniciació d’aquest expedient, i determini: 1. Si la persona denunciada era la conductora del vehicle. 2. Si aquest vehicle va procedir a aturar-se davant la guixeta del peatge. 3. Si el conductor/a d’aquest vehicle va pagar l’import del peatge. 4. Quin import corresponia pagar pel peatge al conductor/a d’aquest vehicle. 12
  13. 13. 5. Si el vehicle citat va reiniciar la marxa una vegada es va aixecar la barrera del peatge i es va posar el disc del senyal lluminós de color verd.Per tot l’exposat,DEMANO A AQUEST ORGANISME que tingui per presentat el present escrit,l’admeti, i una vegada realitzats tots els tràmits processals oportuns, prèviapràctica de les proves proposades es dicti una RESOLUCIÓ ON S’ACORDIL’ARXIU DE L’EXPEDIENT NÚMERO ............................. iniciat o quesubsidiàriament, en el supòsit de no estimar la petició d’arxiu formulada, esredueixi la sanció inicialment proposada per tal d’adequar-la al principi deproporcionalitat de les actuacions administratives sancionadores, sens perjudicidels recursos que aquesta part estimi convenients.ALTRESSÍ DIC que sense perjudici de tot el fins ara exposat, i de la nul·litat deple dret de l’expedient sancionador incoat, l’article 26 de la Llei 26/2010, del 3d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques deCatalunya estableix: “Els ciutadans que tenen la condició de persones interessades en un procediment administratiu en tramitació tenen dret a accedir a l’expedient i a obtenir una còpia dels documents que en formen part. Si els documents són en format electrònic, els ciutadans tenen dret a obtenir-ne còpies electròniques”És en virtut d’aquest article que comunico la meva intenció d’examinarl’expedient administratiu a què la seva comunicació fa referència i que s’haincoat prescindint de les més elementals normes procedimentals, raó per la qualels sol·licito em donin dia i hora per procedir a la seva revisió acompanyat, sis’escau, per professionals experts en aquests temes.SOL·LICITO que se’m doni trasllat de la totalitat de l’expedient administratiusancionador el qual inclogui la còpia de l’acta de denúncia o subsidiàriament 13
  14. 14. se’m indiqui on es troba ubicat, se’m concedeixi un termini per accedir-hi i fer-necòpia, i en ambdós casos, s’atorgui un nou termini per realitzar al·legacions.ALTRESSÍ SEGON DIC que pel cas, negat per qui subscriu, que nos’admetessin les al·legacions precedents i es resolgués la imposició de sanció,interessa que se suspengui el termini concedit per abonar l’import reduït de lasanció, de manera que es reiniciï el seu còmput a partir del dia següent a lanotificació de la hipotètica sanció.Aquesta petició es formula en base als principis inherents al procedimentadministratiu, així com de les garanties del procediment sancionador; així, espreveu el dret a formular al·legacions (articles 35.e i 135 de la Llei 30/1992, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiucomú), dret que, en cap cas pot comportar un greuge econòmic per l’administrat,i per això,SOL·LICITO que se suspengui el termini concedit per abonar l’import reduïtde la sanció, de manera que es reiniciï el seu còmput a partir del dia següent a lanotificació de la hipotètica sanció............................., ........ de ............. de 2012Signat: ............................................... PREFECTURA PROVINCIAL DE TRÀNSIT C/ MORA DE RUBIELOS S/N 46007 VALÈNCIA 14

×