Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014

Treating pain, specially chronic in Primary Healthcare.

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014

  1. 1. “El dolor i nosaltres” Atenció Integral del Dolor des de l’Atenció Primària Jordi Casanovas EAP Vic SLP ABS Vic Sud Jornada Dolor i Societat. Barcelona, nov 2014
  2. 2. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
  3. 3. INTRODUCCIÓ. Història • Epoca Babilònica. Egipte (1eres descripcions) • Vé del verb llatí “dolere”: fer mal (també paraules com “dol” o “dolent” provenen d’aquí) • Segle XIX: 1eres tècniques neuro-quirúrgiques • 1974: Creació de l’Associació Internacional per a l’estudi del dolor (IASP). Visió multidimensional del dolor amb necessitat d’abordatge multidisciplinar. Barcelona, novembre 2014
  4. 4. INTRODUCCIÓ. Experiència tridimensional (Melzack i Cassey) • Vessant sensorial (discriminativa): localització, qualitat, Barcelona, novembre 2014 intensitat, temporalitat. • Vessant afectiva (emocional): depèn d’experiències prèvies, personalitat i factors socio-culturals • Vessant cognitiva (avaluativa): s’analitza i s’interpreta el dolor en funció del que se sent i del que pot passar.
  5. 5. ““eemm ffaa mmaall”” ““nnoo ppuucc ssuuppoorrttaarr eell ddoolloorr”” ““eemm ffaa mmaall ll’’àànniimmaa”” INTRODUCCIÓ. Definició Barcelona, novembre 2014 “una sensació emocional desagradable associada a un dany tissular real o potencial, o descrit en els termes d’aquest dany”. IASP,1974 “El dolor és el que la persona que el pateix diu que és. Hi ha dolor sempre que la persona ho digui” Margo Cafferi 1999
  6. 6. TIPUS DE DOLOR Barcelona, novembre 2014 • Cronologia: agut i crònic (>6 mesos) • Etiologia: oncològic, i no oncològic. • Fisiopatologia: – Neuropàtic (lesió nerviosa -central o perifèrica-). Com enrampament, cremor. Intens, com agulles… – Nocioceptiu somàtic (lesió osteo-muscular): ben localitzat, intens, continuu. Pot ser superficial o profund. – Nocioceptiu visceral (lesió profunda-distensió,dilatació, espasme,irritació química- d’organs interns): menys localitzat o irradiat, intens, continuu o còlic.
  7. 7. Dolor agut/ dolor crònic Barcelona, novembre 2014 DOLOR AGUT • Símptoma 2ari a lesió • Signe d’alarma • Pot comportar ansietat o insomni (desapareixen al marxar el dolor) • Tendeix a millorar • Tractament bàsicament farmacològic (o intervencionista) DOLOR CRÒNIC • Considerat com a malaltia per si sol • Durada de >6 mesos • No sol ser signe d’alarma • Problemes de depressió i insomni (més complexes) • Tendeix a mantenir-se “memòria del dolor” (xarxes neuronals relacionades amb la sensació de “dany”) • Tractament multidisciplinar
  8. 8. Dolor crònic. Tipus Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  9. 9. Àrees corticals relacionades amb el dolor Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  10. 10. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  11. 11. Factors que actuen sobre percepció(llindar) del dolor Barcelona, novembre 2014 L’augmenten: • Cansament • Insomni • Ansietat • Por • Tristesa • Ràbia • Avorriment • Aïllament social • Depressió La disminueixen  Repòs  Descans nocturn  Ànim positiu  Comprensió de la realitat  Solidaritat  Divertiments  Acompanyament  Elevació de l’estat d’ànim
  12. 12. Subjectivitat del dolor. Experiment • Agafeu el bolígraf i amb la punta, intenteu fer pressió per sota l’ungla (entre ungla i dit). – La intensitat i tipus de dolor que experimenteu, segur que no és el mateix que la de la persona del vostre costat. • Manteniu la pressió durant 10 segons – La intensitat i tipus de dolor que experimenteu, probablement al final dels 10 segons no serà el mateix que al principi... Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  13. 13. Dolor: sensació SUBJECTIVA i MULTIFACTORIAL • Lesió que el genera • Característiques genètiques de la persona • Impacte emocional que produeix • Personalitat • Característiques culturals • Circumstància vital en la que es trobi • Experiències prèvies amb el dolor Barcelona, novembre 2014
  14. 14. Subjectivitat “El dolor més ben tolerat és el que tenen els altres” Dr. Bonica. Barcelona, novembre 2014
  15. 15. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
  16. 16. “Pot significar la diferència entre la vida i la mort” Melzack,1988. (una de les experiències més desagradables que pot afectar la persona) Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  17. 17. Importància • Entre la població de 15 anys i més, les dimensions de la qualitat de vida relacionada amb la salut que més freqüentment presenten problemes són el dolor o malestar (el 30,0%), l’ansietat i/o depressió (el 19,5%) i els problemes per caminar (el 16,6%).(*) • 1/3 de població pateix cada dia algun tipus de dolor físic (♀>♂) i localització EEII (23%) cap (22%) i Esquena (12%) • >8 milions de persones amb DOLOR CRÒNIC a Espanya. • Els medicaments que la població adulta ha consumit en proporcions més elevades són l’aspirina o similars per alleujar el dolor i/o antiinflamatoris (el 27,2%) (*) Barcelona, novembre 2014 (*) ESCA-2013
  18. 18. Barcelona, novembre 2014 DOLOR  Afectació de la salut en TOTES LES ESFERES
  19. 19. DOLOR  què comporta? Fisiològics Barcelona, novembre 2014 • Efectes en el sistema immunològic • Desenvolupament • Qualitat de Vida (↓activitat, insomni) • Més possibilitats de dolor futur “memòria del dolor” • Endocrins / metabòlics (sudoració) • Músculo-esquelètics (immobilitat, tremolor) • Cardiovasculars (↑TA, ↑FC, Taquipnea) • Gastro-intestinals (mal d’estómac, nàusees, vòmits pèrdua de gana) • Genito-urinaris / sexuals
  20. 20. DOLOR  què comporta? Psicològics • Molt més incidència de trast. mentals en persones amb dolor crònic que les que no en tenen: – Depressió major (la més estudiada) – Trast. Ansiosos, abús de tòxics, trast de personalitat. • ↓ capacitat funcional  ↑ansietat, depressió. • Altres: por, irritabilitat, preocupació, dificultats de concentració, ↓libido, pèrdua de la capacitat de gaudir… Barcelona, novembre 2014
  21. 21. DOLOR  què comporta? Social, Espiritual Barcelona, novembre 2014 • SOCIAL – Disminució de las relacions socials – Disfunció sexual – Disminució de la libido – Alteració de l’aparença personal • ESPIRITUAL – Patiment
  22. 22. DOLOR  què comporta? Econòmics DADES U.S.A: • 700 milions de dies de treball perduts cada any. • >9 bilions $ cada any, en tractaments farmacològics. • Costos estimats totals: 150 bilions $ cada any Barcelona, novembre 2014
  23. 23. Guió de la Xerrada – Què és? – Perquè tanta importància? –Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària – Com? – Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? – Conclusions Barcelona, novembre 2014
  24. 24. Barcelona, novembre 2014 Sir William Osler, the eminent 19th-century clinician
  25. 25. L’Atenció Primària en el Dolor Crònic • Som la porta d’entrada del sistema sanitari. • Visió holística i longitudinal de la persona i el seu entorn (condicionants bàsics del dolor) • El 83% dels pacients amb dolor crònic els atenem nosaltres. • És un dels principals motius de consulta a AP. • És una de les principals de deteriorament de la qualitat de vida dels nostres pacients (afecta a molts àmbits de la seva salut). Barcelona, novembre 2014
  26. 26. Perquè és important abordar-lo bé? Barcelona, novembre 2014 • Cada vegada atenem pacients més grans Més procesos degeneratius crònics dolorosos (artrosi, aixafaments vertebrals,...) • Cultura del NO-dolor  “el dolor és dolent” (intolerància i demanda de tractament al mínim dolor -físic, psíquic, espiritual-) • Avantatges econòmico/laborals de tenir un bon control del dolor. (la lumbàlgia és la causa més freqüent d’IT).
  27. 27. Obstacles pel control eficaç del dolor Barcelona, novembre 2014 • Sanitaris – Poc coneixement sobre el dolor (no hi ha assignatura) – Avaluació inadequada – Sobrestimació de l’eficàcia dels fàrmacs (pain killers) – Subestimació del dolor – Por de l’adicció i dels efectes adversos dels tractaments. • Sistema de salut – Poca importància del tema. – Dificultats per al registre (no té codificació pròpia) – Manca de medicaments – Encariment de tractaments • Pacient – Por d’explicar que té dolor – Por de prendre medicació (addicció, efectes 2aris) – Por de malaltia important progressiva al darrera.
  28. 28. Obstacles per al control eficaç del dolor • El dolor sol estar mal o parcialment diagnosticat i filiat (tant a AP com a la resta de nivells). • Mal tractat (per defecte, o per excés de fàrmacs que es podrien reduir utilitzant altres estratègies) >50% de pacients que prenen medicació pel dolor, consideren que no el tenen prou ben controlat. • Atenció fragmentada entre nivells assistencials poc coordinats / comunicats. Barcelona, novembre 2014
  29. 29. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
  30. 30. Avaluació del dolor • Aparició (des de quan?) • Localització (on?) • Irradiació (cap a on?) • Característiques (tipus, causes, alt. Bio-psico-socials,) Barcelona, novembre 2014 (què més?) • Intensitat (escales) • Alleujament (què el millora i què l’empitjora)
  31. 31. Barcelona, novembre 2014 Màxim dolor suportable Jornada DOLOR i SOCIETAT Escales de Dolor. EVA • Escala qualitativa • Administrada pel professional • Fàcil avaluació. • Útil sobretot pel seguiment i control eficàcia terapèutica. Mínim dolor reconeixible
  32. 32. Escala visual amb cares (Whaley & Wong, 1980) Barcelona, novembre 2014 No dolor Una miqueta de dolor Una mica més de dolor Força dolor Molt dolor El pitjor dolor que es pot imaginar Útil en nens petits, analfabets, i en persones amb deteriorament cognitiu lleu.
  33. 33. Barcelona, novembre 2014
  34. 34. Perquè escales de dolor? • Sovint és difícil descriure el dolor amb paraules. • El dolor és multidimensional (Des de quan? On? Com de fort? Com et fa sentir?...). • Les escales visuals ens situen millor el dolor. • Les cares ens ajuden a entendre com el pacient se sent pel dolor. • Les escales numèriques ens ajuden a quantificar-lo Barcelona, novembre 2014 i seguir-lo. Jornada DOLOR i SOCIETAT
  35. 35. Signes indirectes de dolor (en persones que no poden parlar) • Atonia psicomotriu • Aspecte de la cara (tristesa, patiment) • Movimients descoordinats • Gemecs, crits • Frecs cutanis repetits. • Confussió d’aparició sobtada • Taquipnea • Sudoració important • Reticències/negativa a la mobilització • Zonas hiperàlgiques al mobilitzar-los / tocar-los Barcelona, novembre 2014
  36. 36. Eines de valoració/repercussió • Dolor neuropàtic (DN4, McGill, painDETECT, LANSS, Screening tool) • Qualitat de Vida / funcionalitat (SF-12, SF- 26, ESAS, Karnofsky) • Ús de fàrmacs, de recursos sanitaris, etc. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  37. 37. Exploració física • Estat general, estat de la pell (canvis tròfics, edema, elements inflamatoris, canvis de coloració, temperatura, sudoració) • Simptomatologia física acompanyant (TA, FC, suor, palidesa) i conductual (plorar, cridar, tensar els músculs). • Examen sensitiu exhaustiu (alodínia, hiperalgèsia, Barcelona, novembre 2014 hipoestèsies, anestèsies, simetria, etc).
  38. 38. Altres proves. Barcelona, novembre 2014 • Exploració psicològica: – Valoració conductual – Estat emocional – Condicionants psicològics. • Exploracions complementàries – Rx, TAC, RMN – Analítica – Gammagrafia, etc.
  39. 39. TRACTAMENT DEL DOLOR Haurem de diagnosticar abans de tractar El tractament ha de ser Individualitzat Multidimensional Revisat regularment No només amb fàrmacs!!! No hi ha una cura única ni el mateix tractament funciona igual per tothom! Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  40. 40. Tractament del dolor • Farmacològic (oral, sublingual, transcutani, parenteral, iontoforesi) • Quirúrgic (rizotomies, bloquejos, infiltracions...) Barcelona, novembre 2014 Jornada Sobre Dolor
  41. 41. Tractament del dolor • Pèrdua de pes (cada 5 kg menys  50% de millora de dolor en Barcelona, novembre 2014 artrosi) • Estratègies cognitivo- conductuals (relaxació/distracció, ioga, meditació, psicoteràpia, hipnosi) (Cochrane 2001 = eficaces q RHB) • Activitat Física moderada ( exercici aeròbic + reforç muscular) • Rehabilitació. Teràpia ocupacional • Millora en la nutrició • Complementàries (art-teràpia, musicoteràpia, risoteràpia, aromateràpia, Flors de Bach, Homeopatia, ... ) • Estimulació cutània/nerviosa (TENS, termoteràpia(fred/calor), vibració, magnetoteràpia, quiropràxia, acupuntura) Jornada Sobre Dolor
  42. 42. Objectius generals de tractament • Tractar la causa (si es pot) • Reducció del dolor (freqüència / intensitat) • Millorar la percepció de benestar. • Augmentar la funcionalitat • Tornar a la feina. • Disminuir la utilització dels recursos sanitaris • Eliminar o disminuir la presa d’analgèsics, i evitar-ne els efectes secundaris. • Rehabilitació (recuperadora i preventiva) • Seguiment continuat (maneig del dolor residual) Barcelona, novembre 2014
  43. 43. Principis generals de tractament • El tractament del dolor es basa en l'ús racional d’ analgèsics i co-analgèsics segons l'Escala Analgèsica de l'O.M.S . • Cal definir objectius realistes del control del dolor. • Cal creure quan el malalt diu que li fa mal. • La potència de l’analgèsic la determina la intensitat del dolor, no la supervivència • Sempre que sigui possible, la via oral és la d'elecció. Barcelona, novembre 2014
  44. 44. Ttmt del dolor crònic. Principis • Identificar, si es pot, la causa abans de tractar. • Avaluar del dolor (ALICIA) • Definir objectius realistes i consensuar-los amb el pacient. • Començar pel tractament més adequat, a la dosi i intervals més còmodes Barcelona, novembre 2014 i adequats. Evitar placebos. • Conèixer bé el fàrmac que donem i la seva cinètica. Valorar fàrmacs coadjuvants. • Començar poc a poc, anar a poc a poc. • Administració pautada, no a demanda. • Reconèixer i avaluar els efectes secundaris • Reconèixer i tractar el dolor irruptiu. • Valorar la resposta, i plantejar suspensió o retirada del ttmt.
  45. 45. ESCALA ANALGèSICA DE L’OMS Barcelona, novembre 2014 1-3 4-6 7-10
  46. 46. Peculiaritats en la gent gran • Canvis farmacocinètics / dinàmics (↑greix, ↓múscul, Barcelona, novembre 2014 ↓distribució de l’aigua, ↓albúmina, ↓funció renal i hepàtica) • Vigilar multimorbiditat / Interaccions farmacològiques • Diferències a la neuroanatomia, fisiologia i bioquímica de la nocicepció • AINEs desaconsellats: indometacina, ketorolac, els de vida mitja llarga. • Vigilar molt amb els ADT (No donar-los si arítmia, síncops o caigudes) • Ull amb els ulcus gàstrics i duodenals
  47. 47. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
  48. 48. LES PERSONES. Coordinar-nos i col·laborar sanitaris i pacients Com entenem una atenció INTEGRADA? “És quan puc planificar la meva atenció amb Barcelona, novembre 2014 National Voices (enquesta National Voices (enquesta N Naatitoionnaal lH Heeaaltlhth S Sisitsetemm U UKK)) Ser accessibles i empàtics Que s’auto-responsabilitzin (empowerment) Conèixer el que volen(m) un equip de professionals que m’entén, que em permet mantenir un grau de control de la situació,i em posa a l'abast els serveis necessaris per aconseguir el que és important per a mi”
  49. 49. Regla del A, B, C, D, E A. (ask) PREGUNTAR proactivament sobre el Barcelona, novembre 2014 dolor. B. (believe) CREURE en el que ens diu el pacient. C. (choose) ESCOLLIR bé les opcions terapèutiques. D. (deliver) ACTUAR a temps. E. (empower) DOTAR pacients i familiars de l’habilitat per tenir cura i tractar el seu dolor.
  50. 50. Consells • Avaluar i reavaluar • Utilitzar mètodes adequats a la situació cognitiva i el context • Avaluar la intensitat, l'alleujament, l'estat d'ànim, i els efectes secundaris. • Utilitzar informació verbal sempre que sigui possible • Deixar el lloc de registre del dolor a la vista del pacient perquè el pugui valorar i opinar. Opinió de parella/família. • Mantenir registres antics de dolor i comparar-los. • Tenir en compte personalitats addictives. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  51. 51. Consells per als pacients • Vigila el teu estrés (menja bé, dorm prou i fés exercici). • Escolta’t i parla amb tu mateix de forma constructiva (pensaments positius, centrats en les millores, estem abordant el dolor per poder viure millor...) • Mantén-te actiu i compromès (no t’aïllis, busca hobbies o activitats comunitàries que t’agradin) • Busca suport / recolza’t en els altres i busca gent que li passi el mateix (lluitar amb el dolor pot ser molt cansat, sobretot si ho fas sol) • Consulta un professional de confiança Barcelona, novembre 2014 Jornada Sobre Dolor
  52. 52. Recolzament psicològic • GUANYAR-NOS LA CONFIANÇA (els pacients estan poc concentrats i excitats). Donar explicacions clares i breus. Repetir els punts clau. Deixar temps perquè el pacient expliqui el seu dolor (sovint és el seu principal motiu de preocupació). • EVITACIÓ (molts pacients eviten dolor i el seu tractament). Cal tenir-ho en compte. Fer-los entendre que dolor no vol dir malaltia de fons i que tractant-lo a temps, evitem que es cronifiqui. • IRRITABILITAT (molt són pacients hostils i difícils de tractar). La irritabilitat amaga frustració, malestar i sovint depressió. Això els aïlla de la resta de la gent. Cal intentar gestionar-la perquè dificultarà el tractament. Barcelona, novembre 2014
  53. 53. Recolzament psicològic • AUTORESPONSABILITZAR-LOS. Informar-los de les previsions d’intensitat i de durada i de les estratègies aconsellades per abordar-lo. • DONAR SENTIT AL DOLOR. Preguntar-los què en “Si no te enteras del dolor, del goce, la duda.... no hay nada”. JL San Miguel. La rebelión de la consciencia pensen: la causa, les pors, si s’allargarà... Ens poden sorprendre. Són ells que han d’entendre el seu dolor, no nosaltres. • CONSISTÈNCIA. Coordinar-nos els equips que intervenim per explicar de forma comprensible i coherent, amb instruccions clares i involucrar-hi el pacient. Mantenir els mateixos missatges al llarg del temps. Barcelona, novembre 2014
  54. 54. Dolor 2.0. Prescrivim webs Barcelona, novembre 2014 • Societat Espanyola del Dolor http://portal.sedolor.es/pagina/index.php?id=108&title=pacientes • Web de comunitat de Pacients amb dolor: http://www.practicalpainmanagement.com/patients • SINEDOLORE (Associació espanyola de pacients amb dolor) http://sinedolore.org/2014/ • Universitat de Pacients: http://www.universidadpacientes.org/dolor/ • Fundació Grünenthal www.grunenthal.es/grt-web/Grunenthal_Pharma_S.A./Pacientes/
  55. 55. Auto-responsabilització. APPS. http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/ PAIN CARE. Dissenyada per un metge. Perquè els pacients gestionin dolor crònic /lesions esportives (registre de dolor, modalitats, medicació, etc). Amb el temps, l’App aprèn les particularitat de l’usuari, ofereix solucions i valora eficàcia de ttmt. OURHURT. Registra informació sobre episodis i característiques. Genera informes i els permet enviar als professionals. Té una versió wereable (HealthMyWatch) que permet registrar els episodis allà on sigui, en tot moment. El seu sistema d’avaluació està aprovat per OMS. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  56. 56. Auto-responsabilització. APPS. Barcelona, novembre 2014 http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/ CATCH MY PAIN: Seguiment diari (zones, intensitat, modalitats). Generació de gràfica. Es genera un PDF amb les dades (metge, farmacèutic). També pot enviar enllaç al professionals per fer-ne seguiment. També WEB MY PAIN DIARY: L’usuari segueix el seu dolor i pot informar al professional. Alta capacitat de PERSONALITZACIÓ (+/- detall, condicions admosfèriques). Recomanacions/consells. Permet afegir fotos. Elaborar informes i compartir-los Jornada DOLOR i SOCIETAT
  57. 57. Catch my pain Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
  58. 58. Quan adreçar els pacients amb dolor a altres nivells? • El 80-85% s’haurien de poder assumir, tractant-los bé des de l’AP. • Pacients a qui, un cop avaluats i tractats correctament, NO aconseguim una adecuada analgèsia farmacològica (altes dosis o efectes adversos): – Dolor molt intens, de qualsevol causa, que comporta una resposta corporal a l’estrés. – Dolor radicular agut o crònic per hèrnia discal • Pacients candidats a tècniques específiques de tractament del dolor. Barcelona, novembre 2014
  59. 59. Preguntes a fer-nos abans de claudicar.... • Hem fet una bona avaluació del dolor? • Hem explorat bé el pacient? • No serà un dolor neuropàtic? • Es pren la medicació, i se la pren bé? • Li donem la medicació a la dosi, via i freqüència adequades? • Hem fet una titulació massa baixa/agressiva dels opioids? • Hem utilitzat alguna tècnica no-farmacològica? • Hem mirat nivells de Vit D? (nivells baixos, relacionats amb dolor Barcelona, novembre 2014 crònic en Dones) Ann Rheum Dis. 2009 Jun;68(6):817-22. Jornada DOLOR i SOCIETAT
  60. 60. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
  61. 61. Conclusions • L’envelliment de la població fa augmentar la prevalença del dolor crònic. • L’AP és el lloc idoni per gestionar la majoria de pacients amb dolor. • Hem d’escoltar els pacients, i preguntar-los sistemàticament i activament pel dolor (sobretot en persones grans). • Hem d’utilitzar eines pràctiques i ràpides per reconèixer, registrar, analitzar, gradar i fer un seguiment del dolor. Barcelona, novembre 2014
  62. 62. Conclusions • Abordatge i maneig INTEGRAL i INDIVIDUALITZAT. Treball en equip (metge, infermera, treball social , psicòlegs, fisioterapeutes, etc.) • Conèixer i utilitzar les estratègies farmacològiques / no-farmacològiques més útils per cada persona (registres previs) i per cada tipus de dolor. • Adreçar a altres nivells quan calgui (tenint en compte el Barcelona, novembre 2014 valor afegit que cadascun d’ells ens pot aportar)
  63. 63. Propostes de futur. • Estratègia estatal/autonòmica d'abordatge del dolor que doni Barcelona, novembre 2014 una visió global i integrada . • Incloure formació sobre dolor en els plans d'estudi. • Establir protocols i guies a aplicar en tota la comunitat . • Aprofitament de les noves tecnologies i altres eines per potenciar la integració de protocols, escales i guies clíniques . • Promoure l'autonomia i la co-responsabilitat del pacient dotant-lo d'informació i eines per al control i seguiment del seu dolor. • Potenciar la formació continuada dels professionals en dolor . • Realitzar estudis d'investigació epidemiològica .
  64. 64. Barcelona, novembre 2014

    Be the first to comment

    Login to see the comments

  • snarejos

    Nov. 30, 2014
  • EncarnaMartnezNavarr

    Nov. 30, 2014

Treating pain, specially chronic in Primary Healthcare.

Views

Total views

577

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

5

Actions

Downloads

7

Shares

0

Comments

0

Likes

2

×