02 les moneres

2,042 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,042
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
786
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

02 les moneres

  1. 1. EL REGNE MONERAEls eubacteris són organismesprocariotes que estan representatsactualment per unes 2000 espècies.Sabem que els bacteris són organismesmolt antics, ja que hi ha evidències fòssilsde bacteris de fa 3500 milions d’anys.Malgrat que són organismes molt simplesamb poques estructures internes i tansols quatre formes externes, els bacterispresenten una gran variabilitat demetabolismes. Tenen una mida queoscil·la entre les 13µ d’alguns bacils i 1µd’alguns estreptococs.Els bacteris són els organismes méspetits que disposen de tots els elements idispositius metabòlics necessaris per al’obtenció i la transformació de la matèriaen qualsevol medi, per créixer i perreplicar-se.
  2. 2. Els bacteris posseeixen quatre tipusmorfològics:Els bacils, en forma de bastó;Els cocs, de forma esfèrica;Els espirils, en forma de bastó caragolat;Els vibrions, com una coma ortogràfica;Alguns bacteris formen agrupacionsd’individus, ja que, quan es divideixen, elsbacteris fills es mantenen units per mitjà decàpsules. Els bacils solen presentar cadeneslineals d’individus, ja que el procés de divisióté lloc en una sola direcció. Els cocs, segonsles possibles direccions de divisió, presentendiferents agrupacions que reben el nomdiplococs, si es troben els bacteris reunitsper parelles, d’estreptococs si formencadenes, estafilococs si formen raïms osarcines si formen associacionstridimensionals regulars.
  3. 3. L’estructurabacterianaL’organitzacióinterna dels bacterisés molt més simpleque la de lescèl·lules eucariotes;en canvi, la sevaestructura superficialés més complexa.Els componentsestructurals mésimportants delsbacteris són:
  4. 4. La càpsula bacteriana: és una capa externa que es troba en gairebé tots els grupsbacterians patògens. S’atribueixen diverses funcions:•La regulació dels processos d’intercanvi amb el medi extern•Mecanismes de resistència davant la dessecació del medi•Permetre l’adherència entre el bacteri i els teixits de l’hoste•Dificulta la identificació i destrucció per part dels sistemes defensius de l’hoste.•Facilita la formació de colònies de bacteris
  5. 5. La paret bacteriana: és una coberta rígida i forta que dóna forma a les cèl·lulesbacterianes. Les funcions de la paret són:•Mantenir la forma del bacteri•Actua de membrana semipermeable•Dóna resistència davant l’acció dels antibiòtics
  6. 6. La membrana plasmàtica és una coberta que envolta el citoplasma i té unaestructura idèntica a la de les cèl·lules eucariotes. Una particularitat que presenta lamembrana bacteriana és l’existència d’uns replecs interns que reben el nom demesosomes. Les funcions d’aquesta membrana són:•Limiten el bacteri•Regulen el pas de substàncies nutritives
  7. 7. •Els mesosomes incrementen la superfície de la membrana plasmàtica i serveixenper subjectar el cromosoma bacterià•Els mesosomes també tenen una gran importància en la fisiologia bacteriana, jaque en ells trobem una gran quantitat d’enzims que duen a terme funcions tanimportant com: la duplicació de l’ADN, la respiració cel·lular, la fotosíntesi,l’assimilació de nitrats o nitrits, i la fixació del nitrogen atmosfèric.
  8. 8. Les inclusions. El bacteri les sintetitza en moments d’abundància d’aliments, o bésón residus del seu metabolisme.•Serveixen com elements de reserva nutritiva. .
  9. 9. Les vesícules gasoses sónestructures buides quecontenen gas.•Permet que passin elsgasos•Permet la flotabilitat delsbacteris que lesposseeixen.
  10. 10. Els ribosomes són partícules que estan lliures al citoplasma bacterià.•Fan la síntesi de les proteïnes
  11. 11. L’ADN bacterià està constituït peruna sola molècula circular. En lescèl·lules bacterianes també hi pothaver una o diverses molèculespetites d’ADN anomenadesplasmidis.•Mantenir i conservar la informaciógenètica•Dirigir el funcionament de tot elmetabolisme cel·lular.•Els flagels són prolongacions finesamb una longitud que pot arribar amesurar diverses vegades més quela dels bacteris. N’hi pot haver entre1 i 100.•Els flagels permeten la locomociódels bacteris.
  12. 12. Els flagels són prolongacions fines amb una longitud que pot arribar a mesurardiverses vegades més que la dels bacteris. N’hi pot haver entre 1 i 100.•Els flagels permeten la locomoció dels bacteris.
  13. 13. Tant pèls com fímbries són estructures buides i tubulars. Les fímbries són curtes imolt nombroses, mentre que els pèls són llargs i tan sols n’hi ha un o dos perbacteri. Ni els pèls ni les fímbries tenen funció locomotora. Es creu que:•Les fímbries permeten als bacteris fixar-se al substrat•Els pèls participen en l’intercanvi de material genètic amb altres bacteris.
  14. 14. La fisiologia bacterianaEls bacteris, també com a qualsevol ésser viu, desenvolupen funcions de relació, denutrició i de reproducció. Funcions de relació: molts bacteris disposen de mobilitat, és a dir es desplacen. Eldesplaçament es pot efectuar per mitjà de reptació sobre un substrat sòlid, per mitjàde moviments de contracció i dilatació, o per mitjà de moviment flagel·lar. Una deles respostes més ben conegudes davant de variacions del medi és la formaciód’espores o formes de resistència, molt freqüent en bacteris que viuen en el sòl. Aquests bacteris davant condicionsadverses del medi, entren en períodesde metabolisme reduït i protegeixen elseu ADN. Les espores sónextremadament resistents a les altestemperatures, fins a 80ºC, i tambésuporten condicions de sequedat, acciód’agents químics, com ara àcids idesinfectants, o radiacions durant llargsperíodes de temps. Quan lescondicions tornen a ser propícies, lesespores germinen i donen lloc abacteris amb totes les seves funcions.
  15. 15. Funcions de nutrició: els bacteris poden ser fotoautòtrofs, fotoheteròtrofs,quimioautòtrofs i quimioheteròtrofs. Els fotoautòtrofs o fotosintetitzadors fan servirla llum com a font principal d’energia i el diòxid de carboni com a principal font decarboni. Els fotoheteròtrofs són bacteris que fan servir la llum com a fontd’energia i biomolècules com a font de carboni. Els quimioautòtrofs fan servircompostos inorgànics reduïts com a font d’energia i el diòxid de carboni com afont principal de carboni. Els quimioheteròtrofs fan servir un compost químic coma font de carboni i, a la vegada, aquest mateix compost és la font d’energia. Lamajoria de bacteris pertanyen a aquest últim grup.Per una altra banda, la relaciódel metabolisme bacterià ambl’oxigen ha donat lloc a totauna sèrie de conceptes com:bacteris aeròbics (utilitzenl’oxigen en el seumetabolisme), bacterisanaeròbics (viuen senseoxigen). Els microorganismesanaeròbics que fan servirbiomolècules com a fonts decarboni i energia reben el nomde fermentadors.
  16. 16. Funcions de reproducció. La reproducció dels bacteris és asexual. Es duu a termeper mitjà d’una bipartició o escissió binària, a la qual precedeixen una duplicació del’ADN i una separació de les dues molècules en els dos bacteris fills. Els bacterisresultants són genèticament idèntics. Les colònies bacterianes són clonacions. Enambients naturals és molt freqüent la divisió per escissió desigual. Aquest tipus dereproducció comporta la formació de cèl·lules filles més petites, que es desprenende la cèl·lula mare.
  17. 17. Els bacteris posseeixen, a més, uns mecanismes definits com a parasexuals, permitjà dels quals intercanvien informació genètica amb altres bacteris.La conjugació és un procés en el qual un bacteri, considerat donador, transmetADN, a través dels pèls (pili sexual), a un altre bacteri receptor. Per simplificar eldonador s’escriu com a F+ i el receptor com a F-.La transducció és unfenomen d’intercanvigenètic que requereix unagent transmissor, quegeneralment és un virus, elqual transporta fragmentsd’ADN procedents deldarrer bacteri parasitat.La transformació és unprocés pel qual un bacteriintrodueix al seu interiorfragments d’ADN queestaven lliures al medi iprocedien de la lisi d’altresbacteris.
  18. 18. Aquests mecanismes d’intercanvi genètic expliquen la variabilitat que podenpresentar alguns bacteris quan habiten amb altres de diferents. Un exempled’aquest procés és la resistència als antibiòtics que han adquirit determinatsbacteris patògens gràcies a la convivència a l’intestí amb bacteris simbiòtics queresisteixen bé l’acció d’aquests productes farmacèutics.
  19. 19. Els bacteris del cos humàA més dels bacteris patògens que ocasionalment colonitzen diferents parts delnostre organisme i ens provoquen malalties, hi ha un nombrós grup de bacteris queen condicions normals es troben en el nostre cos sense ocasionar problemes, sinótot el contrari, provocant-nos beneficis.L’intestí. En els excrementshumans és possible comptabilitzarfins a cent mil milions de bacterisper gram, bacteris anomenatcoliformes. Tots aquestsmicroorganismes viuenprincipalment en el budell grosformant la microflora intestinal itenen un paper molt important jaque aporten vitamines com la K , laB12 i altres a la nutrició humana. Lamicroflora intestinal també produeixgas metà, un dels components delsgasos intestinals conjuntament ambl’aire que ens empassem durant ladeglució. Exemple: Bifidobacteriumsp.
  20. 20. La pell. Malgrat que la major part de la superfície corporal no és apropiada per alcreixement bacterià, en algunes zones especialment humides com els espaisinterdigitals, les axil·les, els genitals o l’oïda. La microflora dèrmica varia amb l’edati depèn de les condicions ambientals d’humitat, de temperatura i dels hàbitshigiènics. Exemple: Lactobacillus sp., bacteris fermentadors responsables d’un PHàcid, que impedeix la proliferació de protozous i fongs paràsits.
  21. 21. La cavitat bucal. Malgrat que la saliva té enzims antimicrobians, en la cavitat bucalexisteixen diferents hàbitats bacterians com la superfície dentària, les genives, lallengua o els intersticis dentaris, afavorits tots ells per les restes de menjar quepoden quedar entre les dents. Exemple: Streptococcus sp. Aquests bacteris formenla placa dentària, descalcifiquen el teixit ossi de les dents, amb la qual cosa s’obreel pas a l’acció de nous bacteris, i s’inicia així els procés degeneratiu de la càriesdental.

×