Successfully reported this slideshow.

01 taxonomia def

1,461 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

01 taxonomia def

  1. 1. SALVEM LA BIODIVERSITAT?Es calcula que hi ha un milió i mig d’espècies animals conegudes i mig miliód’espècies d’altres regnes. Per altra banda existeixen encara moltes espècies percatalogar, sobretot insectes, això sense sumar-hi les espècies extingides que maivan poder ser descrites.És per això que conèixer la biodiversitat és clau a fi devalorar-ne la seva riquesa i permetre actituds mésconservacionistes a fi de mantenir un tresor genètic quees patrimoni de tots.
  2. 2. LA BIODIVERSITAT DE LA VIDAA l’hora d’estudiar qualsevol sistema, els humanstenim una tendència innata a establir divisionsi subdivisions amb les quals obtenim parcel·lesdel conjunt total més fàcils de comprendre; així,arribem a la comprensió del tot a partir delconeixement de cada una de les parts. Ara bé,que aquest mètode doni més o menys resultatsdependrà dels criteris triats a l’hora d’establirles diferents parts.Des de sempre, en estudiar la naturalesa s’hanestablert dos mons: el món mineral i el mónviu, sense obviar que tots dos estan íntimamentrelacionats. Ja Aristòtil, quatre segles abans deCrist, proposava un procés de metamorfosi enquè a partir de la matèria inorgànica esformarien primer les plantes i després elsanimals. Fou també Aristòtil qui va sistematitzarl’estudi dels animals en dos grans grups, elsanimals amb sang (vertebrats) i els animalssense sang (invertebrats).
  3. 3. No fou fins als segles XV i XVI que la curiositat per la naturalesa experimenta unressorgiment. Es mira la naturalesa d’una altra manera i s’intenta donar unadescripció més ajustada a la realitat observada. Durant el segle XVII, John Rayintrodueix el concepte d’espècie per agrupar totes aquelles formes que podenreproduir-se entre si. En aquesta època la denominació dels éssers vius era moltcomplexe, fins que el suec Carl Linné utilitzà un mecanisme nomial més breucompost per només dues paraules (Gènere i Espècie), metodologia que ha persistitfins als nostres dies. La biologia estudia els éssers vius en totes les seves formes i els seus nivells, des dels éssers unicel·lulars fins als pluricel·lulars, des dels éssers microscòpics fins als macroscòpics, tant si són de naturalesa vegetal com animal, des de les cèl·lules fins a les associacions d’éssers vius.
  4. 4. TAXONOMIALa taxonomia és la disciplinabiològica referida a la teoria ipràctica de la classificació delsorganismes vius.La taxonomia no té en compteaspectes evolutius, basant-seexclussivament en els caràctersmorfològics. Tot i això, laclassificació obtinguda és bona irealista respecte a la biodiversitatobservada.Aquest fet rau en la relació lògicaque s’estableix entre lessemblances morfològiques entredos éssers vius i la seva relaciófilogenètica, doncs com mésparentiu hi ha, també trobaremmés semblances.
  5. 5. La taxonomia es divideix en dues branques:• la Microtaxonomia: que té per objectiu identificar, descriure i delimitar lesdiferents espècies. Alhora estudia les seves poblacions i les particularitats quetenen els seus individus: mascle, femella, cries, immadurs, ous...• la Macrotaxonomia: és l’encarregada d’establir les diferents agrupacionsjerarquitzades o tàxons. El seu estudi s’inicia a partir del nivell de Gènere,agrupant-los progressivament fins arribar al tàxon superior.Els criteris que se segueixen en l’actualitat per a la classificació dels éssers viussón, sobretot, de tipus evolutiu i s’estudia l’anatomia dels òrgans i es comparenamb els d’espècies diferents
  6. 6. SISTEMÀTICALa sistemàtica és l’estudi científic de les classes i diversitat dels organismes vius ide totes les relacions que existeixen entre ells.La sistemàtica doncs, és la ciència de la diversitat, o sigui conèixer tots els seusdetalls, filogenètics, ecològics, paleontològics, .... És per tant una disciplina ambuna clara vocació predictiva.Actualment l’ús d’aquestesparaules és un xic indiferent,doncs l’objectiu principal ésidentificar, descriure idelimitar les espècies.Per aconseguir aquestpropòsit s’estableixen tottipus de classificacions, apartir del coneixement de lafilogènia i la històriaevolutiva dels éssers vius.
  7. 7. AGRUPACIONS (AB) formen un grupGrup monofilètic: el formen un grup monofilètic, ((AB) C)d’espècies on totes provenen d’una també, però (BC) imateixa espècie troncal (AC) no. Un sinònim de grup monofilètic és el terme clade
  8. 8. AGRUPACIONSTàxon: és un grup d’organismes quetenen un nom per designar-los. Tàxon natural: és aquell grup que existeix a la natura, com ara el tàxon espècie (són grups monofilètics) Tàxon artificial: són agrupacions inventades però que ajuden en les classificacions més complexes. Pterygota Els Apterygota són un tàxon artificial que inclou a dins seu tots els insectes que no tenen ales
  9. 9. La unitat bàsica declassificació és l’Espècie,que en general esdefineix com un conjuntd’individus semblants,capaços de reproduir-seentre si i donardescendència fèrtil.Tàxons de categoriainferior a l’espècie són lasubespècie, la varietat ila raça.L’espècie és el tàxon méspetit que es pot formar, iés la unitat sobre la qualactua l’evolució i , pertant, una unitat real dinsde la naturalesa.
  10. 10. Per sobre de l’espècie, la resta de tàxons eren inicialment artificials i s’establienseguint criteris acordats, però que no deixaven de ser arbitraris. Així, un grupd’espècies que reuneixin unes característiques determinades constitueixen unGènere. Diversos gèneres formen una Família, diverses famílies formen un Ordre.Per sobre d’aquest se situen la Classe i el Fílum o Tipus. I sobre tots ells sesituen els Regnes. Per poder precisar millor la classificació sovint s’ha de recórrera tàxons intermedis, com per exemple: subclasse, subordre...
  11. 11. FILOGÈNESILa filogènesi és el procés de diferenciació dels diferents grups dorganismes enlaspecte específic i llurs relacions evolutives.La filogènesi dun grup determinat es basa en les dades que proporcionen lapaleontologia, lembriologia i lanatomia comparada daquest grup, bé que en el pladespècie i fins i tot de gènere també cal considerar les dades aportades per lagenètica i la fisiologia.Amb el desenvolupament de laFilogènesi, les categoriestaxonòmiques per sobre del’espècie van adquirir també unvalor real, ja que expressen elparentiu entre les espècies quecomponen cada categoria.La diversitat de tàxons ésdeguda al caràcter divergent del’evolució de les espècies,
  12. 12. A la hora d’anomenar un ésser viu s’utilitzaun sistema de nomenclatura binomial enquè cada espècie rep el nom compost perdues parts. La primera correspon a la delgènere al qual pertany i la segona éspròpia i exclusiva d’aquella espècie.Ambdós noms són llatins, el primer ambinicial majúscula i el segon amb inicialminúscula. Per exemple, la nostra espècieés Homo sapiens, on Homo designa elgènere al qual pertanyen també altreshomínids com l’Homo habilis o l’Homoerectus. El nom específic de sapiens,habilis o erectus serveix per diferenciarcada una de les espècies. Ara veurem unexemple per mostrar els diferents tàxonsagrupats en categories: el gos pertany a lafamília cànids, que inclou el gènere canis.Els cànids pertanyen a l’ordre delscarnívors, inclòs dins de la classe delmamífers. Aquesta classe pertany al tipusdels cordats, i per últim, a la categoriasuperior del regne animal. Tàxons de l’espècie humana
  13. 13. BOTÀNICA: Regne – Divisió – Subdivisió Classe – Subclasse Ordre – Subordre Família – Subfamília – Tribu – Subtribu Gènere – Subgènere – Secció – Subsecció – Sèrie – Subsèrie – Espècie – Subespècie – Varietat – Subvarietat – Forma – SubformaZOOLOGIA: Regne – Subregne Fílum – Subfílum - Superclasse Classe – Subclasse – Infraclasse – Cohort - Superordre Ordre – Subordre – Infraordre – Superfamília Família – Subfamília – Tribu – Subtribu Gènere – Subgènere – Secció – Subsecció – Sèrie – Subsèrie – Espècie – Subespècie – Raça
  14. 14. LES CLAUS DE CLASSIFICACIÓLa taxonomia actual té com a tàxon més genèric el Regne. Actualment s’accepta elproposat per R. H. Whittaker (1924-1980), que en 1959 va plantejar un sistema declassificació dels organismes basat en l’existència de 5 regnes: Moneres,Protoctists, Fongs, Vegetals i AnimalsA nivell més pràctic, a lhora desbrinar quin és l’ésser viu que estem estudiant, esfan servir unes claus de classificació que generalment tenen un plantejamentdicotòmic. De claus daquesta mena nhi ha moltes, doncs els criteris a lhoradorganitzar-les poden ser múltiples.La clau dicotòmica és uncodi que es fa servir perclassificar els éssers vius.Consisteix en un conjunt depreguntes que tenen nomésdues respostes i que,contestades successivament,menen a la identificació delorganisme.
  15. 15. DENDOGRAMESEls dendogrames són diagrames en forma d’arbre i s’utilitzen per representar lesrelacions entre organismes. Tipus:• Els fenogrames són arbres en que la longitud de les seves branques ésproporcional al grau de semblança fenotípica entre els organismes. Aquestsarbres però no donen cap tipus d’informació evolutiva. A vegades, algunsfenogrames, es poden veure els encestres escrits en els nusos de les branques.
  16. 16. •Els arbres filogenètics són gràfics que representen les relacions filogenètiquesentre els diferents tàxons. Existeixen diferents arbres per explicar una mateixarealitat, això és degut a que són visions particulars o hipòtesis d’un investigadorconcret.El cladograma seria un exemple d’arbrefilogenètic, on es representa el parentescevolutiu entre espècies Les referències escrites en els rectangles vermells indiquen les característiques compartides amb els llinatges que se’n deriven.
  17. 17. Durant molt de temps els naturalistes creien que la biodiversitat era com una grancadena o escala, on els éssers més perfectes es situaven al capdamunt (elprecursor d’aquesta idea fou Aristòtil). No existeixen per tant animals mésevolucionats que altres, sinó senzillament una evolució diferent. Per exemple, les molses no són els encestres del pi o el cirerer, sinó que aquests arbres provenen d’un encestre comú, i les molses són plantes cosines.També cal dir que l’ordre de lectura,d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra noés important; el realment important és laposició relativa dels nusos de les branques.
  18. 18. Els científics quan estudien els organismes vius busquen estructures comunes queels hi permetin comprendre el grau de parentiu que tenen aquests éssers vius.Aquestes estructures homòlogues comunes provenen d’un avantpassat comú, comper exemple: “tenir 4 extremitats” com ara els ratolins, els humans, les aus, elscocodrils... En canvi els peixos no.
  19. 19. No totes les característiques són comunes, doncs alguns animals poden presentarestructures similars (análogues) i no estar fortament emparentats, com passa en elcas de l’aleta dorsal dels taurons i els dofins. Encara que sembli a primer cop d’ulldifícil d’acceptar, mantenen més parentiu un dofí i una vaca que un dofí i un tauró.L’explicació a aquest fer el trobem en el fet que ambdós animals, dofins i tauronsvan evolucionar de forma independent l’un de l’altre per complir una mateixa funcióen ambients similars.També és possible que després d’haver evolucionat per una determinadacaracterística, les espècies filles la perdin, com seria el cas de les extremitatsposteriors en el cas de dofins i balenes, o més encara, perdent-les totes 4 com en elcas de les serps.
  20. 20. Arbreevolutiu

×