Taller de..[1]

485 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
485
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Taller de..[1]

  1. 1. Àngels Morera Benvingut JUSTIFICACIÓ:El Teatre, que és, sobretot, diàleg, i comunicació, suposa un repte, unestímul, una transformació, és una Activitat Lúdica que desperta llocs enel nostre Cervell i suma PotencialitatsÉs expressió, i l’expressió dramàtica incideix en la millora de les relacionsinterpersonals, ja que millora les habilitats gestuals, orals i corporals delsparticipants, afavorint la desinhibició, potenciant la responsabilitat dinsdel grup, possibilitant una efectiva comunicació envers els demès i en elmón que l’envolta i els hi fa perdre la por a sentir-se ridiculitzat, tot això,són elements necessaris que justifiquen aquest taller.És entendre també els possibles punts de vista d’una mateixa situació através de diferents personatges. Aprendre tècniques d’interpretació através de la preparació d’escenes teatrals. Donar a conèixer tot el procésde creació d’un espectacle., etz...OBJECTIUS: 1
  2. 2. • Motivar als participants a que facin fluir la seva creativitat oculta, i la seva espontaneïtat. • Comprometre’s dins del grup amb responsabilitat. • Dialogar, (des d’un punt de vista artístic). realitzar l’escolta de les necessitats individuals i col·lectives i el diàleg. • Analitzar l’esperit crític i fer l’autoanàlisi. • Desenvolupar la part intel·lectual i artística. • Respectar el grup i els individus. • Treballar en equip • Aconseguir la desinhibició per millorar les habilitats comunicatives i socials. • Abordar una temàtica d’interès (violència, integració, coeducació, etc). (Teatre Social). • Conèixer la seva pròpia veu i utilitzar la paraula i el cos com el més noble mitjà d’expressió. • Trobar en el seu cos (mans, veu, gest, mirada, moviments) recursos comunicatius i gaudir-ne. • Aprendre a realitzar el vestuari, l’escenografia, els objectes (attrezzo), etc. • Potenciar la lectura i corregir defectes de dicció. • Poder transportar amb la imaginació, a altres moments històrics. • Comportar-se degudament en un espectacle. • Analitzar els personatges i les situacions representades. • Aprendre l’art de la improvisació. • Potenciar la memòria envers l’aprenentatge d’un text.METODOLOGIA:Dividirem el Taller amb tres parts:La primera part realitzarem alguns exercicis de coneixença, perquè elscomponents del taller vagin agafant confiança uns als altres.Seguirem amb tècniques de respiració, expressió corporal (coneixementdel propi cos, i exercicis de veu (mitjançant la pronunciació demonosíl·labs i onomatopeies, fer ganyotes), vocalització i dicció ( ambembarbussaments i frases curtes amb diferents tons de veu).Seguirem amb exercicis de mímica, per anar practicant la part gestual iexpressiva. Començarem amb els jocs dramàtics per anar introduint larelació grupal, i la interpretació tant individual com grupal. 2
  3. 3. La segona part, seguirem realitzant tècniques de respiració, introduiremexercicis de relaxació, ampliarem els exercicis de mímica, i afegiremtècniques d’interpretació a través de la preparació de petites escenesteatrals ja existents, o improvisades, per el qual introduirem els exercicisd’improvisació.. Donarem a conèixer el procés de creació d’un espectacle,parlant i realitzant màscares, analitzant l’època a on s’ubica o s’ubicaràl’espectacle, puntualitzar amb el tema de vestuari, introduint també lamúsica i el ritme com a eina possible per algun espectacle.I la tercera part, decidir quin gènere teatral volem dur a terme, escolliruna obra de teatre, repartir els personatges, ensenyar a l’alumne commodelar i crear el personatge assignat. i per arrodoní, a no ser que alCentre, Local, o Teatre en el qual s’ha de du a terme l’obra ja disposin detècnics, podem assignar els càrrecs necessaris en tota representacióescènica: l’apuntador, el responsable dels canvis de llums, el de lamúsica, el dels canvis d’escenografia i el d’attrezzo.Començarem fent “Italianes”, (llegida del text sense escenificar), iprocedirem als assajos setmanals incidint amb el compromísd’assistència, puntualitat i participació. Convé recordar als alumnes que elpúblic que vindrà a veure la representació haurà d’entendreperfectament tot el que diuen els actors per poder copsar el contingut del’obra. Per tant, no poden moure’s i parlar dalt de l’escenari com ho fannormalment en la vida quotidiana:– Cal que els actors i les actrius parlin en veu alta, a poc a poc ivocalitzant.– Per norma general, l’actor no s’ha de posar d’esquena al públic. Ensexpressem amb tot el cos, però també, naturalment, amb la cara. Nomésquan ho indiqui el guió els actors es giraran d’esquena al públic.– En escena, els actors han d’actuar en tot moment, i no solament al’hora de dir el seu text. Sovint els nois i les noies quan acaben de fer laseva intervenció oral deixen d’interpretar i no hi tornen fins que els tocaparlar de nou. L’alumne ha d’entendre que cal interpretar el personatgedes que entra en escena fins que en surt.– Els actors han d’evitar de tapar-se entre ells als ulls del públic; ladistribució dels actors sobre l’escenari ha de tenir en compte aquestaspecte i els alumnes han de tenir cura a situar-se sempre de maneracorrecta.Un o dos dies abans de l’estrena, realitzar l’Assaig General (fer tota l’obraa l’escenari, incloent la música d’entrada, la que fes falta per canvi 3
  4. 4. d’escenes o que marqui el guió, i per últim molt important, la salutaciófinal, tot això sense públic.I per finalitzar, la posada en escena amb públic .ACTIVITAT: • Respiració • Expressió Corporal. (cos i veu) • Vocalització (embarbussaments). • Exercicis de mímica • Relaxació, desinhibició. • Joc dramàtic. (expressió oral)./ • Exercici d’improvisació. • Ritme i Música. • Escollir un guió/repartir personatges/Preparar l’attrezzo. • Fer Italianes/assaig previ. • Posada en escena. 4
  5. 5. RESPIRACIÓ: Inspirem lentament pel nas, comprovant com s’eixamplenles costelles, aguantem 5 segons, i bufem notant com les costelles tornena la seva posició inicial. (repetir tres vegades).EXPRESSIÓ CORPORAL: En un cercle un del grup comença fent un gestque la resta del grup, per ordre, anirà repetint. Seguidament la personade la dreta farà el mateix i així tots hauran creat un gest almenys unavegada. No val repetir gestos. La MÀQUINA. En cercle farem memòria de sorolls de màquines. Després de sorolls imoviments que podem, hi hem afegit els moviments de les màquines.Per acabar ens unirem amb una part del cos amb els companys delscostats i iniciarem el joc de la màquina. Primer ens passarem elsmoviment i so mecànic i finalment ens posarem a funcionar tots alhora.Psss, txatsss, mrrrr, pprrrrrrooooo, pfffffffuuuu, etc..VOCALITZACIÓ:Embarbussaments catalans: • A mi si que re m’hi fa que faci sol. • Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, i el suco amb suc. • A Rubí cotó collir, a Rubó collir cotó.Embarbussaments castellans: • Erre con erre, guitarra; erre con erre, carril: rápido ruedan los carros, rápido el ferrocarril. • El amor es una locura que solo el cura lo cura, pero el cura que lo cura comete una gran locura. • El perro de Roque no tiene rabo porque Ramón Ramírez se lo ha robadoEXERCICIS DE MÍMICA: Fent mímica un alumne intentarà que el seugrup endevini la frase que li ha tocat .El grup anirà dient paraules il’alumne que li ha tocat fer mímica senyalarà els companys si les paraulesson les correctes, el grup ordena les paraules i reprodueix la frase, elgrup que la completi abans i la digui al dinamitzador, guanya. Tenint encompte, articles, masculins, femenins, verbs, adjectius, noms, etz. 5
  6. 6. Frases: Avui fa sol però demà plourà.Els gats són uns animals que tenen les ungles molt afilades.La meva iaia escolta música amb auricularsEl meu germà juga a voleibol.A mi m’agrada escoltar la música clàssicaAhir vaig anar a donar el volt en bicicletaRELAXACIÓ/ DESINHIBICIÓ: Ens “traiem la pols” per parelles amb lesmans. Es tracta de treure la pols del company i després netejar-lo béamb delicadesa sense oblidar-nos de cap part del seu cos. Hi afegiremsabó, aigua, esclarirem, etc..Fem ganyotes amb la cara, per parelles un davant de l’altra.Fer una rotllana asseguts amb cadires, i cadascú fer massatges alcompany del davant. (millor fer-ho amb ,música.JOC DRAMÀTIC- EXPRESSIÓ ORAL:El cambrer. Els participants es divideixen en grups d’1 a 4 jugadors pertaula i representaran els clients d’un restaurant. Un farà de cambrer ihaurà de servir tres clients de taules diferents. La seva tasca és retenirmentalment els plats que li demanen: tres plats amb acompanyament,cada client. El cambrer anirà a la barra on, imaginàriament, esperarà elsplats i tornarà a servir, seguint l’ordre de comanda, els plats, al mateixtemps que els anuncia en veu alta.Esperant l’autobús. Banc d’una parada d’autobús. Sis personatgesesperen: A es sent atret per B; B té mal de queixal; C coneix D no sapdon; D escolta música amb els walkman i passa de tot; E no pot suportarF; F desconfia de tothom. L’autobús no arriba i l’espera es fa tensa.Durant tota l’estona s’estableixen noves relacions a part de les jaesmentades. 6
  7. 7. EXERCICI D’IMPROVISACIÓ:Dono un tema i heu de representar un petit esquetx.L’esquetx és compon de tres parts: 1. Inici 2. Nucli (contingut) 3. DesenllaçEl temps per preparar-lo és de només cinc minuts, i no ha de durar mésde 10 minuts, un cop cadascú te un rol i un personatge escollit, portar aterme el esquetx. TEMA: La consulta al metge.RITME I MUSICA: Poso música, i tot el grup ha de moure’s per l’espaique tenim amb el ritme de la música. (fort, lent, suau...)ESCOLLIR GUIÓ/REPARTIR PERSONATGES/PREPARAR ATTREZZO.L’obra que he escollit és: TANT ÉS COM ERA, LA VELLA CASTANYERAEls personatges són: Castanyera Noia 1 – Poble 3 Noia 2 Noi 1 – Poble 1 Noi 2 – Poble 2 Poble 4 Alcalde Ajudant 7
  8. 8. L’attrezzo que necessitarem:Un bancDues cadires.Un arbre o planta alta.Papers de diari per fer paperines.Unes quantes castanyes.Una rasera.Una paella. (si pot ser foradada millor).Un mocador per la castanyera.Un davantal per la castanyera.Una flautaUna banda (alcalde)Un tambor de cossirFER ITALIANES/ASSAIG PREVI : 8
  9. 9. GUIÓ:TANT ÉS COM ERA, LA VELLA CASTANYERA de JOSEP ROMEU Text per Escoles(Música suau, alegre )(La vella Castanyera a un costat torra castanyes)CASTANYERA: A la rica castanya! … Castanyes bullides o torrades! ….Moniatos i castanyes calentes! … A la rica castanya!(Entren dues noies)CASTANYERA: Vinga, nenes, que tinc les millors castanyes de la Plana(Les noies tenen un posat cursi i van de pijes, i es miren despectivamentla castanyera.)NOIA 1: (es dirigeix a l’altra noia) Ai no sé, vols dir que estaran bentorrades?NOIA 2: A mi, si no me les torren bé per cada costat no m’agraden.NOIA 1: Oi tant, i han de ser al punt just, que no es cremin però que noquedin crues. Ah, i sobretot que me les netegin bé una a una, que si nom’embrutaria els dits.NOIA 2: En comprem uns quantes, doncs? (s’ho pensen parlant en veu baixa sense sentir-se, mentre un noi esposa a la cua, i al darrere n’arriba un altre)NOI 2: Qui és l’últim?NOI 1: Sóc joc.NOI 2: Ah, doncs així jo dec anar davant teu (i el passa) 9
  10. 10. CASTANYERA: Què, ja us heu decidit? En posem una paperina per acada una?NOIA 1: Ai, no sé. A mi,…. posi-me’n tres castanyes…NOIA 2: Jo amb dues ja faig… o potser una i mitja. NOIA 1: Ui, no! (assenyala una castanya que volia treure-li lacastanyera) aquesta no, que em sembla que no està del tot torrada de lapunta…. millor aquella d’allà… o no, no, aquesta d’aquí. NOIA 2: Vols dir? Jo diria que aquella té una línia més moderna, peròper torrada potser sí, millor aquella altra…NOIA 1: Uf, que difícil, no, decidir-se?NOIA 2: Vols que ens ho acabem de rumiar, i tornem una mica méstard? NOIA 1: Potser sí, no? Perquè tampoc es pot comprar amb presses, oi?(se’n van)NOI 2: Ara em toca a mi, que aquest noi era l’últim, m’ha dit.CASTANYERA: Què vols maco, una paperineta?NOI 2: Sí posi-me’n una paperina. (ell mateix n’agafa una). Aquestamateix, ja li aguanto jo.CASTANYERA: Moltes gràcies noi… i després diuen que els nois d’avuidia no són atents i ben educats. Com que ets tan eixerit te la posaréplena fins al capdamunt.NOI 2: Moltes gràcies, senyora (posa una bossa a terra i estripa lapaperina de sota)CASTANYERA: (comença a posar castanyes) Caram sí que n’hi cabenen aquesta paperina.!(Arriba una senyora a la cua) 10
  11. 11. NOI 1: No l’ultima és vostè.NOI 2: (a la castanyera) Ja estarà bé, així, ja. Moltes gràcies.CASTANYERA: Però t’havia dit que te l’ompliria fins a dalt, i veig queencara no està plena del tot….NOI 2: Ja està bé, ja. (li dona una moneda i se’n va amb la bossa plenade castanyes)CASTANYERA: Ara tu, noi, quantes te’n poso.NOI 1: Jo volia panellets.CASTANYERA: Ho sento, noi, però de panellets no en tinc.NOI 1: Ah, doncs… doni’m panellets de coco.CASTANYERA: No, si és que de panellets no en tinc, només tinccastanyes i moniatos.NOI 1: Ah, doncs… (s’ho rumia)… que siguin de pinyons, què hi farem.CASTANYERA: Però si et dic que no en tinc de panellets, ni de coco, nide pinyó ni de cap classe. Jo només venc castanyes i moniatosNOI 1: I panellets de castanyes, tampoc? Doncs, haurem de menjarcastanyes…. i què valen les castanyes?.CASTANYERA: A un euro la paperina.NOI 1: I sense paperina ?CASTANYERA: Igual, un euro igual.NOI 1: Ah, doncs, així me’n duc la paperina, que no val res (i se’n va)(Entra l’alcalde amb aires de fanfarró) 11
  12. 12. ALCALDE: Aquest poble canviarà com una mitja, ja ho veureu. No se’npenedirà la gent d’haver-me escollit a mi.AJUDANT: No tenia altra opció perquè només s’hi presentava ell. (Ho hadit adreçant-se al públic). El poble ha sabut escollir el millor alcalde, sísenyor. Estem convençuts que hi farà grans canvis al poble.ALCALDE: Mira, per començar… ja podeu tancar aquest Forn de pa iposeu-hi un supermercat que també vendran pa congelat i pa de motlle(L’ajudant canvia el cartell de Forn de pa)I aquells arbres traieu-los, que no estic per anar recollint fulles tot el dia.Una mica ciment, i a córrer!(L’ajudant retira un arbre)Què hi fa un banc a la plaça? Va, ja el podeu cremar que aquí la gent nos’hi ha d’encantar per res. (l’ajudant retira el banc).Vull un poble on tot sigui modern i brillant. Les coses velles,… al foc.AJUDANT: Tiro al foc la castanyera, senyor alcalde? (assenyala lacastanyera)ALCALDE: Vols dir que cal? (se la mira) Però això sí, que no s’estiguimés aquí a la plaça, que hi desentona, ara que la tenim tan nova imoderna!CASTANYERA: Així no vol cap castanya?(la Castanyera s n’ha d’anar cap a un racó i fa mitja)(Surt gent del poble, i busca la castanyera)POBLE 1: Ei, tu, què se n’ha fet de la castanyera?POBLE 2: A veure si ara ens haurem de menjar crues les castanyes!Són dures de pelar…POBLE 3: … i de rosegar (intenta rosegar-ne una de crua)POBLE 1: Sense castanyera no hi ha castanyes, i sense castanyes no hiha castanyada…POBLE 2: Això no pot ser… i ara qui ens traurà les castanyes del foc? 12
  13. 13. POBLE 3: Anem a veure l’alcalde.POBLE 2: Anem-hi!(surten i tornen a entrar de seguida amb l’alcalde al capdavant)ALCALDE: Està bé, està bé, ja hi trobarem una solució.AJUDANT: I si l’ajuntament…ALCALDE: Ja ho sé, l’Ajuntament crearà una plaça de castanyeramunicipalAJUDANT: I qui ocuparà aquesta plaça de castanyera municipal? ALCALDE: Triarem la millor proposta. Vull una castanyera moderna,original, i res de draps bruts ni fer fums pels carrers. Res de foguerons nipaperines amb paper de diari. Vull una castanyera moderna com cal.La gent del poble parla amb l’ajudant en veu baixa, i aquest li comunicaa lAlcalde.AJUDANT: Ja tenim alguns aspirants, senyor Alcalde.ALCALDE: Doncs, vinga que comenci el càsting per a castanyeramunicipal.AJUDANT: Proposta número 1POBLE 1: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per asubstituir la vella castanyera. Oi que hi ha màquines per a vendrecocacoles, o xiclets, o … jo què sé. Doncs, si jo fos la castanyeramunicipal posaria a la plaça del poble una màquina que per un euro etdonaria una castanya. N’hi hauria de torrades, bullides i crues. Què lisembla? 13
  14. 14. ALCALDE: No està malament la idea… Però potser la gent s’hauria demenjar les castanyes fredes, no? …(pausa, rumia) Tenim una altraproposta?AJUDANT: Proposta número 2POBLE 2: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per asubstituir la vella castanyera. Oi que fa temps que s’han inventat lesgominoles amb tota mena de gustos i de colors? Doncs si jo fos lacastanyera municipal, en faria unes de color de castanya, i d’un gust ques’hi assemblés, i les vendríem a les botigues de xuxes. Que li sembla? ALCALDE: No està malament la idea… Però, no sé si els metges ensdiran que tantes xuxes fan malbé les dents…(pausa, rumia) Tenim unaaltra proposta?AJUDANT: Proposta número 3POBLE 3: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució per a substituirla vella castanyera. La gent vol castanyes i vostè no vol la castanyera…doncs, crearem l’oficina municipal de la castanya. Vendrem les castanyesa través d’Internet, i les enviarem per correu electrònic.ALCALDE: No està malament la idea… Però, i si ens surten les castanyesplenes de virus? …. …(pausa, rumia) Tenim una altra proposta?AJUDANT: Proposta número 4POBLE 4: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per asubstituir la vella castanyera. Jo sóc del món del teatre i proposocontractar un actor que faci de vella castanyera. Així no hi hauria unavella castanyera, sinó un actor disfressat de vella castanyera. No hihauria una estufa vella on s’hi torren les castanyes, sinó un decoratsimulant una estufa vella on es faria veure que s’hi torren les castanyes.ALCALDE: Així no s’hi torrarien castanyes de veritat?.POBLE 4: Oi tant com sí. Es tractaria de donar el màxim de realismea l’escena, i torraríem castanyes de veritat perquè semblés més real.ALCALDE: Em sembla una idea genial. I ja heu pensat algun actor perfer aquest paper de vella castanyera? 14
  15. 15. POBLE 4: No sé, hauríem de fer un càsting.NOIA 1: Podria ser jo, per ventura? (surt una noia molt presumida)POBLE 4: Em sembla que no és ben bé el perfil d’una castanyera…NOI 1: (fa una tombarella) Que els ha semblat? Ho faig bé, no?POBLE 4: Molt bé, però una castanyera tampoc ha de fer aquestssaltirons.NOIA 2: (toca la flauta) Jo podria tocar alguna cosa de música i tot.POBLE 4: És que heu vist mai una castanyera tocant la flauta? Emsembla que costarà trobar l’actor ideal per fer el paper de castanyera.(S’aixeca la castanyera del banc i passa pel davant sense dir res) POBLE 4: Genial, aquesta és la nostra castanyera. No cal que ens diguires, perquè ens ha convençut del tot.CASTANYERA: Però és que jo anava cap a casa, com que no emdeixen…ALCALDE: Queda nomenada Castanyera Municipal. (senyala el lloc onhavia estat al principi). Aquí. Aquí quedarà perfectament el lloc per arepresentar la figura de la castanyera. Enmig de la modernitat d’aquestaplaça, la castanyera hi donarà un toc de tipisme perfecte.(la castanyera es torna a col·locar al seu lloc)CASTANYERA: A la rica castanya! … Castanyes bullides o torrades! ….Moniatos i castanyes calentes! … A la rica castanya! FIPOSADA EN ESCENA: 15
  16. 16. DESTINATARIS:El teatre és una bona eina relacional, i recull molts àmbits tant educatius,com psicològics, cognitius, lingüístics, ... És una activitat apta per tota laciutadania, només cal adequar els exercicis, els jocs dramàtics, el guió, ialtres, a l’edat o col·lectiu que en aquell moment estem treballant.Hem de tenir clar però, que el màxim d’usuaris per un Taller de Teatre ésde 20 persones. Aquest en concret, al fer-ho dins del Curs d’animació, esfarà amb els components del grup d’edats entre 25 i 50 anys, i en dosdies a dues hores cada dia.RECURSOS:Recursos humans:Una dinamitzadora o monitora.Recursos econòmics:La qüestió econòmica en quant a la part tècnica, (focus, so, llums,micros, etz...) el Centre en el qual estrenem l’obra, hauria de disposard’ells, sinó, mitjançant aportació de quotes d’inscripció i participació alTaller, podríem afrontar aquesta despesa. També podríem cobrar el preud’entrada a la representació amb un preu popular, i abonar el lloguerd’aquests aparells.Recursos materials:En quant a la qüestió de vestuari, cada membre, un cop parlat, i deciditamb el grup, i que tinguem clar l’època en la qual l’obra s’ubica, quecadascú s’encarregui del seu propi personatge. Hem de disposar d’unaparell de música per realitzar jocs amb ritmes musicals, i la introduccióde la música a l’obra que escollim.- EspaiL’espai en el qual realitzarem el Taller ha de ser ampli, a pogué ser ambterra de fusta o parquet, doncs poden haver exercicis d’expressió 16
  17. 17. corporal que haurem de realitzar descalços, a més de disposar d’ estores,o matalassos per aquest fet.. Hem d’assistir amb roba còmoda.I al arribar a la tercera part del Taller, disposar d’un escenari en el qualpogué dur a terme els assajos i per últim, la posada en escena.TEMPORITZACIÓ:El Taller és pot realitzar dues hores, dos dies a la setmana, i amb unadurada de tres mesos. Contant desprès amb la posada en escena, quepot ser d’un dia sol, o d’un cap de setmana.AVALUACIÓ: • Si hem complert els objectius. • Si els destinataris han gaudit del taller. • La participació de cada usuari. • Les dificultats trobades. • Hi ha hagut compromís de tots els usuaris? • S’ha respectat els horaris. • Si a l’usuari li ha estat útil. 17

×