Comentari literari amb exemple

6,089 views

Published on

Comentari de poesia amb un exemple

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
6,089
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
677
Actions
Shares
0
Downloads
30
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Comentari literari amb exemple

  1. 1. Com fer un comentari literari amb un poema comentat com a exemple
  2. 2. Els aspectes bàsics d’un comentari de text són: Què diu el text Com ho diu El que diem a partir d’ell
  3. 3. 0. Preparació 1.Introducció 2.Forma 3.Estructura interna (tema i subtemes) 4.Comentari (unió de forma i contingut) 5.Conclusió
  4. 4. 0. ENTENDRE el TEXT Llegir amb atenció les vegades que calgui el text i buscar al diccionari –si podem- les paraules que no entenguem.
  5. 5. COMENTARI • SI COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT XXIX Si com lo taur se’n va fuit pel desert Quan és sobrat per son semblant qui el força Ne torna mai fins ha cobrada força Per destruir aquell qui l’ha desert, Tot enaixí em cové llunyar de vós, Car vostre gest mon esforç ha confús: No tornaré fins del tot haja fus La gran paor qui em tol delitós.
  6. 6. 1. Iniciem el comentari amb una breu introducció, que ha de contenir: a) La referència a l'autor del text i una breu nota biogràfica, si es pot relacionar amb l'obra o el fragment que comentem. b) El títol i la data d'escriptura de l'obra a la qual pertany el text, el gènere literari i subgènere: si es tracta d'una novel·la (històrica, psicològica, d'intriga...), de poemes (èpics, lírics...), teatre ...
  7. 7. c) El corrent literari (romàntic, trobadoresc, barroc...) al qual pertany l'obra (si és possible de classificar) i si el text participa de les característiques de la literatura de l'època en què va ser escrit.
  8. 8. d) Incloem el fragment dins de l'obra més general, és a dir, si es tracta d'un poema indicarem si pertany a un recull amb una temàtica comuna; si forma part d'una obra teatral, un conte o una novel·la, direm a quina part externa (acte o capítol) o interna (plantejament, nus o desenllaç) pertany.
  9. 9. (Recordeu que la introducció només és la part inicial del text, per tant, no ens podem estendre en aquesta part, que és purament teòrica. Una bona introducció no hauria d'ocupar més d'un terç del comentari.)
  10. 10. INTRODUCCIÓ Ausiàs March és, segurament, el millor poeta de la literatura catalana. Va viure al segle d’or (s. XV) de la literatura catalana. Va néixer probablement el 1397 a Gandia o a València, fill d’una família de poetes i cavallers. Morí el 1459. La seva obra conté 128 poemes dividits tradicionalment segons els senyals (“Plena de seny”; “Llir entre cards”; “Mon darrer bé”; “Amor, amor” i “Oh foll amor”). L’obra d’Ausiàs March, transgredint tant els tòpics i la llengua dels trobadors, presenta una novetat en la poesia medieval: mostra la tensió del jo i el món. Aquest jo poètic es troba abocat la destrucció per culpa de l’amor, I, en el fons, obsedit pel no-res i la mort. El poema “Si com lo taur se’n va fuit pel desert” pertany al cicle “Llir entre cards”, composició de 35 poemes.
  11. 11. 2. Anàlisi formal del text: Si analitzem un poema direm quantes estrofes té, quants versos té cada estrofa i el nom de l'estrofa (tercet, quartet,...). Indiqueu, també, si es tracta d'una composició concreta (sonet, romanç,...), i a continuació el nombre de síl·labes de cada vers (si són d'art major o menor, si contenen cesura i com s'anomenen els versos segons el nombre de síl·labes).
  12. 12. Indicarem si hi ha rima, si aquesta és assonant o consonant, l'esquema de la rima i, si és clar, el ritme. Es pot cloure aquest apartat amb alguna consideració general, si és possible, en què es relacioni la mètrica amb el contingut o amb l'estil de la composició.
  13. 13. ANÀLISI FORMAL • El poema d'Ausiàs March el constitueix una sola cobla (esparsa) formada per vuit versos decasíl·labs de la forma 4’+6, amb cesura, clàssic en tota la poesia catalana medieval i molt utilitzada pel poeta. • La rima consonant és ABBA CDDC. Ens trobem, per tant, davant d'una octava decasíl·laba construïda sota l'esquema creucreuat.
  14. 14. 3. Estructura interna: tema principal i els subtemes; mots i les frases clau
  15. 15. Estructura interna • El tema principal d’aquest poema és a timidesa amorosa, fent una clara comparació del seu sentiment tímid, amb la fugida del brau derrotat. No pot tornar fins que no hagi deixat de banda el sentiment de timidesa davant la dama.
  16. 16. 4. Comentari (unió de forma i contingut) La redacció del comentari ha d'anar seguint el text, la seva estructura, de forma exhaustiva (si cal, línia per línia, vers per vers), sempre relacionant les tècniques estilístiques emprades o les figures retòriques amb el seu sentit últim, amb allò que l'autor volia transmetre a l'hora de ferles servir.
  17. 17. El comentari no s'ha de convertir en una llista de "coses" que heu anat trobant al text, sinó que ha de ser una interpretació objectiva de la forma i del contingut del text interrelacionats.
  18. 18. COMENTARI L'esparsa d'Ausiàs March es pot dividir en dues parts. La primera ocuparia els quatre primers versos i contindria el primer terme d'una comparació, figura molt típica de l'obra marquiana. En la segona part, formada pels darrers quatre versos, trobem el segon terme, relacionat amb la figura del poeta i el seu conflicte amorós.
  19. 19. • El poeta proposa com a primer terme de la comparació la imatge d'un toro, que ha lluitat amb un altre i que ha estat derrotat. Per aquest motiu s'enretira i així deixa el camp lliure al vencedor. Però la seva retirada és parcial ja que li servirà per recuperar forces per un nou combat, que haurà de permetre-li destruir el seu competidor. • El segon bloc comença amb els mots "tot enaixí", que lliguen el primer terme de la comparació (l'animal vençut que es prepara per contraatacar) amb la del poeta, que ha estat vençut en combat amorós per la seva dama, que l'ha refusat. Decideix allunyar-se per recuperar força i vèncer la timidesa que li ha de permetre una victòria certa.
  20. 20. 5. Conclusió: destacar les idees principals del text i possible valoració personal, fugint de fórmules com ara "m'ha agradat molt", perquè cal procurar que el to del comentari sigui sempre objectiu.
  21. 21. CONCLUSIÓ Interpretant l’actitud de la dona (“el gest”) com una espècie de refús abans i tot que ell li hagi parla, l’enamorat es queda aclaparat: la por d’una negativa femenina, té un efecte paralitzador sobre el jo poètic. Una solució, doncs, pot ser allunyar-se de la dona fins que aquest impediment hagi estat superat.
  22. 22. Naturalment, el poema no insinua de cap manera com podrà desaparèixer aquesta por exagerada que forma part essencial de la persona de l‘enamorat. I és que, com en poemes anteriors, els estats o les solucions que esmenta el poeta se situen en el terreny de la imaginació i l’ideal.
  23. 23. Si la timidesa és un dels tòpics trobadorescos, aquest estat agafa en el poema un segell molt propi de March: és un toro el protagonista de la comparació: força, orgull, animalitat en el bon sentit del mot... La vivacitat i la intensitat dels fets narrats en aquest breu espai de vuit versos constitueixen una mostra excel·lent de tremp poètic de March.

×