Copia de unitat 13. la 2 república

1,864 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,864
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Copia de unitat 13. la 2 república

  1. 1. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
  2. 3. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT. <ul><li>El 12 d’abril de 1931 se celebren eleccions municipals. </li></ul><ul><li>Les candidatures republicano socialistes guanyen a la majoria de les grans ciutats. </li></ul><ul><li>El 14 d’abriles proclama la República a diferents ciutats espanyoles. </li></ul><ul><li>El mateix dia Alfons XIII renuncia a la potestat reial i marxa a l’exili. </li></ul><ul><li>http://www.youtube.com/watch?v=xOdyt5btwUA </li></ul>
  3. 4. 1.1. El govern provisional <ul><li>Es constitueix el govern provisional de la República amb representants de la conjunció republicano-socialista i regionalista. </li></ul><ul><li>Des de Madrid proclamen l’inici de la 2 República espanyola. </li></ul><ul><li>Primeres accions del govern provisional: </li></ul><ul><ul><li>Convocar eleccions a Corts constituents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amnistia general per als presos polítics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Accions d’urgència respecte a l’exèrcit (majoritàriament monàrquic), la situació dels pagesos i la crisi econòmica. </li></ul></ul><ul><li>A Catalunya, Francesc Macià (líder d’ERC) va proclamar la República catalana dins de la Federació Ibèrica. </li></ul><ul><li>La negociació amb el govern central va portar a la creació d’un govern provisional autonòmic (Generalitat). </li></ul><ul><li>Niceto Alcalà Zamora va ser el primer president de la República. </li></ul>
  4. 5. Niceto Alcalá Zamora. Primer president de la 2 República espanyola
  5. 7. Francesc Macià proclama la República Catalana
  6. 9. La constitució del 1931 <ul><li>Les eleccions de juny de 1931 van ser guanyades per la conjunció republicanosocialista (250 diputats de 464). </li></ul><ul><li>100 diputats de centre i 80 de dreta. 30 per ERC </li></ul><ul><li>El desembre de 1931 s’aprova una nova constitució: </li></ul><ul><ul><li>Defineix Espanya com una República democràtica de treballadors de tota mena. </li></ul></ul><ul><ul><li>Permet l’autonomia de les regions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Poder legislatiu en un Parlament unicameral. </li></ul></ul><ul><ul><li>Poder judicial en mans de jutges independents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Àmplia declaració de drets i llibertats i igualtat absoluta davant la llei. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sufragi universal (inclou les dones). </li></ul></ul><ul><ul><li>Laïcitat de l’Estat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Reconeix el matrimoni civil i el divorci. </li></ul></ul>
  7. 12. LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS TRENTA <ul><li>L’inici del règim republicà va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb el crack del 29. </li></ul><ul><li>La crisi internacional va afectar, sobretot, a les exportacions. </li></ul><ul><li>Les dificultats econòmiques de l’etapa republicana van ser resultat dels problemes tradicionals de l’economia espanyola: </li></ul><ul><ul><li>Atur agrícola. </li></ul></ul><ul><ul><li>Repartiment desigual de la terra. </li></ul></ul><ul><ul><li>Descapitalització i poca articulació financera. </li></ul></ul><ul><ul><li>Escassa competitivitat internacional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dèficit de la balança comercial. </li></ul></ul><ul><ul><li>Escassa confiança dels empresaris i financers en el nou règim republicà. </li></ul></ul><ul><li>La República va viure una intensa conflictivitat social que va mantenir en tensió i continu enfrontament treballadors i empresaris. </li></ul>
  8. 13. LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’ESTATUT D’AUTONOMIA <ul><li>3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria. </li></ul><ul><li>Les eleccions d’abril de 1931 donen l’hegemonia política a Catalunya a Esquerra Republicana. </li></ul><ul><li>Francesc Macià va proclamar la República Catalana. La posterior negociació amb el govern central va donar lloc a la Generalitat, govern de Catalunya presidit per Macià. </li></ul><ul><li>Una comissió d’experts va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia (Estatut de Núria) que el 2 d’agost de 1931 va ser aprovat en referèndum amb un 99% de vots del 75% dels electors. </li></ul><ul><li>L’avantprojecte d’Estatut contenia: </li></ul><ul><ul><li>Catalunya és un Estat autònom dins de la República espanyola. </li></ul></ul><ul><ul><li>Català, llengua oficial. </li></ul></ul><ul><ul><li>Possibilitat de federació dels països de parla catalana. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Generalitat s’encarregava de la percepció dels impostos directes, l’ensenyament, la cultura, la policia, la sanitat, les obres públiques, la justícia... </li></ul></ul>
  9. 14. 3.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932. <ul><li>El 18 d’agost de 1932, Macià va presentar l’estatut al parlament de Madrid per a la seva discussió i aprovació. </li></ul><ul><li>L’aprovació es preveia llarga i difícil ja que: </li></ul><ul><ul><li>La dreta espanyola es va mostrar indignada amb les pretensions del poble català. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Constitució de 1931 impedia la federació de regions, imposava l’oficialitat del castellà i retallava competències incloses en l’Estatut de Núria. </li></ul></ul><ul><li>L’estatut va ser un dels pretexts esgrimits pel Gral. Sanjurjo per intentar un cop d’estat contra la República l’agost de 1932. </li></ul><ul><li>Aquest intent va fer que els republicans acceleressin, amb el suport del cap del govern Manuel Azaña, l’aprovació de l’Estatut que es va fer definitivament el 9 de setembre de 1932. Contenia: </li></ul><ul><ul><li>Catalunya és una regió autònoma dins de l’Estat espanyol. </li></ul></ul><ul><ul><li>Català i castellà, llengües oficials. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es retallen les atribucions de la Generalitat, les més importants van ser ordre públic, administració de justícia, dret civil català i règim administratiu. </li></ul></ul>
  10. 16. General Sanjurjo. Cop d’Estat contra la República. Agost, 1932
  11. 18. 3.3. Les forces polítiques a la Catalunya republicana. <ul><li>Dreta: </li></ul><ul><ul><li>Lliga Catalana . Segona força politica. Suport de propietaris de terra i d’industrials. </li></ul></ul><ul><li>Centre: </li></ul><ul><ul><li>Acció Catalana Republicana . </li></ul></ul><ul><ul><li>Unió Democràtica de Catalunya . </li></ul></ul><ul><li>Esquerra: </li></ul><ul><ul><li>Esquerra Republicana de Catalunya . Primera força política. Suport de la petita burgesia, amplis sectors de la petita i mitjana pagesia i part del proletariat urbà. </li></ul></ul><ul><ul><li>Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), comunista antiestalinista. </li></ul></ul><ul><ul><li>Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), comunisme estalinista. </li></ul></ul><ul><ul><li>A Catalunya la CNT exerceix l’hegemonia entre el moviment obrer. </li></ul></ul>
  12. 19. 3.4. L’obra de la Generalitat republicana. <ul><li>Un cop aprovat l’Estatut, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya pel 20 de novembre de 1932. </li></ul><ul><li>Les va guanyar ERC, la dreta amb la Lliga Catalana va quedar en segon lloc. </li></ul><ul><li>Francesc Macià va ser elegit com a president de la Generalitat (ara ja no provisional). </li></ul><ul><li>El govern de la Generalitat va prendre mesures en el terreny de l’economia com fomentar la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrària; també es van crear organismes de reforma social com organitzacions d’assistència i previsió social. </li></ul><ul><li>Va destacar l’acció en ensenyament i cultura: </li></ul><ul><ul><li>Es van crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va crear la Universitat Autònoma. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va introduir la coeducació i es van iniciar moviments de renovació pedagògica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va aprofundir en la normalització del català. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va publicar el diccionari de la llengua de Pompeu Fabra. </li></ul></ul>
  13. 20. EL BIENNI D’ESQUERRES: REFORMES I CONFLICTES (1931-1933) <ul><li>Desembre 1931 – setembre 1933. Govern format per republicans i socialistes i presidit per Manuel Azaña. </li></ul><ul><li>Inicia un programa de reformes amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola. </li></ul>
  14. 21. Manuel Azaña, president del govern de la República Govern del primer bienni republicà, 1931-1933
  15. 22. 4.1. La reforma de l’exèrcit <ul><li>El govern va emprendre un sèrie de reformes per crear un exèrcit professional i democràtic: </li></ul><ul><ul><li>Reduir el nombre d’oficials (retir voluntari). </li></ul></ul><ul><ul><li>Prometre l’adhesió al règim republicà. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Desaparició de les Capitanies Generals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Creació de la Guàrdia d’Assalt (força d’ordre públic de fidelitat republicana). </li></ul></ul><ul><li>Alguns sectors de l’exèrcit van rebre la reforma com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit. </li></ul>
  16. 23. 4.2. La qüestió religiosa. <ul><li>El govern va prendre una sèrie de mesures per limitar la influència de l’Església Catòlica, per secularitzar la societat espanyola: </li></ul><ul><ul><li>Laïcitat de l’Estat, llibertat de culte i supressió del pressupost destinat a l’Església (Constitució del 31). </li></ul></ul><ul><ul><li>Dissolució dels jesuïtes i nacionalització dels seus béns. </li></ul></ul><ul><ul><li>Llei de Congregacions que limita la possessió de béns dels ordes religiosos i possibilita la seva dissolució. </li></ul></ul><ul><li>Aquestes mesures i alguns brots d’anticlericalisme (maig 1931) va fer que l’Església iniciés una forta campanya antirepublicana, amb el cardenal Segura al capdavant que va provocar la seva expulsió d’Espanya. </li></ul><ul><li>L’enfrontament religiós va ajudar a crear un clima de tensió i violència a la societat republicana. </li></ul>
  17. 24. El cardenal Segura en el moment de la seva detenció.
  18. 25. 4.3. La reforma agrària. <ul><li>Es pretenia posar fi al predeomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres: </li></ul><ul><ul><li>Prohibició de posar fi als contractes d’arrendament. </li></ul></ul><ul><ul><li>Limitar la jornada laboral al camp a 8 hores. </li></ul></ul><ul><ul><li>Establir salaris mínims. </li></ul></ul><ul><ul><li>Llei de Reforma Agrària (setembre 1932): expropiació dels latifundis i assentaments pagesos. </li></ul></ul><ul><li>Aquesta llei va posar als grans propietaris de terra en contra de la República. </li></ul><ul><li>Molts pagesos van considerar-la una llei molt tímida i limitada. Part de la pagesia es va orientar a postures més revolucionàries i violentes d’enfrontament amb les forces d’ordre públic. </li></ul>
  19. 27. 4.4. L’obra educativa i cultural. <ul><li>Reforma de l’ensenyament destinada a promoure una educació liberal, laica i garantidora del dret a l’educació. </li></ul><ul><li>Es van crear 10.000 noves escoles i 7.000 places per mestres. </li></ul><ul><li>El pressupost d’educació es va incrementar un 50%. </li></ul><ul><li>S’intenta acabar amb l’hegemonia de l’ensenyament religiós. </li></ul><ul><li>S’adopta un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. </li></ul>
  20. 28. 4.5. Reformes laborals i conflictivitat obrera (I). <ul><li>Reformes adreçades a millorar les condicions laborals: </li></ul><ul><li>Llei de Contractes de Treball , regulava la negociació col.lectiva i establia els Jurats Mixtos per resoldre els conflictes laborals. </li></ul><ul><ul><li>Va reduir les jornades laborals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Creació d’assegurances socials. </li></ul></ul><ul><ul><li>Augment del salaris. </li></ul></ul><ul><li>Aquestes reformes van provocar la reacció en contra de les organitzacions patronals. </li></ul><ul><li>Per la classe treballadora la reforma era tímida i lenta el que va donar lloc a una onada de conflictivitat impulsada pels sindicats. </li></ul>
  21. 29. 4.5. Reformes laborals i conflictivitat obrera (II) <ul><li>La CNT va veure en aquesta etapa l’ocasió idònia per propiciar la revolució. </li></ul><ul><li>Va fomentar vagues generals, l’establiment de comunes i la insurrecció al camp. </li></ul><ul><li>La direcció de la CNT estava controlada per gent de la Federació Anrquista Ibèrica (FAI), fundada el 1927 de caire radical i revolucionari. </li></ul><ul><li>Hi havia un corrent més moderat partidari d’una certa col.laboració amb la República. </li></ul><ul><li>El 1936 la CNT tenia un milio d’afiliats. </li></ul><ul><li>L’UGT també va evolucionar cap a postures més radicals, en relació sobretot a la lentitud de la reforma agrària.. </li></ul><ul><li>Les vagues i ocupacions de terra van anar en augment al llarg de tot el període (402 vagues 1930; 734 el 1932 i 1127 el 1932) </li></ul>
  22. 30. F ederació A narqusita I bèrica
  23. 31. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) <ul><li>El novembre de 1933 es convoquen noves eleccions. </li></ul><ul><li>5.1. La reorganització de la dreta. </li></ul><ul><li>Defensors de la monarquia: </li></ul><ul><ul><li>Acción Española . </li></ul></ul><ul><ul><li>Renovación Española , liderada per Calvo Sotelo que defensa directament la necessitat d’un cop d’estat. Es va aliar amb els carlins de Comunión Tradicionalista . </li></ul></ul><ul><ul><li>Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), dirigida per José M. Gil Robles. </li></ul></ul><ul><li>Nacionalsocialista i feixista: </li></ul><ul><ul><li>Juntas de Ofensiva Nacinal Sindicalista (JONS) </li></ul></ul><ul><ul><li>Falange Española , fundada i dirigida per José Antonio Primo de Rivera, Va crear grups paramilitar per a enfrontar-se als militants d’esquerres. </li></ul></ul><ul><li>El 1932 es va fundar la Unión Militar Española (UME), organització clandestina de militars de dreta. </li></ul>
  24. 32. José Antonia Primo de Rivera, fundador i líder de Falange Española.
  25. 33. Falange Española
  26. 34. 5.2. Les eleccions del 1933 i el gir a la dreta <ul><li>Les eleccions de 1933 van donar la victòria als partits de centredreta. Es va formar un nou govern, presidit per Alejandro Lerroux: </li></ul><ul><ul><li>Va frenar la reforma agrària i va fixar la devolució de terres ales seus antics propietaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>Llibertat de contractació, que va suposar la baixada dels sous dels jornalers. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va dotar un pressupost de culte i clergat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amnistia als militar sublevats el 1932. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va reduir el pressupost d’educació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va paralitzar la discussió de l’Estatut d’Autonomia per al País Basc. </li></ul></ul><ul><li>Aquestes mesures van facilitar una radicalització d’un sector del PSOE i de l’UGT cap a postures més revolucionàries. </li></ul><ul><li>La CEDA, al seu torn, va exigir una acció contundent en matèria d’ordre públic. </li></ul>
  27. 35. Alejandro Lerroux, president del govern de centredreta, 1931-1933.
  28. 36. 5.3. Catalunya: el conflicte rabassaire. <ul><li>Per afavorir els pagesos, especialment els de la Unió de Rabassaires (que donen suport a ERC), el Govern de la Generalitat pren dues mesures: </li></ul><ul><ul><li>Reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Llei de contarcets de conreu . Els rabassaires poden accedir a la propietat de la terra que treballen pagant al propietari un preu taxat. </li></ul></ul><ul><li>Les dues mesures provoquen la reacció dels grans propietaris, units en l’Institut Català de sant Isidre i propers a la Lliga Catalana. </li></ul><ul><li>La Lliga catalana denuncia la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que l’anul.la. </li></ul><ul><li>Posa de manifest l’enfrontada polític social del govern espanyol i el govern català. </li></ul>
  29. 37. 5.4. La Revolució d’octubre del 1934. <ul><li>El 1934 entren al govern ministres de la CEDA. Les forces d’esquerra i nacionalistes ho entenen com un camí obert cap al feixisme. </li></ul><ul><li>La reacció: </li></ul><ul><ul><li>A Astúries, un intent de revolució social iniciada pels miners i amb l’acord d’anarquistes, socialistes i comunistes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Van arribar a assetjar Oviedo, van ser reprimits per tropes de la Legio portsades d’Àfrica i sota el comandament del Gral. Franco. </li></ul></ul><ul><ul><li>A Catalunya la reacció va ser política. Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola. </li></ul></ul><ul><ul><li>Va intervenir l’exèrcit, es va detenir el govern de la Generalitat i el ple de l’Ajuntament de Barcelona que van ser empresonats. Azaña també va ser detingut junt amb altres líders d’esquerra. </li></ul></ul>
  30. 38. La revolució dels miners d’Astúries.
  31. 39. Lluís Companys, president de la Generalitat i el seu govern Detingut i condemnat arrel dels fets d’octubre de 1934.
  32. 40. 5.5. La crisi del bienni de dretes <ul><li>Conseqüències de la revolució d’octubre: </li></ul><ul><ul><li>Augmenta la influència de la CEDA al govern. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va suspendre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es van tornar les propietats als jesuïtes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gil Robles (líder de la CEDA) es nomenat ministre de la Guerra. </li></ul></ul><ul><ul><li>Franco és nomenat cap de l’Estat major de l’exèrcit. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les esquerres s’uneixen en un programa comú per fer front a la dreta. </li></ul></ul><ul><ul><li>La CEDA va intentar modificar la Constitució. </li></ul></ul><ul><li>Un seguit d’escàndols de corrupció i les disputes entre el Partit Radical i la CEDA van portar a una nova convocatòria d’eleccions per al febrer de 1936. </li></ul>
  33. 41. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR <ul><li>6.1. Les eleccions de febrer del 1936. </li></ul><ul><li>Els partits catalanistes d’esquerres al llarg del 1935 van elaborar un programa comú que va culminar el febrer del 1936 amb la formació del Front d’Esquerres. </li></ul><ul><li>Van donar suport al Front Popular , una coalició de republicans, socialistes i comunistes que pretenia tornar les esquerres al poder. </li></ul><ul><li>La Lliga, amb altres partits de dreta van formar el Front Català d’Ordre . </li></ul><ul><li>A la resta d’Espanya es va formar el Bloque Nacional (CEDA, monàrquics i tradicionalistes) que denunciaven el caire revolucionari del Front Popular. </li></ul><ul><li>Les eleccions van donar la victòria al Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República. </li></ul>
  34. 42. Propaganda electoral del Front Popular
  35. 44. Cartell de propaganda de la dreta per a les eleccions de 1936.
  36. 45. Propaganda electoral del Front d’Esquerres.
  37. 46. Propaganda electoral del Front Català d’Ordre
  38. 47. Victòria del Front Popular a les eleccions de 1936.
  39. 48. 6.2. El Front Popular <ul><li>El nou govern, format per ministres republicans: </li></ul><ul><ul><li>Va reprendre el procés de reformes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Decretà l’amnistia dels presos polítics (30.000). </li></ul></ul><ul><ul><li>Obligà a les empreses a readmetre els obrers acomiadats a les vagues del 1934. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es van reprendre els assentaments pagesos. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va negociar l’Estatut d’autonomia del Pais Basc i Galícia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va restaurar l’estatut de Catalunya, el govern de la Generalitat i la Llei de Contractes de conreu. </li></ul></ul><ul><li>La dreta va reaccionar negativament a aqustes mesures. </li></ul><ul><li>La Falange Española assumeix protagonisme entre la dreta i fomenta un clima d’enfrontament civil generant una sistemàtica de violència al carrer. </li></ul><ul><li>Anarquistes i sectors radicals del socialisme van intensificar la seva lluita i crearen un ambient de revolució. </li></ul>

×