1. L'atur s'estén arreu dels Països Catalans, arribant a xifres històriques, que amaguen
darrera seu cada una de les particulars històries d'aquelles persones que es troben
sense feina i recursos. El passat 1 d'abril es va constituir a les Cotxeres de Sants de
Barcelona l'Assemblea d'Aturats. Des de L'ACCENT hem volgut preguntar als seus
impulsors quines són les característiques d'aquesta nova iniciativa.
Quins són els objectius que us marqueu les persones que heu convocat
aquesta Assemblea d'Aturats?
L'objectiu més immediat és a dir trencar el cercle de la gent organitzada o més
activista i arribar als milers i milers d'aturats que sofreixen el problema però que no
troben un lloc o n organitzar-se. A un altre nivell evidentment l'objectiu és frenar les
polítiques neoliberals que ens han portat a aquesta situació i pressionar el govern
perquè deixi d'acceptar expedients de regulació d'ocupació (ERO), abaratir els
acomiadaments, etcètera i faci una política social real. Però som conscients que per
aconseguir això cal un moviment ampli que combini unitat i radicalitat i que pugui
fer pressió per aconseguir les nostres demandes. Necessitem que aquesta
Assemblea d'Aturats de Barcelona en generi de noves a cada barri i localitat.
Com heu valorat aquesta primera assemblea? Quines són les
característiques comunes de les persones que s'han aplegat?
Tot i que modesta, en ser la primera, l'Assemblea d'Aturats l'hem de valorar
positivament. Han participat al voltant d'unes cinquanta persones d'un perfil bastant
polititzat i combatiu, alguns activistes de sindicats, moviments socials o
organitzacions polítiques i molts d'altres no. Érem sobretot gent de Barcelona ciutat,
però també hi havia companys d'Hospitalet, Vilanova, Olesa, etc. Cal destacar que
no sols érem aturats sinó també gent solidaria que es vol mobilitzar pel tema.
L'atur és una experiència moltes vegades molt individual, ja que per
definició les persones aturades no es concentren en centres de treball o
d'estudi com altres col·lectiu. Com creieu que pot condicionar aquesta
realitat l'actuació col·lectiva de les persones sense feina?
Doncs sí, a diferència d'altres col·lectius que es veuen diàriament en un espai físic
comú, els aturats no tenim aquest espai. Això pot ser un handicap però que no és ni
molt menys insalvable. De fet, la primera tasca a l'hora de mobilitzar per aquesta
assemblea va ser anar a les diferents oficines de treball per repartir material i
explicar la convocatòria. Sembla lògic. o n segur que els aturats ens hem de veure
les cares és a l'oficina de treball a fitxar. Curiosament ara el govern permet que es
fitxi per internet des de casa intentant estalviar-se les cues incòmodes, invisivilitzant
així el problema i evitant el malestar i inclús, la possible autoorganització.
Evidentment hi ha altres punts de trobada. Tant el SOC com diferents sindicats fan
cursos de formació per aturats o n hi van centenars d'aturats. Un altre espai natural
de lluita podrien ser les diferents empreses que han generat milers d'acomiadats per
ERO, acomiadats que poden organitzar-se conjuntament amb els treballadors de la
seva antiga empresa pel manteniment de la plantilla. Tots ells són punts de trobada
que poden convertir-se en nodes d'una xarxa de resistència. No podem oblidar
també que tenim tots un espai comú de trobada, que és el carrer i que l'hem
d'utilitzar.
És obvi que la dispersió condiciona la manera d'organitzar-se, però la veritat és que
la classe treballadora ha generat al llarg de la seva història diferents formes

2. organitzatives i té prou creativitat per crear-ne de noves si les condicions ho
demanen.
Els aturats són treballadors sense feina. Per tant, el fet d'organitzar-vos en
assemblees d'aturats, no es podia haver donat en els sindicats? Què us ha
impulsat a crear un nou espai de trobada?
D'una banda, inclús en el món laboral, el fet d'organitzar-se en els sindicats no
exclou la necessitat d'assemblees de treballadors. Precisament la vocació unitària de
les assemblees fa que no tinguin cabuda en un sindicat o un altre.
Però si volem respondre més directament la pregunta, la veritat és que sí, hauria
pogut passar, però ni ha passat ni sembla que un futur immediat passi. Les millors
posicionades per organitzar els aturats són les grans centrals sindicals, però amb el
rumb que porten sembla il·lús pensar que ho voldran fer. Difícilment es posaran a
mobilitzar per un tema que no els reporti rèdits pel que fa al nombre delegats o les
quotes de poder. El que no podem fer és esperar a que ells prenguin l'iniciativa. La
situació és suficientment greu com perquè no ens puguem quedar de braços creuats.
De totes maneres no és descabellat pensar que els sindicats majoritaris, a mesura
que s'agreugi la situació, organitzin assemblees d'aturats, però només ho faran si
reben una pressió des de baix. I això sol ja justifica aquest espai.
Com valoreu les polítiques anticrisi del Govern de Rodríguez Zapatero en
aquest àmbit?
Les mesures anticrisi del govern s'enquadren en la dinàmica social liberal. Mentre
parlen d'ajudar els treballadors no han parat de donar ajudes a les grans empreses i
aprovar mesures antiobreres. És increïble com volen solucionar la crisi amb els
mateixos preceptes neoliberals que han provocat aquesta situació.
El seu argument és que abaratint els acomiadaments i rebaixant les condicions
laborals, les empreses tindran més al·licients per invertir a l'Estat espanyol, fet que
generarà més ocupació. Res més fals. Facilitar l'acomiadament generarà més atur.
Pel que fa a la política de prestacions per la gent que ja estem a l'atur, no s'ha fet
cap pas. No pot ser que ja hi hagi 900.000 persones a tot l'estat que no cobrin res.
Xifra que creix mes a mes. S'ha d'aplicar ja una prestació d'atur indefinida.
I les propostes des del món sindical?
El moviment sindical és extremadament heterogeni. Aquí s'han de dir les coses
clares. La burocràcia sindical està a l'altre costat de la barricada. Està disposada a
fer el que sigui per mantenir la pau social. És per això que les diferents propostes
sobre els subsidis d'atur només poden fer riure, especialment si, a part de ser
propostes extremadament tímides, no van acompanyades de cap mobilització. Per
altra banda l'esquerra sindical sí que fa propostes una mica més realistes com per
exemple la prohibició d'expedients de regulació en multinacionals amb beneficis,
salari mínim de 1.200 euros, prestació d'atur indefinit, reducció de jornada sense
tocar els sous a 35 hores, paralització de les privatitzacions, etc. Propostes que
evidentment subscrivim i per les quals hem de lluitar.
Existeixen experiències semblants a les vostres en altres ciutats de l'Estat o
d'Europa?
Sí existeixen, tot i que de moment molt embrionàries. A vàries ciutats de l'Estat hi
ha associacions d'aturats de diferent caire. Al País Basc van per davant nostre i ja fa

3. més temps que es mouen pel tema. El passat 23 de març, per exemple l'assemblea
d'aturats de Madrid va ocupar una oficina de l'INEM. A finals de març es van crear
assemblees d'aturats al barri de Bonavista de Tarragona i a Sant Vicenç dels Horts.
També estan impulsant idees similars a Cardedeu i el Prat de Llobregat. A l'Estat
francès el col·lectiu quot;Agir contre le chomagequot; (Actuar contra l'atur) han fet accions a
les grans superfícies a diferents ciutats, s'emporten carros sencers de menjar per
després fer pícnics gratuïts per la gent més necessitada. La veritat és que no tenim
gaire coneixement mutu de les diferents experiències. Poc a poc anirem fent xarxa.
Quines accions teniu previst convocar properament?
Hem convocat una concentració a la plaça Sant Jaume el dia 20 d'abril a les 10 del
matí. Si la cosa rutlla, la nostra pretensió és repetir la fórmula cada dilluns per
genera bola. A la vegada el dia 14 d'abril tindrem una altra assemblea a cotxeres de
Sants oberta a tothom que hi vulgui participar.