Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
2. Animació interior
2.1. L’ambient del punt de venda
La importància de l’ambient del punt de venda
resideix en el fet que la clientela, durant...
• L’ambient físic d’un establiment comercial és la
combinació d’elements tangibles que reflecteixen la
forma en què es pre...
L’atmosfera de l’espai de vendes afecta el comportament de
compra de tres formes diferents:
• Com a mitjà per cridar l’ate...
Nivell d’elaboració de la qualitat de l’atmosfera per part
de les botigues de la cadena Natura, fins a convertir-la
en una...
Per aconseguir captar l’atenció de la clientela i seduir-la hi ha diversos
instruments, el coneixement i bon ús dels quals...
2.2. La influència dels sentits
• Vista. A través de la vista les persones perceben els productes exposats i la publicitat...
Adrian C. North, professor de la Universitat de Leicester
(Anglaterra), va demostrar el 1997 que la música que es
posa a l...
2.3. Tipus d’animació
1) Animació permanent. Es realitza mitjançant l’ambientació
sonora, la il·luminació, la decoració i ...
2.4. Tècniques d’animació
Els éssers humans som sociables per naturalesa. Els establiments buits o semibuits solen
provoca...
2.4.1. Mitjans físics
Els mitjans físics representen formes de
presentació de productes en massa amb la
finalitat d’atraur...
Les capçaleres de góndola
Les capçaleres de góndola són els extrems dels mobles expositors o lineals que es fan
servir sob...
Les illes
Les illes són una forma de presentació en massa d’un o pocs productes que està
aïllada, és a dir, està fora del ...
Les piles
Les piles són similars a les illes, però amb la diferència que se situen a la secció en la qual
està col·locat e...
Els contenidors desordenats
Els contenidors desordenats són una presentació en massa de productes dins d’un
contenidor, ex...
2.4.2. Mitjans psicològics
Els mitjans psicològics consisteixen en accions que intenten
motivar el client potencial perquè...
2.4.3. Mitjans d’estímul
Els mitjans d’estímul pretenen crear un ambient general que propiciï l’acte de compra,
per mitjà ...
3) Ambientació tàctil
Permet al client de conèixer el producte tocant-lo. Algunes tècniques que la utilitzen són:
• La cre...
SEDUCIENDO AL CONSUMIDOR
2.4.4. Creació d’ambients
Implica canvis en la disposició de l’esspai de vendes, nous decorats, productes
apropiats, mitja...
2.4.5. Mitjans personals
1) El personal venedor, és a dir, els dependents, informadors, relacions públiques i la
resta de ...
2.5. Mobiliari
Aquestes són algunes recomanacions generals pel que fa al mobiliari:
• Evitar els mobles amb cantons, ja qu...
1) Anàlisi de les funcions del mobiliari
Les funcions del mobiliari estan relacionades tant amb aspectes físics com amb fi...
2) Les dimensions del mobiliari
L’alçada dels mobles d’un autoservei sol ser de 170/180 cm, encara que no és obligatori
qu...
3) Sistemes de col·locació del mobiliari
a) Passadissos longitudinals. Tenen com a principal avantatge la facilitat per or...
b) Passadissos esbiaixats. Aquest sistema es fa servir amb la finalitat de reconduir el
públic en una direcció determinada...
• Disposició en graella. Aquest sistema facilita el recorregut i la mobilitat dels clients i
afavoreix la comparació dels ...
• Disposició lliure. En aquest sistema les góndoles estan col·locades sense seguir un
esquema aparent i deixen més llibert...
4) Models de mobiliari més usuals al punt
de venda
• Lineals murals. Són prestatgeries situades a la paret del punt de ven...
• Peg board. És un plafó perforat que es col·loca verticalment a les góndoles. Està ple de
foradets, que serveixen per pen...
5) Normes que ha de complir el
mobiliari
• Capacitat de càrrega: el mobiliari ha d’estar dissenyat tenint en compte el pes...
Animación interior del punto de venta
Animación interior del punto de venta
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Animación interior del punto de venta

960 views

Published on

Published in: Marketing
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Animación interior del punto de venta

  1. 1. 2. Animació interior
  2. 2. 2.1. L’ambient del punt de venda La importància de l’ambient del punt de venda resideix en el fet que la clientela, durant les seves compres, pren diversos tipus de decisions mentre analitza els productes. Quan es dissenya el punt de venda s’ha de tenir en compte l’impacte físic i psicològic que l’ambient produirà en l’atracció de la clientela, i també en l’actitud del personal de vendes.
  3. 3. • L’ambient físic d’un establiment comercial és la combinació d’elements tangibles que reflecteixen la forma en què es presenta el local, els equipaments, el mobiliari, etc. per a la comoditat de la clientela i del personal de vendes. Un element tangible és, per exemple, la música, que influeix oncretament en el flux del trànsit de l’interior de la botiga. • L’atmosfera és un element intangible que es percep mitjançant els sentits. Elements com el color, la il·luminació, les dimensions i les formes es perceben a través de la vista; la música i els sons (megafonia) es perceben a través de l’oïda i les aromes, a través de l’olfacte.
  4. 4. L’atmosfera de l’espai de vendes afecta el comportament de compra de tres formes diferents: • Com a mitjà per cridar l’atenció. • Com a mitjà per crear missatges amb els quals comunicar-se amb els clients reals i potencials. • Com a mitjà per crear reaccions que afavoreixen la probabilitat de compra. Els estats emocionals que es creen en el client quan rep la influència de l’atmosfera en el punt de venda són difícils de verbalitzar i, a més, són transitoris, de manera que també són difícils de recordar quan el client ja no es troba a l’establiment.
  5. 5. Nivell d’elaboració de la qualitat de l’atmosfera per part de les botigues de la cadena Natura, fins a convertir-la en una imatge identificativa de marca.
  6. 6. Per aconseguir captar l’atenció de la clientela i seduir-la hi ha diversos instruments, el coneixement i bon ús dels quals permetran crear un disseny adequat. Aquests instruments són els següents: • Color: els colors produeixen diversos estímuls i sensacions que transmeten una gran quantitat d’informació a les persones que els observen. És la manera més econòmica de transformar un espai. • Il·luminació: és essencial per realçar aquells punts que es volen potenciar i per crear determinats ambients. • Materials i textures: la textura és la qualitat superficial dels materials i transmet sensacions que es poden percebre amb la vista i amb el tacte. Cada material té unes determinades connotacions que cal saber aprofitar: la calidesa de la fusta, la noblesa del marbre, la fredor del metall, etc. • Mobiliari: constitueix la base per exhibir els productes i, segons les seves característiques, imprimeix un determinat estil a l’establiment comercial.
  7. 7. 2.2. La influència dels sentits • Vista. A través de la vista les persones perceben els productes exposats i la publicitat en el punt de venda captant la seva atenció i guiant-les en el seu recorregut dins de l’establiment comercial. Per exemple, quan es dibuixen al terra petjades o fletxes en una determinada direcció, la clientela tendeix a seguir-les. • Oïda. Els elements sonors, concretament la música, condiciona la velocitat de circulació de la clientela en el punt de venda. Una música ràpida fa que el client circuli d’una manera més precipitada, en canvi, una música lenta fa que la marxa sigui més pausada. • Olfacte. És un dels sentits més desenvolupats i pot ajudar a recordar i situar un local o determinades zones gràcies a la presència d’una determinada aroma. El nivell de record d’una olor és elevat. • Tacte. Quan la clientela pot tenir un contacte físic directe amb la mercaderia exposada s’estableix una mena de sensació de possessió, pel fet de poder tenir el producte a les seves mans, que la impulsa a l’acte de compra. • Gust. Aquest és el sentit més complex atès que no sempre hi ha la possibilitat de tastar els productes que s’exposen a la sala de vendes. Per això, el disseny de l’envàs i la gamma cromàtica que s’hi utilitza té un paper decisiu en la transmissió d’una determinada sensació gustativa.
  8. 8. Adrian C. North, professor de la Universitat de Leicester (Anglaterra), va demostrar el 1997 que la música que es posa a les botigues influeix en les decisions dels clients. Es va poder establir que la música de ritme ràpid fa moure els clients més veloçment, fet que podria explicar per què es gasten més diners en condicions de música lenta. Igualment es va verificar que la música clàssica indueix a l’adquisició de productes més cars, raó aquesta que aclariria que sigui una de les predilectes de les joieries i les botigues de luxe. Los 5 Sentidos y el comportamiento del consumidor
  9. 9. 2.3. Tipus d’animació 1) Animació permanent. Es realitza mitjançant l’ambientació sonora, la il·luminació, la decoració i la senyalització. Aquests elements patiran un desgast físic o material, que imposa les tasques de conservació i reparació habituals, i una disminució de l’eficàcia amb el pas del temps. És per això que, malgrat que són de caràcter permanent, cal renovar-los periòdicament per tal d’evitar que degenerin i es converteixin en creadors de rutina i monotonia. 2) Animació temporal. Permet trencar l’immobilisme relatiu de l’animació permanent complementant-la i afegint el moviment i dinamisme necessaris per donar vida a l’establiment. Fa que la botiga, o alguna de les seves seccions, sigui atractiva i venedora i que es diferenciï de la competència, despertant alhora la curiositat i l’interès dels clients.
  10. 10. 2.4. Tècniques d’animació Els éssers humans som sociables per naturalesa. Els establiments buits o semibuits solen provocar reaccions adverses en les persones que hi acudeixen. Cal advertir, però, que l’animació no té res a veure amb l’aglomeració, ja que aquesta provoca incomoditats a la clientela i la consegüent pèrdua de vendes. El professional té a la seva disposició un conjunt de tècniques o mitjans per aconseguir crear un ambient atractiu i agradable que doni vida a la botiga (és el que els americans anomenen in-store merchandising). Aquests mitjans permeten cridar l’atenció del consumidor en el moment adient i durant un temps determinat, desenvolupant sensacions d’abundància, de preu baix i de fort desig de compra. Les tècniques d’animació del punt de venda es componen de mitjans físics, mitjans psicològics, mitjans d’estímul i mitjans personals.
  11. 11. 2.4.1. Mitjans físics Els mitjans físics representen formes de presentació de productes en massa amb la finalitat d’atraure l’atenció del client, donant una sensació d’abundància i de preu atractiu que provoqui l’eufòria en la compra.
  12. 12. Les capçaleres de góndola Les capçaleres de góndola són els extrems dels mobles expositors o lineals que es fan servir sobretot a les grans superfícies comercials i, en general, a tots els establiments de lliure servei.
  13. 13. Les illes Les illes són una forma de presentació en massa d’un o pocs productes que està aïllada, és a dir, està fora del seu lineal i, fins i tot, lluny de la secció en la qual normalment es troba l’article, i sense contacte directe amb altres articles.
  14. 14. Les piles Les piles són similars a les illes, però amb la diferència que se situen a la secció en la qual està col·locat el producte habitualment i, fins i tot, dins del lineal.
  15. 15. Els contenidors desordenats Els contenidors desordenats són una presentació en massa de productes dins d’un contenidor, expositor o gàbia metàl·lica, sense cap ordre, barrejats de manera que el consumidor hagi de remenar per trobar el que vol. Malgrat tot, l’establiment ha dissenyat aquest desordre d’avançada per aconseguir crear l’efecte de producte en oferta o de preu molt rebaixat.
  16. 16. 2.4.2. Mitjans psicològics Els mitjans psicològics consisteixen en accions que intenten motivar el client potencial perquè compri el producte. Aquestes promocions poden ser de diferents tipus, com ara vals de descompte, organització de concursos i jocs de repartiment de mostres o regals, etc. També s’inclouen com a mitjans psicològics les presentacions repetides d’un mateix producte, situant-lo a més d’un lloc de la seva secció, o en altres punts de l’establiment. D’aquesta manera augmentem la visibilitat del producte i fixem l’atenció del consumidor.
  17. 17. 2.4.3. Mitjans d’estímul Els mitjans d’estímul pretenen crear un ambient general que propiciï l’acte de compra, per mitjà d’estímuls de caràcter sensorial i una ambientació adequada del punt de venda. A continuació tractarem amb més detall aquests aspectes. 1) Ambientació sonora • Música d’ambient. • Emissió de missatges publicitaris per megafonia. • Informació sobre ofertes o productes nous, fent servir missatges enregistrats emesos a intervals regulars. 2) Ambientació visual • La creació de zones il·luminades especialment per a la presentació destacada d’un producte. • El muntatge de decorats, fent servir objectes, quadres, pòsters o fotografies relacionats amb el tema promocional. • La utilització de mitjans audiovisuals, com ara la projecció de vídeos, diapositives, etc. • La col·locació de miralls sobre els expositors de productes peribles amb la finalitat que el client pugui veure el gènere amb tot detall.
  18. 18. 3) Ambientació tàctil Permet al client de conèixer el producte tocant-lo. Algunes tècniques que la utilitzen són: • La creació de la possibilitat de manipular alguns productes (llibres, joguines, roba, etc.). • El muntatge d’estands de demostració de productes de característiques especials (electrodomèstics nous, eines de bricolatge, etc.). 4) Ambientació gustativa La utilització del sentit del gust es fa possible per mitjà de: • La creació de la possibilitat de tastar alguns productes alimentaris situats en safates properes al lloc d’exposició. • El muntatge de petits estands de tast de productes (aliments, begudes, etc.); aquesta es considera una tècnica alternativa al repartiment de mostres. 5) Ambientació olfactiva És la que crida l’atenció del client amb actuacions com ara: • L’expansió d’olors artificials dins de l’establiment per incitar a la compra de determinats articles (per exemple, olor de cera en els mobles, olor de perfum en llenceria femenina, olor de menjar en seccions d’alimentació, etc.). • El muntatge d’estands de dimensions reduïdes de demostració de productes de perfumeria, cosmètica, neteja, etc.
  19. 19. SEDUCIENDO AL CONSUMIDOR
  20. 20. 2.4.4. Creació d’ambients Implica canvis en la disposició de l’esspai de vendes, nous decorats, productes apropiats, mitjans audiovisuals, etc., es pot desenvolupar per a tot el conjunt de l’establiment o bé per a alguna secció determinada. Alguns moments favorables són el Nadal, l’arribada de la primavera o de l’estiu, la setmana dedicada als productes d’un país concret, el dia dels enamorats, del pare, de la mare, etc.
  21. 21. 2.4.5. Mitjans personals 1) El personal venedor, és a dir, els dependents, informadors, relacions públiques i la resta de persones que tenen una relació directa amb la clientela a dins o als voltants de l’establiment. 2) El personal d’animació, com per exemple: • Monitors que realitzen activitats amb la canalla o el jovent (pintar quadres o murals, manualitats, esports, etc.). • Signatura dedicatòria de llibres i discos per part d’escriptors o cantants famosos. • Presència en viu de personatges coneguts dels dibuixos animats o de mascotes d’esdeveniments culturals i esportius. • Artistes diversos que organitzen espectacles en directe al punt de venda (músics, pallassos, mags, mims, equilibristes, etc.). • Professionals que exposen la manera de realitzar diferents treballs artesans (per exemple, fires medievals). • Hostesses per atendre els clients en els estands de demostració o de tast de productes, que tenen com a objectiu provocar la compra del producte per part del client mitjançant l’argumentació dels avantatges o la prova dels articles.
  22. 22. 2.5. Mobiliari Aquestes són algunes recomanacions generals pel que fa al mobiliari: • Evitar els mobles amb cantons, ja que les formes arrodonides venen més. • Tenir en compte l’alçada del públic, en especial de la canalla. • Buscar un mobiliari de disseny que potenciï la decoració del local. • Eliminar tot allò que pugui donar una imatge obsoleta (antiquada). Sobretot a la venda en autoservei, el moble expositor és l’encarregat, juntament amb la col·locació de presentació, d’oferir i convèncer el client en l’acte de la compra. En el moment de triar el mobiliari, el comerciant ha de tenir en compte que aquesta decisió té implicacions importants en els vessants següents: • La imatge del punt de venda. El mobiliari transmet al client una informació fonamental sobre el tipus de botiga on es troba. • L’aspecte econòmic i financer. La despesa en mobiliari sol tenir un pes relatiu força elevat. La inversió en mobiliari ha de ser meditada. • La relació estreta entre el producte i el mobiliari que s’utilitza com a suport físic de presentació. Cal buscar una simbiosi perfecta entre mobiliari i producte. A continuació parlarem de les funcions del mobiliari, de les seves dimensions, dels sistemes de col·locació, dels diversos models i d’algunes recomanacions.
  23. 23. 1) Anàlisi de les funcions del mobiliari Les funcions del mobiliari estan relacionades tant amb aspectes físics com amb finalitats comercials. • Suport. El mobiliari ha d’estar dissenyat per aconseguir que els productes s’hi puguin col·locar, en funció de les seves característiques. • Emmagatzematge. Els punts de venda tendeixen a reduir la superfície destinada a emmagatzematge, amb la finalitat d’ampliar la zona de vendes. • Presentació. Els mobles han d’estar estructurats de manera que permetin una col·locació estètica dels articles. • Impuls de venda. El moble és part de l’escenari que envolta el producte, l’envàs del producte, situat en una posició atractiva, sobre un moble que combini amb l’estètica de l’envàs, amb un fons que el faci destacar. • Regulació del flux de clients. La disposició del mobiliari condiciona els recorreguts que seguiran els clients dins l’establiment; cal eliminar els espais estrets. • Protecció. Cal evitar la sostracció dels productes exposats, sense detriment de la visibilitat i l’atractiu; de l’altra, s’han d’evitar accidents i sinistres que puguin lesionar els clients. • Determinació de temps de recorregut. El tipus i la distribució del mobiliari poden aconseguir que la velocitat de circulació sigui més ràpida o més lenta, en funció de la llargada dels passadissos. • Ambientació i decoració. La barreja de productes i mobiliari es fa servir, cada vegada més, com a factor decoratiu i estètic.
  24. 24. 2) Les dimensions del mobiliari L’alçada dels mobles d’un autoservei sol ser de 170/180 cm, encara que no és obligatori que sigui la mateixa per a totes les góndoles o murals d’un establiment. sí que és aconsellable que totes les seccions d’un mateix punt de venda guardin una certa homogeneïtat en la presentació, encara que s’hi utilitzin models diferents de mobles. Pel que fa a la profunditat dels prestatges, la més habitual és de 60 cm, tot i que cal constatar que si és més gran de 40 cm perden capacitat estètica. L’elecció de la mida del mobiliari està condicionada per l’arquitectura interior de l’establiment, per la distribució de l’espai a la sala de vendes entre seccions, famílies de productes, etc.
  25. 25. 3) Sistemes de col·locació del mobiliari a) Passadissos longitudinals. Tenen com a principal avantatge la facilitat per organitzar la compra, de manera que són molt adients per a grans superfícies comercials, ja que el temps de permanència a partir del qual el client comença a sentir-se incòmode i té ganes de marxar de l’establiment és al voltant de 30/45 minuts. Els inconvenients són la gran velocitat de compra i l’esgotament visual del client motivat per la longitud excessiva.
  26. 26. b) Passadissos esbiaixats. Aquest sistema es fa servir amb la finalitat de reconduir el públic en una direcció determinada. Aquest sistema admet diverses variants: • Disposició en espiga. És la que regula millor el flux de clients, ja que els imposa un recorregut de forma natural i els permet veure diverses góndoles simultàniament. Recondueix permanentment el públic cap als espais als quals el vol dirigir el comerciant. És un tipus de distribució especialment aconsellat per a productes de consum i de compra impulsiva. La necessitat d’ocupació d’espai en pot ser el principal desavantatge. Les rotondes funcionen com a obstacles en el recorregut, per la qual cosa la mercaderia crida l’atenció per força, alhora que desvia el flux des del passadís central cap als laterals. Ventajas: – Guía el recorrido de la clientela por el punto de venta. – El cliente visualiza varias góndolas de forma simultánea, fomentando la venta por impulso. Inconvenientes: – Desaprovecha espacio.
  27. 27. • Disposició en graella. Aquest sistema facilita el recorregut i la mobilitat dels clients i afavoreix la comparació dels productes. És molt utilitzat als hipermercats. No hi ha un itinerari clar, i, si el passadís és massa curt i no es dissenya de manera adient la zona d’entrada i sortida, el recorregut pot ser anàrquic, de manera que el client no arribi a veure tots els productes (llevat que es tracti d’un establiment d’articles de primera necessitat propis de la clàssica “llista de la compra”). Per això és important la senyalització i que els expositors no siguin massa llargs, perquè permetin creuar la botiga. Ventajas: – Mayor aprovechamiento del espacio disponible. – Instalación y mantenimiento económicos. – Deja mucha libertad a los clientes para que seleccionen el camino que consideren más oportuno. – Facilita la compra, ya que, puede ser fácilmente memorizada por el cliente para futuras visitas al establecimiento. – Indicado para establecimientos de venta de productos de conveniencia, de alimentación, o que quieran transmitir sensación de economía. Inconvenientes: – Al dar plena libertad, el comprador puede optar por el circuito más corto. – El trazado no es creativo ni atractivo, por lo que no se puede utilizar para productos de compra «por placer».
  28. 28. • Disposició lliure. En aquest sistema les góndoles estan col·locades sense seguir un esquema aparent i deixen més llibertat de moviments, ja que no imposen un recorregut. La disposició lliure facilita alhora la diferenciació de blocs de productes i la creació ’ambients i transforma la ruta de compra en una passejada. El seu punt feble és la complexitat de la distribució i la dificultat per modificar-lo permanentment. Ventajas: – Personaliza el establecimiento diferenciándolo de la competencia. – Transmite imagen de calidad. – Dada la creatividad en su diseño, es ideal para comprar de forma agradable y placentera. Inconvenientes: – Normalmente necesita muebles no normalizados y, por tanto, realizados por encargo. – En futuros cambios de disposición del mobiliario, es muy probable que los muebles actuales no puedan ser reutilizados. – Mayores costes que si se utilizan muebles estándares.
  29. 29. 4) Models de mobiliari més usuals al punt de venda • Lineals murals. Són prestatgeries situades a la paret del punt de venda, amb una amplada de 30/40 cm. És convenient trencar la monotonia de la linealitat penjant els prestatges a diferents alçades. • Exhibidors o expositors presentadors. Són mobles pensats per mostrar la publicitat d’un producte i el mateix producte. Solen estar dissenyats pel mateix fabricant de l’article. Poden ser d’un sol ús fets amb materials poc resistents, o bé permanents. • Displays. Són petits suports independents de cartró, fusta, roba, plàstic, filferro, etc., que poden contenir un o diversos articles. Se solen col·locar a l’aparador o a l’interior de l’establiment. • Back to back. Són mobles expositor de dues cares, transportables per a l’exhibició de productes. • Contenidor-presentador. Són exhibidors massius de productes, generalment metàl·lics, en forma desordenada. • Embalatges-presentadors. És un tipus d’embalatge que es converteix en expositor, com a recipient col·locat al lineal destinat a contenir el producte per a l’exposició i venda al públic. • Bull basket. És un recipient gran en forma de gàbia metàl·lica on es presenten articles de manera desordenada.
  30. 30. • Peg board. És un plafó perforat que es col·loca verticalment a les góndoles. Està ple de foradets, que serveixen per penjar-hi els blisters packs, que són envasos de cartró sobre els quals es col·loca el producte,. • Check out stand. És un moble expositor situat davant de la caixa de sortida, que conté articles de mida i preu petits (piles, llaminadures, etc.) • Estands de tast i/o demostració. Són taulells mòbils i independents situats temporalment a zones calentes de l’establiment amb l’objectiu de promocionar un producte determinat. • Self extender. És un element que fa sobresortir un producte col·locat en un lineal. • Rack. Es tracta d’un marc metàl·lic situat al lineal destinat a contenir el preu d’un producte. • Dispensadors. Són expositors que contenen productes per a la venda a la menuda (per exemple, llaminadures). Són transparents i permeten l’autoservei del client, de manera que fan la compra més lúdica. • Mobles refrigeradors. Contenen productes peribles refrigerats (làctics, peix, carns, embotits empaquetats, etc.), bé a una zona d’atenció al públic o bé a una zona de venda en règim d’autoservei. • Armaris i contenidors congeladors. Els primers són mobles tancats amb portes i situats verticalment, i els segons són oberts per dalt. Tots dos contenen productes congelats, normalment aliments.
  31. 31. 5) Normes que ha de complir el mobiliari • Capacitat de càrrega: el mobiliari ha d’estar dissenyat tenint en compte el pes, l’alçada i el volum dels productes que ha de contenir. • Capacitat d’estètica i comunicativa, ja que forma part dels elements d’animació que potencien la imatge del punt de venda. També cal que el mobiliari disposi de sistemes que permetin identificar la secció, el producte i el preu del producte. • Capacitat de contenció, de manera que sigui prou gran per permetre la presentació d’una quantitat suficient de producte i no necessiti una reposició freqüent. • Eliminació de sinistres, amb unes garanties d’estabilitat i seguretat per tal d’evitar molèsties i accidents als clients, en especial a la gent gran i a la canalla. • Capacitat de dinamització, és a dir, és convenient que el mobiliari sigui totalment mòbil, per tal de modificar-ne la col·locació i donar un dinamisme a l’espai de vendes. • Accessibilitat al producte, és a dir, comoditat per tal que el client el vegi i, si escau, el pugui agafar sense cap esforç ni risc.

×