Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Animación exterior en el punto de venta

834 views

Published on

Teoria sobre animació exterior del punt de venda.
Retol, Aparador, Façana, Tipologia, Imatge corporativa, etc
Crédito de Promoción en el punto de venta.

Published in: Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Animación exterior en el punto de venta

  1. 1. ANIMACIÓ EXTERIOR EN EL PUNT DE VENDA
  2. 2. 1.1. Concepte d’animació del punt de venda Conjunt d’accions que tenen per objectiu dinamitzar l’establiment comercial, és a dir, donar-hi vida o crear un ambient atractiu, amb l’objectiu d’afavorir l’increment de les vendes i de la clientela.
  3. 3. 1.2. Objectius de l’animació del punt de venda 1) Establir una comunicació efectiva amb el comprador potencial amb la finalitat de donar a conèixer l’establiment comercial, atraure la seva atenció i despertar el seu interès. 2) Dinamitzar l’establiment comercial, és a dir, dotar-lo de vida, d’acció. 3) Crear missatges positius amb els quals comunicar-se amb la clientela per tal de mantenir la seva fidelitat. 4) Crear, mantenir o millorar la imatge del punt de venda. 5) Incrementar el volum de vendes provocant el procés de decisió de compra. 6) Diferenciar el punt de venda dels establiments competidors.
  4. 4. 1.3. Imatge del punt de venda • Des de fora i amb un primer cop d’ull ja podem formar-nos una idea del tipus de negoci de què es tracta. • Els establiments comercials que volen oferir una bona imatge han de vetllar per tal que s’ajusti al tipus d’activitat que realitzen i millorar tots aquells aspectes que influeixen en la percepció visual. • L’objectiu és projectar una imatge que afavoreixi l’increment de les vendes i sigui una font d’avantatges competitius.
  5. 5. • La comunicació visual és el conjunt de manifestacions expressives que fan visible la identitat d’una empresa i dels seus productes. La promoció visual configura una determinada imatge de l’establiment comercial i esdevé una decisió estratègica en la mesura que determina la imatge que percebrà la clientela i, sens dubte, influeix en l’opinió que el públic té de l’empresa.
  6. 6. L’objectiu de la promoció visual és atraure la clientela i aconseguir que entri a l’establiment comercial. En aquest procés es poden distingir les cinc fases següents: • Visualització • Ubicació • Aproximació • Diferenciació • Entrada
  7. 7. • Visualització: l’establiment comercial s’ha de percebre visualment des d’una distància prou gran per tal que la clientela el vegi des de lluny. • Ubicació: la imatge visual que projecta l’exterior de l’establiment comercial ha d’incloure elements que permetin situar-lo en l’espai concret en què es troba per tal que sigui fàcilment localitzable en futures ocasions. • Aproximació: l’exterior de l’establiment ha d’incorporar elements que animin la possible clientela a acostar-s’hi per tal de percebre’n els detalls. • Diferenciació: la imatge comercial exterior ha de diferenciar-se de la resta de botigues de la zona i de la competència. • Entrada: el darrer objectiu en aquest procés d’atracció és aconseguir que la possible clientela entri a l’establiment.
  8. 8. Per aconseguir que la clientela potencial entri a l’establiment cal desenvolupar un procés de comunicació que transmeti una idea atractiva. Com en tot procés de comunicació, hi intervé un emissor: en aquest cas l’establiment comercial, que ha de transmetre un missatge: (imatge comercial) atractiu i coherent per tal d’atraure les persones receptores. soroll: poden ser el trànsit dens, la concentració excessiva d’activitats comercials, la mala visibilitat, etc. El sentit que té una especial importància en aquest cas és la vista.
  9. 9. Reacció si ens agrada el que veiem
  10. 10. Perquè el procés de comunicació sigui efectiu i la resposta obtinguda sigui positiva cal que el receptor sigui capaç de captar el missatge, distingir-lo dels altres i valorar-lo. En aquest sentit convé que els estímuls provocats actuïn per damunt del llindar de percepció sensitiva, és a dir, la capacitat per diferenciar el missatge de la resta dels que una persona està rebent al mateix temps. Aquest és un paràmetre molt relatiu, atès que depèn de les característiques de cada persona. La Percepción
  11. 11. 1.4. Disseny exterior de l’establiment comercial • L’emplaçament físic d’un establiment comercial en determina, en bona part, l’èxit pero no és l’unic ni el més important. • L’objectiu és crear un aspecte positiu del punt de venda per tal de despertar l’atenció.
  12. 12. Entrada Imatge corporativa ARQUITECTURA EXTERIOR Aparador Ubicació de l’establiment Rètol Publicitat exterior Façana
  13. 13. 1.4.1. Ubicació de l’establiment comercial Per determinar la ubicació d’un establiment comercial cal disposar d’estudis econòmics que aportin informació sobre la possible clientela i la seva potencialitat: perfil dels nivells socials, hàbitat, nivell de vida, gustos i preferències, poder adquisitiu, etc., així com dades de la competència directa i potencial. Tots aquests aspectes ens poden ajudar a optar per una població o una zona en lloc d’una altra.
  14. 14. 1.4.2. La façana • És el primer element controlable que incideix en el nivell d’atracció, per això és molt important cuidar al màxim tots els detalls. • En la façana d’un establiment comercial es poden distingir, bàsicament, els elements següents: • Rètol. • Aparadors. • Entrada.
  15. 15. La longitud de la façana és un aspecte de vital importancia a l’hora d’avaluar la idoneïtat del punt de l’establiment. Dimensions desfavorable: - de 6 metros favorable: entre 6 y 12 metros óptima: más de 12 metros Ubicació La més favorable en un xamfrà
  16. 16. A l’hora de dissenyar l’exterior del punt de venda cal tenir en compte el que es pot percebre La façana es pot convertir en un punt d’animació si s’utilitza adequadament com a suport d’accions d’entreteniment o promocionals. Aquestes accions potencien la funció d’atraure l’atenció dels vianants i diferenciar l’establiment dels altres.
  17. 17. Les tendències més actuals en el disseny de façanes comercials parteixen de la idea que tota la façana és com un gran aparador des del qual s’ha de veure l’interior de la botiga.
  18. 18. El personal encarregat de l’animació del punt de venda no ha de posar límits a la seva creativitat.
  19. 19. 1.4.3. Imatge corporativa Conjunt de símbols i colors que representen gràficament el concepte o idea d’una empresa. Normalment es defineixen unes instruccions que descriuen el logotip i les seves possibles variacions, els colors que s’utilitzen i els materials sobre els quals s’aplica.
  20. 20. Usted tiene dos productos con marca. Uno sin logotipo y otro con logotipo: ¿Cual elegiría?
  21. 21. Manual d’imatge corporativa El Manual de Imagen Corporativa de una empresa es básicamente una guía que permite unificar criterios y normalizar el manejo de la imagen gráfica y corporativa de la misma. Es una guía sencilla que orienta a los miembros de la empresa, colaboradores y proveedores en la forma de hacer un buen uso de los lemas y signos institucionales. El seguimiento de dichas normas o directrices de este manual suele ser de caracter obligatorio y solo podrán hacer uso de él quienes estén autorizados, ya que dicha coherencia en la imagen visual ayuda al reconocimiento y el posicionamiento de la empresa en el mercado.
  22. 22. ¿què és un logotip?
  23. 23. Els logotips s’utilitzen en tots els suports de comunicació: targetes, papereria, anuncis, flota de vehicles, etc. El disseny del logotip ha de respondre a un estudi previ en què cal considerar múltiples aspectes amb l’objectiu de dotar-lo d’una identitat pròpia que compleixi les seves funcions. L’elecció de la tipografia és molt important, es pot utilitzar un tipus de lletra que reforci l’element gràfic per aconseguir harmonia o que sigui totalment oposada per aconseguir contrast.
  24. 24. Una marca corporativa representa los valores, la cultura y la visión de una empresa, y contribuye a diferenciarla del resto a través de una identidad. Es fundamental la coherencia de dichas variables en el comportamiento organizacional y la participación de todos los empleados. Las marcas corporativas identifican y representan a la empresa.
  25. 25. La marca corporativa esta formada por cinco elementos con los cuales se imprime su identidad y se manifiesta a nivel físico y psicológico ante los clientes y los competidores. • • • • • Nombre verbal o fonotipo Simbología gráfica o isotipo Logotipo Cualidad cromática Carácter cultural
  26. 26. • Nombre verbal o fonotipo: nombre con el cual se da a conocer comercialmente en el mercado, para que la identifiquen y la diferencien de sus competidores.
  27. 27. • Simbología gráfica o isotipo: corresponde a los símbolos icónicos de una marca, teniendo en cuenta que la capacidad de impacto es muy superior a la de un nombre lingüístico, ya que las imágenes son más impactantes que las palabras.
  28. 28. • Logotipo: convierte el nombre lingüístico audible, en una imagen visible formada por un grupo de letras, con una determinada tipografía.
  29. 29. • Cualidad cromática: la percepción a través del color es la forma más rápida de identificar la marca, ya que actúa como señal inmediata.
  30. 30. • Carácter cultural: hace referencia a los símbolos culturales y elementos más significativos de una determinada cultura o filosofía empresarial que defienden un estilo comercial propio.
  31. 31. La marca corporativa es el conjunto de elementos que integran la identidad visual de una empresa, formada por: • Logotipo: apropiado referirse cuando exista nombre verbal. • Isotipo: corresponde a la parte simbólica o icónica de la marca. • Imagotipo: símbolo y fonotipo que pueden funcionar por separado. • Isologo: símbolo y fonotipo fusionados, forman un solo elemento.
  32. 32. La imatge corporativa és la representació mental d’una empresa que té el públic interessat i la societat en general
  33. 33. 3 claves de diseño para crear un buen logotipo Evolucion de los logos Nueva Imagen Corporativa La nueva imagen de Iberia http://www.marketingnews.es/grandescorporaciones/noticia/1077716028205/iberiaimagen-anuncia-campana.1.html
  34. 34. 1.4.4. Rètols L’entorn en què es desenvolupa l’activitat comercial és molt competitiu, per això és important saber comunicar de forma ràpida i eficient l’existència del negoci així com dels seus productes o serveis.
  35. 35. El rètol és l’element que es col·loca a l’exterior d’un establiment comercial i que sol incloure el nom de l’establiment i la descripció genèrica de la seva activitat.
  36. 36. Les funcions que té el rètol en el punt de venda són les següents: • Desenvolupar una imatge de marca a través de textos i gràfics que es puguin associar als productes o serveis que ofereix l’establiment. • Reforçar l’acció d’altres elements publicitaris en el sentit que actuen de reclam i ajuden a recordar-les. • Influir en les decisions de compra de les persones que se senten atretes, entren a l’establiment i realitzen compres que no havien planificat.
  37. 37. Tipus de rètols en funció de l’ubicació • Rètols de l’edifici: són aquells que s’instal·len a la façana, marquesina, aparador o teulada de l’establiment comercial. Les dimensions adequades d’aquest tipus de rètol varien depenent de la distància des de la qual s’ha de veure, de l’angle de visió, dels possibles obstacles i de les mesures de l’edifici.
  38. 38. • Rètols allunyats de l’establiment: normalment es troben al costat de les carreteres i estan pensats perquè siguin visibles des de llargues distàncies. Els centres comercials ubicats als afores de les grans ciutats utilitzen aquest tipus de rètols no només per identificar-se sinó també com un mitjà de publicitat exterior que permet difondre missatges i crear atracció.
  39. 39. Tipus de rètols que s’utilitzen més habitualment són els següents • Rètol paral·lel: se subjecta directament a la façana i es pot percebre des d’una posició frontal. • Rètol banderola: sobresurt de la façana perpendicularment i permet que els vianants identifiquin l’establiment no només des d’una posició frontal sinó també des de la banda dreta i esquerra. • Vinil: és un material plàstic adhesiu que es pot utilitzar per indicar el nom de l’establiment sobre el vidre de l’aparador.
  40. 40. Digital Signage
  41. 41. L’objectiu és aconseguir projectar a l’exterior una identitat del detallista dinàmica i innovadora, a través de dispositius d'emissió de continguts digitals molt cridaners per tal de captar l’atenció dels consumidors. El contingut ha de ser rellevant i adaptat al poc temps que els vianants li dedicaràn. L’estratègia de contingut ha de definir clarament el missatge, la imatge de marca, la motivació i l’oportunitat de compra.
  42. 42. Mitjançant dispositius com pantalles, tótems, panels tàctils i interactius. Tots els detallistes poden emetre contingut visual mitjançant tecnologia dinàmica i versàtil. La clau està en la gestió de continguts digitals en forma de missatge publicitari. Es poden realitzar remotament amb internet segmentant la informació en cada moment del dia o época de l’any.
  43. 43. Digital Signage
  44. 44. 1.4.5. L’entrada • L’entrada és l’element físic que separa l’exterior de l’interior de l’establiment comercial. • Per tal de facilitar l’accés de la clientela al punt de venda, les tendències de disseny actuals opten per no posar portes o, en tot cas, que siguin de materials molt lleugers o de vidre. • S’ha de procurar que la circulació de persones a l’entrada sigui molt fluida evitant que hi hagi obstacles com escales, rampes, mobiliari per a l’exposició de productes, etc.
  45. 45. • Alguns establiments comercials utilitzen comptadors que es col·loquen a l’entrada per controlar el pas de persones. • Tenint en compte el sentit de circulació natural de les persones és preferible que l’entrada estigui situada a la part dreta de la façana.
  46. 46. Legislación aplicable en materia de accesibilidad arquitectónica se encuentra en la Ley 51/2003, de 2 de diciembre. Medidas de obligado cumplimiento: - Las puertas deben tener una anchura mínima de paso de 80 cm. Y una altura mínima de 2 m. - Debe existir un ángulo de apertura mínima de 90º - La altura de los mecanismos de apertura deben estar entre 8,5 cm y 1,10m.
  47. 47. La dimensión de ancho de la puerta de entrada representa un factor estratégico clave para lograr el éxito comercial.
  48. 48. 1.4.6. Aparadors • És un factor clau per a la seducció i atracció del públic, no només per l’impacte visual que produeix sinó perquè actua com a targeta de presentació de l’establiment. • És una bona estratègia dedicar especial atenció al disseny i muntatge de l’aparador, contextualitzant-lo dins de l’estratègia global d’animació del punt de venda. • Si està ben dissenyat ven sense descans les 24 hores. • És un error molt greu pensar que l’aparador és com un magatzem en què cal col·locar-hi com més productes millor.
  49. 49. No s’ha d’oblidar mai que l’aparador és un instrument en mans del detallista per provocar el desig de compra. El missatge ha de ser captat pel consumidor en un breu espai de temps. Per això, pren una especial rellevància en els productes de compra no habitual i necessària.
  50. 50. Les característiques més importants en el disseny de l’espai de l’aparador son: - Suport físic: creació del lineal d’exposició, ja que si no està adaptat a les característiques dels productes no podrem aconseguir un aparador eficaç. - Sintonia amb els elements d’arquitectura exterior: han de compartir el mateix disseny i estil de materials.
  51. 51. REQUISITOS DE UN BUEN ESCAPARATE 1. Transmisión de la información. 2. Atracción del público objetivo. 3. Persuasión del consumidor. 4. Originalidad. 5. Adecuación al entorno. 6. Exposición clara del precio. 7. Renovación. 8. Planificación. 9. Correcta colocación. 10. Comunicar servicios adicionales. 11. No cerrar el escaparate.
  52. 52. 1.4.7. Publicitat exterior A través de la publicitat exterior es pot aconseguir fer arribar missatges a la clientela potencial per diversos mitjans i en diversos espais públics com carrers, recintes esportius, espais culturals, etc.
  53. 53. Suports que utilitza la publicitat exterior • Tanca publicitària: plafó de grans dimensions que es col·loca als carrers per exhibir-hi publicitat. • Cabina telefònica: element de mobiliari urbà en què hi ha instal·lat un telèfon públic i que pot destinar un espai a l’exhibició de cartells publicitaris. • Opi: element del mobiliari urbà consistent en una caixa de llum col·locada verticalment sobre un peu, que habitualment exhibeix cartells publicitaris. Opi és la sigla lexicalitzada d’objecte publicitari il·luminat. • Marquesina: element de mobiliari urbà per protegir els viatgers que esperen un mitjà de transport i que pot ser utilitzat com a suport publicitari, com per exemple, una parada d’autobús. • Lona: suport de publicitat exterior, fet de tela o de plàstic, que conté un missatge publicitari de grans dimensions i que s’utilitza per cobrir les façanes dels edificis en procés de restauració. • Banderola: cartell de plàstic o tela destinat a ser suspès verticalment en un suport, per exemple, en els fanals de la via pública. • Elements de transport: vehicles que s’utilitzen per a l’exhibició de missatges publicitaris. Poden ser públics (autobús, tren, etc.) o privats (flota de transport que utilitza l’empresa per a la distribució de comandes).
  54. 54. Tanca publicitaria
  55. 55. Cabina telefònica
  56. 56. OPI
  57. 57. MARQUESINA
  58. 58. LONA
  59. 59. BANDEROLA
  60. 60. ELEMENTS DE TRANSPORT
  61. 61. Control de publicidad exterior, pautas a seguir El control de la publicidad exterior es un factor determinante en el éxito de cualquier campaña. Sin embargo, aún existen anunciantes que ignoran la importancia de realizar controles, puntuales o sistemáticos, en los diferentes soportes y hasta el final de la estrategia. A continuación, analizamos las pautas a seguir en este tipo de revisiones, que resultan cruciales para optimizar la inversión realizada.
  62. 62. Planificación. Es un requisito imprescindible para la realización de las inspecciones y ayuda a conseguir el impacto de campaña deseado. Está compuesto por: • Plan de control. Es el documento base desde el que parten todas las acciones de verificación. Se crea conjuntamente entre empresa controladora y cliente e incluye el tipo de revisión a implementar, la asignación de zonas y los puntos fundamentales a controlar. • Normas pactadas con el cliente. Contienen las reglas para valorar el estado del papel, la visibilidad de los mensajes y la publicidad, el análisis de cada una de las ubicaciones etc. • Planos. Sirven para localizar los puntos concretos en los que se encuentran los soportes publicitarios objeto de estudio. • Asignación de zonas. También suelen establecerse, de común acuerdo, entre cliente y empresa encargada de realizar el control.
  63. 63. Trabajos sobre el terreno. Incluyen aspectos como la revisión de la calidad de las ubicaciones, el estado de los soportes empleados. Hay que tener muy presente que el impacto visual es el principal atractivo del medio exterior, por tanto, debe vigilarse con sumo cuidado ese factor. Las grandes bazas de la publicidad exterior radican en su carácter complementario respecto de otros medios (recordatorio y refuerzo de spots de televisión, por ejemplo) y en su exposición las 24 horas del día, los 7 días de la semana. Puede verse sometida a las inclemencias del tiempo y a otros elementos externos. Los circuitos de control se encargan de detectar esos deterioros a lo largo de toda la campaña, para que el mensaje y la publicidad luzcan conforme a lo negociado inicialmente.
  64. 64. Resultados del control y entrega de informes al cliente. Una vez completados los circuitos y analizados los soportes, se procede a plasmar los resultados en el oportuno informe por escrito. Con éste, el cliente tiene conocimiento sobre el estado actual de los soportes y la marcha de la campaña de publicidad exterior. Gracias a los controles en la publicidad exterior, los anunciantes saben si se cumple o no lo pactado y si deben introducir alguna mejora o modificación en la campaña. http://controlactivo.es 4/09/2013
  65. 65. Tendencias en publicidad exterior • En los últimos meses de 2012, tres de cada cuatro consumidores que realizaron una compra online fue después de hacer visto un anuncio de publicidad exterior. • Más llamativo es que un 16% de los consumidores que publicaron algún Me gusta en Facebook fue después de ver un anuncio en soporte exterior, frente al 11% de los usuarios que vio el anuncio a través de la prensa. • En cuanto a la descarga de aplicaciones, un 13% de los encuestados llevó a cabo esta acción tras ver un anuncio de publicidad exterior. Sin embargo, si el anuncio fue emitido en televisión, sólo un 7% se dispuso a descargar la aplicación. http://www.marketingdirecto.com La publicidad exterior provoca una respuesta directa en el 77% de los consumidores, según CBS Outdoor. 22 de marzo de 2013
  66. 66. El juez declara lo como "acto de publicidad ilícita y de competencia desleal". La Asociación de Usuarios de la Comunicación denunció el anuncio por "infracción de disposiciones de regulación especial de publicidad de bebidas alcohólicas».

×