1.
Història de la religió a l’Antiguitat
Introducció a l’estudi del fenomen religiós a
l’Antiguitat

2.
El concepte de “religió”
A dia d’avui encara no existeix una definició clara,
definitiva i unànime sobre què es pot entendre com a
religió.
• Terme original: re ligare (Lactanci) o re legere (Ciceró)?
• Múltiples definicions en època contemporània que depenen
del moment, context i enfocament metodològic (R. Otto, G.
Van der Leew, G. Lenski, C. Geertz, E. Durkheim, etc.).
• Elements comuns a tota religió:
- Creences
- Mites
- Litúrgia
- Tabús
Alliberament del fidel

3.
El concepte de “religió”
G. Lenski: “Un sistema compartit de creences i pràctiques
associades, que s’articulen al voltant de la naturalesa de les
forces que configuren el destí dels éssers humans”
C. Geertz: “La religió és un sistema de símbols que obra per
establir vigorosos, penetrants i duradors estats anímics i
motivacions en els homes, formulant concepcions d’un ordre
general d’existència i revestint aquestes concepcions amb una
aureola d’efectivitat tal que els estats anímics i motivacions
semblen d’un realisme únic”.
E. Durkheim: “Una religió és un sistema solidari de creences i de
pràctiques relatives a les coses sagrades”.

4.
El concepte de religió
J. Sanmartín: “L’actitud de l’home davant
de déu, els déus o el sobrenatural i davant
del misteri de la vida i de la mort, actitud que
es concreta en certs sistemes de creences i
pràctiques a nivell individual i social.
Aquesta actitud generaria una expressió,
una mena de llenguatge que no seria
descriptiu, sinó que metafòric”.

5.
Conceptes bàsics
• Creences: corpus d’idees, dogmes de fe o pensaments que marcarien la
base del funcionament de cada religió i les seves característiques.
• Els mites: serien un conjunt de relats o històries sobre les que es basarien
els principals dogmes de fe de la religió.
• Ritus: Acte religiós o cerimonial.
• La litúrgia: serien un conjunt d’activitats o ritus que marcarien el culte a les
divinitats que regeixen una determinada religió.
• Culte: veneració d’una divinitat mitjançant un seguit de pràctiques
religioses.
• Els tabús: es tractaria de totes aquelles limitacions i prohibicions que
imposaria una determinada religió i que haurien de permetre el
manteniment de l’ordre i dels cultes entre els fidels.

6.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
• El naixement de les “Religionswissenschaft”
- Sorgeixen al segle XIX, ja que fins aquest moment no es
considera necessari estudiar-les fora de l’àmbit teològic.
- Inicialment vinculada a petits departaments de les principals
universitats europees (Sorbona, Roma, Oxford, Leiden, etc.)
- Centrades en l’estudi, en l’espai i el temps, de tota
manifestació humana de tipus religiós normalment utilitzant
el mètode històric-comparatiu.
- Ens els primers moments molt influenciada per
l’evolucionisme (E.B. Tylor).

7.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
Les aportacions des de l’antropologia: Frazer i
La branca daurada (1890)

8.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
• Les aportacions de la sociologia: E. Durkheim i
“el sagrat” com a element social (1912)

9.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
• Els anys 30 i la fenomenologia religiosa:
Van der Leew i “el sagrat” com a fenomen
comú

10.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
• Dumézil i l’estructuralisme francès: els
mites com a base de l’organització social

11.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
• La revolució de l’Escola dels Annales
- A partir dels anys 60, aparició dels
Tercers Annales o Annales de les
Mentalitats.
- Focalitzen el seu interès en la qüestió
de les “mentalitats”; amb un fort
eclecticisme ideològic i metodològic
(Le Goff).
- Diversos autors presenten estudis
centrats en el fenomen religiós (Le
Roy, Corbin, Duprout, etc.).
- D’aquest grup sorgiran alguns dels
principals estudiosos de la religió al
món antic del segle XX (Vernant,
Leveque, Vidal-Naquet, Veyne).

12.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
• L’aportació de l’antropologia americana:
C. Geertz i el ritual com a punt de partida

13.
Historiografia de la religió a l’Antiguitat
• Mircea Elíade i “l’homo religiosus”