Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Estudi dels canvis d'usos del sòl a l'antic estany de Sils

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 25 Ad

More Related Content

Recently uploaded (20)

Advertisement

Estudi dels canvis d'usos del sòl a l'antic estany de Sils

  1. 1. ESTUDI DELS CANVIS D’USOS DEL SÒL A L’ANTIC ESTANY DE SILS, UNA EINA BÀSICA PER A LA SEVA GESTIÓ Gabriel Mercadal i Corominas Grup de Recerca de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona
  2. 2. INTRODUCCIÓ Aspecte de l’estany a començaments segle XX M. Cantó
  3. 3. INTRODUCCIÓ Paisatge agrícola Aigües poc o gens contaminades Activitat forestal i agrícola
  4. 4. INTRODUCCIÓ Agricultura tradicional: dalladora del mas Segador
  5. 5. INTRODUCCIÓ Aspecte de l’estany vers el 1981
  6. 6. INTRODUCCIÓ Construcció del polígon
  7. 7. INTRODUCCIÓ Aspecte actual de l’estany
  8. 8. INTRODUCCIÓ Domini de polledes i herbassars humits
  9. 9. INTRODUCCIÓ Àrees urbanitzades
  10. 10. OBJECTIUS 1. Estudiar l’evolució dels usos del sòl de l’antic estany de Sils al llarg dels darrers 50 anys 2. Conèixer la superfície de cada ús del sòl en aquest període 3. Cercar les àrees que s’han conservat com a espais naturals 4. Proposar les àrees més idònies per a ser conservades i/o recuperades
  11. 11. METODOLOGIA Procediment 1. Establir els límits reals de l’antic estany de Sils Estudi dels documents cartogràfics antics Localització dels termes de l’any 1740 que limiten l’estany Estudi de la geologia de la zona 2. Cercar mapes de vegetació antics Mapa de vegetació, inèdit, de la regió de Sils del Dr. Bolòs (1954) Mapa de vegetació de l’estany de Sils del Dr. Vilar (1981) 3. Cercar fotografies aèries contemporànies en els mapes de vegetació Foto del 1956 Foto del 1980
  12. 12. METODOLOGIA Procediment 4. Aixecar mapa de vegetació actual (2002) 5. Integrar totes les dades en un SIG (Sistema d’informació geogràfica) 6. Analitzar les dades Elaboració de tres nous mapes seqüencials de vegetació: 1954, 1980 i 2002 Càlcul des les superfícies planimètriques de les unitats cartografiades Localització dels espais amb més interès natural 7. Gestió ambiental i elaboració d’altres estudis
  13. 13. METODOLOGIA Límits de l’antic estany de Sils 13 20 19 RIUDARENES 18 Límit de l’EIN 21 Límit de l’estany 2 1 14 3 4 5 12 6 11 15 7 8 SILS 360 ha 10 18,6 km 9 22 16 VIDRERES MAÇANET 17
  14. 14. Esquematització de l’elaboració dels METODOLOGIA mapes antics de vegetació (1954 i 1980) EDICIÓ ACTUAL DELS MAPES FOTOS AÈRIES + MAPES ANTICS DE VEGETACIÓ SIG VEGETACIÓ ANTICS Foto 1956. E 1: 33.000 BOLÒS (1954). E 1: 20.000 Mapa l’any 1954. E. 1: 13.000 Foto 1980. E 1: 33.000 VILAR (1981). E. 1: 15.000 Mapa l’any 1980. E. 1: 13.000
  15. 15. Esquematització de l’elaboració del METODOLOGIA mapa de vegetació actual (2002) Any 2002
  16. 16. METODOLOGIA Llegenda comuna Unidades cartografiadas Superficie (ha) 1954 1980 2002 2001 1 Encinar, a menudo con pino piñonero [Pinus pinea] (Viburno tini-Quercetum ilicis pistacietosum) 18,858 23,607 28,469 2 Bosque mixto de roble peloso (Quercus pubescens) y encina (Quercus ilex) (Viburno tini-Quercetum ilicis perennifolis Boscos quercetosum pubescentis) 21,921 38,314 0,000 3 Robledal acidófilo, acompañado de pino piñonero hasta un 50% de recubrimiento (Carici depressae-Quercetum canariensis) 30,093 25,693 73,955 4 Mosaico de vegetación de ribera (aliseda, a menudo con chopos, + vegetación de los márgenes fluviales) 8,727 8,727 7,942 Vegetació fluvial 5 Mosaico de vegetación de ribera de canales, acequias y riachuelos (carrizal + cañaverales + zarzales + árboles de ribera) 29,236 31.181 33,241 6 Fresneda de Fraxinus angustifolia (acompañada de olmos y/o sauces) 0,958 3,097 8,218 Brolles mediterrànies 7 Matorrales silicícolas con árboles dispersos (alcornoque, roble peloso y pinos) (Cistion ladaniferi) 125,428 76,306 27,863 8 Fenalares (Brachypodietum phoenicoidis) Prats mediterranis 3,177 4,087 4,458 9 Pastizal terofítico, lastonar, a menudo sobre roca volcánica (Trifolio-Brachypodietum retusi) 64,428 44,055 29,824 10 Carrizal (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani subas. phragmitetosum australis) Herbassars higròfils 0,000 1,049 3,580 11 Herbazal de grandes cárices (Lythro salicariae-Caricetum ripariae) 0,000 19,204 27,596 12 Prado de siega litoral, a veces acompañado de herbazal de grandes cárices (Arrhenatheretum elatioris) dalladors Prats 166,457 76,950 10,417 13 Plantación de pinos (Pinus pinea, P. pinaster, P. radiata) más o menos naturalizada 1,453 4,994 29,444 14 Plantación de eucaliptos 0,000 0,000 4,723 Polledes 15 Plantación de chopos y plátanos 141,599 294,085 411,519 16 Cultivos de secano y de regadío Cultius herbacis 803,092 638,208 477,379 17 Vegetación asociada a grandes ejes viarios (fenalares + zarzales + cañaverales) 3,482 16,403 21,099 18 Vegetación ruderal asociada a zonas habitadas Vegetació ruderal 14,573 77,647 36,826 19 Grandes parques y jardines o viveros 0,000 0,000 10,057 20 Explotación minera de basalto Pedrera 0,000 13,495 41,817 21 Aguas libres (lagunas permanentes) 0,000 0,000 0,160 22 Sin vegetación Sense vegetació 22,594 58,974 167,488 Total 1459,076 1459,076 1459,076 Simbología 80 Curvas de nivel, equidistancia 10 m Picos Límite de máxima inundación del Estany de Sils
  17. 17. RESULTATS Mapa de vegetació de l’any 1954 cultius herbacis àrees urbanes brolles prats dalladors polledes prats cultius herbacis mediterranis
  18. 18. RESULTATS Mapa de vegetació de l’any 1980 àrees urbanes vegetació ruderal cultius herbacis prats dalladors Herbassars higròfils polledes
  19. 19. RESULTATS Mapa de vegetació de l’any 2002 àrees urbanitzades cultius herbacis prats dalladors Boscos mediterranis Herbassars higròfils pedreres polledes àrees urbanitzades
  20. 20. RESULTATS Variació de la superfície de les unitats de vegetació 1954 1980 2002 900 800 700 600 Superficie (ha) 500 400 - 94% 300 200 100 0 Cultius Prats dalladors Plantacions de Matollars Boscos Prats secs Vegetació de Àrees Vegetació Herbassars Pedreres polls perennifolis ribera urbanitzades ruderal higròfils
  21. 21. CONCLUSIONS 1. Canvi generalitzat de l’ús del sòl en els darrers 50 anys Paisatge rural dominat per prats i conreus de cereals espai dominat per les plantacions de polls i amb una forta presència d’àrees urbanitzades. 2. Empobriment florístic L’eutrofització i l’estancament de l’aigua ha eliminat la majoria de plantes aquàtiques (Marsilea quadrifolia, Najas minor, Trapa natans, Zannichellia palustris...). La transformació de prats de dall (comunitats molt diverses) per polledes ha disminuit la presència de higròfits singulars (Alopecurus pratensis, Bromus racemosus, Hordeum secalinum, Orchis laxiflora, Ophioglossum vulgatum...)
  22. 22. CONCLUSIONS 3. Localització d’espais amb interès natural Espais que contenen comunitats vegetals amb interès natural: freixenedes, omedes, prats de dall, rouredes, herbassars de felandri fistulós,... Àrees prioritàries per a la conservació i la recuperació de prats de dall.
  23. 23. Àrees prioritàries per a la conservació i la CONCLUSIONS recuperació de prats de dall 4629 4628 4627 477 478 479 480 Prats de dall actius Polledes prioritàries per ser recuperades com a prat de dall Àrees pradenques abandonades prioritàries per ser recuperades com a prat de dall
  24. 24. Altres treballs elaborats GESTIÓ 1. Estudi del poblament d’hidròfits de l’antic estany de Sils L’any 2003 Fundació Natura sol·licita a la UdG un estudi sobre el poblament vegetal aquàtic de l’estany i les seves possibilitats de reintroducció. 4628.3 N 4628.2 Rt Rt Cs 4628.1 Pa Llegenda Pn Ms Llacuna Cd Pa Cubetes profundes Cd Rt Ms Pn Ms Illes Cs 4628.0 Cs Motes Cs Itineraris Aguaits Cs Cd - Ceratophyllum demersum Rt Cs - Callitriche stagnalis Ms - Myriophyllum spicatum 4627.9 Cs Pa - Polygonum amphibium Pn - Potamogeton nodosus 0 100 m Rt - Ranunculus trichophyllus 478.4 478.5 478.6 478.7 478.8 478.9 PROJECTE DE REINTRODUCCIÓ D’HIDRÒFITS EN EL MARC DEL PROJECTE Localització dels punts de reintroducció d'hidròfits a la llacuna de MAPA 3 DE RESTAURACIÓ I GESTIÓ DE L’ESTANY DE SILS nova creació de l'Estany de Sils (primavera-tardor de 2004)
  25. 25. Altres treballs elaborats GESTIÓ 2. Recuperació de prats de dall Des de 2006, Acció Natura ha recuperat 3 ha Antiga polleda transformada en prat de dall

×