Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tema 13

452 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Tema 13

  1. 1. TEMA 13 Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
  2. 2. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret  Índex: 1. Un nou concepte de llibertat 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic 3. L´estat social i democràtic de dret 4. La recuperació de la societat civil
  3. 3. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 1.Un nou concepte de llibertat  Llibertat dels antics i llibertat dels moderns En l´edat moderna es va obrir un nou concepte de llibertat. El filòsof B. Constant va exposar el contrast entre la llibertat dels “antics” i la “dels moderns” La llibertat del antics La llibertat dels moderns -Va ser manifestada sobretot -Considera que per en la democràcia atenesa en naturalesa cada persona té el s. v aC uns drets que la societat ha -Consistia a participar en els de respectar. Aquests drets diversos assumptes públics. també es deien “llibertats”. -Es considerava home lliure -Una persona és més lliure al ciutadà (exceptuant quan es respecten més els dones, nens, esclaus i metecs) seus drets, entre els quals, el de gaudir de la vida privada.
  4. 4. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 1.Un nou concepte de llibertat  Llibertat positiva i llibertat negativa Isaiah Berlin va proposar una distinció entre aquests dos conceptes. • La llibertat positiva consisteix en el fet que l´individu tingui ell mateix el control sobre la seva pròpia vida i decisions i no depèn de forces exteriors que el manipulin. • La llibertat negativa consisteix, en canvi, a no tenir interferèmcies ni impediments per part d´altres persones . -La part negativa és que només consisteix en la negació dels obstacles que altres puguin posar-me. Des del punt de vista de Berlin, aquests conceptes tenen molt valor en la vida humana però al llarg de la història sovint s´ha manipulat el concepte de llibertat positiva per establir retallades serioses de la llibertat negativa. Per exemple en algunes ideologies que ha intentat convèncer a persones de què no eren lliures per culpa d´enemics.
  5. 5. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 1.Un nou concepte de llibertat • L´individualisme possessiu La llibertat moderna és una conquesta històrica molt valuosa, però té El perill que s´arribi a creure que les persones “som illes”, és adir, que podem viure una vida realment humana sense comptar amb els altres. -El filòsof C. Mapherson creia que en l´edat moderna es va obrir pas a l´individualisme possessiu, una concepció de l´ésser humà segons la qual cadascú és l´únic propietari de la seva pròpia persona i dels productes que es deriven d´aquestes capacitats. -En aquest context, la societat és considera com una associació d´individus propietaris amb una relació mercantil com a relació principal entre si, en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis, i en la qual cada un mirarà de buscar el seu propi benefici particular.
  6. 6. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dret  L´estat liberal -La primera forma que va adoptar l´estat modern va ser la monarquia absoluta de l´Antic Règim. Tanmateix, les revoulcions van donar lloc a una nova mentalitat: tots els membres de la societat (incloent els governants i el monarca), han de sotmetre´s a la llei dictada per la sobirania popular. Kant, formulà els 3 principis següents com a base del sist. Jurídic: •Principi de la lliberta de cada membre de la societat •Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna •Principi de la igualtat de tots els súbdits El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l´actuació política ,i l´estat ha de garantir la seva Llibertat d´actuar establint un marc legal. Les funcions d´aquest estat són: -Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat -Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil -Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç
  7. 7. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dret •L´herència repúblicana -Perquè sigui possible assolir aquests objectius l´estat ha de ser constitucional, és a dir, on existeixi un sist. de regles fonamentals que limitin els poders estatals per evitar els abusos dels governants. Segons aquesta tradició, tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i tenir la possibilitar de defensar-se contra qualsevol abús del poder. Per evitar els abusos de poder, s´excercitaren diversos elements: •el constitucionalisme •la separació de poders(independència del p. legislatiu, executiu i judicial) •la participació ciutadana en funcionament de cadascun d´aquests poders -L´aparició de l´estat com un organisme autònom dins de la societat moderna ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal. Aquest últim és l´àmbit de la societat civil com a conjunt d´institucuions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal.
  8. 8. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dret  La sicetat civil com a societat comercial/ sist de necessitats  Adam Smith afirmà que l´economia s´ha convertit en el nucli i motor de la vida social. A més també va dir que l´estat és una institució que sorgeix del conflicte d´interessos entre els membres de la societat. En canvi, diu, que la societat civil està formada per individus als quals els mou el seu propi interès i que són propensos a l´intercanvi, sorgit de la recerca del benefici mutu.  L´aparició del mercat com a lloc per a l´intercanvi lliure de béns i serveis que aconsegueix funcionar correctament, sense intervenció de l´estat i assegurant la sobirania del consumidor.  Hegel, en canvi, entenia la societat civil com un espai “on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res. Però sense relació amb els altres no es poden assolir els fins: els altres són, per tant, mitjans per al fi d´un individu particular”.  La societat civil es considera com un sist. De necessitats que integra l´economia, relacions laborals,etc.  Per les seves pròpies tensions/contradiccions, la societat civil manca de capacitat per organitzar-se i ha de ser estructurada per una autoritat pública superior.
  9. 9. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dret  Liberalisme polític i liberalisme econòmic  El liberalisme va sorgir en un primer moment com una defensa de la llibertat enfront de l´absolutisme. Però aviat va passar a convertir-se en una doctrina sobre l´organització econòmica.  Liberalisme polític: el liberalisme assumeix en aquest aspecte com a pròpia la insistència de la tradició republicana en la necessitat de participació democràtica en els assumptes públics.  Liberalisme econòmic: en aquest aspecte, entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social i el paper de l´estat consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar preus i distribuir beneficis i l´estat ha d´intervenir el mínim possible econòmicament.
  10. 10. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 3. L´estat social i democràtic de dret  La tradició socialista  La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, en condicions socials i econòmiques iguals per tothom. Quadre de diferències entre les implicacions de les dues tradicions: Tradició liberal Tradició socialista Explicació de l´acció social des de Explicaió de l´acció des de la l´interès particular: competència. solidaritatt: cooperació Garantia de la llibertat individual i Garantia de la igualtat social i expansió de la llibertat econòmica econòmica com a condició de l´efectiu exercici de la llibertat Separació de l´estat i la societat civil Planificació estatal de la societat civl Importància del mercat com a Importància de la planificiació pública mecanisme de coordinació de l´economia. Control estatal del mercat El socialisme vol controlar el mercat perquè com que no existeix igualtat de condicions, oprimeix persones enfront d´altres, ja que el mercat no reconeix aspectes com la dignitat i el respecte. Els drets de propietat i producció de béns haurien d´estar en mans de la societat considerada com a totalitat.
  11. 11. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 3. L´estat social i democràtic de dret  Dos socialismes  Les estratègies per aconseguir aquesta igualtat social han seguit dos camins diferents: Socialisme científic o Socialisme reformista o comunisme socialdemocràcia Veu l´estat liberal com un instrument al servei Proposa la intervenció de l´estat, però sense de la classe dominant. trencar-ne les bases democràtiques i liberals. Objectius Objectius La supressió del mercat Subordinar el mercat i les necessitats socials L´abolició de la propietat privada, i com a Controlar l´economia i intervenir-hi conseqüència, de la dif. de les classes socials La destrucció revolucionària de l´estat Distribuir socialment el poder polític mitjançant l´estat democràtic
  12. 12. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 3. L´estat social i democràtic de dret  L´estat social de dret  L´estat social de dret inclou en el sist. de drets fonamentals no només les llibertats individuals, sinó també la preocupació per la igualtat social. Per això l´estat ha anat assumint un paper més actiu per dues raons:  Com a resposta a les exig+encies de la justíccia social, per fer real la igualtat d´oportunitats per tothom. Això porta a l´expansió progressiva dels serveis socials: educació, sanitat...  Com a resposta als problemes propis del sist. econòmic. L´economia requereix una coordinació estatal per assegurar l´eficàcia i evitar les tendències de la crisi. En aquesta conceptció de l´estat es tracta d´assumir, com a tasca pròpia, la protecció dels drets humans de segona generació, és a dir, els drets socials, econòmics i culturals.
  13. 13. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 3. L´estat social i democràtic de dret  L´estat social i democràtic de dret  La Constitució espanyola de 1978 proclama en l´article primer que és `pretén establir un sist. polític que sigui capaç de conjuntar harmònicament els tres objectius següents:  Un estat social, que reconeix la igualtat i s´ocupa de garantir els drets econòmics, socials i cuºlturals de la població mitjançant normes i institucions que permetin a tothom accedir a tots els serveis públics i a les prestacions socials.  Un estat democràtic, en el qual la sobirania popular es considera com origen de tots els poders públics es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.  Un estat de dret, en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució. És possible avançar cap a un estat d´aquest tipus? Alguns creuen que no perquè només es podria avançar en una a costa de retrocedir les altres. Però altres teòrics, creuen que sí ja que el sentit últim de cadascuna és protegir i potenciar totes les persones i que és necessari que l´estat aprofundeixi simultàniament en els tres
  14. 14. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 4. La recuperació de la societat civil  Els límits de l´estat  Quines són les funcions de l´estat sobirà i quines corresponen a la societat civil? Vegem alguns d´aquests problemes.  L´estat del benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que, amb grans dosis de paternalisme, ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. La societat civil s´ha convertit en una espècie de client resignat que espera la solució a tots els seus conflictes per part d´un estat cada vegada més extens.  Aquest augment de les competències de l´estat comporta un creixement de la burocràcia que condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats, amb la qual cosa el poder polític deixa de ser comprensible des de la idea original del contracte social.  La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització, és a dir, a la internacionalització de l´activitat política, social i democràtica. D´aquí que existin tant una opinió pública mundial, que escapa a les fronteres dels estats , com també organitzacions supraestatals, que intenten respondre a aqeusts nous reptes. La Unió Europea i les Nacions Unides en són dos exemples.
  15. 15. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 4. La recuperació de la societat civil •Una nova societat civil(I) La societat civil, avui dia, s´entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, d´un conjunt d´associacions que abasten des de la família, les esglésies,... Tots els autors que tracten el tema estan d´acord a afirmar que l´element distintiu de tots aquests grups és que no estan sotmesos a la coerció de l´estat: es tracta d´associacions formades per llaços d´afecte, fe religiosa,... Tot i així, existeixen encara dues línies d´interpretació del que és la societat civil: •Autors com J. Keane entenen que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i que, per tant, inclou el poder econòmic en el seu funcionament •Autors com Habermas, Gorz o Walzer creuen que la societat civil es distingeix tant del poder estatal com de l´econòmic.
  16. 16. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret 4. La recuperació de la societat civil •Una nova societat civil (II) Un dels grans problemes que es plantegen és el de determinar les relacions de la societat civil amb l´estat. Per resoldre´ls, els autors anteriors han proposat els punts següents: •És la societat civil la que legitima el poder polític. •Li correspon controlar-lo i recordar-li la meta per la qual exerceix aquest poder. •Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal, en el qual la socetat civil pugui discutir lliurement els problemes públics. •La societat civil ha de ser autònoma respecte a l´estat. •Cal potenciar una opinió pública independent, capaç d´expressar el que la societat realment vol. •La societat civil ha d´assumir les seves responsabilitats, perquè l´estat no és l´únic que ha de resoldre els problemes públics. •Tot això reulta impossible sense enfortir una ètica de la societat civil, basada en la solidaritat i la responsabilitat.
  17. 17. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret Bibliografia  He extret la informació d´aquest treball de llibre de filosofia de 1r batx (Filosofia i ciutadania 1. Grup Promotor Santillana.)  Les fotografies les he agafat del Google imatges. Marta Mengual Martínez

×