1.
INICIACIÓ AL
TREBALL DE
CIÈNCIES

2.
Els objectius del tema és l’aproximació al treball científic:
a) Conèixer com investiguen els científics per arribar a
conclusions del seu estudi.
És a dir: “Conèixer quin mètode utilitzen els científics al
seu treball!”
b) Incorporar la manera de produir i acceptar les idees en la
ciència a la nostra manera de treballar a la classe.
És a dir: “Utilitzar el mètode científic a l’hora de pensar i
treballar a classe!”

3.
Què és la ciència?

4.
La curiositat és un dels trets principals de l’ésser humà:
Per què el món és com és?
Per què l’aigua transparent es torna blanca quan es
converteix en neu?
Per què no hi ha tants insectes a l’hivern?
Per què les plantes són de color verd?
Per què moltes aus migratòries volen en formació en V?
Les persones que es dediquen a la ciència busquen
respostes a aquests tipus de preguntes

5.
• La Ciència tracta d’arribar, mitjançant preguntes i respostes
a un millor enteniment de la Natura.
• La Ciència no és només una recopilació de fets útils, és una
activitat creativa i imaginativa.
• Un científic pot ser qualsevol persona amb un mínim de
curiositat. A tots se’ns acudeixen idees, però la majoria no
les desenvolupem i acabem oblidant-les… Els vertaders
genis de la Ciència mai abandonaren una idea per absurda
que pareguera.
• La majoria de la gent, quan pren una decisió en la vida
diària -a qui votar, què comprar, on viure, que menjar...-
aplica el mètode científic de manera intuïtiva.

6.
La ciència sorgeix de la curiositat humana i
busca explicacions raonades i objectives
als fenòmens naturals.

7.
Segur que tens moltes preguntes però…pot la
ciència contestar a totes?
La resposta és NO!
Per què tinc ganes de cantar?
Per què m’he enamorat d’aquesta persona?...
Existeixen les fades?
I la mala sort?

8.
La Ciència presenta nombroses limitacions,
no pot respondre a totes les preguntes i les
seues veritats no són absolutes sinó que es
troben en constant renovació, és a dir, van
canviant amb el pas del temps perquè troben
millors explicacions.

9.
Des de la antiguitat
l’ésser humà ha
tractat d’explicar tot
allò que l’envoltava de
molt distintes formes.

10.
EN EL MÓN CLÀSSIC VA HAVER GRANS AVANÇOS EN
MATEMÀTIQUES, MEDICINA, ASTRONOMIA…

11.
DURANTE L’EDAT
MITJANA INVESTIGAR
ES TORNÀ UN FET
IMPIU I DEMONÍAC
AMB EL RENAIXEMENT
RESORGÍ L’INTERÉS
PER LA CIÈNCIA

12.
GALILEO GALILEI ES CONSIDERA UN
DELS PARES DE LA CIÈNCIA MODERNA

13.
ISAAC NEWTON, UN
DELS CIENTÍFICS MÉS
GRANS DE TOTS ELS
TEMPS, CONSAGRÀ LA
REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

14.
EN ELS ÚLTIMS ANYS
LA CIÈNCIA HA
EXPERIMENTAT
GRANS AVANÇOS

15.
Són unes normes bàsiques
que cal seguir si es vol
investigar de forma científica
un procés i que els resultats
obtinguts siguen respectats a
tot el món.

16.
Són principis teòrics, regles
de conducta, processos
mentals i ferramentes
tècniques que usaren en el
passat i avui segueixen usant
les persones que es dediquen
a la ciència per a generar nous
coneixements.

17.
ETAPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

18.
2. EL MÈTODE CIENTÍFIC
El mètode científic és el procediment que s’utilitza per a
treballar a la ciència.
Segueix diferents etapes:
1) Observació.
2) Formulació de preguntes.
3) Recerca d’informació.
4) Plantejament d’hipòtesi.
5) Disseny experimental.
6) Anàlisis de resultats.
7) Conclusió o comprovació de la hipòtesi.

19.
1. Observació
2. Planteja’t
una pregunta
3. Arreplega
informació
4. Formula una
hipòtesi
5. Dissenya i
realitza un
experiment
6. Analitza els
resultats
obtinguts
7. Extrau
conclusions:
Val la hipòtesi?

20.
1. OBSERVACIÓ D’UN FENÒMEN
Tots observem la realitat a través dels sentits, però per
a efectuar una correcta observació cal planificar-la i
repetir-la.
2. FORMULACIÓ D’UN PROBLEMA
L’observació crea una curiositat: com pot
ocòrrer açò?, influeix açò en allò?... Abans de
triar una pregunta cal asegurar-se que es pot
contestar amb experimentació.
3. RECOLLIDA DE DADES I INFORMACIÓ
4. FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS
Una hipòtesi és la resposta o explicació provisional del
problema a estudiar i pot estar basada en estudis
previs o en idees originals.
5. DISENY I REALITZACIÓ D’EXPERIMENTS
Per a comprovar l’hipòtesi experimentalment és
necessari controlar les variables de l’experiment,
organitzar les medicions i l’arreplegament de dades
per a, finalment, interpretar els resultats.
6. CONCLUSIÓ I COMUNICACIÓ DE RESULTATS
Si l’hipòtesi es comprova s’acceptarà. Quan siga
comprovada de diferents maneres i per distints
científics passarà a ser una llei o teoria.

21.
• El primer pas és observar alguna cosa, usant
els sentits o un aparell que, bàsicament, és
una extensió dels sentits.
• Per exemple: No tots els geranis creixen igual de ràpid
OH— Mira!

22.
No és el mateix veure que observar:
Coneixes l’arc de Sant Martí? L’has vist alguna vegada?
Quants colors hi té?
Quin color està més a l’interior?
En quin ordre es troben els colors?
PRIMER PAS: OBSERVACIÓ

23.
OBSERVA…
Quantes potes té aquest elefant?
Quina línia és més llarga?

24.
• La pregunta o problema identifica allò que vols
saber. Descriu el problema.
• Exemples:
Creixeran més els geranis si s’afegeix compost o si tire
un fertilitzant químic?
També poden ser de la forma…
Com afecta__________ a_______?
Quin és l’efecte de_______ en________?
Per què? i què passaria si…?
LA PREGUNTA CAL QUE SIGAVERIFICABLE
Per exemple: Són els canaris més bonics que els
verderols? NO ÉS UNA PREGUNTA QUE ES PUGA
COMPROVAR.

25.
• Una hipòtesis deu ser una predicció sobre la
investigació, una possible resposta a la pregunta.
a) Respon a l’observació i a la pregunta.
b) Pot continuar l’estructura:
“Si… aleshores… perquè…”
“Si...(variable independent),
aleshores…(variable depenent)”
Exemple: Si afegeixes compost a un gerani,
aleshores les plantes creixeran més
ràpid.

26.
• Un experiment és el procediment per a comprovar la
validesa de la hipòtesi
• Com es comprova una hipòtesi?
• Disseny d’un experiment!
• Cal incloure: materials i instruccions pas a pas.
• L’experiment s’ha de repetir per a eliminar errades.

27.
• Un investigador canvia un factor i
observa o mesura la conseqüència.

28.
• Una variable és allò que canvia, de manera natural
o perquè nosaltres ho canviem. En un experiment,
és el fet que canvia d’un grup a altre.
• Ex. Si s’afegeix fertilitzant químic o compost.
• Hi ha dos tipus de variables: Independents i
Dependents.

29.
GRUP DE CONTROL
• Les condicions normals, amb les qual compares
el teu experiment o el canvi que has realitzat
• Grup que no s’exposa a la variable, s’usa per a
comparar.
• Ex. A la planta 1 no se l’afegeix compost ni
fertilitzant químic.
GRUPS EXPERIMENTALS
• Grups exposats a la variable.
• Ex. A la planta 2 se l’afegeix fertilitzant químic i
a la planta 3 compost.

30.
El factor que nosaltres canviem o aquell canvi
que podem controlar és la variable
independent. És el factor que l’investigador
controla per a poder acceptar la hipòtesi. És la
causa.
Ex. Si afegim compost o fertilitzant químic a
la planta o cap de les dues substàncies.

31.
• El factor que se mesura o observa. És el
resultat o conseqüència del canvi realitzat o
observat per l’investigador en la variable
independent. És l’efecte.
• Es mesura a l’experiment, és allò que volem
conèixer.
• Canvia per causa de la variable independent.
Ex. El creixement de la planta

32.
• Són els factores que el científic deu mantenir
sense canvis tant en el grup de control com en
els grups experimentals.
• Són tots els factors menys les variables
dependent i independent.
• Ex. Tipus de planta, tipus de sòl, quantitat de
llum i d’aigua,…

33.
• Per exemple: imagina que vols trobar el camí més curt
per arribar a l’institut des de la teua casa.
Com faries l’experiment?
• Proves diferents camins i anotes el temps que tardes.
• Els distints camins serien la variable independent.
• El temps que es tarda en recórrer cadascun dels camins
és la variable dependent.
• Les variables de control serien recórrer els camins a la
mateixa hora del dia, la mateixa persona, a la mateixa
velocitat...

34.
IDENTIFICA LES VARIABLES DELS SEGÜENTS EXPERIMENTS I
INDICA TAMBÉ ELS CONTROLS QUE SERIEN NECESSARIS:
a) L’EVOLUCIÓ DE LA MIDA D’UNA PLANTA EN UN MES.
b) AUGMENT DE PES D’UNES RATES DURANT 6 SETMANES A
DIFERENTS TEMPERATURES.
c) LA QUANTITAT DE LLAVORS D’UNA PLANTA SEGONS EL
TIPUS DE FERTILITZANT EMPRAT.
d) TIPUS DE FRUITES QUE MENJA L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO
DEL NOSTRE INSTITUT SEGONS L’ÈPOCA DE L’ANY.

35.
• Anota totes les mesures i resultats de l’experiment. Si pots,
utilitza una taula
CREIXEMENT DE LA PLANTA
Variables
independents
Creixement, Variable
dependent

36.
• Utilitza les dades de la taula de resultats per a realitzar
un gràfic.
• Els gràfics fan més fàcil la interpretació dels resultats.
Eix X Variable independent
EixYVariable dependent
Creixement (cm)

37.
Creixement (cm) Creixement durant 40 dies (cm)
Temps (dies)

38.
• Explica per què s’han donat els resultats i permet
dir si les dades confirmen la hipòtesi inicial o no.
• També permet plantejar-se nous problemes
• Ex: Com que el compost està fet de matèria morta
conté totes les substàncies que una planta
necessita i durant més temps que un fertilitzant
químic, que sol contindre només nitrogen i fòsfor.
● I si ara fera la prova amb
els tarongers? Obtindria el
mateix resultat?

39.
• Per a que la comunitat científica s’assabente de les
investigacions realitzades cal posar al seu abast
informes dels treballs realitzats.
• Es poden publicar en medis especialitzats o fer
conferències, congressos...

40.
• Un informe de laboratori cal escriure-ho després de
totes les investigacions científiques.
• Deu contindre els següents apartats:
1.Títol i data de realització
2. Introducció
3. Objectiu
3. Materials
4. Procediment
5. Resultats
6. Conclusions

41.
Els resultats són repetibles (un experiment
ben realitzat sempre tindrà el mateix resultat).
És objectiu (no depèn dels prejudicis de
l’investigador).
La importància d’una teoria no depèn del
prestigi del que la proposa (Einstein és famós
perquè la seua teoria és robusta .... i no a
l’inrevés).
Rellevància del mètode científic

42.
Activitats fotocopiades sobre el mètode científic.