Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Va de mestres
Carta als mestres que comencen
Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà
Seminari; Berta Aznar
Deu Centelles, Mari...
El llibre “Va de mestres” Carta als mestres que comencen escrit per Jaume Cela Ollé i
Juli Palou Sangrà, com diu el mateix...
Des del meu punt de vista penso que els apartats clau de la lectura són el
començament (pròleg) i el final (capítol final ...
La manera que han emprat els autors d’adreçar-se “de tu a tu” m’ha aportat moltes
ganes d’iniciar aquest projecte que tant...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Lectura va de mestres

3,135 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Lectura va de mestres

  1. 1. Va de mestres Carta als mestres que comencen Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà Seminari; Berta Aznar Deu Centelles, Marina 28/10/2010 Grau de Primària 1P – Curs 2010/2011
  2. 2. El llibre “Va de mestres” Carta als mestres que comencen escrit per Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà, com diu el mateix títol es tracta d’un recull de cartes escrit per a aquelles persones que volen fer de mestres. Podríem dir que és una mena de guia d’ajuda per entendre situacions en les quals ens podem trobar en un futur dins el món docent. En primer lloc, m’agradaria destacar els aspectes més rellevants des del punt de vista més objectiu, analitzant així l’estructuració del llibre, la temàtica etc. En segon lloc, em centraré més en la meva pròpia opinió i crítica de la lectura, des d’una mirada més subjectiva. Només començar la lectura, la benvinguda per part dels autors del llibre m’ha semblat fantàstica “Benvolgut futur mestre/Benvolguda futura mestra” perquè tenen tota la raó, possiblement en aquest pròleg s’estan adreçant a lectors que en un futur es convertiran en docents. Aquesta salutació tan amigable crec que fa augmentar la implicació del lector i s’estableix una connexió imaginària entre emissor i receptor. L’estructuració dels capítols considero que és molt diferent al que estem acostumats a veure i m’ha semblat una innovació molt atractiva. Cap capítol es representa amb un número i un ordre cronològic. Això duu a pensar que tots els capítols són imprescindibles i que no hi ha un ordre pel que fa a importància. També és important destacar que els títols de cada capítol són una pinzellada del que podrem llegir a continuació. Cada capítol té una extensió curta i això facilita la lectura, la fa més àgil. El llibre, mitjançant reflexions dels autors (també mestres) ens explica vivències a les aules i experiències amb alumnes. També a través de pel·lícules (Deliciosa Marta, Ça commence aujourd’hui etc), llibres (Frankenstein, Pinotxo etc), cites d’altres mestres (Angeleta Ferrer), pedagogs (Philippe Meurieu) etc. Totes aquestes referències donen credibilitat al que diuen els autors i com sabem, mitjançant exemples és molt més fàcil recordar el concepte clau del que ens volen transmetre. És important recordar el que ens diuen Cela i Palou al començament de la lectura, “no som mestres...fem de o durant molts anys hem exercit de”. És una clara mostra d’humilitat i també demostren que tenen adquirit aquell “lema” que un mestre sempre està en projecte, sempre està aprenent. Mai arribes a un objectiu, a un fi, sinó que dia a dia vas adquirint coneixements i et vas sorprenent de més coses. Perquè tenen raó, quan diuen que està amb contacte amb nens, es sorprendre’t. Encara no he tingut l’oportunitat que fer-ho com a docent, però des del punt de vista familiar, m’ha apassionat veure créixer diferents familiars.
  3. 3. Des del meu punt de vista penso que els apartats clau de la lectura són el començament (pròleg) i el final (capítol final Un final sense punt). Sembla estrany ja que realment el contingut no pertany a aquestes parts, però hi ha un perquè. La primera impressió alhora d’iniciar la lectura d’aquest llibre va ser totalment normal, un llibre relacionat amb el món dels mestres. Però un cop vaig començar a llegir el pròleg la meva visió va canviar totalment. El tracte que oferien els autors als lectors era com he dit abans una connexió imàginaria. Una connexió que no havia tingut amb altres autors d’altres llibres. Era pot ser per què de tot el que parlaven em sentiria en un futur identificada o perquè la manera d’adreçar-se va ser molt encertada per atraure l’atenció als futurs mestres? Ben bé, no sabria per quina qüestió decantar-me però el que sé realment és que em va entrar pels ulls i em va captivar. De tota la temàtica que s’hauria pogut tractar (segurament seria impossible recollir-la tota en un llibre), penso que han escollit l’adequada. Els aspecte tractats són els que més interessen en aquest moments als alumnes que comencen a sembrar el seu futur com a docents. Tots aquests temes són tractats com a consells i ajudes alhora de trobar-s’hi a la realitat. També com a possibles respostes a totes aquelles preguntes que s’han fet i es faran en tot el llarg aprenentatge de la feina de mestre. Els capítols més destacables en la meva opinió són la trilogia d’Un tamboret de tres potes (la intel·ligència, la bondat i la felicitat) i El joc. El primer considero que engloba tres objectius importants que nosaltres com a futurs mestres hem de saber fer-los assolir als nostres alumnes. Ja sigui despertant la curiositat i l’hàbit de fer-se preguntes, fer que la intel·ligència i la bondat sigui adquirides de manera conjunta, o pel que fa a la felicitat, no hi ha cap recepta universal sinó que depèn una mica de cadascú. Respecte el capítol d’El joc, m’agradaria que fos tractat com una mena de crítica a l’escola actual perquè té molta raó en les seves paraules quan menciona “Una de les característiques del món d’avui és que els nens i nenes no tenen temps per jugar”. Aquest fet és una realitat i es que actualment a les escoles es creu que jugar es perdre temps i que aquest temps s’hauria d’omplir amb altres coses, “de profit”. Estic totalment en contra i per això aquest capítol m’ha semblat fascinant i molt encertat. El llibre Va de mestres personalment m’ha servit per a adonar-me que el camí que he escollit és l’adequat i que estic orgullosa d’haver escollit aquest. En realitat m’agradaria ser jo en un futur la que estigui a l’altra banda escrivint tota mena d’experiències que he viscut i relatant-les a futurs mestres, que passaran el que estic passant jo ara mateix.
  4. 4. La manera que han emprat els autors d’adreçar-se “de tu a tu” m’ha aportat moltes ganes d’iniciar aquest projecte que tant en parlen, m’ha engegat d’alguna manera els motors i les ganes d’aprendre dia a dia. Amb la lectura entren ganes de començar demà mateix la feina i entrar dins les aules i amb tot el que això comporta. En la meva opinió no només haurien de llegir aquest llibre els futurs mestres. Ho haurien de fer els que han estat mestres, els que ho són i seran, i també tota persona que tingui a veure amb el món de l’educació, perquè el considero molt enriquidor. Per a acabar, m’agradaria deixar constància de varies frases que han deixat els autors del llibre sobretot a l’últim capítol, que penso que són magnifiques però per acabar en mostraré tan sols una: Has escollit un ofici que t’acompanyarà per sempre.

×