SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
Diferents noms per a un mateix fenomen




Hi ha diferents noms per un mateix fenomen, i
  són: huracà, cicló, tifó, tempesta tropical…
Què són els huracans?
Són vents d'una força extaòrdinaria. Moltes vegades passen de 300 km per
hora. Es formen sobre els oceans i n'hi ha molts al clima tropical.
Característiques
Un huracà és una espècie de remolí gegant que avança sempre cap a l'oest
captant energia de l'aire càlid i humit del mar i energia de l'aigua absorbida. Es
desenvolupa sobre oceans en latituds compreses entre 8º i 12º nord i sud.
Tenen una circulació tancada al voltant d'un punt central anomenat “ull” que és
                                             .
una zona de vents dèbils i on hi ha poca nebulositat. Els vents giren al seu
voltant en direcció contrària a les agulles del rellotge.
A quina velocitat arriben?

Els vents giren al seu voltant en direcció contrària a les agulles del
      rellotge amb velocitats entre els 120 i els 300 Km/h.
On es formen?
 En meteorologia, un cicló tropical, és una tempesta forta que es forma
al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
El nom dels huracans?


 Hi pot haver més d’un huracà al mateix temps i per evitar confondre’ls, els
   meteoròlegs els posen noms de persones. Els noms s’assignen (amb anys
    d’antelació) en ordre alfabètic i alternant noms masculins i femenins.
    Normalment, es tracta de noms en francès, castellà o anglès, perquè
aquestes són les llengües que més es parlen als països afectats pels huracans.
Òbviament, és important que tothom faci servir els mateixos noms. Per això,
     els noms són assignats per l’Organització Mundial de Metereologia.
L' huracà Katrina


 L'huracà Katrina fou un intens cicló tropical de la temporada d'huracans de
 l'Atlàntic del 2005 que es convertí en el desastre natural més costós i en el
cinquè huracà més mortífer de la història dels Estats Units. També és el sisè
    huracà de l'Atlàntic més fort mai registrat. Hi hagueren almenys 1.836
    víctimes mortals en l'huracà en si i en les seves inundacions posteriors,
       convertint-se en el més mortífer als Estats Units des de l'huracà
d'Okeechobee de 1928. El cost total del pas del Katrina es xifrà en $81.000
  milions (USD del 2005), que doblava pràcticament els danys provocats per
                           l'huracà Andrew el 1992.
Què són els tornados?

Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba
en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbus o,
rarament, amb la base d'un cumulus. Els tornados presenten mides diverses
 però habitualment tenen forma d'embut de condensació visible, l'extrem
      estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols.
 Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h,
   mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants
  quilometres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar
 tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km
           d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km.[
Com es formen els tornados?


Els tornados neixen quan les masses d'aire superficials giren de forma natural degut a
  la rotació de la Terra, però quan l'aire convergeix, el moviment es concentra en una
espiral estreta i augmenta increíblement la velocitat del moviment. Els forts corrents
     ascendents poden aparèixer a qualsevol lloc on hi hagi suficient inestabilitat a
    l'atmosfera. Poden dispersar-se per l'escalfament de la superfície, que provoca
 l'elevació de bombolles d' aire calent, o per convergència de l'aire al nivell del terra,
                           que origina l'ascenció a gran escala.
I el Monsó, què és?

   Monsó és un sistema de vents que varien de direcció segons l'estació de
l'any. Un monsó o monsún és un vent periòdic, especialment en l'Oceà Índic i
el sud d'Àsia. La paraula també s'utilitza per anomenar l'estació en la qual el
 vent bufa del sud-oest de l'Índia i territoris adjacents que es caracteritza
                              amb grans pluges.
 El monsó del sud-oest que arrenca de la costa de Kerala, a l'Índia, comença
  generalment en la primera quinzena de juny. El monsó del nord-est a Tamil
  Nadu comença habitualment a l'octubre. Aquests vents bufen des del sud-
 oest durant una meitat de l'any i del nord-est durant l'altra. Per tant, hi ha
   canvis estacionals que s'observen clarament com vents del nord-est que
prevalen durant l'hivern en el subcontinent de l'Índia i del sud-oest a l'estiu.
Fi

More Related Content

What's hot

กลอนมงคล๓๘ ประการ
กลอนมงคล๓๘ ประการกลอนมงคล๓๘ ประการ
กลอนมงคล๓๘ ประการniralai
 
คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1
คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1
คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1Natthaphong Messi
 
PREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSA
PREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSAPREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSA
PREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSAaniruddha kulkarni
 
ปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจก
ปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจกปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจก
ปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจกTaraya Srivilas
 
formulation-bhallataka parpati-2F.pptx
formulation-bhallataka parpati-2F.pptxformulation-bhallataka parpati-2F.pptx
formulation-bhallataka parpati-2F.pptxShivani Pandey
 
Ppt mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injury
Ppt   mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injuryPpt   mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injury
Ppt mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injuryHariaumshree Nair
 
Dynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault Recovery
Dynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault RecoveryDynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault Recovery
Dynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault RecoveryJonathan Becker
 
EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW
EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW
EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW Anjana Narayanan
 
ประเพณีภาคใต้
ประเพณีภาคใต้ประเพณีภาคใต้
ประเพณีภาคใต้Nattapakwichan Joysena
 
Maan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya Kalpana
Maan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya KalpanaMaan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya Kalpana
Maan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya KalpanaNidhiPatel888538
 
ชุดการสอนอเมริกาใต้.
ชุดการสอนอเมริกาใต้.ชุดการสอนอเมริกาใต้.
ชุดการสอนอเมริกาใต้.suchinmam
 
อาจาระของพระภิกษุสามเณร
อาจาระของพระภิกษุสามเณรอาจาระของพระภิกษุสามเณร
อาจาระของพระภิกษุสามเณรniralai
 
หน่วยที่ 1 ใจหาย
หน่วยที่ 1 ใจหายหน่วยที่ 1 ใจหาย
หน่วยที่ 1 ใจหายSutimon Onsuratoom
 

What's hot (20)

กลอนมงคล๓๘ ประการ
กลอนมงคล๓๘ ประการกลอนมงคล๓๘ ประการ
กลอนมงคล๓๘ ประการ
 
M1 unit 1
M1 unit 1M1 unit 1
M1 unit 1
 
คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1
คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1
คัมภีร์ฉันทศาสตร์ เลขที่ 7 ม.5 1
 
PREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSA
PREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSAPREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSA
PREPARATION OF AYURVEDA DRUGS ACCORDING TO PANCHABHAUTIK CHIKITSA
 
Trigeminal neuralgia-Ayurveda
Trigeminal neuralgia-AyurvedaTrigeminal neuralgia-Ayurveda
Trigeminal neuralgia-Ayurveda
 
ปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจก
ปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจกปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจก
ปัญหาการเมือง เศรษฐกิจ สังคมแจก
 
formulation-bhallataka parpati-2F.pptx
formulation-bhallataka parpati-2F.pptxformulation-bhallataka parpati-2F.pptx
formulation-bhallataka parpati-2F.pptx
 
Ppt mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injury
Ppt   mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injuryPpt   mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injury
Ppt mode of action of murivenna tailam in the management of soft tissue injury
 
Dynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault Recovery
Dynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault RecoveryDynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault Recovery
Dynamic Beamforming Optimization for Anti-Jamming and Hardware Fault Recovery
 
ARJUNA KSHEERA PAAKA.pptx
ARJUNA KSHEERA PAAKA.pptxARJUNA KSHEERA PAAKA.pptx
ARJUNA KSHEERA PAAKA.pptx
 
EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW
EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW
EKANGA VEERA RASA- YOGA REVIEW
 
10. กัณฑ์ที่ ๑๐ สักกบรรพ ๔๓ พระคาถา
10. กัณฑ์ที่ ๑๐ สักกบรรพ ๔๓ พระคาถา10. กัณฑ์ที่ ๑๐ สักกบรรพ ๔๓ พระคาถา
10. กัณฑ์ที่ ๑๐ สักกบรรพ ๔๓ พระคาถา
 
ประเพณีภาคใต้
ประเพณีภาคใต้ประเพณีภาคใต้
ประเพณีภาคใต้
 
สตูล
สตูลสตูล
สตูล
 
Maan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya Kalpana
Maan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya KalpanaMaan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya Kalpana
Maan paribhasha in Rasashastra and Bhaishjya Kalpana
 
ชุดการสอนอเมริกาใต้.
ชุดการสอนอเมริกาใต้.ชุดการสอนอเมริกาใต้.
ชุดการสอนอเมริกาใต้.
 
Parartima epoxikoy
Parartima epoxikoyParartima epoxikoy
Parartima epoxikoy
 
7. กัณฑ์ที่ ๗ มหาพน ๘๐ พระคาถา
7. กัณฑ์ที่ ๗ มหาพน ๘๐ พระคาถา7. กัณฑ์ที่ ๗ มหาพน ๘๐ พระคาถา
7. กัณฑ์ที่ ๗ มหาพน ๘๐ พระคาถา
 
อาจาระของพระภิกษุสามเณร
อาจาระของพระภิกษุสามเณรอาจาระของพระภิกษุสามเณร
อาจาระของพระภิกษุสามเณร
 
หน่วยที่ 1 ใจหาย
หน่วยที่ 1 ใจหายหน่วยที่ 1 ใจหาย
หน่วยที่ 1 ใจหาย
 

Similar to ELS HURACANS, ELS TORNADOS...

VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...Marigregor
 
presentacio one!
presentacio one!presentacio one!
presentacio one!slinkor90
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1slinkor90
 
Manlleu 1 b tornado
Manlleu 1 b tornadoManlleu 1 b tornado
Manlleu 1 b tornadoAnnapujolo
 
Manlleu Huracans
Manlleu HuracansManlleu Huracans
Manlleu HuracansAnnapujolo
 
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIAPRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIAemallol1
 
Gerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisGerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisEsther Bona
 
Presentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tPresentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tescolagora
 
Presentació El vent 4t
Presentació El vent 4tPresentació El vent 4t
Presentació El vent 4tescolagora
 
Clima i éssers vius
Clima i éssers viusClima i éssers vius
Clima i éssers viusvicentaros
 
Huracans 1r b manlleu
Huracans   1r b manlleuHuracans   1r b manlleu
Huracans 1r b manlleuAnnapujolo
 

Similar to ELS HURACANS, ELS TORNADOS... (20)

VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
 
Fenomens naturals
Fenomens naturalsFenomens naturals
Fenomens naturals
 
presentacio one!
presentacio one!presentacio one!
presentacio one!
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Manlleu 1 b tornado
Manlleu 1 b tornadoManlleu 1 b tornado
Manlleu 1 b tornado
 
Manlleu Huracans
Manlleu HuracansManlleu Huracans
Manlleu Huracans
 
Tornados
TornadosTornados
Tornados
 
Tornados
TornadosTornados
Tornados
 
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIAPRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
 
Huracans
HuracansHuracans
Huracans
 
Huracans
HuracansHuracans
Huracans
 
Gerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisGerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionis
 
Presentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tPresentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4t
 
Presentació El vent 4t
Presentació El vent 4tPresentació El vent 4t
Presentació El vent 4t
 
Clima i éssers vius
Clima i éssers viusClima i éssers vius
Clima i éssers vius
 
Huracans 1r b manlleu
Huracans   1r b manlleuHuracans   1r b manlleu
Huracans 1r b manlleu
 
La tempesta
La tempesta La tempesta
La tempesta
 
Tornado
TornadoTornado
Tornado
 
Tornado
TornadoTornado
Tornado
 
El Clima
El ClimaEl Clima
El Clima
 

More from Marigregor

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaMarigregor
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirsMarigregor
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiuMarigregor
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de personesMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSMarigregor
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSMarigregor
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESMarigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 

More from Marigregor (20)

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de persones
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONS
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 

ELS HURACANS, ELS TORNADOS...

  • 1.
  • 2. Diferents noms per a un mateix fenomen Hi ha diferents noms per un mateix fenomen, i són: huracà, cicló, tifó, tempesta tropical…
  • 3. Què són els huracans? Són vents d'una força extaòrdinaria. Moltes vegades passen de 300 km per hora. Es formen sobre els oceans i n'hi ha molts al clima tropical.
  • 4. Característiques Un huracà és una espècie de remolí gegant que avança sempre cap a l'oest captant energia de l'aire càlid i humit del mar i energia de l'aigua absorbida. Es desenvolupa sobre oceans en latituds compreses entre 8º i 12º nord i sud. Tenen una circulació tancada al voltant d'un punt central anomenat “ull” que és . una zona de vents dèbils i on hi ha poca nebulositat. Els vents giren al seu voltant en direcció contrària a les agulles del rellotge.
  • 5. A quina velocitat arriben? Els vents giren al seu voltant en direcció contrària a les agulles del rellotge amb velocitats entre els 120 i els 300 Km/h.
  • 6. On es formen? En meteorologia, un cicló tropical, és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
  • 7. El nom dels huracans? Hi pot haver més d’un huracà al mateix temps i per evitar confondre’ls, els meteoròlegs els posen noms de persones. Els noms s’assignen (amb anys d’antelació) en ordre alfabètic i alternant noms masculins i femenins. Normalment, es tracta de noms en francès, castellà o anglès, perquè aquestes són les llengües que més es parlen als països afectats pels huracans. Òbviament, és important que tothom faci servir els mateixos noms. Per això, els noms són assignats per l’Organització Mundial de Metereologia.
  • 8. L' huracà Katrina L'huracà Katrina fou un intens cicló tropical de la temporada d'huracans de l'Atlàntic del 2005 que es convertí en el desastre natural més costós i en el cinquè huracà més mortífer de la història dels Estats Units. També és el sisè huracà de l'Atlàntic més fort mai registrat. Hi hagueren almenys 1.836 víctimes mortals en l'huracà en si i en les seves inundacions posteriors, convertint-se en el més mortífer als Estats Units des de l'huracà d'Okeechobee de 1928. El cost total del pas del Katrina es xifrà en $81.000 milions (USD del 2005), que doblava pràcticament els danys provocats per l'huracà Andrew el 1992.
  • 9. Què són els tornados? Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbus o, rarament, amb la base d'un cumulus. Els tornados presenten mides diverses però habitualment tenen forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilometres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km.[
  • 10. Com es formen els tornados? Els tornados neixen quan les masses d'aire superficials giren de forma natural degut a la rotació de la Terra, però quan l'aire convergeix, el moviment es concentra en una espiral estreta i augmenta increíblement la velocitat del moviment. Els forts corrents ascendents poden aparèixer a qualsevol lloc on hi hagi suficient inestabilitat a l'atmosfera. Poden dispersar-se per l'escalfament de la superfície, que provoca l'elevació de bombolles d' aire calent, o per convergència de l'aire al nivell del terra, que origina l'ascenció a gran escala.
  • 11. I el Monsó, què és? Monsó és un sistema de vents que varien de direcció segons l'estació de l'any. Un monsó o monsún és un vent periòdic, especialment en l'Oceà Índic i el sud d'Àsia. La paraula també s'utilitza per anomenar l'estació en la qual el vent bufa del sud-oest de l'Índia i territoris adjacents que es caracteritza amb grans pluges. El monsó del sud-oest que arrenca de la costa de Kerala, a l'Índia, comença generalment en la primera quinzena de juny. El monsó del nord-est a Tamil Nadu comença habitualment a l'octubre. Aquests vents bufen des del sud- oest durant una meitat de l'any i del nord-est durant l'altra. Per tant, hi ha canvis estacionals que s'observen clarament com vents del nord-est que prevalen durant l'hivern en el subcontinent de l'Índia i del sud-oest a l'estiu.
  • 12. Fi