Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

El japó de l’època edo

581 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

El japó de l’època edo

  1. 1. El Japó de l’Època Edo Era Tokugawa (1603-1868) Maria Serrano Fox 4t Història Pràctica 2: Historiografia
  2. 2. Època Edo (1603-1868) • Tokugawa Ieyasu arriba al poder i estableix el seu govern al 1603 a Edo (Tòkio). La seva estructura consistia en el Shogunat (govern militar). Va introduir un nou sistema de control sobre la resta de territoris del país, basat en les relacions de vassallatge feudal. L’emperador Go-Yõzei, li deposita la seva autoritat per a governar el país en el seu nom, li atorga el títol de Shoghun. La família Tokugawa ocuparà aquest títol de forma ininterrompuda fins el 1868, any en que comença l’època Meiji.
  3. 3. L’espai del Japó de Tokugawa • Principals Illes del Domini del Shogunat Tokugawa: Honshu, Hokkaido, Shikoku, Kyushu i Illes Ryuku. Imatge 1: Mapa de les illes principals del Japó a l’Època Edo.
  4. 4. L’espai del Japó de Tokugawa • El territori era dividit en Han, aquests eren els feus del Japó. Eren administrats per un Daimyo (senyor feudal), que jurava lleialtat al Shogun. Imatge 2: Mapa dels diferents Daimyo. Imatge 3: Mapa de les províncies de Japó.
  5. 5. Espais de les ciutats • • • • • • Castells: Construïts per a vigilar els territoris estratègics o importants. Es converteixen en ciutats castell, al voltant de les quals es desenvolupa la economia local. Temples: Espais Sagrats que rodegen un pati i als quals s’entra per una sèrie de portes. Tenen l’objectiu de mantenir les imatges dels Budes i és on es realitzen els rituals importants. Santuaris: Creats per santificar i realitzar el culte a una deïtat. Teatres: Els que assisteixen són principalment els comerciants d’Edo, Kyoto i Osaka. La nova classe comerciant crea la seva pròpia cultura, volen entreteniments que mostressin la vida real, i aquesta realitat la veien plasmada en les obres de teatre Kabuki, un drama estilitzat. Barris Comercials (Juku): Barris amb botigues i tot tipus de disposicions. També hi havia albergs i hostals per al allotjament dels viatgers. El seu objectiu era el de servir com una xarxa oficial del govern dels transports, comunicacions, administració i comerç. Jardins: Jardins tradicionals que creen paisatges idealitzats en miniatura. Els jardins dels emperadors i nobles són dissenyats per la recreació i el plaer estètic, mentre que els budistes per a la contemplació i meditació.
  6. 6. Espais a Osaka, Hokkaido • Castell d’Osaka, construït al 1583. Al 1615 cau en mans del clan Tokugawa. Tokugawa Hidetada el reconstrueix i el rearma. Imatge 4: Castell d’Osaka. Imatge 5: Castell d’Osaka.
  7. 7. Espais a Kyoto A Kyoto s'ubicava la Cort Imperial. • Castell Nijo, es manat construir per Tokugawa Ieyasu al 1601 i es acabat al 1626. És la residència a Kyoto dels Shoguns. Imatge 6: Castell Nijo. • Nishi Honganji, temple que al 1602 es dividit per Ieyasu, amb l’objectiu de debilitar el poder de la secta budista Jodo. Imatge 7: Temple Nishi Honganji
  8. 8. Espais a Edo (Tokio) • Ikegami Honmon-ji, temple de Nichiren Shu (llinatge budista). Imatge 8: Temple Ikegami Honmonji Imatge 9: Temple Zojo-ji • Zojo-ji, temple budista. El seu fundador va ser Yuyo Shosho. Era el temple de la familia Tokugawa. També va servir com centre administratiu per regular els estudis i les activitats religioses de la secta Jodo Shu.
  9. 9. Espais a Edo (Tòkio) • Temple Sengakuji, creat al 1612, popularment conegut per el lloc on hi ha les tombes del 47 samurais. La gent anava a encendre encens en memòria seva. Imatge 10: Temple Sengakuji • Senso-ji, temple situat a Asakusa. Va ser el temple oficial del Shogun. Els sacerdots rezaven cada dia, realitzaven cerimonies de la familia i també tenien les seves tombes. Es realitzava el festival Tanabata, la gent demanava desitjos. Imatge 11: Temple Senso-ji
  10. 10. Espais a Edo (Tòkio) • Tokaido, era la ruta més important que unia Edo amb Kyoto. Hi havia estacions de descans, allotjament i menjar per a que els viatgers descansessin. També hi havia punts de control on els viatgers presentaven els permisos de viatge. Imatge 12: Camí Tokaido • Castell Chidoya, castell contruït al 1457 a Edo per Ota Dokan. Va esdevenir centre administratiu del Shogunat al 1603. Imatge 13: Torre del Castell d’Edo
  11. 11. Relacions amb l’exterior • Durant l’era Tokugawa es va implantar una política aïllacionista. La supressió dels contactes amb l’exterior no va ser brusca, sinó que es va produir progressivament. Tokugawa Ieyasu mostrava interès en el comerç exterior i era permissiu, en certa mesura, amb el cristianisme. Els europeus van aportar les armes i el cristianisme al Japó, però aquests van acabant sent un perill per al Shogunat i van generar desequilibris al país, la qual cosa va portar a la regulació de les relacions amb l’exterior.
  12. 12. Relacions amb l’exterior Pel que fa al tema econòmic, els intercanvis comercials amb els xinesos, espanyols, anglesos i holandesos van ser molt beneficiosos a començaments del segle XVII, ja que van portar una nova tecnologia. Això va portar a desequilibris interns, no es podia establir un control del comerç exterior, la qual cosa impedia el monopoli del comerç exterior i també el control dels ingressos dels daimyo. Imatge 14: Vaixell Japonés de 1634 Imatge 15: Mapa de Japó, Xina i Corea al 1835
  13. 13. Relacions amb l’exterior • I pel que fa al tema de la religió, els cristians portaven una lleialtat que feia competència amb la del Shogun. A principis del segle XVII va haver una certa tolerància, però a l’any 1612 van haver problemes amb els daimyo cristians va portar a Tokugawa Hidetada, a promulgar edictes contra el cristianisme. Es van perseguir cristians amb prohibicions com la de crear assentaments cristians i execucions públiques. Imatge 16: Martirs a Nagasaki durant el segle XVII
  14. 14. Relacions amb l’exterior • Al 1623 una sèrie d’edictes van portar a una política d’aïllament de l'arxipèlag. Primer es van expulsar als anglesos, després als espanyols i finalment als portuguesos. Entre 1633-1638, Iemitsu va afegir més edictes que restringien les relacions exteriors. Aquesta política de portes tancades va portar a dos segles de pau, Pax Tokugawa.
  15. 15. Cosmologia: Edo Neo-Confusianisme • Durant aquesta època al Japó va sorgir l’Edo Neo-confusianisme. És una filosofia social i ètica basada en idees metafísiques. La filosofia es caracteritzada com humanista i racionalista, amb la creença que l’univers podria ser entès a través la raó humana, i correspon als homes la creació d’una relació harmoniosa entre l’univers i l’individu. Aquesta teoria pensa que els principis naturals que regulaven el cosmos regulaven també la moral. Aquests principis originalment romanen dins de tots els éssers humans, en la seva naturalesa o en la seva ment, bons, però en alguns casos són aclaparats per les turbulències del món atractiu i la seva agitació. S’ha de tornar a la calma i a l’equilibri per a que la bondat retorni. El neo confusianisme també va introduir elements d’etnocentrisme al Japó, tenen a la seva cultura com el centre del món.
  16. 16. Cosmologia: Mite de la Creació • Com totes les cultures el Japó també té el seu propi mite de la creació. Aquest explica el naixement llegendari del món celestial i el món terrenal, el naixement dels primers deus i el naixement de l'arxipèlag japonès. Aquesta llegenda té origen al segle VIII. Imatge 17: Deus del Mite de la Creació Japonès.
  17. 17. Cosmologia: Mite de la Creació • En el principi dels temps el cel i la terra estaven barrejats, però aquests temps més tard es van separar. A la part superior es va crear el cel, una mica més avall hi havien els nuvols i un paraís anomenat Takamagahara, on vivien els 17 déus. I finalment molt més avall es va crear la Terra. Els déus es van reunir per decidir que el déu més jove, Izanagi i la deessa més jove Izanami fosin enviats a la terra per reorganitzar-la. Per a facilitar la tasca els hi van donar una llança. Imatge 18: Izanami i Izanagi rebent la llança
  18. 18. Cosmologia: Mite de la Creació Imatge 19: Izanami i Izanagi clavant la llança. • Van anar al pont que unia el cel amb la terra i van agitar el mar amb la llança, cosa que va fer que caiguessin gotes d’aigua salada a la punta la llança i es crees la primera illa anomenada Onogoro. Van traspassar el pont i van clavar la llança en aquella terra i van fer la seva casa. Els seus primers fills van ser imperfectes i no van ser considerats déus, aquests van ser abandonats al mar. Els fills que van tindre després si que van nèixer perfectes i van ser considerats déus.
  19. 19. Bibliografia i Webgrafia • • • • • • • • • • • • • JUNQUERAS I VIVES; Oriol,MADRID I MORALES, Dani; MARTÍNEZ TABERNER, Guillermo; PITARCH FERNÁNDE, Pau (2011): Història del Japó, Barcelona, UOC. TSUTSUI, William M. (2007): A Companion to Japanese History, Blackwell Publishing. http://www.us-japan.org/edomatsu/home.html, consultat el 09/10/2013. http://bartjapanworld.blogspot.com.es/2011/12/el-periodo-edo-1-parte.html, consultat el 07/10/2013. http://paseandoxjapon.blogspot.com.es/2012/02/historia-de-japon-el-periodo-edo.html, consultat el 07/10/2013. http://www.euskadiasia.com/ESTUDIOS_ORIENTALES/DOCUMENTOS/_viaje_Ulises_articulo.html, consultat el 15/10/2013. http://en.wikipedia.org/wiki/Edo_Neo-Confucianism, consultat el 16/10/2013. http://es.wikipedia.org/wiki/Cien_famosas_vistas_de_Edo, consultat el 14/10/2013. http://es.wikipedia.org/wiki/Shogunato_Tokugawa#Sociedad_y_cultura, consultat el 05/10/2013. http://es.wikipedia.org/wiki/T%C5%8Dkaid%C5%8D, consultat el 15/10/2013. http://en.wikipedia.org/wiki/Japanese_garden, consultat el 15/10/2013. http://es.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADodo_Edo, consultat el 05/10/2013. http://tokio.ociogo.com/guia/sengakuji-ji/, consultat el 16/10/2013.
  20. 20. Llistat d’imatges • • • • • • • • • • Imatge 1: JUNQUERAS I VIVES; Oriol,MADRID I MORALES, Dani; MARTÍNEZ TABERNER, Guillermo; PITARCH FERNÁNDEZ, Pau (2011): Història del Japó, Barcelona, UOC. Imatge 2: http://historiadejapon2012-2.blogspot.com.es/p/mapas.html (consultat el 15/10/2013) Imatge 3: http://historiadejapon2012-2.blogspot.com.es/p/mapas.html (consultat el 15/10/2013) Imatge 4: http://viajesmonllar.com/blog/los-castillos-japoneses-esas-bellezas-de-oriente (consultat el 16/10/2013) Imatge 5: http://flapyinjapan.com/2007/04/12/el-castillo-de-osaka/ (consultat el 16/10/2013) Imatge 6: http://flapyinjapan.com/2010/08/17/el-castillo-de-nijo/ (consultat el 16/10/2013) Imatge 7: http://rakugoleon.wordpress.com/2010/10/25/day-9-a-lazy-rainy-unesco-worldheritage-day/ (consultat el 16/10/2013) Imatge 8: http://static.panoramio.com/photos/large/7036852.jpg (consultat el 16/10/2013) Imatge 9: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Zojoji_Hondo_2010.jpg (consultat el 16/10/2013) Imatge 10: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Templo_Sengakuji.jpg/800pxTemplo_Sengakuji.jpg (consultat el 16/10/2013)
  21. 21. Llistat d’imatges • • • • • • • • • Imatge 11: http://landsofwisdom.com/wp-content/uploads/2011/04/senso-ji-temple-by-night.jpg (consultat el 16/10/2013) Imatge 12: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Tokaido_Hoeido_26_Nissaka.png (consultat el 16/10/2013) Imatge 13: http://www.absolutjapon.com/wp-content/uploads/2010/07/11132.jpg (consultat el 16/10/2013) Imatge 14: http://4.bp.blogspot.com/-9mxXMdtFi08/UP5M2vFtPzI/AAAAAAAAC0E/FcLa8TQ4a0/s1600/Captura+de+pantalla+2013-01-22+a+las+09.24.28.png (consultat el 16/10/2013) Imatge 15: http://www.euskadiasia.com/ESTUDIOS_ORIENTALES/DOCUMENTOS/_viaje_Ulises_articulo.html (consultat el 16/10/2013) Imatge 16: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/ChristianMartyrsOfNagasaki.jpg/59 6px-ChristianMartyrsOfNagasaki.jpg (consultat el 16/10/2013) Imatge 17: http://www.enfolang.com/newsletter/2011/agosto/creacion-mundo-japon.jpg (consultat el 16/10/2013) Imatge 18: http://www.use.com/media/2011/0112/1174981/p_001.jpg?1 (consultat el 16/10/2013) Imatge 19: http://www.use.com/media/2011/0112/1174981/p_003.jpg (consultat el 16/10/2013)

×