MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
BARRIS DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS Y LA VERNEDA I LA PAU

Sant Martí de Provençals. El 1897 va ser annexionat a Barcelona. Fins als anys cinquanta del segle passat només hi havia camps
de conreu i unes quantes masies.

Molta població immigrant va arribar a Sant Martí atreta per l' oferta laboral que generava l' agricultura i la manufactura tèxtil,
per la qual cosa aquest territori es va convertir en el segon nucli industrial de Catalunya.

Sant Martí de Provençals, o Sant Martí Vell. És un petit nucli que inclou l' església gòtica del segle XV amb una portada d' estil
gòtic consagrada a sant Martí de Tours.

Originalment podria ser del segle XI. Obra protegida com a Bé cultural d' interès local.

La Rectoría abans va ser una masia, es comunicava amb l'església per mitjà d'un pas elevat cobert.

La Rectoría és posterior a l' església, podría ser del segle XVIII. Hi ha documentació que acredita que la casa va servir d'hostaI.

La masia té dos rellotges de sol: un d'ells decorat amb l'escena de sant Martí donant la capa a un pobre.

Davant l'església font d'Antoni Roselló, recorda una antiga bomba de treure aigua.

Les masies encara existents són actualment equipaments per al barri, i tot el conjunt forma part del seu passat agrícola. Durant
molts anys aquestes terres les regava l'aigua del Rec Comtal.

Can Planas Segle XVII carrer Selva del Camp 1. Ara
centre d'atenció a persones sense sostre.
Can Cadena Segle XVII carrer Menorca 25. Actualment el pati s' utilitza
per a horts urbans.

Cal´Arnó. Segle XVII carrer Menorca 21-23. Actualment és una ludoteca municipal.

Parc sant Martí (1992) autors Carles Martí, Antonio Armesto i Miquel Sodupe, projecte original de Nicolau Rubió i Tudurí.

L'espai que configura el parc de sant Martí va ser ocupat anteriorment pel barri de les barraques de la Perona.

Conjunt d'instal·lacions municipals al carrer Menorca.

Mercat de Provençals (2012) carrer Menorca 19. Arq. Mur-Garganté.

El carrer Menorca també acull un camp de futbol.

Passatge Antoni Gassol. (1911-1929) en el qual destaquen els habitatges que hi ha a banda i banda. Conjunt històric protegit.

Les cases del passatge, habitatges de planta baixa amb façanes dominades per un portal central flanquejat per dos finestrals de
reixa de forja. Arq. Manuel Puig i Janer.

Carrer Aragó acaba al carrer Lope de Vega, tot i que aquí el carrer continua amb el nom de rambla de Guipúscoa.

El pont de Bac de Roda (1987) obra de Santiago Calatrava Valls.

Edificis d'habitatges (1954) carrer Agricultura 217. Arq. Manel Cases i Lamolla.

Edificis d'habitatges (1954) carrer Agricultura 237. Arq. Manel Cases i Lamolla.

Biblioteca Gabriel García Márquez (2022) carrer del Treball 219. Arq. Elena Orte i Guillermo Sevillano.

Església de Sant Lluís Gonzaga (1982) carrer Selva de Mar 200. Arq. Francesc Escudero i Ribot.

Auditori Sant Martí (1962) aforament per a 500 persones. Plaça d' Angeleta Ferrer. Arq. Francesc Adell.

Institut Infanta Isabel D'Aragó.
Institut Juan de Austria.

Monument a Angeleta Ferrer situat a la plaça d'Angeleta Ferrer, monòlit realitzat en bronze i pedra (1995) obra de Salvador
Navarro i Sorigué.

Plaça dels Porxos el 1982 es va voler començar a construir un bloc d'habitatges per a policies en un dels pocs solars que
quedaven lliures al barri.

Els veïns es van oposar al defensor del poble, volien una plaça enjardinada en lloc del bloc.

La vigilància i la protesta van donar els seus fruits set anys més tard, quan els tribunals els van concedir la plaça en lloc del bloc
de pisos.

Plaça de la Infància entre el carrer de Bac de Roda, d' Andrade, de Fluvià i la del Concili de Trento. Arq. Arriola & Fiol.

Parc lineal de la Gran Via. (2002) Andreu Arriola i Carme Fiol. Té una superfície de 25 ha i una longitud de 2,5 km.

Font ornamental a la Gran Via. (Ara, per la sequera la bassa sense aigua).

Camp municipal de futbol Andrade Sant Martí.

Camp municipal de futbol Andrade Sant Martí.

La Verneda i la Pau. Aquest barri de classe obrera es podria dir que està "pràcticament acabat", disposa de molt bons serveis i
és dels que tenen més zones verdes i ben cuidades de Barcelona, gràcies a la feina i la constància de les associacions de veïns.

Plaça de la Cultura.

Pista Poliesportiva Municipal La Palmera. Rambla del Prim 65.

Plaça de la Palmera de Sant Martí. L'escultura de l'artista nord-americà Richard Serra, emblemàtica i controvertida.

El Mur (1984) és en realitat una enorme escultura formada per dos blocs de formigó blanc de 53 metres de llarg cadascun i 3
d'alt. La policia va evitar que els veïns destruïssin l'obra.

Al lloc de la plaça de la Palmera antany acollia fàbriques tèxtils, químiques i abocadors industrials de residus orgànics.

Plaça de la Palmera hi ha una glorieta, bancs i arbres que ofereixen descans.

La rambla de Prim va ser urbanitzada després de nombroses demandes veïnals, és l'eix principal juntament amb la rambla de
Guipúscoa de l'activitat econòmica, social i cultural de la Verneda.

El Llarg Viatge obra de Francesc Torres I Monsó, ha estat emplaçada a la vora d'un llac artificial de seixanta metres de llarg a la
rambla del Prim.

Rambla de Guipúscoa és la continuació del carrer Aragó. La zona que ocupa va ser edificada durant el franquisme amb edificis
de construcció pública per donar cabuda als arribats des d' altres regions d' Espanya.

La Línia de la Verneda (1998). Autor Francesc Torres i Iturrioz. Amb una longitud d'un quilòmetre i mig, al llarg de la rambla de
Guipúscoa, on es va comptant de forma lineal la història del barri.

On acaba Línia de la Verneda (passeig d'Extremadura) hi ha la lletra B.

El text que tanca el relat diu el següent.......

Creu del terme de la rambla de Guipúscoa (1967). Catalogada
Bé Cultural d' Interès Local. Edifici d' habitatges de la rambla de Guipúscoa 174.

Carrer d' Extremadura. Grans blocs d' habitatges amb una alta densitat de població.

Parròquia de Sant Ambròs (1971) carrer Concili de Trento 295-297. Arq. César Martinell.

Parròquia de Sant Ambròs campanar que s'assembla a una escala de mà.

Club Esportiu Júpiter (1909). Des del seu inici, el Júpiter va anar acompanyat de connotacions polítiques i el seu escut
quadribarrat i estelat va ser prohibit el 1924 per Primo de Rivera. El 1939, finalitzada la Guerra Civil es va tornar a prohibir l'
escut del CE Júpiter.

Camp municipal de la Verneda. Club Esportiu Júpiter (1948) 5.000 espectadors. A la dècada dels 30 competien amb el Futbol
Club Barcelona i Reial Club Esportiu Espanyol en l'àmbit català.

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com