Uris         dríg uez       RoMe rcè        gED                     I      3e r de                011-12        C urs 2   ...
Índex1. Justificació i contextualització ....................................................................................
Per fer aquesta monografia he pensat                    ció          Justifica                     que, tot i la manca d’i...
Leducació, però, no és monopoli exclusiu de lescola: la família, els mitjans decomunicació, les esglésies, tot educa perqu...
L    e      screixents capacitats                           2. El desenvolupamperceptives i sensorials                    ...
capacitat li permet relacionar i agrupar coses aparentment diferents, però quemantenen alguna relació de similitud.És d’aq...
He seleccionat de lAnnex del Decret                                      71/2008, de 27 de juny, pel primer cicle         ...
CONTINGUTSBloc 1. El cos i la pròpia imatge- El cos humà. Identificació i representació de la pròpia imatge. Exploració,id...
motrius noves en la vida quotidiana i en el joc, i l’ús, cada cop més precís, delssentits per a obtenir informació del món...
9. Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partirde situacions significatives, manipulant funci...
CRITERIS D’AVALUACIÓ9. Identificar els grups socials més propers dels quals forma part i integrar-s’hi progressivament; ad...
CONTINGUTSBloc 1. Llenguatge verbal- Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral i per enriquir ...
CTICA                  DIDÀ          POSTA   4. PRO       RACÓ DE LA ROBA ESTESARACÓ       RACÓ DE LA                    D...
L’espai, per les seves característiques físiques i per les seves connotacionspsicològiques i relacionals, influencia molt ...
• Hi ha dhaver equilibri i claredat     • Ha de transmetre harmonia.     • Decoració i ambientació de tot.     • Qualitat ...
També podem fer la decoraciónosaltres mateixos amb retalls devinils o ironfix aferrat a les parets coma la fotografia.L’am...
AGRUPAMENTS dels INFANTSPer tal que el racó funcioni bé, tan sols hi haurà 4 infants alhora. Els grups seranheterogenis i ...
És important donar o cercar estratègies per a recordar els objectes quan n’hi hamolts: memoritzant, apuntant, establint re...
identificador. Ens permet llavors tenir quantitats com a resultat d’un recompte.També ens permet relacions de mesura. (per...
La veritat és que                                           6. QUINESpodem realitzar moltes                               ...
considerar que l’heurística és una drecera als processos mentals actius iuna mesura per estalviar recursos mentals, per ex...
ACTIVITAT 2. Agrupar calcetins i plegar-los                            En aquesta activitat els oferirem una buola plena d...
Anirem introduint els conceptes segons la seva complexitat. És a dir, començaremper formes geomètriques senzilles i poc a ...
ACTIVITAT 5. Xof, splash, xof, splash! Rentem la roba que hem embrutat!                             Aquesta és una activit...
per poder pujar i estendre la roba que necessita anar més amunt i els infants hopuguin fer per ells mateixos.En aquest mom...
En un model d’escola constructivista l’avaluació                                 ha de ser global, contínua i formativa pe...
objectius, errors conceptuals...) mitjançant el mètode observacional (fent úsd’instruments específics d’observació). La re...
La meva idea ha partit del fet de crear un                           LS          àmbit amable on la creativitat hi entri e...
seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. Linterèssuperior de linfant se...
9. BIBLIOGRAFIACANALS, MªA. (2006): Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys. Col·lecció“Temes d’Infància” nº35. Rosa Sensat- ...
Roba rentada, estesa i plegada!!
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Roba rentada, estesa i plegada!!

1,604 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,604
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Roba rentada, estesa i plegada!!

  1. 1. Uris dríg uez RoMe rcè gED I 3e r de 011-12 C urs 2 El Pensament Matemàtic i la seva Didà ctica Professor: Josep Domínguez Va llès Roba rentada, estesa i plegada
  2. 2. Índex1. Justificació i contextualització .................................................................................... 32. El desenvolupament de l’infant de 2 anys ................................................................ 53. Currículum: Objectius, continguts i criteris d’avaluació........................................... 74. Proposta Didàctica ..................................................................................................... 135. Quins conceptes matemàtics treballem a Roba rentada, estesa i plegada? ...... 176. Quines activitats podem realitzar a Roba rentada, estesa i plegada a partir dels diferents conceptes matemàtics?............................................................................ 207. Avaluació .................................................................................................................... 268. Reflexions finals ........................................................................................................... 289. Bibliografia i webgrafia ............................................................................................. 30 2
  3. 3. Per fer aquesta monografia he pensat ció Justifica que, tot i la manca d’informació que he1. i ació trobat, podia mirar d’innovar en la matèria, i, ualitz ntext ja que no estic especialment avinguda amb les Co matemàtiques, mirar de trobar un tema prou atraient per mi també, que aporti creativitat a partir d’un fet totalment quotidià com és rentar laroba i tot el bagatge cultural que implica i representa.La idea sorgí durant una reunió amb l’EAP sobre la meva filla. Na Gemma éshipotònica i no té força a les mans. El fet és que parlàvem sobre materials quepodíem oferir-li per treballar alhora motricitat fina i gruixuda i millorar la tonicitat:plastilina, fang blanc, gafes d’estendre la roba... I de sobte, la psicopedagoga vaincidir en el fet que a través d’estendre la roba no tan sols treballàvem elllenguatge, també nocions de lògico-matemàtiques i a més motricitat. La idea ésbrillant!També m’estira el fet que és una feinade casa tradicionalment moltvinculada a la dona i que des de faun segle, la concepció de la donaenvers el món laboral, el maternatge,les feines de casa... ha canviat, tot ique encara hi queda molt per fer,sobretot en els païsossubdesenvolupats, on existeixensocietats fortament patriarcals enquè l’home ocupa posicions dedominació en les esferes polítiques,econòmiques i domèstiques i ladona depèn d’ell i està subordinadatotalment. Així hi tot, encara avuipodem veure que la majoriad’anuncis televisius, propagandes,pel·lícules i dibuixos animatsestableixen els rols a moduspatriarcal: les imatges parlen perelles soles. La dona apareix com al’única capaç de rentar la roba i l’home com un perfecte inútil. 3
  4. 4. Leducació, però, no és monopoli exclusiu de lescola: la família, els mitjans decomunicació, les esglésies, tot educa perquè tot socialitza (Rotger, 1990). Per tant,per poc que puguem a l’escola, hem de treballar la quotidianitat com unaspecte totalment normal i enriquidor per ambdós sexes. Els infants han d’anaradquirint valors socials i incorporant-se a la societat de manera que puguin tenirun pensament divergent, ser crítics, equitatius, creatius, solidaris i autònoms. Hemde tenir molt clar que tots som iguals en drets i deures.Crec, doncs, que la meva proposta va més enllà de les matemàtiques, tot i queaquestes hi són presents i bàsiques per desenvolupar valors d’equitat i igualtat.Val a dir que el marc teòric és divers i en funció de la proposta didàctica, ja queno he trobat cap tipus d’informació referent a estendre la roba i lesmatemàtiques. Les diferents activitats engloben diversos aspectes matemàtiques:des de la ordenació i la classificació (heurística) a la mesura (gran-petit, gros, mésgros que...), passant per la geometria (plecs i formes geomètriques bàsiques), elsnombres naturals, les quantitats i les mesures.Va dirigida a infants del primer cicle d’Educació Infantil, concretament per infantsde P-2, amb els quals ja podem tenir una conversa, ja tenen un certa habilitatmotriu, i amb els que podem gaudir treballant valors. És important tenir en compteen tot moment que sempre hem d’adaptar les activitats a les seves necessitatsreals. Llavors, aquestes serviran com a guia i s’adaptaran segons el grup-classe.Totes les activitats es realitzaran en petit grup, aprofitant la mestra de suport o eltreball per racons. 4
  5. 5. L e screixents capacitats 2. El desenvolupamperceptives i sensorials entdel fillet més petit de dos de l’infant de 2 aanys permet processar informació nysordenadament. Això possibilital’aparició de les primeres representacionsmentals senzilles en forma de conceptes, categories,números, etc, que formen els primers esquemes.Aquests fets possibiliten l’aparició d’un pensament simple, i podem començar aparlar de cognició. Com a conseqüència d’aquests avenços, és a partir dels dosprimers anys que també es comença a desenvolupar la memòria.Amb tècniques d’habituació s’ha pogut comprovar que els infants són capaçosde diferenciar entre diverses quantitats quan aquestes són petites.Això no vol dir que els fillets sàpiguen contar, sinó que poden veure els canvisquan es canvien la quantitat d’objectes que ell té davant seu. Aquesta habilitatprimitiva es necessària per tal que més tard aparegui el concepte de número.evidentment això no significava que sabes contar. Aquestes capacitats vanmillorant durant els quatre anys següents d’una forma important de tal maneraque al final del període està preparat per aprendre a sumar i restar.Però, les seves capacitats numèriques i matemàtiques encara han de millorarmolt. El domini dels números per part de l’infant esta directament relacionadaamb aspectes culturals que són transmesos pels propis pares: “Avui farem un cola-cao amb dues cullerades ben grans”, “quants anys té en Pol?”, “anirem al’escoleta a peu que només esta a cinc minuts”, etc. Aquest contacte continuamb un món absolutament ple de números, és el que permet l’adquisicióseqüenciada i lenta de les matemàtiques. Evidentment, tampoc podem oblidar elpaper de l’escola en l’aprenentatge de les matemàtiques.Així doncs, veiem com l’infant entre els dos i els sis anys comença a teniresquemes organitzats que li permeten ordenar el món i donar-li sentit. A més,aquest coneixement també li serveix per poder predir coses que passaran al futur,i pot planificar així les seves accions.Tots aquests coneixements apareixen a través de la repetició successivad’accions i situacions quotidianes de la vida del menut. La capacitat decategoritzar i formar conceptes ja existeix des que el fillet és petit. Aquesta 5
  6. 6. capacitat li permet relacionar i agrupar coses aparentment diferents, però quemantenen alguna relació de similitud.És d’aquesta forma que l’infant va classificant el món i li dóna un ordre percomprendre’l millor.Bàsicament el fillet intenta explicar-se tres tipus de coses: el món físic delsobjectes, el món animat de les plantes i els animals, i el món dels pensaments,sentiments i afectes de les persones.Ara bé, la capacitat de categoritzar i classificar el món es dóna poc a poc i alprincipi és molt bàsica i primitiva.Tots els infants des de ben petits estan acostumats a anar solucionant problemespràctics que apareixen a diari. Hi ha certes ocasions en que el fillet ha desolucionar problemes més complexos per comprendre el món físic. Quasi sempreés necessari l’aplicació de regles lògiques o analogies, i això suposa vertaderesdificultats pels nins que tenen entre dos i sis anys. Això, però, no significa que no hopuguin fer. Entre els tres i els sis anys, ja són capaços d’establir regles simples persolucionar problemes fonamentades en trets perceptius. Les dificultats apareixenquan la tasca requereix estratègies lògiques, a més de les perceptives, per que espugui resoldre el problema, llavors els fillets més petits fracassen. A mida que lamemòria és més bona, també ho és la capacitat de solucionar problemes.Des de la perspectiva de Jean Piaget, l’infant de dos anys inicia el pensamentsimbòlic i entra en l’estadi preoperatori. Això vol dir que el menut ja no actua perassaig-error, sinó que té la capacitat de realitzar “accions mentalment” per veureanticipadament quines serien les conseqüències sobre l’ambient. El llenguatge hité un paper fonamental en tot aquest procés. 6
  7. 7. He seleccionat de lAnnex del Decret 71/2008, de 27 de juny, pel primer cicle d’educació infantil, pel qual s’estableix el 3. CURRÍCULUM currículum a les Illes Balears, aquells objectius, continguts i criteris davaluació relacionats amb la proposta didàctica en base a les primeres nocions de lògico- matemàtiques, però també aquells relacionats amb els valors sobre elgènere. Això no implica que siguin aquests estrictament, sinó que aquests ensserviran de guia per a la nostra proposta. ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONALOBJECTIUS1. Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatgeajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.5. Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments, emocions,necessitats o preferències dels altres, valorant-los i rebutjant les actitudsdiscriminatòries.7. Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals i tasquessenzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentimentd’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies persatisfer les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar els nousaprenentatges.8. Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidiansrelacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de formaadequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps.9. Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida quotidiana idel grup.10. Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionades amb el benestar, laseguretat, la higiene, l’alimentació, l’enfortiment de la salut, l’ordre i el treball,apreciant i gaudint de les situacions quotidianes d’equilibri i benestar físic iemocional.11. Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats irequeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda,col·laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini. 7
  8. 8. CONTINGUTSBloc 1. El cos i la pròpia imatge- El cos humà. Identificació i representació de la pròpia imatge. Exploració,identificació i acceptació de les característiques, dels elements bàsics del propicos i d’algunes de les seves funcions.- Identificació i acceptació de la identitat i de les característiques dels altres, valorant-los positivament i respectant les diferències, evitant actituds discriminatòries.Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana- Les activitats de la vida quotidiana. Progressiva autonomia, iniciativa i esforç enla seva realització, mostrant gust pel treball, propi i dels altres i per la regularitat deles experiències habituals.- Adquisició progressiva d’hàbits elementals d’organització, d’atenció id’iniciativa, planificant l’acció per resoldre tasques de forma seqüencial.- Regulació progressiva del propi comportament en les tasques quotidianes, degrup i en l’ús compartit d’espais i d’objectes, acceptant les normes bàsiques quefaciliten l’activitat dins l’escola i en la vida quotidiana.Bloc 4. La cura personal i la salut- Pràctica d’hàbits saludables d’higiene corporal, alimentació i descans.Col·laboració i participació en les activitats que s’hi relacionen.- Comprensió i progressiva acceptació de les normes de comportamentrelacionades amb el menjar, els desplaçaments, el descans i la higiene.- Utilització cada cop més adequada dels espais, dels elements i dels objectesque se li proporcionen.CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Mostrar un progressiu coneixement i control del propi cos, reconèixer iidentificar-ne les parts bàsiques i expressar sensacions corporals i necessitats. Ambaquest criteri es valora si l’infant controla i coordina el seu cos en activitats queimpliquen moviments globals i segmentaris.S’observa també el desenvolupament del to, la postura i l’equilibri. També esvalora si els infants coneixen les seves possibilitats motrius i actuen d’acord ambelles, demanant ajuda quan ho necessiten, així com l’adquisició d‘habilitats 8
  9. 9. motrius noves en la vida quotidiana i en el joc, i l’ús, cada cop més precís, delssentits per a obtenir informació del món que els envolta.2. Participar en jocs individuals i col·lectius, mostrant destreses motores i habilitatsmanipulatives bàsiques i regulant progressivament l’expressió dels sentiments iemocions.Es tracta de valorar la participació activa en distints tipus de joc, tant individualscom col·lectius, passant en aquests darrers del joc en paral·lel a una incipientcapacitat de prendre en consideració els altres (infants i adults) i ajustant iregulant els sentiments i emocions que provoquen la participació en aquests jocs.S’observa també, en aquest criteri, l’evolució en el desenvolupament delselements motrius bàsics i de les destreses de caràcter fi que li permetin cada copun major grau de precisió en les activitats que ho requereixin.3. Ser capaç d’adaptar-se progressivament a les rutines i hàbits de la vidaquotidiana, col·laborar en tasques habituals que contribueixen al seu benestari adquirir hàbits bàsics d’higiene i de cura personal.Es valora la participació i les destreses que els infants adquireixen per adesenvolupar la seva autonomia: rutines d’higiene i d’alimentació, hàbitsrelacionats amb vestires i desvestir-se i amb l’ordre dels objectes que formen partdel seu entorn. ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORNOBJECTIUS1. Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials i el propi entorn iidentificar-ne els principals elements mostrant interès pel seu coneixement,formulant preguntes i generant interpretacions sobre algunes situacions ifets significatius.2. Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i lestransformacions d’objectes i materials a través de l’experimentació i lamanipulació, anticipant i comprovant els resultats de les accionsrealitzades4. Participar activament en la preparació i realització de les activitats quees proposen en l’entorn escolar i, progressivament, en la presa dedecisions de caràcter grupal (converses, assemblees, negociacions,votacions, tor ns de paraula, petits debats...), col·laborant en elmanteniment i cura dels objectes i espais col·lectius. 9
  10. 10. 9. Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partirde situacions significatives, manipulant funcionalment elements icol·leccions, identificant-ne atributs i qualitats, i establint relacionsd’agrupament,classificació, comparació, ordre i quantificació.10. Descobrir algunes aplicacions de la matemàtica en la realitatquotidiana i participar de forma activa en les experiències, plantejant iverificant hipòtesis de solució de situacions i aportant estratègies personalsde resolució.11. Identificar alguns canvis de l’entorn i del propi cos lligats al pas deltemps i a les rutines quotidianes.12. Conèixer i valorar els components bàsics del medi natural i algunes deles seves relacions, canvis i transformacions, desenvolupant actituds decura, respecte i responsabilitat que contribueixin al seu equilibri iconservació: consum racional, estalvi energètic i d’aigua, reciclatge,reutilització...CONTINGUTSBloc 1. Medi físic: elements, relacions i mesura- Reconeixement d’objectes de l’entorn a partir de les sevescaracterístiques físiques i dels usos que tenen en la vida quotidiana, ambuna actitud de respecte i cura cap als objectes propis, dels altres icol·lectius.- Comparació, classificació i agrupació d’objectes i d’elements de l’entorn, emprant quantificacions bàsiques: tot/res, un/molts...Bloc 3. Cultura i vida- Identificació dels primers grups socials de pertinença i de relació (família, escola,amics...) i observació d’algunes activitats laborals i serveis de la vida de lacomunitat, reconeixent-se a si mateix com a membre dels grups socials als qualspertany i establint vincles de relació interpersonal amb els seus membres.- Interès per participar en la vida familiar i escolar amb actituds d’afecte, iniciativai col·laboració, amb igualtat de rols en les tasques quotidianes i incorporantprogressivament les pautes elementals que regeixen la convivència. Interès idisposició favorable per a establir relacions respectuoses, afectives i recíproquesamb altres infants. 10
  11. 11. CRITERIS D’AVALUACIÓ9. Identificar els grups socials més propers dels quals forma part i integrar-s’hi progressivament; adquirir pautes elementals de convivència i derelació social.Amb aquest criteri es valora el coneixement dels grups socials més propersi l’adquisició de les normes necessàries per conviure. S’aprecia, a més,com l’infant integra les estratègies i habilitats necessàries per a relacionar-se amb el grup, l’acomodació de la seva conducta als valors, normes iprincipis que els regeixen, així com la demostració de sentiments id’afecte. Es valora també l’aproximació a les primeres estratègies deresolució de conflictes.11. Demostrar interès i curiositat per l’observació, l’exploració i elreconeixement de les característiques i dels elements de l’entorn físic,natural i sociocultural, establir relacions senzilles d’interdependència imanifestar actituds de respecte i de conservació de l’equilibri del medi.Amb aquest criteri es valora l’interès, coneixement i grau de sensibilitzaciópels elements de la natura, tant vius com inerts; la indagació d’algunescaracterístiques i funcions generals, aproximant-se a la noció de cicle vitali constatant els canvis que comporta.Es valorarà també si són capaços d’establir algunes relacions entre elmedi físic i social, identificant els canvis naturals que afecten a la vidaquotidiana de les persones (canvis d’estacions, temperatura...) i canvis enel paisatge per intervencions humanes. S’observarà si mostren actituds decura i respecte per la natura i si participen en activitats per conservar-la.S’estimarà també l’interès que manifesten pel coneixement del medi i lesobservacions que fan, així com les hipòtesi que sobre les seves causes iconseqüències formulen. ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓOBJECTIUS3. Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes,materials i instruments.4. Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a lacomunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada copmés el missatge als diferents contextos i interlocutors. 11
  12. 12. CONTINGUTSBloc 1. Llenguatge verbal- Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral i per enriquir les pròpies produccions orals, utilitzant les normes elementals que regeixen l’intercanvi lingüístic de forma adequada (atenció, to de veu, fórmules de cortesia…) i fent un ús progressiu, segons l’edat, d’un lèxic cada cop més variat i precís.CRITERIS D’AVALUACIÓ7. Utilitzar la llengua oral de la forma més convenient per una comunicaciópositiva amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, icomprendre missatges orals diversos, amb una actitud d’escolta atenta irespectuosa.Amb aquest criteri s’avalua el desenvolupament de la capacitat d’expressar-se icomunicar-se oralment, amb claredat i correcció suficients, de dur a termediverses intencions comunicatives (demanar ajuda, informar d’algun fet, donarinstruccions senzilles, participar en converses de grup...). Es valorarà l’interès i elgust per la narració participativa, per regular la pròpia conducta, per relatarvivències, raonar, resoldre situacions conflictives, comunicar els seus estats d’ànimi compartir-los amb els altres. Igualment, aquest criteri es refereix a l’interès quemanifesten pel coneixement del medi i les observacions que fan, així com leshipòtesi que sobre les seves causes i conseqüències formulen. 12
  13. 13. CTICA DIDÀ POSTA 4. PRO RACÓ DE LA ROBA ESTESARACÓ RACÓ DE LA DE LA ROBA ESTESA ROBA ESTESAUn dels aspectes més importants és l’ambientació del racó a l’aula.Hem de cuidar especialment la presentació de l’espai de joc i elements que enformen part, que li cridi l’atenció i que sigui un lloc d’aprenentatge, potenciant eldesenvolupament del petit, tot provocant-li conflictes i experimentació, a més denoves formes de relacionar-se.El que proposo té molt a veure amb el model descola constructivista i inclusiva:on saprèn a compartir, a resoldre conflictes, a dialogar, a ser respectuós... Elsinfants aprenen i sensenyen entre ells, amb els materials, amb els espais. Enaquests models descoles tothom aprèn, tant alumnes com educadors a través delobservació. El mestre sap com pot enriquir als infants per a què tots tinguin èxit.Per dissenyar l’escenari per treballar les matemàtiques cal tenir en compte:- Que aquest han de ser una estratègia organitzativa que ens ajuda a integrar els interessos de leducador (currículum) i de linfant (vivències).- També ens ha de permetre ajudar a preservar el principi de diversitat segons el moment evolutiu, les maneres de ser, maneres daprendre, experiències viscudes, bagatge cultural... de cada infant de l’aula a partir del principi dinclusió (acceptació, altes expectatives de tots els alumnes...). 13
  14. 14. L’espai, per les seves característiques físiques i per les seves connotacionspsicològiques i relacionals, influencia molt en el comportament dels individus quel’habiten. Tancats o oberts, rígidament estructurats o amb possibilitat detransformar amb el temps, plens de gent o deserts, familiars o estranys,personalitzats o anònims. En les maneres de plantejar i articular l’ambient esdefineixen les possibilitats de moviment, els criteris d’ús dels materials, lesmodalitats d’activació i manteniment de l’interès infantil, la vida de relacions i lesdinàmiques afectives.Per dissenyar l’escenari hem de tenir en compte els següents criteris: • Que siguin escenaris provocatius i suggerents. • Conèixer les característiques dels objectes, els seu valor simbòlic- cultural i el seu valor didàctic. • Valorar el bagatge dels infants. • Valorar el bagatge de leducadora. • Anàlisi de circumstàncies. • Creació dàmbits • Donar un sentit i una orientació a lacció dels infants. • Capacitat narrativa dels escenaris (cartells)Hem de seleccionar els objectes i materials cuidadosament: • Possibilitats que ofereixen els objectes. • Analitzar les seves dimensions, característiques i estructures (com més diversitat millor, aprendran més coses). • Simplicitat/complexitat dels objectes • Capacitat narrativa (permeten deixar petjada) • Interactivitat. • Equilibri entre objectes nous i objectes familiars. • Que tengui objectes ambigües (coses semblants per tal d’arribar-les a distingir). • Que provoqui conflictes cognitius. • Que tengui elements sorpresa. • Complementarietat i relació entre els objectes: Seleccionar objectes que es puguin relacionar, que tenguin complementarietat sensorial...És igual d’important la qualitat estètica de l’escenari: 14
  15. 15. • Hi ha dhaver equilibri i claredat • Ha de transmetre harmonia. • Decoració i ambientació de tot. • Qualitat sensorial (temperatura, tacte, olors, colors... reals).A partir dels criteris anteriors, doncs, crearem el següent ambient:El racó comptarà d‘imatges vàries sobre tot allò relacionat amb el temaseleccionat, com les següents: 15
  16. 16. També podem fer la decoraciónosaltres mateixos amb retalls devinils o ironfix aferrat a les parets coma la fotografia.L’ambient ha de comptar amb el fet que hi hagi aigua i que sigui accessible aells. Per tant, hem de tenir sempre la disponibilitat de l’aigua i donar per fet que esbanyin. És per això que treballarem aquesta proposta durant els mesos que facimés calor, com per exemple el tercer trimestre. El més ideal és tenir una pica aprop. Si no és així, tenir buoles amb aigua.Val a dir que el racó s’anirà ampliant segons les necessitats dels petits, aniremcanviant i oferint noves teles, gafes, sabons...Serà un lloc de gaudi i joc simbòlic principalment. Els materials i/o objectes que ens calen pel racó són: - Un estenedor que tengui diferents alçades; - Un taboret de dos escalons - Buoles de diferents mides per tal que tenguin diversitat per realitzar diferents tasques (guardar la roba plegada, guardar les gafes, posar la roba desplegada, l’aigua per rentar...). - Gafes d’estendre de diversos tipus: de llenya, de plàstic, de colors... - 3 bosses de tela per guardar les gafes d’estendre - Roba (pot ser petitona de juguet): calcetins, calcetes, camisetes... - Sabons - Un planxador de llenya per plegar la roba i fer veure que planxem - taules i cadires - Unes estanteries per guardar el material Anirem ampliant els materials depenent dels tipus d’iniciatives que vagin sorgint. 16
  17. 17. AGRUPAMENTS dels INFANTSPer tal que el racó funcioni bé, tan sols hi haurà 4 infants alhora. Els grups seranheterogenis i s’estimularà el treball cooperatiu, tot i que el tipus de joc que fa uninfant a P2 sol ser imitatiu (imita als altres, però sense interacció) o paral·lel(activitat comuna però on cada infant fa la seva, és a dir que no persegueixen elmateix objectiu).És evident que quan treballem per racons cal l’ajuda d’una +1 o mestra desuport. 5. Quin s concPodem treballar diversos epte s mat emàticsconceptes matemàtics: treball em a RobaCLASSIFICACIÓ I ORDENACIÓ rentad a, este sa i p legadaDues de les estructures fonamentals de la ?lògica que treballarem en aquesta propostadidàctica són la CLASSIFICACIÓ i l’ORDENACIÓ. En què consisteix classificar?En separar, fer classes en base a alguna característica o criteri (no fa falta quesiguin materials), trobar una característica comuna... El concepte matemàtic quetreballarem, doncs, a través de la classificació és el CONJUNT. Un conjunt es potdefinir enumerant cada un dels elements que el componen (per extensió). En què consisteix ordenar?En fer seriacions (repetició d’un patró), establir una relació lineal de prioritat entreels elements d’un conjunt, fer llistats...Tornem a treballar la idea de CONJUNT, però de manera diferent, ja que elsinfants no posseeixen aquest concepte. Per tal que ho entenguin el podemtreballar des de dues perspectives:- Per comprensió: donant una característica comuna inequívoca que compleixen els elements d’aquell conjunt.- O bé definir-ho per extensió: fer un llistat establint un codi comú, verbal i compartit, és a dir, donant una definició d’aquell objecte. 17
  18. 18. És important donar o cercar estratègies per a recordar els objectes quan n’hi hamolts: memoritzant, apuntant, establint relacions entre els objectes, fent un llistat,diferenciant-los per l’ús que tenen, dibuixant-los...GEOMETRIAEls conceptes geomètrics que treballarem van més enllà de les simples formesgeomètriques, tot i que aquestes també hi seran molt presents.Partirem de la idea que la geometria fa abstracció de la realitat concreta perarribar al concepte i a la relació abstracta. Aquesta, està present en quasi bétotes les coses que ens envolten, està present en la vida quotidiana, enl’arquitectura, en l’art, en el disseny de productes, en el packaging, en els treballsartesanals...Una de les seves manifestacions és a través de la motricitat (nocions de situació,posició i d’orientació) i l’educació sensorial (formes geomètriques). A través de lesactivitats podrem veure com. La trobem també d’una manera més propera: ennosaltres mateixos, en el nostre cos, en el nostre pensament.Per tant, és un procés que ens ajuda a arribar al pensament lògic. És evident,però, que en cada etapa evolutiva s’han de posar en joc aquelles capacitatsque són pròpies de cada infant, donant-li oportunitats per tal que a través de lageometria (que és dinàmica, és moviment) vagi estructurant el seu pensamentlògic.NÚMEROS NATURALSEls números naturals són emprats com a referents a la vida quotidiana i norequereixen, en aquest cas, sentit lògic. Històricament són els primers que hanaparegut en diferents civilitzacions. Tot i així, el fet que també estigui lligat alconcepte de quantitat fa que adquireixi aquest sentit lògic (relacionat, sobretot,amb les operacions aritmètiques). En el nostre cas, hem de tenir en compte queles tasques pels infants de dos anys han d’anar encaminades a la formació delsentit lògic: generar la necessitat del nombre i alhora construir el concepte denombre. A més, el nombre ens és útil per localitzar, seqüenciar, identificar objectesde nostre entorn i de la vida quotidiana.Què entenem per nombre? És necessari tenir clar aquest concepte. Doncs unnombre és una classe d’equivalència. Aquest inclou diversos conjunts entre elsque es pot establir un bijecció. Això implica que tengui diferents referents a larealitat, tot i que és independent a ella. Tenen caràcter cardinal, ordinal i 18
  19. 19. identificador. Ens permet llavors tenir quantitats com a resultat d’un recompte.També ens permet relacions de mesura. (per a designar una mesura utilitzam elnúmero i una unitat de referència que prenem com a patró).En la construcció del concepte de nombre tenim molt lligada la classificació, laordenació i la seriació, conceptes dels que ja hem parlat abans.El que hem de tenir més clar és el sentit numèric que al llarg del temps enspermetrà la lectura i la interpretació de l’entorn en clau matemàtica. És a dir,aplicar el número (diferents coneixements quantitatius) en els diversos contextosque l’infant es pugui anar trobant i anar ampliant a través d’aquest i la interaccióamb el medi, el seus coneixements matemàtics. 19
  20. 20. La veritat és que 6. QUINESpodem realitzar moltes ACTIVITAT S PODEM Roba renta REALITZAactivitats relacionades da, estesa R A A PARTIR i plegadaamb les primeres nocions DELS DIFE RENTS CONmatemàtiques, tant en el primer MATEMÀT CEPTES ICS?cicle d’infantil com en el segon.Depenent del grup d’infants les podremcomplicar molt més i introduir altres conceptes o fins hitot altres instruments, per exemple de mesura, com una cintamètrica.Ens hem de relativitzar la temporització, ja que cada activitat ofereix diversosaspectes que han de ser assolits lentament i de manera globalitzadora. Comptemen què es portaran a terme les diferents activitats en diferents moments de lasetmana i durant el tercer trimestre.A continuació oferesc diferents activitats, tot i que segurament en podríem trobarmoltíssimes més.ACTIVITAT 1. Heurística: Classificar tipus de GAFESAquesta activitat encaixa perfectament en el JOC HEURÍSTIC: ordenar i classificardiferents tipus de gafes d’estendre. També és una activitat per tenir un primercontacte amb aquells elements o objectes relacionats amb estendre la roba. Vala dir que és necessari tenir diferents tipus de gafes, tan pel que fa a la forma, comel material o color.A més, n’hem de tenir en quantitat suficient, per tal d’”oferir allò que pot satisferla seva urgent necessitat d’explorar un radi més ampli i més autònom, la novanecessitat d’aprendre com es comporten els objectes en aquell espai” de joc heurístic.tal i com afirma E. Goldschmied, gran impulsora del joc heurístic.És molt important tenir en compte la coordinació mà-ulla-boca, que s’hasumat a les noves possibilitats de moviment des què l’infant camina.Psicològicament, l’heurística es relaciona amb la creativitat, el pensamentlateral o divergent. A més és una capacitat característica de l’ésser humài es pot descriure com l’art del descobriment i la seva ciència. És una reglasenzilla i eficient que permet orientar la presa de decisions. També serveixper explicar com les persones arriben a solucionar un problema. Es pot 20
  21. 21. considerar que l’heurística és una drecera als processos mentals actius iuna mesura per estalviar recursos mentals, per exemple, els estereotips (toti que moltes vegades condueixen a l’error).L’activitat tracta, doncs, d’oferir-los diferents tipus de gafes en diferents bosses detela i que les vagin coneixent així com vagin experimentant amb aquestes lesdiferents possibilitats que tenen en relació al seu cos i en relació a l’espai del quedisposen.Aquesta activitat la poden realitzar en diverses sessions, ja que el joc heurístic solestà programat setmanalment. 21
  22. 22. ACTIVITAT 2. Agrupar calcetins i plegar-los En aquesta activitat els oferirem una buola plena de calcetins, en mides i colors diferents. Del que es tracta és que poc a poc els vagin aparellant i els vagin col·locant ordenadament en una taula per tal de poder-los plegar posteriorment. El plegat serà simple: una volta agrupats els calcetins de dos en dos, es plegaran per la meitat. En aquesta activitat combinem dos conceptes matemàtics: en primerlloc la classificació i la ordenació i en segon lloc lag e o m e t r i a . To t i q u e t a m b é e s t e m t r e b a l l a n tparal·lelament la motricitat.Realitzarem aquesta activitat tres o quatre cops, fins que veiem que més o menyssón capaços de realitzar aquestes operacions. Hem de tenir en compte que lamestra els ha de guiar en tot el procés i que les seves instruccions sobre l’activitathan de ser clares i senzilles a fi que els petits ho puguin entendre sense cap tipusde problema.Aquesta activitat ens serveix com a iniciació a les següents, en què treballaremmés intensament i fent més incís en el la geometria.ACTIVITAT 3. Pleguem i repleguem!En aquesta activitat treballarem els plecs en formes que ja són geomètriques,com tovallons o padaços de cuina. Tot i que serà interessant treballar amb formesdiferents, com les braguetes.D’aquesta manera introduirem conceptes com la simetria, el quadrat, elrectangle o el cilindre a més de seguir treballant la motricitat. 22
  23. 23. Anirem introduint els conceptes segons la seva complexitat. És a dir, començaremper formes geomètriques senzilles i poc a poc anirem afegint d’altres méscomplexes i menys simètriques.En primer lloc a cada infant se li oferirà un padaç o tovalló quadrat. La mestra elsmostrarà com es plega i deixarà que vagin experimentant a fi que sigui mésimportant el procés que no pas el resultat final. Els podem plegar de diferentsmaneres: quadrats, cilíndrics,... la qüestió és oferir-los diferents possibilitats a fi queells trobin aquella que millor els va, a més de conèixer les diferents maneres que hiha per fer-ho.Si hem començat per formes simples potser poc a poc i depenent de cada filletanirem introduint altres peces de roba que requereixen un major esforç.Introduïm així alguna noció d’origami i papiroflèxia.ACTIVITAT 4. De qui són aquests calçons?En aquesta activitat disposarem de diferents tamanys de roba: roba d’adult, robade fillet, roba de nadó... Del que es tracta és de comparar les prendes de roba:més gran que, més petit que, mitjà, iguals... també que puguin identificar la robaamb el seu pare/mare, ells mateixos o dels seus germans petits i comparar-se enrelació als altres.A continuació podem mirar de comparar elsegüent:- Màniga llarga o màniga curta;- Calçons/ falda curts, calçons/falda llargs;- Tipus de coll: coll alt, coll pico, coll rodó;- Manteleries, llençols grans o petits de jugar.Una bona pràctica també és el fet que espuguin provar la roba i veure-ho en el seucos. És com quan es disfressen i es posen sabates de tacó, corbates grans icamises immenses. De fet, aquesta pràctica ens serviria també per fer joc simbòlico de rols i deixar-nos anar en la imaginació. 23
  24. 24. ACTIVITAT 5. Xof, splash, xof, splash! Rentem la roba que hem embrutat! Aquesta és una activitat de goig!!! Els podem fer adonar de diverses coses: - Del pes de la roba quan està aixuta o quan està banyada. -Quantitat d’aigua: omplir/ buidar buoles, aigua neta/bruta, canviar l’aigua. Ho han de fer entre varis fillets, ja que l’aigua dins un poal o en una buola pesa bastant. Busquem el treball cooperatiu, les interaccions entre els infants, el temps que es dediquen els infants els uns amb els altres, els vincles, les matemàtiques, la motricitat...- Quantitat de sabó: emprarem una mesura de sabó tipus tap. Farem servir tant sabó liquid com sabó en pols. Ambdós tenen la seva gràcia: els pots de sabó líquid pesen força i s’ha d’abocar amb col·laboració de dos infants. Els de sabó en pols tan sols s’ha d’agafar la mesura que estarà just al costat. Aprendrem a mesurar el sabó i l’aigua depenent de la roba que tindrem que rentar.És qüestió de pràctica!Aquesta és una activitat que repetirem durant almenys 5sessions i amb tot el grup alhora. Crec que és d’aquelles activitats que voldranrealitzar tots, ja que és molt atraient jugar amb aigua.ACTIVITAT 6. Estenem la roba que hem rentat?Per acabar d’arrodonir-ho, després de rentar la roba l’estendrem. Tindrem un estenedor de diferents alçades per aprendre a penjar les coses petites més avall, les més llargues més amunt, etc. i prendre consciència de les alçades. Tornarem a la conversa “el meu pare té calçons més llargs que els meus, aquests calcetins són més petits que els altres”. També se’ns fa necessari un timboret 24
  25. 25. per poder pujar i estendre la roba que necessita anar més amunt i els infants hopuguin fer per ells mateixos.En aquest moment també practicarem els nombres naturals: passa’m una gafa,ara dóna’m dues, ui, aquest mantel en necessita 4! etc.Podem practicar només la coordinació mà-ull-moviment per obrir les gafesd’estendre i enganxar-les a les cordes i desenganxar-les. Posteriorment les podemclassificar segons color o material de la gafa. 25
  26. 26. En un model d’escola constructivista l’avaluació ha de ser global, contínua i formativa per tal de CIÓ millorar la intervenció pedagògica. Es fa necessària ALUA 7. AV també per controlar tots els elements que intervenen en la programació, ja que és molt important adequar-la cada vegada més als fillets. És d’aquesta manera que comprovarem si les intervencions pedagògiques que hem realitzat hanestat eficaces o no.L’avaluació també ens ha daportar els següents indicadors:- Processos densenyament - aprenentatge: com van aquests processos;- Si ens permeten comprovar la manera en què els menuts van assolint els objectius plantejats al principi de la nostra proposta didàctica;- Proporcionar informació detallada sobre aquests processos: autoregularment dels processos d’aprenentatge; conscienciació de l’aprenentatge (de com i de quan aprenen).És important plantejar-se: què volem avaluar, quan avaluarem i com avaluarem. Què volem avaluar?En primer lloc és necessari que la mestra faci una tria d’objectius ja que no elspodem treballar tots alhora ni controlar que tots els infants tenguin el mateix ritmed’aprenentatge. És per això que ha de tenir en compte que sobretot responguina les necessitats dels infants. També ha de tenir en compte que aquests objectiusseleccionats ajudin als petits a realitzar millor les activitats. Posteriorment hauremde veure si els han assolit i tenen el coneixement o l’experiència per dur a termeles tasques de forma positiva. Aquests objectius també han de fomentar lesinteraccions socials i el treball cooperatiu, el goig i el dinamisme.Pel que fa al continguts, aquests han de correspondre als objectius escollits perl’educador i són adequats pel grup d’infants.És bo també plantejar-se si la metodologia emprada ha estat l’apropiada i la mésadequada al grup.Així, doncs, no només hem d’avaluar els processos dels petits, sinó també els queemprem per a l’ensenyança. Quan avaluarem?Hem d’avaluar de principi a final! Es fa necessària una avaluació inicial (recollirdades de la manera d’aprendre dels infants els seus coneixements previs); durantel procés d’ensenyament-aprenentatge (recollir dades sobre dificultats, avenços, 26
  27. 27. objectius, errors conceptuals...) mitjançant el mètode observacional (fent úsd’instruments específics d’observació). La recollida de dades sobre cada infantens permetrà detectar errors. D’aquesta manera podrem establir nousmecanismes nous per ajudar a l’infant a millorar els processos d’aprenentatge pertal que siguin significatius per a ell i l’ajudin en el seu de senvolupament.Per acabar, avaluarem per comprovar, analitzar i reflexionar sobre el procés: si elque hem fet i après és adequat, quines emocions ens ha provocat... i com hopodem documentar per tal de mostrar a tothom el que hem après i com hemassolit els objectius i continguts plantejats Com avaluarem?Com ja hem dit, el mètode que farem servir per avaluar serà l’observacional. Notan sols avaluarem als infants, també el material, la qualitat de l’ambientació, elgrup en general, la temporització i l’autoavaluació de l’educador. 27
  28. 28. La meva idea ha partit del fet de crear un LS àmbit amable on la creativitat hi entri en joc, FINA EXI ONS que el que feim els resulti proper i doni peu a la EFL 8. R comunicació i a l’establiment de nous vincles amb els companys. Com diu Loris Malaguzzi “Hay que construir contextos, lugares reales y metafóricos, dónde el niño y la niña puedan vivir yconstruir los cien lenguajes, caminar, amar, conocer, donde pueda expresar y narrar susemociones y lo que conocen. Porque mientras el niño narra al otro, se va narrando así mismo, pormedio de sus cien lenguages de encuentro con el otro”.Tot i la programació, els objectius, els continguts... Tampoc no es tractad’atabalar-los, donar-los massa informació, massa materials, massa estimulació,per mi la riquesa es troba en la espontaneïtat, la imaginació, la creativitat a lesque ens poden dur les activitats. Per exemple, si mentre rentem roba surt d’algúfer bimbolles de sabó, aprofitar l’oportunitat per aprendre a fer-ne tots.No vull perdre la mirada cap al que els interessa més als fillets i el coneixementque ells mateixos poden construir amb poca ajuda. En què sigui un aprenentatgeglobal, on puguin tocar, experimentar, embrutar-se i xalar, sense haver-los deseparar el cap del cos.També hem de tenir molt present que cal relativitzar el factor temps: cal deixar-losel temps necessari per assolir els coneixements i els aprenentatges, cada fillet té elseu ritme. Per tant, les activitats hauran d’anar en relació a les seves necessitats.“Se trata de convertir el tiempo en una acción educativa positiva, de tener tiempo para hacerlo que nos proponemos, tiempo de preparación,acción y recogimiento. Es mejor calidad quecantidad”. (Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Palou Vicens, S.,Editorial Graó.)Evidentment aquestes també s’adaptaran si tenim un fillet amb NEE, la integracióés un pilar de l’escola inclusiva que no podem deixar pas al marge, ja que segonsla Convenció dels Drets de L’infant adoptada per Lassemblea General de lesNacions Unides, el de 20 de novembre de 1959:Principi 5: Linfant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament,leducació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.Principi 7: Linfant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la sevaetapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti,en condicions digualtat doportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el 28
  29. 29. seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. Linterèssuperior de linfant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de laseva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare.Linfant gaudirà plenament de jocs i de lesbarjos, els quals hauran destar orientats vers lesfinalitats perseguides per leducació; la societat i les autoritats públiques sesforçaran a promourela satisfacció daquest dret.A més, crec que totes les activitats plantejades les poden fer tots els infants, ja quepartesc a l’hora de platejar-les dels principis d’integració i inclusió i igualtat. I, si founecessari, modificar-les a fi que ho puguin ser.També vull dir que esper poder-ho dur a la pràctica alguna vegada! Semprem’ha agradat veure com els fillets juguen amb aigua i crec que són aquestsmoments tan habituals a casa que ens ajuden a aprendre a aprendre per serautònoms i resoldre problemes de la quotidianitat. Per tant, hem de crearsituacions i contextos que els apropin a la complexitat real que els envolta i donarsentit a tot això és essencial per a la socialització. 29
  30. 30. 9. BIBLIOGRAFIACANALS, MªA. (2006): Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys. Col·lecció“Temes d’Infància” nº35. Rosa Sensat- CANALS, Mª A. (1979). Programació i orientacions per a una DIDÀCTICA DE LAMATEMÀTICA AL PARVULARI. Rosa Sensat.- CANALS, Mª A. (2009). Transformacions geomètriques. Rosa Sensat- FALK, J. (2008): Lóczy, escoltar els infants. Ed. Rosa Sensat- GOLDSCHMIED, E. (1986): El joc heurístic: una activitat del segon any devida. Infància, nº33. Rosa Sensat- GOLDSCHMIED, E. Y JACKSON, S. : La educación infantil de 0 a 3 años,.ed Morata (2000) cap VIIIWEBGRAFIAhttp://pequenoldn.librodenotas.com/tecnologiaparaninos/736/como-funciona-la-lavadorahttp://perez-castello.net/index.htmlhttp://www.xtec.es/recursos/socials/50dh/infant.htm[http://laeducacinenlosojosdelorismalaguzzi.blogspot.com/][http://www.mineducacion.gov.co/1621/article-°©‐133936.html]Totes les imatges són de Google Images. 30

×