1. Discapacitat
Visual
Montse Carné Miquel
Carol García Gallego
Maria Truyol Janer
Mercè Rodríguez Uris
Trastorns de
Desenvolupament
Jaume Mascaró
CONCEPTE DE CEGUERA O DEFICIÈNCIA VISUAL
«Quan parlem en general de ceguera o de deficiència visual ens estem referint a condicions
caracteritzades per una limitació total o molt seria de la funció visual.
Més específicament, parlem de persones amb CEGUERA per referir-nos a aquelles persones
que no veuen absolutament res o tan sols una lleugera percepció de la llum (poden ser
capaces de distingir entre llum i obscuritat, però no la forma dels objectes).
Per altre banda, quan parlem de persones amb DEFICIÈNCIA VISUAL ens referim a aquelles
persones que amb la major correcció possible podrien veure o distingir, tot i que amb gran
dificultat, alguns objectes a una distancia molt curta. En la millor de les condicions, algunes
d'elles poden llegir lletra impresa quan aquesta es de suficient mesura i claredat, però
generalment, de forma més lenta, amb un considerable esforç i fent ús d'ajudes especials.
En altres circumstàncies, és la capacitat per identificar els objectes situats al seu davant
(pèrdua de la visió central) o, per contra, per detectar-los quan es troben a un costat, damunt
o davall dels ulls (pèrdua de visió perifèrica), la que es veu afectada en aquestes persones.
Per tant, les persones amb DEFICIÈNCIA VISUAL, a diferència d'aquelles amb CEGUERA,
conserven encara restes de visió útil per la seva vida diària (desplaçament, feines
domèstiques, lectura, etc.)» (http://www.once.es/new)
La ONCE és una Corporació sense ànim de
lucre que té l’objectiu de millorar la qualitat
de vida de les persones cegues i amb
discapacitat visual que hi ha a tota Espanya.

2. ETIOLOGIA:
Principals afeccions que són causa de les pèrdues i les anomalies de les funcions visuals, i també
de les diferents repercussions que poden tenir en la conducta:
✦ Albinisme: Iris translúcid per disminució o absència de pigmentació. Absència congènita
parcial o total del pigment d'iris i retina.
✦ Anirídia: Absència parcial i/o total de l'iris, congènita o adquirida.
✦ Coloboma: Un tros de l'iris és defectuós, generalment a la part inferior.
✦ Cataractes congènites: Opacitat congènita del cristal·lí.
✦ Retinopatia del prematur: Desenvolupament anormal del vasos sanguinis a la retina.
Comença als primers dies de vida, progressa ràpidament i pot ocasionar la ceguesa total en
qüestió de setmanes.
✦ Atròfia del nervi òptic: Degeneració de les fibres òptiques.
✦ Glaucoma: Augment de la pressió intraocular per una anomalia en el flux de sortida de
l'humor aquós, o en la seva formació, que produeix defecte de camp visual.
✦ Nistagme: Oscil·lació curta, ràpida i involuntària del globus ocular que porta a una visió
imperfecta. Generalment va associat a altres anomalies.
✦ Miopia: Anomalia de refracció que produeix una visió imperfecta a distància.
✦ Retinosi pigmentària: mutació genètica dins les cèl·lules de la retina. Implica una pèrdua
de la visió nocturna i del camp visual perifèric.
✦ Retinoblastoma: Tumor cancerós intraocular.
CLASSIFICACIÓ
DISCAPACITAT VISUAL DEFINICIÓ1 CARACTERÍSTIQUES EDUCATIVES2
CLASSIFICACIÓ
TOTAL Absència total de visió o simplement percepció lluminosa.
Ceguesa amb una resta visual que Dificultat per a realitzar tasques
CEGUERA permet l'orientació a la llum i la visuals gruixudes. Impossibilitat
PARCIAL percepció de masses, cosa que per fer tasques que requereixin
facilita molt el desplaçament i visió de detall.
l'aprehensió del món extern.
La resta visual permet definir Possibilitat de realitzar tasques
volums i percebre colors. La visió visuals amb inexactitud, requerint
de prop pot ser útil per a la l'adequació del temps, ajudes i
lectoescriptura amb tinta, la modificacions.
SEVERA lectura de grans titulars, etc.
Tanmateix, la seva visió no permet
en la seva escolarització una
lectoescriptura només en tinta.
BAIXA
VISIÓ
La visió de prop permet la Possibilitat de realitzar tasques
lectoescriptura amb tinta, amb visuals amb la utilització d'ajudes
diferents ajudes pedagògiques i/o especials i il·luminació adequada
òptiques, durant l'escolarització. similars a les que realitzen els
MODERADA
Sovint s'observa que nens amb subjectes de visió normal.
baixa visió severa funcionen millor
que altres amb un cam p o
agudesa visual superior.
1. Herren i Guillemet (1982): “Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament” Climent, G.
2.Barraga (1992) i Colenbrander (1977): “Niños y niñas con baja visión. Recomendaciones para la familia y la escuela” Bueno, M. et al.

3. MANIFESTACIONS CONDUCTUALS I NECESSITATS Hem de tenir com a referència
l'escala de desenvolupament
EDUCATIVES QUE COMPORTA LA CEGUERA I LA d'infants cecs de 0 a 2 anys de
BAIXA VISIÓ: LEONHARDT (1992). Consta de 173
ítems, corresponents al
Aspectes a tenir en compte pels professors i els familiars:
desenvolupament postural, auditiu,
✦ L’organisme posseeix altres vies sensorials que ben comunicatiu, tàctil, cognitiu i de
estimulades poden compensar la pèrdua de visió. l'autonomia personal. L'objectiu
principal d'aquesta escala, és oferir
✦ El desenvolupament és únic. Cal conèixer les etapes de punts de referència clars i
desenvolupament, ja que facilita la comprensió de les diferenciats per al desenvolupament
dificultats d’aprenentatge dels infants amb ceguera. de les persones cegues. La finalitat
d'aquesta escala no és comparar
✦ Cal conèixer les característiques de les malalties visuals amb un infant amb visió “normal”,
(l’origen, el pronòstic i la seva evolució) i si hi ha alteracions. sinó entendre que aquests infants
tenen un desenvolupament diferent.
✦ LLENGUATGE com a eina fonamental d’informació, ja que
és un element integrador en les percepcions tàctils, auditives,
olfactives i gustatives. També afavoreix la memòria auditiva.
✦ Alt desenvolupament del sentit tàctil que augmenta quan el
petit interactua amb altres canals sensorials.
✦ Percepció HÀPTICA (tacte actiu, no accidental): combinació
del tacte i el moviment que ens dóna més informació sobre
les coses.
Tot i que no existeixen unes manifestacions comportamentals
uniformement presents en tots els infants amb discapacitat
visual, amb freqüència es donen alguns comportaments que
tenen l'origen en la deficiència en sí i en la valoració social
de la pròpia deficiència.
ÀREA MOTRIU
DIFICULTAT NECESSITAT
✦! Deficiències en l'organització de
l'esquema corporal.
✦ Anomalies en la marxa.
✦ Deficient equilibri i coordinació dinàmica - APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA
general. PERSONAL
✦ Alteracions de la postura i del to - APRENDRE A ORIENTAR-SE I
muscular. DESPLAÇAR-SE EN L'ESPAI
✦ Desorientació espaial.
✦ Dificultats en la lateralitat.
✦ Absència de gests en la conversació.
✦ Habilitat manual pobre

4. ÀREA SOCIOEMOCIONAL
DIFICULTAT NECESSITAT
✦! Passivitat. - APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA
✦! Deficient imatge personal. PERSONAL
✦ Dificult ats per a la int eracció
- CONÈIXER I ASSUMIR LA SEVA
interpersonal. SITUACIÓ VISUAL
✦ Dependència afectiva.
✦ Tendència a l'aïllament. - NECESSITAT D'ADQUIRIR UNA BONA
✦ Presència de sentiments d'inferioritat.
AUTO-IMATGE
- NECESSITAT D'EXPRESSIÓ DE LES SEVES
INSEGURETATS I PORS ESPECÍFIQUES
DE SENTIR-SE ACCEPTAT PELS SEUS
IGUALS
ÀREA COGNITIVA
DIFICULTAT NECESSITAT
✦! Dificultat per a rebre informació - APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA
c o m p l e t a d e l m e d i . Pe rc e p c i ó PERSONAL
analítica. - ESTIMULACIÓ MULTISENSORIAL
✦ Dificultat en el aprenentatge per
imitació: joc simbòlic, llenguatge. - RESPECTE AL SEU RITME
✦ Cer ta lentitud en els processos D’APRENENTATGE
d'adquisició dels aprenentatges - ADQUIRIR UN SISTEMA ALTERNATIU DE
LECTOESCRIPTURA
- ENTRENAMENT VISUAL (per infants amb
baixa visió)
- REBRE UN LLENGUATGE EXPLICATIU
- COMPRENDRE SITUACIONS SOCIALS I
ROLS MITJANÇANT EL JOC SIMBÒLIC
APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA PERSONAL:
Necessitat d'aprendre hàbits d'autonomia personal: en la relació amb els altres; en els
hàbits diaris (higiene personal, menjar, anar al vàter...); en fer trajectes sols en un espai tancat
i conegut (per exemple a l'aula)...

5. ÀREA MOTRIU:
APRENDRE A ORIENTAR-SE I DESPLAÇAR-SE EN L'ESPAI:
Tenen dificultat per formar-se una imatge mental de l'espai que els
rodeja, i per tant de detectar els obstacles que puguin interferir en
els seus desplaçaments autònomament.
✦ ORIENTACIÓ és la capacitat d’emprar els sentits per establir la
posició d‘un mateix i la seva relació amb l’entorn.
✦ MOBILITAT és la capacitat per desplaçar-se depenent de la orientació i del domini de la
capacitat física que intervé en la locomoció.
ÀREA SOCIOEMOCIONAL:
NECESSITAT DE CONÈIXER I ASSUMIR LA SEVA SITUACIÓ VISUAL: Cal que conegui les
seves limitacions visuals i les repercussions que implica per poder assumir la seva situació i
formar-se una auto-imatge adequada a la seva realitat. Concretament en els alumnes amb
baixa visió, la presència de les restes visuals fa que es sentin més perduts, ja que no
s'identifiquen ni en el món dels cecs ni en el dels que hi veuen, fet pel qual de vegades
refusen a rebre ajuda i programes educatius que compensarien les necessitats educatives que
presenten.
NECESSITAT D'ADQUIRIR UNA BONA AUTO-IMATGE: És molt
important afavorir una bona auto-imatge en l'alumne cec o amb
baixa visió, verbalitzant i valorant, sempre que sigui possible, tots
els progressos que se li observin. També cal que l'infant senti que
els adults (pares, mestres...) creuen en ell i, per tant, cal que li
exigeixin segons les seves possibilitats. Cal reforçar-li els èxits i
minimitzar els fracassos.
NECESSITAT D'EXPRESSIÓ DE LES SEVES INSEGURETATS I PORS
ESPECÍFIQUES: Rebre estímuls constantment, moltes vegades
desconeguts, crea ansietat a causa de la seva situació
d'indefensió, de dependència dels altres, o basada en
concepcions equivocades de la realitat. Aquesta ansietat pot desencadenar en ràbia,
agressivitat, frustració, soledat... Sensacions que és convenient que siguin expressades.
NECESSITAT DE SENTIR-SE ACCEPTAT PELS SEUS IGUALS: Necessitat d'una resposta
empàtica per part dels seus companys: Quan un nen que té una dificultat personal i única és
capaç de compartir-la amb els seus iguals, esdevé uns situació tranquil·litzant i relaxant.
ÀREA COGNITIVA:
L'ESTIMULACIÓ MULTISENSORIAL: Els infants necessiten completar la informació visual a
través d'altres canals i per sí mateixos, les característiques no visuals dels objectes i de
l'entorn (forma, textura, mida, volum, color, olor,...). L'estimulació multisensorial ha de ser
espontània, però també intencionada, aquesta darrera ha d'estar precedida pel PRINCIPI
INTEGRADOR, és a dir, que en totes les activitats s'ha de potenciar l'ús de diferents
modalitats sensorials simultàniament:

6. ✦ ESTIMULACIÓ TÀCTIL: L’infant cec necessita un entorn
estable, amb objectes variats però coneguts, que sempre
estiguin al mateix lloc per afavorir la seva manipulació i
exploració tàctil. Cal anar afegint objectes diferents i nous a
l’entorn que han de combinar textura, forma i so. D’aquesta
manera afavorim l’estimulació multi-sensorial. Si pot ser que
tenguin també diferent temperatura, olor i gust.
✦ ESTIMUL ACIÓ AUDITIVA: És el sentit que més es
desenvolupa, ja que és una via fonamental per adquirir
informació (també el tacte). Aprendre a atendre, identificar,
discriminar i localitzar sons, detectar obstacles per millorar la
qualitat dels processos perceptius.
ESTIMULACIÓ DEL SENTIT DEL GUST I L’OLFACTE: L’olfacte i
✦
el gust aporten informació significativa per l’infant cec sobre les persones, objectes i llocs.
Afavoreix l’anticipació del coneixement del lloc o d’una persona que s’apropa.
RESPECTE AL SEU RITME D'APRENENTATGE: Necessitat de que es respecti el seu ritme
d'aprenentatge ja que és més lent donat el CARÀCTER ANALÍTIC de l'exploració tàctil. En els
casos d'escassa agudesa visual, o de reducció del camp de visió,
tenen una percepció visual dels objectes per parts (percepció
analítica de la realitat).
El fillet cec allarga l’estadi imitatiu.
ADQUIRIR UN SISTEMA ALTERNATIU DE LECTOESCRIPTURA,
sempre hi quan hagi adquirit els prerequisits sensorials:
✦ CEGUERA: el braille.
✦ BAIXA VISIÓ: altres recursos, materials i estratègies.
L'ENTRENAMENT VISUAL: Cal fomentar- lis, mitjançant un treball
metòdic d'estimulació visual, les funcions visuals d'alerta davant un estímul, de fixació i de
seguiment ja que aquestes funcions tenen com a objectiu integrar i estructurar el pensament
com un tot.
REBRE UN LLENGUATGE EXPLICATIU: El llenguatge és bàsic per a la formació de conceptes si
esquemes per a la representació mental del món. És, a més, un mitjà de relació amb els altres,
una manera de tenir control sobre els objectes i les situacions que estan fora de l’abast del cec.
L’educador ha de conèixer les peculiaritats més significatives del fillet cec.
Cal emprar un llenguatge explicatiu per donar-lis a conèixer noves situacions, objectes i
persones i també per donar significat a les paraules. L’infant cec ha
d’adquirir un llenguatge basat en la discriminació auditiva, en la
identificació, la comprensió i la manipulació d’objectes. Se li ha de
proporcionar un ambient ric en sons estimulants i plens de significat.
COMPRENDRE SITUACIONS SOCIALS I ROLS MITJANÇANT EL JOC
SIMBÒLIC: El desenvolupament del joc simbòlic es decisiu, ja que
gràcies a ell tots els infants aprenen a comprendre situacions socials i
rols. El joc posa en funcionament tots els sentits. L’infant cec
necessitarà a l’adult per fer joc simbòlic al principi i poc a poc se l’ha
de deixar jugar amb altres o sol.

7. INTERVENCIÓ EDUCATIVA:
La intervenció específica del mestre i de l'escola, haurà de tenir dos grans blocs:
✦! La preparació de la persona amb deficiència visual per a l'adequat
desenvolupament en el medi social i ambiental immediat, i,
✦ L'adequació de l'entorn a les seves característiques en resposta conseqüent a les
seves necessitats educatives especials.
Abans d’abordar l’ensenyança cal fer una
avaluació per determinar les capacitats que es
posseeixen. Fer un observació en un entorn
natural i veure si la persona cega és capaç de
realitzar tasques amb seguretat, tranquil·litat,
independència, confiança....
Per tant, la resposta educativa ha de ser
abordada des d'una perspectiva multi-
disciplinar i ha d'incloure, entre altres
actuacions:
✦ La detecció el més primerencament
possible del trastorn;
✦ La valoració del grau de desenvolupament
de les seves capacitats i NEE;
✦La proposta d'escolarització el més acord possible amb les seves necessitats especials;
✦ L'adaptació del currículum en funció de les necessitats educatives, de les competències
curriculars i l'estil d'aprenentatge que presentin els alumnes;
✦ La determinació dels suports i recursos ordinaris i especialitzats que seran necessaris.
El conjunt de mesures educatives ha de proporcionar la resposta més adequada a les seves
necessitats personals, socials i familiars, per aconseguir el major nivell de desenvolupament
possible de les seves potencialitats.
Les persones encarregades de l'educació dels infants cecs han de conèixer les
característiques més importants del seu desenvolupament. També han de conèixer
l'aprenentatge dels infants amb deficiències visuals severes.
Només d'aquesta manera podran adaptar les seves accions
educatives a les peculiaritats de l'infant. Aquestes accions ESCOL
A INC
han de cercar objectius d'adaptació en allò acadèmic i LUSIVA
curricular, però sobretot en allò personal i social, com
elements propis del seu desenvolupament.

8. ADAPTACIONS DELS ELEMENTS D’ACCÉS AL CURRÍCULUM
De manera gradual s’incidirà en el
recorregut dins l’aula, en els desplaçaments
a les diferents dependències del centre. Cal
informar-lo dels possibles obstacles que
pugui trobar-se pel camí. L’exploració
sistemàtica de llocs requereix començar pel
perímetre de cada habitació per a què
sàpiga com estan col·locats el mobiliari i
donar-li a conèixer els trajectes quotidians.
RECURSOS MATERIALS:
MITJANS NO ÒPTICS: tècniques, estratègies
o instruments que no requereixen l'ús de
lents o mitjans òptics, i que pensem que
poden estar a l'abast directe de la intervenció del tutor.
✦ Aproximació del material: recurs afectiu i natural d'augmentar l'eficàcia visual, apropar-
se a l'objecte.
Però hem d'estar alerta amb la fatiga de la posició (alguns infants s'aferren literalment a
l'objecte, paper,...), falta de lluminositat provocada per la pròpia ombra,...; això fa que
aquest recurs tingui les seves limitacions.
✦ Il·luminació: ens referim a la qualitat de la llum. Amb això hem de tenir e compte el
següents aspectes, entre d'altres: el temps d'adaptació de la llum a la obscuritat i
viceversa, la distància i la quantitat de llum, els contrastos de colors, la informació
suplementària més enllà de la visual (multisensorial), si l'element és fixe o mòbil, la seva
mida, la presència o absència de distraccions,...
✦ El contrast: és la diferència d'il·luminació de dos objectes que estan junts. Un bon
contrast pot augmentar la lluminositat d'un objecte entre un 15% i un 20%. La diferència
de contrasts entre dos objectes igualment il·luminats, ve donada pels colors d'aquests.
Formes d'augmentar els contrastos:
Les parelles de colors que donaran millor contrasts són: blanc-negra i groc-negra. Per tant,
utilitzar retoladors negres en lloc de bolígrafs blaus, llapis tous (nº 0 ó 1).
Així doncs a l'aula s'ha de tenir en compte:
✦ La quantitat i qualitat de la llum;
✦ La taula de treball ha de tenir un acabat mate, per evitar els enlluernaments;
✦ La llum ha de centrar-se en l'objecte, per darrera o lateralment.
✦ Les necessitats d'il·luminació ha d'estar en concordança amb les característiques de la
persona i de l'activitat del moment.
✦ Comptar que la millor opció és que l'infant es col·loqui al costat de llum natural, com
una finestra.!
✦ Utilització de quaderns especialment pautats.
✦Teniren compte: el tipus de lletra, que sigui clara; el gruix del traç; l'amplitud dels
marges; l'espaiament entre lletres, paraules i línies,...

9. ✦ El macrotipus: Són diferents mètodes d'augment de l'objecte, el text,... per afavorir
l'eficàcia visual de l'infant. Vindria a ser una ampliació manuscrita (feta a mà per la mestra),
o una ampliació projectiva i electrònica (a través de projectors, retroprojectors, ampliació de
fotocopies,...), i ampliació mecànica (a partir de màquines d'escriure de caràcters ampliats).
Amb aquest recurs s'ha de tenir en compte la relació entre el tamany òptic de la lletra o
dibuix i l'eficàcia i qualitat de l'augment de la imatge.
✦ Tipus de grafia: A l'hora d'escollir un text, frase, paraula o lletra, hem de tenir en compte:
la claredat del tipus de lletra, evitant adorns, lletres molt juntes, traços borrosos,...; l'ús de les
majúscules, és més difícil llegir majúscules que les minúscules; cos de la lletra, que sigui
equilibrat, ja que més tamany no significa millor facilitat lectora; els espais; tipus de paper,
utilitzar paper mate i opac per millorar el contrast, evitar enlluernaments i que no es vegi el
que hi ha al revers del full.
✦ Relleu: Materials amb relleu tàctil.
✦ MITJANS ÒPTICS: Lents convexes, sistemes telescòpics i electrònics, creiem que no estan a
l'abast directe de la intervenció del tutor, per tant només els anomenem.
PAUTES GENERALS PER UN BON FUNCIONAMENT DE LES HABILITATS PER
LA VIDA DIÀRIA:
✦ Tot ha de tenir un lloc concret i determinat, sobretot les coses de l'infant i serà el mateix
alumne qui les ordeni.Si es canvien coses de lloc cal avisar a l'infant.
✦ S’intentarà evitar interferir en el pas (maletes al terra, llibres, cables...)
✦ Emprar senyals o marques personals per a identificar les seves coses personals.
✦ Les portes d’accés o estaran obertes o bé tancades
✦ L’infant amb discapacitat visual sempre ha d’estar situat en un lloc proper a l'adult.

10. INTERVENCIÓ ESPECÍFICA DEL MESTRE
ADAPTACIONS
✦ Adoptar una actitud positiva, ajudant als altres alumnes a
DELS ELEMENTS comprendre i a acceptar al company amb problemes visuals
BÀSICS DEL com a integrant del grup amb els mateixos drets i deures, fent-
lo partícip en les activitats escolars i extra-escolars, «per
CURRÍCULUM aconseguir que el discapacitat visual esdevingui una persona
adult a autònoma es necessit a un ent or n educatiu
Competència més a normalitzador que, tot respectant la seva diferència, li ofereixi
adquirir per als infants la possibilitat de desenvolupar-se en els aspectes emocional,
amb discapacitat visual: social i cultural». LEONHARDT GALLEGO, M. et al (2001)
“ I n t e r ve n c i ó p s i c o p e d a g ò g i c a e n e l s t r a s t o r n s d e l
INTERVENCIÓ MOBILITAT I desenvolupament: DISCAPACITAT VISUAL” Fundació per a la
ORIENTACIÓ: L’orientació i UOC.
la mobilitat és una àrea
✦ El professorat necessitarà conèixer com aprèn, com es
específica del currículum
per aquests infants: una comunica i com resol situacions l’infant cec. Ser molt sistemàtic
mena de rehabilitació en la realització
per desenvolupar-se de d’activitats. És necessari
manera autònoma en adver tir prèviament a
funció de les seves l’alumnat cec sobre els
motivacions personals, esdeveniments i els llocs
professionals o socials. que encara no coneix.
A aquestes dues ✦ Facilitar el màxim
capacitats s’hi arriba a d’informació possible a
través de la competència l’infant i es procurarà
física, detecció xerrar amb plena llibertat
d’obstacles, capacitat de qualsevol aspecte que
espaial per formar un company vident plantegi sobre la ceguera, sempre i quan la
mapes cognitius i sentit situació ho requereixi (sense tabús). S’ha d’avisar amb
comú. anterioritat a tots els companys de classe que l’infant nou és
cec i les limitacions que té i amb què poden ajudar-lo.
L'equip de suport
orientarà al mestre a fer ✦ Evitar un proteccionisme excessiu. Cal mostrar-li a què
les adaptacions demani informació quan no entén alguna cosa o vol saber
curriculars específiques cosa. Estimular a l’alumnat amb ceguera per a que adquireixi
(individuals) per a cada independència i responsabilitat en la realització de les tasques
infant. de l’aula, fomentant els hàbits de treball i l’ordre.
✦ El mestre/a ha de considerar les diferències bàsiques en la
forma de percebre el món dels objectes i per tant, evitarà
centrar la percepció en els aspectes purament visuals
(powerpoints, museus, quadres). Si és així ha de donar tot tipus
d’informació a l’infant cec.
✦ Sempre es farà ús d’un llenguatge descriptiu. El llenguatge és
fonamental i han de donar explicacions del que passi de forma
concreta i senzilla. Paraules com “allà”, “allò”, “aquí”... han
de ser substituïts per indicadors verbals de tipus “a la teva
dreta”, “davant teu”. També es procurarà que manipuli els
objectes i materials que intervenguin en l'explicació. És precís
posar al seu abast el món real.

11. ✦ Estimulació MULTISENSORIAL.
✦ Les noves tecnologies afavoreixen tant el ritme dels aprenentatges de l'alumne cec o amb
B.V., com la seva inclusió a l'aula ordinària.
Tasca a compartir amb l'especialista, si
escau.
Coordinació tècnic - docent:
✦ Anticipar-se a les dificultats i/o
desfasament de conceptes i procediments de
l'etapa educativa.
✦ Realitzar les adaptacions d'accés al
currículum (no significatives): modificacions,
provisió de recursos materials, espacials i de
comunicació dirigits a l'alumnat amb
discapacitat visual.
✦ Realitzar adaptacions dels elements bàsics
del currículum, tant significatives com no
significatives.
✦ Efectuar l'orientació personal de l'alumnat de baixa visió: facilitar-li el procés de
maduració, contribuir en la millora de l'autoestima,...
FAMÍLIA
La presència en la família d'un fill amb ceguera o discapacitat visual provoca un
desajustament emocional greu i sorgeixen una sèrie de necessitats:
✦ Necessitat d'informació.
✦ Implicacions i repercussions.
✦ Necessitat de formació sobre com atendre al seu fill.
✦ Necessitat de recolzament social.
✦ Necessitat d'ajustament emocional.
A més, cal tenir present que el desenvolupament del VINCLE DE L'AFERRAMENT entre
mare-infant és una necessitat primària. Per tant, la mare ha de saber que els canals de
comunicació s'establiran amb l'oïda del nadó. També el somriure serà menys freqüent, però
no per refusament sinó perquè té un component visual, fet pel qual s'haurà d'estimular molt
més al nadó. Tots els nens incorporen les actituds dels seus pares, però els nens amb ceguera
congènita especialment.
Les mans del nadó seran fonamentals per la seva expressivitat ja que està disminuïda en el
rostre. Les mans del adults també juguen un paper vital, tan a través del joc i les carícies
(sentit hàptic), com d'apropament del nadó al món exterior.
La família propera són des del principi l'únic model al seu abast. Si els seus pares li permeten
explorar l'entorn, experimentar, si estimulen les seves habilitats i l'ajuden a enfrontar-se a la
seva realitat, limitacions, capacitats... el nen es crearà un bon autoconcepte del món exterior
i d'ell mateix. Pel contrari, molts pares per l'instint de protecció cap al seu fill, poden frenar o

12. retardar l'autonomia. La por que el petit pugui fer-se mal els impulsa limitar les seves activitats
i desplaçaments. S'ha d'orientar els pares perquè poc a poc animin i afavoreixin l'autonomia
del seu fill.
ALGUNS SUGGERIMENTS O COMPETÈNCIES A TENIR EN COMPTE PER LES
FAMÍLIES:
✦ Evitar conductes de refusament i/o sobreprotecció i reforçar els seus èxits personals.
✦ Procurar-li un medi físic còmode en el que pugui satisfer les seves necessitats desenvolupar
les seves capacitats i el seu sentiment d’independència i responsabilitat.
✦ Proporcionar-li els medis específics necessaris
✦ Fomentar la seva autonomia personal.
✦Cooperar i compartir informació, sentiments, actituds,... amb els professionals de l'educació,
amb els equips socials, mèdics, etc... per tal d'afavorir el procés educatiu.
✦ Animar-lo a què empri la resta visual (dels que tenen baixa visió).
✦ Participar en les activitats programades, dins i fora del centre educatiu, per promoure la
comprensió de la ceguera i la seva acceptació.
✦ Propiciar un major contacte amb el seu entorn socio-natural.
✦ Tenir un nivell d'exigències d'acord a la seva edat i a les seves possibilitats reals.
Bibliografia:
FIA
WEBGRA al BUENO MARTÍN
, M., et
E d u c a ti v a
la A te n c ió n V is u a l. al. (1999): “Niños
G u ía p a ra p a c id a d y niñas con
o n D is c a de baja visión.
A lu mnado c ucació n. Junta
Consejer ía de Ed alu cia.es/ Recomendacione
untadeand s para la
ttp://www.j n t o s /
Andalucía.h / h t m l / a d j u familia y la escuel
a” Ed.
a v e r r o
e s untos/
05/adj Aljibe.
5 / 21 / 0 0 discapvisua
l.
2008/0 aalumnado
guiaatenci oneducativ
pdf nado con
en el alum BUENO
n educativa urcia http:/
/
Intervenció l.EOEP M
discapaci dad visua d f MARTÍN , M., et
NIDAD14.p al. (2000);
.net/pdf/U “Niños y niñas co
ftp.cprcieza d o co n n ceguera.
a l a lu m n a Recomendacione
e a te n ci ó n educativo s para la
Manual d s de apoyo familia y la escuel
necesidad es específica a c id a d v is u a l y a” Ed.Aljibe.
p
d e d is c a : / /
d e r iv a d a s a h t t p
c e g u e r u c a c io n /
s o r d o c ia .e s/ e d LEONHARDT GA
a d e a n d a lu idos/PSE
/ LLEGO,
w w w .j u n t /Conten M., et al (2001)“I
portal/ com/bin rsidad/ nter venció
ciondive
ionyaten a l / psicopedagògica
orientac s p e c i en els
a c i o n e doNEAE/
e d u c alalumna trastorns del
eatencion
Manuald df desenvolupamen
1766_08.p
127866600 pacidad t:
os con disca DISCAPACITAT VI
d e los alumn s http:// SUAL”
La acogida s educativo g / c / Fundació per a la
los centro d.or LUQUE, D. i ROM UOC.
visual en .madri ERO, J.F. (200
www. educa2 y/get_
file?
Trastornos del de 2).
nt _librar &name=D sarrollo y adapta
docume d=156391 ción
3 52&folderI curricular. Málag
p_l_id=156 a. Aljibe
df
LFE-3868.p