Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Kirubs, Entrevista, Interview - Pág 16

1,128 views

Published on

Entrevista a Kirubs en periódico Indicador - Página 16

  • Be the first to like this

Kirubs, Entrevista, Interview - Pág 16

  1. 1. Núm. 129· Any 10 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA 2a quinzena - JUNY 2011 www.indicadordeeconomia.com ENTREVISTA Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària: Els joves que busquen la primera feina són la meitat ‘Volem ser una porta a Europa pel mercat asiàtic’ dels aturats de la província Porta poc més de 4 mesos en el càrrec, però deries que venen d’Àsia pel Mediterrani. Una ha estat temps suficient perquè Josep oportunitat que no es pot deixar passar i per L’últim informe de les Cam- Andreu identifiqués els objectius de la seva la qual «no podem esperar 10 o 15 anys que bres de Comerç revela que el gestió al capdavant del Port de Tarragona. En arribi el Corredor del Mediterrani». Per això, 47 per cent dels aturats són una entrevista, Andreu assegura que amb Andreu demana un tercer rail de mercade- joves que encara no han acce- unes millors connexions ferroviàries amb el ries pel traçat ferroviari existent. Segons ell, dit al mercat laboral. Un 20 per centre d’Europa, el Port de Tarragona seria «podria estar fet en un any i mig i s’aprofita- cent de la població activa de la una de les portes d’Europa per a les merca- ria quan arribés el corredor». Pàg. 11 província no té feina. Pàg. 10 INFORME SOBRE EMPLEO SUMERGIDO Llaberia Plàstics L’empresa de Montbrió aposta pel El empleo nord d’Àfrica Aquesta empresa fundada l’any 1994 situa el secret del sumergido, seu èxit en la diversificació en els seus productes i la innova- ció en diversos camps. Una en el punto recepta que cada cop més està fructificant també en el con- text internacional. Seguint aquesta línia d’obrir fronteres de mira volen incrementar les vendes un 20 per cent en els propers dos anys. Pàg. 5 El Gobierno impulsa un plan para erradicar el fraude laboral La crisi econòmica és un filó per a les Hasta el 31 de julio vo concede un periodo empreses de está abierto el periodo de gracia: hasta el 31 de de gracia para que las julio los empresarios detectius privats empresas con empleos que tengan a un traba- Pàg. 17 sumergidos los den de jador sin contrato dado alta sin exponerse a de alta en la Seguridad sanciones. Social podrán hacer Dow Chemical Endurecimiento de aflorar su situación sin Inaugurado un centro de investigación sanciones e implicación exponerse a ninguna en potabilización de agua de las empresas en el sanción. Más allá de esa control sobre los infrac- fecha, sanciones más La multinacional estadouni- tores. Son los dos prin- duras y tolerancia cero. dense del sector químico pre- cipales aspectos del Re- El sector empresarial sentó en sociedad su nuevo al Decreto 5/2011 que ha recibido el plan con Centro Global de Desarrllo de pretende acabar, o quejas. Están de acuer- Tecnología del Agua. La planta minimizar, los alarman- do en sus objetivos, da trabajo a 35 técnicos y desa- tes niveles de empleo pero no quieren que rrollará técnicas de desaliniza- sumergido que se esti- los trámites a los que les ción del agua marina. En el acto ma que hay en España. obliga incrementen to- inaugural, empresa y institucio- Antes de que el nuevo davía más la carga buro- nes del territorio escenificaron marco sancionador en- crática que deben la una buena sintonía que tre en juego, el ejecuti- afrontar. Pàgs. 2-3 podría dar nuevos frutos a corto plazo. Pàg. 14 El Morell combatrà l’atur amb noves inversions i més formació El recentment reescollit alcal- l’aposta és clara. Guinovart és de del Morell, Pere Guinovart, optimista: «Les empreses quími- passa revista a la situació del ques del territori estan recupe- municipi per marcar les seves rant nivells d’inversió, i això ho prioritats en la legislatura que han d’aprofitar les empreses de ara comença. serveis i els treballadors que Guinovart té clar que ara tenim al municipi». En l’actual mateix, des del consistori, han context de pèrdua d’ingressos, d’apostar per lluitar contra l’a- Guinovart aposta també per tur. En un municipi on dos de mantenir el model de qualitat cada tres habitants depenen de vida assolit en els últims anysPere Guinovart, alcalde del Morell. econòmicament de la indústria, al municipi. Pàgs. 12-13
  2. 2. 02 2a quinzena - JUNY 2011 INFORME Economia submergida Ultimátum al empleo sumergidoEl plan del gobierno abre un período de regularización después del cual se endurecerán las sanciones DANI REVENGA /REUS-TARRAGONAEl Real Decreto 5/2011 de medi-das para la regularización y con-trol del empleo sumergido fueaprobado por el Consejo de oMinistros el pasado 29 de abril.El texto de la nueva normativaargumenta la necesidad de abor-dar la lucha de esta lacra social«con carácter extraordinario» por-que estas prácticas «distorsionan rel mercado y dificultan el sistemade protección social» creandouna «competencia desleal» sobre nlas empresas que actúan dentrode la legalidad. Unos efectosespecialmente nocivos «en un omomento de la economía espa-ñola en el que el repunte de laactividad y el crecimiento econó- omico no alcanzan las cotas sufi-cientes para la creación deempleo neto».A grandes rasgos, en lo que serefiera a la regularización, lanueva normativa establece unperiodo de gracia para que lasempresas que tienen trabajadoresen activo sin estar dados de altaen la Seguridad Social puedanregularizarlos. Este periodo vadesde el 6 de mayo, fecha depublicación en el BOE del RealDecreto, al 31 de julio. Duranteeste plazo, las empresas que denun paso adelante para aflorar suempleo sumergido no serán san-cionadas. determinado servicio a otra a Gobierno anuncia tolerancia rados perciben algún tipo de sub- 6.250 euros por cada trabajadorEl proceso es el mismo que el del comprobar, con carácter previo, cero con los infractores y la apli- sidio de desempleo: de 6.251 en situación irregular. La norma-alta de un contrato normal, sólo que todos sus trabajadores están cación inflexible de un nuevo sis- euros a 10.001 euros como míni- tiva prevé también sancionesque para evitar la sanción que debidamente dados de alta. Una tema de sanciones, mucho más mo, mientras que la penalización accesorias para todas estas tipolo-debería suponer esta situación en responsabilidad, y una carga duro que el actual. La penaliza- máxima queda en 187.515 euros gías, como son la pérdida de ayu-condiciones normales el nuevo burocrática, que ha levantado ción mínima por trabajador no ya vigentes. Por lo que respecta al das, bonificaciones y beneficioscontrato debe ir acompañado de muchas críticas entre el sector afiliado a la Seguridad Social se incumplimiento de la nueva obli- de los programas de empleo, laun formulario que lo vincula a empresarial. multiplica por 5: de 626 euros a gación de comprobar que las posibilidad de exclusión del acce-este plan gubernamental. 3.126 euros. La penalización empresas con las que se establece so a estos beneficios por uno oLas empresas tienen una cierta Sanciones más severas máxima pasa de 6.250 euros a una relación tienen regularizados dos años, la publicidad de las san-libertad a la hora de decidir la Más allá del citado 31 de julio en 10.000 euros. El endurecimiento a sus trabajadores, las empresas se ciones y la prohibición de firmarmodalidad contractual que más que termina este periodo de gra- es menos acentuado en los casos enfrentan a una cuantía mínima contratos con el sector público.les convenga: puede ser un con- cia con el empleo sumergido, el en que los trabajadores no decla- de 626 euros y una máxima detrato indefinido o temporal, a jor- Tarragona, el índice más altonada completa o a tiempo par- Según las estimaciones delcial. Eso sí, por un plazo mínimo Cuerpo Especial de Gestión de lade seis meses. Según el Gobierno, Los inspectores dudan de la efectividad del plan Hacienda Pública (GESTHA),este periodo de tolerancia con la Tarragona es la provincia catala-las irregularidades no puede con- El Cuerpo Especial de Gestión de la Hacienda es la falta de estudios oficiales que permita conocer na con el índice más elevado desiderarse una amnistía, porque Pública (GESTHA) es un organismo que trabaja para al detalle donde es más necesario actuar geográfica economía sumergida: un 29,1%no podrán acogerse a él las mejorar la eficacia de la Administración Financiera, y sectorialmente. También explican que los resulta- de su PIB, un porcentaje casi 6empresas que tengan ya abierto en particular de la inspección sobre la economía dos de las campañas son engañosos: siempre crece puntos superior a la media espa-un proceso de inspección de la sumergida. GESTHA duda de los resultados de este el fraude detectado respecto al año anterior, pero el ñola (23,3%) y casi siete por enci-Seguridad Social. plan del gobierno. Según su Secretario General, José fraude estimado lo hace a más velocidad, por lo que ma de la catalana (22,3%), y a laEl otro gran aspecto de este Real María Mollinedo, «los recursos para la inspección el porcentaje de impunidad es cada vez mayor. GEST- altura de las ComunidadesDecreto 5/2011, el más polémi- son muy bajos y ello crea una gran sensación de HA denuncia también que se prioriza la lucha contra Autónomas con el índice másco, es el que tiene como objetivo impunidad por mucho que suban las sanciones». el fraude en las pequeñas y medianas empresas en alto: La Rioja (31,4%) y Canariasincrementar el control y la detec- Además, si una empresa se acoge al plan y regulari- lugar de en las grandes corporaciones porque «es (28,7%). Esto se traduce ención de estas prácticas. Un ámbi- za a un trabajador no se la sancionará pero «delata- más rentable: tienen menos servicios jurídicos y por Tarragona en un fraude laboralto en el que la gran novedad es la rá que tiene una contabilidad en B, cosa que podría eso es más fácil de detectar, pero las cantidades del de 1.967 millones de euros. Estasimplicación directa y obligatoria provocar una inspección de hacienda». Según este fraude son mucho menores». Otra asignatura pen- estimaciones pertenecen al añode las empresas, bajo la amenaza cuerpo, España tiene varias asignaturas pendientes diente es la falta de coordinación entre los diferentes 2009 y se hacen a partir de conta-de sanciones. La normativa obli- en la lucha contra el fraude fiscal que sí llevan a cabo organismos y administraciones, a la hora de com- bilidad bancaria y estudios de laga a cualquier empresa que con- los países más avanzados de Europa. Una de ellas partir datos, por ejemplo. masa monetaria en relación altrate de manera continuada un PIB.
  3. 3. 2011 JUNY - 2a quinzena 03 INFORME Economia submergida LA OPINIÓN DE LOS EMPRESARIOS Ramon Inglés Las asociaciones empresariales coinciden en que el Subdelegado del Gobierno en Tarragona empleo sumergido es una lacra que hay que eliminar, a pero son críticos con el plan del gobierno. ‘Los trámites del plan están Antoni Belmonte, presidente CEPTA simplificados al máximo’ ‘Cuando las empresas solicitan servicios, sus necesidades son urgentes y no hay tiempoEl Subdelegado del Gobierno en para comprobaciones. El plan difícilmenteTarragona, Ramon Inglés, ha tendrá éxito porque las empresas que tienenefectuado en las últimas sema- trabajadores sin contrato son mayoritaria-nas una ronda de sesiones de o mente ilegales, y éstas no colaborarán, sinotrabajo en las sedes de las prin- que buscarán la manera de que no lascipales asociaciones empresa- detecten.’riales para explicar los aspec- itos de la nueva normativa.Inglés defiende que los trámi- Albert Abelló, presidente Cambra Comerç Tarragonates para adaptarse a ella sonmínimos, y avisa que más allá ‘Perjudica a los empresarios ya que les adju-del 31 de julio termina el perio- dica una responsabilidad que no les corres- .do de gracia con los infractores. ponde bajo la amenaza de sanciones. El empresario ya tiene suficientes problemas-¿En qué consiste el nuevo plan como para tener que hacer de policía. Lacontra el empleo sumergido? Establece un plazo del 6 de norma tiene afán recaudatorio y veremos simayo al 31 de julio para que los se aplica con el mismo celo en todo elempresarios que tengan una Estado.’relación laboral irregular conalgún trabajador puedan regu-larizarla dándolo de alta en la Isaac Sanromà, presidente Cambra Comerç Reusseguridad social. Si se hace eneste plazo, la situación está ‘No tiene que suponer una carga de obliga-amparada por este plan y no se ciones administrativas. Por eso pedimos a lasancionará. El empresario administración que tenga sensibilidad parapuede establecer un contrato simplificar y agilizar todos estos procesosindefinido o temporal, a jorna- para no dificultar la actividad de las empre-da completa o a tiempo par- sas en estos difíciles momentos, en que elcial, con un periodo mínimo empresario ya tiene muchos problemas parade 6 meses. Además, hay boni- aguantar su empresa a flote’.ficaciones según la modalidadde contratación.-¿Qué papel desempeñan las Marcel·lí Morera. presidente Cambra Comerç Vallsempresas en la aplicación delplan? Lo único que tienen que Inglés ha explicado a las empresas como se aplicará el plan. CEDIDA ‘Hace años que debería haberse tomadohacer es formalizar los contra- una medida así. Pero la lucha contra estetos con el anexo en el que menor aquí que en las provin- problema tendría que ir acompañada porqueda constancia que la con- cias limítrofes. otras medidas estratégicas que también sontratación se hace al amparo de ‘Está especialmente -El mismo cuerpo se queja que necesarias: bajar los costes de la Seguridad Social así como otras medidas estratégicaseste plan. Son los mismos trá- penalizado pagar a los actuales recursos humanos que den confianza a los empresarios paramites que se hacen ante un son insuficientes para llevar acontrato normal. un trabajador que término las inspecciones nece- que aumenten sus plantillas.’-Hay otro aspecto del plan que sarias...ha provocado muchas quejas ya cobra del paro’ Estoy de acuerdo. La inspec-entre los empresarios. Se les ción de trabajo tiene previsto José Luis Mora, presidente Cambra Comerç Tortosapide que cuando contratan un ampliarlos, y ya se ha venidoservicio a otra empresa com- combatir este fraude… haciendo últimamente. De ‘La economía sumergida es una competen-prueben que tenga regularizados Del mismo modo que hay todas maneras, la eficacia de cia desleal para las empresas legales. Pero sia sus trabajadores… normativas de riesgos laborales nuestros cuerpos en Tarragona hay tanta es porque no se han impulsado Es así. Pero ello supone un que les piden unas determina- es muy alta. las reformas que las empresas y los trabaja-trámite mínimo. Hay muchas das condiciones de seguridad, -A partir del 31 de julio, ¿toleran- dores necesitan. La obligación que recaeempresas que ya lo hacen. aquí se les pide que se asegu- cia cero con la ocupación sumer- sobre las empresas de comprobar que susConsiste únicamente en apre- ren que las empresas con las gida? socios tienen a sus trabajadores dados detar una tecla en el aplicativo de que se relacionan tengan en Si. Y se aplicará el nuevo alta es una carga que debería asumir lala tesorería de la Seguridad orden a sus trabajadores. marco sancionador con incre-Social en el que constan todos -Desde las empresas se pide mentos importantes en los administración.’los trabajadores dados de alta. también flexibilidad y trámites aspectos económicos y en las-Los empresarios dicen que no más ágiles. sanciones accesorias: pérdida Josep-Joaquim Sendra, PIMEC Tarragonaquieren hacer de policías para El operativo actual ya está de ayudas públicas, de la posi- simplificado al máximo. bilidad de firmar contratos con ‘Hay que modificar la normativa del subsi- -Según un estudio de GESTHA, la administración, etc. Está dio de desempleo para que quien se benefi-‘A partir del 1 de Tarragona es la provincia catala- especialmente penalizado que cie de estas ayudas no pueda rechazar ofer- na que tiene el índice más alto el trabajador irregular perciba tas de trabajo sistemáticamente y tenga laagosto habrá de economía sumergida. ¿A qué algún subsidio de desempleo. obligación de mejorar su formación. Las cree que es debido? Hay empresas que pagan suel- políticas públicas de empleo activas y pasi-tolerancia cero con No tengo conocimiento de dos precarios porque el traba- vas tienen que estar más vinculadas entre estos datos, pero me extraña. jador ya cobra del paro, y esto ellas.’los infractores’ La economía sumergida es es antisocial.
  4. 4. 04 2a quinzena - JUNY 2011 OPINIÓ Editorial En veu alta Un plan necesario en un mal momento Més enllà de les urnes... Es curioso que la esperada ofensiva del gobierno ser la de mejorar las alarmantes estadísticas del Hem acabat un nou cicle men els rumors que lescontra la economía sumergida llegue precisamen- paro haciendo aflorar parte de esta lacra. En todo electoral. Més enllà dels Eleccions Generals seran ate ahora, con la que está cayendo. Se trata de un caso, sea bienvenida la apuesta. Más vale tarde resultats, el més rellevant la tardor. Però seria un noufenómeno muy arraigado culturalmente en nues- que nunca. per al teixit econòmic de error, i greu. Els sectorstro país y que, aunque no hay estudios oficiales, las Otra cosa es que el plan conlleve resultados. Para les nostres comarques és econòmics volen JA liderat-estimaciones de las que se dispone demuestran empezar, los técnicos del Ministerio de Hacienda que el mapa institucional ge i determinació, que és elque no ha hecho más que crecer en los últimos ya han expresado sus dudas de que pueda ser lle- quedi un altre cop reconfi- que uns societat ha d’espe-años, indiferente a si el ciclo económico era de vado a término con los escasos recursos de los que gurat i que es tanqui defini- rar dels seus governants,crecimiento o de recesión. Aceptémoslo: la activi- disponen, una situación bien conocida por los tivament la situació de tran- especialment en aquestsdad económica "en B" o "en negro" está profun- infractores entre los que reina un arraigado senti- sició que es crea quan s’a- moments.damente enraizada en los hábitos económicos de miento de impunidad. Por otro lado, las empresas costen uns comicis. És Al nostre territori, ésnuestra sociedad como un recurso para las empre- consideran que no les corresponde a ellos el papel necessari que la classe polí- hora també de fer-hi movi-sas o los profesionales más frágiles. Y esto, por de someter a examen a sus socios para ver si lo tie- tica adopti, a tots els nivells, ments decidits. Més enllàomisión, lleva tolerándose muchos años. nen todo en regla, tal como les pide el Real les reformes necessàries per de reformes que es decidei- Decreto. Es difícil saber permetre que l’activitat xen en instàncies més altes, hasta que punto este posi- empresarial lideri la recu- l’oxigen ha de venir per La lucha contra el empleo sumergido debería acometerse cionamiento tiene que ver peració econòmica. lluitar sense fisures per una por la competencia desleal o los derechos de los trabajadores. con un corporativismo Moltes d’aquestes mesu- assignatura pendent del Y no por afán recaudatorio o las estadísticas del paro. mal entendido (proteger res són discutibles, des del territori: les infraestructu- al defraudador es precisa- món de la política i des del res. El tercer rail per a mer- Entonces, ¿por qué ahora precisamente, cuando mente lo contrario que corporativismo), pero las diàleg social, que ara caderies, com a aperitiu della precariedad y la fragilidad de unos y otros está asociaciones empresariales lo argumentan con una mateix no passa pel seu Corredor del Mediterrani, ien cotas máximas? Está claro que las actuales cir- queja evidente: su actividad ya está sometida a millor moment. Però segur l’autovia A-27 són les granscunstancias pueden disparar las tentaciones de muchas cargas burocráticas como para crear nue- que algunes no seran popu- demandes dels empresarisempresas y trabajadores de recurrir a esta fórmula vas figuras, precisamente ahora. lars, i, per això, els polítics per donar un nou impuls alpara soportar las embestidas de la crisis. Y, de Todas estas consideraciones nos hacen concluir no les consideren propícies dinamisme de les nostreshecho, la impresión es que la opción de precarie- que este plan era necesario, pero que los condi- quan tenen urnes a la vista. comarques. Un impuls endad compartida, es decir, la suma de un subsidio cionantes del momento pueden hacer que nau- Però si tot es regís per què els polítics del territoride desempleo precario y un trabajo en negro pre- frague o que, en algunos casos, aporte más pro- aquest criteri, mai no seria han d’oblidar-se de lescario, está cada vez más consolidada. La lucha con- blemas que soluciones. Al fin y al cabo, un empre- el moment d’adoptar deter- urnes.tra la economía sumergida debería estar funda- sario que quiera aflorar un puesto de trabajo minades decisions, ja quementada en la competencia desleal que supone sumergido puede desarrollar su propio plan de sempre s’acosta la properapara las empresas y en la protección a los derechos amnistía extendiéndole un contrato al trabajador revàlida electoral. Sensede los trabajadores. Pero el panorama actual invi- afectado sin declarar que hasta ese momento la anar més lluny, ara podrí-ta a pensar que el gobierno la acomete más bien situación era irregular. Así se ahorraría, de paso, em caure en un nou inter-para aumentar los ingresos públicos en un la confesión pública de que tiene una contabili- val de paràlisi si es confir-momento en el que las entradas de fondos agoni- dad "en B", cosa que más adelante puede traerlezan. Otra motivación oculta del gobierno podría problemas. ´ La dada 29,1% del PIB «en negro» Tarragona es la provincia de Catalunya con el mayor índice estimado de economía sumergida, llegando a superar el 29% de su PIB, según los datos de GESTHA. La cifra está muy por encima de las medias catalana y española: 22,3% y 23,3% respectivamente. Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com redaccio@indicadordeeconomia.com maquetacio@indicadordeeconomia.com Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 NOTA Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Comercial i Administració: D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de comercial@indicadordeeconomia.com desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Director General: FELIP GUSPI BORI les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades Director: DANI REVENGA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio- Coordinació: RAQUEL PALOMARES nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús Redacció: ANNA POLO, XAVIER SOLÉ, NOEMÍ POLLS, ACN IMPRIMEIX: C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Fotografia: XAVIER JURÍO INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec- Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en Correcció: MÒNICA LÓPEZ LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
  5. 5. 2011 JUNY - 2a quinzena 05 TEMPS D’OPORTUNITATS Casos d’èxitLlaberiaaposta pelsmercats del PERFILnord d’Àfrica Josep Lluís Llaberia, juntament amb el seu germà, Pere Llaberia, porta l’empresa familiar que té elsL’empresa ha decidit internacionalitzar-se seus orígens en unes primeres instal·lacions de reg els anys 1978-per tal d’aconseguir, en un termini de dos 1979, quan la família es dedicava a lagricultura i a la ramaderia.anys, un increment de vendes d’un 20% RAQUEL PALOMARES / MONTBRIÓ DEL CAMP L’empresa es va constituir l’any 1994 a Montbrió del Camp, havia empreses que fessin peces mença en un diàmetre 50-63, i També estan estudiant la possi- una empresa familiar amb dues activitats diferenciades. injectades, precisament perquè tenim peces de fins a diàmetre bilitat d’instal·lar-se a Barcelona, D’una banda, es troba Llaberia Plàstics, dedicada a la fabri- suposa molta inversió en motllos i 200. Només ens queden tres en un termini d’un any o any i cació i comercialització de peces de polietilè per a conduc- i maquinària, i és arriscat, però mides més grans, que comple- mig, ja que «el 50 per cent de la cions, subministres i instal·lacions de canonades. I, de l’al- - empreses com la nostra, familiars, mentem amb la gamma de mani- feina d’instal·lació i obra hidràuli- tra, Llaberia Obra hidràulica, dedicada a la gestió integral amb ganes de tirar endavant ho pulats», explica Llaberia. ca prové d’allà», diu Llaberia. La d’instal·lacions hidràuliques, per als sectors agrícoles, s vam fer». De fet, al principi, es feia tot seu central, situada a Montbrió industrials i també obra civil. El seu radi d’acció comercial és amb manipulat, fins i tot els dià- del Camp, compta amb 8.500 nacional (en un 75 per cent) i internacional i, a aquest últim, n El secret de l’èxit metres més petits «soldant els metres quadrats, dels quals 3.000 hi estan dedicant cada vegada més esforços. trossos de canonada per fer la pertanyen a la nau de producció; La diversificació figura, però suposava uns costos 3.500 a la botiga; i la resta, 2.000 En temps de crisi, les empreses gràcies a les seves noves certifica- de personal molt importants», metres quadrats, a oficines,que surten endavant són les que cions. Llaberia diu que «a Europa en l’àmbit de la explica Josep Lluís Llaberia. «A magatzem i sales de reunions.saben avançar-se als esdeveni- del Est , hi tenim clients i està fun- fabricació, amb una Espanya no hi havia peces injecta-ments. Josep Lluís Llaberia, di- cionant. El producte té qualitat i gamma de productes des, i les manipulades venien de El repterector general de Llaberia el preu del transport no incideix Noruega», afegeix. LogísticamentPlàstics, explica que «nosaltres ja gaire en el preu de la peça». A molt àmplia i de era complicat; per això vam deci- Consolidar lesfa més de dos anys que ens vam França, on el polietilè no està qualitat, així com la dir incorporar una màquina, i marques de qualitat imoure per tal d’internacionalit- gaire desenvolupat, perquè tre- més tard, amb la demanda, vanzar-nos». I amb el suport d’AC- ballen amb fossa dúctil, «volem innovació per al sector passar a ficar-ne més. els mercats exteriorsC1Ó, han mantingut contactes i incorporar-hi una persona, ja que del medi ambient i ara A Espanya, actualment, la factu- per incrementarhan participat en fires al nord pot ser un bon client», afegeix també de la salut ració amb tema de manipulats id’Àfrica, concretament a Algèria, Llaberia. grans diàmetres és alta, «per les vendesTunísia i el Marroc, tot i que «les obres de dessaladores que utilit-revoltes que hi ha hagut han atu- La força de la injecció Però tot s’ha de mirar a llarg zen canonades molt grans, per Quant a la innovació, l’empresarat el mercat una mica». «Engu- Una de les claus del Grup termini, assegura el director ge- submarins i per la química, un està intentant introduir unaany hauríem incrementat un 15 Llaberia és la diversificació, dins neral de l’empresa, perquè «el sector que, per sort, no deixa d’in- modalitat nova de soldadura, jun-per cent les vendes, però ara hau- de l’apartat de fabricació. L’a- consum a Espanya és molt petit i vertir-hi, i és molt important a tament amb una multinacionalrem d’esperar un any o dos més», partat que suposa més inversió i per amortitzar els motllos necessi- Tarragona», tal i com explica el Suïssa, que és la soldadura de plàs-assegura Llaberia. Però el més dificultat per a Llaberia Plàstics és tes mercat exterior i alhora fer director general de Llaberia tics tècnics. «Es tracta del plàsticimportant és que l’equip estigui la injecció (peces sense soldadu- una gamma molt àmplia». Plàstics. Són proveïdors de totes PVDF per a aplicacions farmacèu-implicat en la feina d’internacio- ra, de polietilè), però també és el L’activitat d’injecció suposa un les químiques de la zona, per la tiques, que resisteix qualsevolnalització perquè «no depèn que els diferencia de la com- 20-25 per cent de la facturació qual cosa han decidit instal·lar un tipus d’àcids i temperatura, fins anomés d’un departament, sinó de petència. Josep Lluís Llaberia total de l’empresa, i el 15 per cent centre d’immediatesa i de servei 140 graus, amb el qual no es notatots», afegeix. parla dels inicis; «a Espanya, quan d’aquesta activitat està orientat a al Polígon Francolí de Tarragona, on s’uneix una peça amb l’altra», nosaltres vam començar-hi, no hi l’estranger. «La peça base co- que obrirà a finals de juliol. explica Josep Lluís Llaberia. Anàlisi dels mercats Tenen la tecnologia i la gent for- Aquests mercats potencials, ex- mada per fer aquest tipus de sol-plica el director general de dadura sense rabades i està tenintLlaberia Plàstics, tenen necessitat FITXA TÈCNICA molt bona acceptació, i la idea ésde depuració i potabilització d’ai- que entrin en la medicina. Any de fundació:gües, però també de subministra-ment, que és el primari, per a l’a- 1994 Reclamacionsgricultura, obra civil i abastiment Treballadors: Josep Lluís Llaberia reconeixlocal. Argèlia i Tunísia, per la 85 que l’activitat productiva no ésinfluència italiana, «coneixen el Infraestructures: fàcil en aquest país, en granmercat del polietilè, ja està intro- Nau de 5.500 m2 i 3.000 m2 mesura per les traves administrati-duït i és més fàcil entrar-hi amb de nau de producció ves, i assegura que «les lleis gravenels nostres productes». les activitats productives i no les Facturació 2010: Pel que fa al Marroc, d’influèn- especulatives -que tants malde- 11 milions d’euroscia més italiana, «es basen més en caps els han donat- impossibilitenPVC i obra pública, amb fosses, i Inversió 2010: el nostre desenvolupament fu-estan interessats en el producte, 400.000 euros tur». I és que, a l’hora d’adquirirperò la logística, maquinària i Activitat: maquinària, explica Llaberia,coneixement del producte és Fabricació i comercialització «hem de pagar un impost deencara insuficient; és un mercat de peces de polietilè i gestió l’IAE de la suma de les potènciesmés a llarg termini», assegura integral d’obra hidràulica. d’aquesta maquinària, tot i queLlaberia. Però no obliden el mer- no l’estiguem utilitzant al cent percat europeu, més a curt termini, cent».
  6. 6. 6 2a quinzena - JUNY 2011 ACTUALITAT Empresa Reus, capital de l’emprenedoria FiraReus va acollir les IX Jornades d’Emprenedoria i els VIII Premis Reus a la Creació d’Empreses RAQUEL PALOMARES / REUS ressants com: «els directius de pri- taula rodona en la qual represen- mera es rodegen de gent de pri- tants de diferents empreses de laLa capital del Baix Camp ha cele- mera, i els directius de segona, es zona, de diferents sectors, expli-brat aquest mes les IX Jornades rodegen de gent de tercera, per caven les seves experiènciesd’Emprenedoria amb la voluntat semblar de primera», perquè és envers aquest tema.de promoure l’esperit emprene- més fàcil dirigir mediocres. I va Els participants de la taulador i entreveure un futur per a les classificar els treballadors en dife- rodona d’internacionalitzacióempreses, en què les oportuni- rents grups i percentatges. En van ser: Josep M. Boncompte,tats siguin el punt de partida. qualsevol organització, explica, hi Ceo d’Orexport (alimentació);Empresaris d’èxit van compartir ha un 18 per cent de «motiva- Gerard Casas, director general deexperiències amb l’auditori, i tors» (que s’han de cuidar); un Síndar (fusta); Margarida Colet,nous emprenedors van agafar el e 60 per cent de «vegetators» (que directora del departament d’ex-relleu de la mà dels Premis Reus s’han de motivar); un 22 per portació de Llaberia Plàsticsa la Creació d’Empreses. cent d’«amargators» (que s’han (plàstics); i Albert Collado, advo- d’aïllar) i dins d’aquests, un 6 per cat soci de Garrigues (assessoria El passat 9 de juny, a la Fira- cent de «saboteators». jurídica i tributària).Reus, va tenir-hi lloc una nova Diferents àmbits, però unedició de les Jornades d’Empre- mateix objectiu: créixer i tenir La conferència de Marcos Uriarte, durant les IX Jornades XAVI JURÍOnedoria a Reus. Unes jornades Kirubs, guanyadora noves oportunitats de negoci. d’Emprenedoria a la FiraReus.que organitzen conjuntament L’acte va comptar també ambl’Ajuntament de Reus, la Uni- dels VIII Premis la presència d’Antonio Garri- té al capdavant quatre joves El concurs estava obert aversitat Rovira i Virgili, la Cambra Reus a la Creació gues, de la firma d’advocats i emprenedors disposats a revolu- emprenedors de les comarquesde Comerç de Reus, Secot, Reus assessors tributaris Garrigues, de cionar el món de les aplicacions de Tarragona que haguessin ini-Capital de Negocis SCR i d’Empreses la Península ibèrica, que va parlar per a qualsevol sector: turisme, ciat una activitat empresarial oRedessa. de «Noves realitats i noves opor- serveis i, fins i tot, salut, amb professional durant 2010 i tin- La jornada va obrir amb un D’altra banda, el president del tunitats» en un escenari difícil il·lusió, qualitat del servei i creati- guessin un projecte de creacióconferenciant de luxe, Marcos Grup Pharos va parlar de les com l’actual. vitat. d’empresa per iniciar el 2011. EsUrarte, president del Grup «patologies organitzatives», tan La societat Ànims ha estat guar- van inscriure un total de 55 per-Pharos, que, amb unes qualitats importants de diagnosticar a El futur passa per la donada amb el segon premi, una sones per optar als premis, de lesde gran orador i una presentació temps, abans d’una «autòpsia», innovació i la tecnologia innovadora botiga en què els quals 29 eren de Reus.del més entretinguda, va fer gau- que és, evidentment, el diagnòs- Durant les IX Jornades d’Em- malalts oncològics poden trobar I no és per a menys, ja que elsdir el públic parlant de «Cignes tic perfecte, assegura. També va presaris de Reus es van lliurar els tots els productes que necessiten guanyadors del primer preminegres, efecte Llucifer i oceans parlar de la necessitat d’innovar i guardons dels VIII Premis Reus a al llarg del seu tractament. I el ter- han rebut 5.000 euros; el segonblaus», o el que és el mateix, va enfrontar-se als problemes, d’a- la Creació d’Empreses. L’em- cer premi ha sigut per a Zip premi ha obtingut 2.000 euros; iparlar de reptes i oportunitats, daptar-se i de «ser únics», crear presa guanyadora va ser la reu- Online Services, que, a través de el tercer, 1.000 euros. A més apartint d’«En quin món vivim?». mercats, ara que el paradigma ha senca Kirubs, ubicada a Tec- la seva web, ofereix a turistes, més, se’ls ha ofert la possibilitatUrarte va convidar els directius canviat. noredessa i dedicada al desenvo- hotels, agències de viatges i a d’ubicar-se en un viver d’empre-de la sala a conèixer el seu nego- I ara que està en boca de tots el lupament d’aplicacions per a empreses en general, la possibili- ses: a Tecnoredessa, a Con-ci, però no des del seu despatx, i tema de la internacionalització Iphone, Ipad, Android i tat de reservar serveis de trans- cactiva de Montblanc o de la Ri-va parlar de la importància dels com a possible sortida davant la Blackberry, així com per a xarxes port de molt bona qualitat (taxis, bera a Flix, amb una bonificaciódetalls a l’hora de gestionar. I va crisi del mercat nacional, la jor- socials com Facebook. Una minibusos, autobusos, etc.) a uns del 50 per cent del preu del llo-argumentar algunes frases inte- nada també va comptar amb una empresa de 15 treballadors, que preus competitius. guer durant el primer any.Els Premis Gaudí-Gresol tornen a reconèixer l’excel·lència REDACCIÓ / REUS Gastronomia; Pilar de Borbón, La gala de lliurament dels en Esport; Bigas Luna, en Arts premis va tornar a ser presen- La cinquena edició dels Escèniques; Mònica Terribas, tada per Núria Solé, periodistaPremis Gaudí-Gresol van tor- en Televisió; Anton Giró, en tarragonina de Televisió denar a repartir les estatuetes Educació; Eudald Carbonell, Catalunya, que va treballar enamb el bust de l’universal en Ciència; i Banesto, en Acció l’àmbit informatiu reusenc enarquitecte reusenc a destaca- Social. els seus inicis professionals.des personalitats del món de Més de 500 personalitats del’empresa, la cultura, el conei- tots els sectors de la societatxement i els mitjans de comu- Més de 500 persones civil de la capital del Baixnicació, entre d’altres. Camp es van aplegar a Foto de família dels premiats als Gaudí-Gresol 2011. XAVI JURÍO Els 10 premiats d’aquesta van assistir a l’acte l’Auditori del Tecnoparc, onedició 2011 dels Premis Gaudí- els Premis Gaudí-Gresol es van recordant els orígens d’aquesta a virtual alcalde en un acteGresol van ser: Antonio de lliurament lliurar per primer cop. iniciativa de la Fundació social de gran participació.Garrigues Walker, en Van ser els últims presidits Gresol i el seu procés de con- Pellicer va acaparar gran partHumanitats; Benedetta Taglia- dels premis al per l’alcalde de Reus dels solidació. També hi era el seu de protagonisme, així com labue, en Arquitectura; José darrers 12 anys, Lluís Miquel substitut al capdavant de que ja és la seva sòcia deManuel Lara, en Lideratge Tecnoparc de Reus Pérez, que encara com a batlle l’Ajuntament de Reus, Carles govern, la líder del PP de ReusEmpresarial; Rafael Ansón, en en funcions es va acomiadar Pellicer, que es va estrenar com Alícia Alegret.
  7. 7. 2011 JUNY - 2a quinzena 07 ACTUALITAT Jove Cambra Internacional La Conferència Europea deixa 2 milions d’euros Supera les expectatives amb 2.200 delegats de 70 països ANNA POLO / TARRAGONA assolir una xarxa en aquests pants gaudissin de descomptes moments de més de 40.000 en més de 80 comerços. Per alDos milions deuros han deixat a membres. Les Conferències sotsdirector de la conferènciaTarragona, i a la seva àrea din- anuals són la trobada de les europea, Gerard Monguió,fluència, els quatre dies de cele- e joves cambres de tot Europa lobjectiu de les jornades erabració de la Conferència Europea que es reuneixen per formar-se fer una «conferència ciutadanade la Jove Cambra Internacional, i escollir els projectes de futur per donar a conèixerun acte anual i itinerant que, des de la Jove Cambra. Tarragona a lexterior i tambéde 1971, quan va tenir lloc a A Tarragona, el programa de tota Catalunya». En aquest sen-Barcelona, no se celebrava a la Conferència Europea ha tit, shan organitzat 16 toursCatalunya. La Conferència es va estat format per 200 activitats, turístics per donar a conèixercelebrar al Palau de Congressos de r amb 48 cursos, la majoria en diferents indrets de la ciutat iTarragona de l’1 al 4 de juny i va anglès, i 16 visites turístiques del territori català. Al Palau detenir una participació de 2.200 pel nostre territori, com la ruta Congressos també hi va haver El Palau de Congressos va acollir la Conferència Europea. XAVI JURÍOjoves emprenedors de 70 naciona- e del Cister, visites a cellers del lloc per organitzar-hi una firalitats diferents. Priorat, al modernisme de zar a Catalunya la Conferència general de Microsoft MIC Reus, a la mateixa Tarragona, daquest any, portant ponents Productivity, va impartir la La Jove Cambra és una asso- entre altres. Les 2.200 persones ‘Els més de 2.000 estrangers de primera línia i ponència «El nou món del tre-ciació no governamental en que van visitar Tarragona es conferenciants nostres per tal ball: Els desafiaments de treba-què joves, de 18 a 40 anys, de van allotjar a la ciutat i a diver- assistents van poder de promocionar-los a fora». La lladors de la informació en untot el món aprenen a assumir sos hotels de la Pineda, un gaudir de 16 tours Conferència es va estructurar món mòbil»; Xavier Espurz,responsabilitats, desenvolupar moviment de gent que va supo- en tres dies, cadascun «dedicat cap corporatiu de la Bancahabilitats directives, compro- sar uns ingressos importants turístics diferents a un dels eixos que el jove dEmpreses de làrea dEspanyamís social i esperit emprene- per a la zona. Amb aquesta pre- emprenedor ha de conèixer i del Deutsche Bank, va donardor mitjançant el desenvolupa- visió, lorganització ja havia sig- pel nostre territori’ poder treballar: el vessant una visió global dels mercats iment de projectes per a la nat un conveni amb empresarial i econòmic, el ves- de leconomia mundial; Joancomunitat, ciutat o societat. lAssociació dHostaleria de amb diversos estands que van sant sociopolític, i el vessant Jubert, consultor de negocis, vaLassociació fomenta les rela- Tarragona per facilitar amb acollir activitats de tast de vins, cultural i de valors», explica explicar la innovació com unacions arreu del món, sinter- tiquets els dinars dels delegats degustacions dolis i presenta- Plassa. actitud de vida; el vicepresi-canvien idees de negoci i es en qualsevol dels 55 establi- cions de productes locals amb El primer dia de la dent del Futbol Club Barce-realitzen transaccions comer- ments de la ciutat i també es va tast. Conferència es va dedicar als lona, Jordi Cardoner, fou con-cials amb membres daltres signar un acord amb Per Josep Plassa, director de negocis i lemprenedoria amb vidat a realitzar la conferènciaJoves Cambres del país i del lAssociació de Comerciants de la Conferència Europea ha diferents ponents de casa nos- «Futbol Club Barcelona (FCB),món, cosa que els ha permès Tarragona perquè els partici- estat «un orgull poder organit- tra. Albert Esplugas, director més que un club» i, finalment, Amadeu Roig, director dIndumix i Millor Jove ‘Repensar-nos el dia a dia de la nostra empresa Emprenedor Creatiu del Món de lany 2006, va explicar com i la innovació com una actitud’ preparar-se per ser un líder. La sociopolítica es va tractar Joan Jubert, empresari i directiu no saben escoltar el client», un duran el segon dia de la con- amb vint anys dexperiència, és ara gran error per Jubert. També cal ferència i va comptar amb la consultor per ajudar els empresa- saber comunicar, vendre, transme- presència de Cecilia Attard- ris, a «repensar la seva empresa» tre il·lusió a lequip... Pirotta, secretària general com resa el seu eslògan, per tal de Un altre element clau per aquest adjunta de la Unió per la posar en valor els seus punts forts consultor és la conciliació laboral i Mediterrània; Pau Garcia-Milà, i qüestionar les claus del seu sec- personal que no ha de ser «la tra- fundador dEyeOs; T.K. tor per trobar línies de treball inno- dicional del treball i feina, sinó que Chalapathy, director de vadores amb lobjectiu de créixer i ha de ser una conciliació de vida, Recursos Humans i Desenvo- millorar els resultats, aportant a la cal integrar-ho tot, no shi val a dir lupament de la Fundació vegada lexperiència i la visió dun vuit hores aquí, tres allà... el repte Vicente Ferrer i Jean Claude director general compromès real- de tots és viure la vida i, per tant, Rodríguez-Ferrara, director de ment amb el projecte. Jubert va ser cadascú ha de tenir el seu pla Comunity Development ponent de la Conferència Europea estratègic per veure com i de quina (ACAF) i Millor Jove Empre- amb «Innovate is an attitude» per manera vol viure i gaudir-la tan des nedor Creatiu del Món de lany tal de potenciar el moment actual joan Jubert,consultor des de www.repensarlatevaempresa.com XAVI JURÍO del vessant professional com el 2007. pel qual passen moltes empreses. personal». La darrera jornada es va Encara que sembli mentida, per de lempresa, «que moltes vega- lideratges... Si es fa en el dia a dia, Finalment, cal també eliminar els dedicar a la cultura i als valors, Jubert, ara és el moment de les des decideix la compra abans de sempre anirà bé». Hem de deixar lladres de temps: el telèfon, les amb el president de la oportunitats: »nosaltres no podem fer-ho només per la percepció que de buscar culpables fora «pensem reunions, no saber dir que no... Fundació per la Cultura de la canviar leficiència del govern, ni li transmet; per tant cal generar que és laltre el culpable, ja sigui el «Cal ser més eficients i compactar Pau i exdirector de la UNES- canviarem els valors del PIB, però percepcions dexcel·lència i liderat- govern, els bancs, el mercat, el en el temps les diferents tasques, CO, Federico Mayor Zaragoza; sí que podem canviar moltes coses ge», explica. client...i això és mentida; tot ha de no es poden contestar els correus el fundador del Teaming, Jil de la nostra empresa i millorar-les» Jubert advoca per repensar-se con- començar per un mateix i, partir electrònics a mesura que es van van Eyle i Susan Moody, direc- va destacar. Per aquest consultor, tínuament lempresa i els seus daquí, es podrà començar a can- rebent i si les trucades em roben tora de Comunicacions de els punts febles de les nostres valors: «és important repensar-se viar» remarca el consultor. massa temps, també les trasllada- Worldreader.org. La Confe- pimes són el baix nivell de formació el negoci quan no sestà malament Cal instaurar el màrqueting a lem- ré a un altre espai del dia... Cal fer rència es va tancar el dissabte a en alguns sectors i el nivell tan perquè, si no, ja és molt difícil dar- presa, «fer coses per al client i, un canvi dhàbits molt diferent per la nit amb un acte de cloenda pobre didiomes que tenim. reglar. Repensar és tenir sempre habitualment, és el que menys es aconseguir que, en menys temps, multitudinari que va tenir lloc Per Jubert, és important veure i lactitud de canvi, de mirar el món, fa a les empreses, ja que moltes puguem fer més...», sentencia l’ex- a la Plaça de braus de canviar la percepció que té el client de saber escoltar, daplicar els són especialistes a produir, però directiu i consultor Joan Jubert. Tarragona.
  8. 8. 08 2a quinzena - JUNY 2011 ACTUALITAT AqüiculturaComerç denguany. La Secretaria Ramon Puig General del Mar del MinisteriUnió dels Vicepresident de la Federació Nacional Espanyola de Pesca de Medi Ambient, Rural i Marí va informar en un comunicatajuntaments que donava per finalitzada la campanya de pesca de tonyinaper impulsar ‘El preu del gasoil és el vermella per la flota de tanca- ment del Mediterrani, després de consumir la totalitat de lael comerç de principal problema de la pesca’ seva quota. Després del tancament de la campanya de tonyina roja, elsproximitat NOEMÍ POLLS / LES CASES vaixells de tancament només po- dran dur a terme operacions de D’ALCANAR REDACCIÓ / TARRAGONA desembarcament, transferència Aquest mes de juliol i agost, els i «engabiament» corresponents Els ajuntaments de Cambrils i dos últims ports de Catalunya, a la pesca afectada amb anterio-Tarragona s’han unit als de Sant Carles de la Ràpita i el de ritat a aquesta data. Segons allòBarcelona, Besalú, el Vendrell les Cases dAlcanar, juntament e acordat en l’àmbit internacio-Lleida, Roses, Solsona, amb pro- amb els de Castelló, comencen nal, la Unió Europea comptagrames de regeneració integral la veda. Durant els mesos de enguany amb una quota dede barris en marxa, per impulsar maig i juny començaran els de 5.756 tones --la meitat de lesla primera iniciativa conjunta a Tarragona. Ramon Puig, vice- quals són per les arts de tanca-favor del comerç de proximitat president de la Federació nacio- ment-- a repartir entre les flotesen els seus nuclis antics. nal espanyola de pesca, és, a s dEspanya, França, Itàlia, Gràcia, L’any 2007 es va constituir la més, des de fa ja 12 anys pes- Portugal, Malta i Xipre. EspanyaXarxa Barris amb Projectes, una cador de les Cases dAlcanar. té drets per a 2.411 tones, aixòplataforma amb tots els munici- Segons Puig, «després de 3 és un cinc per cent menys quepis que tenien en marxa progra- anys dins la Federació, els pro- n lany anterior. La temporada vames de regeneració integral, blemes de la pesca segueixen arrencar el passat 15 de maig ibeneficiaris dels ajuts de la Llei sent els mateixos». s’ha clausurat aquest 15 de juny.de barris i amb l’objectiu de Els vaixells de pesca de tonyi-compartir experiències. En la Aquests problemes són lele- na roja del Grup Balfegó hanxarxa, s’hi han integrat 470 pro- vat preu del gasoil, l’estricta nor- tornat a port després dhaverfessionals de municipis de convo- mativa a la Unió Europea i la completat la seva quota de pes-catòries posteriors. competència dels països de fora ca en «un temps rècord», cosa la Unió amb una legislació molt que la companyia, amb seu a Nova campanya més permissiva. «Aquestes són lAmetlla de Mar considera «un D’aquesta xarxa es van impul- les seves grans preocupacions i clar indici de la recuperació desar una sèrie de subxarxes que impediments perquè el sector l’espècie». Els quatre vaixells deagrupen característiques comu- avanci», explica Puig. Ramon Puig explica que l’esforç pesquer s’ha reduït un 50%. CEDIDA pesca que operen pel Grupnes. La primera que es va crear va Laltra cara de la moneda és Balfegó (La Frau Dos, Tío Gelser la de nuclis antics que acaba lèxit amb què sha tancat la Espanya es troba entre els fraries arriben a més de 300 per- II, Leonardo Brull II i Gepus)d’iniciar la campanya «Barris campanya de pesca de la tonyi- cinc països de la Unió Europea sones que es sumaran a les ses- han completat la quota de pescaantics, molt per descobrir, molt na roja, de la qual a lAmetlla hi juntament amb França, Itàlia, sions plenàries per debatre el de tonyina roja que tenien assig-per oferir», la primera iniciativa ha quatre de les sis llicències i Portugal i Grècia, amb major futur de la pesca de baixura. Un nada per a aquest any i hanimpulsada pels municipis que en que sha tancat aquest 15 de litoral de costa disponible i futur que passa per lelecció dels comunicat al Ministeri de Mediformen part, amb lideratge de juny, després de consumir la major nombre de recursos nous representants «amb ganes Ambient i Medi Rural Marí quel’Ajuntament del Vendrell. totalitat de la seva quota abans dedicats a la indústria pesquera, de lluitar per les mateixes di- han finalitzat la seva activitat La campanya, amb la col·labo- dhora. fins fa poc. Però, amb lactual ficultats», segons explica lactual pesquera voluntàriament.ració de les associacions de crisi, el sector també ha vist reta- vicepresident de la federació.comerciants de cadascun dels llades les ajudes per part del L’estricta normativa Futur per a la tonyinamunicipis participants, consisteix Ministeri. De fet, des de 2004, Tot i la complicadaen el sorteig de bosses de la com- sha reduït en un 15,4 per cent Però davant la difícil situaciópra amb rodes que duran el lema de la Unió Europea i la capacitat de pesca de la flota que viu el sector de la pesca, situació, s’augurade l’acció. Els compradors espanyola i, des de 2008, la Ramon Puig es mostra satisfetrebran números per participar la competència de renda de la pesca ha disminuït del sorprenent èxit de la pesca un bon futur peren el sorteig de la bossa segons el un 25 per cent. de la tonyina roja i el bon futursistema triat per cada municipi, fora de la Unió, les Tot i que els preus del mateix que saugura en aquest tipus de la tonyina rojabé siguin rasca-rasca o lliurament altres preocupacions peix, segons Puig, no shan vist pesca. Una captura que, ade butlletes. Els ciutadans rebran gaire afectats, ni tampoc la lAmetlla de Mar, centra laparticipacions pel sorteig per quantitat de captures, sí que el major part de llicències. El prin- «Labundància de tonyina hacada compra que realitzin entre La Federació Nacional de preu del gasoil, principal fre cipal motiu daquest èxit de permès pescar la quota en tanel 15 de juny i el 15 de juliol. En Confraries de Pescadors agrupa econòmic del sector, continua campanya és la crisi per lacci- sols 19 dies, dels 30 disponibles,total es repartiran 1.565 bosses als 225 Confraries de Pescadors sent molt elevat. «Si el 2003 es dent nuclear a Japó, ja que tot i que la flota ha hagut devuits municipis participants: el que representen aproximada- pagaven 20 cèntims de gasoil aquest país és un dels principals romandre amarrada al port iVendrell, Cambrils, Tarragona, ment 13.000 embarcacions, actualment sha gairebé tripli- proveïdors de tonyina i alhora sense treballar vuit dies pel malBarcelona (el barri de la principalment dedicades a la cat», assegura el vicepresident consumidor. Ara shan obert les temps amb què sha desenvolu-Barceloneta), Besalú, Lleida, pesca de baixura. Els afiliats de que, a més, recalca que, a una portes de l’exportació a països pat la campanya», ha informatRoses i Solsona. A la campanya hi les Confraries són petits arma- confraria com la de les Cases ja com Espanya, en no poder-se el mateix Grup Balfegó. A més aparticipen 694 establiments de dors i pescadors, així com maris- han plegat dues embarcacions comercialitzar la tonyina de li- més, es dóna la circumstànciatota Catalunya. cadors, que representen una més. lla. que lesforç pesquer sha reduït La dinamització del comerç de xifra superior als 45.000. Les Per continuar plantant cara a A lAmetlla de Mar es concen- un 50 per cent, ja que «nomésproximitat és una de les prioritats Confraries de Pescadors i la Fe- tots els problemes que es plante- tren les quatre llicències per cinc vaixells (quatre dells dede tots els nuclis antics, per això deració Nacional estan recone- gen al sector, aquest proper mes pescar aquest tipus de peix, de lAmetlla del Mar) han aconse-s’ha creat aquesta campanya que gudes per la Llei de Pesca de febrer se celebrarà la XIX les sis que hi ha a tot Catalunya. guit capturar enguany, enté com a objectiu ajudar que els Marítima de lEstat com les Or- Assemblea Nacional de Això fa que el sud sigui un punt menys temps, en la mateixanuclis antics recuperin la centra- ganitzacions amb més implanta- Confraries de Pescadors que important de subministrament zona -el calador balear- unalitat comercial que sempre han ció al litoral espanyol, per la reunirà prop de 250 patrons i daquest peix, tant valorat al quantitat de tonyina similar a latingut i tornin a ser un referent seva tradició i importància vicepatrons amb dret a vot, que, Japó. De fet, aquest 15 de juny es que van pescar 11 vaixells lade la vida social dels municipis. actual. sumats als secretaris de les con- dóna per tancada la campanya temporada 2011».

×