SlideShare a Scribd company logo
1 of 133
Direcció de Producció i
     Operacions I
Tema III: Disseny i Planificació de
            Processos
Disseny i anàlisi de Processos
1. Hem de definir el Producte
2. Hem d’analitzar el Producte
  •    Diagrama Gozinto
  •    Estructura del Producte
3. Prendre decisions de procés (com fer-lo)
  •    En funció de les característiques tant del
       producte com de la demanda
Diagrama Gozinto d’un Tricicle
Tipus de Producció
 Característiques           Per Projecte                “Taller”                   Línia
                                                   Molt variat. Lots o        Poc variat i sèries
     Producte                    Únic
                                                        unitari           llargues o molt llargues
                        Complex, amb inici i      Molt variat. Diferent     Definit i estable per
      Procés
                              final                per cada producte          cada producte
                        La seva localització és   Localització per grups Localitzats i organitzats
  Llocs de treball
                               variable                 funcionals          segons el procés
                                                   Llarg. Hi ha esperes
Termini de Producció            Llarg                                        Relativament curt
                                                        entre llocs
                             Basada en la
                                               Control d’avançament
                       coordinació i orientada                         Basada en compliment
      Gestió                                   del treball. Fixació de
                        al control de costos i                            d’uns Programes
                                                     prioritats.
                               terminis
                                                  Fabricar motores de
                                                                           Cadena de muntatge
     Exemple               Construir un iot         neteja vidres de
                                                                            d’electrodomèstics
                                                        vehicles
Tipus de producció (casos i exemples)
Producció contínua
Cas particular de la Producció en línia:
•El flux de producció es continu (grans quantitats de pocs articles)
•La gestió de la Producció es basa en assegurar el funcionament sense
aturades del “flux” del Procés, mitjançant un correcte Manteniment (alta
automatització)
•Exemple: Fabricació de galetes, fabricació de paviment ceràmic, fabricació de
paper, planta d'embotellar,...

Producció per projecte (unitat singular feta a mida)

                                              E   I       K       N



          a     A        B       C            F       G       L       W


                                                                      Final
                                              D   H       J       M

                Activitat/Tasca a realitzar
Producció tipus taller (Job Shop)      PROGRAMA DE TREBALL
                                                                          DATES

                      Lloc de treball     3    4        5             6       7           8   9   10   11

                               M



                               N


                               H

                               Q


                               R


                               S


                                                            Termini Fabricació = 12
Els llocs “funcionalment” iguals s’agrupen.
Distribució en planta d’un taller funcional.         M                N               R

                                                         J                Q               K

                                                    H             S               L
Producció en línia
                           PROGRAMA DE TREBALL

                                          DATES

Lloc de treball    3   4    5    6    7       8   9   10   11

         E



         F


         G


         E


         H


         G
Tipus de producció segons demanda
Tendència actual
• Producció en línia. El flux de treball no
  retrocedeix
• Terminis de fabricació el més curt possible per
  apropar-se el més possible a la producció sota
  comanda
• Reduir els estocs de tot tipus
Reenginyeria de processos
Diagrames de Procés
• Representacions gràfiques que descriuen un
  procés productiu. Fan servir uns símbols
  estàndard:
          Operació: Modificació de les característiques físiques o químiques
          del producte (inclús un muntatge o desmuntatge)
          Transport: Moviment d’un objecte d’un lloc a un altre (intra o inter
          seccions productives)
          Magatzematge: Guardar o protegir un objecte contra el seu trasllat
          no autoritzat
          Inspecció: Examen d’un objecte per la seva identificació o control
          d’alguna de les seves característiques o propietats
          Demora o espera: Quan les condicions que envolten un objecte
          impedeixen la següent acció prevista a fer amb ell
Exercici de Millora de Processos 1
Exercici de Millora de processos 2
RECERCA D’OPORTUNITATS

   Observar

 Analitzar

 Simplificar

 Estandarditzar
EL VÍDEO COM EINA DE TREBALL

• Per la OBSERVACIÓ del treball

• Per l'Anàlisi CRÍTICA I CREATIVA dels mètodes

• Per l'Apreciació DE LA ACTIVITAT i la VALORACIÓ
  dels temps

• Pel REGISTRE formal del mode operatiu
DISTRIBUCIÓ EN PLANTA
DISTRIBUCIÓ EN PLANTA                                                                       DATA:
SECTOR DE ANÀLISI:____________________________________________ ANALISTA:_______________     _____________

ARTICLE:   _________________________________________________________ FASE:_______________   FULL:_______
OPERACIÓ:_______________________________________________________________________________    DE:   _______
LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I
               MALBARATAMENT
• Els treballs amb plusvàlua només ocupen una
  petita part del procés de treball
                                            Procés de treball:




                                                                            Treball
 Treball amb plusvàlua: (afegeixen valor)            Treball amb             amb
                                                    malbaratament          plusvàlua
 “Activitats mitjançant les quals el                   a la vista
 producte obté un valor addicional”

 “La part d’una activitat per la qual
 el client està disposat a pagar”                               Treball amb
                                                            malbaratament ocult
LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I
             MALBARATAMENT
• Alguns malbarataments estan a la vista . . .
                                      Procés de treball:




Malbaratament:                                 Treball amb
                                              Malbaratament                 Treball
                                                 a la vista                  amb
“Part del treball que no es                                                plusvàlua
necessari per agregar una plusvàlua
(augment del valor) a un producte”
                                                               Treball amb
                                                           malbaratament ocult
LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I
        MALBARATAMENT
... I altres tipus de malbarataments estan més
aviat ocults              Procés de treball:




                             Treball amb          Treball
                            Malbaratament          amb
                               a la vista        plusvàlua




                                     Treball amb
                                 malbaratament ocult
REDUCCIÓ DEL TEMPS QUE NO
              PRODUEIX PLUSVÀLUA
• La reducció de la part del temps en que no es
  produeix plusvàlua, redueix el temps del procés
    Exemple
Abans : Temps de procés total = 180 min.                     Després : Temps de procés total = 90 min.
       Amb plusvàlua    Sense plusvàlua                          Amb plusvàlua       Sense plusvàlua
     Soldar femella       aixecar material
                          col·locar la peça a l' utillatge

 Puntejar, col·locar
                         Treure peces (60 unitats) de la cinta de
massilla de segellat     Transport i col·locar peça a l' utillatge

         puntejar

                          Treure peces (60 unitats) de la cinta de
                          Transport i col·locar peça a l' utillatge



   soldar presoner

                          pulmó de material
BUSCAR EL MALBARATAMENT A LES
            OPERACIONS
Visita al lloc de treball i detectar “Oportunitats”:
   –   Complexitat i dificultat
   –   Estandardització i Industrialització
   –   Desplaçaments
   –   Moviments del cos
   –   Càrregues físiques
   –   Mètode i mitjans: eines i útils
   –   Ordre i neteja
   –   Peces en procés i manutencions
   –   Aturades, esperes, inactivitats

Comparar amb altres llocs.
RECERCA D’OPORTUNITATS


 Observar

    Analitzar

 Simplificar

 Estandarditzar
LA MILLORA D’OPERACIONS PER SEPARAT NO SEMPRE CONDUEIX A LA MILLORA DEL
                       PROCÉS EN EL SEU CONJUNT
LA MILLORA DEL PROCÉS EN EL SEU CONJUNT REQUEREIX DE LA ANÀLISI DE LES
                             OPERACIONS
DIVIDIR EN ELEMENTS
ANÀLISI DEL PROCÉS
                      BALANÇ                         D      Dist.   Temps
                              ACTUAL
                MÈTODE
                              PROPOSAT
                    ECONOMIES




Magatzem
Transport
Inspecció
Operació


Demora      Dist.
                                DESCRIPCIÓ AMB DETALL                      IDEES




                                                        A On?
                                                        Quàn?
                      Temps




                                                        Com?
             m




                                                        Què?
                                                        Qui?
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
ACTITUD INTERROGATIVA
Què?      De què es tracta? Quina es la fi o l’objecte? Per què?
          - Resultats al treball
          - utilitat de l’element de treball
Qui?      Qui ho fa? Per què?
          - qualificació de l’executant (normal, insuficient), superior?
          - càrrega de treball (normal, insuficient) ¿elevada?
          - A part de les tasques (disperses, molta especialització)
Quan?     Quan es fa?
          - ordre dels elements del treball
          - instant en que l’element és executat
A On?     A on es fa? (d’acord amb T.P.) per què?
          - precol·locació dels materials
          Cóm és realitzat? per què?
Cóm?      - matèria primera (naturalesa – forma - dimensions) convenients?
          - màquines útils, eines (màquina adaptada, eina, convenients o
             suficients?

                           ¿Per què?
ANÀLISI DE CICLES ACOPLATS
DIAGRAMA DE ACTIVIDADES SIMULTANEAS                                                           FECHA:


                persones i màquines
SECTOR DE ANÁLISIS:___________________________________________ ANALISTA:_______________
ARTÍCULO: _________________________________________________________ FASE:_______________
OPERACIÓN:______________________________________________________________________________
                                                                                              _____________

                                                                                              HOJA:_______
                                                                                              DE:   _______

1              Càrrega % .......2           Càrrega % .......3           Càrrega % .......4                   Càrrega % .......
RECERCA D’OPORTUNITATS


 Observar

 Analitzar

   Simplificar

 Estandarditzar
PREVENCIÓ DEL MALBARATAMENT
• Per detectar malbaratament, al procés de
  producció, es fan algunes preguntes crítiques
  CATÀLEG DE PREGUNTES


• “Quantes tasques de les realitzades son necessàries
  imprescindiblement per la producció?”

• “Quantes tasques son necessàries per augmentar el valor
                                                            “Tot el que no incrementa el
  i no només incrementen els costos?”
                                                              valor es malbaratament”
• “Quantes tasques realment tenen a veure amb el que el
  client veu i que és important per ell?"
FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS
              DE MILLORA
La complexitat
   – Es fa difícil "memoritzar" el mètode
   – La observació en el "vídeo" requereix rebobinar moltes
     vegades
   – El procés rarament es repeteix.

L’artesania, tocs i retocs
   – Només un operari expert pot fer la tasca.
   – L’acabat requereix un "toc“
   – Per avançar en el procés s’ha de "retocar"
       • Sistemàticament la peça
       • Periòdicament l’útil
FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS
             DE MILLORA
Lo pesat i incòmode
  – Es valoren coeficients de majoració superiors al 15%
  – Es requereixen esforços "estàtics“
  – Es produeixen moviments de
     • Girar tronc
     • Avançar tronc
     • Ajupir-se
  – Es treballa amb distàncies que surten de les taules de
    temps predeterminats
  – Els desplaçaments
  – Carregar caixes, omplir caixes, moure caixes
FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS
             DE MILLORA
Eines / Útils Antiproductius
  – APRETADORS AMB CARGOL
  – CARGOLS
  – POLIPASTOS
  – MARTELLS, MACES
  – LLIMAS
  – MOLES
  – L’HOME (EN CERTS CASOS)
ELS MOVIMENTS QUE AFEGEIXEN
          DESPESA
 AFEGEIXEN   NO AFEGEIXEN      PODEN       NO FER
   VALOR         VALOR      SUPRIMIR-SE     RES

  MUNTAR                       BUSCAR     ATURADA

 COL·LOCAR                     TROBAR     DESCANS

 UTILITZAR                  SELECCIONAR
              DESMONTAR
                             SOSTENIR
              CONTROLAR

                AGAFAR

             TRANSPORTAR
               CÀRREGA

             TRANSPORTAR
                EN BUIT

              POSICIONAR

                DEIXAR
RECERCA D’OPORTUNITATS

 Observar

 Analitzar

 Simplificar

   Estandarditzar
TREBALLAR AMB ESTÀNDARDS
Els estàndards es presenten de formes diferents

                                        Exigència de
                                        Qualitat
                           Directriu
                                                       Prescripció
                    Manual


                    Guia               Estàndards           Regla


                                                           Especificació
                   Mètode de treball
                                                        Norma
                                              Escala
                      Instrucció de treball
OBSERVAR ELS ESTÀNDARDS
• A l’empresa existeixen molts exemples
  d’estàndards
Descripció de l’estàndard:   Actualitat:   Grau de coneixement?   Compliment de l’estàndard?
ELS ESTÀNDARDS SON LA BASE PER
           MESURES DE MILLORA

CATÀLEG DE PREGUNTES


                                      si   no

  1 Existeix un estàndard?                         Només en el cas que
                                                totes les preguntes s’hagin
                                                    respost amb “si”, es
  2 Està actualitzat l’estàndard?
                                                   pot valorar el procés.

  3 Coneix el personal l’estàndard?
                                                Sense estàndards no hi
  4 Es treballa segons l’estàndard?                 ha MILLORES!
ELS ESTÀNDARDS ASSEGUREN LES
                 MILLORES
Sense estandardització tota millora se'n va en fum

ESTANDARDITZACIO COM ASSEGURANÇA




                                                      Millora
       Estandardització

                          “Cunya estàndard”




                                              Temps
ESTANDARDITZAR
FULL D’ANÀLISI D’OPERACIONS                                                                                         DATA:
SECTOR D’ANÀLISI:_____________________________________________ ANALISTA:_______________                             _____________

ARTICLE:        _________________________________________________________ FASE:_______________                      FULL:_______
OPERACIÓ:_______________________________________________________________________________                            DE:    _______
                    ELEMENTS DE LA OPERACIÓ                                                                CROQUIS
 Nº             DESCRIPCIÓ                   T   FREC    TT   K(%)   TE
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____
___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____

        TOTAL OPERACIÓ                                  _____ _____ _____

                      EIENES / ÚTILS / MITJANS                                                       MATERIALS / PECES
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
_____   ________________________________________________________________    _____   ________________________________________________________________
Exercici de Millora de processos 3
Exercici de Millora de processos 4
Mesura del Treball
• Es disseny d’una operació es composa de:
                        Disseny
                        Operació



                Mesura         Estudi de
               del Treball     Mètodes

  1.   Per cada activitat determinem el millor mètode
  2.   A continuació mesurem el temps real
Estudi de Mètodes
• Una Operació es pot descompondre en diferents
  Elements i aquests es poden descompondre en
  Micromoviments.
• Per dissenyar i analitzar Operacions es fan servir
  diferents tipus de Diagrames d’Activitats
  Simultànies:
   – Diagrames Home – Màquines (Per analitzar el treball
     d’un home amb una o vàries màquines)
   – Diagrames Bimanuals (per analitzar els
     Micromoviments)
Diagrames Home - Màquina
Diagrames Bimanuals
           Ma esquerra                            Ma dreta
Mètode actual            Símbol        Símbol         Mètode actual
1 Arribar al cargol       D   D             Inactiva

2 Agafar el cargol        D   D             Inactiva

3 Subjectar el cargol     D   D             Agafar l’anella

4 Subjectar el cargol     D   D 
                                                    Col·locar l’anella al
                                                    cargol
   = operació;  = transport;  = inspecció; D = demora;  = magatzematge
Diagrames Home – Màquina (1ª Etapa)
1. Observar l’operació i descompondre en
   elements
2. Determinar el temps que correspon a cada
   element
3. Situar ordenadament, i a escala de temps els
   elements que corresponen a cada Home o
   Màquina en el Diagrama, cuidant de
   començar el cicle del treball en el mateix
   punt per a totes les activitats.
Diagrames Home – Màquina (2ª Etapa)
1.    Classificar tots els elements en:
     1.   Elements de màquina
     2.   Elements manuals a màquina parada
     3.   Elements manuals amb màquina en marxa
2.    Fer-se preguntes sobre cada element per:
     1.   Eliminar tots els elements innecessaris
     2.   Reordenar elements, mirant de passar elements amb
          màquina parada a fer-se amb màquina en marxa
     3.   Combinar elements
     4.   Simplificar elements
     5.   Incrementar la velocitat de la màquina fins el seu óptim
Exemple 5
• Un operador d’un forn pot carregar-lo en dos
  minuts i descarregar-lo en un minut.
• Existeixen dos forns disponibles i el seu temps de
  funcionament automàtic és de 4 minuts.
• Volem construir un Diagrama Home-Màquina on es
  representi l’activitat conjunta del començament
  fins el minut 23.
• Volem conèixer el Temps de Cicle en situació
  estable, així com el temps mort de l’operari i de la
  màquina.
Exemple 5: Solució
Temps en dècimes                          Cicle Arrancada
de minut en aquest                        No es repeteix
cas


  Estabilització
  al minut 9
                                          Primer Cicle Estable
                                          Dura 7 minuts i
                                          s’anirà repetint

                                          Segon Cicle Estable
                                          Igual que el primer
Destaco els temps
morts de l’operari
i les parades de
màquina
Exemple 5: Solució
• L’estabilitat del Sistema arriba el minut 9
• El temps de cicle estable dura 7 minuts:
  – Temps de descàrrega Forn 1:    1 minut
  – Temps de càrrega Forn 1:       2 minuts
  – Temps mort de l’operari:       1 minut
  – Temps de descàrrega Forn 1:    1 minut
  – Temps de càrrega Forn 1:       2 minuts
• El temps mort de l’Operari es un minut per
  cicle i el de la màquina es zero.
Estudi de Temps
• Objectius:
  – Conèixer el temps necessari per fer cada unitat.
  – Determinar les necessitats de ma d’obra per fer
    una producció objectiu
  – Planificar els terminis de lliurament possible per
    una comanda
• Sempre s’ha de fer primer l’anàlisi dels
  mètodes de treball
Sistemes d’Estudi de Temps
1. El cronometratge
2. El mostreig del treball
3. Els sistemes de temps predeterminats
  •   Sistema M.T.M.
  •   Work Factor
Cronometratge
• Està pensat per operacions de cicle curt i
  repetitives
• L’analista observa de manera continuada i
  directament la operació i la descompon en
  elements
• Amb un cronòmetre mesura el temps i pren
  nota del ritme amb el que es realitza l’activitat
• Quan l’analista te suficients lectures es
  defineix el temps destinat a la operació
Elements d’una operació
• Un element es una part essencial y definida
  d’una operació que te un principi i un final
  definits i pot està compost de diversos
  micromoviments
• Els elements poden ser:
  – Regulars: Apareixen sempre que fem la operació
  – Freqüencials: Apareixen 1 vegada cada n vegades
    que fem la operació
Tipus d’elements
• Els elements també es poden classificar en:
  – Màquina: Els que realitza una màquina sense que
    l’operari l’atengui
  – Manuals: Els que realitza l’operari. Poden ser
     • A màquina parada: La màquina no fa cap feina útil
       mentre l’operari realitza l’element
     • A màquina en marxa: L’operari realitza l’element
       mentre la màquina fa un treball útil
• Un cop identificats els elements i classificats
  es mesura el temps i l’activitat
Mesura del Temps
• Assumim que el temps emprat depèn de
  l’activitat (ritme de treball), de manera que
  – T x A = constant
  – To1Ao1 = To2Ao2 = To3Ao3 = Tn An
• El temps es mesura en:
  – Segons (Cronòmetres sexagesimals)
  – Deumil·lèsimes d’hora (Cronòmetres d’hora
    decimal)
  – 1 segon equival a 2,7oo (deumil·lèsimes d’hora)
Escales d’activitat
• Es fan servir tres escales d’activitat, per les
  que es defineix el ritme d’activitat màxima,
  normal i d’inactivitat:
   – Escala Centesimal Americana (0 - 100 – 140)
   – Escala de Bedaux (0 - 60 – 80)
   – Escala Centesimal Europea (0 - 100-133)
Activitat normal
• L’activitat normal es defineix per l’OIT com la
  que pot fer un operari mig a ritme ni ràpid ni
  lent segons les característiques de la tasca
• L’OIT dona també exemples i tècniques per
  mesurar-la:
  – Caminar en terreny pla : 4,8 Km/h
  – Repartir 52 cartes en 4 piles : 30 segons
• A la pràctica les activitats mesurades per
  cronometradors experts varien ±4%
Càlcul del temps normal
• Tenim N observacions de cada element,
  cadascuna amb un temps observat Toj i una
  activitat observada Aoj
• Sabem que s’hauria de complir que To1Ao1 =
  To2Ao2 = ··· = TojAoj = TnAn
• Fem la mitjana dels productes dels temps i les
  activitats observades i tindrem
Suplements
• Per a cada element hem d’afegir uns
  suplements (K) sobre els temps normals per
  preveure el cansament, les necessitats
  personals, la penositat de la feina, etc
• L’OIT publica unes bases de dades que ajuden
  a fixar aquests suplements a afegir als temps
  normals, per exemple
            Suplement               Homes   Dones
            Fatiga base              4%      4%
            Necessitats Personals    5%      7%
            Treballar dret           2%      2%
Temps Tipus i Temps de Cicle
• El Temps Tipus per cada element i serà:
  – Tti = Tni (1+Ki)
• Per calcular el temps que afegeix cada
  element al temps total de la operació (Temps
  de Cicle de l’Element) hem de multiplicar el
  Temps Tipus per la freqüència d’aparició de
  l’element:
  – Ci = Tti Fi
Producció Horària Normal
• El Tems de Cicle de l’Operació n serà la suma
  dels Temps de Cicle dels m diferents elements:



• La Producció Horària Normal seria l’inversa del
  temps de cicle
Producció Horària Òptima
• Seria si treballés a l’activitat màxima (escala
  centesimal EUA : 140)
• Si tots els elements fossin manuals, l’únic
  canvi és al càlcul del Temps Normal (Tn). Per
  comptes de Dividir per 100 (An) dividiria per
  140. Per tant Topt=Tn/1,4, Ttopt = Tt/1,4 i Copt =
  Cn / 1,4
• La Producció Horària Òptima seria:
Exemple d’Estudi de Temps 1
• Col·locar una dotzena de llapis a un estoig de cartró
• Cada estoig s’embolica en paper manila ja tallat a mida
  i es fica a una caixa d’embalatge
• Cada caixa d’embalatge conté dues dotzenes d’estoigs
• Per fer un estudi de temps es va descompondre el
  treball en els elements de la propera taula, per els que
  es varen calcular els temps normals en deumil·lèsimes
  d’hora i als que corresponen uns suplements de 5% per
  necessitats personals, 4% per fatiga base i 2% per
  treballar de peu
• Volem determinar la producció horària normal i la
  òptima
Exemple d’Estudi de Temps 1
• Taula de Activitats i temps
Nº Element   Descripció                                            Tnºº
    1        Portar del magatzem A 1.000 llapis                           96
    2        Portar del magatzem B 600 estoigs buits                  108
    3        Agafar de la prestatgeria 200 fulls de paper Manila          95
    4        Omplir l’estoig amb dotze llapis                             35
    5        Embolicar l’estoig amb paper Manila                          26
    6        Ficar dues dotzenes d’estoigs a la caixa                     48
    7        Portar cinc caixes a expedició                           230
Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució)
• Hem de triar la unitat en que treballarem per
  poder homogeneïtzar les dades i calcular les
  freqüències
• Podríem triar llapis, estoigs o caixes, depenent
  de quina unitat sigui més significativa per
  nosaltres
• Triarem l’estoig, per exemple
Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució)
Nº Element     Tni        (1+Ki)     Tti=Tni x (1+Ki)     Fi        Ci=Tti x Fi
     1          96        1,11             106,6        12/1000          1,3
     2         108        1,11             119,9         1/600           0,2
     3          95        1,11             105,5         1/200           0,5
     4          35        1,11               38,9         1/1          38,9
     5          26        1,11               28,9         1/1          28,9
     6          48        1,11               53,3        1/24            2,2
     7         230        1,11             255,3         1/120           2,1
                                                                  Cn= 74ºº Hh




Fent servir l’escala centesimal americana, PHO = 1,4 x PHN = 189,2 Estoigs / Hh.
Copt = Cn / 1,4 = 52,9ºº Hh
Exemple d’Estudi de Temps 2
• S’ha de produir una peça amb un torn
• L’operari col·loca la peça al plat, engega el torn,
  apropa el carro, començar a mecanitzar
  manualment fins que posa l’automàtic i mentre el
  torn mecanitza la peça, l’operari verifica les peces
  anteriors (una de cada deu), deixa la peça acabada i
  agafa una altre nova. Finalment treu la peça del
  plat un cop mecanitzada
• A la taula trobarem les operacions elementals, amb
  els seus temps normals i suplements
• Volem determinar la producció normal i la òptima
Exemple d’Estudi de Temps 2
   Nº   Descripció                                 Tn       1+K
Element
   1     Col·locar la peça al plat                  55      1,13
   2     Posar en marxa el torn                         6   1,13
   3     Apropar el carro                           20      1,11
   4     Començar manualment i posar l’automàtic    44      1,12
   5     Verificar la peça                          31      1,11
   6     Deixar la peça acabada i agafar la nova    18      1,11
   7     Mecanitzat                                 93      1,05
   8     Treure la peça del plat                    30      1,13
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Hi ha elements manuals (M) i de màquina (TM)
• Hem de determinar quins elements manuals es fan
  amb màquina parada (MP) i quins amb la màquina
  en marxa (MM)
• Calcularem CMP, CMM i TM
                   CMP        CMM
                                    TM
                         Cn

• En principi CMM ha de ser menor que TM. Si es el
  cas, Cn = CMP + TM, si no Cn = CMP + CMM i la màquina
  s’hauria d’esperar
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
                                                 Per tots Ci = Tti x Fi
   Nº     Tni        1+ Ki      Tti        Fi       MP           MM       TM
Element
  1       55         1,13      62,2       1/1      62,2
  2         6        1,13       6,8       1/1       6,8
  3       20         1,11      22,2       1/1      22,2
  4       44         1,12      49,3       1/1      49,3
  5       31         1,11      34,4     1/10                    3,44
  6       18         1,11        20       1/1                   20,0
  7       93         1,05      97,7       1/1                             97,7
  8       30         1,13      33,9       1/1      33,9
                                                  174,4         23,4      97,7

                Cn = CMP + TM = 174,4 + 97,7 = 272,1oo Hh/peça
                   PHN = 10.000 / 272,1 = 36,8 peces / Hh
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Per calcular el Cicle Òptim, només podem
  accelerar l’activitat dels temps manuals. Com
  que CMM és inferior a TM la seva acceleració és
  irrellevant, ja que no afecta al temps de Cicle
  Total
• Copt = CMP /1,4 + TM = 222,27oo Hh/peça
• Ara Copt no es igual a Cn/1,4, per haver-hi
  elements no manuals
• PHO = 10.000 / Copt = 45 peces / Hh
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Tornant als temps normals, ens podem
  preguntar quina es la Saturació de la Persona,
  es a dir, quin percentatge dels temps està
  treballant i quin esperant a la màquina
• Calculem la Saturació sumant tots els temps
  manuals i dividint per el Temps de Cicle
  Normal
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
   • Hem de decidir quantes màquines li assignem
     al treballador:
       – Nº Màquines = 1 / Saturació = 1 / 0,7269 = 1,376
   • Com que 1,376 no es sencer, hem de decidir si
     es millor una o dues màquines. Si li donem
     dues la màquina s’haurà d’esperar.
             CMP1   CMM1         CMP2         CMM2         CMP1   CMM1
Operari
                           TM1                                           TM1
Màquina 1
                                                   TM2
Màquina 2

                                  Aquesta part s’anirà repetint
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Veiem que els temps de màquina no condicionen
  (Les màquines s’esperen) la duració del Cicle
  estable, que produeix dues peces i tenim
   – Cn= 2 x (CMP + CMM) = 2 x (174,4 + 23,4) = 395,6 ºº Hh /
     2 peces
   – PHN = 2 x 10000 / 395,6 = 50,5 peces / Hh (amb una
     màquina era 38,6 peces / Hh)
• Produïm més, però no el doble, ja que la màquina
  s’espera. Si necessitem produir més, assignarem
  dues màquines, si necessitem reduir el cost per
  peça hauríem d’analitzar els costos de cada solució
Exemple d’Estudi de Temps 3
• Per quantificar el treball necessari en l’operació d’una certa
  màquina s’han definit els següents elements de treball:
    Element                                                       Tipus
    1.   Treure la peça anterior i posar la següent                MP
    2.   Verificar peça anterior                                   MM
    3.   Portar material per processar del magatzem                MM
    4.   Retirar cistell amb 20 peces i portar-ne un altre buit    MM
    5.   Temps de màquina                                          TM
•     El suplement de necessitats personals és del 7% i el de
      fatiga base del 4%. A més, en l’element 2 hi ha un altre 2%
      per la precisió del treball, mentre que els elements 3 i 4
      tenen un suplement del 5% per l’esforç físic requerit.
Exemple d’Estudi de Temps 3
• La quantitat de material portada en cada
  viatge (element 3) és variable, però segons
  una estadística feta, en la fabricació de 15.622
  peces s’han fet 730 viatges
• El cost de l’operari és de 24 Euros per hora i el
  de la màquina de 90 Euros per hora
• El temps de màquina és de 429oo
Exemple d’Estudi de Temps 3
• Per a estimar els temps manuals s’han pres, mitjançant
  cronometratge, les mesures de la taula de la pàgina
  següent (en sistema centesimal)
1. Determinar la producció exigible i la producció
    òptima amb un operari per màquina. Quina saturació
    te l’operari?
2. S’ha pactat amb els treballadors que es poden fer els
    càlculs amb una activitat 120, quantes màquines
    convé assignar a cada operari, tenint en compte que
    es vol obtenir un cost unitari mínim? Quants operaris
    i quantes màquines calen per fer una producció de
    2000 peces / hora?
Exemple d’Estudi de Temps 3
      --- E1 ---           --- E2 ---            --- E3 ---
  T                A   T                A    T                A
  45         125       20         110       419         105
  48           90      22           90      447         100
  48           95      18         125       420         125
  45         125       15         135
  47           95      24           90           --- E4 ---
  53           85      26           85       T                A
  42           80      18         105       295          110
  48           90      26           95      324          100
  40         120       25         100       298          110
  46           95      22           95
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
• Primer, resolem els cronometratges per trobar
  els temps normals (Exemple per E1):



• Després multipliquem per (1+K) per trobar el
  temps tipus i per la freqüència per trobar el
  cicle normal
• Tt1= 45,95 x 1,11 = 51ºº Hh C1= 51 x 1 =51ººHh
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
Element        Tni       (1+ki)       Tti          Fi         Ci        Tipus
   E1         45,95        11        51,00        1/1        51,00       MP
   E2         21,78        13        24,61        1/1        24,61       MM
   E3       470,65         16       545,95      730 /        25,51       MM
                                                15622
   E4       325,43         16       377,50       1/20        18,88       MM
                                                            120,00
120,00ºº És el Cicle Manual, composat de CMM=69 i CMP=51, però el Cicle
Normal de Producció Cn=CMP+TM=51+429=480ºº. Per tant, la producció
horària normal (i exigible) serà:
PHN = 10000 / 480 = 20,83 peces/Hh
El Cicle Òptim i la producció corresponent serà, doncs (Fent servir l’escala
centesimal europea 100 - 133):
Copt=CMPopt + TM = 51/1,33 + 429 = 467,34ºº
PHO = 10000 / 467,34 = 21,40 peces/Hh
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
• A activitat 120, els temps manuals, temps de
  cicle, producció horària i saturació serien:
  – CM120 = CMP120 + CMM120 = 51/1,2+69/1,2=100ººHh
  – C120 = CMP120 + TM = 51/1,2 + 429 = 471,5ººHh
  – PH120 = 10000 / 471,5 = 21,21 peces / Hh
  – Sat120 = CM120 / C120 = 100 / 471,5 = 21,21%
  – Nº Màquines120 = 1/Sat120 = 4,7 (Es a dir, 4 o 5)
• Per decidir entre 4 o 5 màquines calculem els
  costos de cada solució.
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
a) L’operari s’espera: N=4
  •       Cicle condicionat per la màquina = CMP + TM, ja
          l’hem calculat C120 = 471,5 ººHh
  •       Com que tenim 4 màquines, la PH120 = 4 x 21,21
          peces / Hh = 84,84 peces / Hh
  •       El cost per unitat serà:
      •     Cost/u = (24 + 4 x 90) / 84,84 = 4,53 Euros / peça
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
b) Les màquines s’esperen: N=5
  •       Cicle condicionat per l’operari. Quan s’estabilitzi,
          produirà cinc peces amb un temps de cicle de 5
          vegades el Cicle Manual d’una peça
      •     Cicle = 5 x 100ºº = 500ºº
      •     PH120 = 5 x 10000 / 500 = 100 peces / Hh
      •     Cost = (24 + 5 x 90) / 100 = 4,74 Euros / peça
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
•        El cost és superior al que teníem amb 4
         màquines, per tant és millor assignar 4 màquines
         per operari, amb una Saturació de:
     –     Sat4120 = (4 x CM120) / C120 = (4 x 100) / 471,5 =
           84,84%
• Per produir 2000 peces / Hora hem de calcular
  quants conjunts d’un operari i 4 màquines calen.
  Com que cada conjunt produeix 84,84 peces / Hh
  tenim que necessitem:
     – 2000 / 84,84 = 23,57, és a dir, 24 conjunts, per tant 24
       operaris i 96 màquines
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
                          Un operari i 4 màquines, s’espera l’operari
CMM4          CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP3 CMM3 CMP4 CMM4                   CMP1 CMM1 CMP2 CMM2
  TM1                                     TM1                                      TM1
        TM2                                          TM2
              TM3                                                 TM3
                    TM4                                                   TM4


                      Un operari i 5 màquines, s’esperen les màquines
   CMP5 CMM5 CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP3 CMM3 CMP4 CMM4 CMP5 CMM5 CMP1 CMM1 CMP2

  TM1                                     TM1                                          TM1
        TM2                                           TM2                                    TM2
              TM3                                                 TM3
                    TM4                                                    TM4
                               TM5                                               TM5
Mostreig del Treball
• El treball també s’observa de manera directa, però, a
  diferència del cronometratge, no s’observa de manera
  continua. Així es redueix la sensació de l’empleat de sentir-se
  observat
• Es mesuren un conjunt d’observacions del treball de manera
  instantània, separades en el temps d’una manera aleatòria
• L’analista simplement passa pel lloc i anota si treballa
  l’operari, si treballa la màquina i com a màxim l’activitat
• Si el nombre d’observacions (es a dir, el tamany de la mostra)
  és suficient per el nivell de confiança desitjat, les conclusions
  de l’estudi de la mostra seran vàlides per tot l’univers del que
  estem observant
Observació del treball (mostreig)

                                                 Observació



                    Op./Màq.                                              Op./Màq
                     treballa                                            no treballa
                                Pot interessar                  Causes


                                                                Màq        Manca
Activitat   Treball A       Treball B        Treball C                                 Inactiu
                                                              Avariada      M.P.
Usos del Mostreig
1. Determinar el % d’utilització de la maquinària
2. Determinar el % de temps que una persona
   dedica a cada activitat (ex. Empleat Banca)
3. Determinar quins suplements s’han de donar per
   causes no controlades, com avaries o manca de
   Matèries primeres (afecta als temps obtinguts
   per cronometratge)
4. Determinar el temps de cicle d’operacions poc
   repetitives o que sent repetitives son llargues i,
   per tant, variables (Ej. Preparació de comandes)
Intervals de confiança




• Intervals de confiança: Si la distribució es Normal, tindrem:
    – Z=1. Entre μ – σ i μ + σ trobarem el 68,3% de les dades
    – Z=2. Entre μ – 2σ i μ + 2σ trobarem el 95,5% de les dades
    – Z=3, Entre μ – 3σ i μ + 3σ trobarem el 99,7% de les dades
Precisió
• És l’error que admeto a la meva conclusió
  – P = ± 3% o P = ± 5%
• Si un Temps de preparació es 7 Min/Comanda
  amb Z = 3 i P = 5% vol dir que el 99,7% de les
  vegades el temps de preparació estarà entre
  (0,95 x 7) i (1,05 x 7) minuts
• Si la Freqüència d’aparició del que volem
  mesurar es F, el nombre d’observacions a
  realitzar serà:
Observació aleatòria
• Necessitaré generar nombres aleatoris
  mitjançant un experiment o fent servir una
  taula de nombres aleatoris
• Un cop tinc una seqüència, l’ordeno d’acord
  amb els nombres que necessito
• Després multiplico cada nombre per la duració
  de l’observació a fer i el resultat em donarà
  l’instant en que he d’iniciar l’observació
Exemple de generació d’observacions
• Seqüència de nombres aleatoris
   – 113845876520211649051415
• Si necessito nombres de dues xifres seran
   – 11, 38, 45, 87, 65, 20, 21, 16, 49, 05, 14, 15
• Els ordeno
   – 05, 11, 14, 15, 16, 20, 21, 38, 45, 49, 65, 87
• Si l’observació dura 10 minuts i la jornada és de 8
  del matí a 8 de la tarda, els instants d’inici serien:
   – 8h 0min + 05 x 10 min = 8h 50 minuts
   – 8h 0min + 11 x 10 min = 9h 50 minuts
   – 8h 0min + 14 x 10 min = 10h 20 minuts
Exemple d’Estudi de Temps 4
• A un Departament d’expedicions i durant 24 hores
  s’ha observat que s’han preparat 320 comandes i
  s’han fet 1000 observacions d’aquestes
• El nombre d’observacions treballant han estat 850 i
  l’activitat mitjana anotada ha estat de 105
• Els suplements per el lloc de treball suposen un
  11%
   1.    Quin és el temps normal (en minuts) a concedir per
         preparar una comanda?
   2.    Ens podem refiar d’aquest temps el 95,5% de les
         vegades amb una precisió de ±3%?
Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució
• Duració del mostreig: 24h = 1.440 minuts
• Temps treballat: 1.440 x 850/1000 = 1.224 minuts
• Temps per comanda observat: 1.224/320 = 3,825
  min/comanda
• Com que era a activitat 105, el temps observat a
  activitat normal seria: 3,825 x 105/100 = 4,01
  min/comanda
• El temps a concedir el calcularem afegint els
  suplements del lloc de treball: Cn = 4,01 x (1,11) =
  4,45 min/comanda
Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució
• El nombre d’observacions necessari és :



• Com que hem fet 1.000 observacions, la
  conclusió es correcta i ens en podem refiar en
  el 95,5% de les vegades amb un 3% d’error
Sistemes de Temps Predeterminats
• Hi ha dos mètodes:
   – MTM (Mesures de Mètodes i Temps)
   – Work Factor
• Es fan servir per determinar temps per operacions que
  es realitzen d’una manera molt repetitiva (milers i
  milers de vegades)
• Aquests sistemes descomponen els elements de
  l’operació en Micromoviments, mitjançant l’observació
  molt detallada o si l’operació és nova, mitjançant el
  coneixement
• Les taules ens donen el temps necessari per cada
  Micromoviment en Tmu (= 0,0006 minuts)
Exemple de Taula MTM (3)
Línies de Producció
• Una línia de producció està pensada per
  fabricar grans quantitats d’unitats d’un mateix
  tipus de producte
• A mesura que el producte avança per la línia
  va agafant forma, seguint la mateixa sèrie
  d’operacions sempre:
       Estació de   Estació de   Estació de   Estació de
        treball 1    treball 2    treball 3    treball 4
Temps de Cicle
• A una línia de producció, el temps de cicle es
  diferent que a una operació manual:
   – Tc= temps que transcorre entre la sortida de dues
     unitats consecutives
• Quan es dissenya una línia de producció s’ha de
  definir el producte a fabricar i l’objectiu de
  producció. Aquest objectiu ens donarà el temps de
  cicle requerit i, a partir d’aquest, podrem
  determinar quantes estacions de treball ha de tenir
  la línia, quants operaris i quines operacions farem a
  cada lloc.
Exemple de línia de muntatge
• Muntatge de forns microones. Els elements i els seus
  tems de Cicle son:
   –   E 1 → C1
   –   E 2 → C2
   –   ........
   –   Eq → Cq
   –   El sumatori dels Temps de Cicle (calculats per qualsevol
       mètode, cronometratge, MTM, etc) suposem que és de 12
       minuts
• Si l’objectiu de producció per torn (de 8 hores) és de
  160 unitats, el Temps de Cicle de la línia haurà de ser
  de 480 minuts / 160 unitats = 3 minuts / unitat
Nombre Teòric d’Estacions de Treball
• El nombre teòric d’estacions de treball serà:

• Haurem de repartir els n elements entre les
  quatre estacions de treball. Aquest procés
  s’anomena Equilibrat de Línies
• Quan equilibrem una línia busquem
  minimitzar el temps improductiu total i
  respectar el temps de cicle desitjat
Eficiència teòrica
• L’eficiència mesura lo be o malament
  equilibrada que està una línia:

• A l’exemple:
• No sempre serà del 100%. Si la suma dels
  temps de cicle fos 13, per comptes de 12:
Precedències tecnològiques
• La realitat és encara més complexa, per què
  existeixen elements que no es poden fer
  abans d’haver-ne fet altres i així, al encaixar
  els elements puc necessitar encara més
  Estacions de Treball
• Hi ha diferents mètodes per encaixar els
  elements. Explicarem un mètode heurístic, el
  mètode de les ponderacions
Mètode de les Ponderacions
• Tenim una planta de producció que treballa 8
  hores al dia i 5 dies a la setmana, per la que
  volem equilibrar una línia de producció. Està
  previst que la línia treballi 7 hores al dia per
  permetre descansos.
• Els elements necessaris per produir una
  unitat, amb indicació dels temps d’execució
  (en segons) i de les relacions de precedència,
  els tenim a la següent taula
Taula d’elements, temps i
        precedències
Element       Temps (segons)   Precedències
          A          14                -
          B          10                A
          C          30                B
          D           3                -
          E           5                D
          F          13                E
          G          14                E
          H          14                E
          I           6            C, F, G, H
          J           7                I
          K           3                J
          L           4                K
      M               7                L
Preguntes Equilibrat
• Es vol equilibrar la línia per una producció
  setmanal de 8.400 unitats
• Determinar el valor monetari anual de la
  pèrdua per equilibrat, sabent que el personal
  directe treballa 8 hores al dia i 1.800 hores a
  l’any, que la línia para un 3% del temps per
  manca de materials i un 1% per averia de
  màquines i que la tarifa per hora és de 20
  euros
Càlcul del temps de cicle
• Si de 8 hores treballo 7, significa que K= 1 hora
  (14,3%). El temps de cicle serà:

• El nombre teòric d’estacions de treball serà:
  – ∑Ci=130 Seg.
  – Nº Teòric d’Estacions= ∑Ci/tc=130 / 15 = 8,7 Ξ 9


  = 130 / 9x15= 0,962 = 96,2%
Càlcul dels pesos (1)
1. Comprovem si algun element te un Ci > tc
   En aquest cas, si l’element no es pot
   subdividir en elements més petits, el que
   farem es duplicar-lo
  •   A l’exemple, Cc = 30 segons. Suposarem que es
      pot dividir en dos elements C1 i C2, cadascun
      amb un temps de 15 segons. A la taula C2 tindrà
      com a precedència C1 i l’element I tindrà com a
      precedència C2
Càlcul dels pesos (2)
2. Construirem el Graf de precedències dels
   elements
 A      B     C1   C2
 14    10     15   15

  D    E       F        I    J     K    L     M
  3    5      13        6    7     3    4     7

              G
              14

              H
              14
Càlcul dels pesos (3)
3. Per cada element calculem el seu pes:
  •   Pes ei = Ci + ∑Cj (per tot j descendent d’i al Graf)
  •   El càlcul el comencem per el darrer element
  •   Pes em = Cm = 7 (No te descendents)
  •   Pes el = Cl + Pes em = 4 + 7 = 11
  •   Pes ek = Ck + Pes el = 3 + 11 = 14
  •   Pes ej = Cj + Pes ek = 7 + 14 = 21
  •   Pes ei = Ci + Pes ej = 6 + 21 = 27
  •   Pes ee = Ce + Cf + Cg + Ch + Pes ei = 5 + 13 + 14 + 14 +
      27 = 73
Càlcul dels pesos (4)
Element   Temps   Precedències   Descendents          Pes
   A        14          -         B,C1,C2,I,J,K,L,M         81
   B        10          A          C1,C2,I,J,K,L,M          67
  C1        15          B           C2,I,J,K,L,M            57
  C2        15         C1             I,J,K,L,M             42
   D         3          -         E,F,G,H,I,J,K,L,M         76
   E         5          D          F,G,H,I,J,K,L,M          73
   F        13          E             I,J,K,L,M             40
   G        14          E             I,J,K,L,M             41
   H        14          E             I,J,K,L,M             41
    I        6      C, F, G, H        J,K,L,M               27
    J        7          I              K,L,M                21
   K         3          J               L,M                 14
   L         4          K                M                  11
   M         7          L                 -                 7
Càlcul dels pesos (5)
• El criteri heurístic diu que, en general,
  l’element que te més pes tindrà al darrera més
  elements i per tant, l’hauríem d’assignar
  primer a l’estació de treball més propera al
  inici possible.
• Per això, ordenem la taula per pesos
Càlcul dels pesos (6)
Element   Temps   Precedències   Descendents          Pes
   A        14          -         B,C1,C2,I,J,K,L,M         81
   D         3          -         E,F,G,H,I,J,K,L,M         76
   E         5          D          F,G,H,I,J,K,L,M          73
   B        10          A          C1,C2,I,J,K,L,M          67
  C1        15          B           C2,I,J,K,L,M            57
  C2        15         C1             I,J,K,L,M             42
   G        14          E             I,J,K,L,M             41
   H        14          E             I,J,K,L,M             41
   F        13          E             I,J,K,L,M             40
    I        6      C, F, G, H        J,K,L,M               27
    J        7          I              K,L,M                21
   K         3          J               L,M                 14
   L         4          K                M                  11
   M         7          L                 -                 7
Assignació d’elements
• Ara assignaré els elements a les estacions de treball
  respectant el temps de cicle i les precedències,
  seguint l’ordre de pesos. A cada element no li puc
  assignar més temps que el temps de cicle.
• Estació 1: A (14) Tecnològicament podria assignar
  qualsevol element que només tingués l’A com a
  precedent (B) o que no en tingués cap (D), però em
  passaria del Temps de cicle (15 segons)
Assignació d’elements (2)
• Estació 2: D(3), E(5), podria B, F, G, H però no hi
  caben
• Estació 3: B(10), podria C1, F, G, H però no hi caben
• Estació 4: C1(15), no hi cap res més
• Estació 5: C2(15)
• Estació 6: G(14)
• Estació 7: H(14)
• Estació 8: F(13)
• Estació 9: I(6), J(7)
• Estació 10: K(3), L(4), M(7)
Eficiència real
• Finalment, no he tingut prou amb 9 estacions
  (mínim teòric), n’he utilitzat 10



• L’eficiència màxima teòrica era del 96,2%, però
  la real és de 86,7%, es a dir, paguem un 13,3%
  d’operaris i màquines que no utilitzem
Pèrdua per Equilibrat
• El nombre de dies de treball a l’any serà
   – 1800 / 8 = 225 dies de treball a l’any
• Les Hores teòriques de treball a l’any seran
   – 225 x 7 = 1.575 hores de treball a l’any
• Com que les hores de funcionament de la línia son del
  96%, (per les avaries i manteniment) les hores reals de
  treball a l’any seran
   – 1.575 x 0,96 = 1.512 hores de treball a l’any
• Com que l’eficiència real és del 86,7% un 13,3% de les
  hores que paguem els operaris no fan res
   – Pèrdua/any = 1512 h/any x 10 operaris x 0,133 x 20 €/h =
     40.219 €/any
Pressupostos Industrials
• El pressupost anual inclou les necessitats de personal,
  màquines, escandall de costos, organització de la
  producció, etc.
• Es fa un pressupost per producte. Suposem un sol
  producte A.
• Objectiu de Producció 100 x 103 unitats
• Cn = 1Hh/unitat
• Activitat pactada = 120
• Objectiu de reduir a un 7% les aturades de línia
• Funcionament de la planta: 2000 Hores/any
• Cost per persona = 20.000 €/any
Pressupostos industrials (2)
• Preguntes a respondre:
  1.   Quines necessitats de Ma d’Obra tinc?
  2.   Quin es el cost de Ma d’Obra per Unitat?
1. Si Cn es 1Hh/u (a activitat 100) i l’activitat
   pactada es 120, el temps necessari seria de:
       1x100/120 = 0,833 Hh/u
  Si haig de produir 100.000 u i tinc 2000 H de
       funcionament amb un 7% d’aturades:
       (100.000u x 0,833Hh/u) / (2000 Hh/persona i any x
       (1-0,07))= 44,8 persones necessàries
Pressupostos industrials (3)
2. Com ja hem vist, per tenir 1 Hh de producció
   neta he de pagar 1/(1-0,07) hores (1,075
   hores) degut a que mentre les línies estan
   aturades he de pagar igualment als
   treballadors.
  Per fer una unitat necessito 0,833 Hh, però hauré de
       pagar 0,833 x 1,075 = 0,895 Hh
  El cost per hora serà 20.000 € / 2000 H = 10 €/H, per
       tant el cost de Ma d’obra per unitat serà 0,895 x
       10 = 8,95 € per unitat
Manteniment
• La funció de manteniment te per objectiu tenir en
  estat operatiu el sistema productiu de l’empresa
  (incloent màquines i instal·lacions)
• La primera decisió a prendre es com organitzar el
  manteniment. Dues opcions:
  – Organització centralitzada: Una seu única per tota la
    planta amb tots els serveis, recanvis i personal.
    L’avantatge es reduir les necessitats de personal i
    material
  – Organització descentralitzada: Cada secció te el seu
    propi personal de manteniment. L’avantatge es el
    menor temps de resposta
Manteniment
• La segona decisió es com organitzar el
  manteniment de cada actiu:
  – Manteniment correctiu: No actuo fins que es
    produeix l’avaria
  – Manteniment preventiu: Actuo abans de que es
    produeixin les avaries per endarrerir-les o
    disminuir la seva gravetat
• He d’avaluar el cost d’una avaria (i no el de la
  reparació) per prendre la decisió
Manteniment Preventiu
• Quan opto per el preventiu he de decidir quan
  faig la intervenció buscant el cost mínim entre
  el cost de l’avaria i el cost del Manteniment
  preventiu
                          Punt òptim
Exemple de Manteniment Preventiu
• Una empresa te 30 petits forns de tractament
  tèrmic. Una avaria del forn costa en promig
  900€ (inclou el temps de producció perdut)
• El manteniment preventiu consisteix a canviar
  el material refractari del forn i costa 200
  €/forn
• Les probabilitats d’avaria dels forn son les
  següents:
 Edat material refractari    1      2      3      4      5      6      7     Total
 Probabilitat Avaria        0,10   0,05   0,10   0,20   0,25   0,15   0,15   1
Exemple de Manteniment Preventiu
• Suposem Manteniment Correctiu (MC):
  – El temps que transcorre fins una avaria serà, en
    promig, l’esperança matemàtica:
     • 1 mes x 0,10 + 2 mesos x 0,05 + .... + 7 mesos x 0,15 =
       4,5 mesos
  – Si tenim N=30 forns, el nombre d’avaries
    esperades per mes serà:
     • 30 x (1/4,5) = 6,67 forns avariats per mes
  – Si el cost per avaria és de 900 €:
     • Cost MC/mes = 6,67 x 900 = 6003 €/mes
Exemple de Manteniment Preventiu
• Si el Manteniment es Preventiu (MP), el cost
  dependrà de la periodicitat. Suposem n=1 mes:
        MP    MP    MP    MP    MP    MP    MP

          Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7

   – El cost mensual de MP: 200 € x 30 forns = 6.000 €
   – El nombre d’avaries esperat serà : 30 forns x 0,1 = 3 avaries
     i el seu cost serà: 3 avaries x 900 € = 2.700 €/mes
   – El Cost Total serà Cost MP + Cost Avaries = 6.000 + 2.700 =
     8.700 €/mes
Exemple de Manteniment Preventiu
• Suposem ara n=2mesos
        MP          MP           MP          MP

          Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7
• El Cost de MP mensual serà : 200 x 30 /2 = 3.000 € / mes
• El nombre d’avaries previst per mes serà:
   – Avaries de forns el primer mes: 30 x 0,10 = 3
   – Avaries de forns el segon mes: 30 x 0,05 = 1,5
   – Avaries el segon mes de forns mantinguts el primer mes: 3 x
     0,10 = 0,3
   – Avaries totals (en dos mesos) = 3 + 1,5 + 0,3 = 4,8
   – Avaries per mes = 4,8 /2 = 2,4
• El Cost per Avaries serà: 2,4 x 900 € = 2.160 €/mes i el
  Cost Total serà: 3.000 € + 2.160 € = 5.160 € / mes
Arbres d’avaries
                n=2                                       n=3
              30 Forns                                  30 Forns

     0,1                                       0,1
         3                                         3
   0,1                   0,05                0,1       0,05

     0,3              1,5                      0,3            1,5
                                                                       0,1
                                             0,1   0,05 0,1
Total d’avaries: 4,8 / 2 mesos
                                               0,03 0,15 0,15          3

                                              Total d’avaries: 8,13 / 3 mesos

             Genèricament, El nombre d’avaries per un n donat, An, serà:
             An= N(P1+P2+···+Pn) + A1Pn-1 + A2Pn-2 + ··· + An-1P1
             Exemple:
             A3= 30x(0,1+0,05+0,1) + 3x0,05 + 4,8x0,1 = 8,13
Taula de càlcul del Punt Òptim
n     An          An/n       CA = Ca x An/n   CMP=NxCmp/n   Cost Total
1            3           3        2.700           6.000        8.700
2           4,8      2,4          2.160           3.000        5.160
3          8,13     2,71          2.439           2.000        4.439
4      14,85        3,71          3.339           1.500        4.839


Quan el Cost Total comença a pujar, l’anterior es el Punt
Òptim, en aquest cas, el Punt Òptim de Manteniment
Preventiu és de 3 mesos amb un cost total amb MP de
4.439 €/mes. Com que el cost amb MC era de 6.003
€/mes, la millor opció es fer Manteniment Preventiu,
€
intervenint cada tres mesos

More Related Content

Viewers also liked (18)

¿Qué es la web 2.0?
¿Qué es la web 2.0?¿Qué es la web 2.0?
¿Qué es la web 2.0?
 
El Sentimiento Amoroso Hipermoderno
El Sentimiento Amoroso HipermodernoEl Sentimiento Amoroso Hipermoderno
El Sentimiento Amoroso Hipermoderno
 
Ch05 e
Ch05 eCh05 e
Ch05 e
 
Funciones del tutor virtual
Funciones del tutor virtualFunciones del tutor virtual
Funciones del tutor virtual
 
Anatomía del Tubo Digestivo - 1ª parte
Anatomía del Tubo Digestivo - 1ª parteAnatomía del Tubo Digestivo - 1ª parte
Anatomía del Tubo Digestivo - 1ª parte
 
Escuela Y Contexto Paola
Escuela Y Contexto PaolaEscuela Y Contexto Paola
Escuela Y Contexto Paola
 
Iago Santalla_Jornada Superacion
Iago Santalla_Jornada SuperacionIago Santalla_Jornada Superacion
Iago Santalla_Jornada Superacion
 
Records climaticos
Records climaticosRecords climaticos
Records climaticos
 
Los interdictos o acciones posesorias portal juridico legal
Los interdictos o acciones posesorias   portal juridico legalLos interdictos o acciones posesorias   portal juridico legal
Los interdictos o acciones posesorias portal juridico legal
 
Monográficos Trinity College London - Eurolog Formación
Monográficos Trinity College London - Eurolog FormaciónMonográficos Trinity College London - Eurolog Formación
Monográficos Trinity College London - Eurolog Formación
 
actividad 6
actividad 6actividad 6
actividad 6
 
Cluetrain manifiesto Texto visionario filosofía Web2.0.
Cluetrain manifiesto Texto visionario filosofía Web2.0. Cluetrain manifiesto Texto visionario filosofía Web2.0.
Cluetrain manifiesto Texto visionario filosofía Web2.0.
 
Klkjl
KlkjlKlkjl
Klkjl
 
Servicios de Internet
Servicios de InternetServicios de Internet
Servicios de Internet
 
Cancer De Mama 001
Cancer De Mama 001Cancer De Mama 001
Cancer De Mama 001
 
Cibercultura Ultimo
Cibercultura UltimoCibercultura Ultimo
Cibercultura Ultimo
 
Ciruito elèctrico (1)
Ciruito elèctrico (1)Ciruito elèctrico (1)
Ciruito elèctrico (1)
 
Liverpool
LiverpoolLiverpool
Liverpool
 

Similar to Direcció De Producció I Operacions I Tema Iii

3.àrees funcionals produccio
3.àrees funcionals   produccio3.àrees funcionals   produccio
3.àrees funcionals produccioddaude
 
Tecnologías para la productividad: Caso de éxito Vilana
Tecnologías para la productividad: Caso de éxito VilanaTecnologías para la productividad: Caso de éxito Vilana
Tecnologías para la productividad: Caso de éxito VilanaMICProductivity
 
Low Cost Productivity - Presentació
Low Cost Productivity - PresentacióLow Cost Productivity - Presentació
Low Cost Productivity - PresentacióDigital Granollers
 
Tema 7 la funció productiva.ppt
Tema 7 la funció productiva.pptTema 7 la funció productiva.ppt
Tema 7 la funció productiva.pptmvictmice
 
Les Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'Informació
Les Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'InformacióLes Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'Informació
Les Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'InformacióSolutions DAT
 
Empresa constructora diapositives5
Empresa constructora diapositives5Empresa constructora diapositives5
Empresa constructora diapositives5mbuscato
 
Tecniques de gestio
Tecniques de gestioTecniques de gestio
Tecniques de gestioflorentgp
 
Empresa constructora diapositives2
Empresa constructora diapositives2Empresa constructora diapositives2
Empresa constructora diapositives2mbuscato
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Iv
Direcció De Producció I Operacions I Tema IvDirecció De Producció I Operacions I Tema Iv
Direcció De Producció I Operacions I Tema IvJoanmaines
 
Presentació de Nubelo
Presentació de NubeloPresentació de Nubelo
Presentació de NubeloXarxa Punt TIC
 
Cs 10 fbg - sistema operatiu
Cs 10   fbg - sistema operatiuCs 10   fbg - sistema operatiu
Cs 10 fbg - sistema operatiuCesc Alcaraz
 
Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2
Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2
Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2Marcos Baldovi
 
9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...
9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...
9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...ITeC Instituto Tecnología Construcción
 
Itworldedu Docus
Itworldedu DocusItworldedu Docus
Itworldedu DocusNexica
 

Similar to Direcció De Producció I Operacions I Tema Iii (20)

3.àrees funcionals produccio
3.àrees funcionals   produccio3.àrees funcionals   produccio
3.àrees funcionals produccio
 
Procesos2010 1
Procesos2010 1Procesos2010 1
Procesos2010 1
 
Rational Unified Process
Rational Unified ProcessRational Unified Process
Rational Unified Process
 
Tecnologías para la productividad: Caso de éxito Vilana
Tecnologías para la productividad: Caso de éxito VilanaTecnologías para la productividad: Caso de éxito Vilana
Tecnologías para la productividad: Caso de éxito Vilana
 
Low Cost Productivity - Presentació
Low Cost Productivity - PresentacióLow Cost Productivity - Presentació
Low Cost Productivity - Presentació
 
Low Cost Productivity
Low Cost ProductivityLow Cost Productivity
Low Cost Productivity
 
Tema 7 la funció productiva.ppt
Tema 7 la funció productiva.pptTema 7 la funció productiva.ppt
Tema 7 la funció productiva.ppt
 
Les Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'Informació
Les Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'InformacióLes Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'Informació
Les Claus per Gestionar Projectes de Sistemes d'Informació
 
Empresa constructora diapositives5
Empresa constructora diapositives5Empresa constructora diapositives5
Empresa constructora diapositives5
 
Tecniques de gestio
Tecniques de gestioTecniques de gestio
Tecniques de gestio
 
Empresa constructora diapositives2
Empresa constructora diapositives2Empresa constructora diapositives2
Empresa constructora diapositives2
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Iv
Direcció De Producció I Operacions I Tema IvDirecció De Producció I Operacions I Tema Iv
Direcció De Producció I Operacions I Tema Iv
 
Presentació de Nubelo
Presentació de NubeloPresentació de Nubelo
Presentació de Nubelo
 
Cs 10 fbg - sistema operatiu
Cs 10   fbg - sistema operatiuCs 10   fbg - sistema operatiu
Cs 10 fbg - sistema operatiu
 
Ubiquat ubitask
Ubiquat   ubitaskUbiquat   ubitask
Ubiquat ubitask
 
Presentacio
PresentacioPresentacio
Presentacio
 
Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2
Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2
Metodología i Desenvolupament de Projectes en Xarxa PAC 2
 
9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...
9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...
9 raons per a aplicar la metodologia TCQ/TCQi en la digitalització del procés...
 
Itworldedu Docus
Itworldedu DocusItworldedu Docus
Itworldedu Docus
 
Itworldedu nexica
Itworldedu nexicaItworldedu nexica
Itworldedu nexica
 

More from Joanmaines

Video Case 3 2
Video Case 3 2Video Case 3 2
Video Case 3 2Joanmaines
 
Video Case 6 2
Video Case 6 2Video Case 6 2
Video Case 6 2Joanmaines
 
Inventory Management And Mrp Erp
Inventory Management And Mrp   ErpInventory Management And Mrp   Erp
Inventory Management And Mrp ErpJoanmaines
 
Quality Management
Quality ManagementQuality Management
Quality ManagementJoanmaines
 
Location Strategy
Location StrategyLocation Strategy
Location StrategyJoanmaines
 
Process And Layout Strategies
Process And Layout StrategiesProcess And Layout Strategies
Process And Layout StrategiesJoanmaines
 
Forecasting And Aggregate Planning
Forecasting And Aggregate PlanningForecasting And Aggregate Planning
Forecasting And Aggregate PlanningJoanmaines
 
Operations Strategy
Operations StrategyOperations Strategy
Operations StrategyJoanmaines
 
Operations And Productivity
Operations And ProductivityOperations And Productivity
Operations And ProductivityJoanmaines
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema I
Direcció De Producció I Operacions I Tema IDirecció De Producció I Operacions I Tema I
Direcció De Producció I Operacions I Tema IJoanmaines
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Ii
Direcció De Producció I Operacions I Tema IiDirecció De Producció I Operacions I Tema Ii
Direcció De Producció I Operacions I Tema IiJoanmaines
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema V
Direcció De Producció I Operacions I Tema VDirecció De Producció I Operacions I Tema V
Direcció De Producció I Operacions I Tema VJoanmaines
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Vi
Direcció De Producció I Operacions I Tema ViDirecció De Producció I Operacions I Tema Vi
Direcció De Producció I Operacions I Tema ViJoanmaines
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Viii
Direcció De Producció I Operacions I Tema ViiiDirecció De Producció I Operacions I Tema Viii
Direcció De Producció I Operacions I Tema ViiiJoanmaines
 

More from Joanmaines (16)

Video Case 3 2
Video Case 3 2Video Case 3 2
Video Case 3 2
 
Video Case 4
Video Case 4Video Case 4
Video Case 4
 
Video Case 6 2
Video Case 6 2Video Case 6 2
Video Case 6 2
 
Jit And Lean
Jit And LeanJit And Lean
Jit And Lean
 
Inventory Management And Mrp Erp
Inventory Management And Mrp   ErpInventory Management And Mrp   Erp
Inventory Management And Mrp Erp
 
Quality Management
Quality ManagementQuality Management
Quality Management
 
Location Strategy
Location StrategyLocation Strategy
Location Strategy
 
Process And Layout Strategies
Process And Layout StrategiesProcess And Layout Strategies
Process And Layout Strategies
 
Forecasting And Aggregate Planning
Forecasting And Aggregate PlanningForecasting And Aggregate Planning
Forecasting And Aggregate Planning
 
Operations Strategy
Operations StrategyOperations Strategy
Operations Strategy
 
Operations And Productivity
Operations And ProductivityOperations And Productivity
Operations And Productivity
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema I
Direcció De Producció I Operacions I Tema IDirecció De Producció I Operacions I Tema I
Direcció De Producció I Operacions I Tema I
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Ii
Direcció De Producció I Operacions I Tema IiDirecció De Producció I Operacions I Tema Ii
Direcció De Producció I Operacions I Tema Ii
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema V
Direcció De Producció I Operacions I Tema VDirecció De Producció I Operacions I Tema V
Direcció De Producció I Operacions I Tema V
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Vi
Direcció De Producció I Operacions I Tema ViDirecció De Producció I Operacions I Tema Vi
Direcció De Producció I Operacions I Tema Vi
 
Direcció De Producció I Operacions I Tema Viii
Direcció De Producció I Operacions I Tema ViiiDirecció De Producció I Operacions I Tema Viii
Direcció De Producció I Operacions I Tema Viii
 

Direcció De Producció I Operacions I Tema Iii

  • 1. Direcció de Producció i Operacions I Tema III: Disseny i Planificació de Processos
  • 2. Disseny i anàlisi de Processos 1. Hem de definir el Producte 2. Hem d’analitzar el Producte • Diagrama Gozinto • Estructura del Producte 3. Prendre decisions de procés (com fer-lo) • En funció de les característiques tant del producte com de la demanda
  • 4. Tipus de Producció Característiques Per Projecte “Taller” Línia Molt variat. Lots o Poc variat i sèries Producte Únic unitari llargues o molt llargues Complex, amb inici i Molt variat. Diferent Definit i estable per Procés final per cada producte cada producte La seva localització és Localització per grups Localitzats i organitzats Llocs de treball variable funcionals segons el procés Llarg. Hi ha esperes Termini de Producció Llarg Relativament curt entre llocs Basada en la Control d’avançament coordinació i orientada Basada en compliment Gestió del treball. Fixació de al control de costos i d’uns Programes prioritats. terminis Fabricar motores de Cadena de muntatge Exemple Construir un iot neteja vidres de d’electrodomèstics vehicles
  • 5. Tipus de producció (casos i exemples) Producció contínua Cas particular de la Producció en línia: •El flux de producció es continu (grans quantitats de pocs articles) •La gestió de la Producció es basa en assegurar el funcionament sense aturades del “flux” del Procés, mitjançant un correcte Manteniment (alta automatització) •Exemple: Fabricació de galetes, fabricació de paviment ceràmic, fabricació de paper, planta d'embotellar,... Producció per projecte (unitat singular feta a mida) E I K N a A B C F G L W Final D H J M Activitat/Tasca a realitzar
  • 6. Producció tipus taller (Job Shop) PROGRAMA DE TREBALL DATES Lloc de treball 3 4 5 6 7 8 9 10 11 M N H Q R S Termini Fabricació = 12 Els llocs “funcionalment” iguals s’agrupen. Distribució en planta d’un taller funcional. M N R J Q K H S L
  • 7. Producció en línia PROGRAMA DE TREBALL DATES Lloc de treball 3 4 5 6 7 8 9 10 11 E F G E H G
  • 8. Tipus de producció segons demanda
  • 9. Tendència actual • Producció en línia. El flux de treball no retrocedeix • Terminis de fabricació el més curt possible per apropar-se el més possible a la producció sota comanda • Reduir els estocs de tot tipus
  • 11. Diagrames de Procés • Representacions gràfiques que descriuen un procés productiu. Fan servir uns símbols estàndard: Operació: Modificació de les característiques físiques o químiques del producte (inclús un muntatge o desmuntatge) Transport: Moviment d’un objecte d’un lloc a un altre (intra o inter seccions productives) Magatzematge: Guardar o protegir un objecte contra el seu trasllat no autoritzat Inspecció: Examen d’un objecte per la seva identificació o control d’alguna de les seves característiques o propietats Demora o espera: Quan les condicions que envolten un objecte impedeixen la següent acció prevista a fer amb ell
  • 12. Exercici de Millora de Processos 1
  • 13. Exercici de Millora de processos 2
  • 14. RECERCA D’OPORTUNITATS  Observar Analitzar Simplificar Estandarditzar
  • 15. EL VÍDEO COM EINA DE TREBALL • Per la OBSERVACIÓ del treball • Per l'Anàlisi CRÍTICA I CREATIVA dels mètodes • Per l'Apreciació DE LA ACTIVITAT i la VALORACIÓ dels temps • Pel REGISTRE formal del mode operatiu
  • 16. DISTRIBUCIÓ EN PLANTA DISTRIBUCIÓ EN PLANTA DATA: SECTOR DE ANÀLISI:____________________________________________ ANALISTA:_______________ _____________ ARTICLE: _________________________________________________________ FASE:_______________ FULL:_______ OPERACIÓ:_______________________________________________________________________________ DE: _______
  • 17. LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I MALBARATAMENT • Els treballs amb plusvàlua només ocupen una petita part del procés de treball Procés de treball: Treball Treball amb plusvàlua: (afegeixen valor) Treball amb amb malbaratament plusvàlua “Activitats mitjançant les quals el a la vista producte obté un valor addicional” “La part d’una activitat per la qual el client està disposat a pagar” Treball amb malbaratament ocult
  • 18. LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I MALBARATAMENT • Alguns malbarataments estan a la vista . . . Procés de treball: Malbaratament: Treball amb Malbaratament Treball a la vista amb “Part del treball que no es plusvàlua necessari per agregar una plusvàlua (augment del valor) a un producte” Treball amb malbaratament ocult
  • 19. LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I MALBARATAMENT ... I altres tipus de malbarataments estan més aviat ocults Procés de treball: Treball amb Treball Malbaratament amb a la vista plusvàlua Treball amb malbaratament ocult
  • 20. REDUCCIÓ DEL TEMPS QUE NO PRODUEIX PLUSVÀLUA • La reducció de la part del temps en que no es produeix plusvàlua, redueix el temps del procés Exemple Abans : Temps de procés total = 180 min. Després : Temps de procés total = 90 min. Amb plusvàlua Sense plusvàlua Amb plusvàlua Sense plusvàlua Soldar femella aixecar material col·locar la peça a l' utillatge Puntejar, col·locar Treure peces (60 unitats) de la cinta de massilla de segellat Transport i col·locar peça a l' utillatge puntejar Treure peces (60 unitats) de la cinta de Transport i col·locar peça a l' utillatge soldar presoner pulmó de material
  • 21. BUSCAR EL MALBARATAMENT A LES OPERACIONS Visita al lloc de treball i detectar “Oportunitats”: – Complexitat i dificultat – Estandardització i Industrialització – Desplaçaments – Moviments del cos – Càrregues físiques – Mètode i mitjans: eines i útils – Ordre i neteja – Peces en procés i manutencions – Aturades, esperes, inactivitats Comparar amb altres llocs.
  • 22. RECERCA D’OPORTUNITATS Observar  Analitzar Simplificar Estandarditzar
  • 23. LA MILLORA D’OPERACIONS PER SEPARAT NO SEMPRE CONDUEIX A LA MILLORA DEL PROCÉS EN EL SEU CONJUNT
  • 24. LA MILLORA DEL PROCÉS EN EL SEU CONJUNT REQUEREIX DE LA ANÀLISI DE LES OPERACIONS
  • 26. ANÀLISI DEL PROCÉS BALANÇ    D  Dist. Temps ACTUAL MÈTODE PROPOSAT ECONOMIES Magatzem Transport Inspecció Operació Demora Dist. DESCRIPCIÓ AMB DETALL IDEES A On? Quàn? Temps Com? m Què? Qui? D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D
  • 27. ACTITUD INTERROGATIVA Què? De què es tracta? Quina es la fi o l’objecte? Per què? - Resultats al treball - utilitat de l’element de treball Qui? Qui ho fa? Per què? - qualificació de l’executant (normal, insuficient), superior? - càrrega de treball (normal, insuficient) ¿elevada? - A part de les tasques (disperses, molta especialització) Quan? Quan es fa? - ordre dels elements del treball - instant en que l’element és executat A On? A on es fa? (d’acord amb T.P.) per què? - precol·locació dels materials Cóm és realitzat? per què? Cóm? - matèria primera (naturalesa – forma - dimensions) convenients? - màquines útils, eines (màquina adaptada, eina, convenients o suficients? ¿Per què?
  • 28. ANÀLISI DE CICLES ACOPLATS DIAGRAMA DE ACTIVIDADES SIMULTANEAS FECHA: persones i màquines SECTOR DE ANÁLISIS:___________________________________________ ANALISTA:_______________ ARTÍCULO: _________________________________________________________ FASE:_______________ OPERACIÓN:______________________________________________________________________________ _____________ HOJA:_______ DE: _______ 1 Càrrega % .......2 Càrrega % .......3 Càrrega % .......4 Càrrega % .......
  • 29. RECERCA D’OPORTUNITATS Observar Analitzar  Simplificar Estandarditzar
  • 30. PREVENCIÓ DEL MALBARATAMENT • Per detectar malbaratament, al procés de producció, es fan algunes preguntes crítiques CATÀLEG DE PREGUNTES • “Quantes tasques de les realitzades son necessàries imprescindiblement per la producció?” • “Quantes tasques son necessàries per augmentar el valor “Tot el que no incrementa el i no només incrementen els costos?” valor es malbaratament” • “Quantes tasques realment tenen a veure amb el que el client veu i que és important per ell?"
  • 31. FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS DE MILLORA La complexitat – Es fa difícil "memoritzar" el mètode – La observació en el "vídeo" requereix rebobinar moltes vegades – El procés rarament es repeteix. L’artesania, tocs i retocs – Només un operari expert pot fer la tasca. – L’acabat requereix un "toc“ – Per avançar en el procés s’ha de "retocar" • Sistemàticament la peça • Periòdicament l’útil
  • 32. FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS DE MILLORA Lo pesat i incòmode – Es valoren coeficients de majoració superiors al 15% – Es requereixen esforços "estàtics“ – Es produeixen moviments de • Girar tronc • Avançar tronc • Ajupir-se – Es treballa amb distàncies que surten de les taules de temps predeterminats – Els desplaçaments – Carregar caixes, omplir caixes, moure caixes
  • 33. FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS DE MILLORA Eines / Útils Antiproductius – APRETADORS AMB CARGOL – CARGOLS – POLIPASTOS – MARTELLS, MACES – LLIMAS – MOLES – L’HOME (EN CERTS CASOS)
  • 34. ELS MOVIMENTS QUE AFEGEIXEN DESPESA AFEGEIXEN NO AFEGEIXEN PODEN NO FER VALOR VALOR SUPRIMIR-SE RES MUNTAR BUSCAR ATURADA COL·LOCAR TROBAR DESCANS UTILITZAR SELECCIONAR DESMONTAR SOSTENIR CONTROLAR AGAFAR TRANSPORTAR CÀRREGA TRANSPORTAR EN BUIT POSICIONAR DEIXAR
  • 35. RECERCA D’OPORTUNITATS Observar Analitzar Simplificar  Estandarditzar
  • 36. TREBALLAR AMB ESTÀNDARDS Els estàndards es presenten de formes diferents Exigència de Qualitat Directriu Prescripció Manual Guia Estàndards Regla Especificació Mètode de treball Norma Escala Instrucció de treball
  • 37. OBSERVAR ELS ESTÀNDARDS • A l’empresa existeixen molts exemples d’estàndards Descripció de l’estàndard: Actualitat: Grau de coneixement? Compliment de l’estàndard?
  • 38. ELS ESTÀNDARDS SON LA BASE PER MESURES DE MILLORA CATÀLEG DE PREGUNTES si no 1 Existeix un estàndard? Només en el cas que totes les preguntes s’hagin respost amb “si”, es 2 Està actualitzat l’estàndard? pot valorar el procés. 3 Coneix el personal l’estàndard? Sense estàndards no hi 4 Es treballa segons l’estàndard? ha MILLORES!
  • 39. ELS ESTÀNDARDS ASSEGUREN LES MILLORES Sense estandardització tota millora se'n va en fum ESTANDARDITZACIO COM ASSEGURANÇA Millora Estandardització “Cunya estàndard” Temps
  • 40. ESTANDARDITZAR FULL D’ANÀLISI D’OPERACIONS DATA: SECTOR D’ANÀLISI:_____________________________________________ ANALISTA:_______________ _____________ ARTICLE: _________________________________________________________ FASE:_______________ FULL:_______ OPERACIÓ:_______________________________________________________________________________ DE: _______ ELEMENTS DE LA OPERACIÓ CROQUIS Nº DESCRIPCIÓ T FREC TT K(%) TE ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ TOTAL OPERACIÓ _____ _____ _____ EIENES / ÚTILS / MITJANS MATERIALS / PECES _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________
  • 41. Exercici de Millora de processos 3
  • 42. Exercici de Millora de processos 4
  • 43. Mesura del Treball • Es disseny d’una operació es composa de: Disseny Operació Mesura Estudi de del Treball Mètodes 1. Per cada activitat determinem el millor mètode 2. A continuació mesurem el temps real
  • 44. Estudi de Mètodes • Una Operació es pot descompondre en diferents Elements i aquests es poden descompondre en Micromoviments. • Per dissenyar i analitzar Operacions es fan servir diferents tipus de Diagrames d’Activitats Simultànies: – Diagrames Home – Màquines (Per analitzar el treball d’un home amb una o vàries màquines) – Diagrames Bimanuals (per analitzar els Micromoviments)
  • 45. Diagrames Home - Màquina
  • 46. Diagrames Bimanuals Ma esquerra Ma dreta Mètode actual Símbol Símbol Mètode actual 1 Arribar al cargol  D   D  Inactiva 2 Agafar el cargol  D   D  Inactiva 3 Subjectar el cargol  D   D  Agafar l’anella 4 Subjectar el cargol  D   D  Col·locar l’anella al cargol  = operació;  = transport;  = inspecció; D = demora;  = magatzematge
  • 47. Diagrames Home – Màquina (1ª Etapa) 1. Observar l’operació i descompondre en elements 2. Determinar el temps que correspon a cada element 3. Situar ordenadament, i a escala de temps els elements que corresponen a cada Home o Màquina en el Diagrama, cuidant de començar el cicle del treball en el mateix punt per a totes les activitats.
  • 48. Diagrames Home – Màquina (2ª Etapa) 1. Classificar tots els elements en: 1. Elements de màquina 2. Elements manuals a màquina parada 3. Elements manuals amb màquina en marxa 2. Fer-se preguntes sobre cada element per: 1. Eliminar tots els elements innecessaris 2. Reordenar elements, mirant de passar elements amb màquina parada a fer-se amb màquina en marxa 3. Combinar elements 4. Simplificar elements 5. Incrementar la velocitat de la màquina fins el seu óptim
  • 49. Exemple 5 • Un operador d’un forn pot carregar-lo en dos minuts i descarregar-lo en un minut. • Existeixen dos forns disponibles i el seu temps de funcionament automàtic és de 4 minuts. • Volem construir un Diagrama Home-Màquina on es representi l’activitat conjunta del començament fins el minut 23. • Volem conèixer el Temps de Cicle en situació estable, així com el temps mort de l’operari i de la màquina.
  • 50. Exemple 5: Solució Temps en dècimes Cicle Arrancada de minut en aquest No es repeteix cas Estabilització al minut 9 Primer Cicle Estable Dura 7 minuts i s’anirà repetint Segon Cicle Estable Igual que el primer Destaco els temps morts de l’operari i les parades de màquina
  • 51. Exemple 5: Solució • L’estabilitat del Sistema arriba el minut 9 • El temps de cicle estable dura 7 minuts: – Temps de descàrrega Forn 1: 1 minut – Temps de càrrega Forn 1: 2 minuts – Temps mort de l’operari: 1 minut – Temps de descàrrega Forn 1: 1 minut – Temps de càrrega Forn 1: 2 minuts • El temps mort de l’Operari es un minut per cicle i el de la màquina es zero.
  • 52. Estudi de Temps • Objectius: – Conèixer el temps necessari per fer cada unitat. – Determinar les necessitats de ma d’obra per fer una producció objectiu – Planificar els terminis de lliurament possible per una comanda • Sempre s’ha de fer primer l’anàlisi dels mètodes de treball
  • 53. Sistemes d’Estudi de Temps 1. El cronometratge 2. El mostreig del treball 3. Els sistemes de temps predeterminats • Sistema M.T.M. • Work Factor
  • 54. Cronometratge • Està pensat per operacions de cicle curt i repetitives • L’analista observa de manera continuada i directament la operació i la descompon en elements • Amb un cronòmetre mesura el temps i pren nota del ritme amb el que es realitza l’activitat • Quan l’analista te suficients lectures es defineix el temps destinat a la operació
  • 55. Elements d’una operació • Un element es una part essencial y definida d’una operació que te un principi i un final definits i pot està compost de diversos micromoviments • Els elements poden ser: – Regulars: Apareixen sempre que fem la operació – Freqüencials: Apareixen 1 vegada cada n vegades que fem la operació
  • 56. Tipus d’elements • Els elements també es poden classificar en: – Màquina: Els que realitza una màquina sense que l’operari l’atengui – Manuals: Els que realitza l’operari. Poden ser • A màquina parada: La màquina no fa cap feina útil mentre l’operari realitza l’element • A màquina en marxa: L’operari realitza l’element mentre la màquina fa un treball útil • Un cop identificats els elements i classificats es mesura el temps i l’activitat
  • 57. Mesura del Temps • Assumim que el temps emprat depèn de l’activitat (ritme de treball), de manera que – T x A = constant – To1Ao1 = To2Ao2 = To3Ao3 = Tn An • El temps es mesura en: – Segons (Cronòmetres sexagesimals) – Deumil·lèsimes d’hora (Cronòmetres d’hora decimal) – 1 segon equival a 2,7oo (deumil·lèsimes d’hora)
  • 58. Escales d’activitat • Es fan servir tres escales d’activitat, per les que es defineix el ritme d’activitat màxima, normal i d’inactivitat: – Escala Centesimal Americana (0 - 100 – 140) – Escala de Bedaux (0 - 60 – 80) – Escala Centesimal Europea (0 - 100-133)
  • 59. Activitat normal • L’activitat normal es defineix per l’OIT com la que pot fer un operari mig a ritme ni ràpid ni lent segons les característiques de la tasca • L’OIT dona també exemples i tècniques per mesurar-la: – Caminar en terreny pla : 4,8 Km/h – Repartir 52 cartes en 4 piles : 30 segons • A la pràctica les activitats mesurades per cronometradors experts varien ±4%
  • 60. Càlcul del temps normal • Tenim N observacions de cada element, cadascuna amb un temps observat Toj i una activitat observada Aoj • Sabem que s’hauria de complir que To1Ao1 = To2Ao2 = ··· = TojAoj = TnAn • Fem la mitjana dels productes dels temps i les activitats observades i tindrem
  • 61. Suplements • Per a cada element hem d’afegir uns suplements (K) sobre els temps normals per preveure el cansament, les necessitats personals, la penositat de la feina, etc • L’OIT publica unes bases de dades que ajuden a fixar aquests suplements a afegir als temps normals, per exemple Suplement Homes Dones Fatiga base 4% 4% Necessitats Personals 5% 7% Treballar dret 2% 2%
  • 62. Temps Tipus i Temps de Cicle • El Temps Tipus per cada element i serà: – Tti = Tni (1+Ki) • Per calcular el temps que afegeix cada element al temps total de la operació (Temps de Cicle de l’Element) hem de multiplicar el Temps Tipus per la freqüència d’aparició de l’element: – Ci = Tti Fi
  • 63. Producció Horària Normal • El Tems de Cicle de l’Operació n serà la suma dels Temps de Cicle dels m diferents elements: • La Producció Horària Normal seria l’inversa del temps de cicle
  • 64. Producció Horària Òptima • Seria si treballés a l’activitat màxima (escala centesimal EUA : 140) • Si tots els elements fossin manuals, l’únic canvi és al càlcul del Temps Normal (Tn). Per comptes de Dividir per 100 (An) dividiria per 140. Per tant Topt=Tn/1,4, Ttopt = Tt/1,4 i Copt = Cn / 1,4 • La Producció Horària Òptima seria:
  • 65. Exemple d’Estudi de Temps 1 • Col·locar una dotzena de llapis a un estoig de cartró • Cada estoig s’embolica en paper manila ja tallat a mida i es fica a una caixa d’embalatge • Cada caixa d’embalatge conté dues dotzenes d’estoigs • Per fer un estudi de temps es va descompondre el treball en els elements de la propera taula, per els que es varen calcular els temps normals en deumil·lèsimes d’hora i als que corresponen uns suplements de 5% per necessitats personals, 4% per fatiga base i 2% per treballar de peu • Volem determinar la producció horària normal i la òptima
  • 66. Exemple d’Estudi de Temps 1 • Taula de Activitats i temps Nº Element Descripció Tnºº 1 Portar del magatzem A 1.000 llapis 96 2 Portar del magatzem B 600 estoigs buits 108 3 Agafar de la prestatgeria 200 fulls de paper Manila 95 4 Omplir l’estoig amb dotze llapis 35 5 Embolicar l’estoig amb paper Manila 26 6 Ficar dues dotzenes d’estoigs a la caixa 48 7 Portar cinc caixes a expedició 230
  • 67. Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució) • Hem de triar la unitat en que treballarem per poder homogeneïtzar les dades i calcular les freqüències • Podríem triar llapis, estoigs o caixes, depenent de quina unitat sigui més significativa per nosaltres • Triarem l’estoig, per exemple
  • 68. Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució) Nº Element Tni (1+Ki) Tti=Tni x (1+Ki) Fi Ci=Tti x Fi 1 96 1,11 106,6 12/1000 1,3 2 108 1,11 119,9 1/600 0,2 3 95 1,11 105,5 1/200 0,5 4 35 1,11 38,9 1/1 38,9 5 26 1,11 28,9 1/1 28,9 6 48 1,11 53,3 1/24 2,2 7 230 1,11 255,3 1/120 2,1 Cn= 74ºº Hh Fent servir l’escala centesimal americana, PHO = 1,4 x PHN = 189,2 Estoigs / Hh. Copt = Cn / 1,4 = 52,9ºº Hh
  • 69. Exemple d’Estudi de Temps 2 • S’ha de produir una peça amb un torn • L’operari col·loca la peça al plat, engega el torn, apropa el carro, començar a mecanitzar manualment fins que posa l’automàtic i mentre el torn mecanitza la peça, l’operari verifica les peces anteriors (una de cada deu), deixa la peça acabada i agafa una altre nova. Finalment treu la peça del plat un cop mecanitzada • A la taula trobarem les operacions elementals, amb els seus temps normals i suplements • Volem determinar la producció normal i la òptima
  • 70. Exemple d’Estudi de Temps 2 Nº Descripció Tn 1+K Element 1 Col·locar la peça al plat 55 1,13 2 Posar en marxa el torn 6 1,13 3 Apropar el carro 20 1,11 4 Començar manualment i posar l’automàtic 44 1,12 5 Verificar la peça 31 1,11 6 Deixar la peça acabada i agafar la nova 18 1,11 7 Mecanitzat 93 1,05 8 Treure la peça del plat 30 1,13
  • 71. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Hi ha elements manuals (M) i de màquina (TM) • Hem de determinar quins elements manuals es fan amb màquina parada (MP) i quins amb la màquina en marxa (MM) • Calcularem CMP, CMM i TM CMP CMM TM Cn • En principi CMM ha de ser menor que TM. Si es el cas, Cn = CMP + TM, si no Cn = CMP + CMM i la màquina s’hauria d’esperar
  • 72. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució Per tots Ci = Tti x Fi Nº Tni 1+ Ki Tti Fi MP MM TM Element 1 55 1,13 62,2 1/1 62,2 2 6 1,13 6,8 1/1 6,8 3 20 1,11 22,2 1/1 22,2 4 44 1,12 49,3 1/1 49,3 5 31 1,11 34,4 1/10 3,44 6 18 1,11 20 1/1 20,0 7 93 1,05 97,7 1/1 97,7 8 30 1,13 33,9 1/1 33,9 174,4 23,4 97,7 Cn = CMP + TM = 174,4 + 97,7 = 272,1oo Hh/peça PHN = 10.000 / 272,1 = 36,8 peces / Hh
  • 73. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Per calcular el Cicle Òptim, només podem accelerar l’activitat dels temps manuals. Com que CMM és inferior a TM la seva acceleració és irrellevant, ja que no afecta al temps de Cicle Total • Copt = CMP /1,4 + TM = 222,27oo Hh/peça • Ara Copt no es igual a Cn/1,4, per haver-hi elements no manuals • PHO = 10.000 / Copt = 45 peces / Hh
  • 74. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Tornant als temps normals, ens podem preguntar quina es la Saturació de la Persona, es a dir, quin percentatge dels temps està treballant i quin esperant a la màquina • Calculem la Saturació sumant tots els temps manuals i dividint per el Temps de Cicle Normal
  • 75. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Hem de decidir quantes màquines li assignem al treballador: – Nº Màquines = 1 / Saturació = 1 / 0,7269 = 1,376 • Com que 1,376 no es sencer, hem de decidir si es millor una o dues màquines. Si li donem dues la màquina s’haurà d’esperar. CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP1 CMM1 Operari TM1 TM1 Màquina 1 TM2 Màquina 2 Aquesta part s’anirà repetint
  • 76. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Veiem que els temps de màquina no condicionen (Les màquines s’esperen) la duració del Cicle estable, que produeix dues peces i tenim – Cn= 2 x (CMP + CMM) = 2 x (174,4 + 23,4) = 395,6 ºº Hh / 2 peces – PHN = 2 x 10000 / 395,6 = 50,5 peces / Hh (amb una màquina era 38,6 peces / Hh) • Produïm més, però no el doble, ja que la màquina s’espera. Si necessitem produir més, assignarem dues màquines, si necessitem reduir el cost per peça hauríem d’analitzar els costos de cada solució
  • 77. Exemple d’Estudi de Temps 3 • Per quantificar el treball necessari en l’operació d’una certa màquina s’han definit els següents elements de treball: Element Tipus 1. Treure la peça anterior i posar la següent MP 2. Verificar peça anterior MM 3. Portar material per processar del magatzem MM 4. Retirar cistell amb 20 peces i portar-ne un altre buit MM 5. Temps de màquina TM • El suplement de necessitats personals és del 7% i el de fatiga base del 4%. A més, en l’element 2 hi ha un altre 2% per la precisió del treball, mentre que els elements 3 i 4 tenen un suplement del 5% per l’esforç físic requerit.
  • 78. Exemple d’Estudi de Temps 3 • La quantitat de material portada en cada viatge (element 3) és variable, però segons una estadística feta, en la fabricació de 15.622 peces s’han fet 730 viatges • El cost de l’operari és de 24 Euros per hora i el de la màquina de 90 Euros per hora • El temps de màquina és de 429oo
  • 79. Exemple d’Estudi de Temps 3 • Per a estimar els temps manuals s’han pres, mitjançant cronometratge, les mesures de la taula de la pàgina següent (en sistema centesimal) 1. Determinar la producció exigible i la producció òptima amb un operari per màquina. Quina saturació te l’operari? 2. S’ha pactat amb els treballadors que es poden fer els càlculs amb una activitat 120, quantes màquines convé assignar a cada operari, tenint en compte que es vol obtenir un cost unitari mínim? Quants operaris i quantes màquines calen per fer una producció de 2000 peces / hora?
  • 80. Exemple d’Estudi de Temps 3 --- E1 --- --- E2 --- --- E3 --- T A T A T A 45 125 20 110 419 105 48 90 22 90 447 100 48 95 18 125 420 125 45 125 15 135 47 95 24 90 --- E4 --- 53 85 26 85 T A 42 80 18 105 295 110 48 90 26 95 324 100 40 120 25 100 298 110 46 95 22 95
  • 81. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució • Primer, resolem els cronometratges per trobar els temps normals (Exemple per E1): • Després multipliquem per (1+K) per trobar el temps tipus i per la freqüència per trobar el cicle normal • Tt1= 45,95 x 1,11 = 51ºº Hh C1= 51 x 1 =51ººHh
  • 82. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució Element Tni (1+ki) Tti Fi Ci Tipus E1 45,95 11 51,00 1/1 51,00 MP E2 21,78 13 24,61 1/1 24,61 MM E3 470,65 16 545,95 730 / 25,51 MM 15622 E4 325,43 16 377,50 1/20 18,88 MM 120,00 120,00ºº És el Cicle Manual, composat de CMM=69 i CMP=51, però el Cicle Normal de Producció Cn=CMP+TM=51+429=480ºº. Per tant, la producció horària normal (i exigible) serà: PHN = 10000 / 480 = 20,83 peces/Hh El Cicle Òptim i la producció corresponent serà, doncs (Fent servir l’escala centesimal europea 100 - 133): Copt=CMPopt + TM = 51/1,33 + 429 = 467,34ºº PHO = 10000 / 467,34 = 21,40 peces/Hh
  • 83. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució • A activitat 120, els temps manuals, temps de cicle, producció horària i saturació serien: – CM120 = CMP120 + CMM120 = 51/1,2+69/1,2=100ººHh – C120 = CMP120 + TM = 51/1,2 + 429 = 471,5ººHh – PH120 = 10000 / 471,5 = 21,21 peces / Hh – Sat120 = CM120 / C120 = 100 / 471,5 = 21,21% – Nº Màquines120 = 1/Sat120 = 4,7 (Es a dir, 4 o 5) • Per decidir entre 4 o 5 màquines calculem els costos de cada solució.
  • 84. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució a) L’operari s’espera: N=4 • Cicle condicionat per la màquina = CMP + TM, ja l’hem calculat C120 = 471,5 ººHh • Com que tenim 4 màquines, la PH120 = 4 x 21,21 peces / Hh = 84,84 peces / Hh • El cost per unitat serà: • Cost/u = (24 + 4 x 90) / 84,84 = 4,53 Euros / peça
  • 85. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució b) Les màquines s’esperen: N=5 • Cicle condicionat per l’operari. Quan s’estabilitzi, produirà cinc peces amb un temps de cicle de 5 vegades el Cicle Manual d’una peça • Cicle = 5 x 100ºº = 500ºº • PH120 = 5 x 10000 / 500 = 100 peces / Hh • Cost = (24 + 5 x 90) / 100 = 4,74 Euros / peça
  • 86. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució • El cost és superior al que teníem amb 4 màquines, per tant és millor assignar 4 màquines per operari, amb una Saturació de: – Sat4120 = (4 x CM120) / C120 = (4 x 100) / 471,5 = 84,84% • Per produir 2000 peces / Hora hem de calcular quants conjunts d’un operari i 4 màquines calen. Com que cada conjunt produeix 84,84 peces / Hh tenim que necessitem: – 2000 / 84,84 = 23,57, és a dir, 24 conjunts, per tant 24 operaris i 96 màquines
  • 87. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució Un operari i 4 màquines, s’espera l’operari CMM4 CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP3 CMM3 CMP4 CMM4 CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 TM1 TM1 TM1 TM2 TM2 TM3 TM3 TM4 TM4 Un operari i 5 màquines, s’esperen les màquines CMP5 CMM5 CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP3 CMM3 CMP4 CMM4 CMP5 CMM5 CMP1 CMM1 CMP2 TM1 TM1 TM1 TM2 TM2 TM2 TM3 TM3 TM4 TM4 TM5 TM5
  • 88. Mostreig del Treball • El treball també s’observa de manera directa, però, a diferència del cronometratge, no s’observa de manera continua. Així es redueix la sensació de l’empleat de sentir-se observat • Es mesuren un conjunt d’observacions del treball de manera instantània, separades en el temps d’una manera aleatòria • L’analista simplement passa pel lloc i anota si treballa l’operari, si treballa la màquina i com a màxim l’activitat • Si el nombre d’observacions (es a dir, el tamany de la mostra) és suficient per el nivell de confiança desitjat, les conclusions de l’estudi de la mostra seran vàlides per tot l’univers del que estem observant
  • 89. Observació del treball (mostreig) Observació Op./Màq. Op./Màq treballa no treballa Pot interessar Causes Màq Manca Activitat Treball A Treball B Treball C Inactiu Avariada M.P.
  • 90. Usos del Mostreig 1. Determinar el % d’utilització de la maquinària 2. Determinar el % de temps que una persona dedica a cada activitat (ex. Empleat Banca) 3. Determinar quins suplements s’han de donar per causes no controlades, com avaries o manca de Matèries primeres (afecta als temps obtinguts per cronometratge) 4. Determinar el temps de cicle d’operacions poc repetitives o que sent repetitives son llargues i, per tant, variables (Ej. Preparació de comandes)
  • 91. Intervals de confiança • Intervals de confiança: Si la distribució es Normal, tindrem: – Z=1. Entre μ – σ i μ + σ trobarem el 68,3% de les dades – Z=2. Entre μ – 2σ i μ + 2σ trobarem el 95,5% de les dades – Z=3, Entre μ – 3σ i μ + 3σ trobarem el 99,7% de les dades
  • 92. Precisió • És l’error que admeto a la meva conclusió – P = ± 3% o P = ± 5% • Si un Temps de preparació es 7 Min/Comanda amb Z = 3 i P = 5% vol dir que el 99,7% de les vegades el temps de preparació estarà entre (0,95 x 7) i (1,05 x 7) minuts • Si la Freqüència d’aparició del que volem mesurar es F, el nombre d’observacions a realitzar serà:
  • 93. Observació aleatòria • Necessitaré generar nombres aleatoris mitjançant un experiment o fent servir una taula de nombres aleatoris • Un cop tinc una seqüència, l’ordeno d’acord amb els nombres que necessito • Després multiplico cada nombre per la duració de l’observació a fer i el resultat em donarà l’instant en que he d’iniciar l’observació
  • 94. Exemple de generació d’observacions • Seqüència de nombres aleatoris – 113845876520211649051415 • Si necessito nombres de dues xifres seran – 11, 38, 45, 87, 65, 20, 21, 16, 49, 05, 14, 15 • Els ordeno – 05, 11, 14, 15, 16, 20, 21, 38, 45, 49, 65, 87 • Si l’observació dura 10 minuts i la jornada és de 8 del matí a 8 de la tarda, els instants d’inici serien: – 8h 0min + 05 x 10 min = 8h 50 minuts – 8h 0min + 11 x 10 min = 9h 50 minuts – 8h 0min + 14 x 10 min = 10h 20 minuts
  • 95. Exemple d’Estudi de Temps 4 • A un Departament d’expedicions i durant 24 hores s’ha observat que s’han preparat 320 comandes i s’han fet 1000 observacions d’aquestes • El nombre d’observacions treballant han estat 850 i l’activitat mitjana anotada ha estat de 105 • Els suplements per el lloc de treball suposen un 11% 1. Quin és el temps normal (en minuts) a concedir per preparar una comanda? 2. Ens podem refiar d’aquest temps el 95,5% de les vegades amb una precisió de ±3%?
  • 96. Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució • Duració del mostreig: 24h = 1.440 minuts • Temps treballat: 1.440 x 850/1000 = 1.224 minuts • Temps per comanda observat: 1.224/320 = 3,825 min/comanda • Com que era a activitat 105, el temps observat a activitat normal seria: 3,825 x 105/100 = 4,01 min/comanda • El temps a concedir el calcularem afegint els suplements del lloc de treball: Cn = 4,01 x (1,11) = 4,45 min/comanda
  • 97. Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució • El nombre d’observacions necessari és : • Com que hem fet 1.000 observacions, la conclusió es correcta i ens en podem refiar en el 95,5% de les vegades amb un 3% d’error
  • 98. Sistemes de Temps Predeterminats • Hi ha dos mètodes: – MTM (Mesures de Mètodes i Temps) – Work Factor • Es fan servir per determinar temps per operacions que es realitzen d’una manera molt repetitiva (milers i milers de vegades) • Aquests sistemes descomponen els elements de l’operació en Micromoviments, mitjançant l’observació molt detallada o si l’operació és nova, mitjançant el coneixement • Les taules ens donen el temps necessari per cada Micromoviment en Tmu (= 0,0006 minuts)
  • 99.
  • 100.
  • 101. Exemple de Taula MTM (3)
  • 102. Línies de Producció • Una línia de producció està pensada per fabricar grans quantitats d’unitats d’un mateix tipus de producte • A mesura que el producte avança per la línia va agafant forma, seguint la mateixa sèrie d’operacions sempre: Estació de Estació de Estació de Estació de treball 1 treball 2 treball 3 treball 4
  • 103. Temps de Cicle • A una línia de producció, el temps de cicle es diferent que a una operació manual: – Tc= temps que transcorre entre la sortida de dues unitats consecutives • Quan es dissenya una línia de producció s’ha de definir el producte a fabricar i l’objectiu de producció. Aquest objectiu ens donarà el temps de cicle requerit i, a partir d’aquest, podrem determinar quantes estacions de treball ha de tenir la línia, quants operaris i quines operacions farem a cada lloc.
  • 104. Exemple de línia de muntatge • Muntatge de forns microones. Els elements i els seus tems de Cicle son: – E 1 → C1 – E 2 → C2 – ........ – Eq → Cq – El sumatori dels Temps de Cicle (calculats per qualsevol mètode, cronometratge, MTM, etc) suposem que és de 12 minuts • Si l’objectiu de producció per torn (de 8 hores) és de 160 unitats, el Temps de Cicle de la línia haurà de ser de 480 minuts / 160 unitats = 3 minuts / unitat
  • 105. Nombre Teòric d’Estacions de Treball • El nombre teòric d’estacions de treball serà: • Haurem de repartir els n elements entre les quatre estacions de treball. Aquest procés s’anomena Equilibrat de Línies • Quan equilibrem una línia busquem minimitzar el temps improductiu total i respectar el temps de cicle desitjat
  • 106. Eficiència teòrica • L’eficiència mesura lo be o malament equilibrada que està una línia: • A l’exemple: • No sempre serà del 100%. Si la suma dels temps de cicle fos 13, per comptes de 12:
  • 107. Precedències tecnològiques • La realitat és encara més complexa, per què existeixen elements que no es poden fer abans d’haver-ne fet altres i així, al encaixar els elements puc necessitar encara més Estacions de Treball • Hi ha diferents mètodes per encaixar els elements. Explicarem un mètode heurístic, el mètode de les ponderacions
  • 108. Mètode de les Ponderacions • Tenim una planta de producció que treballa 8 hores al dia i 5 dies a la setmana, per la que volem equilibrar una línia de producció. Està previst que la línia treballi 7 hores al dia per permetre descansos. • Els elements necessaris per produir una unitat, amb indicació dels temps d’execució (en segons) i de les relacions de precedència, els tenim a la següent taula
  • 109. Taula d’elements, temps i precedències Element Temps (segons) Precedències A 14 - B 10 A C 30 B D 3 - E 5 D F 13 E G 14 E H 14 E I 6 C, F, G, H J 7 I K 3 J L 4 K M 7 L
  • 110. Preguntes Equilibrat • Es vol equilibrar la línia per una producció setmanal de 8.400 unitats • Determinar el valor monetari anual de la pèrdua per equilibrat, sabent que el personal directe treballa 8 hores al dia i 1.800 hores a l’any, que la línia para un 3% del temps per manca de materials i un 1% per averia de màquines i que la tarifa per hora és de 20 euros
  • 111. Càlcul del temps de cicle • Si de 8 hores treballo 7, significa que K= 1 hora (14,3%). El temps de cicle serà: • El nombre teòric d’estacions de treball serà: – ∑Ci=130 Seg. – Nº Teòric d’Estacions= ∑Ci/tc=130 / 15 = 8,7 Ξ 9 = 130 / 9x15= 0,962 = 96,2%
  • 112. Càlcul dels pesos (1) 1. Comprovem si algun element te un Ci > tc En aquest cas, si l’element no es pot subdividir en elements més petits, el que farem es duplicar-lo • A l’exemple, Cc = 30 segons. Suposarem que es pot dividir en dos elements C1 i C2, cadascun amb un temps de 15 segons. A la taula C2 tindrà com a precedència C1 i l’element I tindrà com a precedència C2
  • 113. Càlcul dels pesos (2) 2. Construirem el Graf de precedències dels elements A B C1 C2 14 10 15 15 D E F I J K L M 3 5 13 6 7 3 4 7 G 14 H 14
  • 114. Càlcul dels pesos (3) 3. Per cada element calculem el seu pes: • Pes ei = Ci + ∑Cj (per tot j descendent d’i al Graf) • El càlcul el comencem per el darrer element • Pes em = Cm = 7 (No te descendents) • Pes el = Cl + Pes em = 4 + 7 = 11 • Pes ek = Ck + Pes el = 3 + 11 = 14 • Pes ej = Cj + Pes ek = 7 + 14 = 21 • Pes ei = Ci + Pes ej = 6 + 21 = 27 • Pes ee = Ce + Cf + Cg + Ch + Pes ei = 5 + 13 + 14 + 14 + 27 = 73
  • 115. Càlcul dels pesos (4) Element Temps Precedències Descendents Pes A 14 - B,C1,C2,I,J,K,L,M 81 B 10 A C1,C2,I,J,K,L,M 67 C1 15 B C2,I,J,K,L,M 57 C2 15 C1 I,J,K,L,M 42 D 3 - E,F,G,H,I,J,K,L,M 76 E 5 D F,G,H,I,J,K,L,M 73 F 13 E I,J,K,L,M 40 G 14 E I,J,K,L,M 41 H 14 E I,J,K,L,M 41 I 6 C, F, G, H J,K,L,M 27 J 7 I K,L,M 21 K 3 J L,M 14 L 4 K M 11 M 7 L - 7
  • 116. Càlcul dels pesos (5) • El criteri heurístic diu que, en general, l’element que te més pes tindrà al darrera més elements i per tant, l’hauríem d’assignar primer a l’estació de treball més propera al inici possible. • Per això, ordenem la taula per pesos
  • 117. Càlcul dels pesos (6) Element Temps Precedències Descendents Pes A 14 - B,C1,C2,I,J,K,L,M 81 D 3 - E,F,G,H,I,J,K,L,M 76 E 5 D F,G,H,I,J,K,L,M 73 B 10 A C1,C2,I,J,K,L,M 67 C1 15 B C2,I,J,K,L,M 57 C2 15 C1 I,J,K,L,M 42 G 14 E I,J,K,L,M 41 H 14 E I,J,K,L,M 41 F 13 E I,J,K,L,M 40 I 6 C, F, G, H J,K,L,M 27 J 7 I K,L,M 21 K 3 J L,M 14 L 4 K M 11 M 7 L - 7
  • 118. Assignació d’elements • Ara assignaré els elements a les estacions de treball respectant el temps de cicle i les precedències, seguint l’ordre de pesos. A cada element no li puc assignar més temps que el temps de cicle. • Estació 1: A (14) Tecnològicament podria assignar qualsevol element que només tingués l’A com a precedent (B) o que no en tingués cap (D), però em passaria del Temps de cicle (15 segons)
  • 119. Assignació d’elements (2) • Estació 2: D(3), E(5), podria B, F, G, H però no hi caben • Estació 3: B(10), podria C1, F, G, H però no hi caben • Estació 4: C1(15), no hi cap res més • Estació 5: C2(15) • Estació 6: G(14) • Estació 7: H(14) • Estació 8: F(13) • Estació 9: I(6), J(7) • Estació 10: K(3), L(4), M(7)
  • 120. Eficiència real • Finalment, no he tingut prou amb 9 estacions (mínim teòric), n’he utilitzat 10 • L’eficiència màxima teòrica era del 96,2%, però la real és de 86,7%, es a dir, paguem un 13,3% d’operaris i màquines que no utilitzem
  • 121. Pèrdua per Equilibrat • El nombre de dies de treball a l’any serà – 1800 / 8 = 225 dies de treball a l’any • Les Hores teòriques de treball a l’any seran – 225 x 7 = 1.575 hores de treball a l’any • Com que les hores de funcionament de la línia son del 96%, (per les avaries i manteniment) les hores reals de treball a l’any seran – 1.575 x 0,96 = 1.512 hores de treball a l’any • Com que l’eficiència real és del 86,7% un 13,3% de les hores que paguem els operaris no fan res – Pèrdua/any = 1512 h/any x 10 operaris x 0,133 x 20 €/h = 40.219 €/any
  • 122. Pressupostos Industrials • El pressupost anual inclou les necessitats de personal, màquines, escandall de costos, organització de la producció, etc. • Es fa un pressupost per producte. Suposem un sol producte A. • Objectiu de Producció 100 x 103 unitats • Cn = 1Hh/unitat • Activitat pactada = 120 • Objectiu de reduir a un 7% les aturades de línia • Funcionament de la planta: 2000 Hores/any • Cost per persona = 20.000 €/any
  • 123. Pressupostos industrials (2) • Preguntes a respondre: 1. Quines necessitats de Ma d’Obra tinc? 2. Quin es el cost de Ma d’Obra per Unitat? 1. Si Cn es 1Hh/u (a activitat 100) i l’activitat pactada es 120, el temps necessari seria de: 1x100/120 = 0,833 Hh/u Si haig de produir 100.000 u i tinc 2000 H de funcionament amb un 7% d’aturades: (100.000u x 0,833Hh/u) / (2000 Hh/persona i any x (1-0,07))= 44,8 persones necessàries
  • 124. Pressupostos industrials (3) 2. Com ja hem vist, per tenir 1 Hh de producció neta he de pagar 1/(1-0,07) hores (1,075 hores) degut a que mentre les línies estan aturades he de pagar igualment als treballadors. Per fer una unitat necessito 0,833 Hh, però hauré de pagar 0,833 x 1,075 = 0,895 Hh El cost per hora serà 20.000 € / 2000 H = 10 €/H, per tant el cost de Ma d’obra per unitat serà 0,895 x 10 = 8,95 € per unitat
  • 125. Manteniment • La funció de manteniment te per objectiu tenir en estat operatiu el sistema productiu de l’empresa (incloent màquines i instal·lacions) • La primera decisió a prendre es com organitzar el manteniment. Dues opcions: – Organització centralitzada: Una seu única per tota la planta amb tots els serveis, recanvis i personal. L’avantatge es reduir les necessitats de personal i material – Organització descentralitzada: Cada secció te el seu propi personal de manteniment. L’avantatge es el menor temps de resposta
  • 126. Manteniment • La segona decisió es com organitzar el manteniment de cada actiu: – Manteniment correctiu: No actuo fins que es produeix l’avaria – Manteniment preventiu: Actuo abans de que es produeixin les avaries per endarrerir-les o disminuir la seva gravetat • He d’avaluar el cost d’una avaria (i no el de la reparació) per prendre la decisió
  • 127. Manteniment Preventiu • Quan opto per el preventiu he de decidir quan faig la intervenció buscant el cost mínim entre el cost de l’avaria i el cost del Manteniment preventiu Punt òptim
  • 128. Exemple de Manteniment Preventiu • Una empresa te 30 petits forns de tractament tèrmic. Una avaria del forn costa en promig 900€ (inclou el temps de producció perdut) • El manteniment preventiu consisteix a canviar el material refractari del forn i costa 200 €/forn • Les probabilitats d’avaria dels forn son les següents: Edat material refractari 1 2 3 4 5 6 7 Total Probabilitat Avaria 0,10 0,05 0,10 0,20 0,25 0,15 0,15 1
  • 129. Exemple de Manteniment Preventiu • Suposem Manteniment Correctiu (MC): – El temps que transcorre fins una avaria serà, en promig, l’esperança matemàtica: • 1 mes x 0,10 + 2 mesos x 0,05 + .... + 7 mesos x 0,15 = 4,5 mesos – Si tenim N=30 forns, el nombre d’avaries esperades per mes serà: • 30 x (1/4,5) = 6,67 forns avariats per mes – Si el cost per avaria és de 900 €: • Cost MC/mes = 6,67 x 900 = 6003 €/mes
  • 130. Exemple de Manteniment Preventiu • Si el Manteniment es Preventiu (MP), el cost dependrà de la periodicitat. Suposem n=1 mes: MP MP MP MP MP MP MP Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 – El cost mensual de MP: 200 € x 30 forns = 6.000 € – El nombre d’avaries esperat serà : 30 forns x 0,1 = 3 avaries i el seu cost serà: 3 avaries x 900 € = 2.700 €/mes – El Cost Total serà Cost MP + Cost Avaries = 6.000 + 2.700 = 8.700 €/mes
  • 131. Exemple de Manteniment Preventiu • Suposem ara n=2mesos MP MP MP MP Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 • El Cost de MP mensual serà : 200 x 30 /2 = 3.000 € / mes • El nombre d’avaries previst per mes serà: – Avaries de forns el primer mes: 30 x 0,10 = 3 – Avaries de forns el segon mes: 30 x 0,05 = 1,5 – Avaries el segon mes de forns mantinguts el primer mes: 3 x 0,10 = 0,3 – Avaries totals (en dos mesos) = 3 + 1,5 + 0,3 = 4,8 – Avaries per mes = 4,8 /2 = 2,4 • El Cost per Avaries serà: 2,4 x 900 € = 2.160 €/mes i el Cost Total serà: 3.000 € + 2.160 € = 5.160 € / mes
  • 132. Arbres d’avaries n=2 n=3 30 Forns 30 Forns 0,1 0,1 3 3 0,1 0,05 0,1 0,05 0,3 1,5 0,3 1,5 0,1 0,1 0,05 0,1 Total d’avaries: 4,8 / 2 mesos 0,03 0,15 0,15 3 Total d’avaries: 8,13 / 3 mesos Genèricament, El nombre d’avaries per un n donat, An, serà: An= N(P1+P2+···+Pn) + A1Pn-1 + A2Pn-2 + ··· + An-1P1 Exemple: A3= 30x(0,1+0,05+0,1) + 3x0,05 + 4,8x0,1 = 8,13
  • 133. Taula de càlcul del Punt Òptim n An An/n CA = Ca x An/n CMP=NxCmp/n Cost Total 1 3 3 2.700 6.000 8.700 2 4,8 2,4 2.160 3.000 5.160 3 8,13 2,71 2.439 2.000 4.439 4 14,85 3,71 3.339 1.500 4.839 Quan el Cost Total comença a pujar, l’anterior es el Punt Òptim, en aquest cas, el Punt Òptim de Manteniment Preventiu és de 3 mesos amb un cost total amb MP de 4.439 €/mes. Com que el cost amb MC era de 6.003 €/mes, la millor opció es fer Manteniment Preventiu, € intervenint cada tres mesos