Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Diplomàtica Visigòtica

582 views

Published on

Published in: Education, Travel, Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Diplomàtica Visigòtica

  1. 1. DIPLOMÀTICA VISIGÒTICA SISTEMA I TIPOLOGIES DOCUMENTALS
  2. 2. ELEMENTS CONTEXTUALS • Sistema Jurídic: Totum Ius en declivi. • Sistema Legislatiu: Leges Wisigothorum. • Context de Producció: Cancelleria Regia i Notariat. • Agents: Autors, destinataris i rogataris.
  3. 3. SISTEMA JURÍDIC ELEMENTS CONTEXTUALS
  4. 4. SISTEMA JURÍDIC • No apliquen el Totum Ius, de caràcter abstracte, sinó que opten per una aproximació particularista a fi i efecte de tractar de cada cas de manera separada. • El resultat és una legislació casuística. • D’entrada no aplica cap sistema documental, com qualsevol poble germànic. • Només coneixien la prova testifical i el procediment oral. • Des de la Pau d’Euric (475dC) fins la conquesta carolíngia d’inicis del segle IX.
  5. 5. SISTEMA LEGISLATIU ELEMENTS CONTEXTUALS
  6. 6. SISTEMA LEGISLATIU • Vigència territorial impedeix l’existència de profesiones legum, imprescindibles per a que existís un règim de lleis personals. • Predomina l’interès per les RES, tal com passa a partir del s.IIIdC a l’Imperi Romà. • Un sistema que sincretitza el llegat consuetudinari hispano-romà, el visigot primitiu, la legislació romana existent a Hispania i d’altra vinguda de fora. • Leges Wisigothorum (recollides per Karl Zeumer als MGH, principis del s.XX).
  7. 7. SISTEMA LEGISLATIU • Codi d’Euric (c.476 dC): Compost per 350 capítols, es limita a regular els problemes més urgents derivats de l’apropiació de la Hispània, tot respectant, pel que sembla, el fons romà post-clàssic. • Breviari d’Alaric II, fill d’Euric (506 dC): Es recull de manera més concreta el fons romà post-clàssic. Pren el nom de Lex Romana Wisigothorum.
  8. 8. SISTEMA LEGISLATIU • Codex Revisus de Leovigild (c.572 dC): Posada al dia i reforma substancia del codi d’Euric en molts aspectes. El codi no es coneix directament però es pot reconstituir a partir de lleis posteriors rubricades com Antiquae. • Es coneixen altres lleis esparses de Khindasvint, Recesvint, sorgides dels Concilis de Toledo, sempre a partir de compilacions posteriors.
  9. 9. SISTEMA LEGISLATIU • Liber Iudiciorum de Recesvint (654 dC): Aprovat solemnement s’imposa com a codi legal únic per a tota la població del regne, amb expressa i contundent prohibició d’aplicar tota altra norma no continguda en aquell i de manera concreta de la Lex Romana. • Liber Iudiciorum d’Ervigi (681 dC): Revisió del Liber de Recesvint, actualitzant el seu contingut i imprimint una major claredat en bona part de les lleis recipulades. És la recensió oficialment definitiva.
  10. 10. SISTEMA LEGISLATIU • Aquestes dues recensions configuren el clàssic Liber Iudiciorum, estructurat sistemàticament per ordre de matèria en 12 llibres, subdividits en 53 títols, que agrupaven una massa de 500 lleis i escaig amb constància de la seva respectiva procedència règia. • Novellae de Ègica (c.693 dC): Noves lleis emeses pel successor d’Ervigi però sense aribar a conformar una recopilació.
  11. 11. SISTEMA LEGISLATIU • A finals del s.VII i inicis del s.VIII juristes anònims completaren pel seu compte la redacció ervigiana en la reproducció dels seus exemplars amb la inclusió d’aquelles noves lleis posteriors a aquesta i, a més, amb la reintroducció d’algunes altres anteriors a la recensió de Recesvint, així com les excloses d’aquesta per la compilació d’Ervigi. • Així mateix encapçalaren la redacció privada amb un Llibre I nodrit de fragments de les obres de sant Isidor, de marcada índole doctrinal i retòrica. • Aquesta redacció fou batejada per Zeumer com a Vulgata amb la sigla V atenent a la seva major divulgació, per raó del major nombre de manuscrits coneguts, ben superiors als derivats de les recensions oficials de Recesvint i d’Ervigi.
  12. 12. CONTEXT DE PRODUCCIÓ ELEMENTS CONTEXTUALS
  13. 13. CONTEXT DE PRODUCCIÓ • Cancelleria Règia ubicada dins de l’Officium Palatinum, per a la confecció de documentació pública. • Notariat al servei del rei al voltant de la mateixa Cancelleria. • Notariat al servei de particulars.
  14. 14. AGENTS ELEMENTS CONTEXTUALS
  15. 15. COMES NOTARIORUM • Al capdavant l’anomenat Comes Notariorum, secretari d’estat i cap de cert nombre de treballadors subalterns. • Igual al Magister Officiorum romà. • La seva funció és redactar, editar i autenticar documents. • Editar = realitzar còpies autèntiques que esdevenen públiques. • Elegit lliurement pel rei, membre de qualsevol classe i condició. • Títols pomposos: vir inluster, nobilis, sublime, spectabilis, etc. • Al càrrec d’escrivans de palau.
  16. 16. NOTARII • Notarii publici ac proprii nostri. • Al servei del rei “proprie regie celsitudinis”. • Al servei dels seus fills “eorumque pueros”. • Al servei de particulars. • Al servei de les assemblees sinodals. • El notariat adreçat a particulars quina mena de fides publica acredita en els documents que redacten? • Malgrat que el nom existeix, no està clar que tinguin les funcions que tenien en l’Imperi Romà.
  17. 17. AGENTES • Autor: redacten o fan redactar els documents dispositius. • Destinatari: provoca la redacció dels documents probatoris. • Rogatari: redacta el document per encàrrec de l’autor o el destinatari, actua en oficines o estudis, o simplement per ser lletrat atén ocasionalment la petició d’un analfabet.
  18. 18. ELEMENTS FORMALS • Tipologies: Reials, Episcopals, Judicials i Privades. • Procediment: Actio et Conscriptio. • Forma física: Suports i tipus escriptura. • Forma intel·lectual: Formularia. • Tradició: Authentica et Exemplares.
  19. 19. TIPOLOGIES ELEMENTS FORMALS
  20. 20. TIPOLOGIES REIALS • Legislatius: Leges, Precepta. • Executius: Mandata, Iussiones. • Comunicats a les assemblees conciliars: Tomi.
  21. 21. TIPOLOGIES EPISCOPALS • Actes de sínodes: Constitutiones Synodales. • Sentències conciliars: Decreta, Statuta, Synodalia. • Epístoles decretals: Mandata.
  22. 22. TIPOLOGIES JUDICIALS • Actes d’informació: Mandata iudicum. • Procures: Procurationes, Iniunctiones. • Declaracions: Declarationes in iudicio. • Denúncies: Libelli accusatorii. • Juraments de dret consuetudinari: Conditiones sacramentorum. • Sentències: Sententiae.
  23. 23. TIPOLOGIES PRIVADES • Referents a l’estatut personal: – Emancipació filial (Cartulae emancipationis) – Traspàs onerós de drets sobre persones ( Cartulae oblationis). – Manumissions (Cartulae Libertatis). • Obligacions contractuals: Mutus, Vendes, Permutes, Precàries, Pactes. • Disposicions hereditàries: Testaments, Divisió d’Heretats, Donacions mortis causa. • Donacions: Pures, Donacions esponsalícies. • Inventaris: Breves, Inventaria, Descriptiones, Políptics fiscals.
  24. 24. PROCEDIMENT ELEMENTS FORMALS
  25. 25. FORMA FÍSICA ELEMENTS FORMALS
  26. 26. FORMA FÍSICA • Escriptura visigòtica: evolució hispànica de la cursiva romana (s.VI-s.IX, … s.XIII). • Suport: taules cerades, pissarres, bronze, papir, … .
  27. 27. FORMA INTEL·LECTUAL ELEMENTS FORMALS
  28. 28. FORMULARIA • Formulae Wisigothicae: 46 fórmules pressumptament recuperades per Ambrosio de Morales al segle XVI i que encara són discutides. • Àngel Canellas López (1979) Diplomática Hispano-Visigoda. • La documentació altmedieval que les usa a vegades.
  29. 29. DATACIÓ • Kalendació romana. • Era Hispànica: – 38 anys abans del naixement de Jesucrist, any de la pacificació d’Hispania per part d’Octavi August. – Era la datació emprada en la Hispania romana. – Aera Hispanica = Nova imposició que s’aplicà al territori des d’aleshores. – Era 680 = 680 – 38 = any 642.
  30. 30. TRADICIÓ ELEMENTS FORMALS
  31. 31. AUTHENTICA • Els originals emanats per la cancelleria del rei no es lliuren al destinatari: es guarden a l’arxiu reial, i s’extenen còpies autèntiques per aquell. • El perill d’un sòl dipòsit. • Els originals privats, escrits per notaris o bé de manera autògrafa, només podien ser verificats per jutges o bonshomes. • Els testaments s’haurien insinuat en registres públics “apud principales, curatorem et magistros”, durant el segle V.
  32. 32. EXEMPLARES • Autenthicorum ipsorum exemplaria manus sui epistula roborata. • Exteses per jutges quan redacten un iuditium que envien a un col·lega una còpia o exemplar fideliter translatum suaque manu subscriptum atque signatum.
  33. 33. CONFIRMACIONS I REPARACIONS • Alguns exemples de confirmació de lleis que tornaven a ser escrites. • Reparationes scripturarum: es realitzaven si els documents s’haven perdut per negligència, poca cura o a causa d’un robatori. • Testimonis que hagin vist el document en el passat i puguin ser verificats per un jutge. • El jurament del destinatari de la reparatio, i/o dels testimonis que apareixien al document perdut.
  34. 34. FALSIFICACIONS • Aquells que canviïn, alterin, sostreguin o interpolin quelcom en els mostres drecrets; aquells que en canviïn el temps o el dia; aquells que el signin o que hi gravin o estampin una signatura espúria. • Que perdin la mà (si és persona inferior). • Que perdina la meitat dels seus béns (si és noble).
  35. 35. ELEMENTS ESSENCIALS • Fiabilitat: datació, signatures, testimonis i juraments.
  36. 36. FIABILITAT ELEMENTS ESSENCIALS
  37. 37. QUATRE ELEMENTS BÀSICS • La Datació. • La Signatura. • La Subscripció i presència de testimonis. • El Jurament.
  38. 38. DATACIÓ • Seran vàlides les escritures que portin el dia i l’any clarament expressats (Lib. II, 5,1). • Els pactes (Pacta) i els compromisos (Placita) que hagin estats fets per escrit de manera justa i legítima, si porten expressats clarament el dia i l’any, no permetem de cap manera que siguin reformats (Lib.II, 5,2).
  39. 39. DATACIÓ • El Dia del Senyor no és lícit que ningú sigui obligat a comparèixer a judici, perquè la religió ha de deixar de banda totes les causes. (Lib II, 1,12). • Tampoc els dies Pasqua, és a dir, durant 15 dies: els 7 que precedeixen la Pasqua i els 7 que la segueixen. (Lib II, 1,12). • Tampoc els dies de Nadal, de la Circumsició, de l’Epifania, de l’Ascensió i de la Pentecosta. (Lib II, 1,12).
  40. 40. DATACIÓ • Respecte pels temps de sega: 15 kal. agost al 15 kal. setembre. (Lib II, 1,12). • Respecte pels temps de verema: 15 kal. octubre al 15 kal. novembre. (Lib II, 1,12). • No té perquè ser atès en el cas de la datació de documents, però sí en aquells que derivin de causes judicials: juraments, sentències, placita, etc. (Lib II, 1,12).
  41. 41. SIGNATURA • Seran vàlides les escriptures que siguin corroborades amb la signatura o subscripció del [testador]. (Lib. II, 5,1) • La signatura o subscripció ha de ser de pròpia mà [hològrafa]. (Lib. II, 5,1) • En els testaments s’admet la subscripció delegada. (Lib. II, 5,1)
  42. 42. SIGNATURA • La signatura, en absència de les persones que l’han realitzat, pot ser confrontada i peritada amb d’altres escriptures on s’hi comprovi la mateixa (Lib.II, 5,15). • Davant la signatura, l’afirmació d’un testimoni preval sobre la mateixa. Si diu que no és certa o no la reconeix, cal verificar perquè el testimoni ho asevera. (Lib. II, 5,17)
  43. 43. TESTIMONIS • Seran vàlides les escriptures que siguin corroborades amb la subscripció de testimonis. (Lib II, 5,2). • Poden subscriure i signar els majors de 14 anys (nois i noies). (Lib II, 4,12). • Qualsevol testimoni que subscriu un document pot ser interpelat en tot moment sobre aquest. Per tant, ha de conèixer el document i l’acció jurídica. (Lib.II, 5,3). • Els testimonis poden ser contrastats amb altres testimonis. (Lib II, 5,3)
  44. 44. TESTIMONIS • Els testimonis, abans d’ésser interrogats, han d’ésser constrets mitjançant jurament. (Lib II, 5,3) • El Capbreu dels béns d’un pare o mare difunt ha de ser subscrit per tres o cinc testimonis. (Lib II, 5,3) • Els béns donats pel marit a la muller, que els subscriguin dos o tres testimonis. (Lib II, 5,3) • El pacte d’elecció d’un jutge per dirimir una causa ha de ser subscrit per tres testimonis. (Lib II, 5,3) • Sense poder confrontar testimonis o escriptures, que tot quedi tal com està. (Lib II, 5,3)
  45. 45. JURAMENT • Reservat als judicis i en la fase d’autenticació de documents per a considerar-los com a prova. • Els testimonis no poden ser creguts si, en un judici, no juren primer (Lib II, 5,3). • Es dóna més crèdit a les persones de condició més elevada fins al punt que el testimoniatge d’un de condició més baixa, encara que sembli il·lustre i idonia, no ha de ser escoltat. (Lib II, 5,3). • La fiabilitat dels serfs, actuant com a testimonis, haurà de ser autoritzada per escrit d’un sacerdat o jutge, que també els subscriuran. (Lib II, 5,13).
  46. 46. ORDRE DE PRELACIÓ 1. La paraula del sacerdot i el jutge que subscriuen un acte escrit. 2. Els documents datats, segons llei, subscrits per l’autor i per testimonis [+ segells si els documents són públics]. 3. La paraula dels testimonis constrets sota jurament. 4. La validesa del jurament (si es posa en dubte; si hi ha contradicció amb el que diu el document).

×