SlideShare a Scribd company logo
1 of 157
UNITAT 3: COMPOSICIÓ – COMPOSITION 
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 3 ESO 
Escola Betúlia - 2014 -2015
LA GESTALT 
Chapter 1
LA GESTALT 
Max Wertheimer (1880-1943) i els seus ajudants Wolfgang Köhler (1887-1967) 
i Kurt Koffka (1886-1941) són els fundadors de la teoria de la Gestalt o teoria 
de la forma 
El nostre cervell tendeix a percebre els 
objectes en configuracions o totalitats 
organitzades i fàcilment recognoscibles 
La llei de la pregnància: davant d'un 
conjunt desorganitzat d'estímuls 
visuals, tendim sempre a organitzar-lo, 
cerquem la regularitat, la claredat, la 
simetria, etc. 
El més senzill, en aquest cas, és percebre 
la forma recognoscible d'un animal que no 
pas un conjunt desordenat de taques.
Llei de la pregnància 
llei de la proximitat: els propers 
o semblants es capten com part 
d’una ateixa figura, veiem grups 
de parelles que no pas línies 
llei de la semblança: Tendim a 
percebre agrupades les formes 
semblants, aqui veiem columnes 
abans que files 
llei del tancament: Tendim a 
tancar mentalment les formes 
que percebem obertes i 
incompletes 
llei del contrast: tendim a 
percebre abans una forma que 
es distingeix de la resta per la 
seva singularitat 
llei de la continuïtat: agrupem 
els que tenen una continuïtat de 
forma 
llei de la simetria: agrupem els 
elements separats per un eix de simetria, 
aqui el blau és veu com el fons
LLEI DE FONS I FIGURA 
Edgar Rubin (1886-1951) 
Es pot considerar 
que la percepció 
més simple és 
reconèixer com a 
figura una creu i 
com a fons la resta 
de color negre. 
En canvi, aquí és 
impossible decidir què 
és el fons i què és la 
figura. Una creu negra 
sobre fons blanc o una 
creu blanca sobre fons 
negre? 
Copa de Rubin
Exemples a Publicitat - Fons
Exemples a Publicitat - Fons
Exemples a Publicitat - Proximitat
Exemples a Publicitat - Semblança
Exemples a Publicitat - Contrast
Exemples a Publicitat - Contrast
Exemples a Publicitat - Contrast
Exemples a Publicitat - Tancament
Exemples a Publicitat - Tancament
Exemples a Publicitat - Tancament
Exemples a Publicitat - Simetria
Exemples a Publicitat - Experiència 
Hem de tenir uns coneixements per entendre el missatge.
Activitat interactiva 
http://contenidos.educarex.es/mci/2002/24/actividades/4_1.html
Activitat 
 Exercici 1 (no)
ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ 
Chapter 2
La línia, el traç, el contorn 
Chapter 2.1
Punt, línia pla i contorn – Dot, line, plane, contourn 
Pla: Superfície delimitada 
per una línia tancada (contorn) 
El punt: element 
gràfic mínim 
La línia gràfica té una dimensió 
La línia gràfica és un traç
El contorn 
El contorn és la línia que separa qualsevol forma de l’espai que l’envolta
Puntillisme - Stippling 
Irene Bombillar Velloso Gregory Colbert
Puntillisme - Stippling 
Miguel Endara
Ombrejar - Shading 
Hatching Cross Hatching 
Stippling 
Cross Hatching Cross Hatching 
Scribbling lines 
Scribbling lines Stippling Interrupted lines Contour Hatching
Hatching – Scumble
Ombrejat - Hatching 
JR Dunster 
ANNA BREGMAN
Scribbling lines 
Vince Low
Dibuixos amb bolígraf 
Juan Francisco Casas
Dibuixos amb bolígraf 
Alumnes del professor MANUEL PADILLA ÁLVAREZ
Activitat 
 Dibuixar amb la tècnica del puntillisme 
 Dibuixar amb la tècnica del hatching 
 Dibuixar amb la tècnica de l’ombrejat 
 Dibuixar amb la tècnica del bolígraf 
Puntillisme 
https://www.youtube.com/watch?v=l4IChdwifB8 
Hatching 
https://www.youtube.com/watch?v=JE_lQVixR9Q 
https://www.youtube.com/watch?v=X6497XcnavY 
Bolígraf 
https://www.youtube.com/watch?v=MFegln8PCpk 
https://www.youtube.com/watch?v=GW6bSZzOWFE
La forma 
Chapter 2.2
Formes geomètriques i orgàniques 
Forma geomètrica Forma orgànica 
més expressives i amb més pes visual
Formes geomètriques 
Composició, de Vasilij Kandinskij 
Kandinskij;Composició amb vermell, negre, blau 
i groc (1925), de Piet Mondrian 
Les formes geomètriques tendeixen a 
transmetre sensació de racionalitat i ordre 
Agulla (1990), de Tom Carr
Formes orgàniques 
Nit estrellada (1889), de Vincent van Gogh Autoretrat (1971), 
de Francis Bacon 
Quatre ales (1974), 
d'Alexander Calder 
Les formes orgàniques tendeixen a transmetre sensació d’espontaneïtat, llibertat, desordre, 
dinamisme, etc. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual.
La proporció 
Chapter 2.3
Proporció 
És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes 
la proporció natural, la relació 
entre les diferents mesures 
s'ajusta a la nostra experiència 
visual 
la proporció expressiva o simbòlica, les 
mesures no s'ajusten a una relació natural, 
sinó que ho fan a voluntat del creador del 
missatge, que potencia o exagera algun 
element connotatiu
Proporció al llarg de la història 
Model ideal de bellesa basat en la proporció 
transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin 
per les proporcions naturals 
Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern
El cànon 
És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de 
qualsevol creació gràfica i plàstica 
El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien 
que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres 
vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5. 
També els grecs van 
utilitzar el peu com a 
mòdul del cànon; el 
consideraven la sisena 
part de l’altura total d’un 
home
Policlet 
Dorífor (conegut com cànon) 
(segle V aC), de Policlet 
Policlet, conegut com l’escultor d’atletes 
Va escriure un tractat sobre la proporció, el 
ritme i la simetria del cos humà 
Temple d'Atenea Niké (segle V aC), de Cal·lícrates
La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or 
Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui 
a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació 
de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia 
La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues 
El Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria 
Al segle XX es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat 
de construir a partir de la mesura de la figura humana. 
L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era 
un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà
Fibonacci: El número d’or 
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci 
= 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi
Utilització Proporció d’àuria
Utilització Proporció d’àuria 
El costat i la diagonal del pentàgon regular 
estan en proporció àuria. Dalí utilitza 
aquesta propietat per ordenar les dues 
figures centrals del seu quadre. 
La cara està perfectament encuadrada 
en un rectàngle àuri, al igual que el 
reste de proporcions de la mateixa
El color 
Chapter 2.4
Les categories del color 
El color real o color dels objectes 
El color utilitari 
El color simbòlic i expressiu
Color simbòlic i expressiu 
La simbologia del color: cada cultura té 
uns codis de colors, el blanc simbolitza 
puresa a Occident, en canvi es relaciona 
amb el dol a Orient 
L'expressivitat del color: relacionat amb els 
condicionants fisiològics, gammes contrastades 
transmeten sensacions de més complexitat i exitació 
que les harmòniques, que transmeten relaxació 
És signe de puresa, netedat, 
absència, veritat. Es pot utilitzar 
per indicar un producte és nou o a 
estrenar 
S’associa amb obscuritat, por o 
buit. Indica respecte i temor, a 
la moda indica elegància 
Sol, vida, calor i l’or. Produeix set i 
ansietat. A l’edat mitjana es relacionava 
amb l’or, metall preciós que indicava 
acostament a Déu, saviesa 
Relacionat amb el cor, amor, sang, 
violència, perill. Per comunicar passió i 
energia 
Associat amb l’aigua, frescor, cel, tristor, 
espiritualitat, immortalitat. En publicitat 
s’utilitza per indicar un producte és sa o 
net 
Evoca vegetació, naturalesa, 
esperança, ecologia. Per això s’utilitza 
als contenidors de vidre o papereres 
saturació Lluminositat o valor 
Tons saturats són vius i alegres 
Tons pocs saturats són bruts o vells 
Molt clars són suaus, dolços, 
acaricien, transmeten tranquil·litat 
Colors foscos són tristos, agressius, 
donen sensació de temor i por
Color simbòlic i expressiu 
Colors blanc i vermell. La noia és el 
blanc, la puresa i la netedat, que 
contrasta amb un entorn vermell, la 
passió i la sensualitat 
El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de 
purificació i netedat. El blau també es percep 
com un color fred que transmet sensacions de 
profunditat, relaxació i tranquil·litat
La llum – Espectre visible 
Isaac Newton (1642-1727)
Color llum – Color light 
Llums primàries 
Primary lights 
Llums secundaris 
Secondary lights 
Llums complementàries 
Complementary lights 
RGB = Red Green Blue 
Mescla aditiva: la 
mescla produeix 
un color més clar
RGB - Photoshop
Colors pigment – Pigment colours 
Colors primaris 
Primay colours 
CMY = Cyan, Magenta, Yellow 
Colors secundaris 
Secundary colours 
Colors terciaris 
Terciary colours 
Mescla subtractiva: 
la mescla produeix un 
color més fosc 
100% barreja de 2 
colors primaris 
100% 1 color primari 
50% 1 color primari
Colour wheel – paleta de colors
To, saturació i valor – Hue, saturation and ligtness 
El to és el nom de cada color (to vermell, to verd, vermell groguenc, verd violaci, etc) 
La saturació és la puresa d'un color, quantitat de colors i grisos que el constitueix. 
El valor és la lluminositat d'un color, quantitat de pigment banc o negre que té un 
color a la seva barreja.
Cossos de color 
Per representar el color amb to, valor i saturació necessitem volums 
tridimensionals, un eix és el to, un altre la saturació i el tercer la lluminositat o 
valor 
Esfera de Runge Johann H. Lambert Wilhem Ostwald Alfred Hickethier
Photoshop – Hue, Saturation and Lightness 
Directament a la capa (layer) a través de Menu: 
Image > Adjustments > Hue/Saturation 
O a través d’una nova capa: 
Create new fill or adjustment layer > 
Hue/ Saturation
Temperatura de color 
Els colors càlids tenen més pes visual que 
els colors freds 
Warm colours 
Cool colours
Gammes cromàtiques 
Gamma harmònica 
Tons propers al 
cercle cromàtic 
Es preceben: 
Equilibrades 
Relaxants 
Gamma contrastada 
Tons allunyats en el 
cercle cromàtic 
Es perceben: 
Estridents 
Actives
Percepció del color – Colour perception 
When a colour is juxtaposed with other 
colours, we perceive it as a different colour. 
For example, most people will say the 
small square on the left is orange, whereas 
the one on the right is brown 
Actually, the squares are exactly the same 
color! 
Which square is darker: A or B? 
In fact they are the same colour: 
#787878
Percepció del color – Colour perception 
Asimilació cromàtica: el 
vermell amb fons blanc sembla 
més clar 
Contrast cromàtic 
simultàni: el 
vermell resalta més 
amb el seu 
complementari 
(verd) 
La percepció del to, saturació o valor pot 
canviar repecte els colors que tingui més 
propers 
Ilusió Verd-Blau: Només hi 
ha 3 colors
Tècniques de pintura 
Chapter 2.5
El color com instrument de solucions plàstiques 
Un color tendeix a augmentar el seu to si 
afegim més quantitat d’aquest color 
Un color perd saturació si el mesclem amb 
més de dos tons o afegim blanc o negre. 
La barreja de dos colors complementaris 
suposa utilitzar els tres colors primaris, i 
obtenim un color poc saturat i bru 
Per aclarir, s’afegeix groc en comptes de 
blanc per obtenir una més gran 
lluminositat. 
Per enfosquir i donar volum es pot utilitzar 
el complementari en comptes del negre 
per què altera fàcilment les propietats del 
color
Si treballem amb colors complementaris 
L’ull produeix el complementari del 
color que s’observa, per tant es bo 
intentar posar una línea divisoria 
entre colors complementaris com feia 
Henri Mattise (línies arabesques) 
Evitar posar dos colors 
complementaris junts ja que 
produeix a la retina un to grisenc 
Si treballem amb complementaris, 
manipular la seva barreja per 
rebaixar la vibració: blau vermellós 
al costat d’un vermell ataronjat, etc.
Procediment de mesclar colors 
Pastament: consisteix en mesclar pintura amb un pinzell o espàtula 
Justaposició: Qual es col·loca un to al costat d’un altre la barreja es realitza a 
la retina, per aquesta raó les barrejes justaposades vibren i creen moviment 
Superposició amb veladura humida: són capes de pintura molt diluïda, que 
transparenta i deixa veure el que hi ha a sota. (Per l’oli cal utilitzar un disolvent 
per fer la pintura més fluida) 
Superposició per transparències: es treballa de tons clars a foscos 
Superposició amb veladura seca (o refregat): són capes de pintura fetes 
pràcticament amb un pinzell sec, de manera que si el suport és rugós, la 
pintura queda a les zones sortints, veient-se en les deprimides el color que hi 
ha a sota 
Mixtes: combinar diferent tipus de barreja
Veladures 
Menina de Velazquez, per 
afegir color a les teles 
Rembrant
Superposició per transparències 
Emil Nolde, Crepuscle, 1930-1935 
Morat-groc-verd
Colors a l’avantguarda 
Chapter 2.6
Color a les avantguardes 
Les avantguardes: segona mitad del S. XIX 
Experimentació amb nous materials i suports 
Crear un nou llenguatge 
Impressionisme 
Postimpressionisme 
Fauvisme 
Expressionisme 
Futurisme 
La Bahaus 
Expressionisme abstracte 
Pop-art 
Art-cinètic 
Neoexpressionisme 
Avantguarda: terme que fa referència a artistes innovadors que lluiten contra el 
que està establert, amb la intenció renovadora d’avanç, exploració i investigació.
Impressionisme 
En contra les normes acadèmiques i es van centrar en l’estudi del color i el 
que veu l’ull en un moment determinat i representar la llum i el color. 
Paul Cézanne, Edgar Degas, Edouard Manet, Claude Monet, Pierre Rendir, 
Pierre Auguste Renoir, Sisley, Pissarro, …. 
A Espanya: Regoyos, Sorolla, Rusiñol i Casas
Impressionisme - Claude Monet 
Passeig amb parasol, 1872 
Sol naixent, 1872 Estació de Saint Lazare, 1877 
Claude Monet
Impressionistes – Edgar Degas 
Clase de dan 
La bebedora de ajenjo 
Bailarina en la escena 
Planchadores Carreras
Impressionisme 
Els banyistes, 1879-82 A Modern Olympia, 1873-74 
Paul Cézanne
Impressionisme - Edouart Manet 
Olympia, 1863 
Monet pintant a la 
seva barca, 1874 
Le Déjeuner sur 
l'Herbe, 1863
Impressionisme – Pierre Auguste Renoir 
El palco 
El columpi 
Es banyistes 
El Moulin 
de la 
Galette 
Le 
dèjeuner 
des 
canotiers
Impressionisme – Joaquín Sorolla
Impressionisme – Darío de Regoyos
Impressionistme – Santiago Rosiñol
Impressionisme – Ramon Casas
Postimpressionisme 
Es va caracteritzar per un us expressiu del color i una major llibertat formal 
Paul Cézanne va evolucionar cap a la preocupació de l’estructura mitjançant 
el color 
Paul Gaugin va explorar l’ús simbòlic del color i de la línea 
Vincent Van Gogh, apassionat amb una forta intensitat emocional, va donar 
origen al expressionisme 
Georges Seurat puntillisme amb diversos colors per realitzar barreges a la 
retina
Postimpressionisme – Paul Cézanne 
Pins i roques 1895-1898 Jugadors de cartes, 1890 
Cézanne es va interesar per resaltar les qualitats materials de la pintura, 
representant sers vius i paissatges, volums i relacions entre superfícies. 
Anticipant-se al cubisme.
Postimpressionisme – Paul Gaugin 
Visió después del sermó,1888 
Calvario bretón, 1889 
Senyores de Tahití, 1891 
Gaugin va estar interessat en l’art popular, es va centrar en la representació a 
base de superfícies planes i decoratives.
Postimpressionisme – Vincent Van Gogh 
Nit estrellada, 1889 
Carretera en Auvers 
després de la pluja, 1890 
Autorretrat amb barret 
de palla, 1853-1890 
S’aproxima a la naturalesa amb pincellades coloristes i vigoroses, evocant 
emocions internes de l’artista.
Postimpressionisme – Georges Seurat 
Un diumenge d’estiu a la 
Grande Jatte, 1884-1886 
Bathers in Asnières, 1887 
La Tour Eiffel, 1889 
Va inventar la tècnica del puntillisme
Postimpressionisme – Henri de Toulouse-Lautrec 
En el Moulin Rouge, 1892-1895 
Bal au Moulin Rouge.1890 
L' Inspection médicale, 1894 
Interessat en els llocs tancats amb llum artificial en comptes de paissatges. 
Ômtava gestps de cantants, comediants i ridiculitzava la hipocresia dels 
poderosos.
Fauvisme 
Henri Matisse Marucie de Vlaminck 
André Derain 
Fauvisme significa feres, es característitza per la seva violència cromàtica. 
Utilitzaven pinzellada molt expressiva i van distorsionar la realitat amb tons 
purs i saturats
Fauvisme - Henri Matisse
Fauvisme – André Derain 
Charing Cross Bridge, 1906 Big Ben, 1905
Fauvisme – Maurice Vlaminck
Expressionisme 
Eduard Munch 
Der Blaue Reiter, grup 
format per: 
Vassily Kandinsky 
Frank Marc 
James Ensor 
Influits per impressionistes i postimpressionistes, van portar el color i la forma 
fina les últimes conseqüències de l’evocació i la simbologia. Es representen 
imatges deformades i exagerades per obtenir una més gran expressió 
emocional. 
Der Blaue Retier can intentar expressar sentiments espitiruals mitjançant el 
color i la llum
Expressionisme 
Eduard Munch James Ensor
Expressionisme 
Vasily Kandinsky 
Franz Marc
Futurisme 
Umberto Boccioni Carlo Carrà 
Luigi Russolo 
Aquests artistes van investigar la manera de transmetre la sensació de 
velocitat combinant la línea, la pinzellada i el dinamisme del color
Futurisme - Umberto Boccioni 
Umberto Boccioni 
Luigi Russolo 
Carlo Carrà 
Dinamisme d’un ciclista 
Dinamisme d’un automòvil 
El projecte IV
La Bahaus 
Paul Klee Vassily Kandinsky Josef Albers 
Johannes Itten Oskar Schlemmer 
Va ser una escola innovadora d’art i disseny, van exposar diferentes teories 
del color per utilitzar-les com a base de la seva expressió creadora. 
Tots van treballar el color a les seves obres com a mitjà d’investigació dels 
seus atributs i característiques expressives.
Expressionisme abstracte 
Clyfford Still Barnett Newman 
William Kooning Mark Rothko 
Primer moviment pictòric important a Estats Units, el color era un suport 
d’alliberació emocional, d’exitació i energia.
Expressionisme abstracte - Mark Rothko 
https://www.youtube.com/watch?v=Xgn5QoxozcE
Pop-art 
Andy Warhol Roy Lichtenstein 
Tom Wesselman 
Les obres reflectaven la vida quotidiana de la gran ciutat. Els colors, objectes i 
materials s’utilitzaven per provocar estats d’ànims. Reivindiquen un llenguatge 
visual que sigui senzill iper una gran majoria. Colors bàsics saturats i en 
general plans.
Pop-art - Andy Warhol
Pop-art - Andy Warhol 
Silver Car Crash (Double Disaster)
Pop-art - Roy Lichtenstein
Art-cinètic o Op-art 
Jesús Rafael Soto Bridget Riley 
Victor Vasarely Eusebio Sempere 
El Manifest groc, obra que tracta dels principis de l’art cinètic, els artistes es 
preocupen pel dinamisme i el moviment dins l’obra. Parteixen de les idees 
futuristes i creen obres abstractes de clar cinetisme.
Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley
Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley
Neoexpressionisme 
Georg Baselitz Michel Basquiat 
Keith Haring 
Es caracteritza per la seva agressivitat brutal, pels temes descarnats i per la 
forma que són tractats. 
Georg Baselitz utilitza la pintura com a pretex per desenvolupar un llenguatge 
agressiu, tràgic i anguinós. Pinzellades ràpides i segures, tons poc saturat. 
Michel Basquiat i Keith Haring combinen l’agressivitat amb l’humor i la ironia. 
Colors bàsics i molt saturats, formant taques planes o línies amb contorn molt 
definits.
Neoexpressionisme - Keith Haring
Neoexpressionisme - Georg Baselitz
La textura 
Chapter 2.7
La textura 
És qualitat tàctil dels objectes: 
suau, rugosa, aspra, tova, dura, 
etc. 
La textura pot ser també 
percebuda visualment 
1-Textures fetes fregant un llapis en un 
paper sobre diferents superfícies. 
2-Textures fetes amb un programa 
informàtic de dibuix. 
3-Textures fetes a partir de fotografies 
mitjançant un programa de retoc fotogràfic.
Textura 
Per una imatge impresa és el 
suggeriment gràfic 
Imatges: tomàquet, pared rugosa 
Per pintura, escultura o 
arquitectura és el material 
utilitzat 
Antoni Tàpies
La composició 
Chapter 3
Pes visual 
El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un 
missatge visual. Depen de la mesura, la textura, el color i la forma 
Visaul Weight: describes how much something in an image “pulls” your eye to 
look at it. 
La mesura 
Les formes més grans atreuen 
abans la mirada que les formes més 
petites 
La massa de núvols és l’element 
visual que atreu més la mirada 
per la seva grandària, però 
també ho fa per la seva 
lluminositat i la seva forma 
irregular 
El far de Harwich (1820), de John Constable
Pes visual 
La textura 
Les textures més contrastades i 
rugoses tendeixen a atreure més la 
mirada que les textures suaus i poc 
contrastades 
Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé
Pes visual 
El color 
Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé 
Els colors lluminosos tenen més 
pes visual que els colors foscos.En 
aquesta obra, les formes de color 
taronja són les que atreuen més la 
mirada
Pes visual 
La forma 
Les formes complexes, 
irregulars i les que 
transmeten sensació 
d’inestabilitat tenen més 
pes visual. 
Composició en blanc i 
negre (1918), de Theo van 
Doesburg 
Composició amb cinc bigues 
que s’encreuen (1920), de 
Kasimir Malevič 
La composició de Malevič 
atreu més la mirada que la 
de Van Doesburg. Això és 
perquè es tracta d’una 
composició més dinàmica i 
inestable basada en línies 
diagonals, al contrari que la 
de Van Doesburg, que fa 
una composició més 
regular i estable basada en 
línies horitzontals i verticals
Composicións en el pla 
Tamara de Lempicka 
Original Girada
La composició en el pla 
Les notícies més 
importants se situen 
sempre a la part 
superior del rectangle, 
que té més pes visual. 
Pel que fa a la part 
inferior, situa les 
notícies a la dreta, que 
té més pes visual i els 
artícles d’opinió a 
l’esquerra.
La composició en el pla 
La notícies del PNV 
està en negreta per 
donar-li més pes visual 
per compensar l’anunci 
de la dreta
La composició en el pla 
Juga amb la mesura de 
la notícia de les loteries 
per compensar la 
notícia de la seva dreta 
i donar-li més pes 
visual.
La regla dels terços 
Les dues línies, horitzontals i verticals, que en resulten serveixen tant per 
a ordenar com per a situar al seu voltant els elements principals de la 
composició 
Cupido queixant-se a Venus (segle XVI), 
de Lucas Cranach
La regla dels terços 
Els quatre punts d'intersecció són considerats punts forts on se situa l'interès 
de la imatge 
Els afusellaments del 3 de maig (1808- 
1814), de Francisco Goya
La regla dels terços 
La regla dels terços s’aplica habitualment a les fotografies de paisatges de 
manera que el cel ocupi 2/3 o 1/3 de l’altura de la imatge.
La regla dels terços 
En aquesta pintura de Renoir, les 
figures apareixen en un ordre 
més complex, però si apliquem la 
regla dels terços veiem com les 
línies verticals ordenen la 
complexitat en fragments més 
comprensibles fins a emmarcar 
les dues figures centrals de la 
composició. 
L’horitzontal superior s’ajusta a 
l’espai dels caps de les figures del 
fons. La vertical esquerra passa 
just pel mig de la parella que 
balla, de negre a l’esquerra, de 
blanc a la dreta, per a reforçar la 
divisió dels espais. L’altra vertical 
coincideix amb una vertical de la 
cadira.
Activitats 
 Activitat: Exercicis 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 
21
Tipus de composicions 
Simètriques: basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical. 
Descentrades: els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. 
Basades en l'horitzontal: transmeten sensació de calma i tranquil·litat. 
Basades en la vertical: transmeten sensació visual de tensió i energia. 
Basades en la diagonal: transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. 
Basades en la corba: transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa. 
Basades en un polígon: la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la 
mirada és el triangle.
Exemple - Henri Cartier-Bresson
Simètriques 
El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (segle XII) 
Les composicions simètriques estan basades en els eixos bàsics d’equilibri horitzontal i 
vertical. Transmeten sensació d’equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc
Desentrades 
L'or de l'atzur (1967), de Joan Miró 
En les composicions descentrades els elements gràfics no s’ordenen segons els eixos 
horitzontal-vertical. Aquest tipus de composició crea una sensació de dinamisme, inestabilitat i 
espontaneïtat.
Horitzontal 
Retrat de madame Récamier (1800), de 
Jacques-Louis David 
Venus i Mart (1485), de Sandro Botticelli 
Les composicions basades en l’horitzontal transmeten sensació de calma i tranquil·litat
Vertical 
Pinkie (1734), de Thomas Lawrence Il Contino (1861), de Marià Fortuny 
Les composicions basades en la vertical transmeten sensació de tensió i energia. La 
composició vertical és més habitual en elements únics que en grups d’elements
Diagonal 
L'Anunciació de Cestello (1489- 
1490), de Sandro Botticelli 
d'El cuirassat Potemkin (1925), de Serguei M. 
Eisenstein 
Les composicions basades en la diagonal transmeten sensació de dinamisme, caiguda o 
elevació. En aquest grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les 
línies de fuga de la perspectiva
Corba 
La dansa (1910), d'Henry Matisse 
Dinamisme d'un futbolista (1913), d'Umberto 
Boccioni 
Les composicions basades en la corba, segons com sigui aquesta (oberta o tancada, simple o 
complexa, com l’espiral), transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa
Polígon 
La llibertat guiant el poble (1830), 
d'Eugène Delacroix 
Al·legoria de Venus (1540-1545), d'Agnolo 
Bronzino 
En les composicions basades en un polígon, la forma poligonal més tensa i que més ajuda a 
dirigir la mirada és el triangle, ja que habitualment en un dels seus vèrtexs es concentra 
l’atenció sobre un element important de la composició.
Exercici 
Ofelia, John Everett Millais, 1851 
La Inmaculada Concepció, 
Giambattista Tiepolo, S- XVIII 
El circ , Gorges Seurat ,1981
Exemple - Caravaggio
Triangles – Compositional maps 
Josef Koudelka, Gypsies, 1967 
Andrea Mantegna, Parnas, 1496 
Alex Webb, Matanzas, 2008 
Triangles: 
Attractive 
Balanced 
Stable 
More energetic 
Compositional 
maps: 
Renaissance, 
artist used the 
“Golden Section”, 
a rather notions of 
ideal proportion 
as a geometrical 
framework for 
perfectly balanced 
compositions.
Estàtica i dinàmica 
El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni 
Equilibri estàtic: 
horitzontal i vertical 
Equilibri dinàmic: 
línies diagonals, obliqües 
i corbes 
Transmet sensacions de fredor, equilibri. 
És un tipus de composició poc emotiva 
Transmetin sensació de moviment. Una composició 
dinàmica és més càlida i emotiva que una composició 
estàtica
El ritme 
Segons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar 
els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc. 
Tendim a percebre agrupats els elements 
que determinen ritmes visuals 
Segons la llei de la continuïtat, podem 
percebre les formes d’una composició 
que s`ordena visualment creant línies 
corbes o marcant direccions 
El ritme visual d'una composició el 
determinen la repetició i l'ordenació més o 
menys regular d'elements visuals idèntics: 
línies, volums i colors. 
Ritme pausat 
Devallament 1694, de Caravaggio
El ritme 
Ritme dinàmic 
Un baixant l’escala (1912), de Marcel Duchamp
El ritme 
Ritme sincopat 
La gallina cega (1789), de Francisco Goya
Activitat 
 Exercicis 28, 29
Composicions en l’espai 
Chapter 4
Composicions a l’escultura 
Ritmes compositius basats en la recta 
predominar la sensació d'ordre, equilibri, 
harmonia, etc. També a vegades un punt de 
fredor i distanciament, ja que expressen un 
món ideal i perfecte, lluny de les 
imperfeccions humanes 
Ritmes compositius basats en la corba 
basades en la corba transmeten sensacions de 
calidesa, tendresa i emotivitat que portades a 
l'extrem poden ser dramàtiques, teatrals i 
exagerades.
Composicions a l’escultura - Alexander Calder 
L’escultor i pintor nord-americà Alexander Calder és considerat l’inventor de 
les escultures mòbils
Composicions a l’arquitectura 
Els diferents elements arquitectònics (arcs, voltes, pilars, columnes, murs, 
etc.) determinen i generen l'espai buit, l'espai habitable i transitable, l'espai 
d'ús 
Es poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics: 
Composicions basades en el llenguatge clàssic. 
Composicions basades en el llenguatge no clàssic.
Activitats 
 Exercicis 6, 7, 8, 9, 10
La composició modular 
Chapter 5
Mòduls i la xarxa 
Un mòdul és una forma que organitza un espai a partir de la seva repetició. 
El mòdul és, doncs, l'element bàsic d'una estructura més complexa 
Una xarxa és una estructura creada per la repetició d'un mòdul. El quadrat, el 
triangle equilàter i l'hexàgon regular són mòduls que omplen, sense deixar 
espais buits, una superfície plana. 
El cub és un mòdul que omple completament, sense deixar espais buits, 
l'espai tridimensional. 
Límit quadrat (1964), de M. C. Escher
Mòduls i la xarxa a la natura
Mòduls i la xarxa a l’arquitectura 
A l’urbanisme En el disseny industrial 
En el disseny industrial, la modularitat va lligada a la simplificació dels processos 
de fabricació i d'ús de molts productes. És molt habitual que els objectes que 
utilitzem i que tenen una implicació espacial important (cadires, taules, lleixes, 
armaris...) estiguin dissenyats de cara a facilitar la modularitat i a permetre 
infinites combinacions segons les necessitats de l'usuari
Activitats 
 Activitat: Exercici 22

More Related Content

What's hot

3 eso - Visual i Plàstica Missatge Visual
3 eso - Visual i Plàstica Missatge Visual3 eso - Visual i Plàstica Missatge Visual
3 eso - Visual i Plàstica Missatge VisualJoan Sèculi
 
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLAELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLAJordi Riba
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOJoan Sèculi
 
COMPOSICIÓ VISUAL
COMPOSICIÓ VISUALCOMPOSICIÓ VISUAL
COMPOSICIÓ VISUALJordi Riba
 
La imatge característiques
La imatge característiquesLa imatge característiques
La imatge característiquesAna Blesa
 
Generes fotografics
Generes fotograficsGeneres fotografics
Generes fotograficssandroalfaro
 
2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PART
2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PART2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PART
2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PARTvalleteje
 
Cartell: funció i forma
Cartell: funció i formaCartell: funció i forma
Cartell: funció i formaVictoriamedia
 
SISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONS
SISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONSSISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONS
SISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONSJordi Riba
 
Pes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiuPes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiuLaura Vilar
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuriaJoan Sèculi
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del colorJoan Sèculi
 
Els elements visuals
Els elements visualsEls elements visuals
Els elements visualslucy_xarlie
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURAAntonio Núñez
 
Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...sandroalfaro
 

What's hot (20)

3 eso - Visual i Plàstica Missatge Visual
3 eso - Visual i Plàstica Missatge Visual3 eso - Visual i Plàstica Missatge Visual
3 eso - Visual i Plàstica Missatge Visual
 
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLAELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PLA
 
La textura
La textura La textura
La textura
 
01 La Linia 2
01 La Linia 201 La Linia 2
01 La Linia 2
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
 
COMPOSICIÓ VISUAL
COMPOSICIÓ VISUALCOMPOSICIÓ VISUAL
COMPOSICIÓ VISUAL
 
Les textures
Les texturesLes textures
Les textures
 
La imatge característiques
La imatge característiquesLa imatge característiques
La imatge característiques
 
Generes fotografics
Generes fotograficsGeneres fotografics
Generes fotografics
 
2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PART
2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PART2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PART
2n eso LA COMUNICACIÓ VISUAL 1ª PART
 
Cartell: funció i forma
Cartell: funció i formaCartell: funció i forma
Cartell: funció i forma
 
SISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONS
SISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONSSISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONS
SISTEMES DE REPRESENTACIÓ / PROJECCIONS
 
Pes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiuPes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiu
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
 
1. la imatge
1. la imatge1. la imatge
1. la imatge
 
Els elements visuals
Els elements visualsEls elements visuals
Els elements visuals
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
Llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 

Viewers also liked

La composició artística
La composició artísticaLa composició artística
La composició artísticaAna Blesa
 
Aplicaciones del Smartphone en el aula
Aplicaciones del Smartphone en el aulaAplicaciones del Smartphone en el aula
Aplicaciones del Smartphone en el aulaLucía Alvarez
 
Las TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidades
Las TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidadesLas TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidades
Las TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidadesLucía Alvarez
 
2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcio
2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcio2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcio
2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcioJoan Sèculi
 
3 eso-plastica-joan-brossa
3 eso-plastica-joan-brossa3 eso-plastica-joan-brossa
3 eso-plastica-joan-brossaJoan Sèculi
 
Formes geomètriques
Formes geomètriquesFormes geomètriques
Formes geomètriquesJoan Sèculi
 
Photography Portraits
Photography PortraitsPhotography Portraits
Photography PortraitsJoan Sèculi
 
Composició- introducció
Composició- introduccióComposició- introducció
Composició- introduccióLaura Vilar
 
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...Joan Sèculi
 
Educacio visual i plastica
Educacio visual i plasticaEducacio visual i plastica
Educacio visual i plasticacalcober
 
Perspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa II
Perspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa IIPerspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa II
Perspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa IIAgustin Torres
 
cosas basicas y otros objectos
cosas basicas y otros objectoscosas basicas y otros objectos
cosas basicas y otros objectosDANIELCITO12CRUZ
 
Sentits i raó, presocràtics5
Sentits i raó, presocràtics5Sentits i raó, presocràtics5
Sentits i raó, presocràtics5Manuel Belda
 
DALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICAS
DALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICASDALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICAS
DALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICASCipampano Salomonico
 

Viewers also liked (20)

Principios de la composición
Principios de la composiciónPrincipios de la composición
Principios de la composición
 
La Composicion
La ComposicionLa Composicion
La Composicion
 
La composició artística
La composició artísticaLa composició artística
La composició artística
 
La composicion
La composicionLa composicion
La composicion
 
Aplicaciones del Smartphone en el aula
Aplicaciones del Smartphone en el aulaAplicaciones del Smartphone en el aula
Aplicaciones del Smartphone en el aula
 
Las TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidades
Las TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidadesLas TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidades
Las TIC en Plástica. Un mundo de retos y oportunidades
 
2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcio
2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcio2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcio
2n ESO unitat 1- visual i plàstica- La percepcio
 
3 eso-plastica-joan-brossa
3 eso-plastica-joan-brossa3 eso-plastica-joan-brossa
3 eso-plastica-joan-brossa
 
Formes geomètriques
Formes geomètriquesFormes geomètriques
Formes geomètriques
 
Photography Portraits
Photography PortraitsPhotography Portraits
Photography Portraits
 
Composició- introducció
Composició- introduccióComposició- introducció
Composició- introducció
 
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - exercici perspectiva obli...
 
Educacio visual i plastica
Educacio visual i plasticaEducacio visual i plastica
Educacio visual i plastica
 
Llum i ombra
Llum i ombraLlum i ombra
Llum i ombra
 
Perspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa II
Perspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa IIPerspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa II
Perspectiva Tema 1 Unidad 1 Curso de Geometrìa II
 
cosas basicas y otros objectos
cosas basicas y otros objectoscosas basicas y otros objectos
cosas basicas y otros objectos
 
hola
holahola
hola
 
Sentits i raó, presocràtics5
Sentits i raó, presocràtics5Sentits i raó, presocràtics5
Sentits i raó, presocràtics5
 
DALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICAS
DALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICASDALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICAS
DALÍ. TODAS LAS SUGESTIONES POÉTICAS Y TODAS LAS POSIBILIDADES PLÁSTICAS
 
Salvador dali
Salvador daliSalvador dali
Salvador dali
 

Similar to La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r

El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaJoan Sèculi
 
Els Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge VisualEls Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge Visualelicas
 
Introducció al color
Introducció al colorIntroducció al color
Introducció al colorBel Món Art
 
50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdf
50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdf50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdf
50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdfSaraRgmez
 
Exposició art per l'ànima
Exposició art per l'ànimaExposició art per l'ànima
Exposició art per l'ànimaPilar Calçada
 
Tema 6 semiologia
Tema 6   semiologiaTema 6   semiologia
Tema 6 semiologiaActor
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnànciaJoan Sèculi
 
Treballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegóTreballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegóteresa guxens
 
La pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOLa pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOMantoti
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pinturaJulia Valera
 
Introducció Història de l'Art
Introducció Història de l'ArtIntroducció Història de l'Art
Introducció Història de l'ArtNatxopv
 
Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1
Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1
Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1Paquita Ribas
 

Similar to La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r (20)

El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
 
EL COLOR
EL COLOREL COLOR
EL COLOR
 
Els Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge VisualEls Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge Visual
 
Introducció al color
Introducció al colorIntroducció al color
Introducció al color
 
50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdf
50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdf50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdf
50elcolorDELASCOSASPUEDESERINTERESANTE.pdf
 
Exposició art per l'ànima
Exposició art per l'ànimaExposició art per l'ànima
Exposició art per l'ànima
 
Tema 6 semiologia
Tema 6   semiologiaTema 6   semiologia
Tema 6 semiologia
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Pint A Loli
Pint A LoliPint A Loli
Pint A Loli
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
 
Treballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegóTreballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegó
 
La pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOLa pintura 4t ESO
La pintura 4t ESO
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pintura
 
Introduccio a l'historia de l'art
Introduccio a l'historia de l'artIntroduccio a l'historia de l'art
Introduccio a l'historia de l'art
 
Introducció Història de l'Art
Introducció Història de l'ArtIntroducció Història de l'Art
Introducció Història de l'Art
 
Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1
Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1
Imatge i Llenguatge Visual - Resum mòdul 1
 
El color catala
El color catalaEl color catala
El color catala
 
Nietzsche. Introducció
Nietzsche. IntroduccióNietzsche. Introducció
Nietzsche. Introducció
 
Nietzsche filo1
Nietzsche filo1Nietzsche filo1
Nietzsche filo1
 

More from Joan Sèculi

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteJoan Sèculi
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaJoan Sèculi
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaJoan Sèculi
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Joan Sèculi
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Joan Sèculi
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnJoan Sèculi
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnJoan Sèculi
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan BrossaJoan Sèculi
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritmeJoan Sèculi
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOJoan Sèculi
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La líniaJoan Sèculi
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicalsJoan Sèculi
 
1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodiaJoan Sèculi
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàsJoan Sèculi
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figuresJoan Sèculi
 
1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El soJoan Sèculi
 
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Joan Sèculi
 
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"Joan Sèculi
 
Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"
Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"
Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"Joan Sèculi
 

More from Joan Sèculi (20)

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - Escala
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot Flynn
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
 
Violi
VioliVioli
Violi
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals
 
1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures
 
1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so
 
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
 
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
 
Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"
Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"
Plastica la geometria a l'espai - 3r ESO - Perspectiva frontal "mosaic"
 

Recently uploaded

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 

Recently uploaded (9)

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r

  • 1. UNITAT 3: COMPOSICIÓ – COMPOSITION EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 3 ESO Escola Betúlia - 2014 -2015
  • 3. LA GESTALT Max Wertheimer (1880-1943) i els seus ajudants Wolfgang Köhler (1887-1967) i Kurt Koffka (1886-1941) són els fundadors de la teoria de la Gestalt o teoria de la forma El nostre cervell tendeix a percebre els objectes en configuracions o totalitats organitzades i fàcilment recognoscibles La llei de la pregnància: davant d'un conjunt desorganitzat d'estímuls visuals, tendim sempre a organitzar-lo, cerquem la regularitat, la claredat, la simetria, etc. El més senzill, en aquest cas, és percebre la forma recognoscible d'un animal que no pas un conjunt desordenat de taques.
  • 4. Llei de la pregnància llei de la proximitat: els propers o semblants es capten com part d’una ateixa figura, veiem grups de parelles que no pas línies llei de la semblança: Tendim a percebre agrupades les formes semblants, aqui veiem columnes abans que files llei del tancament: Tendim a tancar mentalment les formes que percebem obertes i incompletes llei del contrast: tendim a percebre abans una forma que es distingeix de la resta per la seva singularitat llei de la continuïtat: agrupem els que tenen una continuïtat de forma llei de la simetria: agrupem els elements separats per un eix de simetria, aqui el blau és veu com el fons
  • 5. LLEI DE FONS I FIGURA Edgar Rubin (1886-1951) Es pot considerar que la percepció més simple és reconèixer com a figura una creu i com a fons la resta de color negre. En canvi, aquí és impossible decidir què és el fons i què és la figura. Una creu negra sobre fons blanc o una creu blanca sobre fons negre? Copa de Rubin
  • 8. Exemples a Publicitat - Proximitat
  • 9. Exemples a Publicitat - Semblança
  • 10. Exemples a Publicitat - Contrast
  • 11. Exemples a Publicitat - Contrast
  • 12. Exemples a Publicitat - Contrast
  • 13. Exemples a Publicitat - Tancament
  • 14. Exemples a Publicitat - Tancament
  • 15. Exemples a Publicitat - Tancament
  • 16. Exemples a Publicitat - Simetria
  • 17. Exemples a Publicitat - Experiència Hem de tenir uns coneixements per entendre el missatge.
  • 20. ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ Chapter 2
  • 21. La línia, el traç, el contorn Chapter 2.1
  • 22. Punt, línia pla i contorn – Dot, line, plane, contourn Pla: Superfície delimitada per una línia tancada (contorn) El punt: element gràfic mínim La línia gràfica té una dimensió La línia gràfica és un traç
  • 23. El contorn El contorn és la línia que separa qualsevol forma de l’espai que l’envolta
  • 24. Puntillisme - Stippling Irene Bombillar Velloso Gregory Colbert
  • 25. Puntillisme - Stippling Miguel Endara
  • 26. Ombrejar - Shading Hatching Cross Hatching Stippling Cross Hatching Cross Hatching Scribbling lines Scribbling lines Stippling Interrupted lines Contour Hatching
  • 28. Ombrejat - Hatching JR Dunster ANNA BREGMAN
  • 30. Dibuixos amb bolígraf Juan Francisco Casas
  • 31. Dibuixos amb bolígraf Alumnes del professor MANUEL PADILLA ÁLVAREZ
  • 32. Activitat  Dibuixar amb la tècnica del puntillisme  Dibuixar amb la tècnica del hatching  Dibuixar amb la tècnica de l’ombrejat  Dibuixar amb la tècnica del bolígraf Puntillisme https://www.youtube.com/watch?v=l4IChdwifB8 Hatching https://www.youtube.com/watch?v=JE_lQVixR9Q https://www.youtube.com/watch?v=X6497XcnavY Bolígraf https://www.youtube.com/watch?v=MFegln8PCpk https://www.youtube.com/watch?v=GW6bSZzOWFE
  • 34. Formes geomètriques i orgàniques Forma geomètrica Forma orgànica més expressives i amb més pes visual
  • 35. Formes geomètriques Composició, de Vasilij Kandinskij Kandinskij;Composició amb vermell, negre, blau i groc (1925), de Piet Mondrian Les formes geomètriques tendeixen a transmetre sensació de racionalitat i ordre Agulla (1990), de Tom Carr
  • 36. Formes orgàniques Nit estrellada (1889), de Vincent van Gogh Autoretrat (1971), de Francis Bacon Quatre ales (1974), d'Alexander Calder Les formes orgàniques tendeixen a transmetre sensació d’espontaneïtat, llibertat, desordre, dinamisme, etc. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual.
  • 38. Proporció És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s'ajusta a la nostra experiència visual la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s'ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu
  • 39. Proporció al llarg de la història Model ideal de bellesa basat en la proporció transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin per les proporcions naturals Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern
  • 40. El cànon És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5. També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home
  • 41. Policlet Dorífor (conegut com cànon) (segle V aC), de Policlet Policlet, conegut com l’escultor d’atletes Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà Temple d'Atenea Niké (segle V aC), de Cal·lícrates
  • 42. La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues El Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria Al segle XX es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà
  • 43. Fibonacci: El número d’or http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci = 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi
  • 45. Utilització Proporció d’àuria El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre. La cara està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa
  • 47. Les categories del color El color real o color dels objectes El color utilitari El color simbòlic i expressiu
  • 48. Color simbòlic i expressiu La simbologia del color: cada cultura té uns codis de colors, el blanc simbolitza puresa a Occident, en canvi es relaciona amb el dol a Orient L'expressivitat del color: relacionat amb els condicionants fisiològics, gammes contrastades transmeten sensacions de més complexitat i exitació que les harmòniques, que transmeten relaxació És signe de puresa, netedat, absència, veritat. Es pot utilitzar per indicar un producte és nou o a estrenar S’associa amb obscuritat, por o buit. Indica respecte i temor, a la moda indica elegància Sol, vida, calor i l’or. Produeix set i ansietat. A l’edat mitjana es relacionava amb l’or, metall preciós que indicava acostament a Déu, saviesa Relacionat amb el cor, amor, sang, violència, perill. Per comunicar passió i energia Associat amb l’aigua, frescor, cel, tristor, espiritualitat, immortalitat. En publicitat s’utilitza per indicar un producte és sa o net Evoca vegetació, naturalesa, esperança, ecologia. Per això s’utilitza als contenidors de vidre o papereres saturació Lluminositat o valor Tons saturats són vius i alegres Tons pocs saturats són bruts o vells Molt clars són suaus, dolços, acaricien, transmeten tranquil·litat Colors foscos són tristos, agressius, donen sensació de temor i por
  • 49. Color simbòlic i expressiu Colors blanc i vermell. La noia és el blanc, la puresa i la netedat, que contrasta amb un entorn vermell, la passió i la sensualitat El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de purificació i netedat. El blau també es percep com un color fred que transmet sensacions de profunditat, relaxació i tranquil·litat
  • 50. La llum – Espectre visible Isaac Newton (1642-1727)
  • 51. Color llum – Color light Llums primàries Primary lights Llums secundaris Secondary lights Llums complementàries Complementary lights RGB = Red Green Blue Mescla aditiva: la mescla produeix un color més clar
  • 53. Colors pigment – Pigment colours Colors primaris Primay colours CMY = Cyan, Magenta, Yellow Colors secundaris Secundary colours Colors terciaris Terciary colours Mescla subtractiva: la mescla produeix un color més fosc 100% barreja de 2 colors primaris 100% 1 color primari 50% 1 color primari
  • 54. Colour wheel – paleta de colors
  • 55. To, saturació i valor – Hue, saturation and ligtness El to és el nom de cada color (to vermell, to verd, vermell groguenc, verd violaci, etc) La saturació és la puresa d'un color, quantitat de colors i grisos que el constitueix. El valor és la lluminositat d'un color, quantitat de pigment banc o negre que té un color a la seva barreja.
  • 56. Cossos de color Per representar el color amb to, valor i saturació necessitem volums tridimensionals, un eix és el to, un altre la saturació i el tercer la lluminositat o valor Esfera de Runge Johann H. Lambert Wilhem Ostwald Alfred Hickethier
  • 57. Photoshop – Hue, Saturation and Lightness Directament a la capa (layer) a través de Menu: Image > Adjustments > Hue/Saturation O a través d’una nova capa: Create new fill or adjustment layer > Hue/ Saturation
  • 58. Temperatura de color Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds Warm colours Cool colours
  • 59. Gammes cromàtiques Gamma harmònica Tons propers al cercle cromàtic Es preceben: Equilibrades Relaxants Gamma contrastada Tons allunyats en el cercle cromàtic Es perceben: Estridents Actives
  • 60. Percepció del color – Colour perception When a colour is juxtaposed with other colours, we perceive it as a different colour. For example, most people will say the small square on the left is orange, whereas the one on the right is brown Actually, the squares are exactly the same color! Which square is darker: A or B? In fact they are the same colour: #787878
  • 61. Percepció del color – Colour perception Asimilació cromàtica: el vermell amb fons blanc sembla més clar Contrast cromàtic simultàni: el vermell resalta més amb el seu complementari (verd) La percepció del to, saturació o valor pot canviar repecte els colors que tingui més propers Ilusió Verd-Blau: Només hi ha 3 colors
  • 62.
  • 63.
  • 64.
  • 65.
  • 66.
  • 67.
  • 68. Tècniques de pintura Chapter 2.5
  • 69. El color com instrument de solucions plàstiques Un color tendeix a augmentar el seu to si afegim més quantitat d’aquest color Un color perd saturació si el mesclem amb més de dos tons o afegim blanc o negre. La barreja de dos colors complementaris suposa utilitzar els tres colors primaris, i obtenim un color poc saturat i bru Per aclarir, s’afegeix groc en comptes de blanc per obtenir una més gran lluminositat. Per enfosquir i donar volum es pot utilitzar el complementari en comptes del negre per què altera fàcilment les propietats del color
  • 70. Si treballem amb colors complementaris L’ull produeix el complementari del color que s’observa, per tant es bo intentar posar una línea divisoria entre colors complementaris com feia Henri Mattise (línies arabesques) Evitar posar dos colors complementaris junts ja que produeix a la retina un to grisenc Si treballem amb complementaris, manipular la seva barreja per rebaixar la vibració: blau vermellós al costat d’un vermell ataronjat, etc.
  • 71. Procediment de mesclar colors Pastament: consisteix en mesclar pintura amb un pinzell o espàtula Justaposició: Qual es col·loca un to al costat d’un altre la barreja es realitza a la retina, per aquesta raó les barrejes justaposades vibren i creen moviment Superposició amb veladura humida: són capes de pintura molt diluïda, que transparenta i deixa veure el que hi ha a sota. (Per l’oli cal utilitzar un disolvent per fer la pintura més fluida) Superposició per transparències: es treballa de tons clars a foscos Superposició amb veladura seca (o refregat): són capes de pintura fetes pràcticament amb un pinzell sec, de manera que si el suport és rugós, la pintura queda a les zones sortints, veient-se en les deprimides el color que hi ha a sota Mixtes: combinar diferent tipus de barreja
  • 72. Veladures Menina de Velazquez, per afegir color a les teles Rembrant
  • 73. Superposició per transparències Emil Nolde, Crepuscle, 1930-1935 Morat-groc-verd
  • 75. Color a les avantguardes Les avantguardes: segona mitad del S. XIX Experimentació amb nous materials i suports Crear un nou llenguatge Impressionisme Postimpressionisme Fauvisme Expressionisme Futurisme La Bahaus Expressionisme abstracte Pop-art Art-cinètic Neoexpressionisme Avantguarda: terme que fa referència a artistes innovadors que lluiten contra el que està establert, amb la intenció renovadora d’avanç, exploració i investigació.
  • 76. Impressionisme En contra les normes acadèmiques i es van centrar en l’estudi del color i el que veu l’ull en un moment determinat i representar la llum i el color. Paul Cézanne, Edgar Degas, Edouard Manet, Claude Monet, Pierre Rendir, Pierre Auguste Renoir, Sisley, Pissarro, …. A Espanya: Regoyos, Sorolla, Rusiñol i Casas
  • 77. Impressionisme - Claude Monet Passeig amb parasol, 1872 Sol naixent, 1872 Estació de Saint Lazare, 1877 Claude Monet
  • 78. Impressionistes – Edgar Degas Clase de dan La bebedora de ajenjo Bailarina en la escena Planchadores Carreras
  • 79. Impressionisme Els banyistes, 1879-82 A Modern Olympia, 1873-74 Paul Cézanne
  • 80. Impressionisme - Edouart Manet Olympia, 1863 Monet pintant a la seva barca, 1874 Le Déjeuner sur l'Herbe, 1863
  • 81. Impressionisme – Pierre Auguste Renoir El palco El columpi Es banyistes El Moulin de la Galette Le dèjeuner des canotiers
  • 86. Postimpressionisme Es va caracteritzar per un us expressiu del color i una major llibertat formal Paul Cézanne va evolucionar cap a la preocupació de l’estructura mitjançant el color Paul Gaugin va explorar l’ús simbòlic del color i de la línea Vincent Van Gogh, apassionat amb una forta intensitat emocional, va donar origen al expressionisme Georges Seurat puntillisme amb diversos colors per realitzar barreges a la retina
  • 87. Postimpressionisme – Paul Cézanne Pins i roques 1895-1898 Jugadors de cartes, 1890 Cézanne es va interesar per resaltar les qualitats materials de la pintura, representant sers vius i paissatges, volums i relacions entre superfícies. Anticipant-se al cubisme.
  • 88. Postimpressionisme – Paul Gaugin Visió después del sermó,1888 Calvario bretón, 1889 Senyores de Tahití, 1891 Gaugin va estar interessat en l’art popular, es va centrar en la representació a base de superfícies planes i decoratives.
  • 89. Postimpressionisme – Vincent Van Gogh Nit estrellada, 1889 Carretera en Auvers després de la pluja, 1890 Autorretrat amb barret de palla, 1853-1890 S’aproxima a la naturalesa amb pincellades coloristes i vigoroses, evocant emocions internes de l’artista.
  • 90. Postimpressionisme – Georges Seurat Un diumenge d’estiu a la Grande Jatte, 1884-1886 Bathers in Asnières, 1887 La Tour Eiffel, 1889 Va inventar la tècnica del puntillisme
  • 91. Postimpressionisme – Henri de Toulouse-Lautrec En el Moulin Rouge, 1892-1895 Bal au Moulin Rouge.1890 L' Inspection médicale, 1894 Interessat en els llocs tancats amb llum artificial en comptes de paissatges. Ômtava gestps de cantants, comediants i ridiculitzava la hipocresia dels poderosos.
  • 92. Fauvisme Henri Matisse Marucie de Vlaminck André Derain Fauvisme significa feres, es característitza per la seva violència cromàtica. Utilitzaven pinzellada molt expressiva i van distorsionar la realitat amb tons purs i saturats
  • 93. Fauvisme - Henri Matisse
  • 94. Fauvisme – André Derain Charing Cross Bridge, 1906 Big Ben, 1905
  • 96. Expressionisme Eduard Munch Der Blaue Reiter, grup format per: Vassily Kandinsky Frank Marc James Ensor Influits per impressionistes i postimpressionistes, van portar el color i la forma fina les últimes conseqüències de l’evocació i la simbologia. Es representen imatges deformades i exagerades per obtenir una més gran expressió emocional. Der Blaue Retier can intentar expressar sentiments espitiruals mitjançant el color i la llum
  • 99. Futurisme Umberto Boccioni Carlo Carrà Luigi Russolo Aquests artistes van investigar la manera de transmetre la sensació de velocitat combinant la línea, la pinzellada i el dinamisme del color
  • 100. Futurisme - Umberto Boccioni Umberto Boccioni Luigi Russolo Carlo Carrà Dinamisme d’un ciclista Dinamisme d’un automòvil El projecte IV
  • 101. La Bahaus Paul Klee Vassily Kandinsky Josef Albers Johannes Itten Oskar Schlemmer Va ser una escola innovadora d’art i disseny, van exposar diferentes teories del color per utilitzar-les com a base de la seva expressió creadora. Tots van treballar el color a les seves obres com a mitjà d’investigació dels seus atributs i característiques expressives.
  • 102. Expressionisme abstracte Clyfford Still Barnett Newman William Kooning Mark Rothko Primer moviment pictòric important a Estats Units, el color era un suport d’alliberació emocional, d’exitació i energia.
  • 103. Expressionisme abstracte - Mark Rothko https://www.youtube.com/watch?v=Xgn5QoxozcE
  • 104. Pop-art Andy Warhol Roy Lichtenstein Tom Wesselman Les obres reflectaven la vida quotidiana de la gran ciutat. Els colors, objectes i materials s’utilitzaven per provocar estats d’ànims. Reivindiquen un llenguatge visual que sigui senzill iper una gran majoria. Colors bàsics saturats i en general plans.
  • 105. Pop-art - Andy Warhol
  • 106. Pop-art - Andy Warhol Silver Car Crash (Double Disaster)
  • 107. Pop-art - Roy Lichtenstein
  • 108. Art-cinètic o Op-art Jesús Rafael Soto Bridget Riley Victor Vasarely Eusebio Sempere El Manifest groc, obra que tracta dels principis de l’art cinètic, els artistes es preocupen pel dinamisme i el moviment dins l’obra. Parteixen de les idees futuristes i creen obres abstractes de clar cinetisme.
  • 109. Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley
  • 110. Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley
  • 111. Neoexpressionisme Georg Baselitz Michel Basquiat Keith Haring Es caracteritza per la seva agressivitat brutal, pels temes descarnats i per la forma que són tractats. Georg Baselitz utilitza la pintura com a pretex per desenvolupar un llenguatge agressiu, tràgic i anguinós. Pinzellades ràpides i segures, tons poc saturat. Michel Basquiat i Keith Haring combinen l’agressivitat amb l’humor i la ironia. Colors bàsics i molt saturats, formant taques planes o línies amb contorn molt definits.
  • 115. La textura És qualitat tàctil dels objectes: suau, rugosa, aspra, tova, dura, etc. La textura pot ser també percebuda visualment 1-Textures fetes fregant un llapis en un paper sobre diferents superfícies. 2-Textures fetes amb un programa informàtic de dibuix. 3-Textures fetes a partir de fotografies mitjançant un programa de retoc fotogràfic.
  • 116. Textura Per una imatge impresa és el suggeriment gràfic Imatges: tomàquet, pared rugosa Per pintura, escultura o arquitectura és el material utilitzat Antoni Tàpies
  • 118. Pes visual El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un missatge visual. Depen de la mesura, la textura, el color i la forma Visaul Weight: describes how much something in an image “pulls” your eye to look at it. La mesura Les formes més grans atreuen abans la mirada que les formes més petites La massa de núvols és l’element visual que atreu més la mirada per la seva grandària, però també ho fa per la seva lluminositat i la seva forma irregular El far de Harwich (1820), de John Constable
  • 119. Pes visual La textura Les textures més contrastades i rugoses tendeixen a atreure més la mirada que les textures suaus i poc contrastades Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé
  • 120. Pes visual El color Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé Els colors lluminosos tenen més pes visual que els colors foscos.En aquesta obra, les formes de color taronja són les que atreuen més la mirada
  • 121. Pes visual La forma Les formes complexes, irregulars i les que transmeten sensació d’inestabilitat tenen més pes visual. Composició en blanc i negre (1918), de Theo van Doesburg Composició amb cinc bigues que s’encreuen (1920), de Kasimir Malevič La composició de Malevič atreu més la mirada que la de Van Doesburg. Això és perquè es tracta d’una composició més dinàmica i inestable basada en línies diagonals, al contrari que la de Van Doesburg, que fa una composició més regular i estable basada en línies horitzontals i verticals
  • 122. Composicións en el pla Tamara de Lempicka Original Girada
  • 123. La composició en el pla Les notícies més importants se situen sempre a la part superior del rectangle, que té més pes visual. Pel que fa a la part inferior, situa les notícies a la dreta, que té més pes visual i els artícles d’opinió a l’esquerra.
  • 124. La composició en el pla La notícies del PNV està en negreta per donar-li més pes visual per compensar l’anunci de la dreta
  • 125. La composició en el pla Juga amb la mesura de la notícia de les loteries per compensar la notícia de la seva dreta i donar-li més pes visual.
  • 126. La regla dels terços Les dues línies, horitzontals i verticals, que en resulten serveixen tant per a ordenar com per a situar al seu voltant els elements principals de la composició Cupido queixant-se a Venus (segle XVI), de Lucas Cranach
  • 127. La regla dels terços Els quatre punts d'intersecció són considerats punts forts on se situa l'interès de la imatge Els afusellaments del 3 de maig (1808- 1814), de Francisco Goya
  • 128. La regla dels terços La regla dels terços s’aplica habitualment a les fotografies de paisatges de manera que el cel ocupi 2/3 o 1/3 de l’altura de la imatge.
  • 129. La regla dels terços En aquesta pintura de Renoir, les figures apareixen en un ordre més complex, però si apliquem la regla dels terços veiem com les línies verticals ordenen la complexitat en fragments més comprensibles fins a emmarcar les dues figures centrals de la composició. L’horitzontal superior s’ajusta a l’espai dels caps de les figures del fons. La vertical esquerra passa just pel mig de la parella que balla, de negre a l’esquerra, de blanc a la dreta, per a reforçar la divisió dels espais. L’altra vertical coincideix amb una vertical de la cadira.
  • 130. Activitats  Activitat: Exercicis 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
  • 131. Tipus de composicions Simètriques: basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical. Descentrades: els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. Basades en l'horitzontal: transmeten sensació de calma i tranquil·litat. Basades en la vertical: transmeten sensació visual de tensió i energia. Basades en la diagonal: transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. Basades en la corba: transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa. Basades en un polígon: la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle.
  • 132. Exemple - Henri Cartier-Bresson
  • 133. Simètriques El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (segle XII) Les composicions simètriques estan basades en els eixos bàsics d’equilibri horitzontal i vertical. Transmeten sensació d’equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc
  • 134. Desentrades L'or de l'atzur (1967), de Joan Miró En les composicions descentrades els elements gràfics no s’ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. Aquest tipus de composició crea una sensació de dinamisme, inestabilitat i espontaneïtat.
  • 135. Horitzontal Retrat de madame Récamier (1800), de Jacques-Louis David Venus i Mart (1485), de Sandro Botticelli Les composicions basades en l’horitzontal transmeten sensació de calma i tranquil·litat
  • 136. Vertical Pinkie (1734), de Thomas Lawrence Il Contino (1861), de Marià Fortuny Les composicions basades en la vertical transmeten sensació de tensió i energia. La composició vertical és més habitual en elements únics que en grups d’elements
  • 137. Diagonal L'Anunciació de Cestello (1489- 1490), de Sandro Botticelli d'El cuirassat Potemkin (1925), de Serguei M. Eisenstein Les composicions basades en la diagonal transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. En aquest grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les línies de fuga de la perspectiva
  • 138. Corba La dansa (1910), d'Henry Matisse Dinamisme d'un futbolista (1913), d'Umberto Boccioni Les composicions basades en la corba, segons com sigui aquesta (oberta o tancada, simple o complexa, com l’espiral), transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa
  • 139. Polígon La llibertat guiant el poble (1830), d'Eugène Delacroix Al·legoria de Venus (1540-1545), d'Agnolo Bronzino En les composicions basades en un polígon, la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle, ja que habitualment en un dels seus vèrtexs es concentra l’atenció sobre un element important de la composició.
  • 140. Exercici Ofelia, John Everett Millais, 1851 La Inmaculada Concepció, Giambattista Tiepolo, S- XVIII El circ , Gorges Seurat ,1981
  • 142. Triangles – Compositional maps Josef Koudelka, Gypsies, 1967 Andrea Mantegna, Parnas, 1496 Alex Webb, Matanzas, 2008 Triangles: Attractive Balanced Stable More energetic Compositional maps: Renaissance, artist used the “Golden Section”, a rather notions of ideal proportion as a geometrical framework for perfectly balanced compositions.
  • 143. Estàtica i dinàmica El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni Equilibri estàtic: horitzontal i vertical Equilibri dinàmic: línies diagonals, obliqües i corbes Transmet sensacions de fredor, equilibri. És un tipus de composició poc emotiva Transmetin sensació de moviment. Una composició dinàmica és més càlida i emotiva que una composició estàtica
  • 144. El ritme Segons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc. Tendim a percebre agrupats els elements que determinen ritmes visuals Segons la llei de la continuïtat, podem percebre les formes d’una composició que s`ordena visualment creant línies corbes o marcant direccions El ritme visual d'una composició el determinen la repetició i l'ordenació més o menys regular d'elements visuals idèntics: línies, volums i colors. Ritme pausat Devallament 1694, de Caravaggio
  • 145. El ritme Ritme dinàmic Un baixant l’escala (1912), de Marcel Duchamp
  • 146. El ritme Ritme sincopat La gallina cega (1789), de Francisco Goya
  • 149. Composicions a l’escultura Ritmes compositius basats en la recta predominar la sensació d'ordre, equilibri, harmonia, etc. També a vegades un punt de fredor i distanciament, ja que expressen un món ideal i perfecte, lluny de les imperfeccions humanes Ritmes compositius basats en la corba basades en la corba transmeten sensacions de calidesa, tendresa i emotivitat que portades a l'extrem poden ser dramàtiques, teatrals i exagerades.
  • 150. Composicions a l’escultura - Alexander Calder L’escultor i pintor nord-americà Alexander Calder és considerat l’inventor de les escultures mòbils
  • 151. Composicions a l’arquitectura Els diferents elements arquitectònics (arcs, voltes, pilars, columnes, murs, etc.) determinen i generen l'espai buit, l'espai habitable i transitable, l'espai d'ús Es poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics: Composicions basades en el llenguatge clàssic. Composicions basades en el llenguatge no clàssic.
  • 152. Activitats  Exercicis 6, 7, 8, 9, 10
  • 154. Mòduls i la xarxa Un mòdul és una forma que organitza un espai a partir de la seva repetició. El mòdul és, doncs, l'element bàsic d'una estructura més complexa Una xarxa és una estructura creada per la repetició d'un mòdul. El quadrat, el triangle equilàter i l'hexàgon regular són mòduls que omplen, sense deixar espais buits, una superfície plana. El cub és un mòdul que omple completament, sense deixar espais buits, l'espai tridimensional. Límit quadrat (1964), de M. C. Escher
  • 155. Mòduls i la xarxa a la natura
  • 156. Mòduls i la xarxa a l’arquitectura A l’urbanisme En el disseny industrial En el disseny industrial, la modularitat va lligada a la simplificació dels processos de fabricació i d'ús de molts productes. És molt habitual que els objectes que utilitzem i que tenen una implicació espacial important (cadires, taules, lleixes, armaris...) estiguin dissenyats de cara a facilitar la modularitat i a permetre infinites combinacions segons les necessitats de l'usuari

Editor's Notes

  1. El psicòleg Max Wertheimer (1880-1943) i els seus ajudants Wolfgang Köhler (1887-1967) i Kurt Koffka (1886-1941) són els fundadors de la teoria de la Gestalt o teoria de la forma. La psicologia de la Gestalt diu que el nostre cervell tendeix a percebre els objectes en configuracions o totalitats organitzades i fàcilment recognoscibles i que això és degut a la manera com funciona el nostre sistema nerviós. La llei de la pregnància es considera la llei principal de la psicologia de la Gestalt. Aquesta llei diu que les persones, davant d'un conjunt desorganitzat d'estímuls visuals, tendim sempre a organitzar-lo, cerquem la regularitat, la claredat, la simetria, etc., és a dir, la més gran simplicitat possible: la millor gestalt. Tendim a percebre complet tot allò que és incomplet en la realitat. El més senzill, en aquest cas, és percebre la forma recognoscible d'un animal que no pas un conjunt desordenat de taques. Però això no sempre és possible. Qui no té l'experiència visual d'un tigre difícilment podrà organitzar aquestes taques en la forma d'un animal.
  2. La llei de la proximitat. Davant d'estímuls semblants, tendim a percebre agrupats els que estan més propers.    El conjunt de línies verticals es percep abans com uns grups de parelles que no pas com un conjunt de línies.   La llei de la semblança. Tendim a percebre agrupades les formes semblants.     Percebem més fàcilment el conjunt de figures si formem columnes de figures semblants que no pas si formem files horitzontals. La llei del tancament. Tendim a tancar mentalment les formes que percebem obertes i incompletes.     Percebem més fàcilment aquest conjunt de formes si les agrupem en tres quadrilàters. La llei del contrast. Tendim a percebre abans una forma que es distingeix de la resta per la seva singularitat: de forma, color, mesura, textura.       Percebem abans el cercle vermell que la resta de cercles negres. La llei de la continuïtat. Tendim a agrupar en una mateixa figura els estímuls que tenen una continuïtat de forma.  Unim visualment els estímuls que determinen línies rectes o corbes.
  3. Edgar Rubin (1886-1951) va aportar els conceptes de fons i figura. La tendència a la millor gestalt possible fa que percebem els estímuls més fàcilment recognoscibles com una figura i que considerem la resta del camp visual com a fons. En la figura A la forma que es percep més fàcilment és una creu blanca. Es pot considerar que la percepció més simple és reconèixer com a figura una creu i com a fons la resta de color negre. Però de vegades no podem decidir quina és la millor gestalt, ja que les dues formes tenen el mateix nivell de simplicitat i de claredat. En la figura B és impossible decidir què és el fons i què és la figura. Una creu negra sobre fons blanc o una creu blanca sobre fons negre?
  4. Copa de Rubin
  5. El punt és l'element gràfic mínim Com a concepte geomètric, la línia té una dimensió. La línia gràfica és un traç que es caracteritza per tenir un gruix molt petit amb relació a la seva llargària. Es pot definir la línia com el traç, el dibuix, que deixa el moviment d'un punt. Un pla és la superfície que queda delimitada per una línia tancada, per un contorn. El contorn és la línia que delimita el pla i el separa del que l'envolta. El pla té dues dimensions.
  6. La forma és l'aspecte en què se'ns mostren els elements gràfics. La forma és un dels elements visuals que condiciona la percepció de qualsevol missatge. En el cas del punt, la forma tendeix a ser la més petita possible, i en el cas de la línia, tendeix a tenir el gruix mínim necessari per a ser visible. Les formes planes estan delimitades per un contorn, fins i tot el punt, la forma gràfica més petita. El contorn és la línia que separa qualsevol forma de l'espai que l'envolta. Les formes es poden ordenar en dos grans grups: formes geomètriques i formes orgàniques. El contorn és la línia que separa qualsevol forma de l’espai que l’envolta
  7. Steve Jobs Irene Bombillar Velloso. Alumna de 2 de Bachillerato de Artes IES Severo Ochoa Granada Nen i tigre: Gregory Colbert https://gregorycolbert.com/
  8. Miguel Endara es un artista y realizador de Miami (FL), que se ha especializado últimamente en la técnica del puntillismo o stippling - See more at: http://www.ganchitosipepsiboom.com/2013/01/el-puntillismo-en-blanco-y-negro-de-miguel-endara/#sthash.vbbURQw4.dpuf
  9. Scumble lines: línies difuminades (barrejades irregulars) Hatching: ombrejar Cross hatching: doble sombrejat Stippling: puntejar Scribbling: fer guixarots (castellà: garabatear) Scumble lines: línies irregulars fetes de guixarots
  10. http://carterexamples.blogspot.com.es/2013/08/project-2-value-variation-drawing.html
  11. JR Dunster http://www.portrait-artist.org/face/sketchbook.html Anna Bregman http://www.squidoo.com/how-to-draw-people-advice
  12. More details: Vince Low http://realitypod.com/2013/07/the-art-of-scribbling/
  13. Alumnes del professor MANUEL PADILLA ÁLVAREZ  Pájaro: 1º de  Bachillerato.  Elena Jiménez Marilyn: 1 º de  Bachillerato. Gema Lemos
  14. Forma geomètrica. Edifici del Banc de la Xina a Hong Kong (1990), de Ieoh-Ming Pei Forma orgànica. Dona i ocell (1983), de Joan Miró Les formes geomètriques són construïdes amb regle i compàs. El contorn de les formes geomètriques és fàcilment recognoscible, ja que és format per línies rectes i arcs de circumferència. Les formes geomètriques planes bàsiques són el quadrat, el triangle equilàter i la circumferència. Les formes geomètriques tendeixen a transmetre sensació de racionalitat i ordre com més simples són (polígons regulars, circumferències, políedres regulars, esferes...). Les formes orgàniques són les que, si més no aparentment, no són construïdes amb regle i compàs. Qualsevol traç o forma fet a mà alçada es pot considerar una forma orgànica. El contorn bàsic de qualsevol forma orgànica és la corba. Les formes orgàniques tendeixen a transmetre sensació d'espontaneïtat, llibertat, desordre, dinamisme, etc. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual que les formes geomètriques El pes visual és la capacitat que té una forma d'atreure la mirada de l'espectador
  15. Les formes geomètriques tendeixen a transmetre sensació de racionalitat i ordre. En les imatges, Composició, de Vasilij Kandinskij;Composició amb vermell, negre, blau i groc (1925), de Piet Mondrian, i Agulla (1990), de Tom Carr.
  16. Les formes orgàniques tendeixen a transmetre sensació d’espontaneïtat, llibertat, desordre, dinamisme, etc. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual que les formes geomètriques. En les imatges, Nit estrellada (1889), de Vincent van Gogh; Autoretrat (1971), de Francis Bacon, i Quatre ales (1974), d'Alexander Calder La percepció de les formes planes és sempre més senzilla, directa i clara que la percepció de les formes tridimensionals. La percepció de les formes tridimensionals està condicionada per la infinitat de punts de vista diferents des dels quals poden ser observades.     El cas extrem de percepció de l'espai tridimensional és el de l’arquitectura, en què cal considerar la percepció de les formes exteriors i les de l’espai interior transitable.
  17. S'anomena proporció la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes. En un comunicat visual cal considerar la proporció que existeix entre les parts que el formen i entre les parts i el tot. Es poden establir dos tipus de proporció: natural i expressiva o simbòlica. En la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s'ajusta a la nostra experiència visual. En la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s'ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu.
  18.   L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre. En l’art romànic del segle xi, a l’edat mitjana, la relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat.  En el frontal d’Esquius, la figura central de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols i no pas perquè sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no s’ha preocupat per mantenir una proporció natural entre els diferents personatges. En l’art modern també és molt normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals. En el quadre El crit, d’Edvard Munch, l’artista ha exagerat i ha deformat voluntàriament les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre.  Les formes “desproporcionades”, que no s’ajusten a la proporció natural, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.
  19. El cànon és el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica. El concepte de cànon comporta una noció d'ordre i de mesura que ha estat utilitzada en les arts des de molt antic. El cànon permet establir l'harmonia entre cadascuna de les parts d'una obra i la seva totalitat a partir d'una mesura o mòdul que es pren com a base. Aquest mòdul, tradicionalment, ha estat alguna part del cos: el peu, el cap, el dit, la mà, etc. El cànon no té una justificació natural, sinó que expressa la voluntat d'una societat preocupada per la recerca d'un model ideal de bellesa.   El cànon de proporció ha variat al llarg de la història. Els mateixos grecs van utilitzar cànons diferents per construir les escultures. De vegades, el cànon consistia a considerar l’altura total dels cos igual a set vegades l’altura del cap; altres vegades, era igual a vuit. Policlet, conegut com l’escultor d’atletes, va ser un dels artistes grecs més importants del segle v aC i un gran teòric. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà. El Dorífor, considerada una obra mestra de tots els temps, és conegut també amb el sobrenom de Cànon. En aquesta escultura es proposa construir un model de proporcions perfectes del cos humà. Policlet aplica en el Dorífor la proporció àuria per relacionar les diferents mides del cos.
  20. Dorífor (segle v aC), de Policlet   Policlet, conegut com l’escultor d’atletes, va ser un dels artistes grecs més importants del segle v aC i un gran teòric. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà. El Dorífor, considerada una obra mestra de tots els temps, és conegut també amb el sobrenom de Cànon. En aquesta escultura es proposa construir un model de proporcions perfectes del cos humà. Policlet aplica en el Dorífor la proporció àuria per relacionar les diferents mides del cos.   També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home. Aquesta proporció es va utilitzar per a la construcció de les columnes de temples dedicats a un déu, ja que expressa, deien, la proporció i la bellesa ideal del cos de l’home. Si el temple era dedicat a una deessa, l’altura de la columna era vuit cops la seva amplada; així s’aconseguia una proporció més estilitzada.   Temple d'Atenea Niké (segle v aC), de Cal·lícrates
  21. La proporció àuria o divina proporció és considera l'expressió màxima d'harmonia. Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia.   La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues.   Va ser durant el Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria. Luca Pacioli va escriure el 1498 el seu famós tractat La divina proporció, que, il·lustrat per Leonardo da Vinci, va ser el punt de partida de tots els estudis fets posteriorment sobre les proporcions del cos humà i l’arquitectura. Els artistes i els arquitectes del Renaixement consideraven que el nombre d’or (Φ, fi) expressava la bellesa i l’harmonia de l’ordre de l’Univers.   Al segle xx es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà, destinat a obtenir proporcions harmòniques en les construccions arquitectòniques. Aquest sistema va ser l'origen de l’ergonomia, que avui s'utilitza per a dissenyar tant una cadira com l'interior d'un cotxe. L'ergonomia és la ciència que tracta de l'adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatòmiques de la persona, a fi que la relació amb les màquines sigui el més eficaç possible.
  22. La proporció àuria la podem trobar tant en l'art com en la natura. El Partenó i la mirada enigmàtica de la Gioconda es basen en aquesta proporció. També moltes formes de la natura estan relacionades amb la proporció àuria, com la closca de molts mol·luscs.  
  23. La cara está perfectamente encuadrada en un rectángulo áureo, al igual que el resto de proporciones de la misma. El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre. Dali i la divina proporci http://es.slideshare.net/IgnacioNieto/dal-y-la-razn-area
  24. El color és una qualitat inseparable de la forma. La nostra experiència visual del món no es pot deslligar de la informació que ens transmet el color dels objectes que ens envolten. Els colors es poden agrupar en tres categories: El color real o color dels objectes. És el color que tenen els objectes i que ens indica quines són les seves qualitats. El color utilitari. És l'ús del color eminentment funcional sense que intervinguin factors expressius (connotatius) ni realistes (denotatius) en la seva elecció. En aquest cas, el color només serveix per a diferenciar els diversos objectes acolorits. El color simbòlic i expressiu.    El color és un indicador de la qualitat i de les característiques pròpies de cada objecte. Els diferents colors de les línies del metro tenen una funció utilitària: distingir les diferents línies perquè els ciutadans les puguin comprendre i es puguin moure més fàcilment sense que portin associat cap valor connotatiu.   Connotació és allò que suggereix una imatge.   Denotació és la descripció objectiva de la imatge El color simbòlic i expressiu El color és l'element més difícil d'utilitzar en qualsevol missatge visual. Això és degut a la quantitat de factors que intervenen en la seva percepció. La simbologia del color Existeixen uns codis culturals relacionats amb el color que han anat variant al llarg del temps i que no són iguals en totes les cultures. Per exemple, les núvies es vesteixen de blanc perquè, culturalment, el blanc s'associa a la puresa i la innocència. L'expressivitat del color També hi ha un ús expressiu del color. Aquest ús té relació amb els codis simbòlics, culturals, del color, però també amb els condicionants fisiològics, sensitius. Per exemple, les gammes contrastades transmeten sensacions de més complexitat i excitació i les gammes harmòniques, més tranquil·litat i relaxació.   En aquesta imatge el dissenyador gràfic ha oposat els valors simbòlics dels colors blanc i vermell. La noia és el blanc, la puresa i la netedat, que contrasta amb un entorn vermell, la passió i la sensualitat. Els codis gestuals i de vestuari reforcen el caràcter fresc i espontani de la noia.   En aquesta imatge el color dominant és el blau. El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de purificació i netedat. El blau també es percep com un color fred que transmet sensacions de profunditat, relaxació i tranquil·litat. Els codis gestuals i corporals reforcen la connotació d'aquesta imatge: una aroma fresca, sensual, neta, sana i jove.   Aquesta obra és un bon exemple de l’ús expressiu del color. El pintor explica en una de les seves cartes al seu germà Theo: "He intentat expressar les terribles passions de la humanitat mitjançant el verd i el vermell. L'habitació és de color vermell sang i groc apagat, i al centre hi ha una taula de billar verda; també hi ha quatre llums de color groc llimona que desprenen una resplendor taronja i verda. Pertot arreu hi ha un enfrontament i contrast entre els vermells i els verds més extrems.”
  25. El color és l'element més difícil d'utilitzar en qualsevol missatge visual. Això és degut a la quantitat de factors que intervenen en la seva percepció. La simbologia del color Existeixen uns codis culturals relacionats amb el color que han anat variant al llarg del temps i que no són iguals en totes les cultures. Per exemple, les núvies es vesteixen de blanc perquè, culturalment, el blanc s'associa a la puresa i la innocència. L'expressivitat del color També hi ha un ús expressiu del color. Aquest ús té relació amb els codis simbòlics, culturals, del color, però també amb els condicionants fisiològics, sensitius. Per exemple, les gammes contrastades transmeten sensacions de més complexitat i excitació i les gammes harmòniques, més tranquil·litat i relaxació. En aquesta imatge el dissenyador gràfic ha oposat els valors simbòlics dels colors blanc i vermell. La noia és el blanc, la puresa i la netedat, que contrasta amb un entorn vermell, la passió i la sensualitat. Els codis gestuals i de vestuari reforcen el caràcter fresc i espontani de la noia.   En aquesta imatge el color dominant és el blau. El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de purificació i netedat. El blau també es percep com un color fred que transmet sensacions de profunditat, relaxació i tranquil·litat. Els codis gestuals i corporals reforcen la connotació d'aquesta imatge: una aroma fresca, sensual, neta, sana i jove.
  26. El color és l'element més difícil d'utilitzar en qualsevol missatge visual. Això és degut a la quantitat de factors que intervenen en la seva percepció. La simbologia del color Existeixen uns codis culturals relacionats amb el color que han anat variant al llarg del temps i que no són iguals en totes les cultures. Per exemple, les núvies es vesteixen de blanc perquè, culturalment, el blanc s'associa a la puresa i la innocència. L'expressivitat del color També hi ha un ús expressiu del color. Aquest ús té relació amb els codis simbòlics, culturals, del color, però també amb els condicionants fisiològics, sensitius. Per exemple, les gammes contrastades transmeten sensacions de més complexitat i excitació i les gammes harmòniques, més tranquil·litat i relaxació. En aquesta imatge el dissenyador gràfic ha oposat els valors simbòlics dels colors blanc i vermell. La noia és el blanc, la puresa i la netedat, que contrasta amb un entorn vermell, la passió i la sensualitat. Els codis gestuals i de vestuari reforcen el caràcter fresc i espontani de la noia.   En aquesta imatge el color dominant és el blau. El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de purificació i netedat. El blau també es percep com un color fred que transmet sensacions de profunditat, relaxació i tranquil·litat. Els codis gestuals i corporals reforcen la connotació d'aquesta imatge: una aroma fresca, sensual, neta, sana i jove.
  27. Gràcies a la llum, les persones poden veure el món que les envolta, els objectes, les formes, els colors, etc. El sol és la principal font de llum natural.   La llum és una de les formes en què es manifesta l'energia. L'energia lluminosa viatja en forma d'ones electromagnètiques. Del conjunt d'ones electromagnètiques que existeixen, només una petita part té la propietat d'estimular l'ull humà i produir l'efecte de llum. El conjunt d'ones visibles s'anomena espectre visible. Així doncs, si es veu al mateix temps tot l'espectre visible, es veu la llum blanca. Si només es veuen algunes de les radiacions visibles, es veu el color corresponent a la suma d'aquestes radiacions. Utilitzant només la suma de tres llums primàries vermella, verda i blava (RGB), també es pot reconstruir la llum blanca.       El color és una sensació que es produeix al cervell quan li arriben uns estímuls nerviosos que es generen a la retina de l’ull. A la retina hi ha dos tipus de cèl·lules receptores que són sensibles a la llum: els cons i els bastons. Hi ha cons sensibles a la llum vermella, a la llum verda i a la llum blava. Per síntesi additiva s’obté la sensació de la resta de colors. Els bastons són sensibles a la intensitat de la llum. Isaac Newton (1642-1727) va descobrir que si es feia passar llum solar a través d’un prisma de cristall es projectava en set colors diferents: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta Cada ona electromagnètica es caracteritza per la seva freqüència, la seva longitud d’ona, la seva energia associada, etc. S’anomena longitud d’ona la distància que hi ha entre dues crestes o dues valls contigües. La freqüència es mesura comptant la quantitat d’ones que passen per un punt en un temps determinat. Com més curta és la longitud d’ona, més alta és la freqüència i més energia genera una radiació. El conjunt d’ones ordenades per la seva longitud d’ona s’anomena espectre electromagnètic. Les diverses ones electromagnètiques tenen propietats diferents. Les ones de ràdio, de televisió, els raigs infrarojos i ultraviolats, la llum, etc. tenen propietats i utilitats diverses.
  28. Llums primàries   Les llums primàries són la vermella, la verda i lablava. De la seva mescla surten totes les altres. La suma de les tres llums primàries dóna la llum blanca.   Llums secundàries   Les llums secundàries són la cian, la magenta i lagroga. Són el resultat de mesclar dues llums primàries. Llums complementàries   Dues llums són complementàries si en barrejar-les s'obté la llum blanca. La llum complementària d'una llum primària és la secundària que formen les altres dues primàries. RGB (red, green, blue) és l’abreviació que s’utilitza internacionalment per a anomenar les llums primàries. Aquesta sigla es pot trobar en qualsevol programa informàtic de dibuix o de retoc fotogràfic.
  29. El color pigment és el color de la pintura, de les tintes. És format pel pigment i l'aglutinant. El pigment és la substància que dóna color i l'aglutinant és la substància que dóna consistència al color i que permet que la persona no es taqui els dits un cop ha pintat un objecte. Si es barregen diferents colors en la pintura, la mescla resultant és un color més fosc. La mescla de color pigment s'anomena mescla subtractiva. Colors primaris Els colors primaris són el cian, el magenta i el groc. De la seva mescla en surten tots els altres. Colors secundaris Els colors secundaris són el vermell, el verd i el blau. Aquests són el resultat de mesclar dos colors primaris. Colors complementaris Els colors complementaris són parelles formades per colors oposats diametralment en el cercle cromàtic.
  30. Primary colours: Yellow: Un amarillo medio que se elige lo siguiente Lemon yellow = amarillo limón Gambage = Gamboge Cadmium yellow = amarillo cadmio claro Amarillo limón HTML #FFF83B CMYK (5, 0, 90, 0) RGB (255, 248, 59) HSV (58°, 77 %, 100 %) Referencia 2 Gamboge Coordenadas de color HTML#E49B0F RGB (r,g,b)B(228, 155, 15) HSV (h, s, v)(39°, 93 %, 89 %) Referencia9 B) Normalizado con rango [ 0 – 255 ] (byte) amarillo cadmio claro (Debido a su toxicidad se los imita con azoderivados) No lo he encontrado, en canvio encontré el Cadmiun orange: Color coordinates Hex triplet#ED872D sRGBB  (r, g, b)(237, 135, 45) CMYKH   (c, m, y, k)(0, 43, 81, 7) HSV       (h, s, v)(28°, 81%, 93%) Source The Mother of All HTML Color Charts B: Normalized to [0–255] (byte) H: Normalized to [0–100] (hundred) Red: Carmín de garanza Alizarin crimson = alizarin crinson = alizarin carmesí Cadmium red = rojo cadmio Permanent rose = rosa permanente?? Alazarin crimson     Color coordinates Hex triplet#E32636 sRGBB  (r, g, b)(227, 38, 54) CMYKH   (c, m, y, k)(0, 83, 76, 11) HSV       (h, s, v)(354.9°, 83.3%, 89%) Source[Unsourced]B: Normalized to [0–255] (byte) H: Normalized to [0–100] (hundred) Cadmium red Color coordinates Hex triplet#E30022 sRGBB  (r, g, b)(227, 0, 34) CMYKH   (c, m, y, k)(0, 100, 85, 11) HSV       (h, s, v)(351°, 100%, 89%) SourceThe Mother of All HTML Color Charts B: Normalized to [0–255] (byte) H: Normalized to [0–100] (hundred) Blue: azul cerúelo (en acuarela, es opoca y sucio) y se sustituye por Cobalt = Cobalto Phthalo = ftalo Ultramarine blue = azul ultramar Cobalt:  Color coordinatesHex triplet#0047ABsRGBB  (r, g, b)(0, 71, 171)HSV       (h, s, v)(215°, 100%, 67%)Source[Unsourced]B: Normalized to [0–255] (byte) Phthalo: Color coordinatesHex triplet#000f89sRGBB  (r, g, b)(0, 15, 137)CMYKH   (c, m, y, k)(100, 98, 16, 14)HSV       (h, s, v)(233°, 100%, 54%)SourceThe Mother of All HTML Colo(u)r ChartsB: Normalized to [0–255] (byte) H: Normalized to [0–100] (hundred) Ultramarine blue: #4166F5 3.5% cyan, 58.4% magenta, 0% yellow and 3.9% black hue angle of 227.7 degrees, a saturation of 90% and a lightness of 60.8% Red65Green102Blue245 Color primario: Color que no se puede obtener mediante la mezcla de ningún otro, por lo que se consideran absolutos, únicos, siendo estos amarillo,cián y magenta. Hay que advertir que el cián es un color que no existe en las cartas de colores para artistas, siendo este propio de las artes gráficas y la fotografía, por lo que los colores primarios considerados por el pintor, normalmente no coinciden con los colores primarios usados en la teoría del color, adoptando varias soluciones y entre ellas, una de las posibles, sería usar, como colores primarios en acuarela, un amarillo medio, el azul cerúleo y el carmín de garanza. No obstante, el azul cerúleo, en la práctica de la acuarela, resultar opaco y sucio, por lo que, algunos lo sustituyen por el azul ultramar o el azul ftalo (phthalo), el amarillo por el amarillo cadmio claro y el magenta por el Alizarín crinson Tres son los colores que cumplen con esta aracterística: amarillo, el rojo y el azul. Mezclando pigmentos de éstos colores pueden obtenerse todos los demás colores. Tipos de color primario Cumpliendo con el principio anterior y teniendo en cuenta la composición del pigmento, se utilizan 2 tipos de cada color primario. Rojos Rojo magenta, el mismo presenta en su composición azul el cual se recomienda mezclar con el azul ultramar para obtener el violeta. Rojo carmín, el mismo presenta en su composición amarillo el cual se recomienda mezclar con el amarillo cromo para obtener el naranja. Azules Azul ultramar, el mismo presenta en su composición rojo el cual se recomienda mezclar con el rojo magenta para obtener el violeta. Azul cyan El mismo presenta en su composición amarillo el cual se recomienda mezclar con el amarillo limón para obtener el verde esmeralda. Amarillos Amarillo cromo, el mismo presenta en su composición rojo el cual se recomienda mezclar con el rojo carmín para obtener el naranja. Amarillo limón, el mismo presenta en su composición azul el cual se recomienda mezclar con azul cyan para obtener el verde esmeralda. Determinación de los colores con mayor precisión Tras el desarrollo del impresionismo en el siglo XIX y con el desarrollo de la teoría ondulatoria de la luz se encontraron pistas para determinar con mayor precisión los colores primarios, de tal manera que se encontró que ni el azul ni el rojo son colores primarios, puesto que éstos pueden obtenerse de la mezcla de varios tintes, siendo los tonos exactos el color cercano al azul cian y el tono cercano al rojo magenta, surgiendo de esta manera el modelo de color CMYK. Al mismo tiempo, con la difusión de la fotografía y del cine se encontró que la luz, al mezclarse selectivamente, obtenía un modelo de color diferente al de la mezcla de pinturas y recíproco a éste, por lo cual se definió otro modelo de color, el RGB o RVA en español. Lo cual llevó a dos tipos distintos de color, los emisores de luz y los pigmentales. Colores primarios de la luz (RGB) Los colores primarios de la luz se clasifican según los conos que nuestros ojos pueden captar. Biológicamente nuestros ojos tienen unas células denominadas conos, Existen conos de 3 tipos, unos que detectan Rojos (sobre longitudes de onda de 700-600 nm), otros para los verdes (Longitudes de onda de 550 nm) y otros para los azules (que detectan radiaciones de 450-400 nm) De la combinación de dos de ellos salen los colores primarios de la pigmentación (magenta, amarillo y cian), siempre que se utilicen dos, ya que la unión de los tres colores en proporciones iguales forma el blanco, y la ausencia de los mismos forma el negro, ya que el negro es lo contrario a luz, oscuridad El RGB (Red, Green, Blue) formarían los colores primarios de la luz, ya que con ellos, se pueden representar todos los colores, siendo Negro la oscuridad absoluta y blanco, la claridad absoluta y la mezcla de estos 3 colores... Mezcla de los colores primarios Rojo + verde= Amarillo Verde + Azul= Cian Rojo + Azul= Magenta Estos colores son basados en que el color puro de la luz es blanca, al dividirse en un prisma, se separan las distintas longitudes de onda que lo forman. Los colores en sí, son una forma de interpretar las distintas longitudes de onda de la radiación electromagnética dada la frecuencia de movimiento de los fotones. Colores primarios pigmentales (CMY) Magenta Amarillo Cian Un color primario es un color que no se puede crear mezclando otros colores del gamut en un cierto espacio de colores. Los colores primarios se pueden mezclar entre sí para producir la mayoría de los colores: al mezclar dos colores primarios en partes iguales se produce lo que se conoce como color secundario, y al mezclar un primario con su secundario complementario se produce un color terciario, que está formado por los tres primarios en proporciones de 50+25+25 y se les llama comúnmente tierras. Base biológica Los colores primarios no son una propiedad fundamental de la luz, sino un concepto biológico, basado en la respuesta fisiológica del ojo humano a la luz. Fundamentalmente, la luz es un espectro continuo de longitudes de onda, lo que significa que en realidad existe un número casi infinito de colores. Sin embargo, un ojo humano normal sólo contiene tres tipos de receptores, llamados conos. Estos responden a longitudes de onda específicas de luz roja, verde y azul. Las personas y los miembros de otras especies que tienen estos tres tipos de receptores se llaman tricrómatas. Aunque la sensibilidad máxima de los conos no se produce exactamente en las frecuencias roja, verde y azul, son los colores que se eligen como primarios, porque con ellos es posible estimular los tres receptores de color de manera casi independiente, proporcionando un amplio gamut. Para generar rangos de color óptimos para otras especies aparte de los seres humanos se tendrían que usar otros colores primarios aditivos. Por ejemplo, para las especies conocidas como tetracrómatas, con cuatro receptores de color distintos, se utilizarían cuatro colores primarios (como los humanos solo pueden ver hasta 400 nanómetros (violeta), pero los tetracrómatas pueden ver parte del ultravioleta, hasta los 300 nanómetros aproximadamente, este cuarto color primario estaría situado en este rango y probablemente sería un magenta espectral puro, en lugar del magenta que vemos, que es una mezcla de rojo y azul). Muchas aves y marsupiales son tetracrómatas, y se ha sugerido que algunas mujeres nacen también tetracrómatas, con un receptor extra para el amarillo. Por otro lado, la mayoría de los mamíferos tienen solo dos tipos de receptor de color y por lo tanto son dicrómatas; para ellos, solo hay dos colores primarios. Formación del color Síntesis sustractiva del color En el esquema anterior, hay una superposición de colores primarios en lo que se conoce como SÍNTESIS SUSTRACTIVA, es decir, los colores cuando se suman, en realidad están "restando color". Por esa razón, la suma total de los pigmentos es NEGRO, el que aparece en el centro del esquema. La mezcla de colores primarios por pares, da como resultado los secundarios. Esto significa que ahora el color ROJO y el color AZUL pueden formarse. Por lo tanto si antiguamente se consideraba que un color primario lo era porque no podía formarse, ahora vemos que sí se puede, y por lo tanto esos dos colores (rojo y azul) han dejado de ser primarios, siendo reemplazados por otros que sí lo son, ya que a partir de ellos pueden formarse todos los demás. Este Círculo Cromático fue confeccionado utilizando como colores primarios el amarillo, el magenta y el cian (éstos dos últimos llamados también "cromáticos"). Además de haberse obtenido los colores secundarios (naranja, verde, violeta) se obtuvieron los matices intermedios: amarillo maíz, rojo, morado, azul, turquesa y verde amarillento. Por ejemplo, para obtener el ROJO y el AZUL, antes considerados primarios, debería mezclarse de la siguiente forma: ROJO Magenta y amarillo (mediano), colocando mayor cantidad de magenta que de amarillo, hasta que se vea rojo, y no bermellón ni naranja. AZUL Cian y magenta, colocando mayor cantidad de cian que de magenta, hasta que se vea azul, no azul violáceo ni violeta. La pantalla de la PC, las impresoras láser, las impresoras familiares y las industrias que utilizan tintes, emplean este grupo de colores porque la gama y variedad de colores que puede obtenerse a partir de ellos es mucho más rica, colorida y brillante que si se emplearan los tradicionales rojo y azul. Mezclando magenta y cian, por ejemplo, puede obtenerse un violeta perfecto, cosa que nunca se lograría mezclando rojo y azul. Este esquema también fue realizado a partir de los 3 colores primarios mencionados. Pero la cantidad de colores obtenidos es ahora de 24, en lugar de 12. Lo cual nos demuestra la ventaja de utilizar estos pigmentos para la obtención de gran variedad de colores puros. (Los dos últimos esquemas fueron realizados con témperas (ALBA) sobre papel, y su calidad gráfica ha disminuído al ser escaneados. Sin embargo, cualquier persona que desee realizar la experiencia probando con estas mezclas de colores, podrá comprobar su eficacia).
  31. El to. El to és el mateix que el color. Cada color diferent és un to diferent; per tant, és el mateix dir "color vermell" que "to vermell".   La saturació. La saturació és la puresa d'un color. Un color perd puresa en barrejar-lo amb el blanc o el negre.   El valor. El valor és la lluminositat d'un color. Els colors més lluminosos són els que reflecteixen més llum i els menys lluminosos són els que en reflecteixen menys. Com més lluminós és un color, més pes visual té.      CMYK és la sigla internacional que designa els colors primaris cian, magenta i groc més el negre (black).
  32. Esfera de Runge
  33. Directament a la capa (layer) a través de Menu Image > Adjustments > Hue/Saturation O a través d’una nova capa Create new fill or adjustment layer > Hue/ Saturation
  34. Les persones no portem la roba del mateix color tot l'any. El més normal és que a l'estiu la roba sigui de colors més vius, més càlids, que a l'hivern; en canvi, a l'hivern, els colors predominants són més freds, més apagats. La temperatura del color fa referència a certs valors psicològics dels colors relacionats amb la seva fredor o calidesa. Els colors càlids es perceben alegres, estimulants i extravertits, són més expansius, tenen més pes visual. Per contra, els colors freds són més seriosos i tristos, són més introspectius. Encara que no hi ha cap regla exacta per a separar els colors freds i els càlids, es considera que el vermell és el color càlid principal, mentre que el blau és el color fred bàsic.   Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds. Considerem que els colors més vius, que són els que es mouen al voltant del vermell, són càlids i que els que es mouen al voltant del blau són freds. La línia que divideix el cercle cromàtic pot servir de referència.
  35. En un comunicat visual es poden utilitzar diversitat de colors. Aquest conjunt de colors determinen la gamma cromàtica. Podem agrupar les gammes cromàtiques en dues categories: Gamma harmònica. Una gamma harmònica és formada per tons propers en el cercle cromàtic. Aquestes gammes es perceben equilibrades i relaxants. Gamma contrastada. Una gamma contrastada és formada per tons allunyats en el cercle cromàtic. Les gammes contrastades es perceben estridents, actives, etc. El màxim contrast l'ofereixen els colors complementaris, els colors oposats diametralment en el cercle cromàtic. Les gammes contrastades tenen més pes visual que les gammes harmòniques.
  36. More reading: http://blog.asmartbear.com/color-wheels.html
  37. Asimilación (en este caso cromática). Éste consiste en que se percibe como más similar (o parecido) el color de la figura al del fondo que la contiene. En la Figura 18 se evidencia que cuando las líneas son blancas (figura) el color rojo (fondo) parece ser más claro que cuando las líneas son negras, caso en el que se percibe un rojo más oscuro, asimilándose así fondo y figura. contraste cromático simultáneo: si un círculo coloreado se halla envuelto por un anillo de su colorcomplementario, ambos colores resaltan más que en el caso de estar envuelto por otro color distinto.
  38. Les imatges residuals sempre tenen colors complementaris Imágenes residuales Manchas que desaparecen http://www.scientificpsychic.com/graphics/ilusiones-opticas.html L’ull produeix el complementari del color que s’observa, per tant es bo intentar posar una línea divisoria entre colors complementaris com feia Henri Mattise http://contenidos.educarex.es/mci/2002/24/actividades/2_5.html Las post-imágenes son colores y formas percibidas cuando no hay ningún estímulo externo que esté enviando esa información, es decir, son cosas que vemos y que no están delante de nosotros. Estas imágenes "fantasma" se corresponden inversamente a los colores y formas que habíamos visto un momento antes.Percibimos post-imágenes, por ejemplo, cuando miramos, durante un breve espacio de tiempo, a una potente y puntual fuente de luz (el sol, un foco, un flash) y después cerramos los ojos o pasamos a una habitación oscura. Si miramos hacia un papel blanco y parpadeamos veremos también claramente la post-imagen.En el caso de que hubiéramos movido los ojos mientras mirábamos al sol o a la bombilla, la imagen fantasma no será redondeada sino alargada y su forma se corresponderá con la trayectoria de la fuente de luz según movíamos el ojo.La explicación de este caso común de post-imágenes ya estará quizás en tu cabeza: el ojo o la retina ha quedado quemada o dañada por tanta luz, la secuela que queda en nuestra visión es la post-imagen. Efectivamente esto es así: los conos y, especialmente, los bastoncillos han recibido tanta luz que han dejado de funcionar adecuadamente y, al abrir y cerrar los ojos, percibimos una zona neutra de color que se corresponde con las células de la retina afectadas por la luz.En casos extremos, como el de un montañero que camine por un glaciar a pleno sol o el de un trabajador que esté utilizando un soldador eléctrico y que no llevan gafas de protección, las células fotorreceptoras pueden llegar a quemarse, con lo que estas personas quedarían temporal o totalmente ciegas.Una explicación más técnica de este fenómeno se apoya en el cansancio retiniano: los conos y los bastoncillos poseen una pigmento fotorreceptor: la rodopsina. Esta sustancia puede llegar a perder su propiedad fotorreceptora si es utilizada por largo tiempo en un cono o en un bostancillo. Si se ha "gastado", la célula fotorreceptora no podrá enviar información al cerebro.De esta manera, si hay zonas de la retina que no envían información al cerebro y otras que sí, cuando miremos a un plano de color homogéneo percibiremos una zona más oscura (la que tendrían que captar las células "cansadas").Ahora lo vas a entender mejor. Si miramos a un círculo claro rodeado por un fondo negro durante mucho tiempo, la parte de la retina de nuestro ojo que ve esa zona clara se cansará. Si miramos después una cartulina blanca veremos un círculo oscuro. Los conos y bastoncillos que se agotaron, ahora no pueden captar bien la cartulina blanca y por eso la "ven" más oscura. Ese círculo más oscuro que veríamos en la cartulina blanca es la post-imagen.Si en vez de ser un círculo o un punto luminoso miramos a una zona luminosa de forma irregular durante mucho tiempo, la imagen "fantasma" resultante tendrá la misma forma, pero veremos sus tonos invertidos.Pero ¿por qué los colores que veíamos en los rectángulos se convirtieron en otros cuando aparecieron sus post-imágenes?De igual manera que las zonas claras y oscuras se invierten cuando vemos su post-imagen, así también los colores se invierten, apareciendo los complementarios en lugar de los originales.Para que entiendas por qué ocurre esto debes tener en cuenta que las células encargadas de ver el color (los conos) se especializan en uno de estos tres colores: verde, azul o rojo.La rodopsina que poseen cada uno de estos tres tipos de conos tiene una composición distinta. Por lo tanto hay conos que sólo captan el color verde, otros el rojo y otros el azul. El resto de los colores que percibimos se forman por la mezcla de estos tres principales. Cuando vemos el blanco los tres tipos de conos envían información a la vez y en nuestro cerebro la mezcla de verde, rojo y azul da como resultado que veamos blanco.Si miramos, por ejemplo, a un rectángulo verde provocaremos que los conos encargados de captar ese color se agoten; entonces esa zona de la retina ya no enviará la información del color verde al cerebro (por eso después de un minuto mirando fijamente a un color éste parece que "pierde fuerza"). Si acto seguido quitamos el rectángulo verde y ponemos uno blanco, los conos encargados de ver los colores rojo y azul enviarán información al cerebro (son colores de los que se compone la luz blanca) pero los conos encargados del color verde no lo harán, pues están gastados. ¿Qué verá entonces el cerebro? una mezcla de rojo y azul, es decir, veremos violeta.Ese rectángulo violeta que percibimos cuando tendríamos que ver blanco es el opuesto, inverso o complementario del verde original.Siempre las post-imágenes las veremos de un color opuesto al que vimos primero. Esto lo puedes comprobar comparando los colores originales y los fantasmas en el primer ejercicio de esta actividad.
  39. Cuando estas ondas del luz son insistentes, cuando somos afectados por más de un minuto al efecto de las ondas, ocurre un fenómeno llamado  color retiniano Si observas el punto azul al lado durante 60 segundos o más y luego pasas la mirada al cuadrado blanco, verás el color complementario.  
  40. Un color tendeix a augmentar el seu to si afefim més quantitat d’aquest color Un color perd saturació si el mesclem amb més de dos tons o afegim blanc o negre. La barreja de dos colors complementaris suposa utilitzar els tres colors primaris, i obtenim un color poc saturat i bru Per aclarir, s’afegeix groc en comptes de blanc per obtenir una més gran lluminositat. Per enfosquir i donar volum es pot utilitzar el complementari en comptes del negre per què altera fàcilment les propietats del color Claude Monet, Sol naixent, 1872
  41. L’ull produeix el complementari del color que s’observa, per tant es bo intentar posar una línea divisoria entre colors complementaris com feia Henri Mattise Evitar posar dos colors complementaris junts, produeix a la retina un to grisenc
  42. Pastament: http://prezi.com/9yut_kodwu_4/el-color-en-el-llenguatge-visual-i-plastic/ http://www.pereplanells.com/ veladuras:  la pintura acrilica tiene cierta opacidad, esto es su capacidad para tapar los colores que tiene debajo. Sin embargo esta capacidad para cubrir no es total, por ejemplo si pintamos con amarillo sobre algo negro, veremos que no queda perfecto.  Las veladuras se basan en forzar eso. Lo que hay que hacer es diluir bastante la pintura y aplicarla. Cuando la aplicas de esta forma, no cubres totalmente el color de debajo... se ve en parte.  ¿para que sirve esto? imaginemos un degradado de un azul oscuro a uno claro. Si vamos añadiendo blanco poco a poco al color oscuro y vamos iluminando gradualmente con colores más claros lo que obtendremos será un degradado y necesariamente ese degradado tendrá "escalones" donde se notan las transiciones de color de uno a otro.  Las veladuras nos permiten suavizar esos escalones yasta que sean imperceptibles completamente. Ahora me voy a tener que liar a explicar otra cosa para poder seguir bien... la paleta húmeda... 
  43. http://www.pinturayartistas.com/el-arte-de-pintar-veladuras/ Una veladura es una capa de pintura muy fina y de color transparente que se aplica sobre un color opaco. TIENE DOS OBJETIVOS O CUALIDADES: 1º. Al ser transparentes, las veladuras permiten pasar la luz que se refleja sobre la capa de pintura de base, aumentando su luminosidad. 2º. Al tener color la propia veladura, se combinan los dos colores; el de la veladura y el de la capa aplicada debajo, con lo que se genera un nuevo color muy distinto del que tendríamos al mezclar ambos colores en la paleta.
  44. Emil Nolde, Crepuscle, 1930-1935 Veladures amb olis i acrílic https://www.youtube.com/watch?v=ror02ekqvto Oli: pigment + Aceite de linaza Acrílic: pigment + Resina acrílica Medi per oli: Aceite de linaza (molt més transparent) Medi per acrílic: Resina acrílica (és blanca i menys transparent, té un look més lletós) Per veladures és millor l’oli per què és més transparent En canvi tarda en secar-se si hem d’esperar que se sequi la capa per posar una altra a sobre L’acrílic es seca ràpid https://www.youtube.com/watch?v=cAWt9r_nwG4 https://www.youtube.com/watch?v=h0bVPZ_Z9I0 https://www.youtube.com/watch?v=A7gcgSElJs4 https://www.youtube.com/watch?v=j-DZEmYyhHY https://www.youtube.com/watch?v=pchLG8JK0Wc Ordre de capes: De claro a oscuro Amarillo Naranja Rojo Violeta azul Medi per oli: Aceite de linaza (molt més transparent) Medi per acrílic: Resina acrílica Oli dona colors més transparents Acrílic no deixa passar tant la llum Tipus de pintures (acrílics i olis) Opac Semi opac Semi transparent Transparent
  45. En 1873 Claude Monet conoce en Argenteuil a Gustave Caillebotte, con el que acuerda realizar exhibiciones conjuntas. Para este propósito es fundada en diciembre la «Sociéte Anonyme Coopérative d' Artistes-Peintres, -Sculpteurs, -Graveurs, etc.». A esta sociedad se unieron los artistas que más tarde formarían el núcleo del Impresionismo. La primera exposición del grupo se realizó en 1874 en el atelier del fotógrafo Nadar en el Boulevard des Capucines de París. Inspirado por una de las obras expuestas,Impresión, sol naciente, que Monet había pintado en 1872 en El Havre junto con otras obras, el crítico de arte Leroy, de la revista Le Charivari, la llamó «la exposición de los impresionistas». Así fue como nació el término impresionismo, que en un principio fue usado a manera de burla por los críticos y que luego fue utilizado por los mismos artistas, basándose en la pintura de Monet. La exposición no tuvo mayor resonancia y la sociedad fue disuelta al fin de ese mismo año. En 1876 se realizó una segunda exhibición impresionista en las dependencias del mercader de arte Durand-Ruel donde Monet exhibió 18 pinturas. En ese año conoció a Ernest Hoschedé, que era dueño de un almacén y quien le encargó la pintura de unos paneles para el castillo de Rottenbourg. El 17 de marzo de 1878 nació el segundo hijo de Monet, Michel. Ese verano la familia se mudó aVétheuil, donde les siguió Alice Hoschedé con sus seis hijos, después de que su marido se declarara en bancarrota. El 5 de septiembre de 1879 murió la esposa de Monet, Camille, a la edad de 32 años, a consecuencia de un aborto inducido fallido.11 En 1881 Durand-Ruel compró más pinturas de Monet y además lo apoyó económicamente para que realizara un viaje a la costa de Normandía para pintar. En diciembre de 1881 Claude Monet y Alice Hoschedé se mudan junto con sus hijos a Poissy. La exposición de los impresionistas de 1882 es la última en la que Monet participa. A partir de ese momento su alejamiento de los otros impresionistas es cada vez más marcado y lo acusan de no apoyar al grupo por motivos egoístas. Monet intentó nuevamente exhibir en el Salón de París y una de sus pinturas fue aceptada por el jurado.
  46. En 1873 Claude Monet conoce en Argenteuil a Gustave Caillebotte, con el que acuerda realizar exhibiciones conjuntas. Para este propósito es fundada en diciembre la «Sociéte Anonyme Coopérative d' Artistes-Peintres, -Sculpteurs, -Graveurs, etc.». A esta sociedad se unieron los artistas que más tarde formarían el núcleo del Impresionismo. La primera exposición del grupo se realizó en 1874 en el atelier del fotógrafo Nadar en el Boulevard des Capucines de París. Inspirado por una de las obras expuestas,Impresión, sol naciente, que Monet había pintado en 1872 en El Havre junto con otras obras, el crítico de arte Leroy, de la revista Le Charivari, la llamó «la exposición de los impresionistas». Así fue como nació el término impresionismo, que en un principio fue usado a manera de burla por los críticos y que luego fue utilizado por los mismos artistas, basándose en la pintura de Monet. La exposición no tuvo mayor resonancia y la sociedad fue disuelta al fin de ese mismo año. En 1876 se realizó una segunda exhibición impresionista en las dependencias del mercader de arte Durand-Ruel donde Monet exhibió 18 pinturas. En ese año conoció a Ernest Hoschedé, que era dueño de un almacén y quien le encargó la pintura de unos paneles para el castillo de Rottenbourg. El 17 de marzo de 1878 nació el segundo hijo de Monet, Michel. Ese verano la familia se mudó aVétheuil, donde les siguió Alice Hoschedé con sus seis hijos, después de que su marido se declarara en bancarrota. El 5 de septiembre de 1879 murió la esposa de Monet, Camille, a la edad de 32 años, a consecuencia de un aborto inducido fallido.11 En 1881 Durand-Ruel compró más pinturas de Monet y además lo apoyó económicamente para que realizara un viaje a la costa de Normandía para pintar. En diciembre de 1881 Claude Monet y Alice Hoschedé se mudan junto con sus hijos a Poissy. La exposición de los impresionistas de 1882 es la última en la que Monet participa. A partir de ese momento su alejamiento de los otros impresionistas es cada vez más marcado y lo acusan de no apoyar al grupo por motivos egoístas. Monet intentó nuevamente exhibir en el Salón de París y una de sus pinturas fue aceptada por el jurado.
  47. s un impresionista más de la forma que del color. Es un hábil dibujante, le preocupó captar el movimiento con fidelidad, de ahí que desarrollara temas como las bailarinas y las carreras de caballos. Es un gran observador de la mujer, capta las posturas más insólitas, las poses naturales e instantáneas. Algunas de sus obras son: Clase de danza, La bebedora de ajenjo, Bailarina en la escena, Planchadores, Carreras. Cultivó el dibujo en detrimento del color, por lo que no armonizó bien con el Impresionismo, y tampoco con las tendencias conservadoras por sus temas contemporáneos. Admiraba a Ingres y los maestros del renacimiento italiano, pero también recibió la influencia del arte japonés y las tendencias simbolistas. En sus primeras obras sigue las tendencias neoclásicas, pintando cuadros de historia influido por el romántico Delacroix. Es considerado uno de los fundadores del Impresionismo. No obstante, su estilo se desmarca del grupo en varios aspectos, fundamentalmente en su preferencia por los temas urbanos con escenas iluminadas artificialmente, en lugar de la pasión por la naturaleza y la luz natural de otros miembros del grupo; su formación académica se evidencia en que no abandona el dibujo sino que lo convierte en elemento esencial de sus elaboraciones de figuras, predominando pues la línea sobre el color; abandona la técnica al óleo para dedicarse exclusivamente al pastel; utiliza encuadres que lo acercan a la fotografía. Realizó retratos y series sobre el mismo tema, destacadamente las bailarinas, pero también sobre las carreras de caballos, uno de sus temas favoritos, en el que explora el movimiento. Otra serie son los desnudos femeninos que realiza sobre los distintos momentos de la toilettefemenina. También representa escenas cotidianas de mujeres, lavanderas, planchadoras o burguesas. A partir de 1880 usó cada vez más el óleo, en particular cuando trata desnudos femeninos. Esta técnica resultaba ideal para materializar su interés por el dibujo y la realidad instantánea y cambiante. Esta línea de preferencia por la luz artificial y los ambientes urbanos es seguida por el postimpresionista Toulouse-Lautrec. Degas fue uno de los pintores, junto a Ingres y Rafael, que Paul Gauguin admiraba y Van Gogh detestaba, como señala el primero en una carta a Émile Bernard, datada en Arlés, 1888. Una de sus obras, a la que llamó La pequeña bailarina de 14 años, fue la única escultura exhibida por Edgar Degas en una exposición. Actualmente está esculpida en bronce, pero Edgar Degas la esculpió en cera. Unos estudios recientes han demostrado que el «esqueleto» de la escultura no se hizo de alambre, sino de madera de pinceles viejos.
  48. Periodo impresionista, Provenza y París, 1870-1878[editar] Cuando Cézanne marchó a L'Estaque en 1870, cambió sus temas para dedicarse principalmente al paisaje. Al instalarse en 1872, en Auvers (Val-d'Oise), comenzó su estrecha relación de trabajo con Pissarro, quien vivía en la cercana Pontoise. Junto con Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir y unos pocos pintores más, Pissarro había desarrollado un estilo para trabajar al aire libre (en plein air) de forma rápida y a escala reducida, que consistía en utilizar pequeños toques de colores puros, sin recurrir a bocetos preliminares ni a dibujos. Pretendían atrapar de ese modo los efectos lumínicos fugaces así como su interpretación visual, también efímera, de la naturaleza. Bajo la influencia de Pissarro, Cézanne comenzó a abandonar las normas académicas y la paleta sombría y fuertemente empastada que le caracterizaba. Sus lienzos se hicieron mucho más brillantes, con colores claros, eligiendo los colores primarios y sus complementarios, además de forzarle a observar atentamente la realidad. Su tema favorito son paisajes. Trabajó a partir de la observación directa y gradualmente desarrolló un estilo de pintura aéreo y ligero. Vista de Auvers (h. 1873). La casa del ahorcado, 1872-73, M.º de Orsay, París. Vista de Auvers, h. 1873, Art Institute of Chicago. Una moderna Olimpia, 1873-74, M.º de Orsay, París. Bañistas, 1874-1875, Museo Metropolitano de Arte, Nueva York. Señora Cézanne en la butaca roja, 1877, Museo de Bellas Artes (Boston). Naturaleza muerta de la sopera h. 1877, M.º de Orsay, París. Naturaleza muerta del jarrón y de las frutas, h. 1877, M.º Metropolitano de Arte, Nueva York.
  49. Primera exposición de pintores impresionistas[editar] En 1872 Durand-Ruel adquirió por 35000 francos veinticuatro obras de Manet y organizó la primera exposición de pintores impresionistas, que no tuvo éxito comercial. Sin embargo, entre estos artistas iba surgiendo una conciencia de grupo que los llevaría a formar la Société Anonyme des artists para realizar exposiciones colectivas. Relación con Monet[editar] Artículo principal: Claude Monet En esta época, en la que tuvo mucha relación con Monet, empezó Manet a adoptar las técnicas impresionistas si bien rehusará participar en las exposiciones colectivas. En cambio, organiza una exposición de sus obras en su propio taller de la parisina calle de St. Petersboug, que gozó de bastante popularidad, rumoreándose en la época que había tenido unas 4000 visitas. De todos los artistas de su tiempo, Manet era quizás el más contradictorio. Aunque se le consideraba un personaje controvertido y rebelde, Manet se pasó casi toda su vida buscando la fama y la fortuna, y lo que quizás sea más importante, un pintor que ahora es aceptado como uno de los grandes, solía mostrarse inseguro de su dirección artística y profundamente herido por las críticas hacia su obra.Tuvo que esperar al final de su vida para conseguir el éxito que su talento merecía. Pese a que se le considera uno de los padres del Impresionismo, nunca fue un impresionista en el sentido estricto de la palabra. Por ejemplo, jamás expuso con el grupo y nunca dejó de acudir a los Salones oficiales, aunque le rechazaran. Afirmaba que «no tenía intención de acabar con los viejos métodos de pintura ni de crear otros nuevos».4 Sus objetivos no eran compatibles con los de los impresionistas, por mucho que se respetaran mutuamente. La notoriedad de Manet, al menos en las etapas tempranas de su carrera, se debió más a los temas de sus cuadros, considerados escandalosos, que a la novedad de su estilo. No fue hasta mediados de la década de 1870 que empezó a utilizar técnicas impresionistas. En este sentido, Bownes se muestra bastante convincente al demostrar que, de joven, sin llegar a considerarse un innovador, Manet sí trataba de hacer algo nuevo: Buscaba crear un tipo libre de composición que estaría, sin embargo, tan herméticamente organizada en su superficie como los cuadros de Velázquez. En 1859 presentó por primera vez al Salón su Bebedor de absenta, un cuadro que permitía sin problemas adivinar su adoración por Frans Hals, pero que provocó una turbulenta reacción en el público y en el jurado, inexplicable sin duda para un Manet que durante toda su vida lo único que buscó fue el éxito dentro de la respetabilidad. En los años sesenta, sin embargo, su pintura de tema español, tan de moda por entonces en Francia, fue bastante bien acogida y en 1861 el Salón aceptó por primera vez un cuadro suyo, el Guitarrista español. El tono general de la obra de Manet no es el de un pintor radical únicamente preocupado por el mundo visual. Él es un sofisticado habitante de la ciudad, un caballero que se ajusta en todo al concepto decimonónico de dandi: un observador distante, refinado, que contempla desde una elegante distancia el espectáculo que le rodea. Desde este punto de vista, Manet concluye el que será, sin duda, uno de sus cuadros más escandalosos, rechazado en el Salón de 1863 y expuesto en el de los Rechazados, Almuerzo sobre la hierba.3 Le Déjeuner sur l'Herbe (El almuerzo sobre la hierba), 1863. El reto lo planteaba una realidad contemporánea, los bañistas del Sena, y la escena estaba reformulada en el lenguaje de los viejos maestros (el cuadro está claramente inspirado en la Fiesta campestre del Giorgione), compitiendo con ellos y, al mismo tiempo, subrayando las diferencias. Las escenas con el tema del ocio en el campo estaban ya muy enraizadas en el arte occidental y abundaban tanto en las ilustraciones populares como en el arte académico, pero el cuadro de Manet pertenece a un orden distinto, desconcertante por la evidente inmediatez con que se enfrenta al espectador. Este cuadro obtuvo la repulsa unánime del público y la crítica. Sólo lo aceptaron y comprendieron sus compañeros, los jóvenes pintores del momento. Lo que escandalizó no fue el desnudo en sí, sino el modo de presentación con vestimentas modernas y un cuerpo femenino vulgar, lejos de la perfección. El crítico Ernest Chesneau (que años después sería el mayor entusiasta de la obra de Manet) escribió lo siguiente: "El señor Manet tendrá talento el día en que aprenda dibujo y perspectiva; tendrá gusto el día en que renuncie a los temas que escoge con miras al escándalo... No podemos considerar como una obra perfectamente casta el sentar en el bosque, rodeada de estudiantes con boina y gabán, una joven vestida solamente con la sombra de las hojas... El señor Manet quiere alcanzar la celebridad asombrando a los burgueses." Sin embargo, pese a la aparente unidad del grupo, cada figura es una entidad separada, absorta en su propia actitud o meditación, de manera que ningún tipo de conexión narrativa puede explicar el conjunto. Y esta sensación de ruptura hace que el cuadro parezca desintegrarse en una especie de collage de partes independientes que sólo por un instante se agrupan gracias a su parecido, prestado, con el orden renacentista. Olympia, 1863. Pero más escandalosa todavía fue la Olympia, pintada en 1863 pero no presentada al Salón hasta 1865, donde fue rechazada. Entre las razones por las que este cuadro iba a resultar chocante no son las menos importantes el hecho no sólo de que es una clara parodia de una obra renacentista, (la Venus de Urbino del Tiziano), sino también una flagrante descripción de los hábitos sexuales modernos.3 Manet sustituye en él a una diosa veneciana del amor y la belleza por una refinada prostituta parisina. Pero lo que realmente desconcertó a los críticos de la época es que Manet no la sentimentaliza ni la idealiza, y Olimpia no parece ni avergonzada ni insatisfecha con su trabajo. No es una figura exótica o pintoresca. Es una mujer de carne y hueso, presentada con una iluminación deslumbrante y frontal, sobre la que el pintor muestra un perturbador distanciamiento que no le permite moralizar sobre ella. Ambas obras entusiasmaron a los pintores más jóvenes por lo que suponían de observación directa de la vida contemporánea, por su naturalidad y por su emancipación técnica. Manet se convirtió así, casi sin quererlo, en el personaje principal del grupo que se reunía en el Café Guerbois, la cuna del Impresionismo. En 1867, hacia la época de la Segunda Exposición Universal en París, Manet, muy desalentado por su mal recibimiento en el Salón oficial, decidió seguir el ejemplo de Courbet unos años antes y dispuso, con su propio dinero, un pabellón donde presentó cerca de cincuenta obras sin, desde luego, ningún éxito público. Retrato de Émile Zola por Edouard Manet. En el prólogo del catálogo es muy probable que le ayudara su amigo el novelista Zola porque, de hecho, para su pintura durante toda la década de 1860, Manet contó con el apoyo escrito de Zola desde su puesto de crítico de arte para la revista semanal L'Evenement. Bajo estas circunstancias Manet pintó de él en 1867-68, un retrato a la vez extraño y programático. Ningún pintor del grupo impresionista ha sido tan discutido como Manet. Para algunos, fue el pintor más puro que haya habido jamás, por completo indiferente ante los objetos que pintaba, salvo como excusas neutras para situar un contraste de líneas y sombras. Para otros, construyó simbólicos criptogramas en los que todo puede ser descifrado según una clave secreta, pero inteligible. Para algunos, Manet fue el primer pintor genuinamente moderno, que liberó al arte de sus miméticas tareas. Para otros, fue el último gran pintor de los viejos maestros, demasiado enraizado en una multitud de referencias histórico-artísticas. Algunos creen todavía que fue un pintor de deficiente técnica, incapaz completamente de conseguir una coherencia espacial o compositiva. Otros piensan, por fin, que fueron precisamente estos "defectos" los que constituyeron su deliberada contribución a las drásticas y enormemente fructíferas transformaciones que introdujo en la estructura pictórica. Obras[editar] Tumba de Manet en elcementerio de Passy de París. La ninfa sorprendida (La Nymphe surprise) 1860, 146 cm × 114 cm, Museo Nacional de Bellas Artes (Argentina) La música en las Tullerías (La Musique aux Tuileries ), 1862, 76 x 118 cm, National Gallery (Londres) Olympia, 1863, 130,5 x 190 cm, Museo de Orsay (París) Almuerzo sobre la hierba (Le Déjeuner sur l'herbe), 1863, 208 x 264,5 cm, Museo de Orsay (París). También conocida por Almuerzo campestre La lectura (La lecture), 1865-1873, 60,5 x 73,5 cm, Museo de Orsay (París) El pífano (Le Joueur de fifre), 1866, 161 x 97 cm, Museo de Orsay (París) La ejecución del emperador Maximiliano (L'Exécution de Maximilien), 1868, 252 x 305 cm, Städtische Kunsthalle (Mannheim) Retrato de Émile Zola (Portrait d'Émile Zola) 1868, 146 x 114 cm, Museo de Orsay (París) El almuerzo 1868, 118 x 154 cm, Neue Pinakothek, (Múnich) El balcón hacia 1868, 170 x 124,5 cm, Museo de Orsay, (París) Monet en su barca (Monet sur son bateau) 1874, 50 x 64 cm, Neue Pinakothek, (Múnich) Argenteuil 1874, 149 x 115 cm, Museo de Bellas Artes (Tournai) Autorretrato 1879, 83 x 67 cm, Colección privada El bar del Folies Bergère (Un bar aux Folies Bergère) 1882, 96 x 130 cm, Courtauld Institute (Londres) Claveles y clemátides en un jarro de cristal 1882, 55 × 34 cm, Museo de Orsay (París) Amazona de frente, Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid El espárrago, Museo de Orsay (París) http://www.arteespana.com/impresionismo.htm Se sitúa a caballo entre el realismo y el Impresionismo. Muchos han clasificado su estilo como naturalista porque se basa en la observación de la realidad y su plasmación sin alteración alguna. Representa la vida tal cual, sin adorno ni metáfora. Por ello sus obras suscitan escándalos y polémicas como en su Desayuno sobre la hierba que provocó la hostilidad de los críticos conservadores. El tema ya contaba con antecedentes en el Renacimiento, pero Manet lo interpreta adecuándolo a la modernidad. Lo mismo sucede con Olimpia, para su desnudo no necesitó diosas ni musas como en el Renacimiento y en el Barroco, sino que representaba el desnudo de una prostituta, una mujer de la vida contemporánea. Para captar la realidad y la fugacidad utilizó la pincelada rápida y empastada, rasgo que identificará al Impresionismo. Por ello podría decirse que Manet fue su precursor.
  50. Ofrece una interpretación más sensual del Impresionismo. Se pone en relación con los pintores del S. XVIII que mostraban la sociedad galante del Rococó. En sus creaciones muestra la alegría de vivir, incluso cuando los protagonistas son trabajadores. Siempre son personajes que se divierten, en una naturaleza agradable. Trató temas de flores, escenas dulces de niños y mujeres y sobre todo el desnudo femenino, que recuerda a Rubens por las formas gruesas. Renoir posee una vibrante y luminosa paleta que hace de él un impresionista muy especial. El palco, El columpio, El Moulin de la Galette, Le dèjeuner des canotiers, Bañistas, son sus obras más representativas.
  51. Lo acuñó el crítico británico Roger Fry con motivo de una exposición de pinturas de Paul Cézanne, Paul Gauguin y Vincent van Gogh que se celebró en Londres en 1910. Este término engloba diversos estilos personales planteándolos como una extensión del impresionismo y a la vez como un rechazo a las limitaciones de este. Los postimpresionistas continuaron utilizando colores vivos, una aplicación compacta de la pintura, pinceladas distinguibles y temas de la vida real, pero intentaron llevar más emoción y expresión a su pintura. Sus exponentes reaccionaron contra el deseo de reflejar fielmente la naturaleza y presentaron una visión más subjetiva del mundo.
  52. Cézanne se interesó por resaltar las cualidades materiales de la pintura, representando seres vivos y paisajes, volúmenes y relaciones entre superficies, como en Pinos y rocas (1895-1898, MoMA, Nueva York). Su interés por las formas geométricas y la luz prismática inherente en la percepción de la naturaleza anticipó los experimentos del cubismo. Gauguin, en un intento por conseguir la capacidad comunicadora del arte popular, se centró en la representación a base de superficies planas y decorativas, como se aprecia en la obra Calvario bretón (1889, Palacio de Bellas Artes, Bruselas). Van Gogh, por su parte, se aproximó a la naturaleza con vigorosas pinceladas coloristas, evocadoras de las emociones internas del artista. Su experimentación subjetiva, ejemplificada en Noche estrellada (1889, MoMA de Nueva York), preludió el expresionismo.
  53. Gauguin, en un intento por conseguir la capacidad comunicadora del arte popular, se centró en la representación a base de superficies planas y decorativas, como se aprecia en la obra Calvario bretón (1889, Palacio de Bellas Artes, Bruselas). Van Gogh, por su parte, se aproximó a la naturaleza con vigorosas pinceladas coloristas, evocadoras de las emociones internas del artista. Su experimentación subjetiva, ejemplificada en Noche estrellada (1889, MoMA de Nueva York), preludió el expresionismo.
  54. Gauguin, en un intento por conseguir la capacidad comunicadora del arte popular, se centró en la representación a base de superficies planas y decorativas, como se aprecia en la obra Calvario bretón (1889, Palacio de Bellas Artes, Bruselas). Van Gogh, por su parte, se aproximó a la naturaleza con vigorosas pinceladas coloristas, evocadoras de las emociones internas del artista. Su experimentación subjetiva, ejemplificada en Noche estrellada (1889, MoMA de Nueva York), preludió el expresionismo.
  55. Georges Seurat, denominado neoimpresionista por sus criterios más próximos al impresionismo, inventó una técnica denominada puntillismo, cuyo ejemplo más destacado es el cuadro Un domingo de verano en la Grande Jatte 1884-1886, Art Institute de Chicago).
  56. Al contrario que los artistas impresionistas, apenas se interesó por el género del paisaje, y prefirió ambientes cerrados, iluminados con luz artificial, que le permitían jugar con los colores y encuadres de forma subjetiva. Muy observador, le atraían la gestualidad de los cantantes y comediantes, y le gustaba ridiculizar la hipocresía de los poderosos, que rechazaban en voz alta los mismos vicios y ambientes que degustaban en privado. Los dueños de los cabarets le pedían que dibujara carteles para promocionar sus espectáculos, algo que entusiasmó mucho a Lautrec, ya que en sus largas noches en estos locales dibujaba todo lo que veía y lo dejaba por las mesas. Al contrario que el incomprendido Vincent van Gogh, Lautrec llegó a vender obras y fue reconocido, si bien su popularidad radicó en sus ilustraciones para revistas y carteles publicitarios más que en la pintura al óleo.
  57. El término fovismo surge durante la celebración del Salón de Otoño de 1905 donde se presentaron numerosas obras a concurso y aparecieron problemas a la hora de clasificar y encajar algunas de ellas. Fue algo parecido a lo que pasó en su momento con los impresionistas cuando una serie de pinturas fueron calificadas de «incoherentes» y sus autores excluidos del salón por expresarse de un modo intenso y diferente. El crítico Louis Vauxcelles afirmó sobre ese conjunto de obras Mais c'est Donatello parmi les fauves (Pero, es Donatello entre las fieras), por lo que de la palabra fauve se derivó en fauvisme (fauvismo o fovismo). La mención a Donatello se debe a que en la misma sala había una escultura de corte renacentista. Los autores de las obras no dieron importancia a lo peyorativo del nombre «fauvisme», sino que, en cambio, lo adoptaron como distintivo de sus obras.
  58. El término fovismo surge durante la celebración del Salón de Otoño de 1905 donde se presentaron numerosas obras a concurso y aparecieron problemas a la hora de clasificar y encajar algunas de ellas. Fue algo parecido a lo que pasó en su momento con los impresionistas cuando una serie de pinturas fueron calificadas de «incoherentes» y sus autores excluidos del salón por expresarse de un modo intenso y diferente. El crítico Louis Vauxcelles afirmó sobre ese conjunto de obras Mais c'est Donatello parmi les fauves (Pero, es Donatello entre las fieras), por lo que de la palabra fauve se derivó en fauvisme (fauvismo o fovismo). La mención a Donatello se debe a que en la misma sala había una escultura de corte renacentista. Los autores de las obras no dieron importancia a lo peyorativo del nombre «fauvisme», sino que, en cambio, lo adoptaron como distintivo de sus obras.
  59. El fauvismo significa ante todo la liberación completa del temperamento y del instinto. El auténtico fauve debía haber sido un animal pictórico. Por ello esta poética podría llamarse como un “naturalismo subjetivo”. Según Derain: “Los colores eran para nosotros cartuchos de dinamita.” Es decir, quieren trasladar las emociones al lienzo con un máximo de explosividad y brutalidad. Biografía y obras: André Derain (Chatou, 10 de junio de 1880 - Garches, 8 de septiembre de 1954) fue un pintor e ilustrador, escenógrafo francés. Pintor controvertido y muy famoso en vida, su obra atravesó por varios periodos muy diferentes entre sí y fue luego criticado por su regreso a formas pictóricas consideradas "tradicionales" y acusado de colaboracionismo durante el régimen de la Francia de Vichy. Hijo de un pastelero, luego del bachillerato abandonó su proyectada carrera de ingeniería por la pintura. Comienza a pintar en 1895 y en 1898-99 se inscribe en la Academia Camillo y en sus asiduas visitas al Louvre conoce a Matisse. Perteneció junto con Maurice de Vlaminck a la Escuela de Chatou e integra el grupo de Los Salvajes (Les Fauves) creadores del fauvismo. Fue influenciado por el cubismo y el primitivismo y fue gran amigo de Henri Matisse y Pablo Picasso con quien vivió un tiempo en Montmartre. En 1916 el galerista Paul Guillaume le dio su primera exposición individual en su galeria con un prólogo de Guillaume Apollinaire e ilustró Mont de Piete de André Breton. Sirvió en la Primera Guerra Mundial en los Vosgos y destacado en Maguncia hasta 1919. Su fama creció al ganar el Carnegie Prize en 1928 con exposiciones en Londres, Berlín, Fráncfort del Meno y Düsseldorf en 1929 y en New York y Cincinnati en 1930-1931. Sus desnudos, imágenes de Londres y composiciones espontáneas le ganan fama. Se muda a Chambourcy junto a su esposa Alice Princet y su hija, alejándose de su grupo de amigos e intelectuales que acaban por criticarlo duramente.[1] Con la ocupación alemana de Francia se inicia su caída. Los nazis lo admiraban y el ministro del exterior Ribbentrop le pide que pinta a su familia. Derain se niega pero acepta una invitación a Berlin en 1941 que será publicitada porel gobierno alemán y después de la Liberación perjudicará para siempre su imagen. Deberá enfrentar los tribunales ante graves acusaciones de colaboracionismo. En 1947 diseñó los decorados de un ballet en Covent Garden y en el Festival de Aix-en-Provence los de El rapto en el serrallo de Mozart y El barbero de Sevilla de Rossini en 1947 y 1953 respectivamente. Regresa a Chambourcy en muy malos términos con su esposa Alice, el pintor tuvo dos hijos con modelos, y la pareja acaba divorciándose en medio de agrias disputas legales. Murió luego de ser atropellado por un camión en Garches.
  60. El término fovismo surge durante la celebración del Salón de Otoño de 1905 donde se presentaron numerosas obras a concurso y aparecieron problemas a la hora de clasificar y encajar algunas de ellas. Fue algo parecido a lo que pasó en su momento con los impresionistas cuando una serie de pinturas fueron calificadas de «incoherentes» y sus autores excluidos del salón por expresarse de un modo intenso y diferente. El crítico Louis Vauxcelles afirmó sobre ese conjunto de obras Mais c'est Donatello parmi les fauves (Pero, es Donatello entre las fieras), por lo que de la palabra fauve se derivó en fauvisme (fauvismo o fovismo). La mención a Donatello se debe a que en la misma sala había una escultura de corte renacentista. Los autores de las obras no dieron importancia a lo peyorativo del nombre «fauvisme», sino que, en cambio, lo adoptaron como distintivo de sus obras.
  61. James Ensor Mientras las primeras obras de Ensor como Música rusa (1881) y Los borrachos (1883), muestran escenas realistas en un estilo sombrío, su paleta posteriormente se aclaró y prefirió temas progresivamente más extraños. Pinturas como Las máscaras escandalizadas (1883) y Esqueletos peleándose por un hombre ahorcado (1891) muestran figuras con máscaras grotescas inspiradas en las que se vendían en la tienda de regalos de su madre durante el carnaval anual de Ostende. Temas tales como carnavales, máscaras,marionetas, esqueletos y alegorías fantásticas son dominantes en la obra de madurez de Ensor. Él vestía esqueletos en su estudio y los plasmaba en coloridas y enigmáticas escenas sobre el lienzo, además de emplear máscaras como aspecto teatral en sus naturalezas muertas. Atraído por las formas, colores brillantes y el potencial de impacto psicológico de las máscaras, creó un formato en el cual podía pintar con total libertad.7 Los cuatro años entre 1888 y 1892 marcan un cambio en la obra de Ensor. Éste adopta temas religiosos, frecuentemente los tormentos de Cristo.8 Ensor interpretaba temas religiosos como un disgusto personal ante la inhumanidad del mundo.8 En 1888 produjo cuarenta y cinco grabados, así como su más ambiciosa pintura, la inmensa La entrada de Cristo a Bruselas de 1888.9 En esta composición, que elabora un tema tratado por Ensor en su dibujo Las aureolas de Cristo de 1885, una gran multitud carnavalesca con máscaras grotescas avanza hacia el observador. Dentro de la multitud pueden identificarse políticos belgas, personajes históricos y parientes de Ensor.10 Cristo montado sobre un burro está casi perdido entre el tumulto; aunque Ensor era ateo, se identificaba con Cristo como una víctima de las burlas.11 El cuadro, que mide 252,7 cm por 430,5 cm (99,5 pulgadas por 169,5 pulgadas), fue rechazado por Los XX y no fue expuesto públicamente hasta 1929.12 Tras su controvertida exportación en 1960, la pintura se encuentra ahora en el Museo J. Paul Getty en Los Ángeles, California.12 También conocida como La entrada de Cristo en Bruselas, es considerada "una precursora del Expresionismo del siglo XX".12 Entre sus escritos encontramos el siguiente alegato: << Siempre se quema aquello que se ha adorado. Tenemos que rebelarnos frente a las comuniones. Para ser artista hay que vivir oculto.....Cielos duros, cielos carentes de bondad y de amor, cielos cerrados a vuestros ojos, cielos pobres, cielos desnudos sin consuelo, cielos sin sonrisa, cielos oficiales, todos los cielos, siguen agravando vuestras penas, pobres despreciados, condenados a la zanja. Oprimidos bajo carcajadas y silbidos malignos, no podíais creer en la bondad de los hombres, en la clarividencia de los ministros, y los verdugos de los despachos os maltrataban. A veces, os moríais escupiendo contra las estrellas y vuestros esputos de desprecio constelaban el firmamento de los pintores de entonces.......>> Mientras Ensor ganaba reconocimiento a finales del siglo XIX, su estilo se suavizó y empezó a pintar menos. Los críticos generalmente han considerado los últimos cincuenta años de Ensor como un largo periodo de declive.9 El sarcasmo agresivo y la escatología que caracterizaron a su obra desde mediados de la década de 1880 eran menos evidentes en sus pocas composiciones nuevas, mientras que la mayor parte de esas consistían en moderadas repeticiones de sus primeras obras.13 Las obras significativas del periodo tardío de Ensor incluyen Muerte de la madre del artista (1915), una dominada pintura del lecho de muerte de su madre con proeminentes botellas de medicinas en el frente, y Los viles vivisectores (1925), un vehemente ataque contra los responsables por el empleo de animales en experimentación médica
  62. Al igual que en las teorías de los ensayos Der Blaue Reiter Almanac y las indicaciones del compositor Arnold Schoenberg, Kandinsky expresó también la comunión entre el artista y el espectador como puestas a disposición tanto de los sentidos y la mente (sinestesia). Escuchando tonos y acordes mientras pintaba, Kandinsky afirma que, por ejemplo, el amarillo es el color del centro C en una trompeta de latón, negro es el color del cierre y el fin de las cosas, y que las combinaciones de colores producen frecuencias vibratorias, similares a los acordes tocados en un piano. Kandinsky también desarrolló una teoría de las figuras geométricas y sus relaciones, afirmando, por ejemplo, que el círculo es la forma más pacífica y representa el alma humana. Estas teorías se explican en Punto y línea sobre el plano (ver más abajo). Durante los estudios de Kandinsky hizo en preparación para Composición IV, se sintió agotado mientras trabajaba en una pintura y se fue a dar un paseo. Mientras estaba fuera,Gabriele Münter arregló su estudio y sin querer le dio la lona de su lado. Al regresar y ver la tela (pero todavía no lo reconoce) Kandinsky cayó de rodillas y lloró, diciendo que era la pintura más hermosa que había visto nunca. Había sido liberado del apego a un objeto. Como la primera vez que vio Monet Haystacks, la experiencia que cambiaría su vida. En otro episodio con Münter durante los años expresionistas abstractos bávaros, Kandinsky estaba trabajando en su VI Composición. De casi seis meses de estudio y preparación, la obra pretendía evocar una inundación, el bautismo, la destrucción y renacimiento al mismo tiempo. Después de describir el trabajo sobre un panel de madera de tamaño mural, se quedó bloqueado y no pudo continuar. Münter le dijo que él estaba atrapado en su intelecto y no alcanzaba el verdadero sujeto de la fotografía. Le sugirió que se limitara a repetir la palabra uberflut ("diluvio" o "inundación") y se centrara en su sonido y no su significado. Repitiendo esta palabra como un mantra, Kandinsky pintó y completó la obra monumental en un lapso de tres días. El análisis sobre las formas y los colores de Kandinsky resulta, no de simples y arbitrarias asociaciones con ideas, sino de la experiencia interior del pintor. Pasó años creando pinturas abstractas, sensorialmente ricas, trabajando con formas y colores sin descanso, observando sus pinturas y las de otros artistas, teniendo en cuenta sus efectos sobre su sentido del color. Esta experiencia subjetiva es algo que el filósofo francés Michel Henry llama "subjetividad absoluta" o la "absoluta vida fenomenológica ".
  63. escribió, junto con Carlo Carrà, Luigi Russolo, Giacomo Balla y Gino Severini, el Manifiesto de los pintores futuristas (1910), al cual siguió el Manifiesto del movimiento futurista(1910). Según dichos manifiestos, el artista moderno debía liberarse de los modelos y las tradiciones figurativas del pasado, para centrarse únicamente en el mundo contemporáneo, dinámico y en continua evolución. Como temas artísticos proponían la ciudad, los automóviles y la caótica realidad cotidiana. En sus obras, Boccioni supo expresar magistralmente el movimiento de las formas y la concreción de las materias. Aunque influenciado por el cubismo, al que reprochaba su estatismo excesivo, Boccioni evitó siempre en sus cuadros la línea recta y utilizó los colores complementarios para crear un efecto de vibración. En cuadros como Dinamismo de un ciclista(Dinamismo di un ciclista,1913), o Dinamismo de un jugador de fútbol (Dinamismo di un giocatore di calcio,1911), las representaciones de un mismo tema en estadios temporales sucesivos sugieren eficazmente la idea del movimiento en el espacio.
  64. Evening Sale, becoming the most expensive Contemporary work of art and a setting a world auction record for Mark Rothko. About Matk Rothko https://www.youtube.com/watch?v=g5lFPs0UDLU
  65. Andy Warhol His works explore the relationship between artistic expression, celebrity culture and advertisement that flourished by the 1960s. After a successful career as a commercial illustrator, Warhol became a renowned and sometimes controversial artist. The Andy Warhol Museum in his native city, Pittsburgh, Pennsylvania, holds an extensive permanent collection of art and archives. It is the largest museum in the United States dedicated to a single artist. Warhol's art encompassed many forms of media, including hand drawing, painting, printmaking, photography, silk screening, sculpture, film, and music. He was also a pioneer in computer-generated art using Amiga computers that were introduced in 1984, two years before his death. He founded Interview Magazine and was the author of numerous books, including The Philosophy of Andy Warhol and Popism: The Warhol Sixties. He is also notable as a gay man who lived openly as such before the gay liberation movement. His studio, The Factory, was a famous gathering place that brought together distinguished intellectuals, drag queens, playwrights, Bohemian street people, Hollywood celebrities, and wealthy patrons. Warhol has been the subject of numerous retrospective exhibitions, books, and feature and documentary films. He coined the widely used expression "15 minutes of fame". Many of his creations are very collectible and highly valuable. The highest price ever paid for a Warhol painting is US$105 million for a 1963 canvas titled "Silver Car Crash (Double Disaster)".[2] A 2009 article in The Economistdescribed Warhol as the "bellwether of the art market".[3] Warhol's works include some of the most expensive paintings ever sold.
  66. Andy Warhol His works explore the relationship between artistic expression, celebrity culture and advertisement that flourished by the 1960s. After a successful career as a commercial illustrator, Warhol became a renowned and sometimes controversial artist. The Andy Warhol Museum in his native city, Pittsburgh, Pennsylvania, holds an extensive permanent collection of art and archives. It is the largest museum in the United States dedicated to a single artist. Warhol's art encompassed many forms of media, including hand drawing, painting, printmaking, photography, silk screening, sculpture, film, and music. He was also a pioneer in computer-generated art using Amiga computers that were introduced in 1984, two years before his death. He founded Interview Magazine and was the author of numerous books, including The Philosophy of Andy Warhol and Popism: The Warhol Sixties. He is also notable as a gay man who lived openly as such before the gay liberation movement. His studio, The Factory, was a famous gathering place that brought together distinguished intellectuals, drag queens, playwrights, Bohemian street people, Hollywood celebrities, and wealthy patrons. Warhol has been the subject of numerous retrospective exhibitions, books, and feature and documentary films. He coined the widely used expression "15 minutes of fame". Many of his creations are very collectible and highly valuable. The highest price ever paid for a Warhol painting is US$105 million for a 1963 canvas titled "Silver Car Crash (Double Disaster)".[2] A 2009 article in The Economistdescribed Warhol as the "bellwether of the art market".[3] Warhol's works include some of the most expensive paintings ever sold.
  67. was an American pop artist. During the 1960s, along with Andy Warhol, Jasper Johns, and James Rosenquist among others, he became a leading figure in the new art movement. His work defined the basic premise of pop art through parody.[2] Favoring the comic strip as his main inspiration, Lichtenstein produced hard-edged, precise compositions that documented while it parodied often in a tongue-in-cheek humorous manner. His work was heavily influenced by both popular advertising and the comic book style. He described pop art as "not 'American' painting but actually industrial painting".[3] His paintings were exhibited at the Leo Castelli Gallery in New York City. Whaam! and Drowning Girl are generally regarded as Lichtenstein's most famous works,[4][5][6] with Oh, Jeff...I Love You, Too...But...arguably third.[7] Drowning Girl, Whaam! and Look Mickey are regarded as his most influential works.[8] Woman with Flowered Hathas held the record for highest Lichtenstein auction price since May 15, 2013.[9][10]
  68. El arte cinético, es una corriente de arte en que las obras tienen movimiento o parecen tenerlo. Es una tendencia de las pinturas y las esculturas contemporáneas creadas para producir una impresión de movimiento. El arte cinético y el arte óptico son corrientes artísticas basadas en la estética del movimiento. Está principalmente representado en el campo de la escultura donde uno de los recursos son los componentes móviles de las obras.
  69. https://www.youtube.com/watch?v=Z1lQCTunGxg English painter who is one of the foremost exponents of Op art.[1] She currently lives and works in London, Cornwall, and France.[2] Riley was born in London in 1931. Her father, John Fisher Riley, originally from Yorkshire, was a printer, as his own father had been. In 1938 he relocated the printing business, together with his family, to Lincolnshire.[3] During World War II Riley's father was drafted into the armed services and she was evacuated, with her mother and sister, to a cottage in Cornwall.[4] The cottage, not far from the sea near Padstow, was shared with an aunt who was a former student at Goldsmiths College, London. Primary education came in the form of irregular talks and lectures by non-qualified or retired teachers.[5] She was educated at Cheltenham Ladies' College and later studied art at Goldsmiths College (1949–52), and later at the Royal College of Art(1952–55),[6] where her fellow students included artists Peter Blake, Geoffrey Harcourt (the retired painter, also noted for his many well known chair designs) and Frank Auerbach. In 1955 Riley graduated with a BA degree. Between 1956 and 1958 she nursed her father, after he was involved in a serious car crash, and herself suffered a breakdown. After this she worked in a glassware shop and also, for a while, taught children. She eventually joined the J. Walter Thompson advertising agency, as an illustrator, where she worked part-time until 1962. The large Whitechapel Gallery exhibition of Jackson Pollock, in the winter of 1958, was to have a major impact on her.[5] Her early work was figurative with a semi-impressionist style. Between 1958 and 1959 her advertising agency work saw her adopting a style of painting based on the pointillisttechnique.[7] Around 1960 she began to develop her signature Op Art style consisting of black and white geometric patterns that explore the dynamism of sight and produce a disorienting effect on the eye.[6] In the summer of 1960 she toured Italy with mentor Maurice de Sausmarez, and the two visited the Venice Biennale with its large exhibition ofFuturist works.[5] Early in her career, Riley worked as an art teacher from 1957-58 at the Convent of the Sacred Heart, Harrow (now known as Sacred Heart Language College). Later she worked at the Loughborough School of Art (1959), Hornsey College of Art, and Croydon College of Art (1962–64). In 1961, with partner Peter Sedgley, she visited the Vaucluse plateau in the South of France, and acquired a derelict farm which would eventually be transformed into a studio. Back in London, in the spring of 1962, Riley was given her first solo exhibition, by Victor Musgrave of Studio One.[5] In 1968 Riley, with Peter Sedgley and the journalist Peter Townsend, created the artists' organization SPACE (Space Provision Artistic Cultural and Educational), with the goal of providing artists large and affordable studio space.[8][9] Work[edit] Riley's mature style, developed during the 1960s, was influenced by a number of sources.[10][clarification needed] Cataract 3, 1967, PVA on canvas It was during this time that Riley began to paint the black and white works for which she is best known. They present a great variety of geometric forms that produce sensations of movement or colour. In the early 1960s, her works were said to induce sensation in viewers as varied as seasick and sky diving. From 1961 to 1964 she worked with the contrast of black and white, occasionally introducing tonal scales of grey. Works in this style comprised her first 1962 solo show at Musgrave's Gallery One, as well as numerous subsequent shows. For example, in Fall, a single perpendiculars curve is repeated to create a field of varying optical frequencies.[11] Visually, these works relate to many concerns of the period: a perceived need for audience participation (this relates them to the Happenings, for which the period is famous), challenges to the notion of the mind-body duality which led Aldous Huxley to experiment with hallucinogenic drugs[citation needed]; concerns with a tension between a scientific future which might be very beneficial or might lead to a nuclear war; and fears about the loss of genuine individual experience in a Brave New World.[12] Her paintings have, since 1961, been executed by assistants from her own endlessly edited studies.[4] Shadow Play, 1990, oil on canvas Riley began investigating colour in 1967, the year in which she produced her first stripe painting.[13] Following a major retrospective in the early 1970s, Riley began travelling extensively. After a trip to Egypt in the early 1980s, where she was inspired by colourful hieroglyphicdecoration, Riley began to explore colour and contrast.[14] In some works, lines of colour are used to created a shimmering effect, while in others the canvas is filled with tessellating patterns. Typical of these later colourful works is Shadow Play. In many works since this period, Riley has employed others to paint the pieces, while she concentrates on the actual design of her work[15]Some are titled after particular dates, others after specific locations (for instance, Les Bassacs, the village in the south of France where Riley has a studio).[16] Following a visit to Egypt in 1980–81 Riley created colours in what she called her 'Egyptian palette'[17] and produced works such as the Kaand Ra series, which capture the spirit of the country, ancient and modern, and reflect the colours of the Egyptian landscape.[7] Invoking the sensorial memory of her travels, the paintings produced between 1980 and 1985 exhibit Riley's free reconstruction of the restricted chromatic palette discovered abroad. In 1983 for the first time in fifteen years, Riley returned to Venice to once again study the paintings that form the basis of European colourism. Towards the end of the 1980s Riley's work underwent a dramatic change with the reintroduction of the diagonal in the form of a sequence of parallelograms used to disrupt and animate the vertical stripes that had characterized her previous paintings.[18]In Delos (1983), for example, blue, turquoise, and emerald hues alternate with rich yellows, reds and white.[19] Murals[edit] Over the course of her career, Riley has created murals for major art institutions, including the Tate, the Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris and the National Gallery, but none were permanent. In 2014, the Imperial College Healthcare Charity Art Collection commissioned the artist to make a permanent 56-meter mural, her first for 27 years, for St Mary's Hospital, London; the work was installed on the 10th floor of the hospital's Queen Elizabeth Queen Mother Wing, joining two others for the 8th and 9th floors completed by Riley more than 20 years earlier.[20]
  70. https://www.youtube.com/watch?v=Z1lQCTunGxg English painter who is one of the foremost exponents of Op art.[1] She currently lives and works in London, Cornwall, and France.[2] Riley was born in London in 1931. Her father, John Fisher Riley, originally from Yorkshire, was a printer, as his own father had been. In 1938 he relocated the printing business, together with his family, to Lincolnshire.[3] During World War II Riley's father was drafted into the armed services and she was evacuated, with her mother and sister, to a cottage in Cornwall.[4] The cottage, not far from the sea near Padstow, was shared with an aunt who was a former student at Goldsmiths College, London. Primary education came in the form of irregular talks and lectures by non-qualified or retired teachers.[5] She was educated at Cheltenham Ladies' College and later studied art at Goldsmiths College (1949–52), and later at the Royal College of Art(1952–55),[6] where her fellow students included artists Peter Blake, Geoffrey Harcourt (the retired painter, also noted for his many well known chair designs) and Frank Auerbach. In 1955 Riley graduated with a BA degree. Between 1956 and 1958 she nursed her father, after he was involved in a serious car crash, and herself suffered a breakdown. After this she worked in a glassware shop and also, for a while, taught children. She eventually joined the J. Walter Thompson advertising agency, as an illustrator, where she worked part-time until 1962. The large Whitechapel Gallery exhibition of Jackson Pollock, in the winter of 1958, was to have a major impact on her.[5] Her early work was figurative with a semi-impressionist style. Between 1958 and 1959 her advertising agency work saw her adopting a style of painting based on the pointillisttechnique.[7] Around 1960 she began to develop her signature Op Art style consisting of black and white geometric patterns that explore the dynamism of sight and produce a disorienting effect on the eye.[6] In the summer of 1960 she toured Italy with mentor Maurice de Sausmarez, and the two visited the Venice Biennale with its large exhibition ofFuturist works.[5] Early in her career, Riley worked as an art teacher from 1957-58 at the Convent of the Sacred Heart, Harrow (now known as Sacred Heart Language College). Later she worked at the Loughborough School of Art (1959), Hornsey College of Art, and Croydon College of Art (1962–64). In 1961, with partner Peter Sedgley, she visited the Vaucluse plateau in the South of France, and acquired a derelict farm which would eventually be transformed into a studio. Back in London, in the spring of 1962, Riley was given her first solo exhibition, by Victor Musgrave of Studio One.[5] In 1968 Riley, with Peter Sedgley and the journalist Peter Townsend, created the artists' organization SPACE (Space Provision Artistic Cultural and Educational), with the goal of providing artists large and affordable studio space.[8][9] Work[edit] Riley's mature style, developed during the 1960s, was influenced by a number of sources.[10][clarification needed] Cataract 3, 1967, PVA on canvas It was during this time that Riley began to paint the black and white works for which she is best known. They present a great variety of geometric forms that produce sensations of movement or colour. In the early 1960s, her works were said to induce sensation in viewers as varied as seasick and sky diving. From 1961 to 1964 she worked with the contrast of black and white, occasionally introducing tonal scales of grey. Works in this style comprised her first 1962 solo show at Musgrave's Gallery One, as well as numerous subsequent shows. For example, in Fall, a single perpendiculars curve is repeated to create a field of varying optical frequencies.[11] Visually, these works relate to many concerns of the period: a perceived need for audience participation (this relates them to the Happenings, for which the period is famous), challenges to the notion of the mind-body duality which led Aldous Huxley to experiment with hallucinogenic drugs[citation needed]; concerns with a tension between a scientific future which might be very beneficial or might lead to a nuclear war; and fears about the loss of genuine individual experience in a Brave New World.[12] Her paintings have, since 1961, been executed by assistants from her own endlessly edited studies.[4] Shadow Play, 1990, oil on canvas Riley began investigating colour in 1967, the year in which she produced her first stripe painting.[13] Following a major retrospective in the early 1970s, Riley began travelling extensively. After a trip to Egypt in the early 1980s, where she was inspired by colourful hieroglyphicdecoration, Riley began to explore colour and contrast.[14] In some works, lines of colour are used to created a shimmering effect, while in others the canvas is filled with tessellating patterns. Typical of these later colourful works is Shadow Play. In many works since this period, Riley has employed others to paint the pieces, while she concentrates on the actual design of her work[15]Some are titled after particular dates, others after specific locations (for instance, Les Bassacs, the village in the south of France where Riley has a studio).[16] Following a visit to Egypt in 1980–81 Riley created colours in what she called her 'Egyptian palette'[17] and produced works such as the Kaand Ra series, which capture the spirit of the country, ancient and modern, and reflect the colours of the Egyptian landscape.[7] Invoking the sensorial memory of her travels, the paintings produced between 1980 and 1985 exhibit Riley's free reconstruction of the restricted chromatic palette discovered abroad. In 1983 for the first time in fifteen years, Riley returned to Venice to once again study the paintings that form the basis of European colourism. Towards the end of the 1980s Riley's work underwent a dramatic change with the reintroduction of the diagonal in the form of a sequence of parallelograms used to disrupt and animate the vertical stripes that had characterized her previous paintings.[18]In Delos (1983), for example, blue, turquoise, and emerald hues alternate with rich yellows, reds and white.[19] Murals[edit] Over the course of her career, Riley has created murals for major art institutions, including the Tate, the Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris and the National Gallery, but none were permanent. In 2014, the Imperial College Healthcare Charity Art Collection commissioned the artist to make a permanent 56-meter mural, her first for 27 years, for St Mary's Hospital, London; the work was installed on the 10th floor of the hospital's Queen Elizabeth Queen Mother Wing, joining two others for the 8th and 9th floors completed by Riley more than 20 years earlier.[20]
  71. Keith Haring (Reading, Pensilvania, 4 de mayo de 1958 - Nueva York, 16 de febrero de 1990) fue un artista y activista social cuyo trabajo refleja el espíritu de la generación pop y la cultura callejera de la Nueva York de los años 1980. Nacido en Kutztown (Pensilvania) en 1958, desde muy pequeño empezó a dibujar inspirándose en los dibujos animados de la televisión. Estudió arte en la Ivy School of Art de Pittsburgh, y posteriormente continúo sus estudios en la Escuela de Artes Visuales de Nueva York.1 En 1980 comenzó a hacer graffitis, dibujando con rotulador imágenes similares a dibujos animados sobre anuncios en el metro de Nueva York. Más tarde le siguieron unas historietas dibujadas con tiza blanca sobre los paneles negros del metro reservados para publicidad. Fue arrestado en varias ocasiones por dañar la propiedad pública. Su primera exposición individual fue en la galería Tony Shafrazi de Nueva York, en 1982.2 En 1986 pintó un trozo del muro de Berlín. En ese mismo año abrió la boutique Pop Shop, en la que vendía sus productos. En1989 creó la Fundación Keith Haring cuyo objetivo es luchar por la solución de los problemas sociales. Murió víctima del SIDA en Nueva York, el 16 de febrero de 1990.3
  72. Georg Baselitz: artista de 71 años. Alemán. Estilo neoexpresionista y posmoderno. Su fama empezó una carrera sin vuelta atrás, cuando la policía alemana le confiscó un cuadro donde un nene se masturbaba. Poseedor del título de Caballero de la Orden de las Artes y las Letras. Pinturas enormes y litograbados. blancos y negros. Obras en todos los museos del mundo y ha participado en las grandes Bienales y ferias. Más que un premio, un reconocimiento. Sus obras gozan de una alta cotización en el mercado.
  73. La textura és la qualitat tàctil dels objectes. La superfície de cada material determina un tipus de textura: suau, rugosa, aspra, tova, dura, etc. La textura té una gran importància en la plàstica i en les arts constructives. La textura pot ser també percebuda visualment. La imatge d'una bola de billar o d'un paper de vidre ens permeten identificar clarament la qualitat tàctil de les dues superfícies. Per tant, podem considerar dues categories de textures: les visuals i les tàctils. 1. Textures fetes fregant un llapis en un paper sobre diferents superfícies. 2. Textures fetes amb un programa informàtic de dibuix. 3. Textures fetes a partir de fotografies mitjançant un programa de retoc fotogràfic.
  74. El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada, de cridar l'atenció que tenen els elements gràfics i plàstics. El pes visual depèn de les qualitats (tipus de forma, color, mesura i textura) pròpies de cada element amb relació als altres elements de la composició i del lloc que ocupen dins de la composició. És per això que compondre consisteix a repartir correctament els pesos visuals per a aconseguir l'efecte desitjat.   A good composition stops a viewer in his tracks, you can guide him around your work and keep him interested. El far de Harwich (1820), de John Constable La mesura Les formes més grans atreuen abans la mirada que les formes més petites. La massa de núvols és l’element visual que atreu més la mirada per la seva grandària, però també ho fa per la seva lluminositat i la seva forma irregular.
  75. El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada, de cridar l'atenció que tenen els elements gràfics i plàstics. El pes visual depèn de les qualitats (tipus de forma, color, mesura i textura) pròpies de cada element amb relació als altres elements de la composició i del lloc que ocupen dins de la composició. És per això que compondre consisteix a repartir correctament els pesos visuals per a aconseguir l'efecte desitjat.  Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé La textura Les textures més contrastades i rugoses tendeixen a atreure més la mirada que les textures suaus i poc contrastades
  76. El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada, de cridar l'atenció que tenen els elements gràfics i plàstics. El pes visual depèn de les qualitats (tipus de forma, color, mesura i textura) pròpies de cada element amb relació als altres elements de la composició i del lloc que ocupen dins de la composició. És per això que compondre consisteix a repartir correctament els pesos visuals per a aconseguir l'efecte desitjat.  Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé Els colors lluminosos tenen més pes visual que els colors foscos.En aquesta obra, les formes de color taronja són les que atreuen més la mirada
  77. El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada, de cridar l'atenció que tenen els elements gràfics i plàstics. El pes visual depèn de les qualitats (tipus de forma, color, mesura i textura) pròpies de cada element amb relació als altres elements de la composició i del lloc que ocupen dins de la composició. És per això que compondre consisteix a repartir correctament els pesos visuals per a aconseguir l'efecte desitjat.   La forma Les formes complexes, irregulars i les que transmeten sensació d’inestabilitat tenen més pes visual. Si mirem al mateix temps, l’una al costat de l’altra, aquestes dues obres, la composició de Malevič atreu més la mirada que la de Van Doesburg. Això és perquè es tracta d’una composició més dinàmica i inestable basada en línies diagonals, al contrari que la de Van Doesburg, que fa una composició més regular i estable basada en línies horitzontals i verticals.
  78. Segons els estudis sobre la percepció, les diferents zones del rectangle tenen diferent pes visual. Segons on estigui situada una forma dins el rectangle, atraurà més o menys la mirada de l'espectador. Vegem com varia el pes visual dels elements gràfics segons la zona del rectangle en què estiguin situats: A dalt i a baix.   A la dreta i a l'esquerra.   El objectes situats a la part superior tenen més pes visual que els situats a la part inferior. La nostra mirada té preferència per la part superior.   El nostre sentit occidental de lectura prioritza la part superior. En qualsevol diari, les notícies importants de la portada no solament són més grans, sinó que se situen a la part superior de la pàgina. També l'experiència ens diu que les coses cauen a conseqüència de la gravetat. Per això el fet d'estar per sobre s'associa al fet d'haver superat un esforç, d'haver guanyat. Qui guanya una prova esportiva ocupa la part més alta del podi. Per contra, el fet d'estar per sota es pot associar amb la derrota i el sotmetiment. Els objectes situats a la part inferior es relacionen amb la caiguda, l'atracció de la gravetat, el pes físic. La part dreta del rectangle té més pes visual que la part esquerra. Els objectes situats a la dreta guanyen pes, guanyen atracció visual. En canvi, la part esquerra és més anivellada i menys tensa. La predilecció visual per la part dreta del rectangle fa que els anuncis de les pàgines dretes de qualsevol diari o publicació siguin més cars que els de la part esquerra. També cal recordar que l'ordre occidental de lectura fa que la part dreta sigui la part final de la lectura, la conclusió.
  79. Compondre és ordenar el pes visual dels elements gràfics i plàstics en l'espai. En el cas de la pintura, el dibuix, la fotografia, el cinema, el gravat, el disseny gràfic, etc., la composició es fa en un espai bidimensional on cal considerar el repartiment dels elements dins de les coordenades dalt-baix i dreta-esquerra. El centre del rectangle és el punt de màxim equilibri. A mesura que els elements s'allunyen del centre guanyen en tensió visual. La part superior i la part dreta del rectangle són les que tenen més tensió i més pes visual. Per tant, la zona de més pes visual és la de la cantonada superior dreta. Hi ha diferents esquemes i models compositius que ens ajuden a ordenar els elements plàstics en el pla.   Les notícies més importants se situen a la part superior del rectangle, que té més pes visual que la inferior. Pel que fa a les notícies de la part inferior, el diari ARA, situa a la dreta les més importants, que té més pes visual, i a l’esquerre les d’opinió.
  80. Compondre és ordenar el pes visual dels elements gràfics i plàstics en l'espai. En el cas de la pintura, el dibuix, la fotografia, el cinema, el gravat, el disseny gràfic, etc., la composició es fa en un espai bidimensional on cal considerar el repartiment dels elements dins de les coordenades dalt-baix i dreta-esquerra. El centre del rectangle és el punt de màxim equilibri. A mesura que els elements s'allunyen del centre guanyen en tensió visual. La part superior i la part dreta del rectangle són les que tenen més tensió i més pes visual. Per tant, la zona de més pes visual és la de la cantonada superior dreta. Hi ha diferents esquemes i models compositius que ens ajuden a ordenar els elements plàstics en el pla.   Les notícies més importants se situen a la part superior del rectangle, que té més pes visual que la inferior. Pel que fa a les notícies de la part inferior, el diari ARA, situa a la dreta les més importants, que té més pes visual, i a l’esquerre les d’opinió.
  81. Compondre és ordenar el pes visual dels elements gràfics i plàstics en l'espai. En el cas de la pintura, el dibuix, la fotografia, el cinema, el gravat, el disseny gràfic, etc., la composició es fa en un espai bidimensional on cal considerar el repartiment dels elements dins de les coordenades dalt-baix i dreta-esquerra. El centre del rectangle és el punt de màxim equilibri. A mesura que els elements s'allunyen del centre guanyen en tensió visual. La part superior i la part dreta del rectangle són les que tenen més tensió i més pes visual. Per tant, la zona de més pes visual és la de la cantonada superior dreta. Hi ha diferents esquemes i models compositius que ens ajuden a ordenar els elements plàstics en el pla.   Les notícies més importants se situen a la part superior del rectangle, que té més pes visual que la inferior. Pel que fa a les notícies de la part inferior, el diari ARA, situa a la dreta les més importants, que té més pes visual, i a l’esquerre les d’opinió.
  82. Un dels esquemes més utilitzats per a ordenar els elements d'una composició és, juntament amb la proporció àuria, l'esquema dels terços, que consisteix a dividir horitzontalment i verticalment el rectangle en tres parts iguals. Les dues línies, horitzontals i verticals, que en resulten serveixen tant per a ordenar com per a situar al seu voltant els elements principals de la composició. De la mateixa manera, els quatre punts d'intersecció són considerats punts forts on se situa l'interès de la imatge. La regla dels terços és un bon element per a analitzar i descobrir l'estructura interna que organitza composicions en què és difícil descobrir a simple vista quines són les línies que les ordenen.   Els elements d’aquesta pintura de Cranach s’ordenen segons les línies i els espais que determinen la regla dels terços Cupido queixant-se a Venus (segle xvi), de Lucas Cranach
  83. Les línies ordenen la pintura Els afusellaments del 3 de maig (1808-1814), de Goya. L’horitzontal superior coincideix amb la silueta de les cases del fons, i la vertical esquerra, amb el personatge blanc, que és l’element de més pes visual de la composició. Els afusellaments del 3 de maig (1808-1814), de Francisco Goya
  84. La regla dels terços s’aplica habitualment a les fotografies de paisatges de manera que el cel ocupi 2/3 o 1/3 de l’altura de la imatge.
  85. En aquesta pintura de Renoir, les figures apareixen en un ordre més complex, però si apliquem la regla dels terços veiem com les línies verticals ordenen la complexitat en fragments més comprensibles fins a emmarcar les dues figures centrals de la composició. L’horitzontal superior s’ajusta a l’espai dels caps de les figures del fons. La vertical esquerra passa just pel mig de la parella que balla, de negre a l’esquerra, de blanc a la dreta, per a reforçar la divisió dels espais. L’altra vertical coincideix amb una vertical de la cadira.
  86. A partir d'esquemes compositius genèrics com la regla dels terços i la proporció àuria, els elements d'una composició es poden relacionar i ordenar d'infinites maneres. Una classificació senzilla de composicions es pot basar en formes i direccions bàsiques: Simètriques: basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical. Descentrades: els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. Basades en l'horitzontal: transmeten sensació de calma i tranquil·litat. Basades en la vertical: transmeten sensació visual de tensió i energia. Basades en la diagonal: transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. Basades en la corba: transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa. Basades en un polígon: la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle.
  87. Les composicions simètriques estan basades en els eixos bàsics d’equilibri horitzontal i vertical. Transmeten sensació d’equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck, i pantocràtor de Sant Climent de Taüll (segle xii)
  88. En les composicions descentrades els elements gràfics no s’ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. Aquest tipus de composició crea una sensació de dinamisme, inestabilitat i espontaneïtat. En la imatge, L'or de l'atzur (1967), de Joan Miró
  89. Les composicions basades en l’horitzontal transmeten sensació de calma i tranquil·litat. En les imatges, Retrat de madame Récamier (1800), de Jacques-Louis David, i Venus i Mart (1485), de Sandro Botticelli.
  90. Les composicions basades en la vertical transmeten sensació de tensió i energia. La composició vertical és més habitual en elements únics que en grups d’elements Pinkie (1734), de Thomas Lawrence, i Il Contino (1861), de Marià Fortuny
  91. Les composicions basades en la diagonal transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. En aquest grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les línies de fuga de la perspectiva. En les imatges, L'Anunciació de Cestello (1489-1490), de Sandro Botticelli, i fotograma d'El cuirassat Potemkin (1925), de Serguei M. Eisenstein.
  92. Les composicions basades en la corba, segons com sigui aquesta (oberta o tancada, simple o complexa, com l’espiral), transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa. La dansa (1910), d'Henry Matisse, i Dinamisme d'un futbolista (1913), d'Umberto Boccioni.  
  93. En les composicions basades en un polígon, la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle, ja que habitualment en un dels seus vèrtexs es concentra l’atenció sobre un element important de la composició.  La llibertat guiant el poble (1830), d'Eugène Delacroix, i Al·legoria de Venus (1540-1545), d'Agnolo Bronzino
  94. Exemples composicions barroques: http://muddycolors.blogspot.com.es/2013/12/a-baroque-composition.html   Exemples composicions fotografies Henri Cartier-Bresson: http://erickimphotography.com/blog/2013/10/10/street-photography-composition-lesson-3-diagonals/
  95. Why a triangle? This shape creates a strong structure that is attractive, balanced, and utilizes the number three, which was often ascribed importance. The key here is that these artists realized that triangles were a tool that helped them create better artwork. This hints at the possibility of there being a science to aesthetics. http://erickimphotography.com/blog/2013/10/03/street-photography-composition-lesson-1-triangles/ Compositional maps: Back in the days of the Renaissance, artist used the “Golden Section”, a rather notions of ideal proportion as a geometrical framework for perfectly balanced compositions.
  96. En una composició estàtica, els elements gràfics s'ordenen seguint els eixos bàsics de la composició, fonamentalment l'horitzontal i el vertical.   Aquest tipus de composició normalment transmet sensacions de fredor, equilibri. És un tipus de composició poc emotiva. Un exemple d'aquest tipus de composició és el frontal romànic d'Esquius, que té un esquema compositiu molt senzill. Horitzontals, verticals i diagonals són l'esquema estructural bàsic de composició i d'equilibri d'un rectangle, i el seu centre és el punt de màxim anivellament visual. Equilibri dinàmic: En una composició dinàmica tenen més importància les diagonals i les línies obliqües i corbes. En aquest tipus de composició cal equilibrar els pesos visuals jugant amb la posició, la mesura, el color, la textura i la forma dels diferents elements gràfics de manera que transmetin sensació de moviment. Una composició dinàmica és més càlida i emotiva que una composició estàtica. Un exemple d'aquest tipus de composició és el quadre Davallament, de Caravaggio (1571-1610). Aquesta composició transmet el moviment i el dramatisme de l'acció de dipositar un cos a terra.
  97. Segons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc. Això ens ajuda a percebre les formes organitzades segons agrupaments compositius simples. De la mateixa manera que agrupem visualment els elements de la composició en formes senzilles, també tendim a percebre agrupats els elements que determinen ritmes visuals. Segons la llei de la continuïtat, podem percebre fàcilment les formes d'una composició que s'ordenen visualment creant línies corbes o marcant direccions. El ritme visual d'una composició el determinen la repetició i l'ordenació més o menys regular d'elements visuals idèntics: línies, volums i colors.   El ritme d’una composició en condiciona i en dirigeix el ritme de la lectura.
  98. Segons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc. Això ens ajuda a percebre les formes organitzades segons agrupaments compositius simples. De la mateixa manera que agrupem visualment els elements de la composició en formes senzilles, també tendim a percebre agrupats els elements que determinen ritmes visuals. Segons la llei de la continuïtat, podem percebre fàcilment les formes d'una composició que s'ordenen visualment creant línies corbes o marcant direccions. El ritme visual d'una composició el determinen la repetició i l'ordenació més o menys regular d'elements visuals idèntics: línies, volums i colors.   El ritme d’una composició en condiciona i en dirigeix el ritme de la lectura.
  99. Segons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc. Això ens ajuda a percebre les formes organitzades segons agrupaments compositius simples. De la mateixa manera que agrupem visualment els elements de la composició en formes senzilles, també tendim a percebre agrupats els elements que determinen ritmes visuals. Segons la llei de la continuïtat, podem percebre fàcilment les formes d'una composició que s'ordenen visualment creant línies corbes o marcant direccions. El ritme visual d'una composició el determinen la repetició i l'ordenació més o menys regular d'elements visuals idèntics: línies, volums i colors.   El ritme d’una composició en condiciona i en dirigeix el ritme de la lectura.
  100. En l'escultura cal ordenar els elements de la composició en un espai tridimensional on cal afegir una tercera dualitat: davant-darrere, que en el cas de l'escultura moderna pot ser també: dins-fora. Malgrat la impossibilitat de percebre una escultura en la seva totalitat i al mateix temps, sí que podem intuir ritmes bàsics en la composició: Ritmes compositius basats en la recta. Són composicions en què acostuma a predominar la sensació d'ordre, equilibri, harmonia, etc. Molts cops transmeten un punt de fredor i distanciament, ja que expressen un món ideal i perfecte, lluny de les imperfeccions humanes.   Ritmes compositius basats en la corba. Les composicions basades en la corba transmeten sensacions de calidesa, tendresa i emotivitat que portades a l'extrem poden ser dramàtiques, teatrals i exagerades.     (segle vi aC); Majestat Batlló (segle xii), i Agulla (1990), de Tom Carr. Les composicions basades en la corba transmeten sensacions que van des de la calidesa, la tendresa i l’emotivitat fins al dramatisme i l’angoixa. En les imatges, Apol·lo i Dafne (1625), de Lorenzo Bernini; Laocoont i els seus fills (200 aC); El petó (1896), d'Auguste Rodin, i La deessa (1929), de Josep Clarà.
  101. Hi ha escultures en què la multiplicitat de punts de vista és molt exagerada, ja que incorporen el moviment. L’escultor i pintor nord-americà Alexander Calder és considerat l’inventor de les escultures mòbils. Mòbil espiral (1957), d'Alexander Calder, i Parany per a llagosta i cua de peix (1939), d'Alexander Calder
  102. La multiplicitat de punts de vista de qualsevol construcció en l'espai és especialment evident en l'arquitectura en què l'espai interior, el buit, és la veritable matèria plàstica de l'arquitecte. Els diferents elements arquitectònics (arcs, voltes, pilars, columnes, murs, etc.) determinen i generen l'espai buit, l'espai habitable i transitable, l'espai d'ús. Es poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics: Composicions basades en el llenguatge clàssic.   Composicions basades en el llenguatge no clàssic.    
  103. La composició modular és l'ordenació de l'espai a partir de la repetició d'un element anomenat mòdul. El mòdul Un mòdul és una forma que organitza un espai a partir de la seva repetició. El mòdul és, doncs, l'element bàsic d'una estructura més complexa. La xarxa modular Una xarxa és una estructura creada per la repetició d'un mòdul. El quadrat, el triangle equilàter i l'hexàgon regular són mòduls que omplen, sense deixar espais buits, una superfície plana. El cub és un mòdul que omple completament, sense deixar espais buits, l'espai tridimensional. M. C. Escher va utilitzar la composició modular per a crear moltes de les seve obres. En la imatge,Límit quadrat (1964).  
  104. Per a omplir completament una superfície plana, cal que els angles dels polígons siguin divisors de 360°.
  105. La repetició d'elements per tal de modular l'espai és habitual en l'arquitectura tant amb una funció constructiva com amb una funció decorativa. En urbanisme, per exemple, s'ha utilitzat per a racionalitzar l'organització del territori. En el disseny industrial, la modularitat va lligada a la simplificació dels processos de fabricació i d'ús de molts productes. És molt habitual que els objectes que utilitzem i que tenen una implicació espacial important (cadires, taules, lleixes, armaris...) estiguin dissenyats de cara a facilitar la modularitat i a permetre infinites combinacions segons les necessitats de l'usuari