La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r

1. UNITAT 3: COMPOSICIÓ – COMPOSITION
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 3 ESO
Escola Betúlia - 2014 -2015

2. LA GESTALT
Chapter 1

3. LA GESTALT
Max Wertheimer (1880-1943) i els seus ajudants Wolfgang Köhler (1887-1967)
i Kurt Koffka (1886-1941) són els fundadors de la teoria de la Gestalt o teoria
de la forma
El nostre cervell tendeix a percebre els
objectes en configuracions o totalitats
organitzades i fàcilment recognoscibles
La llei de la pregnància: davant d'un
conjunt desorganitzat d'estímuls
visuals, tendim sempre a organitzar-lo,
cerquem la regularitat, la claredat, la
simetria, etc.
El més senzill, en aquest cas, és percebre
la forma recognoscible d'un animal que no
pas un conjunt desordenat de taques.

4. Llei de la pregnància
llei de la proximitat: els propers
o semblants es capten com part
d’una ateixa figura, veiem grups
de parelles que no pas línies
llei de la semblança: Tendim a
percebre agrupades les formes
semblants, aqui veiem columnes
abans que files
llei del tancament: Tendim a
tancar mentalment les formes
que percebem obertes i
incompletes
llei del contrast: tendim a
percebre abans una forma que
es distingeix de la resta per la
seva singularitat
llei de la continuïtat: agrupem
els que tenen una continuïtat de
forma
llei de la simetria: agrupem els
elements separats per un eix de simetria,
aqui el blau és veu com el fons

5. LLEI DE FONS I FIGURA
Edgar Rubin (1886-1951)
Es pot considerar
que la percepció
més simple és
reconèixer com a
figura una creu i
com a fons la resta
de color negre.
En canvi, aquí és
impossible decidir què
és el fons i què és la
figura. Una creu negra
sobre fons blanc o una
creu blanca sobre fons
negre?
Copa de Rubin

6. Exemples a Publicitat - Fons

7. Exemples a Publicitat - Fons

8. Exemples a Publicitat - Proximitat

9. Exemples a Publicitat - Semblança

10. Exemples a Publicitat - Contrast

11. Exemples a Publicitat - Contrast

12. Exemples a Publicitat - Contrast

13. Exemples a Publicitat - Tancament

14. Exemples a Publicitat - Tancament

15. Exemples a Publicitat - Tancament

16. Exemples a Publicitat - Simetria

17. Exemples a Publicitat - Experiència
Hem de tenir uns coneixements per entendre el missatge.

18. Activitat interactiva
http://contenidos.educarex.es/mci/2002/24/actividades/4_1.html

19. Activitat
 Exercici 1 (no)

20. ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ
Chapter 2

21. La línia, el traç, el contorn
Chapter 2.1

22. Punt, línia pla i contorn – Dot, line, plane, contourn
Pla: Superfície delimitada
per una línia tancada (contorn)
El punt: element
gràfic mínim
La línia gràfica té una dimensió
La línia gràfica és un traç

23. El contorn
El contorn és la línia que separa qualsevol forma de l’espai que l’envolta

24. Puntillisme - Stippling
Irene Bombillar Velloso Gregory Colbert

25. Puntillisme - Stippling
Miguel Endara

26. Ombrejar - Shading
Hatching Cross Hatching
Stippling
Cross Hatching Cross Hatching
Scribbling lines
Scribbling lines Stippling Interrupted lines Contour Hatching

27. Hatching – Scumble

28. Ombrejat - Hatching
JR Dunster
ANNA BREGMAN

29. Scribbling lines
Vince Low

30. Dibuixos amb bolígraf
Juan Francisco Casas

31. Dibuixos amb bolígraf
Alumnes del professor MANUEL PADILLA ÁLVAREZ

32. Activitat
 Dibuixar amb la tècnica del puntillisme
 Dibuixar amb la tècnica del hatching
 Dibuixar amb la tècnica de l’ombrejat
 Dibuixar amb la tècnica del bolígraf
Puntillisme
https://www.youtube.com/watch?v=l4IChdwifB8
Hatching
https://www.youtube.com/watch?v=JE_lQVixR9Q
https://www.youtube.com/watch?v=X6497XcnavY
Bolígraf
https://www.youtube.com/watch?v=MFegln8PCpk
https://www.youtube.com/watch?v=GW6bSZzOWFE

33. La forma
Chapter 2.2

34. Formes geomètriques i orgàniques
Forma geomètrica Forma orgànica
més expressives i amb més pes visual

35. Formes geomètriques
Composició, de Vasilij Kandinskij
Kandinskij;Composició amb vermell, negre, blau
i groc (1925), de Piet Mondrian
Les formes geomètriques tendeixen a
transmetre sensació de racionalitat i ordre
Agulla (1990), de Tom Carr

36. Formes orgàniques
Nit estrellada (1889), de Vincent van Gogh Autoretrat (1971),
de Francis Bacon
Quatre ales (1974),
d'Alexander Calder
Les formes orgàniques tendeixen a transmetre sensació d’espontaneïtat, llibertat, desordre,
dinamisme, etc. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual.

37. La proporció
Chapter 2.3

38. Proporció
És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes
la proporció natural, la relació
entre les diferents mesures
s'ajusta a la nostra experiència
visual
la proporció expressiva o simbòlica, les
mesures no s'ajusten a una relació natural,
sinó que ho fan a voluntat del creador del
missatge, que potencia o exagera algun
element connotatiu

39. Proporció al llarg de la història
Model ideal de bellesa basat en la proporció
transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin
per les proporcions naturals
Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern

40. El cànon
És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de
qualsevol creació gràfica i plàstica
El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien
que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres
vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.
També els grecs van
utilitzar el peu com a
mòdul del cànon; el
consideraven la sisena
part de l’altura total d’un
home

41. Policlet
Dorífor (conegut com cànon)
(segle V aC), de Policlet
Policlet, conegut com l’escultor d’atletes
Va escriure un tractat sobre la proporció, el
ritme i la simetria del cos humà
Temple d'Atenea Niké (segle V aC), de Cal·lícrates

42. La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or
Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui
a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació
de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia
La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues
El Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria
Al segle XX es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat
de construir a partir de la mesura de la figura humana.
L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era
un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà

43. Fibonacci: El número d’or
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci
= 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi

44. Utilització Proporció d’àuria

45. Utilització Proporció d’àuria
El costat i la diagonal del pentàgon regular
estan en proporció àuria. Dalí utilitza
aquesta propietat per ordenar les dues
figures centrals del seu quadre.
La cara està perfectament encuadrada
en un rectàngle àuri, al igual que el
reste de proporcions de la mateixa

46. El color
Chapter 2.4

47. Les categories del color
El color real o color dels objectes
El color utilitari
El color simbòlic i expressiu

48. Color simbòlic i expressiu
La simbologia del color: cada cultura té
uns codis de colors, el blanc simbolitza
puresa a Occident, en canvi es relaciona
amb el dol a Orient
L'expressivitat del color: relacionat amb els
condicionants fisiològics, gammes contrastades
transmeten sensacions de més complexitat i exitació
que les harmòniques, que transmeten relaxació
És signe de puresa, netedat,
absència, veritat. Es pot utilitzar
per indicar un producte és nou o a
estrenar
S’associa amb obscuritat, por o
buit. Indica respecte i temor, a
la moda indica elegància
Sol, vida, calor i l’or. Produeix set i
ansietat. A l’edat mitjana es relacionava
amb l’or, metall preciós que indicava
acostament a Déu, saviesa
Relacionat amb el cor, amor, sang,
violència, perill. Per comunicar passió i
energia
Associat amb l’aigua, frescor, cel, tristor,
espiritualitat, immortalitat. En publicitat
s’utilitza per indicar un producte és sa o
net
Evoca vegetació, naturalesa,
esperança, ecologia. Per això s’utilitza
als contenidors de vidre o papereres
saturació Lluminositat o valor
Tons saturats són vius i alegres
Tons pocs saturats són bruts o vells
Molt clars són suaus, dolços,
acaricien, transmeten tranquil·litat
Colors foscos són tristos, agressius,
donen sensació de temor i por

49. Color simbòlic i expressiu
Colors blanc i vermell. La noia és el
blanc, la puresa i la netedat, que
contrasta amb un entorn vermell, la
passió i la sensualitat
El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de
purificació i netedat. El blau també es percep
com un color fred que transmet sensacions de
profunditat, relaxació i tranquil·litat

50. La llum – Espectre visible
Isaac Newton (1642-1727)

51. Color llum – Color light
Llums primàries
Primary lights
Llums secundaris
Secondary lights
Llums complementàries
Complementary lights
RGB = Red Green Blue
Mescla aditiva: la
mescla produeix
un color més clar

52. RGB - Photoshop

53. Colors pigment – Pigment colours
Colors primaris
Primay colours
CMY = Cyan, Magenta, Yellow
Colors secundaris
Secundary colours
Colors terciaris
Terciary colours
Mescla subtractiva:
la mescla produeix un
color més fosc
100% barreja de 2
colors primaris
100% 1 color primari
50% 1 color primari

54. Colour wheel – paleta de colors

55. To, saturació i valor – Hue, saturation and ligtness
El to és el nom de cada color (to vermell, to verd, vermell groguenc, verd violaci, etc)
La saturació és la puresa d'un color, quantitat de colors i grisos que el constitueix.
El valor és la lluminositat d'un color, quantitat de pigment banc o negre que té un
color a la seva barreja.

56. Cossos de color
Per representar el color amb to, valor i saturació necessitem volums
tridimensionals, un eix és el to, un altre la saturació i el tercer la lluminositat o
valor
Esfera de Runge Johann H. Lambert Wilhem Ostwald Alfred Hickethier

57. Photoshop – Hue, Saturation and Lightness
Directament a la capa (layer) a través de Menu:
Image > Adjustments > Hue/Saturation
O a través d’una nova capa:
Create new fill or adjustment layer >
Hue/ Saturation

58. Temperatura de color
Els colors càlids tenen més pes visual que
els colors freds
Warm colours
Cool colours

59. Gammes cromàtiques
Gamma harmònica
Tons propers al
cercle cromàtic
Es preceben:
Equilibrades
Relaxants
Gamma contrastada
Tons allunyats en el
cercle cromàtic
Es perceben:
Estridents
Actives

60. Percepció del color – Colour perception
When a colour is juxtaposed with other
colours, we perceive it as a different colour.
For example, most people will say the
small square on the left is orange, whereas
the one on the right is brown
Actually, the squares are exactly the same
color!
Which square is darker: A or B?
In fact they are the same colour:
#787878

61. Percepció del color – Colour perception
Asimilació cromàtica: el
vermell amb fons blanc sembla
més clar
Contrast cromàtic
simultàni: el
vermell resalta més
amb el seu
complementari
(verd)
La percepció del to, saturació o valor pot
canviar repecte els colors que tingui més
propers
Ilusió Verd-Blau: Només hi
ha 3 colors

68. Tècniques de pintura
Chapter 2.5

69. El color com instrument de solucions plàstiques
Un color tendeix a augmentar el seu to si
afegim més quantitat d’aquest color
Un color perd saturació si el mesclem amb
més de dos tons o afegim blanc o negre.
La barreja de dos colors complementaris
suposa utilitzar els tres colors primaris, i
obtenim un color poc saturat i bru
Per aclarir, s’afegeix groc en comptes de
blanc per obtenir una més gran
lluminositat.
Per enfosquir i donar volum es pot utilitzar
el complementari en comptes del negre
per què altera fàcilment les propietats del
color

70. Si treballem amb colors complementaris
L’ull produeix el complementari del
color que s’observa, per tant es bo
intentar posar una línea divisoria
entre colors complementaris com feia
Henri Mattise (línies arabesques)
Evitar posar dos colors
complementaris junts ja que
produeix a la retina un to grisenc
Si treballem amb complementaris,
manipular la seva barreja per
rebaixar la vibració: blau vermellós
al costat d’un vermell ataronjat, etc.

71. Procediment de mesclar colors
Pastament: consisteix en mesclar pintura amb un pinzell o espàtula
Justaposició: Qual es col·loca un to al costat d’un altre la barreja es realitza a
la retina, per aquesta raó les barrejes justaposades vibren i creen moviment
Superposició amb veladura humida: són capes de pintura molt diluïda, que
transparenta i deixa veure el que hi ha a sota. (Per l’oli cal utilitzar un disolvent
per fer la pintura més fluida)
Superposició per transparències: es treballa de tons clars a foscos
Superposició amb veladura seca (o refregat): són capes de pintura fetes
pràcticament amb un pinzell sec, de manera que si el suport és rugós, la
pintura queda a les zones sortints, veient-se en les deprimides el color que hi
ha a sota
Mixtes: combinar diferent tipus de barreja

72. Veladures
Menina de Velazquez, per
afegir color a les teles
Rembrant

73. Superposició per transparències
Emil Nolde, Crepuscle, 1930-1935
Morat-groc-verd

74. Colors a l’avantguarda
Chapter 2.6

75. Color a les avantguardes
Les avantguardes: segona mitad del S. XIX
Experimentació amb nous materials i suports
Crear un nou llenguatge
Impressionisme
Postimpressionisme
Fauvisme
Expressionisme
Futurisme
La Bahaus
Expressionisme abstracte
Pop-art
Art-cinètic
Neoexpressionisme
Avantguarda: terme que fa referència a artistes innovadors que lluiten contra el
que està establert, amb la intenció renovadora d’avanç, exploració i investigació.

76. Impressionisme
En contra les normes acadèmiques i es van centrar en l’estudi del color i el
que veu l’ull en un moment determinat i representar la llum i el color.
Paul Cézanne, Edgar Degas, Edouard Manet, Claude Monet, Pierre Rendir,
Pierre Auguste Renoir, Sisley, Pissarro, ….
A Espanya: Regoyos, Sorolla, Rusiñol i Casas

77. Impressionisme - Claude Monet
Passeig amb parasol, 1872
Sol naixent, 1872 Estació de Saint Lazare, 1877
Claude Monet

78. Impressionistes – Edgar Degas
Clase de dan
La bebedora de ajenjo
Bailarina en la escena
Planchadores Carreras

79. Impressionisme
Els banyistes, 1879-82 A Modern Olympia, 1873-74
Paul Cézanne

80. Impressionisme - Edouart Manet
Olympia, 1863
Monet pintant a la
seva barca, 1874
Le Déjeuner sur
l'Herbe, 1863

81. Impressionisme – Pierre Auguste Renoir
El palco
El columpi
Es banyistes
El Moulin
de la
Galette
Le
dèjeuner
des
canotiers

82. Impressionisme – Joaquín Sorolla

83. Impressionisme – Darío de Regoyos

84. Impressionistme – Santiago Rosiñol

85. Impressionisme – Ramon Casas

86. Postimpressionisme
Es va caracteritzar per un us expressiu del color i una major llibertat formal
Paul Cézanne va evolucionar cap a la preocupació de l’estructura mitjançant
el color
Paul Gaugin va explorar l’ús simbòlic del color i de la línea
Vincent Van Gogh, apassionat amb una forta intensitat emocional, va donar
origen al expressionisme
Georges Seurat puntillisme amb diversos colors per realitzar barreges a la
retina

87. Postimpressionisme – Paul Cézanne
Pins i roques 1895-1898 Jugadors de cartes, 1890
Cézanne es va interesar per resaltar les qualitats materials de la pintura,
representant sers vius i paissatges, volums i relacions entre superfícies.
Anticipant-se al cubisme.

88. Postimpressionisme – Paul Gaugin
Visió después del sermó,1888
Calvario bretón, 1889
Senyores de Tahití, 1891
Gaugin va estar interessat en l’art popular, es va centrar en la representació a
base de superfícies planes i decoratives.

89. Postimpressionisme – Vincent Van Gogh
Nit estrellada, 1889
Carretera en Auvers
després de la pluja, 1890
Autorretrat amb barret
de palla, 1853-1890
S’aproxima a la naturalesa amb pincellades coloristes i vigoroses, evocant
emocions internes de l’artista.

90. Postimpressionisme – Georges Seurat
Un diumenge d’estiu a la
Grande Jatte, 1884-1886
Bathers in Asnières, 1887
La Tour Eiffel, 1889
Va inventar la tècnica del puntillisme

91. Postimpressionisme – Henri de Toulouse-Lautrec
En el Moulin Rouge, 1892-1895
Bal au Moulin Rouge.1890
L' Inspection médicale, 1894
Interessat en els llocs tancats amb llum artificial en comptes de paissatges.
Ômtava gestps de cantants, comediants i ridiculitzava la hipocresia dels
poderosos.

92. Fauvisme
Henri Matisse Marucie de Vlaminck
André Derain
Fauvisme significa feres, es característitza per la seva violència cromàtica.
Utilitzaven pinzellada molt expressiva i van distorsionar la realitat amb tons
purs i saturats

93. Fauvisme - Henri Matisse

94. Fauvisme – André Derain
Charing Cross Bridge, 1906 Big Ben, 1905

95. Fauvisme – Maurice Vlaminck

96. Expressionisme
Eduard Munch
Der Blaue Reiter, grup
format per:
Vassily Kandinsky
Frank Marc
James Ensor
Influits per impressionistes i postimpressionistes, van portar el color i la forma
fina les últimes conseqüències de l’evocació i la simbologia. Es representen
imatges deformades i exagerades per obtenir una més gran expressió
emocional.
Der Blaue Retier can intentar expressar sentiments espitiruals mitjançant el
color i la llum

97. Expressionisme
Eduard Munch James Ensor

98. Expressionisme
Vasily Kandinsky
Franz Marc

99. Futurisme
Umberto Boccioni Carlo Carrà
Luigi Russolo
Aquests artistes van investigar la manera de transmetre la sensació de
velocitat combinant la línea, la pinzellada i el dinamisme del color

100. Futurisme - Umberto Boccioni
Umberto Boccioni
Luigi Russolo
Carlo Carrà
Dinamisme d’un ciclista
Dinamisme d’un automòvil
El projecte IV

101. La Bahaus
Paul Klee Vassily Kandinsky Josef Albers
Johannes Itten Oskar Schlemmer
Va ser una escola innovadora d’art i disseny, van exposar diferentes teories
del color per utilitzar-les com a base de la seva expressió creadora.
Tots van treballar el color a les seves obres com a mitjà d’investigació dels
seus atributs i característiques expressives.

102. Expressionisme abstracte
Clyfford Still Barnett Newman
William Kooning Mark Rothko
Primer moviment pictòric important a Estats Units, el color era un suport
d’alliberació emocional, d’exitació i energia.

103. Expressionisme abstracte - Mark Rothko
https://www.youtube.com/watch?v=Xgn5QoxozcE

104. Pop-art
Andy Warhol Roy Lichtenstein
Tom Wesselman
Les obres reflectaven la vida quotidiana de la gran ciutat. Els colors, objectes i
materials s’utilitzaven per provocar estats d’ànims. Reivindiquen un llenguatge
visual que sigui senzill iper una gran majoria. Colors bàsics saturats i en
general plans.

105. Pop-art - Andy Warhol

106. Pop-art - Andy Warhol
Silver Car Crash (Double Disaster)

107. Pop-art - Roy Lichtenstein

108. Art-cinètic o Op-art
Jesús Rafael Soto Bridget Riley
Victor Vasarely Eusebio Sempere
El Manifest groc, obra que tracta dels principis de l’art cinètic, els artistes es
preocupen pel dinamisme i el moviment dins l’obra. Parteixen de les idees
futuristes i creen obres abstractes de clar cinetisme.

109. Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley

110. Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley

111. Neoexpressionisme
Georg Baselitz Michel Basquiat
Keith Haring
Es caracteritza per la seva agressivitat brutal, pels temes descarnats i per la
forma que són tractats.
Georg Baselitz utilitza la pintura com a pretex per desenvolupar un llenguatge
agressiu, tràgic i anguinós. Pinzellades ràpides i segures, tons poc saturat.
Michel Basquiat i Keith Haring combinen l’agressivitat amb l’humor i la ironia.
Colors bàsics i molt saturats, formant taques planes o línies amb contorn molt
definits.

112. Neoexpressionisme - Keith Haring

113. Neoexpressionisme - Georg Baselitz

114. La textura
Chapter 2.7

115. La textura
És qualitat tàctil dels objectes:
suau, rugosa, aspra, tova, dura,
etc.
La textura pot ser també
percebuda visualment
1-Textures fetes fregant un llapis en un
paper sobre diferents superfícies.
2-Textures fetes amb un programa
informàtic de dibuix.
3-Textures fetes a partir de fotografies
mitjançant un programa de retoc fotogràfic.

116. Textura
Per una imatge impresa és el
suggeriment gràfic
Imatges: tomàquet, pared rugosa
Per pintura, escultura o
arquitectura és el material
utilitzat
Antoni Tàpies

117. La composició
Chapter 3

118. Pes visual
El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un
missatge visual. Depen de la mesura, la textura, el color i la forma
Visaul Weight: describes how much something in an image “pulls” your eye to
look at it.
La mesura
Les formes més grans atreuen
abans la mirada que les formes més
petites
La massa de núvols és l’element
visual que atreu més la mirada
per la seva grandària, però
també ho fa per la seva
lluminositat i la seva forma
irregular
El far de Harwich (1820), de John Constable

119. Pes visual
La textura
Les textures més contrastades i
rugoses tendeixen a atreure més la
mirada que les textures suaus i poc
contrastades
Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé

120. Pes visual
El color
Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé
Els colors lluminosos tenen més
pes visual que els colors foscos.En
aquesta obra, les formes de color
taronja són les que atreuen més la
mirada

121. Pes visual
La forma
Les formes complexes,
irregulars i les que
transmeten sensació
d’inestabilitat tenen més
pes visual.
Composició en blanc i
negre (1918), de Theo van
Doesburg
Composició amb cinc bigues
que s’encreuen (1920), de
Kasimir Malevič
La composició de Malevič
atreu més la mirada que la
de Van Doesburg. Això és
perquè es tracta d’una
composició més dinàmica i
inestable basada en línies
diagonals, al contrari que la
de Van Doesburg, que fa
una composició més
regular i estable basada en
línies horitzontals i verticals

122. Composicións en el pla
Tamara de Lempicka
Original Girada

123. La composició en el pla
Les notícies més
importants se situen
sempre a la part
superior del rectangle,
que té més pes visual.
Pel que fa a la part
inferior, situa les
notícies a la dreta, que
té més pes visual i els
artícles d’opinió a
l’esquerra.

124. La composició en el pla
La notícies del PNV
està en negreta per
donar-li més pes visual
per compensar l’anunci
de la dreta

125. La composició en el pla
Juga amb la mesura de
la notícia de les loteries
per compensar la
notícia de la seva dreta
i donar-li més pes
visual.

126. La regla dels terços
Les dues línies, horitzontals i verticals, que en resulten serveixen tant per
a ordenar com per a situar al seu voltant els elements principals de la
composició
Cupido queixant-se a Venus (segle XVI),
de Lucas Cranach

127. La regla dels terços
Els quatre punts d'intersecció són considerats punts forts on se situa l'interès
de la imatge
Els afusellaments del 3 de maig (1808-
1814), de Francisco Goya

128. La regla dels terços
La regla dels terços s’aplica habitualment a les fotografies de paisatges de
manera que el cel ocupi 2/3 o 1/3 de l’altura de la imatge.

129. La regla dels terços
En aquesta pintura de Renoir, les
figures apareixen en un ordre
més complex, però si apliquem la
regla dels terços veiem com les
línies verticals ordenen la
complexitat en fragments més
comprensibles fins a emmarcar
les dues figures centrals de la
composició.
L’horitzontal superior s’ajusta a
l’espai dels caps de les figures del
fons. La vertical esquerra passa
just pel mig de la parella que
balla, de negre a l’esquerra, de
blanc a la dreta, per a reforçar la
divisió dels espais. L’altra vertical
coincideix amb una vertical de la
cadira.

130. Activitats
 Activitat: Exercicis 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20,
21

131. Tipus de composicions
Simètriques: basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical.
Descentrades: els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical.
Basades en l'horitzontal: transmeten sensació de calma i tranquil·litat.
Basades en la vertical: transmeten sensació visual de tensió i energia.
Basades en la diagonal: transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació.
Basades en la corba: transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa.
Basades en un polígon: la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la
mirada és el triangle.

132. Exemple - Henri Cartier-Bresson

133. Simètriques
El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (segle XII)
Les composicions simètriques estan basades en els eixos bàsics d’equilibri horitzontal i
vertical. Transmeten sensació d’equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc

134. Desentrades
L'or de l'atzur (1967), de Joan Miró
En les composicions descentrades els elements gràfics no s’ordenen segons els eixos
horitzontal-vertical. Aquest tipus de composició crea una sensació de dinamisme, inestabilitat i
espontaneïtat.

135. Horitzontal
Retrat de madame Récamier (1800), de
Jacques-Louis David
Venus i Mart (1485), de Sandro Botticelli
Les composicions basades en l’horitzontal transmeten sensació de calma i tranquil·litat

136. Vertical
Pinkie (1734), de Thomas Lawrence Il Contino (1861), de Marià Fortuny
Les composicions basades en la vertical transmeten sensació de tensió i energia. La
composició vertical és més habitual en elements únics que en grups d’elements

137. Diagonal
L'Anunciació de Cestello (1489-
1490), de Sandro Botticelli
d'El cuirassat Potemkin (1925), de Serguei M.
Eisenstein
Les composicions basades en la diagonal transmeten sensació de dinamisme, caiguda o
elevació. En aquest grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les
línies de fuga de la perspectiva

138. Corba
La dansa (1910), d'Henry Matisse
Dinamisme d'un futbolista (1913), d'Umberto
Boccioni
Les composicions basades en la corba, segons com sigui aquesta (oberta o tancada, simple o
complexa, com l’espiral), transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa

139. Polígon
La llibertat guiant el poble (1830),
d'Eugène Delacroix
Al·legoria de Venus (1540-1545), d'Agnolo
Bronzino
En les composicions basades en un polígon, la forma poligonal més tensa i que més ajuda a
dirigir la mirada és el triangle, ja que habitualment en un dels seus vèrtexs es concentra
l’atenció sobre un element important de la composició.

140. Exercici
Ofelia, John Everett Millais, 1851
La Inmaculada Concepció,
Giambattista Tiepolo, S- XVIII
El circ , Gorges Seurat ,1981

141. Exemple - Caravaggio

142. Triangles – Compositional maps
Josef Koudelka, Gypsies, 1967
Andrea Mantegna, Parnas, 1496
Alex Webb, Matanzas, 2008
Triangles:
Attractive
Balanced
Stable
More energetic
Compositional
maps:
Renaissance,
artist used the
“Golden Section”,
a rather notions of
ideal proportion
as a geometrical
framework for
perfectly balanced
compositions.

143. Estàtica i dinàmica
El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni
Equilibri estàtic:
horitzontal i vertical
Equilibri dinàmic:
línies diagonals, obliqües
i corbes
Transmet sensacions de fredor, equilibri.
És un tipus de composició poc emotiva
Transmetin sensació de moviment. Una composició
dinàmica és més càlida i emotiva que una composició
estàtica

144. El ritme
Segons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar
els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc.
Tendim a percebre agrupats els elements
que determinen ritmes visuals
Segons la llei de la continuïtat, podem
percebre les formes d’una composició
que s`ordena visualment creant línies
corbes o marcant direccions
El ritme visual d'una composició el
determinen la repetició i l'ordenació més o
menys regular d'elements visuals idèntics:
línies, volums i colors.
Ritme pausat
Devallament 1694, de Caravaggio

145. El ritme
Ritme dinàmic
Un baixant l’escala (1912), de Marcel Duchamp

146. El ritme
Ritme sincopat
La gallina cega (1789), de Francisco Goya

147. Activitat
 Exercicis 28, 29

148. Composicions en l’espai
Chapter 4

149. Composicions a l’escultura
Ritmes compositius basats en la recta
predominar la sensació d'ordre, equilibri,
harmonia, etc. També a vegades un punt de
fredor i distanciament, ja que expressen un
món ideal i perfecte, lluny de les
imperfeccions humanes
Ritmes compositius basats en la corba
basades en la corba transmeten sensacions de
calidesa, tendresa i emotivitat que portades a
l'extrem poden ser dramàtiques, teatrals i
exagerades.

150. Composicions a l’escultura - Alexander Calder
L’escultor i pintor nord-americà Alexander Calder és considerat l’inventor de
les escultures mòbils

151. Composicions a l’arquitectura
Els diferents elements arquitectònics (arcs, voltes, pilars, columnes, murs,
etc.) determinen i generen l'espai buit, l'espai habitable i transitable, l'espai
d'ús
Es poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics:
Composicions basades en el llenguatge clàssic.
Composicions basades en el llenguatge no clàssic.

152. Activitats
 Exercicis 6, 7, 8, 9, 10

153. La composició modular
Chapter 5

154. Mòduls i la xarxa
Un mòdul és una forma que organitza un espai a partir de la seva repetició.
El mòdul és, doncs, l'element bàsic d'una estructura més complexa
Una xarxa és una estructura creada per la repetició d'un mòdul. El quadrat, el
triangle equilàter i l'hexàgon regular són mòduls que omplen, sense deixar
espais buits, una superfície plana.
El cub és un mòdul que omple completament, sense deixar espais buits,
l'espai tridimensional.
Límit quadrat (1964), de M. C. Escher

155. Mòduls i la xarxa a la natura

156. Mòduls i la xarxa a l’arquitectura
A l’urbanisme En el disseny industrial
En el disseny industrial, la modularitat va lligada a la simplificació dels processos
de fabricació i d'ús de molts productes. És molt habitual que els objectes que
utilitzem i que tenen una implicació espacial important (cadires, taules, lleixes,
armaris...) estiguin dissenyats de cara a facilitar la modularitat i a permetre
infinites combinacions segons les necessitats de l'usuari

157. Activitats
 Activitat: Exercici 22