CONSTITUCIONALITAT DE LES SELECCIONSESPORTIVES AUTONÒMIQUESALUMNES:AGELL SIMAL, Josep M. i CASTAÑO VALERO, MiriamASSIGNATU...
ÌNDEXÌNDEX...................................................................................................................
comentar el posicionament del Tribunal Constitucional a través de la jurisprudènciaexistent.No obstant cal dir que a l’hor...
1.2.LEGISLACIÓ ESPORTIVAEn aquest apartat fem referència amb una breu introducció de la legislació corresponenta la matèri...
internacional fomentant i instrumentant la participació de les seves seleccions esportivesen competicions estatals i inter...
1.3. FEDERACIONS ESPORTIVES    La Llei 10/1990 regula les federacions esportives espanyoles en els articles 30 a 40. Enrel...
2.- PRONUNCIAMENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONALPel que fa al pronunciament del Tribunal Constitucional podem trobar dues pos...
que modifica l’incís primer de l’article 19.2 de la Llei del Parlament de Catalunya8/1988, de 7 d’abril, de l’esport.Així ...
l’Estat en matèria de representació internacional i cultura. Tot i així i tal i com reconeixla STC 110/2012 “«las federaci...
diferents Estatuts d’Autonomia, també trobem l’article 149.2 CE que tracta sobre lacultura, però podem dir que la cultura ...
competencials i per altra banda d’acord amb el principi de territorialitat de lescompetències.6A més a més podem dir que l...
Aquest debat, suposa una relació en conceptes actuals ja que ser un equip formal éscontemplat avui dia en ser independent ...
en miembro de la FIFA. Por “país” se entiende en este contexto un estadoindependiente reconocido por la comunidad internac...
negociacions que siniciaren després de la 2a Guerra Mundial i des de que elsgibraltarenys expressaren en un referèndum la ...
Glasgow i pel que fa als Ràngers de Glasgow 10, representava la majoria protestantdEscòcia. Fins a tal punt, la religió es...
Pel que fa als campionats mundials, cap selecció britànica va poder participar en ladècada dels 30 ja que havien sigut exc...
En el cas de Gibraltar el punt de conflicte és el seu reconeixement com a estat en làmbitinternacional i en el cas dEscòci...
4.CONCLUSIONS DEL TREBALLAquest treball va sorgir amb l’objectiu de realitzar un estudi per veure fins a quin puntpodien t...
Fonts estatals Llei 10/1990 del Deporte, 15 dOctubre, extraient d’aquí els preceptes que han fet   de marc per al conflic...
plasmen en el seus propis Estatuts d’Autonomia ja que el Tribunal Constitucionalconsidera en ambdós casos que es tracta de...
Pel que fa als casos tractats podem dir que Gibraltar té el problema de no estarreconegut com a estat independent i per ta...
5.BIBLIOGRAFIA− LLIBRES: LORA-TAMAYO VALLVÉ, Marta; La Representación internacional en el  deporte, Librería-Editorial Dy...
 REFERÈNCIES PLANES WEB: ARNALDO ALCUBILLA, Enrique, “El ámbito de participación de las selecciones   deportivas autonóm...
 OSONA.COM, “El cas Gibraltar, o com matar dos ocells d’un tret: la UEFA tanca   les portes també a catalans i bascos”, [...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball,constitucionalitat de les seleccions esportives autonòmiques

165 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
165
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball,constitucionalitat de les seleccions esportives autonòmiques

  1. 1. CONSTITUCIONALITAT DE LES SELECCIONSESPORTIVES AUTONÒMIQUESALUMNES:AGELL SIMAL, Josep M. i CASTAÑO VALERO, MiriamASSIGNATURA: JUSTICIA CONSTITUCIONALGRAU EN DRETCURS ACADÈMIC 2012-2013
  2. 2. ÌNDEXÌNDEX...........................................................................................................................................21.-INTRODUCCIÓ..........................................................................................................................2 1.1.-SITUACIÓ DE LES SELECCIONS ESPORTIVES: ABANS I DESPRÉS.........3 1.2.1.LEY 10/1990 DEL DEPORTE..........................................................................................4 1.2.2. LLEI DE L’ESPORT DEL PAÍS BASC, 14/1998................................................................4 1.2.3. LLEI DE L’ESPORT CATALÀ, 9/1999..............................................................................5 1.3. FEDERACIONS ESPORTIVES............................................................................62.- PRONUNCIAMENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL..............................................................7 2.1.Oficialitat de les seleccions esportives autonòmiques.............................................8 2.2. ASPECTES COMPETENCIALS...........................................................................................9 3.1.Cas Gibraltar..........................................................................................................11 3.1.1.Rivalitat política dEspanya i Gibraltar.......................................................................135.BIBLIOGRAFIA..........................................................................................................................221.-INTRODUCCIÓAquest treball té l’objectiu d’estudiar fins a quin punt poden tenir oficialitat o no lesseleccions esportives autonòmiques d’un Estat (en aquest cas determinades ComunitatsAutònomes) a través de la representació de les federacions esportives autonòmiques. Perpoder arribar a demostrar la viabilitat legal existent farem una introducció basada en elpassat, present i futur de les seleccions esportives autonòmiques, comentarem lalegislació bàsica estatal i autonòmica de la matèria esportiva i posteriorment passarem a 2
  3. 3. comentar el posicionament del Tribunal Constitucional a través de la jurisprudènciaexistent.No obstant cal dir que a l’hora de realitzar el treball no ha estat fàcil ja que és unamatèria on no hi ha molta jurisprudència, i per altra banda perquè no hi ha unabibliografia molt extensa, per no dir escassa.1.1.-SITUACIÓ DE LES SELECCIONS ESPORTIVES: ABANS I DESPRÉSLa situació de les seleccions esportives autonòmiques va començar com una qüestióestrictament esportiva però amb el temps ha anat derivant a una qüestió jurídica que haestat polititzada duent-la fins a la vessant mediàtica.La situació de les seleccions esportives va començar a canviar arrel dels recursosd’inconstitucionalitat interposats pel President del Govern de la Nació i presentats perl’advocacia de l’Estat davant del TC a les lleis de l’esport del País Basc 14/1998 i deCatalunya 9/1999 on hi figurava la participació de les seleccions esportivesautonòmiques en l’àmbit internacional. En aquest sentit les lleis autonòmiquesd’ambdues Comunitats Autonòmiques buscaven una sortida: la participació enesdeveniments esportius internacionals sense haver de requerir d’autorització prèviadels organismes oficials de l’Estat espanyol, una autorització prèvia indispensable tal icom disposa la legislació esportiva estatal. Amb aquest inici es van començar apromoure plataformes per incentivar i donar sortida a l’oficialitat de les seleccionesesportives autonòmiques (com és el cas de la Plataforma Pro Seleccions EsportivesCatalanes). A través d’aquestes plataformes i de les iniciatives sorgides des delsrespectius parlaments s’ha recolzat la representació internacional d’aquestes seleccionsesportives. Amb el pas del temps però s’ha aconseguit reconèixer algunes federacionsautonòmiques de diverses modalitats esportives corresponents (com és el cas en que elTAS va reconèixer l’oficialitat de la Federació Catalana de Bitlles), però també hi hahagut barreres per seccions de més reconeixement com és en el cas del Futbol i elBàsquet. Així doncs tal i com apreciarem amb el treball de camp a continuació podremobservar les diverses postures jurisdiccionals tant nacionals com internacionals i quinespossibles sortides legals podrien adoptar en cas de ser acceptades. Però en l’actualitatpoques han estat les modalitats de les seleccions esportives autonòmiques les que s’hanreconegut, i l’esperança de que ho puguin ser cada vegada queda més lluny. 3
  4. 4. 1.2.LEGISLACIÓ ESPORTIVAEn aquest apartat fem referència amb una breu introducció de la legislació corresponenta la matèria esportiva i en concret a la legislació que té en compte el TribunalConstitucional a l’hora d’interpretar el seu posicionament en relació amb laconstitucionalitat de les seleccions esportives autonòmiques. 1.2.1.LEY 10/1990 DEL DEPORTELa Llei 10/1990 coneguda com la “Ley del Deporte” (d’ara en endavant Llei 10/1990)es va promulgar el 15 d’octubre de l’any 1990 amb una sèrie d’objectius per a tal deregular en matèria esportiva. Tal i com recull el preàmbul de la “Ley del Deporte”, elseu objectiu és el de regular un marc jurídic que es desenvolupi en la pràctica esportivadins l’àmbit de l’Estat, esmentat a més l’article 43 de la CE.1A més a més aquesta Llei donat que l’atribució de competències en matèria esportiva ipromoció esportiva es troba en els Estatuts d’Autonomia de cada Comunitat Autònoma,en cap cas redistribueix en l’àmbit competencial esportiu en la relació Estat-ComunitatAutònoma. No obstant, com que hi ha certa connexió entre l’Estat i les ComunitatsAutònomes cal contrastar la legislació estatal i autonòmica per no deixar buits legalsque donin lloc a controvèrsies. Per altra banda donat que l’esport és una matèria lligadaa la Constitució, cal tenir en compte els diversos aspectes competencials en relació ambla matèria. 1.2.2. LLEI DE L’ESPORT DEL PAÍS BASC, 14/1998L’objecte principal d’aquesta llei és el de regular l’esport a la Comunitat Autònoma delPaís Basc. El que vol garantir és el compliment de tots els principis competencialsd’acord amb el que s’estableix a la Llei de l’esport del País Basc a través d’unspreceptes que es podran veure vulnerats pel recurs d’inconstitucionalitat, com és en elcas de l’article 16.6 de la Llei2. Aquest precepte el que vol és però és poder articular unprincipi de representació única de les federacions esportives a nivell estatal i1 Llei 10/1999, del Deporte, de 15 d’octubre, preàmbul.2 Llei 14/1998, de l’Esport del país Basc, d’11 de juny, art. 16.6. 4
  5. 5. internacional fomentant i instrumentant la participació de les seves seleccions esportivesen competicions estatals i internacionalsCom podrem analitzar amb més profunditat en l’apartat de la posició del TribunalConstitucional, respecte a la STC 80/2012, de 18 d’abril, preceptes com el que van serobjecte de recurs d’inconstitucionalitat, seran estudiats i podrem veure quina serà laresolució de la sentència que donarà llum verda a aquest apartat de la Llei sempre i quancompleixi uns requisits mínims. 1.2.3. LLEI DE L’ESPORT CATALÀ, 9/1999Tal i com descriu el preàmbul de la Llei de l’esport català el desig de l’esport català ésel de gaudir d’una representació internacional i per motivar aquest intent exposa unasèrie de fets històrics.La llei és un text de suport a les seleccions esportives catalanes i a través dels seuspreceptes intenta descriure l’àmbit d’actuació de les seleccions esportives catalanes i deles federacions esportives catalanes. A més a més aquesta llei modifica preceptes del’anterior llei de l’esport, 8/1988, i queden els dos textos legals units en la present Lleide l’esport vigent a tot el territori català.Però tal i com diu Lora-Tamayo la Llei Catalana de l’Esport trenca amb el modelterritorial piramidal establert en l’àmbit de representació territorial de les federacions iles seleccions que no representen a Espanya, en l’esport espanyol i al conjunt de l’Estat,d’acord amb que les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són lesrepresentants del respectiu esport federat català en els àmbits que superen els límits dela Comunitat Autònoma de Catalunya i que les seleccions esportives podran participaren competicions de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons el queestableix el Decret 2075/1985 de 9 de juliol sobre activitats i representacions esportivesinternacionals.33 Vegeu Marta LORA-TAMAYO VALLVÉ a La Representación internacional en el deporte, Librería-Editorial Dykinson, Madrid, 2005, p.201 5
  6. 6. 1.3. FEDERACIONS ESPORTIVES La Llei 10/1990 regula les federacions esportives espanyoles en els articles 30 a 40. Enrelació amb les federacions esportives espanyoles tal i com estableix l’article 30.1 de lamateixa Llei 10/1990.4En l’article 32.1 de la Llei 10/1990 es fa esment del que més interessa l’apartat de lesfederacions esportives, i es que ens ve a dir que per a la participació dels membres deles Federacions esportives espanyoles en activitats o competicions esportives oficialsd’àmbit estatal o internacional, les federacions esportives d’àmbit autonòmic, haurand’integrar-se en les Federacions esportives espanyoles corresponents a cada modalitat.En els següents apartats del mateix article 32 de la Llei 10/1990 ens segueix fent esmentdel concepte d’integració i representació de les Federacions esportives autonòmiques ipodem extreure’n la conclusió de que les Federacions esportives espanyoles seran lesque gaudiran d’un rang jeràrquic superior enfront les Federacions esportivesautonòmiques, però seran aquestes primeres qui en cas de competició oficial estatal ointernacional qui s’encarregarà de representar a les autonòmiques a través delsesportistes escollits per cada Federació autonòmica de la seva modalitat corresponent.El règim que expressa aquest article no exclou però la possibilitat de que una federacióautonòmica (o un esportista) participin en una competició internacional, per això hauràde comptar amb autorització del Consejo Superior de Deportes (d’ara en endavant CSD)o amb la corresponent llicència de la federació espanyola corresponent.Així doncs i atenent-nos als preceptes de la Llei 10/1990 en les relacions entre lesFederacions esportives espanyoles i les autonòmiques en cap cas la autonòmica gaudiràd’independència a l’hora de representar una comunitat autonòmica determinada, ja queels marcs legals esportius estableixen que serà a través de les Federacions esportivesespanyoles quan es veuran representades les Federacions esportives autonòmiques, peròtot i això hi ha una excepció en que a través de l’autorització del CSD o la llicènciaesportiva de la federació espanyola de la modalitat corresponent. O bé també ho podràfer en cas de que no existeixi federació esportiva espanyola d’una determinadamodalitat esportiva.4 Llei 10/1990, del Deporte, art.30.1. 6
  7. 7. 2.- PRONUNCIAMENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONALPel que fa al pronunciament del Tribunal Constitucional podem trobar dues posturessimilars en referència a les sentències 80/2012, de 18 d’abril de 2012 que resol sobre elrecurs d’inconstitucionalitat núm.4033/1998 interposat pel President del Govern de laNació contra la frase primera de l’article 16.6 de la Llei del Parlament Basc 14/1998,d’11 de juny, del Deporte (d’ara en endavant Llei 14/1998). Per altra banda trobem lasentència 110/2012, de 23 d’abril de 2012, que resol sobre el recursd’inconstitucionalitat núm.4596-1999, interposat pel President del Govern de la Naciócontra l’article 2 de la Llei del Parlament de Catalunya 9/1999, de 30 de juliol, derecolzament de les seleccions catalanes, (d’ara en endavant Llei 9/1999) en la mesura 7
  8. 8. que modifica l’incís primer de l’article 19.2 de la Llei del Parlament de Catalunya8/1988, de 7 d’abril, de l’esport.Així doncs en els següents apartats realitzarem l’estudi de les sentències esmentadessobre els casos de País Basc i Catalunya en la mesura de poder demostrar la postura queel Tribunal Constitucional va donar i fins a quin punt les seleccions esportivesautonòmiques poden gaudir o no d’oficialitat en competicions tant de caire estatal comde caire internacional.2.1.OFICIALITAT DE LES SELECCIONS ESPORTIVES AUTONÒMIQUES.En la introducció d’aquest apartat hem fet referència a dues sentències del TribunalConstitucional i podem dir que tant en el cas del País Basc com el de Catalunya hi ha unreflex en dues postures ben similars.En el cas del País Basc es va recórrer una frase de l’article 16.6 de la Llei 14/1998 através del recurs d’inconstitucionalitat esmentat, un recurs donat per l’intent de que lafederació basca de cada modalitat esportiva fos l’única representant de l’esport federatbasc en l’àmbit estatal i internacional tal i com hem expressat en l’apartat 1.2.2 que fareferència a aquesta Llei 14/1998. Però després de que el Tribunal Constitucionalanalitzés el cas, el recurs presentat per l’Advocat de l’Estat va interpretar que aquestrecurs es plantejava per la invasió competencial en matèria de relacions internacionals ide cultura aspectes competencials, però la STC 80/2012, FJ 4, de 18 d’Abril, resol queen aquest sentit quedaria exclòs i fora de les competències autonòmiques qualsevolactivitat que s’enquadrés en l’apartat de les relacions internacionals, una competènciaexclusiva a l’Estat com es recull en l’article 149.1.3 CE. Però en aquest anàlisi el quemés ens importa és el del FJ 11 d’aquesta STC 80/2012, que ens ve a dir que el precepteque estava en procés d’impugnació (article 16.6 de la Llei 14/1998) serà declaratconstitucional, sempre que s’interpretin els termes d’acord amb el que estableix aquestFonament Jurídic 11.Respecte al cas de Catalunya es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat en relacióamb l’article 2 de la Llei de l’Esport 9/1999 al·legant com en el cas anterior del PaísBasc, invasió competencial de la Comunitat Autònoma enfront les competències de 8
  9. 9. l’Estat en matèria de representació internacional i cultura. Tot i així i tal i com reconeixla STC 110/2012 “«las federaciones deportivas catalanas podrán participar en elámbito internacional representando al deporte catalán pero siempre cumpliendo losrequisitos y a través de los cauces establecidos por el Estado».” 5 Però tal i comexpressa el FJ 6 de la mateixa sentencia del TC 110/2012 l’article 19.2 (i article 2 de laLlei 9/1999), primer incís de la Llei Catalana de l’Esport no serà en cap casinconstitucional.En conclusió podem dir que les seleccions esportives autonòmiques estan integrades ales seleccions nacionals de cada modalitat encapçalades i dirigides cada una d’aquestesper la seva federació corresponent tal i com descriu l’article 32 de la Llei 10/1990 ambla intenció de que els seus membres participin en activitats o competicions d’àmbitestatal o internacional.. Tot i això no exclou la possibilitat de que una federacióautonòmica (o un esportista) participi en una competició internacional, però per aixòhaurà de comptar amb l’autorització del CSD tal i com descriu l’article 8 i) de la Llei10/1990. En cas d’haver-hi voluntat de participar en una competició internacional decaràcter no oficial per part d’una federació autonòmica hauran de comptar ambl’autorització estatal. També existeix l’excepció de que una selecció autonòmicaintervingui en una competició internacional quan no existeixi federació esportivaespanyola en una determinada modalitat esportiva, ja que en el terme “seleccióespanyola” també inclouen les seleccions autonòmiques.Així doncs les seleccions esportives autonòmiques podran participar en competicionsinternacionals en cas de que el CSD ho autoritzi, i també en cas de que no existeixifederació esportiva espanyola d’una determinada modalitat esportiva. 2.2. ASPECTES COMPETENCIALSPel que fa respecte a la matèria esportiva podem dir que en la distribució constitucionalde competències trobem diversos preceptes de la Constitució Espanyola que fanreferència a diversos títols competencials com són l’article 148.1.19 CE referent a lapromoció de l’esport o de l’esport com a matèria competencial específica en els5 STC 110/2012, de 23 d’Abril, Antecedent 1 apartat a). 9
  10. 10. diferents Estatuts d’Autonomia, també trobem l’article 149.2 CE que tracta sobre lacultura, però podem dir que la cultura té una connexió amb l’esport. A més a méstrobem l’article més important que té una relació estreta amb la temàtica del treball, ésl’article 149.1.3 CE, que tracta sobre les relacions internacionals.La Llei 10/1990, atribueix a l’Estat les competències de coordinació amb lesComunitats Autònomes respecte l’activitat general esportiva, i recolzament encol·laboració també amb les Comunitats Autònomes de l’esport d’alt nivell. En l’article8 apartat i) es descriu que correspon al CSD autoritzar o denegar, prèvia conformitat delMinisteri d’Assumptes Exteriors, la celebració en territori espanyol de competicionsesportives oficials de caràcter internacional, així com la participació de les seleccionsespanyoles en les competicions internacionals, desglossant així la competència estatalper a la direcció de la política exterior en matèria esportiva. En l’article 8 apartat p) dela mateixa es desglossa la competència per autoritzar la inscripció de les Federacionsesportives espanyoles en les corresponents Federacions esportives de caràcterinternacional. És aquí a la Llei 10/1990 on es fa el desenvolupament estatal de lacompetència que ostenta l’Estat en l’esport, tant en l’àmbit estatal a nivell nacional iinternacional.Però les Comunitats Autònomes també gaudeixen de competències en matèria esportivaa través dels seus Estatuts d’Autonomia. En el cas del País Basc podem dir que ostentala competència exclusiva en matèria d’esports tal i com disposa l’article 10.36 del’Estatut d’Autonomia del País Basc, tot i això no vol dir que l’Estat pot exercitar idesenvolupar plenament competències tal i com ha expressat el Tribunal Constitucionalen sentències anteriors com és el cas de la STC 118/1996, de 27 de juny, i 16/1997, de20 de març.En el cas de Catalunya correspon a la Generalitat la competència exclusiva d’esport tal icom disposa l’article 134 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.No obstant amb les afirmacions de l’exclusivitat competencial de les ComunitatsAutònomes del País Basc i Catalunya en matèria esportiva cal tenir en compte el FJ 7 dela STC 80/2012, de 18 d’abril, quan ens diu que les competències autonòmiques s’hand’exercir respectant les competències corresponents a l’Estat en virtut d’altres títols 10
  11. 11. competencials i per altra banda d’acord amb el principi de territorialitat de lescompetències.6A més a més podem dir que l’aplicació dels límits de les competències autonòmiques enmatèria esportiva es va deixar palès en la STC 1/1986, de 10 de gener dient-nos que: “laatribución estatutària de la competència exclusiva en materia de deporte debenecesariamente ponerse en conexión, de un lado, con el caràcter territorialmentlimitado de las competencias autonómicas y, de otro, con la possible afectación deinereses generales – supraautonómicos- del deporte espanyol <<en su conjunto>>cuya defensa y promoción correspondran, entonces, al Estado.7Així doncs podem dir que la estructura competencial en matèria esportiva estàdesglossada de tal forma que es desenvoluparà a la Constitució Espanyola, la Llei10/1990 del Deportes i als respectius Estatuts d’Autonomia, i que en cada un delspreceptes es marcarà quins aspectes competencials corresponen a l’Estat o a lesComunitats Autònomes.3.DRET COMPARATEn aquest apartat del treball farem un estudi dins del marc del Dret Comparat ambdiversos exemples que han anat sorgint al llarg de la història en relació a la matèria del’oficialitat de les selecciones esportives que poden donar lloc a posar un camí mésplaner a l’hora d’un possible reconeixement per part de les seleccions esportivesautonòmiques de Catalunya i el País Basc. 3.1.CAS GIBRALTARGibraltar és l’única colònia europea amb un territori de 6.8 kilòmetres i amb unatradició futbolística de més de 120 anys vol formar part de la federació de la (UEFA)representant cada jugador a tres habitants del seu territori.6 STC 80/2012, de 18 d’Abril, FJ 7.7 STC 1/1986, de 10 de gener. 11
  12. 12. Aquest debat, suposa una relació en conceptes actuals ja que ser un equip formal éscontemplat avui dia en ser independent i crea tensió degut a lantiga sol·licitud del PaísBasc i Catalunya. El debat de Gibraltar pot suposar un antecedent jurídic per aCatalunya i País Basc.Hi ha precedents que poden ser d’ajuda pel territori Gibraltareny com són els de PuertoRico, Hong Kong i Illes Guadalupe que són departaments de França o el cas dEscòcia,Irlanda i Gales que shan mantingut al marge de la resta de britànics, com també el casde les Illes Fèroe com arxipèlag de Dinamarca amb independència esportiva. Gibraltarperò si que ha estat reconegut oficialment per les lligues de les modalitats esportivesd’atletisme, natació i bàsquet.Però al 2007 va ser denegada aquesta condició ja que era incompatible per un article dela UEFA el qual va ser modificat recentment i ens ve a dir que no hi cap dins dels marcslegals “ representar a un país no reconocido como estado independiente por la ONU ”.Aquest any 2012, al mes dAgost, el Tribunal dArbitratge per l’esport reconeix elsrecursos presentats pel advocat gibraltareny Michael Llamas però la decisió definitivasobre l’admissió de la Federació de Fútbol de Gibraltar com a membre de ple dret de laUEFA sadoptarà en el XXXVII Congrés Ordinari de la UEFA que es celebrarà el Maigde 2013 en Londres.Espanya vol comptar amb un Lobby per fer constar la seva opinió contrària a laproposta dingrés de Gibraltar, donat que el reconeixement de la selecció de futbolgibraltarenya pot servir de precedent per a Catalunya i país Basc i crear jurisprudènciaamb el cas i enfortir així les aspiracions d’ambdues Comunitats Autònomes.Però en mig de l’elaboració del treball en el transcurs del mes de novembre de 2012 vasortir una notícia sobre ladmissió de la selecció gibraltarenya a la UEFA. La FIFA vafer oficial en un comunicat que en cap cas no admetrà a Gibraltar encara com a membrede ple dret encara que la UEFA ho fes el pròxim any en el XXXVI Congrés.El motiu principal pel qual la FIFA no pot admetre a Gibraltar com a membre de pledret és que ho impedeix el seu propi estatut en larticle 10 el qual diu “1. Todaasociación responsable de organizar y supervisar el fútbol en su país puede convertirse 12
  13. 13. en miembro de la FIFA. Por “país” se entiende en este contexto un estadoindependiente reconocido por la comunidad internacional.Se reconocerá a una sola asociación por país, bajo reserva de lo estipulado en losapdos. 5 y 6 del presente artículo.”8.El problema és que entenen que per país és un estat independent i reconegut per lacomunitat internacional i fan una analogia amb el Comitè Olímpic Internacionalhomologant el concepte de país a un estat reconegut per la ONU.El motiu pel qual es va acceptar dentrada a Gibraltar, encara que la decisió definitivafos lany vinent és perquè la seva reclamació va ser abans de lentrada duna clàusula dela UEFA la qual deia que les Nacions Unides havien de reconèixer als aspirants comestats independents.Pel que fa a Espanya en aquesta problemàtica, la Real Federació Espanyola de Fútbol(RFEF) i el Ministre dEducació, Cultura i Esport soposen a lentrada de Gibraltar en lesinstitucions esportives internacionals i esgotarà la vía jurídica per evitar que aquestaentrada de Gibraltar no es faci efectiva.Gibraltar es pronuncia dient que el futbol i cap altra esport haurien destar relacionatsamb la política i que únicament existeixen motius polítics cosa que com es veu enaquest treball i en les conclusions finals, lesport i la política sempre han anat lligats dela mà i en el cas de la rivalitat entre Espanya i Gibraltar és notable des de fa anys finslactualitat com veurem en el següent punt del treball. 3.1.1.RIVALITAT POLÍTICA DESPANYA I GIBRALTARÉs evident, que des de fa anys existeix una rivalitat política entre lestat espanyol i lacolònia gibraltarenya, cosa que, es remunta pràcticament a l’època de la Dictadura delGeneral Franco.Quan a la dècada de finals dels 60 Franco va decidir tancar la barana que unia Gibraltaramb Espanya i va trencar amb tota relació econòmica i comunicativa amb el territorique havia estat sota sobirania britànica des de el 1713, es va perdre tota possibilitat de8 Estatuts de la FIFA, art.10.1 13
  14. 14. negociacions que siniciaren després de la 2a Guerra Mundial i des de que elsgibraltarenys expressaren en un referèndum la intenció de continuar sota sobiraniabritànica.Com aquesta situació va comportar que molts gaditans perdessin els seus llocs de treballen el territori gibraltareny, se‘ls hi va compensar amb la creació dun estadi ambcapacitat per a grans esdeveniments internacionals i pistes datletisme, i es va inauguraramb un partit oficial de Classificació al Mundial de Mèxic 1970 enfront a Finlàndia. Enaquell partit va perdre la Selecció Espanyola i es va aprofitar per fer al·lusió a través depancartes i banderes destinades al conflicte diplomàtic amb el Regne Unit i lareivindicació de la sobirania de Gibraltar.En lactualitat aquesta rivalitat segueix existint i un clar exemple és el que va succeiraquest mateix any al juliol quan es celebrava el 60è aniversari del Regnat de la Reina.Una parella va entrar en el territori gibraltareny aquest estiu i el noi portava unasamarreta de la selecció espanyola i es van fotografiar amb un home que portava duescacatues i ell va fer-se un petó a lescut de la samarreta. Seguidament,van ser insultatsper dos parelles de gibraltarenys de 50 i 30 anys. Posteriorment un policia el qual haviaestat trucat per una de les parelles, els va portar a comissaria i li va dir que el gest defer-se un petó a lescut era una provocació i que havien dentendre la situació política enla que es trobava el territori amb lEstat espanyol. Els dos joves van ser escoltats fins laLínia i els amics daquests al camp de Gibraltar per veure el partit.Aquest, es un clar exemple de la rivalitat existent encara avui en dia entre els habitantsde la colònia britànica i de lEstat espanyol, i un clar exemple de com la política entra enjoc en el món de l’esport.3.2CAS ESCÒCIAEl futbol escocès, ha estat marcat pels conflictes polítics i religiosos amb Anglaterra desde fa molts anys. Es pot dir, que aquesta rivalitat sorgeix en els seus orígens des de queel Cèltic de Glasgow9 es va crear lany 1887 per un sacerdot catòlic amb lobjectiudestablir una institució benèfica per acabar amb la pobresa de la comunitat irlandesa de9 Equip de futbol històric de la Premier League Escocesa de la ciutat de Glasgow 14
  15. 15. Glasgow i pel que fa als Ràngers de Glasgow 10, representava la majoria protestantdEscòcia. Fins a tal punt, la religió estava present en el futbol escocès que fins lany1989 hi havia una negativa a fitxar a jugadors de religió catòlica.Un dels clàssics futbolístics més famós de tota Europa han sigut entre Escòcia iAnglaterra, dos països que formen part del mateix regne i que van disputar per primeravegada a Glasgow l’any 1872 i encara avui dia, 140 anys després no ha aparegut la pauentre ambdós equips.El factor que desencadena aquesta rivalitat entre els dos països és el fort nacionalismeescocès, nacionalisme conegut com el “Old Enemy” (vell enemic) que ha fet constànciaen totes les trobades que han disputat els dos equips fins a tal punt de considerar-lo comun joc de risc.Pel que fa als seus triomfs en làmbit internacional, destaca la selecció anglesa encaraque des del punt de vista intern, Escòcia porta un desavantatge de 4 victòries en 110partits contra Anglaterra.Si retrocedim en el temps cal destacar una cronologia de fets importants pel que fa alevolució de la selecció escocesa per entendre aquesta rivalitat i per poder arribar aentendre lactual situació.Com hem dit anteriorment, les dos seleccions van disputar per primera vegada a lany1872 en el primer partit oficial de futbol internacional en Glasgow i durant els següentsquaranta anys, Escòcia va jugar exclusivament contra seleccions dels altres països delRegne (Anglaterra, Gales i Irlanda) en el Campionat Britànic de Nacions, cosa que,lany 1883 es va atorgar un caràcter oficial a aquestes trobades. Aquí doncs, va ser quanva començar la rivalitat futbolística posada en escena entre els dos països.La selecció escocesa va guanyar 24 vegades el Campionat Britànic de Nacions i no vaser fins al 1929 quan va disputar el seu primer partit fóra de les Illes Britàniques contraNoruega i amb posterioritat a aquest va seguir disputant partits contra rivals europeus.10 Equip de futbol històric de la Premier League escocesa de la ciutat de Glasgow. 15
  16. 16. Pel que fa als campionats mundials, cap selecció britànica va poder participar en ladècada dels 30 ja que havien sigut excloses per la FIFA per un desacord de laficiófutbolística fins després de la 2a Guerra Mundial quan va jugar un equip del Regne ambun de la resta del món per simbolitzar una reconciliació.La dècada dels 50 van suposar una dècada important per la selecció ja que es vareadmetre la Associació escocesa per part de la FIFA i això suposava lentrada daquestaen els campionats mundials però, hi havien unes condicions establertes ja que només elsdos millors equips del Campionat Britànic daquell any podrien anar al Mundial. Totaixí hi havia més impediments, la SFA 11 va decidir que Escòcia només aniria en el casde que obtingués el primer lloc i això suposava una situació de privilegi pels altrespaïsos del Regne.Aquestes regles classificatòries es van mantenir quatre anys després però la SFA enaquest cas va permetre al equip escocès participar en el campionat. Els triomfsdEscòcia en els campionats no van ser positius ni en els anys 50 ni en els anys 60.Durant la dècada dels 70 va canviar la sort per als escocesos, ja que van guanyar la sevaprimera copa Mundial en 16 anys participant-ne va ser al 1974 en la Alemanya federal idurant aquesta dècada hi va haver varis triomfs com el del Campionat Britànic deNacions de 1977 contra Anglaterra, cosa que va suposar enfrontaments entre les duesbandes d’aficionats, i la classificació al Mundial amb els triomfs sobre Txecoslovàquia iGales encara que no va arribar més enllà ja que van perdre contra Perú i Iran.3.3.CONCLUSIONS DRET COMPARATHem pogut veure en aquest apartat com la problemàtica de les seleccions de futbol esprojecten en el pla internacional posant com exemples Gibraltar i Escòcia.Ambdós tenen presents rivalitats polítiques que es projecten en lesport des de els seusorígens històrics.11 Scotland Football Associaciont 16
  17. 17. En el cas de Gibraltar el punt de conflicte és el seu reconeixement com a estat en làmbitinternacional i en el cas dEscòcia el conflicte amb altres països del seu Regne.Una de les qüestions que més sorprèn és la rivalitat existent entre la colònia britànica ilEstat espanyol, ja que, la seva història continua amb el pas del temps i lEstat espanyolpren molt interès en evitar lentrada daquesta colònia en l’àmbit internacional esportiu.Ens podríem preguntar perquè a Espanya li dóna tanta importància a lassumpte, i esque, només ens queda pensar que els seus motius es basen merament al conflicte que esmanté des de fa anys ja que no es crea cap perjudici per a lesport espanyol.Pel que fa al cas escocès, sentén més aquesta rivalitat, ja que cal recordar que Escòciava ser un estat independent fins al 1707, data que es va firmar lActa dUnió ambAnglaterra per a la creació del regne de Gran Bretanya.Tot i així, encara que racionalment no sha de barrejar política amb esport, sempre esrelacionarà ja que un dels trets més característics del futbol europeu es el dels aficionatsi sectors ultres qüestió que sempre ha estat relacionada estretament amb la política comés el cas en Espanya dels clubs de futbol del Barcelona i el Reial Madrid (amb el sectorultra espanyol dels Ultras Sur per part del Reial Madrid Club de Futbol, o per part delFutbol Club Barcelona, els Almogàvers, un sector d’aficionats de caire nacionalistacatalà). Cal dir que els dos equips més importants de la Lliga de Futbol Professional aEspanya són del mateix Estat, però cal apuntar que ambdós equips sempre han tingutdarrere de la vessant esportiva una vessant política que més o menys depenent de lapersona defensarà amb més o menys sentiment, i això s’ha vist plasmat en els últimsanys plasmat enter diversos equips de la mateixa Lliga de Futbol Espanyola on s’haestablert un debat entre els equips catalans i bascos amb els de la resta d’Espanya, fins atal punt que les samarretes dels equips han començat a lluir les banderes de les sevesComunitats Autònomes.Lessència del futbol pot ser aquesta emoció política patriòtica que es versa sobreaquest, però està clar que tots els extrems són negatius i que la rivalitat ha de tenir unslímits, ja que en el llarg del temps aquesta confrontació política en l’esport ens ha dut aconflictes violents entre les aficions rivals i seguidors dels equips. 17
  18. 18. 4.CONCLUSIONS DEL TREBALLAquest treball va sorgir amb l’objectiu de realitzar un estudi per veure fins a quin puntpodien tenir oficialitat o no les seleccions esportives en làmbit autonòmic espanyol idesprés de fer un anàlisi jurídic competencial, jurisprudencial i una comparativa, enlàmbit internacional. Després de la valoració feta al llarg del treball podem establir unasèrie de conclusions que ens han fet saber el límit legal que s’estableix en matèriaesportiva enfront les seleccions esportives autonòmiques.Amb tot podem dir que la problemàtica de les seleccions esportives autonòmiquessorgeix arrel dels recursos d’inconstitucionalitat interposats pel president del Govern dela Nació enfront d’uns preceptes legals pertanyents a la matèria competencial esportivade les Comunitats Autònomes del País Basc i Catalunya, portant aquesta problemàticafins a una vessant purament política.Però per a l’anàlisi de l’oficialitat de les seleccions esportives autonòmiques hem hagutd’analitzar les fonts jurídiques necessàries estatals i autonòmiques a més de lajurisprudència del Tribunal Constitucional que han estat: 18
  19. 19. Fonts estatals Llei 10/1990 del Deporte, 15 dOctubre, extraient d’aquí els preceptes que han fet de marc per al conflicte competencial entre les competències estatals i autonòmiques en els seus articles 30 a 40. Constitució espanyola, articles 148.1.19, 149.2 i 149.1.3Fonts autonòmiques Llei de lesport basc 14/1998 la qual sha estudiat el seu precepte impugnat (art.16.6) Llei de lesport català 9/1999 la qual modifica preceptes de la llei anterior 8/1988 i la qual sha estudiat l’ impugnació del seu article 2.Jurisprudència del Tribunal Constitucional STC 80/2012, de 18 Abril. STC 110/2010, de 23 Maig.Gràcies a aquesta combinació de fonts jurídiques i sobretot a la decisió del TribunalConstitucional hem arribat a la conclusió en aquest primer apartat, de que lesfederacions esportives autonòmiques basques i catalanes podran competir en els casosde que el CSD ho autoritzi, quan no existeixin federacions esportives espanyoles id’altra banda sempre que no impedeixin o pertorbin les competències estatals decoordinació i representació internacional de lesport espanyol.A més a més cal tenir present que hi ha unes Federacions esportives espanyoles que tal icom reconeix la Llei 10/1990 són unes entitats privades amb personalitat jurídica pròpiaque tenen un àmbit d’actuació estès a tot el territori espanyol. Però alhora s’encarreguend’integrar les Federacions esportives autonòmiques i de ser qui representin encompeticions oficials nacionals i internacionals. Per tant podem dir que hi ha unacompetència d’integració i representació expressa de les Federacions esportivesespanyoles enfront de les Federacions esportives autonòmiques, quedant així exclosesde representació internacional en competicions les seleccions esportives autonòmiques.Així doncs, sha pogut arribar a una harmonització entre les competències exclusives delEstat i les competències exclusives atorgades a les Comunitats autònomes que es 19
  20. 20. plasmen en el seus propis Estatuts d’Autonomia ja que el Tribunal Constitucionalconsidera en ambdós casos que es tracta de modalitats esportives que representenlesport de la seva Comunitat Autònoma que respecten els dos requisits que hemesmentat i seran reconegudes constitucionalment en cas de que el Consell SuperiordEsports ho autoritzi tal i com hem explicat amb anterioritat.De totes maneres, cal esmentar que, les dues legislacions esportives que shan impugnatper part del President del Govern de la Nació corresponen a dues ComunitatsAutònomes que han estat en conflicte permanentment des de fa anys per motiushistòrics i que a dia davui sha polititzat pràcticament totes les seves actuacions encaraque, no podem parlar de dos casos iguals ja que el País basc es regeix per un règim foralpropi cosa que Catalunya no.Es podria parlar doncs, d’un triomf daquests dos territoris per la decisió del TribunalConstitucional? Pràcticament no s’ha aclarit molt la problemàtica que es va plantejaramb els recursos d’inconstitucionalitat presentats i que va resoldre el TribunalConstitucional, ja que per una banda reconeix a les federacions esportives autonòmiquesdins d’uns límits d’actuació i per una altra banda recorda que existeixen competènciesexclusives de lEstat espanyol (com la de la representació internacional, culturaenglobada dins de l’esport) que shan de respectar.Per tant lúnic triomf que es podria celebrar és que s’ha donat un pas més endavantrespecte un futur reconeixement oficial de les seleccions esportives autonòmiques, jaque els preceptes que havien estat objectes de recurs d’inconstitucionalitat (larticle 16.6de la Llei 14/1998 i larticle 2 de la Llei 9/1999) no shan declarat inconstitucionalsFinalment pel que fa a la comparativa en el marc internacional hem de concloure dientque també existeix aquesta problemàtica pel que fa loficialitat de les seleccionsesportives en el marc d’un mateix territori i sobretot que és present la relació estretaentre l’esport (en aquest cas hem posat l’exemple esportiu del futbol) i la política, comés el cas de les seleccions autonòmiques que és el motiu per el qual shan impugnat elsseus preceptes. 20
  21. 21. Pel que fa als casos tractats podem dir que Gibraltar té el problema de no estarreconegut com a estat independent i per tant no es reconeix la seva oficialitat en el marcinternacional, requisit indispensable per a l’entrada com a membre d’associacionsesportives com la FIFA. A més a més té la porta oberta d’un conflicte des de fa anysamb una rivalitat política i històrica amb el territori espanyol.Per altra banda cal dir que Escòcia manté una relació molt tensa amb el Regne Unitdegut al fort nacionalisme escocès arrel de la seva entrada al Regne Unit en l’any 1707.Així doncs, tant Gibraltar en la seva lluita com a colònia al voler tenir representacióinternacional en lesport del futbol (com ho ha aconseguit en altres modalitats esportivesde latletisme, natació, etc.) com Escòcia en la seva representació internacional i la sevalluita contra els altres països del seu Regne, poden suposar un bon precedent per a lesdos comunitats autònomes de Catalunya i el País basc encara que en el nostre cas, tenimla gran problemàtica del conflicte competencial que és present en quasi tots els àmbitsdaquestes dues Comunitats Autonòmiques degut a la seva conflictiva història. 21
  22. 22. 5.BIBLIOGRAFIA− LLIBRES: LORA-TAMAYO VALLVÉ, Marta; La Representación internacional en el deporte, Librería-Editorial Dykinson, Madrid, 2005.− ARTICLES DE REVISTA: BURRIOL I PALOMA, Joan Carles; Las leyes del deporte: Exponentes de realidades y políticas sociodeportivas diferentes, Revista Apunta: Educació Física i Esports, núm.27, 1992, p.48 a 56− JURISPRUDÈNCIA Recurs d’inconstitucionalitat núm.4033/1998 Recurs d’inconstitucionalitat núm.4596/1999 STC 1/1986, de 10 de gener STC 118/1996, de 27 de juny STC 16/1997, de 20 de març STC 80/2012, de 18 d’abril de 2012 STC 110/2012, de 23 d’abril de 2012 22
  23. 23.  REFERÈNCIES PLANES WEB: ARNALDO ALCUBILLA, Enrique, “El ámbito de participación de las selecciones deportivas autonómicas en competiciones deprtivas Internacionales”, [en línia]. Actualidad Jurídica Aranzadi. 25 març 1999, núm.383, [21 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.iusport.es/opinion/arnaldo99.htm ESPORT 3, “La UFEC i la PPC demanden el Regne d’Espanya davant del Tribunal Europeu de Drets Humans”, [en línia], 22 de novembre de 2012, 23 de novembre de 2012, [25 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.esport3.cat/noticia/1984492 GALERA, Marcos, “El TC permite que las selecciones autonómicas participen a nivel internacional”, [en línia]. 4 de juny de 2012, [12 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://empresasynegocios.ideal.es/legal/392-marcos- galera.html IUSPORT, “El Tribunal Constitucional admite que las selecciones autonómicas sean las únicas representantes de su Comunidad Autónoma en el ámbito internacional”, [en línia]. 28 Abril 2012, 30 Abril 2012, [8 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.iusport.es/php2/index.php? option=com_content&task=view&id=2018&Itemid=60 LATI, Alberto, “¿Selección Gibraltar?”, [en línia], 3 d’octubre de 2012, [25 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.24-horas.mx/seleccion-de- gibraltar/ LOS RASCADORES, “La sentència del TAS”, [en línia], 29 d’abril de 2008, [21 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.losrascadores.com/escuela/articulos/TAS.html MAZARRASA, Gonzalo, “Fúbol y pasiones políticas”, [en línia], 26 de desembre de 2011 [5 de desembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.futbolypasionespoliticas.com/2011/12/la-seleccion-frente-al-penon- de.html 23
  24. 24.  OSONA.COM, “El cas Gibraltar, o com matar dos ocells d’un tret: la UEFA tanca les portes també a catalans i bascos”, [en línia], maig 2002, [21 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.naciodigital.cat/osona/seleccionscatalanes/uefano.htm PAMPILLÓN DIÉGUEZ, Carlos, “Futbol escocés “La esencia del rey de los deportes””, [en línia], [10 de desembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.xuido.com/blog_futbolescoces.html TERCERO, Daniel, “Las selecciones autonómicas podran participar en competiciones oficiales si no existe la federación nacional”, [en línia]. 27 d’Abril de 2012, [12 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.vozbcn.com/2012/04/27/111401/selecciones-autonomicas-tribunal- constitucional/ 24

×