CUIDAR A QUI AJUDA
A COMPRENDRE LA
VIDA
Malestars i benestars en la
professió docent
Jaume Funes (març 2023)

1. Dues pretensions. Dos suggeriments
2. Tres aspectes bàsics per construir i mantenir l’equilibri entre
malestars i benestars
3. El “docent”, és un professional de la relació
4. El quadre emocional de la docència
5. Les insatisfaccions i els desconcerts educatius
6. Cinc idees per construir i mantenir el benestar docent
ÍNDEX

Proposo acordar que els educadors,
les educadores, ens dediquem a
humanitzar i que un mestre, una
mestra, és una vida que acompanya
altres vides

1. Dues pretensions. Dos suggeriments
1. La professió ha de ser una font permanent de
satisfacció vital
2. Hem de dominar aquelles habilitats que permeten
gestionar la pròpia vida per a no perdre la capacitat
d'ajudar a equilibrar les vides adolescents amb les
quals cada dia convivim a l'escola o als diferents
espais “educatius”

2. Tres aspectes bàsics per construir i mantenir
l’equilibri entre malestars i benestars
1. La nostra pròpia situació emocional com a persones i
professionals
2. El model explicatiu de la salut mental en el qual singular i
col·lectivament ens instal·lem;
3. La comprensió activa de la realitat emocional de l'altre amb el
qual estem en relació, l'alumnat, i en el qual (seguint el
propòsit de la nostra professió) volem exercir una influència en
positiu

La mestra, el mestre, és un ésser humà, que construeix cada dia la
seva humanitat en el seu propi món, del qual la professió és una
part. Té la seva història personal, les seves experiències, les seves
relacions, les seves pretensions vitals. Construeix cada dia la seva
salut mental vivint. Alimenta, gestiona, pateix, gaudeix amb
emocions i sentiments. I tot el seu món entra en relació contínua
amb altres vides perquè la seva professió es basa en la relació
humana.

3. El “docent”, és un professional de la relació
• Bona part del seu èxit professional es basa a arribar a establir una
relació d'influència
• Mai influïm en ells i elles si no apareix una dosi mínima de relació
entre les seves vides i l'aprenentatge, entre les seves vides i les de les
persones adultes que estan en el seu entorn. A vegades, alguns
només aprenen perquè descobreixen en nosaltres el desig que
aprenguin i l'entusiasme que posem perquè l'aconsegueixin
• A vegades, el nostre malestar apareix quan se'ns esgota aquest
entusiasme

4. El quadre emocional de la docència
1. La docència és una professió de la relació implicada. S'influeix no sols per
estar al costat de l'alumne sinó per demostrar-li permanentment que la
seva vida ens importa
2. No s’ocupa de la totalitat de les seves vides. Només d'una part, d'uns
aspectes, durant un temps, encara que les seves vides siguin com a
cireres i sigui difícil separar, limitar. Sempre es mira la totalitat de la seva
persona.
3. Es dona una permanent i fàcil contaminació entre el seu món personal i
el del seu alumnat. Som adults que anem vivint mentre acompanyem
vides que van canviant, viscudes amb intensitat

4. L’única “barrera” és la seva “pell”
5. Els professionals de la docència conscients i actius també
tenen alterada una part del quadre afectiu per una dissociació
emocional permanent. Observadors implicats, descobreixen
que, amb freqüència, allò que els seus alumnes necessiten no
sol coincidir amb allò que han d'oferir-los.

5. Les insatisfaccions i els desconcerts
educatius
+Sempre patim, en graus diversos, quan descobrim els
desajustaments, les contradiccions vitals que els adolescents
expressen, les seves possibilitats de tenir futur (d'imaginar-ho), les
seves justes crítiques de món adult, la seva sacsada dels nostres
arguments existencials.
+Ressorgeix el nostre malestar quan sentim que la tasca es torna
impossible (uns altres la desfan, no hi ha terra vital perquè arreli).
Ressorgeix el nostre benestar quan avancen, canvien, descobreixen
altres horitzons. Ens sentim bé quan podem tenir la sensació que les
seves vides no serien igual si no s'haguessin trobat amb nosaltres

+Amb molta freqüència l'Administració educativa es converteix
en la principal font malestars per a molts docents.
+Quan et dediques a ser útil acompanyant vides que van
canviant, l'acumulació de procediments, les avaluacions sense
sentit (dedicades a aspectes que no formaven part dels
objectius), la inflexibilitat per a construir projectes educatius
diversos, el reforç de les posicions més immobilistes, la pèrdua
del sentit de l'educació com a servei públic destinat a garantir
drets, etc. es converteixen en una font de patiment permanent.

6. Cinc idees per construir i mantenir el
benestar docent. Si més no, necessitem:
1. Construir, mantenir i actualitzar un marc teòric de referència.
Saber permanentment per què eduquem, quin és el sentit de
l'escola, com s'ensenya millor, com s'aconsegueix que
aprenguin, etc.
2. Els puzles emocionals i els dinamismes quotidians que
desequilibren només es poden contrarestar si l'atenció
educativa als adolescents es basa en un equip docent.
Construïm junts la influència educativa

3. Quan s'educa i s'aprèn en diversos contextos i l'escola pot ser
el principal, però no l'únic
4. Les professions que tenen la base de la seva efectivitat a
establir una relació d'influència comporten implicacions que
desgasten emocionalment. El dipòsit dels sentiments propis
que es veuen implicats en la relació es va buidant o s'altera
amb vivències negatives (períodes “sabàtics” destinats a la
recàrrega i recomposició profesional)

5. La diversitat de persones que exerceixen la docència també
suposa diversitat de resistències i de fragilitats davant els
malestars de la vida i davant la possibilitat que aquests ens
trastornin. Sistemes d’atenció als malestar que entenguin què
vol dir educar.