Models turistics (ATT, curs 2013-2014)

728 views

Published on

Explicació de tres models clàssics d'evolució d'una destinación turística (Butler, Plog i Doxey)

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
728
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Models turistics (ATT, curs 2013-2014)

  1. 1. ANÀLISI TERRITORIAL DEL TURISME (curs 2013-2014) (1r semestre) Alguns models explicatius del fenomen del turisme (Butler, Plog i Doxey
  2. 2. Entre aquestes dues imatges d’una destinació turística tan clàssica i estudiada com Benidorm, han passat unes quantes dècades i, sobretot, hi ha hagut un canvi radical de com era abans (del turisme) a com és avui dia (una ciutat eminentment turística). Què ha pogut passar en aquest període de temps?
  3. 3. Alguns models explicatius del fenomen del turisme (Butler, Plog i Doxey) Unes quantes idees de partida a mode d’introducció Model: representació esquemàtica d’una realitat específica amb què es vol explicar de forma més senzilla un context més ampli, general i sovint d’un nivell de comprensió més complex. Presenta una situació que pretén ser d’aplicabilitat universal. Els models haurien de ser prou flexibles com per donar cabuda a una àmplia gamma de situacions que no tenen perquè ser ben bé idèntiques, però sí que responguin a un mateix patró. Els models han d’adaptar-se a la realitat que pretenen explicar (no a l’inrevés). Si un model no serveix per aquest objectiu inicial, aleshores no funciona, s’ha de descartar o si més no, refer.
  4. 4. Aplicat al turisme, un model ha de servir per explicar la situació present d’una destinació turística, veure com s’hi ha pogut arribar i, sobretot, per preveure (no endevinar) què pot passar en un futur més o menys proper. El model, doncs, ha d’ajudar a planificar el creixement futur d’una destinació turística (de la mateixa manera que altres eines com una DAFO). En cap cas, però, donen una resposta absoluta. De vegades la realitat és “tossuda” i no s’ajusta al que diu el model. No hi ha model que no estigui exempt d’ un o altre defecte. De models aplicats al turisme n’hi ha uns quants que se centren en l’evolució d’una destinació, des del moment que el turisme es comença a implantar fins arribar a un estadi o nivell que assoleix una dimensió “totalitzadora”. Expliquen més o menys el mateix però amb variables diferents: Butler, Plog i Doxey.
  5. 5. Model de cicle de vida d’una destinació turística (R. Butler) Cicle de vida d’unadestinació turística ( Butler 1980) Nombre de turistes Rejoveniment Capacitat de càrrega Estancament Consolidació Estabilització Desenvolupament Declivi Inici Exploració Temps
  6. 6. És el model més citat i aplicat; té l’encert de relacionar l'evolució temporal del desenvolupament, l’augment del volum de turistes i les transformacions espacials d’una destinació. A més, també és fàcil de relacionar amb altres models evolutius centrats en altres variables. Es basa en el concepte de cicle de vida d'un producte: aquest té un vida limitada, des de la seva introducció al mercat, passant per una fase de creixement, expansió i màxima difusió fins a la seva desaparició o substitució per un altre producte. Per tant, és un model on la destinació turística segueix una sèrie d’etapes. En un primer moment la destinació comença a captar turistes fins assolir, amb el pas del temps, un nivell de creixement força estable. Perill: arribar a un punt de saturació i de superació de la capacitat de càrrega. Risc de pèrdua d’atractiu entre els turistes, estancament (o reducció de la demanda) i un futur incert.
  7. 7. (continua)
  8. 8. Un cop s’arribi a l'estancament, la forma de la corba dependrà de les mesures adoptades per redreçar la situació. Rejoveniment i estabilització: si les mesures ajuden a mantenir a l’alça la corba d’evolució, amb més o menys intensitat. Alguns exemples d’iniciatives: •Millora de la qualitat escènica i ambiental de l'entorn urbà: substitució de la planta hotelera obsoleta, obertura d’espais nous, passeigs marítims, parcs zones verdes, rehabilitació del patrimoni monumental, peatonalització de carrers, etc. •Introducció de noves activitats i potenciació de recursos. •Construcció de nous equipaments: captació de turisme de negocis, creuers, etc. •Reposicionament en el mercat: polítiques de promoció vers mercats més específics, millora de la informació turística (en destinació i origen), campanyes de màrqueting de marca, etc.
  9. 9. Alguns defectes del model de Butler: •Concepte de capacitat de càrrega: és difícil fer una definició única, depèn de diversos components, de vegades tots ells de delimitació confusa. Concepte carregat de subjectivitat. •Punts d’inflexió o canvi de tendència: no es poden predir amb una antelació precisa. El model serveix per preveure situacions, no per saber quan passaran. Canvis de tendència freqüentment identificats a posteriori. •Estancament: aquesta fase pot respondre a una manca de competitivitat de la destinació, però ningú diu que la saturació n’hagi de ser l’única causa. •Factors externs poden influir en el desenvolupament turístic de la destinació, i sense que aquesta hi pugui intervenir. •Una destinació turística no és ben bé un producte: no es pot “retirar” del mercat de la mateixa forma que un producte pot ser reemplaçat per un altre de més modern.
  10. 10. Algunes virtuts del model de Butler: •Fa veure que el creixement turístic continuat, sense límits, no és viable. •Derivat de l’anterior, contradiu dues idees molt arrelades: 1.Un creixement any rere any del volum de turistes és positiu (l’obsessió per batre rècords). 2.El recurs turístic no és infinit, no és renovable o si més no, de difícil renovació. •Repte: si s’accepta que el desenvolupament turístic provoca una pèrdua de qualitat del recurs original, el que dóna origen a l’activitat, el repte consisteix en contenir els canvis dins d’uns límits “tolerats” o acceptats, alhora que sostenibles. El cicle de vida sosteniblement perllongat de les destinacions.
  11. 11. Model de comportament del turista (S. C. Plog) Model basat en la psicologia del turista; és el resultat d'un estudi encarregat per algunes companyies aèries nord-americanes, que veien que el seu volum de negoci mostrava certs símptomes d'estancament. Calia, per tant, esbrinar els nous comportaments i hàbits de la gent. Els principals trets del model es detallen a continuació: •Objectiu: analitzar el perquè dels diferents graus d'èxit entre destinacions, i també quins perfils prefereixen unes o altres. •Diferenciació entre dos grups extrems de turistes anomenats “psicocèntrics” i “al.locèntrics”, i els turistes es reparteixen al llarg d'un eix continu psicocèntric-al·locèntric. •Vincle d'aquest model amb Butler: els al·locèntrics inicien el creixement turístic d'una destinació i a mesura que aquesta va guanyant popularitat, perden pes front uns altres turistes que progressivament mostren uns trets més psicocèntrics.
  12. 12. (continua)
  13. 13. (continuació) A mesura que la destinació passa d’un estadi a un altre (Butler), a més de canviar el perfil i comportament dels turistes, també es modifiquen altres variables: naturalesa i intensitat dels impactes econòmics i espacials, el comportament de la població local vers el turisme (Doxey), etc. El turista com a principal responsable dels canvis.
  14. 14. Model d’irritació de la població local vers el turista (G. V. Doxey) Un dels pocs models que analitza els impactes socials provocats pel creixement del turisme en la població local de la destinació, i com canvia el seu comportament i opinió sobre el turisme. Premissa principal: els impactes varien amb el temps com a resposta als canvis introduïts per l’activitat turística, i al grau i implicació de la població local al desenvolupament del turisme. La resposta varia seguint una seqüència d’etapes comparable als models de Butler i Plog. En aquest se’n distingeixen cinc: eufòria, apatia, irritació, antagonisme i resignació. És un model cada cop amb més vigència des del moment que el turisme és progressivament més vist com un sector que a banda d’impactes positius, també en genera de negatius, més visibles i que reben més atenció i contestació de la població local.
  15. 15. 2. APATIA NÚMERO DE TURISTES 3. IRRITACIÓ 1. EUFORIA 4. ANTAGONISME 5. RESIGNACIÓ GRAU DE SATISFACCIÓ DE LA POBLACIÓ LOCAL TEMPS
  16. 16. Turismefòbia: la creu de d’èxit del turisme? RESIGNACI Ó
  17. 17. És viable qualsevol mesura per “dispersar” el turisme a altres punts de la ciutat? “Descongestió turística”
  18. 18. Font: La Vanguardia, dimarts, 8 de maig del 2007
  19. 19. Venècia: de ciutat a parc temàtic turístic?
  20. 20. Turisme: resignació o … … o ridiculització
  21. 21. Turista: l’enganyes vilment, continues ridiculitzant-lo o … te’l cruspeixes amb patates.
  22. 22. És clar que al final tot dependrà del tipus de turista, el volum, la receptivitat de la població local … TIPUS DE TURISTA Explorador QUANTITAT Molt limitat ADAPTACIÓ A LA CULTURA LOCAL S’hi adapta totalment Elitista Es nota poc S’hi adapta totalment Singular Se’l nota S’hi adapta bé Inusual Ocasional S’hi adapta mínimament De massa incipient Flux fix Busca cultura occidental De massa Flux continu Espera cultura occidental Charter Arribades massives Exigeix cultura occidental

×