ENDOCRINOPATIA CARACTERÍSTIQUES
HIPOSECRCIÓ ADENOHIPOFISIARIA
Fallada secretòria de les hormones elaborades per l’adenohipòfisi.
Causada per tumors, inflamacions o traumatismes.
Disminució de: GH, Prolactina (no lactància), TSH, FSH, LH (esterilitat), MSH
(presenten pal·lidesa de pell).
Dèficits amnèsics, irritabilitat, trastorns de l’estat d’ànim.
PANHIPOPITUÏTARISME Presenten alteracions greus de l’exploració psicopatològica. El tractament amb
corticoides pot provocar episodis psicòtics o maníacs.
DÈFICIT DE SECRECIÓ DE ADH
Absència o disminució de l’hormona vasopressina  Diabetis insípida
Normalment té lloc en persones joves. Provoca poliúria (incapacitat de retenir aigua
per part del ronyons) i polidípsia (necessitat sobtada de beure aigua).
ACROMEGÀLIA
Hiperfunció Hipofisiària
Augment de la producció d’hormona del creixement en adults (majors de 30)
Té lloc un creixement corporal, però no d’estatura. Pot presentar cefalees i diabetis.
A l’inici apatia; quan s’instaura la malaltia es mostren reservats, irritables i trists i
amb quadre depressius.
GEGANTISME HIPOFISIÀRI Excés de secreció de la hormona del creixement en joves.
Creixement de la longitud de les extremitats.
PROLACTINA – GALACTORREA Lactància en homes o en dones no gestants.
L’increment de TSH estimula l’alliberament de prolactina.
GOLL EUTIROÏDAL
Hipertròfia simple i benigna de la glàndula tiroïdal que presenta un estat de
normofunció. Diferenciem: golls endèmics (excés o dèficit de iode) i golls no
endèmics (dèficit de iode)
HIPERTIROÏDISME
Augment de l’alliberació d’hormones tiroïdals
Malaltia de Graves: causa més comuna de l’hipertiroïdisme. Malaltia autoimmune
on apareixen anticossos contra el receptor tiroïdal que produeixen la seva
estimulació continuada.
Malaltia de Plummer: freqüent en ancians. Mutacions en el receptor TSH que
produeix una estimulació continuada.
Cursa amb nerviosisme, sudoració, hipersensibilitat al calor, palpitacions, diarrees,
pèrdua de pes, dèficits amnèsics, irritabilitat, insomni...
HIPOTIROÏDISME
Dèficit en l’alliberament de la glàndula tiroïdal. Hipotiroïdisme primari (autoimmune
a la glàndula tiroïdal) i Hipotiroïdisme secundari (insuficiència hipofisial).
Freqüent en dones, pell pàl·lida, pèrdua de memòria, estrenyiment, hipersensibilitat
al fred, macroglòssia, caiguda de les dents, veu ronca amb bradilàlia, anèmia,
augment de la urea, amenorrea o impotència, alentiment psicomotor, alteracions
de tipus paranoide...
TIROÏDITIS Afectació inflamatòria de la glàndula tiroïdal. Causa: infecciosa, subaguda (produïda
per un virus), autoimmune, Tiroïditis de Riedel (procés inflamatori de gran duresa) o

Limfòcit silent (post-part. Lleuger increment en la grandària de la glàndula).
HIPOFUNCIÓ DE L’ESCORÇA ADRENAL
Disminució en l’activitat de l’escorça suprarenal (glucocorticoïdes).
Causes: Malaltia d’Addison (destrucció anatòmica de la glàndula), disminució de
ACTH.
Provoca debilitat, anorèxia, negativisme, pèrdua de pes, pigmentació cutània,
vòmits, anhedònia, irritabilitat
HIPERFUNCIÓ DE L’ESCORÇA ADRNAL
Hipersecreció de les hormones adenocorticals.
· Hiperplàstia suprarenal congènita: alteració de les vies de formació de cortisol
porten a un excés de ACTH.
· Virilisme adrenal: producció excessiva d’andrògens (calvície, acne, canvis en la veu,
amenorrea, hipertròfia del clítoris, disminució de la glàndula mamària, augment de
la musculatura, augment del libido...)
· Sd. De Cushing: excés de glucocorticoïdes: disminució de la matriu òssia, anòmala
distribució del greix (cara de lluna plena i gepa de búfal), acne, amenorrea, canvis en
la conducta, trastorns psiquiàtrics freqüents, alteracions en la memòria, alentiment
psicomotriu, ideació depressiva, suïcidi elevat, disminució del desig sexual...
HIPOGONADIME FEMENÍ Dèficit del funcionament ovàric.
Pot ser adquirit, congènit o per alteració hipotalàmica o hipofisiària.
HIPOGONADISME MASCULÍ
Disminució de les funcions testiculars.
Causat per lesions, de causa congènita o adquirit.
Pot ser prepuberal (afecta al desenvolupament sexual primari i secundari) o
postpuberal (canvis de menor mesura).
DIABETES MELLITUS
Alteracions en quant a dèficit relatiu o absolut de d’insulina.
Pot ser autoimmune (juvenil), per secreció inadequada o per falses diabetis.
· Diabetis juvenil o tipus I: lesió de les cèl·lules productores d’insulina.
· Diabetis d’adult o tipus II: dèficit relatiu. Els nivells d’insulina no són adequats.
S’associa a obesitat.
* Lluna de mel: després d’un inici sobtat de diabetis tipus I existeix novament una
secreció d’insulina durant un curt període de temps.
HIRSUTISME I VIRILITZACIÓ Excés de pilositat. S s’acompanya de veu ronca, acne, gran desenvolupament
muscular, etc. ho anomenem virilització.