Proves deriva continental

3,592 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,592
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
579
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Proves deriva continental

  1. 1. EL MOVIMENT DELS CONTINENTS: LA DERIVA CONTINENTAL El 1915, Alfred Wegener va formular la teoria de la deriva continental, segons la qual: • Fa 200 milions d’anys, la Terra estava formada per un gran continent anomenat Pangea. Aquest continent es dividí en dos continents Gondwana i Laurasia que al cap de divisions successives van donar lloc als continents actuals. • L’escorça continental es mou per sobre de l’escorça oceànica
  2. 2. PROVES GEOGRAFIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL Carlos Arévalo Ismael García Angie Lool Álvaro Posligua Ana Reina
  3. 3. GeogràfiquesQuan observem un mapamundi ens adonem que alguns continentscom Àfrica i Amèrica del Sud tenen formes complementàries queencaixen com les peces d’un trencaclosques. Si unim els continentsactuals, no pas pel nivell de la costa, sinó a nivell de les plataformescontinentals -200 m de profunditat- (recordeu que aquest és ellímit entre l’escorça continental i l’escorça oceànica) en resulta unacoblament gairebé perfecte.
  4. 4. proves paleontològiques de la deriva continental • Gustavo Bernal. • Kevin Bacilio. • Mireia Vázquez. • Alberto García. • María Morales.
  5. 5. Les proves paleontològiquesSi els organismes d’una mateixa espècie es troben aïllats, evolucionende manera diferent. En canvi, si estan en contacte evolucionen de lamateixa manera i, per tant, són iguals.S’han trobat fòssils d’organismes idèntics en regions que actualmentestan a milers de quilòmetres, com a Amèrica del Sud, Índia i Austràlia.Els estudis paleontològics indiquen que aquests organismesprehistòrics haurien estat incapaços de creuar els oceans que enl’actualitat separen els continents. Això demostra que els continentsvan estar units en el passat.
  6. 6. Proves geòlogiques i tectòniques de la deriva continentalFrancesc MeraVerónica HortaLydia GarcíaValeria Dávila
  7. 7. Proves geològiques i tectòniquesEs basen en el descobriment que A. Wegener pensava que feiamilions d’anys els continents estaven units en un d’únicanomenat Pangea.Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant, havien d’haver estat units al passat)La separació dels continents es va poder datar calculantl’antiguitat dels orògens (és a dir, les roques de les cadenesmuntanyoses).
  8. 8. Proves paleoclimàtiquesde la deriva continental Silvia Joselyn Connie Ricard
  9. 9. Proves paleoclimàtiques
  10. 10. Proves paleoclimàtiquesEls continents es van anar separant fins a donar lloc a la situació actual.Wegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passat.Avui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical, però que estaven cobertes de gel fa 300 milions d‘anys.També hi ha regions on hi havia condicions climàtiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals, que van afavorir laformació de grans jaciments de carbó, però que avui dia es troben enclimes molt freds.El casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si: la Patagònia, Sud-Àfrica, lIndia, l‘Antàrtidai Austràlia. Lúnica explicació raonable és que totes aquestes zonesformaven en aquella època una única zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea.
  11. 11. Els inconvenients de la hipòtesi de Wegener:• No comptava amb un mecanisme que expliqués la deriva a través del planeta. Va proposar la influència mareal de la Lluna, però es va descartar perquè una fricció de les marees d’aquesta magnitud hauria frenat la rotació terrestre.• Alternativament, proposà que els continents van travessar els fons oceànics, però als fons oceànics no hi ha senyals d’aquest suposat pas.• Per tot això alguns científics van calificar la hipòtesi Wegener de disparat.L’expansió del fons oceànic:• Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals).• Les dorsals tenen una vall central (rift).• Detecció de gran actividad volcànica i elevat fluxe tèrmic a les dorsals.• Detecció en foses profundes d’activitat sísmica profunda.• Les edats de les roques de l’escorça oceànica no superen els 160M.A.• ¿Per què són tan joves les roques dels fons oceànics?El 1968 s’unifiquen la idea de deriva continental i la de l’expansió del fons oceànic isorgeix la teoria de la tectònica de plaques.
  12. 12. TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESLa teoria de la tectònica de plaques explica el procés que ha seguit ladistribució dels continents des de fa milions d’anys fins ara.Segons aquesta teoria:1. Existeixen plaques litosfèriques que formen la superfície de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat d’uns centímetres per any2. Aquestes plaques se separen, s’acosten o llisquen horitzontalment entre elles.3. Poden incloure masses continentals, oceàniques o les dues alhora; són rígides i viscoses4. Els canvis de posició dels continents són processos molt lents i porten associats altres fenòmens: creació de muntanyes, fosses marines, vulcanisme, terratrèmols...
  13. 13. Les plaques tectòniques són fragments de litosfera terrestre, la forma dels quals ésla d’un casquet esfèric de forma irregular, que es mouen sobre l’astenosfera. El seuespessor és el de la litosfera i varia, segons es tracti de la litosfera continental ooceànica (entre 60 y 200 km).
  14. 14. El moviment de les plaques• Es mouen a velocitats molt lentes, però contínuament: uns pocs cm/any• Moviment a casusa de la distribució desigual de el calor interna terrestre• El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema convectiu intern.• A la vegada, els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen (subducció) cap al mantell, posant en moviment la capa externa rígida de la Terra.Els investigadors estan d’acord que el fluxe convectiu del mantell és la principalforça impulsora del moviment de les plaques.
  15. 15. Els límits entre les plaques són tectònicament actius i poden ser de tres tipus, quecorresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte:1. Límits divergents o constructius: les plaques se separen2. Límits convergents o destructius: les plaques s‘uneixen, és a dir, xoquen3. Límits transformants: les plaques es desplacen lateralment, lliscant entre elles
  16. 16. 1. LÍMITS DIVERGENTSAls límits divergents les plaques se separen. Allà on es dóna aquest fenomen, el material del‘astenosfera ascendeix i forma noves roques que s‘afegeixin als marges de les plaques.Aquest fenomen té lloc perquè als límitsdivergents existeix un moviment deconvecció ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques.Aquests límits solen trobar-se sota elsoceans perquè en separar-se les plaqueses formen zones baixes que s’omplend’aigua.Formen DORSALS OCEÀNIQUES, que sónrelleus submarins amb una importantactivitat sísmica i volcànica.La més coneguda és la que passa pelmig de l’oceà Atlàntic.Obertura de l’Oceà Atlàntic
  17. 17. En zones continentals també existeixen límits divergents que originen una fractura dela litosfera denominada RIFT. Els centres d’expansió dintre del continent bombenl’escorça i produeixen falles i processos volcànics que, amb el transcurs deltemps, divideixen la massa continental en dos fragments.Aquesta situació es dóna en la zona d’Àfrica oriental coneguda com Great Rift Valley. Formació d’un rift continental Bombament i fracturació Litosfera continental MantellFormació d’un RIFTFragmentació continental
  18. 18. 2. LÍMITS CONVERGENTSUn límit convergent és aquell en què dues plaques es van unint fins que es posen en contacte.Les conseqüències d’aquest xocs són fàcils de deduri: les plaques poden xocar (colisió) o podentrobar-se i que una s’enfonsi sota l’altra (subducció).Que passi una cosa o l’altra depèn del tipus de plaques que xoquen, però en ambdós casos esprodueixen terratrèmols que poden ser molt intensos.a) XOC ENTRE DUES PLAQUES OCEÀNIQUES S’origina una zona de subducció i una placa descendeix sota l’altra. Aquest fenomen és el responsable de l’aparició d’una FOSSA ABISSAL i de la formació d’ARCS D’ILLES VOLCÀNIQUES paral·leles a la fossa. Un exemple són les illes del Japó.
  19. 19. b) XOC ENTRE UNA PLACA OCEÀNICA I UNA PLACA CONTINENTAL S’origina una zona de subducció que és la responsable de l’aparició d’una FOSSA ABISSAL i de la formació d’ARCS D’ILLES VOLCÀNIQUES paral·leles a la fossa La placa oceànica més densa s’enfonsa a l’astenosfera. Quan la placa descendent es fon parcialment amb la roca del mantell es genera magma. La cadena muntanyosa volcànica que en resulta s’anomena ARC VOLCÀNIC CONTINENTAL. Els Andes en són un exemple.
  20. 20. c) XOC ENTRE DUES PLAQUES CONTINENTALS Si la convergència entre plaques apropa dues vores continentals es produeix una col·lisió on no hi ha una destrucció de la litosfera sinó unes deformacions intenses. La litosfera sura perquè és poc densa i sura, la qual cosa impedeix que es produeixi una subducció. La colisió resultant entre dos blocs continentals donarà lloc a la formació de muntanyes, com per exemple l’Himàlaia o els Alps.
  21. 21. 3. LÍMITS TRANSFORMANTSEn aquest cas no es dóna ni construcció ni destrucció de la litosfera. No hi té lloc activitat volcànicaperò sí una intensa activitat sísmica.Les plaques llisquen lateralment i formen falles perpendicularment a les dorsals: són FALLES DETRANSFORMACIÓ. La majoria d’aquestes falles es troben al fons oceànic, és a dir, a les dorsals.L’activitat més important associada a aqueststipus de límits són els moviments sísmicsoriginats per la fricció entre plaques.Un exemple de límit transformant es troba a lafalla de San Andrés, formada pel fregament de laPlaca del Pacífic respecte la Placa Americana.

×