Oració a l’hort de Getsemaní

1,415 views

Published on

Comentari PAU d'Oració a l’hort de Getsemaní de Francisco Salzillo

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,415
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Oració a l’hort de Getsemaní

  1. 1. Francisco Salzillo: Oració a l’hort de Getsemaní
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: Oració a l’hort de        Getsemaní. Autor: Francisco Salzillo (Múrcia, 1707 - 1783). Cronologia: 1754. Tipologia: escultura exempta. Materials: fusta policromada i encarnada. Estil: barroc. Tema: religiós. Localització: Museo Salzillo (Múrcia).
  3. 3. Obra del mateix autor Mare de Déu de les Angoixes (c. 1740).
  4. 4. Pessebre (1776-1783).
  5. 5. Biografia de l’autor  Fill i deixeble d’un escultor napolità, Francisco Salzillo va iniciar la seva producció adoptant trets realistes que entronquen amb els models de la tradició escultòrica napolitana. En relació a aquesta tradició cal esmentar el conjunt de 456 personatges i 372 animals de fang, fusta cartró i teles endurides que conformen el seu Pessebre, en el qual destaca el realisme popular de les figures que participen de la tradició dels famosos pessebres napolitans.  L’any 1752 la confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de Múrcia li encarregà una sèrie de vuit passos processionals, en els quals al realisme esmentat, Salzillo hi afegeix un sentiment Jesús a la profund. religiós moltcolumna (1777) Pessebre napolità de Reggia di Caserta.
  6. 6.  A aquest encàrrec de conjunt cal afegir una sèrie de figures aïllades entre les quals sobresurten el Sant Jeroni del monestir de La Ñora, avui a la catedral de Múrcia, i un ampli grup d’escultures religioses de gran força expressiva i serena bellesa. Sant Jeroni penitent (1755)
  7. 7. Descripció formal  El conjunt escultòric de l’Oració a l’hort es pot dividir en dos grups de figures: el primer el formen l'Angel i Crist, i el segon, les representacions de tres apòstols dormint. L’obra es completa amb una palmera que conté entre les seves branques el Calze de la Passió i una branca d’olivera.  Cada figura es tractada de manera individualitzada. Així, cal notar la delicadesa en el treball de l’àngel, en el qual destaca la sensualitat del cos mig nu semblant a les representacions de Sant Sebastià; l’angoixa que desprèn el rostre de Crist, reforçada pel to groguenc de la pell i la túnica violeta, i el realisme popular de les cares dels apòstols, que permeten suposar un acurat estudi de les actituds: sant Joan dorm profundament sobre el seu braç estès; sant Jaume descansa en actitud despreocupada, mentre que sant Pere, amb l'espasa a la mà, dorm sense abandonar l’actitud d’alerta. Els tres creen una composició dinàmica i alhora unitària en relació al grup principal.
  8. 8. Temàtica  L’Oració a l’hort de Getsemaní forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santa que Salzillo feu per a la confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l’església de Jesús de Múrcia. Els altres set són: l’últim sopar; el prendiment; Jesús a la columna; la Verónica; la caiguda; sant Joan i la Dolorosa. L’obra treballada a ple volum, agafa tot el seu sentit artístic, estètic i devocional en sortir en processó el matí del Divendres Sant pels carrers de la ciutat, junt amb els altres passos en l’anomenada Processó de Salzillo, que converteix els carrers de Múrcia en un museu vivent.  Segons els evangelis de sant Mateu; sant Marc i sant Lluc, Jesús i els seus deixebles van anar a orar a l’hort de Getsemaní, després de l’últim sopar. Els apòstols, en lloc de resar, es van quedar adormits, mentre Jesús patia l’angoixa de conèixer el seu destí i es disposava a obeir la voluntat de Déu.
  9. 9.  La representació de Jesús i l’àngel és força renovadora, ja que en la plàstica pictòrica aquest grup es representa normalment en l’estadi celestial, amb el calze de la passió a les mans. Aquí, en canvi, l’àngel ha baixat a la terra per assenyalar el calze. Jesús el mira i exclama: Pare meu, si és possible, que passi lluny de mi aquest calze, però que es faci, no pas com jo vull, sinó com voleu vos”, Mateu (26, 39-40).  El sentit devocional de l’obra és clar, però cal afegir-hi el sentit didàctic, ja que segons els dictats contrareformistes del Concili de Trento, l’obra havia de ser comprensible, dirigida als sentits i no a la raó, i calia que incités a la pietat.  Salzillo, home d’una gran religiositat, pensava que el procés creatiu parteix alhora d’una actitud que és fruit de la praxis i d’una llum divina que inspira l’obra.
  10. 10.  Per aquesta raó, en aquest grup escultòric, contraposa la bellesa del grup de Crist i l’Àngel amb el realisme popular dels apòstols, perquè, segons les seves paraules, “gràcies a la llum divina es pot crear una obra de bellesa acabada,ja que qui té posada la mirada només en el model real no farà res de bell.”
  11. 11. Models i influències  L’obra de Salzillo s’emmarca en la tradició de la imatgeria espanyola iniciada al segle XVII a la qual s’hi afegeix un sentit estètic proper a la manera de Bernini, palès en la imatge sensual de l’Àngel que recorda la representada en l’Èxtasi de Santa Teresa a la capella Cornaro de l'església de Santa Maria de les Victòries de Roma.  La tradició dels pessebres napolitans, heretada per Salzillo, afegeix una mirada que es reflecteix en els personatges no divins, que recullen en els seus rostres els trets fisonòmics dels homes de l’horta murciana, relació que crea una identificació entre l’obra i l’espectador.  Alguna de les seves fonts d’inspiració foren els gravats de la Bíblia Sacra Vulgata de Lió (1598) i la Bíblia Veneciana (1750), que són els referents de Salzillo en els Bernini: Éxtasi de Santa passos del Prendiment i la Caiguda. Teresa (1645-1652). Pessebre napolità de Reggia di Caserta (detall)

×