El naixement de l'escriptura llatina

2,049 views

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,049
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
451
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El naixement de l'escriptura llatina

  1. 1. El naixement de l’escriptura llatina
  2. 2. <ul><li>Els romans (com la resta de pobles itàlics) van readaptar l’alfabet etrusc (meitat S. VII a. C.) a la seva llengua indoeuropea) </li></ul><ul><li>Tots els testimonis que es conserven d’aquesta primera època són epigràfics, encara que per testimonis indirectes coneixem l’existència d’escrits sobre materials tous o executats amb pinzell o càlam: </li></ul><ul><ul><li>Libri lintei </li></ul></ul><ul><ul><li>Tabulae debaltae </li></ul></ul><ul><li>A la pràctica, el seu ús es limitava a la classe sacerdotal i a la gentilícia. </li></ul>
  3. 4. <ul><li>Fins el segle III a. C. l’escriptura és estèticament irregular en el seu tresat, però per influència grega entra en un procés de regularització. </li></ul><ul><li>Aquesta influència portà a l’arribada de col·leccions de llibres grecs i al naixement de la literatura nacional llatina  novus liber que si ocupava diversos volums es guardaven en una caixa cilíndrica anomenada capsa. </li></ul><ul><li>Durant l'època d’August  increment de la producció literària i de l’alfabetització del poble. </li></ul><ul><li>La producció del llibre es realitzava es feia en tallers per copistes  manuscrits i es venien en les tabernae librariea. </li></ul>Cicle clàssic de l’escriptura romana (segles II a. C.-III d. C.)
  4. 5. <ul><li>El punt de trobada científic i literari era la biblioteca. La primera biblioteca pública de Roma es fundà l’any 39 a. C. I en el segle IV ja contava amb no menys de 28. La possessió d’una biblioteca privada era signe d’un alt nivell social. </li></ul>El fet de que l’escriptura es transformés en quotidiana va tindre conseqüències sobre les formes de les lletres. L’escriptura utilitzada sempre és la mateixa  capital , però el seu aspecte era diferent segons la seva funció i la velocitat d’execució.
  5. 6. <ul><li>El procés de normalització donà llocs a unes formes canonitzades o capital clàssica  geometrització de les formes amb angles rectes i seccions d'el·lipse. Les diferents tècniques van donar lloc a diferents resultats . </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Manuscrit de Virgili (figura inferior), segles IV - V d. C. Lletra capital clàssica </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Còdex de Virgili (figura inferior), segle IV d. C. Lletra capital rústica </li></ul></ul></ul></ul>Angle d’escriptura de 45-50º Esquema bilinear
  6. 7. <ul><li> En els segles I a. C. i I d. C., com a resultat d’escriure constant i habitualment les formes d’escriptura habitual, es normalitza l’ús de l’escriptura cursiva. </li></ul><ul><ul><li>Característiques: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tendència a les formes preminúscules </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Absència de lligadures </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Inclinació a la dreta </li></ul></ul></ul>Grafit sobre paret de Pompeia. Segle I d. C.. Lletra cursiva corrent.
  7. 8. <ul><li>Durant el segle III es succeeixen els canvis a l’Imperi romà  Tetrarquia (Dioclecià), divisió de l’Imperi en dos, crisi i avanç del Cristianisme. </li></ul><ul><li>El sistema d’escriptura adquireix la seva forma definitiva  doble sistema majúscules/minúscules. </li></ul><ul><li>Característiques de l’escriptura minúscula: </li></ul><ul><ul><ul><li>Esquema quatrilinear. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Angle d’escriptura de 90º  possiblement pel pas del volum al còdex. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Orientació del traços fins i gruixuts diferent. </li></ul></ul></ul>Aparició de les lletres minúscules
  8. 9. <ul><li> L’evolució des de la majúscula a la minúscula es donà simultàniament a les escriptures cursives documentals i a l’escriptura librària. </li></ul><ul><li>Les fonts a partir de que s’estudia el procés d’adaptació són dos: </li></ul>Fragment del De Bellis Macedonicis (segle I d. C.). La seva escriptura és una combinació d’elements de la lletra capital i de la comú. Fragment del Epitome Livvi (segle III d. C.). Escrit en minúscula librària
  9. 10. <ul><li>L'esdeveniment de l'aparició de l'escriptura minúscula té també importància no només per a l'escriptura corrent de cada dia, sinó perquè neix una nova librària per al nou llibre cristià: el dels Sants Pares, els llibres litúrgics i del cant gregorià dels segles VI a VII a Roma i Bizanci: </li></ul><ul><ul><li>Se manté fidel al tradicional sistema bilineal del període clàssic però amb formes noves i minúscules </li></ul></ul><ul><ul><li>Agafa des de la nova cursiva nous signes alfabètics. Es fan elegants i rodons les formes de la nova minúscula cursiva. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els paleògrafs l’anomenen criden uncial sense que se sàpiga per què. Es tracta d'un error de denominació dels monjos maurins, successors de Jean Mabillón. </li></ul></ul>La nova escriptura romana La nova majúscula librària: escriptura uncial
  10. 11. <ul><ul><li>Està íntimament lligada a l'ús de la ploma d'au sobre el pergamí ben toscat. Es traçaven i dissenyaven les corbes amb major facilitat . </li></ul></ul><ul><ul><li>Les seves lletres més característiques són  adem. </li></ul></ul><ul><ul><li>Son minúscules l'h, p, q. La resta són derivats de la capital clàssica. </li></ul></ul><ul><ul><li>La capital librària dels clàssics romans, escriptura ja canonitzada, no responia a les noves exigències de cultura i de gust. La seva major novetat és el nou aspecte estètic d'aquesta escriptura que neix de nous conceptes estètics, potser dissenyats per un mestre d'escriptura, possiblement africà : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>De lletres quadrades, les barres i astes del qual es toquen en angle recte, es passa a signes arrodonits. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Obeeixen a un nou gust per altres formes d'una altra civilització . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El concepte finit d'espai dels clàssics romans entra en crisi en contactar amb el món oriental: neoplatonisme, món espiritual i la introducció en l'arquitectura de l'arc i la volta . </li></ul></ul></ul>
  11. 12. <ul><ul><li>La uncial ha estat definida com l'escriptura característica del primer cristianisme. Aquest és el ferment que muda el pensament i conseqüentment els principis estètics. </li></ul></ul><ul><ul><li>En els segles III i IV les antigues civilitzacions orientals floreixen una nova joventut. A l'Índia és l'època clàssica de l'art i la literatura. A Pèrsia hi ha un renaixement religiós, polític i artístic: el sassànida i de Zoroastre . </li></ul></ul>Còdex de Ciceró, segle I d. C. Lletra uncial. Abreviacions més importants:
  12. 13. La nova minúscula librària: escriptura semiuncial <ul><li>Els mateixos factors estètics que van portar al naixement de la uncial, units a l'impuls gràfic-econòmic de l'escriptura de tots els dies, van crear la semiuncial, que tindria una gran importància en l'evolució de l'escriptura llatina: </li></ul><ul><ul><li>Amb ulls espaiosos en la &quot; a &quot;, &quot; o “… </li></ul></ul>
  13. 14. <ul><ul><li>Astes poc desenvolupades, rigidesa de disseny, verticalització dels traços, rodonament dels ulls. </li></ul></ul><ul><ul><li>Limitades lligadures i abreviatures. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’assembla en forma cal·ligràfica a la nova minúscula. Les seves lletres característiques, encara que conegudes en la nova minúscula romana, són </li></ul></ul>
  14. 15. <ul><ul><li>Semblant a la uncial, encara que no en derivi. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es distingeix de la uncial en què en la semiuncial apareixen almenys quatre minúscules. </li></ul></ul>No té ús litúrgic ni bíblic. S'utilitza en texts jurídics o d'estudi de lectures en les comunitats monàstiques i capitulars.
  15. 16. L'escriptura de les cancelleries imperial, provincial i municipal <ul><li>Es tracta d'una deformació escriptoria respecte al cànon llatí, com la que es dóna en qualsevol època per crear identitat corporativa o vendre una marca a un tipus de client molt determinat. Aquesta: </li></ul><ul><ul><li>Imita models grecs </li></ul></ul><ul><ul><li>Es manierista, artificiosa </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifesta intenció de destacar-se de l'escriptura comuna per adquirir un aspecte extern d'identitat pròpia i més en consonància a la majestat del document . </li></ul></ul>

×