El gronxador

842 views

Published on

Comentari PAU de El gronxador de Fragonard.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
842
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
21
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El gronxador

  1. 1. Fragonard: El gronxador
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: El gronxador.  Autor: Jean Honoré Fragonard       (Grasse, 1732 – París, 1806). Cronologia: 1766. Tècnica: oli sobre tela. Mides: 83 x 66 cm. Estil: rococó. Tema: intimista. Localització: Wallace Collection (Londres).
  3. 3. Obres del mateix autor: Noia llegint (1776)
  4. 4. El petó robat (1788)
  5. 5. Biografia de l’autor  Jean Honoré Fragonard va ser deixeble de Chardin primer i de Boucher després. Entre els anys 1756 i 1761 va viatjar per Itàlia, on va quedar enamorat de l’obra de Tiepolo. En l’etapa inicial, els seus quadres representaven principalment temes històrics, però posteriorment es va dedicar a pintar escenes mitològiques, així com temes galants inspirats en les diversions de l’alta societat de la seva època, a les quals afegia un cert to picant i eròtic.  La seva tècnica es caracteritza per una pinzellada espontània i un ús dels colors suaus i alegres. Després de casar-se, Fragonard va adoptar una línia més moralitzant. Acabada la Revolució Francesa (1789), va caure en l’oblit. Tiepolo: Al.legoria amb Venus i el temps (1754-1758) Boucher: El bany de Venus (1751) Chardin: La rajada (1728) El forrejat (c. 1777)
  6. 6. Descripció formal  Els tres personatges que apareixen al llenç, conformen un triangle, l’interior del qual és ocupat per la figura completa de la dama, en relació amb la qual s’estableix un joc de mirades molt suggeridor: del vell a la dama, d’aquesta al galant i d’aquest a la jove, malgrat que les mirades de l’una i de l’altre no s’entrecreuen, perquè la del jove s’orienta en resposta al gest provocatiu de la dama. En aquest joc de complicitats, al qual sembla aliè el personatge de la dreta, hi participen també els putti o angelets escultòrics, que emmarquen i protegeixen amb el gest el joc amorós de la parella. Els amants queden situats dins la zona del quadre il·luminada per un focus de llum que sorgeix dels arbres i que convergeix en la dama, mentre que el vell resta en la penombra.
  7. 7.  L’estructura compositiva reforça dinàmicament l’escena per mitjà de les diverses diagonals que tracen les cordes que subjecten el gronxador, que es projecta endavant, i les que utilitza el personatge de la dreta per impulsar-lo i retenir-lo. El moviment cap endavant del gronxador converteix la diversió de la dama en una actitud d’oferiment que esdevé provocatiu pel peu nu, que, amb un gest desvergonyit, ha llançat enlaire la sabatilla. La frondositat del jardí emmarca aquest joc de complicitats, equívocs i insinuacions en un escenari de llums i ombres molt adient.  La pinzellada és ràpida i pastosa, però precisa en els detalls. Pel que fa al cromatisme, l’artista recorre als tons pastel característics del segle XVIII francès, en què dominen les gammes de verd i groc. Hi ressalta el color rosa del vestit de la dama, que trenca la monotonia tonal i dels colors circumdants.
  8. 8. Temàtica  El gronxador és una de les teles més representatives de Fragonard. Al mig d’un bosc frondós i salvatge, una bella dama llança una de les seves sabatilles mentre és gronxada per un home madur, potser el marit. A sota, estirat entre la vegetació, un noble jove i ben plantat –potser l’amantl’observa atentament, acceptant el frívol joc de la seducció i el voyeurisme, en el qual el pintor també hi ha participant l’espectador.  Fragonard fou un dels pintors favorits del rei Lluis XVI. La seva obra resumeix a la perfecció l’esperit del període Rococó i reflecteix la frivolitat de la vida cortesana i de l’alta noblesa de la França del segle XVIII.
  9. 9. Models i influències  L’obra de Fragonard resumeix amb gran mestratge tots els conceptes d’amor, naturalesa, paisatge, intimisme, sofisticació, frivolitat i galanteria propis del Rococó, i recull el llegat de Watteau i, sobretot, del seu mestre Boucher.  L’herència immediata de Fragonard va ser nul·la a causa de la imposició del nou gust de la moda neoclàssica. Malgrat que va intentar adaptar-se al nou estil, aquest va arruïnar la seva fama i va caure en l’oblit de la pintura.  No obstant aquest fet, la projecció artística de Fragonard va renéixer amb l’arribada de l’Impressionisme francèss, que en va valorar el tractament pictòric a base de pinzellades cremoses, ràpides i espontànies. Watteau: L’embarcament per l’illa de(1742) (1718) Boucher: El bany de Diana Citera

×