El crac i extensió de la crisi

2,105 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,105
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,514
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El crac i extensió de la crisi

  1. 1. El crac de la Borsa de Nova YorkEl crac de la Borsa de Nova York (Octubre de 1929) va ser lorigen duna recessió econòmicasense precedents, la major que hagi sofert el sistema capitalista al llarg de la seva història. Amés de la seva transcendència estrictament econòmica va implicar importants repercussionssocials, polítiques, morals i ideològiques que van posar en dubte el model liberal fins llavorsvigent.El 24 doctubre de 1929 ha rebut el nom de "Dijous negre". Les raons de tal apel·latiuresideixen que aquest dia la Borsa de Nova York, el major mercat de valors del món, es vaenfonsar i va arrossegar amb si a la ruïna a milers dinversors deslligant una crisi que vaconduir a la depressió dels anys 30.Durant els mesos precedents es van percebre inquietants signes destancament al mercat devalors. Una setmana abans del crac es van executar vendes daccions superiors al normal.El 21 doctubre aquestes vendes es van incrementar, però van ser contrarestades per lescompres que van realitzar les grans entitats bancàries (Banca Morgan).Aquest 24 doctubre es van posar a la venda 13 milions accionis sense que en contrapartida lescompres anessin significatives. El dimarts 29 van ser 33 milions les que es van alienar. Lofertamassiva de títols va devaluar la seva cotització i va impulsar als inversors a desprendres delsseus actius.El camí cap al crac va començar quan certs inversors, inquiets pels indicis de debilitat delmercat, van decidir vendre. Especialment sensibles a aquests signes van ser els petitsespeculadors, molts dels quals no estaven en condicions de fer front a una baixada que elsimpedís la devolució dels crèdits contrets, precisament per a ladquisició daccions.El temor i la preocupació van precedir al pànic i al migdia daquest dijous la policia es va veureobligada a desallotjar la Borsa davant els tumults que es van produir en els seus voltants. Esremorejava que diversos acabalats milionaris, arruïnats, shavien suïcidat.El 29 doctubre el descens va continuar imparable malgrat lesforç dels bancs per evitar eldesplomi de les cotitzacions mitjançant ladquisició de valors.Lintent va fracassar i la Borsa es va enfonsar arrossegant amb si a tots els inversors entre elsquals va caldre explicar importants corporacions financeres i bancàries.Més dun milió de famílies va quedar en la més absoluta ruïna doncs havien invertit els seusestalvis, contret crèdits i hipotecat les seves cases amb la finalitat dadquirir unes accions queinopinadament havien perdut la major part del seu valor.El pas següent en el procés va ser lactuació dels bancs, que temorosos de la retirada destalvisper part dels seus clients, van vendre les seves pròpies accions amb la finalitat dobtenirliquiditat, accentuat daquesta manera la caiguda del mercat. 1
  2. 2. Arruïnats els inversors en borsa, els estalviadors van retirar els seus dipòsits bancaris i ambaixò van anul·lar la capacitat creditícia daquests. Moltes entitats no van poder afrontar lamassiva retirada de capitals i van fallir.Les empreses van ser privades daquesta manera duna font essencial de finançament i es vanveure empeses a reestructurar la producció i les seves plantilles laborals. Unes 32.000signatures van desaparèixer entre 1929 i 1932.La interrupció dels crèdits al consum va constrènyer la demanda i lactivitat productivaindustrial. La combinació de restricció de crèdits, fallides bancàries i tancament dempreses vaoriginar un atur sense precedents (més de 15 milions daturats) i una important reducció delssalaris.Extensió de la crisiLa crisi iniciada amb lenfonsament de la Borsa novaiorquesa es va estendre amb rapidesa perla resta del món.Lexportació del desastre es va originar quan els bancs americans, necessitats de liquiditat, vancancel·lar les seves aportacions creditícies en lexterior, repatriant les seves capitals iprovocant la fallida en cadena dels bancs europeus.Europa (especialment Alemanya i Àustria), amb una economia estretament vinculada alspréstecs nord-americans (uns 14.000 milions de dòlars), va deixar dadquirir productesamericans, retraient la demanda daliments i matèries primeres a tercers països. El comerçmundial es va reduir entre 1929 i 1932 en dos terços respecte al període precedent.Els governs, en un intent per salvaguardar les seves respectives economies, van recórrer alproteccionisme i van carregar daranzels les importacions. Les relacions comercials es vancontreure i es van limitar a acords bilaterals interestatals.Una excepció a la crisi va ser la URSS. La revolució socialista de 1917 havia triomfat, destruintel sistema capitalista.Amb una economia, totalment nacionalitzada i planificada allunyada dels circuits comercials icrediticis internacionals, la Unió Soviètica es va mantenir al marge de les dificultats del móncapitalista. Quan va esclatar el problema el jove estat comunista estava immers en larealització del seu Primer Pla Quinquennal (1928-1933).Durant el desenvolupament del Segon (1933-1938), es van introduir elements organitzatiusque van millorar la productivitat i van estimular la competitivitat (stakhanovisme), convertintal país en la tercera potència mundial, per darrere dEstats Units i Alemanya.El creixement econòmic i labsència datur van fer tornar les mirades de molts intel·lectuals itreballadors cap al socialisme, en un moment en el qual el capitalisme liberal estava sumit enun profund caos. 2

×