Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Butlletí Obert 24 - Els Mitjans del Gavina

992 views

Published on

Edició del Butlletí Obert de la Fundació centrat en els mitjans del Centre Obert

Published in: Government & Nonprofit
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Butlletí Obert 24 - Els Mitjans del Gavina

  1. 1. ButlletíObertnúm. 24Octubre 2016
  2. 2. 3Fundació Joan Salvador Gavina La Fundació Ra Val la Pena El barri fotografiat pels seus joves Durant la celebració del 35è aniversari de la Fundació es va gestar un projecte ambiciós entre la nostra Fundació i la Fundació Foto Colectania, promoure un taller que acostés la fotografia als nois i noies de l’entitat. Amb aquesta idea, va nèixer el taller de fotografia «El barri fotografiat pels seus joves». Amb la guia d'un fotògraf professional i el projecte «Fotografia en curs» ideat i desenvolupat per l'associació A Bao A Qu, es va posar en marxa aquesta iniciativa de difusió i pedagogia sobre la creació fotogràfica. A més de fer transmissió de la fotografia com a art, cultura i creació, el taller ha permès apropar aquest món als nois i noies del Centre Obert des d'una vessant molt personal i social. Després de moltes sessions de treball, d'un llarg camí (gairebé 5 mesos) de feina conjunta entre els noies i noies adolescents del Centre Obert, el fotògraf i els estudiants de 3 escoles de fotografia de Barcelona, s'ha arribat a la producció d'una exposició que porta per títol «Ra Val la Pena. El barri fotografiat pels seus joves» i presentada en públic al Centre
  3. 3. 4 Butlletí Obert 24 d’Arts Santa Mònica. Durant aquest temps, hem tingut estones de diàleg, estones d'aprenentatge, estones emocionants, estones amb idees encallades,... però sempre amb un objectiu: agafar una càmera i aprendre a mirar. El taller El taller comença amb un diàleg, un diàleg entre el fotògraf i els nois i noies que faran les fotos. Aquest gira, sobretot, al voltant del procés creatiu que hi ha en el fet de «retratar» el nostre entorn. Amb les primeres sessions, es familiaritzen amb les màquines, surten al carrer a captar llums, espais i les persones del barri. Algunes sessions són lliures, altres tenen l'objectiu de buscar elements, situacions i persones que despertin un interès. Darrere de cada imatge hi ha una explicació i compartir­la és, sens dubte, un moment que enriqueix i transforma les pròpies imatges. Les fotografies de'n Xavier Miserachs i de la «Barcelona de fa anys» exposades al MACBA durant el mes de març passat, han servit per contextualitzar moltes de les explicacions més teòriques del taller. Amb ell han conegut una altra Barcelona i han mirat amb ulls de fotògraf què li podia haver calgut tècnicament a en Miserachas per prendre aquelles imatges. Cada sessió del taller es precedeix d'un repàs del treball previ, parlar sobre el futur resultat i anar a la caça de noves imatges. S'han d'aprofitar els moments de crepúscle per captar amb noves llums racons coneguts, buscar persones del barri amb qui
  4. 4. 5Fundació Joan Salvador Gavina compartir una instantània de la seva vida, posar­se davant de la càmera i ser part del contingut i composició de les fotografies. Una bona foto pot sortir per accident, però per a un projecte no podem comptar només amb la bona sort. A cada sessió s'han de concentrar en els detalls i anar a buscar allò que cerquen. Els joves que participen del taller han estat treballant amb en Toni Amengual, fotògraf i docent, que els ha acompanyat en un viatge ontotes dues parts, mestre i alumnes, han après molt. Ell és el guia que els ha portat a seleccionar les imatges, preparara­les, ordenar­les no només cronològicament, sinó pels colors, per la seva temàtica, per la seva tècnica o per allò que els feia sentir. El resultat Tot treball creatiu comença amb un neguit que cal representar. La fotografia és el mitjà per representar aquest neguit i una exposició, amb un fanzine­catàleg el resultat que podrem mostrar. La producció dels diferents «safaris» s'ha ordenat, classificat i editat per formar un conjunt. Després de tot el treball, finalment tenim allò que buscàvem, un retrat de l'arquitectura i els espais del Raval fusionat amb la gent que hi viu, que hi treballa i que hi transita. Tot plegat, una feina de moltes hores, però que ha valgut la pena, com el Raval.
  5. 5. 6 Butlletí Obert 24 Les fotografies del taller les han realitzat Sadia Akter, Dina Belkaid, Dina Boujedain, Deima Darry, Carmen Fernández, Liza Islam, Guita Lal, Iram Massod, Nouhaila Mnaouer, Milenka Moreno, Noor Nasser, Nico Mosquera, Walid Mouden, Sheyla Reyes, Karen Ruíz i Kiran Shahzadi. Durant tot el procés els han acompanyat els seus educadors, Laia Bellostes i Toni Fernandez, els estudiants de fotografia, Rubén Fernandez, Valentina Gonzalez, Cristian León i Maria Sanz, i el fotògraf Toni Amengual. El projecte ha estat produït per la Fundació Joan Salvador Gavina i la Fundació Foto Colectania amb la col·laboració del Centre d'Arts Santa Mònica i Transmat Records. El taller ha estat ideat i desenvolupat per l'associació A Bao A Qu amb el suport de Grisart – Escola Internacional de Fotografia, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i l'IDEP. Jordi Solé Tècnic de comunicació i Serveis Informàtics
  6. 6. 7Fundació Joan Salvador Gavina L'opinió de... És una edat en la que se senten grans però encara necessiten l’acompanyament. Es van separant cada vegada més dels pares i cerquen l’acceptació dels altres adults, mestres i companys. Passen a tenir nombroses experiències fora de l’entorn familiar. Les amistats es tornen més importants. És una edat de certa tranquilitat on s’han superat conflictes existents a l’etapa preescolar, com les rebequeries, gelosies o malsons i a la que encara no s’han iniciat les alteracions biològiques i psicològiques de la pubertat. Pels pares és propicia per treballar sobre hàbits, destresses i valors per mitjà dels costums i rutines familiars. Serà una etapa d’assimilació. Saben que s’espera més d’ells i que les exigències dels adults cada vegada són superiors. Busquen explicacions lògiques a l’entorn que els envolta. Han passat del pensament concret al lògic. Desenvolupen l’esperit crític. Volen conèixer el per què de les coses. L'infant de 8 a 11 anys
  7. 7. 8 Butlletí Obert 24 Hauran d’enfrontar­se definitivament amb la realitat externa i adaptar el seu comportament a les condicions que aquest món imposa. És important l’aprenentatge de desenvolupar­se en totes les àrees de la vida, les relacions amb els amics, el treball escolar i l’esport. La pressió que els companys de la mateixa edat exerceixen pot ser molt forta. Els que estan bé amb ells mateixos, amb una autoestima i estabilitat acceptable, podran afrontar millor les pressions negatives i prendre millor les decisions. Saben que la relació és cosa de dos i poden ser capaços de posar­se en el lloc de l’altre. Apareix la figura del “millor amic o amiga”. Han d’anar adquirint el sentit de la responsabilitat, a la vegada que van desenvolupant la seva independència. Voldran prendre les seves pròpies decisions, gaudint de fer­ho, a la vegada que els farà més responsables. Construeixen la seva pròpia escala de valors. Els agrada sobresortir i es mostren sensibles a la crítica o la lloança.
  8. 8. 9Fundació Joan Salvador Gavina Les dues activitats fonamentals són el joc, amb la possibilitat d’ampliar les seves capacitat físiques, intelectuals, aprenentatge del funcionament grupal i l´aprenentatge escolar. Dediquen gairebé el mateix temps a parlar que a jugar. Deixen de ser tant egocèntrics, fet que pot provocar moments d’ambivalència comportamental i l'habilitat emocional. S’obre el món de les obligacions, que haurà de respectar i complir, buscant l’equilibri entre els desitjos i les prohibicions. Amb l’edat augmenta el desig d’intimitat. Tot i que saben verbalitzar el que senten i volen, amb el temps, augmentaran el control sobre les seves emocions i sentiments sense sentir necessitat d’exterioritzarlos. Prenen consciència que s’han de respectar els sentiments dels altres. El tracte que reben de pares, germans i adults influirà en la definició que facin de si mateixos. A més, creix la curiositat intelectual pels temes sexuals. Dr. Antoni Martínez Roig Pediatre
  9. 9. 1 0 Butlletí Obert 24 Això és educatiu Quan parles amb les educadores i els educadors del barri que atenen la franja d’edat d’entre 8 i 11 anys, sempre s’arriba a una màxima: és una edat complexa. Ho és al barri del Raval per les dificultats i problemàtiques socials de moltes de les famílies que hi viuen, però ho és també per l’etapa i el moment maduratiu dels nens i nenes. Al Centre Obert, els infants d’entre 8 i 11 anys estan dividits en dos grups, Montjuïc i Tibidado. A cada grup s’hi estan dos cursos i, per tant, sempre hi ha uns “nouvinguts” i uns “veterans”. Tot i les moltes activitats que comparteixen, sempre hi ha una fractura entre els que estan més pròxims als petits de la casa (els infants de 6 i 7 anys) i els que ho estan més dels preadolescents (12 i 13 anys). Són aquestes proximitats polaritzades, aquest trobar­se entre dues edats tant radicalment diferents el que, sovint, genera als educadors dificultat. Què volem treballar Quan al finalitzar un curs els diferents responsables dels grups ens reunim per parlar dels nens i nenes que, per edat, canvien de grup, sempre ens trobem amb la mateixa situació: aquesta nena o aquest nen, seran així quan tornin Els mitjans del Centre Obert Joan Salvador Gavina
  10. 10. 1 1Fundació Joan Salvador Gavina passat l’estiu? El canvi de referent, com els afectarà? En aquell moment, quan comencem a escriure les llistes dels infants que tindrem al nou curs, és quan revisem els objectius de treball per veure com casar les necessitats dels “nouvinguts” amb les necessitats dels “veterans”. Tot el treball al Centre Obert, des del més petit de la casa que té 4 anys fins al més ganàpia que en té 16, es fa de forma ascendent. Amb això assegurem una continuïtat metodològica, de treball emocional, de treball d’habilitats socials que fa que el seu pas pel Gavina sigui coherent i amb un objectiu final clar. La ingenuïtat i la insubmissió que sovint mostren, els fa ser fantasiosos amb el que volen. Ja no creuen en la màgia dels contes de fades, però tampoc tenen les eines per valorar la realitat amb objectivitat. Això els fa sovint, no valorar allò que tenen. Volen deixar de ser petits, però es moren de ganes de jugar. Volen assemblar­se als “guais dels adolescents” però sovint són difícils d’entendre i per tant, “ja no molen tant…”. Saben molt bé què esta bé i què no, però posen a prova els seus límits i de retruc els de qui els envolta (i tant fa que siguin adults o els propis companys). Es mouen sempre entre dicotomies, en dues posicions extremes entre elles. Comencen a ser conscients del món que els envolta, no volen ni la màgia ni la fantasia, però volen fer creure que els agraden les coses crues quan, de fet, estan desitjant menjar­les ben cuites i amanides. El treball emocional és un dels pilars bàsics de l’atenció del grup de mitjans. Els costa molt posar nom al seu estat anímic. En molts casos, suposa un bloqueig per a poder­se expressar i, fins i tot, per a poder­se relacionar. Sembla que hi hagi una norma no escrita en el barri que digui «Si et fan quelcom que et molesta, no ho deixis passar, t'hi tornes i et defenses». Ens trobem amb molts infants que no accepten les normes. Amb els mitjans la polarització dels dos grups és molt evident, fins i tot dins un mateix grup d’edat.
  11. 11. 1 2 Butlletí Obert 24 Estan molt influenciats per la cultura del carrer, per allò que veuen en adolescents i joves del barri que tenen conductes disruptives i peridelincuents. Per a molts dels nens i nenes que atenem, aquests nois i aquestes noies més grans són el model on emmirallar­se i intenten comportar­se igual perquè «és guai!». L'aspecte acadèmic és el segon pilar de la nostra intervenció. De forma general, tenen un nivell acadèmic molt baix. Entre els 40 infants al nivell de mitjans que atenem i dels que en fem seguiment, 12 tenen adaptacions curriculars. Dels 28 restants, més de la meitat treballen matèries en petits grups per intentar que aprofitin més el temps d'escolarització. Ja sigui en petits grups o de forma individual, tots els infants tenen temps per a fer deures i/o per treballar matèries de forma individual. A més, comptem amb el suport d’un psicopedagog per atendre els nens i les nenes amb dificultats d’aprenentatge i de lectoescriptura.. Tan l'aspecte emocional com l'acadèmic estan íntimament relacionat amb les habilitats familiars. Per a molts pares, l'escola no té la importància que hauria de tenir. Per altres, els és molt difícil ajudar­los perquè els seu nivell d'estudis és molt bàsic, alguns tenen moltes dificultats per llegir i escriure. El treball amb la família Les habilitats familiars juguen un paper clau en aquest procés de prendre consciència de l'entorn i saber què esta bé i què no. Els límits que posen les famílies són molt laxes i massa permissius. A aquest fet, s'hi afegeix el d'una clara falta de rutines intrafamiliars. Massa sovint ens trobem amb nois i noies que ens diuen que a casa fan el que volen i quan volen. «Quan Carreguen una motxilla massa gran i els passa factura emocional i acadèmicament
  12. 12. 1 3Fundació Joan Salvador Gavina arribo a casa després de Gavina [això és entre 3/4 de vuit i 1/4 de nou del vespre] m'agafo el sopar que hagi fet la mare i menjo al sofà o a la meva habitació». Més enllà de la perpetuació de rols de genere clarament no­igualitaris, treball que cal fer amb tota la família i no només amb l'infant que ve al Centre Obert, n’hi ha molts que no sopen en família, de fet, comparteixen molt pocs espais familiars. Tanmateix, el treball amb les famílies s'ha de fer amb molta precaució. Si ja és més o menys difícil crear vincles de confiança i respecte amb els infants, més ho és amb les famílies. A moltes mares i pares els costa validar el paper de les educadores i educadors. A nivell de responsabilitats, són les mares, en primer lloc, les que cuiden i vetllen que els seus fills vinguin al centre. Amb tot, és molt habitual que en algunes famílies es traslladi una part de la responsabilitat en germanes més grans. Quan se'ls pregunta per què no venen els adults de la família (ja sigui la mare o el pare) a buscar­los responen que «els germans són molt responsables, que s'hi pot confiar». La consciència del món que els envolta Viure en barris amb problemàtiques socials derivades de la probresa no és gens fàcil. Els nens i nenes que deixen la infantesa i es troben en aquells anys abans de l’adolescència, s'empapen del món que els envolta i ho fan veient realitats que no haurien de ser habituals. Viuen experiències que no els tocaria i aprenen coses que haurien de descobrir quan el seu cap i els seu desenvolupament fossin més madurs. Aquests mitjans, els mitjans que atenem al Joan Salvador Gavina veuen, viuen i aprenen coses d'una realitat, sovint crua, que diguem, no és normal. Tanmateix, són les cartes
  13. 13. 1 4 Butlletí Obert 24 amb les que juguem i no per això creem espais que els aïllin de la realitat. Creem espais on es puguin relacionar amb igualtat, amb tranquil·litat i on puguin aprendre a mirar el que els envolta sense sentir­se destinats a repetir allò que hi succeeix. Diamants per polir Sorprèn des del primer moment que, tot i la distància emocional que sembla que prenguin, per poc que reben saben agraïr­ho. Potser ho fan per la seva proximitat amb els petits o potser pel fet de reinvindicar la seva posició de frontisa entre la infantesia i l'adolescència. Sigui com sigui, si aconsegueixes establir un vincle amb ells, aprecien les atencions i els detalls que en grup o individualment reben de les educadores. És cert que, el fet de poder­se centrar en una atenció que diàriament no supera els 10 infants per grup, facilita poder descobrir les potencialitats de cadascú i ajudar­los tant, a la pròpia descoberta, com al reconeixement per part de la resta d'iguals. En molts àmbits etiqueten els nois i noies, els estigmatitzen amb adjectius que aquí aconseguim trencar. És cert que fan coses que molesten als companys, però han d'aprendre on trobar els seus límits
  14. 14. 1 5Fundació Joan Salvador Gavina i respectar el dels altres. El seu posat xulesc i gallet és defensiu, és per desconeixement. Quan parlem d'habilitats socials estem parlant d'elements i criteris que ens permet relacionar­nos amb les altres persones des del respecte i la igualtat. D'aquí es despendrà per si sol que no cal ser agressiu per resoldre una diferència, que no cal cridar per fer­te sentir, que hi ha moltes opinions i que amb arguments es pot dialogar,... Cada tarda, quan arriben de l'escola i se'ls obre l'espai de joc lliure amb iguals, de joc creatiu amb amics i companys, avancen mitjançant les experiències compartides cap al descobriment de les limitacions i les potencialitats, cap a la comprensió del que agrada i del que no. De mica en mica, adquireixen habilitats per comunicar­se i relacionar­se i créixer al ritme que marca la biologia i la maduresa emocional i no accelerada per un entorn, per a ells, encara hostil. Les dificultats de l’equip Qui realitza una feina que li apassiona, viu amb gran intensitat tot el que l’envolta. Les educadores i els educadors treballem amb material sensible, infants, però que porten a la seva esquena una gran motxilla de problemes i situacions que els dificulta centrar­se en el que són: personetes delicades que han de créixer progressiva i suaument. El material amb el que treballem cada dia deixa petjades profundes, molt diferents de les que deixem a la vora de la platja i que ens esborren les onades amb el seu anar i venir. És un aprenentatge continu, una feina que no s’acaba i que cal tornar­hi de nou a cada setembre. Crear vincle és un pas essencial per a poder fer que l’infant comparteixi la seva motxilla i aprengui a gestionar­la. És en aquell moment quan ens hem d’escolar per l’escletxa de la seva cuirassa i destriar quin fil resseguir per generar confiança. Amb aquesta confiança caldrà treballar i créixer plegats fins que siguin adolescents. Calen projectes i espais on els educadors i les pròpies famílies puguin compartir els seus dubtes i pors Anna Carrillo i Arantxa Arizmendi Educadores del nivell de mitjans del Centre Obert Joan Salvador Gavina
  15. 15. Darrera hora! Durant el mes d'octubre hem rebut la notícia d'haver estat guardonats amb 2 premis: el Premi Francesc Candel i el Premi Suma de Bòboli. D'una banda, el passat dimecres 26 d'octubre, al Pati Llimona de Barcelona, es va fer entrega del XIII Premis Francesc Candel i un dels guardonats de l'edició d'enguany ha estat el nostre projecte de "el Caliu". Els premis els atorga la Fundació Carulla, entitat creada l'any 1973 per promoure la llengua, cultura i valors que configuresn la societat catalana, i estan destinats a reconèixer i difondre les bones pràctiques en l'àmbit de la integració dels ciutadans catalans d'origen immigrant. El jurat ha valorat la originalitat del projecte que va presentar la Fundació per ser integral, de suport educatiu i emocional, i que tant atén infants com famílies en situació de vulnerabilitat del multicultural barri del Raval. El premi Suma de Boboli, d'altra banda, ha estat per al projecte de cobertura de necessitats bàsiques. Boboli és una marca de roba infantil que, responent a la seva identitat i compromis amb la infancia, ha creat els premis per donar suport a les entitats que treballen per assegurar la cobertura de necessitats bàsiques dels infants i assegurar que es desenvolupin per ser grans persones. Podeu col·laborar amb la Fundació fent les vostres donacions a: "la Caixa" ES78 - 21 00 - 3063 - 92 - 2200049350 Fundació Joan Salvador Gavina Nou de la Rambla, 39-41 - 08001 Barcelona Telf. 93 442 66 83 La Fundació guardonada amb 2 premis Premi Francesc Candel i el Premi Suma de Bòboli www.fgavina.org facebook.com/FundJSGavina @FundJSGavina Amb el suport de:

×