La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 2/3.

1. «Un nen o una nena habitant una ciutat, un poble, un llogaret, li converteix en ciutadà i ciutadana. I una ciutat, un poble, un llogaret que pensa en la infància els situa en un lloc en què els nens aporten, se sumen, creixen en drets, en dignitat, en obligacions i en amor al seu entorn.» UNICEF «Ciutats Amigues de la Infància». Sagunt ho és des de 2016

2. EDI- TO- RIAL Pots descarregar-te el llibret en

3. Hola! Sóc H, i vos vaig a guiar per aquest menut quadern de recerca on anem a descobrir allò que envolta a l’espai físic on plantem la nostra falla: la Plaça Major de Sagunt. Anem a descobrir on estem, d’on venim, quin és el futur, que passa en la nostra plaça durant tot l’any. I, és més, ho pots fer tu a soles perquè el llibret infantil és per a tu! Perquè el dugues darrere, per que el pintes... perquè el gastes. Recorda el que diu Galeano, «molta gent xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes poden canviar el món», podem canviar el món...i perquè no comencem amb el nostre entorn més proper? Comencem? Il·lustració per Joan Torres

4. [07] [13] [19] ÍNDEX 1.1. UNA CIUTAT SOSTENIBLE 1.2. ELS ESPAIS DE LA PLAÇA / David García 1.3. PROPOSTES / Sandra G.N. de l’Editorial Safrà. 1.4. VÍDEOS APPS 1.5. MICRO REPTE 3. PASSE JA PER LA TEUA PLAÇA 3.1. LA PLAÇA COM A PATRIMONI 3.2. VISITA I SITUA ELS TUITS / Celia Peris i José Lluesma 3.3. PER A QUÈ SERVEIX EL PLA NEJAMENT URBANÍSTIC? 3.4. VÍDEOS APPS 3.5. MICRO REPTE 2. QUE ÉS UNA PLAÇA I LA SEUA IMPORTÀNCIA 2.1. CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN 2.2. LA PLAÇA / Alfred Estelles, AIONPLAN 2.3. COM PUC CUIDAR MÉS EL MEU POBLE O CIUTAT? 2.4. VÍDEOS APPS 2.5. MICRO REPTE

5. [25] [31] [37] [43] 4. GAU DEIX LA PLAÇA. 4.1. FESTES DE LA PLAÇA 4.2. FESTES, FESTES I FESTES / Kivi Osma 4.3. PINTA LA FOGUERA / Sandra G.N. de l’Editorial Safrà. 4.4 VÍDEOS APPS 4.5 MICRO REPTE 5. CONEIX AL PERSONATGE Antoni Gómez 5.1. BRU I VIDAL 5.2. BIOGRAFIA 5.3. LLIBRES / Albert Vidal 5.4. VÍDEOS APPS 5.5 MICRO REPTE / Roser Furió 6. UNA HISTÒRIA DIFERENT 6.1. UNA VERSIÓ DEL GEPE RUT DE ( NOTRE DAMME ) 6.2. LA PLAÇA MOTOR ECONÒMIC 6.3. VÍDEOS APPS 6.4 MICRO REPTE 7.1. LA PLAÇA MODERNA 7.2. SAPS QUANT CONTA MINA CADA MITJÀ DE TRANSPORT? 7.3. REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 7.4. VÍDEOS APPS 7.5. MICRO REPTE * Coordinador Llibret Infantil Albert Llueca * Il·lustracions per Joan Torres L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia

6. SAGUNT COM A ESPAI, DEL FÒRUM ROMÀ AL MEDIEVAL 1

7. 8 El primer de tot és tindre una ciutat dissenya- da sosteniblement. Durant l’època romana el centre social de la ciutat estava situat en el castell, en l’actual plaça d’Ar- mes, lloc on va estar el fòrum i els seus espais adjacents. En l’Edat mitjana, aquest centre neuràlgic, on es concentrava la vida comercial i cultural, es va traslladar a la plaça Major, on se celebrava, a més, el mercat setmanal a Sagunt. Aquest recinte rectangular amb porxades alberga la porta de l’antic Almodí, lloc on s’emmagatzemava el gra, que encara conserva l’escut de la Co- rona d’Aragó, ja que pertanyia al patrimoni reial una vegada con- quistada la ciutat per Jaume I. L’edifici de l’Ajunta- ment s’aixeca en el lloc on estava la porta principal de la muralla que protegia la ciutat. En els altres costats de la plaça estan una de les portes gòtiques de l’es- glésia de Santa Maria i el Fòrum Medieval. La peixateria i moltes de les cases senyorials, la dels Berenguer entre d’elles, estan en la seua àrea d’influència. D’aquesta plaça arrenquen dues de les artèries principals arranquen a finals del segle XIX, el carrer Major i el carrer Cavallers, que amb l’ex- pansió urbana i la desaparició de les muralles perden la seva hegemonia. El carrer del Castell continua sent una via transitada i de recorregut turístic. Sagunt és, sens dubte, una de les ciutats amb més història del nostre país. La seua disputa per romans i cartaginesos va donar lloc a la Segona Guerra Púnica allà pel segle III a. C. Fruit del seu ric passat romà, conserva un llegat patrimonial únic, del qual sobreïx el seu teatre. La ciutat conserva un dels patrimonis arqueolò- gics més impressionants de tota la Península. Són més de 2.000 anys d’història, jalonada de batalles, manifestacions artístiques i culturals que es corresponen amb les diferents cultures dels pobles que es van assentar a la ciutat i van perdurar al llarg dels segles. Arse va ser el primigeni nucli de població del qual sorgiria Saguntum, ara Sagunt. 1.1. UNA CIUTAT SOSTENIBLE

8. /01/ UNA CIUTAT SOSTENIBLE 1.2. ELS ESPAIS DE LA PLAÇA La plaça Major va ser en el passat el centre cultural i comercial de la vila de Morve- dre. Este recinte té quasi forma rectangular, amb columnes i arcs de pedra llaurada, algunes fustes de columnes de cons- truccions romanes, conviuen, en franca harmonia amb edificis, alguns d’ells rehabilitats, d’aquesta plaça. En este recinte es tro- ben interessants edificis, entre ells l’església de Santa Maria construïda sobre una antiga mesquita, l’almodí (depòsit de grans), un antic forn de coure pa, restes del mur megalític del anomenat temple de Diana, la plaça dels Berenguers amb dues de les seues cases, la hui coneguda com del Notari i l’altra derruïda i sota el seu solar es va construir altre edifici de moderna planta, la lonjeta que hui ocupa l’Ajuntament i on en el passat s’obria la porta de la Vila, el Sindicat de Regs, el fòrum medieval i segons Antonio Chabret el fòrum de l’antiga Saguntum, la Peixateria, el escorxador, etc. El Mur del Temple de Diana. Mur base d’edifici de 7x14m. És una construcció romana de gran dificultat, pels carreus de pedra de gran dimensió i precisió a les juntes, que en algun cas són esviades (no verticals), dotant de major resistència el conjunt. La tradició situa ací el Temple de Diana. David Garcia @DavoGarmu Porta de la Vil·la. Seu de l’Ajuntament de Sagunt, edifici que estigué en construcció més d’un segle pels conflictes del s. XVIII. S’ ubica sobre el lloc on una torre, de fonaments romans, vigilava la porta d’accés al mercat i Plaça Major d’època Medieval. David Garcia @DavoGarmu Sindicat de regs. Lloc on es controla l’ús i les cons- truccions per a aprofitar l’aigua del reg de la Vall del Palància i la plana litoral del Camp de Morvedre. L’antiga seu s’ubicava al Carrer Sant Francesc, on circulava una sèquia que venia de l’Assut. David Garcia @DavoGarmu

9. 10 1.3. PROPOSTES Sandra G.N. de l’Edito- rial Safrà.

10. /01/ UNA CIUTAT SOSTENIBLE 1.4. 1 3 4 2 VÍDEOS APPS 1. Vídeo del Mercat Medieval. 2. Vídeo de Embarcament TV5 Monde. 3. Geocaching , Aquesta aplicació per a IOS i Android et proposa un joc de cerca en la teua zona. 4. Mapcesible , Mapea l’accessibilitat del teu entorn per a ajudar a les persones amb mobilitat reduïda.

11. 12 1.5. MICRO REPTE Dibuixa la plaça, quin espai és el que és més important per a tu?

12. QUE ÉS UNA PLAÇA I LA SEUA IM- PORTÀN- CIA 2

13. 14 QUÈ ÉS UNA PLAÇA? Una plaça és una superfície urbana normalment situada en la intersecció de dos o més carrers. Moltes vegades és un espai de reunió o celebra- ció. Trobem aquesta paraula en molts idiomes: place en francès, plaza en espanyol, piazza en ita- lià, plaza en l’anglès dels Estats Units. També pot ser una plaça de bous o de toros. Les places s’originen en l’àgora grega i n’hereten el sentit de lloc de reunió per a la vida pública. Per això sovint el mercat itinerant es fa a la plaça; també moltes places a Catalun- ya porten el nom de plaça del Mercadal, fent referència al mercat que s’hi celebrava. Molt sovint hi ha una plaça davant d’un edifici important, com la casa de la vila, l’església o la catedral, un palau, etc. Les places són pre- sents en diferents cultures, des de l’europea a la xinesa o la precolombina. TIPUS DE PLACES Segons la forma, la plaça pot ser quadrangular, com la Plaça Roja de Moscou; irregular, com les places medievals; el·líptica, pròpia del barroc italià; circular, com Picadilly Circus, i semicircular o allarga- da. El més habitual és que tin- guen un únic nivell, però també poden ser esgraonades, com la de la Mare de Déu a València. Segons si estan envoltades d’edificis per totes bandes o hi predomina l’espai buit, les places són tancades o obertes. Es denominen places de cementiri les que van sorgir a partir dels antics fossars (cementeris o cementiris) que sempre hi havia al costat de les esglésies (i que encara es conserva en pobles molt petits). Plaça Major. En aquest recinte tenen inici els carrers Castell, Major, Abril, Autonomia i Cava- llers. Vies públiques que guarden en els seus parat- ges i edificis el sabor del Morvedre foral i medieval. En una casa, baix els porxos de la plaça Major, el sacerdot saguntí Joaquín Pallarés Igual fundava, el 28 de setembre de 1841, la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt amb la imposició de quatre mil reals. No es sap des de quan celebra Sagunt el seu mercat setmanal dels dimecres. El dret a celebrar mercat de ramaderia, una vegada a la setmana, va ser concedit a Morvedre per Jaume I, el lloc de transacció comercial era la plaça Major fins als anys cinquanta del segle XX, establint-se comerços i sobretot oficines de canvistes i prestadors. En este espai urbà es reunia el Tribunal de les Aigües a l’aire lliure, igual que a València. Tambése celebravenlessubhastesiles corregudesdebousbraus. 2.1. CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN

14. /02/ CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN 2.2.

15. 16 2.3. COM PUC CUIDAR MÉS EL MEU POBLE O CIUTAT? 1. Cuidaré els edificis, monuments i les zones verdes de la meua ciutat. 2. Em fixaré en quins desperfectes poden arreglar-se en el meu col·legi i avisaré als meus professors. 3. Respectaré i escoltaré l’opinió dels altres i donaré la meua quan treballe en equip. 4. Em fixaré en els desperfectes de la meua casa i avisaré als meus pares o tutors. 5. Participaré en organitzacions i associacions que ajuden als altres. 6. M’interessaré per les notícies que afecten la meua localitat i les donaré a conéixer a uns altres. 7. Quan vaja a algun lloc procuraré col·laborar dins de les meues possibilitats.

16. /02/ CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN 2.4. VÍDEOS APPS 1 3 4 2 1. La plaça Major explicada en llenguatge de signes. 2. Nit en Vela a la plaça Major. 3. Merge Mayor - Match Puzzle, Crea la teua ciutat. 4. Google Maps.

17. 18 2.5. MICRO REPTE Construeix un METROMINUTO del teu poble o ciutat. El primer Metrominuto va nàixer a Pontevedra l’any 2011. És un mapa, semblança al del metre, en el qual es pot veure el temps que es tarda a arribar caminant als diferents llocs de la ciutat. Es va fer per a fomentar els desplaça- ments a peu. Feu un mapa del vostre entorn i incloeu el que tar- deu a anar caminant als llocs més importants.

18. PASSE- JA PER LA TEUA PLAÇA 3 Cal venir a Sagunt, no amb una voluntat, oh, amics, arqueològica estrictament i a soles: cal venir a Sagunt i tocar fins les pedres oblidades, les pedres sense inscrip- cions, anònimes, com si tocàrem mare. Burjassot, 25 de juliol, 1957 Dia de sant Jaume Vicent Andrés Estellés

19. 20 Aquesta plaça va ser el centre comercial i cultural de la vida saguntina medieval; de forma rectangular amb porxos, és el lloc on se celebrava tradicionalment el mercat setmanal i encara conserva fustos de columna de la plaça pública romana. En ella es troba l’es- glésia de Santa Maria i la porta de l’almodí, on antigament es depositava el blat per a l’abas- timent de la població; en ella pot observar-se l’escut qua- dribarrat de la corona d’Aragó. En els seus voltants es troba el palau municipal i les restes de l’anomenat temple de Diana. De la plaça major parteixen els carrers Majors i Cavallers, principals vies urbanes fins al segle XIX. La plaça major ha con- tat amb moltes activitats al seu voltant. La visita de Felip III i Margarita d’Àustria Felip II va concertar l’enllaç matrimonial dels seus fills Felipe i Isabel Clara Eugenia amb la prin- cesa Margarita i l’Arxiduc Alberto. Les noces no van poder celebrar-se a Italia. Les noces havien de celebrar-se a València i a ella es van encaminar, d’una banda, el nou rei d’Espanya Felip III i la seua germana que van eixir de Madrid el 21 de gener de 1599, i per un altre, Alberto i la regna con- sort Margarita d’Àustria. A Morvedre van arribar la reina i la seua mare el dia 5 sent allotjades en el hui desaparegut monestir de San Francisco, el major edifici envoltat de jardins i horts de la llavors vila. Fe- lip III, desitjós de conèixer a la seua futura esposa, va voler visitar aquella nit a Margarita d’Àustria. El dia abans, el 4, havia concedit a Morvedre, per reial orde, el poder afegir al seu escut d’armes cinc estreles per paga de la vigilància i lleialtat dels habitants de Morvedre. 3.1. LA PLAÇA COM A PATRIMONI

20. /03/ PASSEJA PER LA TEUA PLAÇA 3.2. VISITA I SITUA ELS TUITS Església construïda després la conquesta de Jaume I. Construïda sobre la mesquita major, varen tardar 400 anys en acabar-la. A les seues pedres encara podem vore les marques dels picapedrers. Les campanes ens conten els successos de la ciutat. Celia @CeliaVisitasGuiadas A la Plaça Major la porta de l’Almodí ens parla del passat quan es guardava el gra de blat de la ciutat. Propietat del rei, al principi, encara té l’escut reial. Un dels llocs més importants de la ciutat, per això es troba a la plaça Major. Celia @CeliaVisitasGuiadas Casa nobiliària dels Berenguer, en la planta baixa el bestiari (els animals), dalt la planta noble (on vivien els amos), i al porxe encara podem vore les finestres on es cultivava el cuc de seda. Al patí es troba el mur del temple de Diana. Celia @CeliaVisitasGuiadas La plaça de la pescateria forma part del soc central del Sagunt Medieval. En ella es venia carn i peix i era epicentre de la vida quotidiana al costat de la plaça major. Es troba molt pròxima a l’antiga porta de la Vila on se situa l’actual ajuntament. Lluesma @ExploraSagunto Travessant la porta de València o porta de Ferrisa ens endinsem al carrer major, un dels 3 principals carrers del Sagunt medieval. En ella encara podem veure escuts nobiliaris i cases senyorials. Al pas trobarem les ermites de San Miquel, l’ermita de Sant Roc i de la Verge dels Desemparats, o l’emblemàtica façana del Palau del Delme. Lluesma @ExploraSagunto LatorredelacasadelsVivesdeCanyamasdesprésDucGaeta,ésl’únicatorredel’homenatge queesconservaenelbarrianticdeSagunt.Vatindrediversesfuncionscomaresidènciadel senyor,controld’entradaalcarrercastell,presóenels.XVIIIohabitatgesenels.XIX.Actual- menthihaprojecteenmarxaperareconvertir-la,alcostatdepartdel’habitatge,enhotel. Lluesma @ExploraSagunto

21. 22 3.3. PER A QUÈ SERVEIX EL PLA- NEJAMENT URBANÍSTIC? 1. Serveix per a usar el sòl de manera intel·ligent i perquè la ciutat o el poble cresca utilitzant només el sòl estrictament necessari. 2. Analitza i identifica els problemes i les oportunitats d’un poble o d’una ciutat. 3. Assenyala els diferents usos del sòl: per a habitatge, botigues, in- dústries, zones verdes, col·legis, hospitals, carrers i places... 4. Indica els llocs on NO es pot urbanitzar o construir. 5. Preveu quin serà el creixement de la població i les necessitats de sòl que tindrà la localitat. 6. L’ordenació assegura que els carrers siguen més nets, bonics i salubres. 7. Facilita una bona circulació i mobilitat. 8.Delimitaelvolumil’alturadelsedificisifaquelaciutatsigamésbonica. 9. Millora el medi ambient gràcies a un bon ús dels recursos.

22. /03/ PASSEJA PER LA TEUA PLAÇA 3.4. VÍDEOS APPS 1 3 4 2 1. Església de Santa Maria. 2. Fòrum Romà. 3. Museu Històric. 4. Teatre Romà.

23. 24 3.5. MICRO REPTE Plànol de la Plaça Major, col·loca els tuits anteriors .

24. GAU- DEIX LA PLAÇA 4 L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia @letnomuseu La festa és temps fora de temps. La festa és celebrar amb la teua gent i és acollir la gent que no co- neixes, és diversió, és retrobada i és carrer. La festa és música, pólvora i soroll per fugir de la rutina i la quotidianitat.

25. 26 L’Adoració dels Reis Mags en viu Des de 2015 Passió per Sagunt escenifica “L’Adoració dels Reis Mags en Viu” una posada en escena que té lloc a la plaça Major de Sagunt el dia 5 de gener, just després de la Cavalcada dels Reis que finalitza en l’Ajuntament de Sagunt. Prop de vint persones intervenen en esta representació bíblica. 9 d’octubre, Moros i Cristians Vinculem sempre el Nou d’Octubre amb els Moros i Cristians, ja que són la representació de la reconquesta per part de Jaume I del regne àrab de Balansya. És per això que la festa es desenvolupa el primer cap de setmana del mes d’octubre. Organitzada per l’Associació de Festes de Moros i Cristians, té lloc la festa de Moros i Cristians sota l’ad- vocació de la Mare de Déu del Remei. Sant Antoni L’associació Amics del Cavall és l’encarregada d’organit- zar els actes de les festes populars de Sant Antoni a mitjan gener. Destaca el trasllat del pi des del trinquet fins a la plaça Major, arrossegat per cavalls i acompanyat del grup de percussió i dolçai- na de la Diabòlica de Morvedre, per a muntar la foguera. Setmana Santa L’origen de la Setmana Santa de Sagunt es remunta al segle XV. El Divendres Sant és el dia gran destacant el Viacrucis que parteix des de l’ermita de la Sang fins al Calvari. Al llarg d’un empinat recorregut es representa la Passió de Jesús en un acte multitudinari en el qual no falten el so dels tambors, els resos i els cants coneguts com “motets”. Aqueix mateix dia, a la vesprada, té lloc la processó del Sant Enterrament, multitudinària representació en la qual els xiquets demanen un caramel (“caramelet”) als participants, mentre alguns confrares, coneguts com “plegaors”, sol·liciten un donatiu, acompanyats pel so dels tambors i les cornetes. Durant la Setmana Santa també se celebra la representació de la Passió Saguntina, una teatralització de la passió i mort de Jesús a càrrec d’un grup d’actors no professionals. 4.1. FESTES DE LA PLAÇA

26. /04/ GAUDEIX LA PLAÇA 4.2. FESTES, FESTES I FESTES Mira les fotos de Kivi Osma i digues que festes són.

27. 28 4.3. PINTA LA FOGUERA Sandra G.N. de l’Edito- rial Safrà.

28. /04/ GAUDEIX LA PLAÇA 4.4. VÍDEOS APPS 1 3 4 2 1. Setmana Santa Sagunt 2021. 2. Sant Antoni. 3. Moros i Cristians. 4. Falles.

29. 30 4.5. MICRO REPTE Crea la teua falla! Perquè a la plaça també es planta falla. Necessi- tem escut, estàndard i monument! Comença pel nom de la Falla!

30. CONEIX AL PER- SONAT- GE 5 Tuit Antoni Gómez @AntoniGmez Historiador, poeta, membre del Grup Torre, l’avantguarda cultural dels anys cinquanta, un home educat, simpàtic, molt amic dels seus amics, amb un gran sentit de l’humor. Un gran saguntí. Ell va documentar el desaparegut circ de Sagunt i va ser pioner en la difusió de la història local, cronista oficial de Sagunt i València, arxiver de l’ajuntament de València.

31. 32 5.1. BRU I VIDAL Situats sota els porxos, on se citaven amb la que després va ser la seva dona, podem llegir el poema “Porxes”, de Jaume Bru i Vidal, inspirat en totes les vivències que hi va tenir. Porxes Porxes de la Plaça Major on aprenguérem a esperar tu i jo. Porxes d’irregular anatomia on cada pedra sap d’un camí i d’una vida solcada per mil veus i mil edats que aventen llunyanies i passat (o els arcs que encara queden per miracle del temps, en mig punt o apuntats somnien xarradisses al capvespre). Recordes la fonteta que aspirava a ser font de jardí, i no arribava ni a ser font, ni farola, ni peiró, ni rastre d’antic pou? Porxes de la plaça, cavallers d’altres segles, anunci famolenc de pervivències on ressonen encara cançonetes al recer de les hores i les pedres.

32. /05/ CONEIX AL PERSONATGE 5.2. BIOGRAFIA Passió per la història, la poesia i el valencià. Tot això, unit a una tenacitat sense lí- mits, va portar a Santiago Bru i Vidal a convertir-se, de manera discreta, en tot un referent de treball constant i rigorós per a llançar llum sobre el passat, dignificar el valencià i bastir ponts entre sectors que sem- blaven irreconciliables. Premi de les Lletres Valencianes l’any 2000 i fill predilecte de Sagunt des de 1988, Bru i Vidal és sens dubte l’intel·lectual saguntí de més pes de la postguerra, amb una implicació cultural que va transcendir el local i a la seua condició de cronista oficial tant de València com de Sagunt. Conscient d’això, l’ajuntament de la seua ciutat natal dedicarà tot un any a reivindicar i divul- gar la seua figura amb motiu del centenari del seu naixement. Va ser un 29 de juliol com hui, de 1921, quan va nàixer el que amb el temps seria un destacat humanista en sentit ampli, autor de nom- brosos llibres sobre la història de València i Sagunt, milers d’articles i una obra poètica que signava com Jaume Bru i Vidal; una producció on el valencià va tindre un paper molt present. Actiu des de ben jove, va estudiar Magisteri i va arribar a ser doctor en Filo- sofia i Lletres en 1957 mentre participava en la dinamització social i cultural a través de vies molt diferents: Poeta i membre del Grup Torre, puntal del valencianisme cultural, també va ser cronista oficial de Sagunt des de 1952 i integrant de la ‘Penya Esvaradora’, un grup que emetia un programa setmanal de ràdio en valencià a Sagunt de to desenfadat i humorístic. A més d’exercir de professor en diferents centres, va ser tècnic en el servei d’in- vestigació prehistòrica de la di- putació mentre treia temps per a dirigir el butlletí municipal ‘Sagunt’ i continuar escrivint llibres d’història i infinitat d’articles en revistes i periòdics, molts d’ells en valencià. A això va sumar el seu treball com a Inspector Cap d’Arxius, Biblio- teques, Museus i Monuments de València en 1975, poc després de ser nomenat cronista oficial del ‘cap i casal’ i quan ja era membre des de feia temps de Lo Rat Penat i de dues prestigioses institucions: La Reial Acadèmia de la Història de Madrid des de 1966 i la Reial Acadèmia de Be- lles arts de Sant Carles a partir de 1970. Aqueixa vinculació amb les lletres mai la va elimi- nar en l’àmbit laboral, perquè va arribar a ser cap del Servei Municipal del Patrimoni His- tòric i Cultural de València fins que es va jubilar en 1986, sempre sense deixar de cultivar les seues altres facetes perquè va assumir diversos càrrecs entre els Cronistes Oficials del Regne de València, va ser integrant de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i fins i tot president del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre.

33. 34 5.3. LLIBRES Llibres recomanats per conèixer la historia de Sagunt, la plaça, etc per Albert Vidal. Glorieta i altres poemes per a infants JAUME BRU I VIDAL, ARANTXA BLASCO Glorieta i altres poemes per a infants és un llibre de caire lúdic i obert, on la poesia pren com a punt de partida els jocs i les cançons populars, a més de facilitar als alumnes aprenentatges lingüístics significatius. Al remat, unes pàgines amb un munt de possibilitats que ens permetran, tant als adults com als xiquets i a les xiquetes, veure’ns reflectits en la condició de poetes del dia a dia. Atrapats en la història En arribar a Sagunt, la colla, convidada per Vicent Miret, al·lucina amb les històries d’un cicerone misteriós, de poders especials. Un text de Manolo Civera. Tonet i l’avi Pasqual visiten Sagunt Partint d’una visita al casc antic i al castell de Sagunt l’escriptor Manel Alonso i la dibuixant Empar Piera han creat una nova aventura de Tonet i la seua família. En aquesta ocasió l’entremaliat i fantasiós Tonet, acompanyat del seu avi Pasqual, tindrà l’oportunitat de conèixer la ciutat del Palància i les restes del seu passat. Els lectors més joves de la casa descobriran, a través de la mirada de Tonet, uns racons i un paisatge de gran bellesa i valor històric. Però l’escenari invita al nostre protagonista a la fantasia i prompte s’imaginarà que és un gran cavaller capaç de vèncer els dracs més malèfics; però, per altra banda també, l’obligarà a fer-se algunes preguntes que només el seu avi sabrà respondre-li. Tonet i l’avi Pasqual visiten Sagunt és un llibre destinat a xiquets i xiquetes que comencen a llegir, està escrit en versos de quatre estrofes i de deu síl·labes cada un dels quals va acompanyat per una il·lustració a color. Els autors pretenen descobrir d’una manera senzilla, directa i imaginativa als infants valencians la capi- tal del Camp de Morvedre i el gran tresor arquitectònic que conté. El llibre a més a més està acompanyat per un retallable d’una de les diver- ses torres saguntines.

34. /05/ CONEIX AL PERSONATGE 5.4. VÍDEOS APPS Ruta Literària Bru i Vidal.

35. 36 5.5. MICRO REPTE Anem a fer poesia o millor dit, haikus. Roser Furió ens ajuda amb diferents Haikus sobre les places majors dels pobles de la comarca del Camp de Morvedre. SAGUNT Pòrtics encesos, llambordes mil·lenàries. Morat de teles. Remor de segles, veïnat que trepitja les seues pedres. Molla de segles, cases, pòrtics ensenya. Tresor de pedres. Sota les pedres del castell mil·lenari respira vida. Presència viva sota tocs de campanes. Sense cap arbre. Quantes batalles ha respirat la plaça des dels seus pòrtics? CANET No es placeta, no té arbres ni fonteta, té dol i festa. ALBALAT DELS TARONGERS La font al centre, olor de pa i muntanya. Bressol d’un poble. ESTIVELLA Camí d’Inares, ni escorxador ni bassa. La plaça vella.

36. UNA HISTÒRIA DIFE- RENT 6 I si coloquem una història de Disney en Sagunt i en la plaça?

37. 38 6.1. UNA VERSIÓ DEL GEPE- RUT DE ( NOTRE DAMME ) En un dels llocs més bells de la ciutat de Morvedre, es trobava una gran construcció, gairebé tan bella, com la ciutat que li donava cabuda: Santa Ma- ria. Santa Maria es tractava d’una immensa església arxiprestal que, segons es deia, guardava molts misteris i, entre ells, una història en la qual el lleig i el bell, així com el dolent i el bo, s’entremesclaven entre la llegenda i la realitat. Dins d’aquella església s’amagava un ser molt estrany, el cos del qual pel que sembla, s’assemblava més al mons- truós que a l’humà. La maldat dels homes havia condemnat a aquell ser anomenat Quasimo- do, a viure en la foscor allunyat de la resta, malgrat posseir una ànima tan neta com mai s’havia vist en cap altre lloc. Quasimodo habitava en el campanar de l’església, però no ho feia sol, li acompan- yava un home molt cruel, el jut- ge Frollo, que havia vist néixer a Quasimodo erigint-se en el seu amo des de llavors. Un dia, Quasimodo, fart del seu tancament i mort de curiositat pel que pogués haver-hi en l’exterior, va decidir abandonar la torre del campanar i anar-se a explorar aprofitant un dels dies de festa més importants de la ciutat, el Mercat per commemorar l’en- trada de Jaume I a la vella Mor- vedre on tots anaven disfres- sats de joglars. En aquella festa Quasimodo va poder veure i conèixer a la jove Esmeralda, i li va semblar la persona més bella del món. Quasimodo també co- neixeria aquell dia al capità dels soldats, Febus, i a poc a poc, tots dos es convertirien en els seus millors amics. Que feliç se sentia Quasimodo en veure que a la fi era acceptat, malgrat la seva aparença, com un més. Febus i Esmeralda, la gitana, van poder contemplar en Quasimodo la noblesa i bondat de la seva àni- ma i no van dubtar a lliurar-li la seva amistat. Fins i tot la resta de la gent que poblava la ciutat es va adonar de la riquesa de Quasimodo, i van decidir pre- miar-li en la festa com a Rei dels bufons, al lleig més simpàtic i amable de tot el lloc. No obstant això, Frollo, que contemplava des de molt a prop la fugida del SANTA MARIA DE VICTOR HUGO

38. /06/ UNA HISTÒRIA DIFERENT campanar i traïció de Quasimo- do, no podia creure-ho i, a poc a poc era consumit per la ràbia i el rancor. La maldat i l’egoisme de Frollo, no li permetien com- prendre que Quasimodo cami- nés lliure pel món, i molt menys que pogués ser feliç. De manera que va decidir ordir un pla per a allunyar a Quasimodo dels seus nous amics. I d’aquesta manera, va ser com Esmeralda i Febus van ser capturats i empreso- nats, i Quasimodo conduït de nou a la torrassa de la catedral advertit de les conseqüències que tenia burlar i no obeir les normes d’un amo. Encadenat en el campanar de l’església, el pobre Quasimodo no aconseguia com- prendre el perquè de tanta dissort i maldat en un home. El cos de Frollo no posseïa cap deformitat com sí que la posseïa el seu, i no obstant això, el seu cor i la seva ànima es trobaven completament retorçats sota una aparença aparentment perfecta. Aquell cor podrit per l’enveja i l’odi, i no ell, sí que representava la veritable lletjor dels éssers humans… Quina ràbia i impo- tència sentia Quasimodo davant tanta injustícia! I després de molt pensar, va decidir que havia de posar-li fi a aquella situació posant-se en marxa. Enfortit pel record dels seus amics, i sobretot, pel record de la jove Esmeralda, els seus braços van aconseguir final- ment trencar i fer miques les cadenes que li amarraven a la torre del campanar, i encara que era conscient que Frollo mai li perdonaria aquell desa- fiament, el seu sentit de la justí- cia i de l’amistat li convertien en algú molt més fort i poderós que la por mateixa. Així, després d’alliberar-se de les cadenes, va aconseguir trobar als seus amics i alliberar-los també. L’alliberament de Febus i de la jove Esmeralda va convertir a Quasimodo en un autèntic heroi local: un heroi lleig, tal vegada, però posseïdor de l’ànima més bella i poderosa de tota la ciutat.

39. 40 6.2. LA PLAÇA MOTOR ECONÒMIC 1. En els comerços del nostre barri el tracte és més pròxim i és més fàcil que et puguen aconsellar sobre la compra que faràs. 2. El tracte és pròxim i personalitzat. 3. La seua presència activa i alegra els nostres carrers i les nostres llars. 4. En els comerços del teu entorn podràs trobar productes locals típics. 5. Enforteix els llaços de la teua comunitat. 6. El comerç de barri humanitza la ciutat o poble. 7. Els productes no estan estandarditzats, són diferents i de gran qualitat. 8.Estalviestempsdedesplaçamentilacontaminaciódelteuvehicle. 9. Promous la producció local. 10. Genera ocupació i riquesa local. S’ha fet un gran mercat però que més important que el comerç local. Són moltes les raons i avantatges per la qual convé comprar en els comerços pròxims a tu, algunes d’elles són:

40. /06/ UNA HISTÒRIA DIFERENT 6.3. VÍDEOS APPS 1 3 4 2 1. “El Jorobado de Notre Damme”. 2. Ahí fuera 3. Campanar Santa Maria. 4. Concert Lira Saguntina.

41. 42 6.4. MICRO REPTE Fes una guia per a recórrer pas a pas tots els espais que hi han en el conte.

42. SI HO PLA- NEGEM HO PO- DEM FER I CANVIAR 7 De la plaça Major a la Glorieta

43. 44 7.1. LA PLAÇA MODERNA La plaça Cronista Chabret més coneguda col·lo- quialment com La Glorieta és l’actual punt neuràlgic a Sagunt. Està situada en el centre de la ciutat molt pròxima a l’Ajun- tament. En el seu perímetre podem trobar: Cafès, bars, comerços, entitats de Crè- dit, les societats recreatives: Societat Musical Lira Saguntina fundada en 1908, Associació de Caçadors fundada en 1920 i la Societat Vitivinícola fundada en 1875; La Biblioteca Pública Municipal, El Mercat Munici- pal, l’antic edifici de Correus, la Sala d’Exposicions de Bancaixa, Institut Nacional de la Segu- retat Social i el Col·legi Públic Cronista Chabret. L’origen de la Glorieta està vinculada a la desamor- tització del Convent de Sant Francesc. L’any 1294, els jurats de Murviedro van sol·licitar la fundació d’un convent religiós a Fra Domingo de Caba, pro- vincial dels frares menors de Sant Francesc, perquè es feren càrrec de pelegrins, captaires, rodamons i orfes que passeja- ven pels camins rals i suposava un problema per al municipi. La superioritat franciscana va accedir a la sol·licitud. El 8 d’abril de 1295, cinc religiosos fundadors van prendre posses- sió en un hospital extramurs de la població, pròxim al nord de la porta de la vila. El convent es va anar construint a poc a poc amb donatius i almoines dels fidels de grans proporcions. La forma més encerta- da i saludable de desplaça- ment és caminar. Sempre que pugues, recorre el teu poble o ciutat caminant. En cada trajecte des- cobriràs una cosa nova, coneixeràs una mica més el teu entorn i viuràs noves experiències. Si ens desplacem a peu, amb bicicleta, en transport públic o mitjançant vehicles elèctrics (pati- nets, bicicletes, cotxes) contaminarem menys; no obstant això, hem de ser responsables perquè els nostres desplaçaments resulten segurs. Pensa-ho, quan et mous no estàs sol. Al costat de tu pas- segen i es mouen altres persones. Algunes més majors i altres menors et necessiten. Respecta a les persones, respecta les normes de circulació.

44. /07/ SI HO PLANEGEM HO PODEM FER I CANVIAR 7.2. SAPS QUANT CONTA- MINA CADA MITJÀ DE TRANSPORT? L’ús del cotxe suposa que les ciutats s’òmpliguen d’embossos, de contaminació, de brutícia i de problemes d’aparcament. L’automòbil hauria de ser l’última opció per a moure’s per la ciutat quan no hi haja una altra manera més sostenible. Fixa’t en els grams de CO₂ que emet cada mitjà de transport per passatger i quilòmetre: 0 grams de CO2 72 grams de CO2 0 grams de CO2 104 grams de CO2 158 grams de CO2 0 grams de CO2 14 grams de CO2 285 grams de CO2 Avions Cotxes Camions Autobusos Ciclistes Motos Metre Vianants

45. 46 7.3. REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 1. Pensaré bé, abans de cada desplaçament, com puc arribar al meu destí. 2. Valoraré les emissions de CO2 ₂ dels meus desplaçaments i intentaré que siguen baixes. 3. Procuraré caminar una estona cada dia. 4. Si tinc possibilitat, aniré caminant de casa al col·legi i viceversa. 5. Si he de desplaçar-me a llocs allunyats usaré el transport públic. 6. Caminaré o aniré amb bicicleta per a descobrir i gaudir noves zones del meu entorn. 7. Eixiré a patinar, caminar amb bici o a fer running amb freqüència. 8. Compraré en els establiments més pròxims a la meua casa per a evitar desplaçaments més llargs. Llig i marca amb una «x» què faràs per a desplaçar-te de manera més eficient, saludable i segura cada dia.

46. /07/ SI HO PLANEGEM HO PODEM FER I CANVIAR 7.4. VÍDEOS APPS 1 3 2 1. Xiquets per una mobilitat sostenible. Aquest vídeo t’ajudarà a entendre què és un model urbà on es cuida la mobilitat sostenible. 2. La importància de la bicicleta. El planeta necessita el teu compromís. 3. Quants cotxes hi ha en el Món. Aquestes dades et donaran molt a pensar.

47. 48 7.5. MICRO REPTE Feu un «tauler d’anuncis solidari» en el qual oferiu la vos- tra ajuda a companys. Escriu, en un pósit el tema en el qual pots ajudar. Bastarà que un altre company que necessite la teua ajuda acudisca a tu amb el teu anunci.

La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 2/3.

You are reading a preview.

Check these out next

La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 2/3.

More Related Content

Similar to La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 2/3. (20)

More from FallaLaVila (10)

Recently uploaded (20)

La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 2/3.