Revista de divulgació cultural gratuïtanº24 abril 2013MASSADA				SABADELLMASSADA				SABADELLAmb motiu del nostre segon ani...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 2EDITORIALSUMARIEls 65 anys d’Israel pàg. 4pàg. 6Catalunya i...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 3EN PORTADA2on. aniversari algunes portades de la revista Ma...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 4EN PORTADAEls 65 anys d’IsraelEn molts països, un 65è anive...
MASSADA SABADELL pàg. 5MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLi tot optimista. No entenen com és possibleque aquesta naci...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATCatalunya i Israel , més enllà de SefaradMarc MonellsACTUALITATHa passat...
Malgrat tot, hom pot entendre la simpatia dels sefardites envers la vella Sefarad, però això no ha de serun obstacle en le...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 8El passat diumenge 21 d’abril, les comu...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 9ACTUALITATL’art surrealista de Salvador Dalí a HaifaMilers ...
MASSADA SABADELL pàg. 10MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATSubscripció a la revista. !MASSADA			SABADELLMAS...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 11Abril a Tel-AvivM’adono que parlar del...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 12Per sopar, entre preguntes rituals dels nens i a...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 13d’extermini. Els jueus assetjats en el ghetto de...
i admiració. Després va anar a aquella guerra, va resultar ferit degravetat i va morir en l’helicòpter, camí de l’hospital...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 15ACTUALITATAls seus senyories no els molesta el fumDesprés ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 16centenars de gallegues i gallecs, republicans i galleguist...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 17L’ordre jesuïta va sorgir fa dos segles inspiradapel basc ...
MASSADA SABADELL pàg. 18MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLLa introducció de l’estoïcisme per part dePau de Tars i el...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 19de l’Imperi Romà que, a l’estar en plenacrisi no podia ate...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 20Nota de l’autor: Malgrat no existeixconstància històrica, ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 21CULTURAFins ara, s’ha acceptat comunament que laprimera re...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 22CULTURANOTAHanoch Levin, amb la seva obra Yaacobi &Leident...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 23CULTURANo he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes d...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 24No he vist papallones per aquíLa darrera, precisament, la ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLSOCIETATMASSADA SABADELL pàg. 25Em dic Mariona, tinc 18 anys, sóc deSentmenat però...
Durant tota la nit i, sense dormir, varemrealitzar un projecte d’empresa que s’haviade presentar de bon matí i va ser real...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 27Mai havia sentit una cosa igual, en el momentque vaig dipo...
MASSADA SABADELL pàg. 28MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLEL PERSONATGEWilhelm i Margarete DaeneWilhelm Daene era tr...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg.29Identificació per a LolaAlexander feta perWilliam Daene emè...
MASSADA SABADELL pàg. 30MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELL“Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional). ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 31Subscripció a la revista.AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONSTens ...
Revista de divulgació cultural gratuïtanº24 abril 2013MASSADA				SABADELLMASSADA				SABADELLEDITA: ACSI. Associació Cultur...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Massada 24

876 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
876
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
239
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Massada 24

  1. 1. Revista de divulgació cultural gratuïtanº24 abril 2013MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLAmb motiu del nostre segon aniversari volemrecordar les últimes portades de la revista.(pàg.3)Orgullosos del nostre treball i satisfets per laacollida, resultats i comentaris.Esperem, volem i desitgem fer molts més, sempreamb el vostre suport i col·laboració.Con motivo do noso segundo aniversarioqueremos recordar as últimas portadas darevista.(pag.3)Orgullosos do noso traballo e satisfeitospola acollida, resultados e comentarios.Esperamos, queremos e desexamos facermoitos máis, sempre co voso apoio ecolaboración.Con motivo de nuestro segundoaniversario queremos recordar lasúltimas portadas de la revista.(pag.3)Orgullosos de nuestro trabajo ysatisfechos por la acogida, resultados ycomentarios.Esperamos, queremos y deseamoshacer muchos más, siempre con suapoyo y colaboración.
  2. 2. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 2EDITORIALSUMARIEls 65 anys d’Israel pàg. 4pàg. 6Catalunya i Isarel, més enllà de Sefaradpàg. 9L’art surrealista de Salvador Dalí a HaifaAls seus senyories no els molesta el fum pàg.152on aniversari Massada_Sabadell . Portades pàg. 3pàg.17Francesc, el nou papa de l’església de PereEl nom d’Israel pàg.21Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, a Barcelona pàg.22pàg.23No he vist papallones per aquí: dibuixos i poemesdels nens de TerezínAbril a Tel-Aviv pàg.11Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva.Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for Peace pàg.25Com passa el temps! Sembla que era ahir quan un grup reduït de persones que enstrobavem de viatge a Israel, dinant en un petit bar de Jerusalem molt a prop del Kotel,vàrem decidir que calia fer alguna cosa en favor de la percepció a casa nostra d’unatradició i d’un país al que admiraven. I d’aquí nasqué Massada-Sabadell, la revista digitalque, amb l’exemplar que teniu al davant, assoleix els dos anys de vida.En aquests 24 números hem parlat una mica de tot i hem intentat, amb la inestimablecol•laboració d’amigues i amics que de forma totalment desinteressada han aportat laseva opinió i el seu criteri, oferir una visió de la realitat d’Israel i del món jueu, molt mésjust que no pas el que ens ofereixen els mitjans de comunicació tradicionals.I casualment aquest aniversari de Massada-Sabadell ha coincidit amb un altre molt mésimportant i que a tots els que fem possible la revista ens omple de goig: el 65è aniversaride l’Estat d’Israel.Un país; Israel, que des del seu mateix naixement, ha viscut una situació convulsad’assatjament tant a nivell ideològic (mitjans de comunicació, determinats postulatspolítics,...) com també físic (atemptats, agressions d’altres països...) i que malgrat totha subsistit i s’ha convertit en un ferm país democràtic, model d’evolució, tecnologia iconvivència i garant, moltes vegades, de la nostra pròpia supervivència.Que no s’enganyin els seus enemics: Israel ha estat, és i serà una nació, un gran país ianirà superant tots aquells obstacles que se’ls hi vagin posant i que, seguramente, per a lamajoria de països serien insuperables.I en aquesta lluita per la seva sobirania i pel seu dret a existir Israel trobarà a Sabadelluna petita, una molt modesta col·laboració en forma de revista digital que seguiràpublicant-se, mes rere mes, per mostrar als seus lectors la riquesa de la tradició jueva i lesinnumerables aportacions de l’Estat d’Israel a l’status quo internacional, a la cultura sensefronteres, als avenços tecnològics i a l’exercici polític democràtic on n’hi hagi.Per Molts Anys! ‫לזמ‬ ‫בוט‬ ‫לארשי‬El personatge: Wilhelm i Margarete Daene pàg.28Llibres: “Asesinato en el corazón de Jerusalén(Un caso pasional). ”pàg.30MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLCelebració a casa nostra del 65è aniversari del’Estat d’Israelpàg. 8
  3. 3. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 3EN PORTADA2on. aniversari algunes portades de la revista MassadaSabadellJuny 2012Juliol 2012Setembre2012Novembre 2012Desembre 2012Gener 2013Febrer 2013Octubre 2012
  4. 4. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 4EN PORTADAEls 65 anys d’IsraelEn molts països, un 65è aniversari potser nodesperti grans entusiasmes. Però si el país ésIsrael, que celebra el seu aniversari aquestmes, la cosa és molt diferent.Israel és l’únic Estat membre de l’ONU el dreta existir del qual es posa en dubte de manerahabitual, l’eliminació del mapa és l’objectiu,com a mínim, un altre membre de l’ONU(Iran) i els centres de població són objectiusa l’abast de Hamàs, que domina Gaza, iHezbollah, que domina Líban.Cap dels països que violen sense fi els dretshumans -Iran, Corea del Nord, Bielorússia,Zimbabwe, Sudan i altres- és objecte d’unqüestionament tan implacable, obsessiu idisposat a declarar-lo culpable mentre no esdemostri el contrari com el que rep Israel, unpaís democràtic, per part dels organismes del’ONU.Cap altre país és blanc de campanyes tanconstants, ben finançades i organitzades perdesacreditar, deslegitimar i demonitzar com esfa amb Israel, ni es posa tant en dubte el seudret a defensar-se. Cap altre país està subjectea un examen tan microscòpic en els mitjansde comunicació, sovint, fora de context i sensecap equilibri.Israel m’inspira una profunda admiració, perla seva perseverança, la capacitat de resistir,el seu valor i la seva creativitat. El que haaconseguit és impressionant: el renaixementd’un Estat amb una sòlida base democràtica,l’acollida a milions de refugiats i immigrantsprocedents de tots els racons del món, il’obstinació a superar continus obstacles quesemblen invencibles.Altres països potser haurien sucumbit desprésde 65 anys d’hostilitat ininterrompuda,enemics que recorren a tota mena d’argúciesper desmoralitzar i aïllar-lo. Israel, per contra,sempre desconcerta els seus enemics. Elseu compromís d’aconseguir un acord dedos estats amb els palestins continua sentinamovible, com demostren les enquestes, toti que molts es pregunten si els palestins, quehan tingut successives oportunitats d’obtenirla sobirania, comparteixen veritablementl’objectiu israelià que hi hagi dos estats, un dejueu i un altre palestí, que convisquin en pau.Cap altre és blanc de campanyes tan constantsi ben finançades per desprestigiar-lo.A més, en diverses enquestes que es duena terme a tot el món, Israel figura com undels països “més feliços”; Tel Aviv és unade les ciutats preferides dels joves, i elpaís ocupa llocs molt alts en els índexs dedesenvolupament humà.Els adversaris d’Israel no entenen com éspossible que aquests “fills de micos i porcs”,com diuen sense objeccions als jueus elspredicadors musulmans radicals (i l’actualpresident d’Egipte, fa només tres anys),segueixin sent un poble orgullós, fort i finsDavid Harris“Aquesta terra que estavadesolada s’ha convertit en elJardí de l’Edèn “El profeta Ezequiel fa 2.700 anys
  5. 5. MASSADA SABADELL pàg. 5MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLi tot optimista. No entenen com és possibleque aquesta nació de només vuit milionsd’habitants, que en tenia 650.000 enl’instant del seu naixement, el 1948, hagiaconseguit fer front una vegada i una altraa les agressions d’uns països àrabs moltmés poblats, ni com pot ser que Israel, senserecursos naturals pròpiament dits fins la recenttroballa de jaciments de gas, s’hagi convertiten una economia del primer món, ambdiversos guardonats amb el Premi Nobel, itingui tant prestigi mundial entre innovadors iemprenedors.La resposta és senzilla: el factor fonamental ésel vincle tradicional entre una terra, una religiói un poble.Ja ho va dir el profeta Ezequiel fa 2.700 anys:”I això diu el Senyor Yahvè: Vegeu que trauréals israelites de les nacions a les que s’haginanat i els aplegaré de pertot arreu i els farétornar a la seva terra, i faré d’ells una solanació a la terra, sobre les muntanyes d’Israel... I treballaran la terra desolada ... I diran:Aquesta terra que estava desolada s’haconvertit en el Jardí de l’Edèn “.I també ho va expressar, molt més tard, elprofètic Winston Churchill:”La formació d’un Estat jueu a Palestina és unesdeveniment en la història mundial que no caljutjar des de la perspectiva d’una generacióni d’un segle, sinó des de la perspectiva de1.000, 2.000 o fins i tot 3.000 anys”.És indubtable que, com en totes les societatsdemocràtiques, a Israel queda molt per fer. Elsreptes són nombrosos: què fer amb dotzenesde partits polítics que es disputen 120 esconsparlamentaris, com bregar ambels grups religiosos extremistes,com reduir les desigualtats entrerics i pobres, com trobar l’equilibrientre ser un Estat jueu i ser unademocràcia, com resoldre la llargarecerca de la pau amb els païsosveïns sense deixar de defensar-seen un Pròxim Orient cada vegadamés turbulent.No obstant això, Israel és, persobre de tot, una “aventura”David Harris és director executiu delComitè Jueu Americà (AJC).EL PAÍS – Opinión –19 d’abril de 2013sorprenent. Emsento privilegiatde poder veurecom es fan realitatles pregàries degeneracions que,des de fa gairebédos mil·lennis,resaven pel retorna Sió des del seuexili.I imaginem elpaper que pot tenir un dia Israel a la regió, sis’aconsegueix la pau entre tots els països veïns,amb la seva aportació als esforços per millorarla seguretat alimentària, la seguretat de lesaigües, la seguretat energètica, la seguretatambiental , la seguretat sanitària i la seguretatdel coneixement, totes elles qüestions queseran fonamentals en el segle XXI. Aquest ésun Israel que no ocupa un lloc destacat en elsmitjans, però és el país que batega diàriament,ple d’amor per la vida, la llibertat i la terra.Feliç 65è aniversari, Israel!EN PORTADA
  6. 6. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATCatalunya i Israel , més enllà de SefaradMarc MonellsACTUALITATHa passat molt de temps des que el profeta Abdies va esmentar Sefarad a laBíblia. “I els deportats de Jerusalem que viuen a Sefarad ocuparan les ciutats delNègueb” (Abd.1:20). Moltes civilitzacions s’han aixecat i han caigut des d’aleshores.El referent de les comunitats jueves a la Península Ibèrica ha estat lahistòrica Sefarad. Però massa sovint s’ha vist, al meu parer, d’una maneraincomprensiblement nostàlgica la grandesa de l’antiga Espanya que va acollir jueus“sefardites”. La mateixa Espanya que també els va perseguir i expulsar, com ho feuamb els musulmans o amb els protestants.Aquesta mateixa Espanya, sorgida de l’essència castellana, la Castella de laInquisició i dels reis catòlics, és l’Espanya que tampoc no ha sabut com encaixarCatalunya. Tot el que fos diferent a la mentalitat i la llengua castellana ha estat vistcom a forani en la vella Sefarad.L’Espanya que no tingué cap pressa en reconèixer l’estat modern d’Israel, comara tampoc vol reconèixer Kosovo, tot i que ho hagi fet Sèrbia, no fos cas ques’escampés l’exemple de les declaracions unilaterals d’independència.El nostre poeta nacional, Salvador Espriu, ja va maldar per creure que encara hihavia possibles ponts d’entesa amb la vella Espanya-Sefarad. Però la realitat éstossuda i cada cop ens distanciem més. I ho sabem a ambdues ribes de l’Ebre, elprojecte comú de Castella i Catalunya no té futur. Adéu Espanya, adéu Sefarad.No diré que Catalunya sigui una nació totalment innocent en les maldats que molts pobles ha fet contra Israel. Però tampoc hem destacaten això. Més aviat ens sentim cofois dels nostres calls jueus i valorem la incorporació de les minories jueves a les nostres ciutats, de Girona aBarcelona o de Besalú a Tortosa.Tinc la impressió que el poble jueu, exiliat per partida doble, ha viscut amb un imaginari idealitzat de l’antiga Sefarad. Doblement exilat perquèva marxar de la Terra Promesa, però també perquè va ser foragitat de la Castella-Sefarad. Així, la comunitat “sefardita” escampada arreu hatingut una doble enyorança, de la seva pròpia terra, la que regalima llet i mel, però també un enyor contradictori del qui t’ha expulsat o obligat aconvertir-te.SefaradMASSADA SABADELL pàg. 6
  7. 7. Malgrat tot, hom pot entendre la simpatia dels sefardites envers la vella Sefarad, però això no ha de serun obstacle en les relacions d’Israel amb Catalunya. I el fet mateix de l’enyorança sefardita sembla quehagi estat un impediment en el reconeixement de la causa catalana entre els jueus.Però en els darrers temps em sembla copsar un canvi en la perspectiva de com es veuen els catalansper part dels jueus. Tant dels ciutadans jueus de Catalunya com dels ciutadans d’Israel. En el fons somdues realitats nacionals molt semblants. Dos petits països a les ribes oposades del Mediterrani, envoltatsveïns poderosos i que han hagutd’esforçar-se de valent persobreviure a les dificultats. Duesnacions resilents. Una “Start-upNation” i una nació que vol sernou estat.Està canviant la manera comens veiem respectivamentel poble català i l’israelià. Hi ha un canvi en les relacions Catalunya -Israel. Els jueus catalans estan començant a superar el mite de la Sefaradconciliadora i enyorada.No és casualitat que més d’un miler de jueus vagin cada diumenge alcamp de Barça. O que el turisme israelià per Catalunya hagi augmentat força els darres anys. S’està produint un canvi de mentalitat en lacomunitat jueva resident a Catalunya. Ara veuen la independència de Catalunya com un fet possible i fins com un desitjable.Fa uns dies, en motiu de la celebració del 65è aniversari de la independència d’Israel, el Yom Haatzmaut, el Conseller de Justícia de laGeneralitat, Germà Gordó, afirmava que “ni el poble d’Israel té l’origen el 1948, ni Catalunya en la Constitució de 1978”.El poble català s’ha aixecat per començar a caminar sol. I crec que Israel ho està veient i aviat ens donarà la benvinguda a l’escenari de lesnacions.Visca Israel, Xalom CatalunyaMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 7Israel: Start-up nationTurisme israelià al call de BarcelonaMarc Monells
  8. 8. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 8El passat diumenge 21 d’abril, les comunitatsi organitzacions jueves de Barcelona , CIB,ATID i BetShalom, sota la organització deKeren Hayesod, van convocar una jornadafestiva al Col·legi Hatikva de Valldoreix perconmemorar el 65è aniversari de l’Estatd’Israel.Din s del programa, vam poder gaudir dexerrades i films sobre Israel, ballada de RikudeiAm, activitats esportives, la presentació del’exposició de caricatures de l’il·lustradorisraelià Hanoch Piven ..., activitats en les qualsvaren participar unes 400 persones. Els mésmenuts van gaudir d’activitats i manualitatsadreçades a la seva edat .El Conseller de Justícia Germà Gordó , aixícom autoritats municipals de Sant Cugat delVallès no van deixar perdre l’ocasió de felicitarla comunitat jueva per aquesta efemèride.El conseller de Justícia, Germà Gordó, argumenta que “Catalunya és un pobleamb ànima i amb territori, perfectament identificable entre els pobles del món”Celebració a casa nostra del 65è aniversari de l’Estat d’Israel
  9. 9. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 9ACTUALITATL’art surrealista de Salvador Dalí a HaifaMilers de visitants es van congregar durant els dies dePésaj per conèixer un inèdit Salvador Dalí d’inspiraciójueva exposat al Centre de Congressos de la ciutat deHaifa, al nord d’Israel.Comissariada per l’ex col·laborador de l’artistaempordanès, Enrique Sabater, la mostra dedicadaa Dalí inclou 500 obres entre litografies, dibuixos,escultures, gravats i joies.L’atenció del públic local es vaconcentrar en particular en unasèrie de litografies de temes jueusrealitzades després de la Guerradels Sis Dies (1967) i a mitjans delsanys ‘70.Encara reconeixent la seva grancontribució a l’art figuratiu del segleXX, a Israel molts encara miren ambcert malestar la figura de Dalí perl’interès que va manifestar en elsanys ‘30 cap als règims feixistes- cosa que no li van perdonar elsseus amics surrealistes – i el seumanifest suport al règim del dictadorFrancisco Franco.Per tant, resulta comprensible lasorpresa dels israelians en trovar-sedavant obres en què Dalí recorreamb sensibilitat i participació lesvicissituds del poble jueu.Allà es veu per exemple una donajueva presentada amb colors foscosmentre lamenta la mort dels seusfills a mans dels babilonis en el 586abans de Crist, un moment clau enla història jueva perquè marca elSilvia Goláncomençament de la diàspora.Una altra litografia mostra a un rabí queexamina un text jueu: estranyament, però, elfull no està dirigit cap a ell sinó cap a qui mirala composició de Dalí.El text parla del patriarca Yaakov i del seuACTUALITATSalvador Dalí amb una de lesseves típiques expressionsTítol: Aliyah. Litografia sobre paper. 1968
  10. 10. MASSADA SABADELL pàg. 10MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATSubscripció a la revista. !MASSADA SABADELLMASSADA SABADELL massadasabadell@gmail .comsomni d’una escala que s’enfila cap al cel: un motiu que Dalí considerava significatiu, enpart també perquè li recordava l’ADN humà.Després, el virtuosisme de Dalí es va expressar en diversos episodis de la història jueva:des de la Shoà fins a la immigració il·legal dels jueus a Palestina en l’època del mandatbritànic.També l’obstinació dels pioners sionistes per fer fértil el desert, la declaraciód’independència de David Ben Gurion - que apareix a l’ombra d’un bigoti de Dalí - i laproclamació de l’Estat d’Israel, sintetitzada amb un gran canelobre entorn del qual esballa una dansa.L’ inesperat interès de Dalí pel judaisme ha despertat la curiositat del públic. Alguns creuenque les obres van ser ideades per l’artista espanyol per obrir-se un espai al mercat d’artdels Estats Units, on hi ha forta presència jueva, o que van ser realitzades per encàrrec.Molts, però, reconeixen que l’artista va saber realment captar aspectes profunds i emotiusdel judaisme.Font: Israelenlinea.comACTUALITATMostres de complicitat delsassistents a l’exposició amb elpintor empordanèsTítol : Orah, Horah - Light, Joy . Litografia sobre paper. 1968
  11. 11. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 11Abril a Tel-AvivM’adono que parlar del que va passar a Tel-Aviv a inicis d’aquesta primavera, és parlar d’Israel. Perquè, per exemple, l’esdeveniment mésimportant del 20 de març va passar ... a Jerusalem i no és altre que la visita del president dels Estats-Units, Barak Obama. La capital del paísva quedar blindada per raons de seguretat, els carrers es van buidar perquè el cotxe presidencial i el seu seguici poguessin circular lliurementi, durant 3 dies, la vida quotidiana dels habitants es va tornar una cursa d’obstacles per traslladar-se d’un lloc a un altre. Mentrestant, elstelavivenses que ho desitjaven, van poder presenciar tranquil·lament, gràcies a la gegantina pantalla instal·lada a l’ampla plaça Rabin (on s’ubical’Ajuntament), tots els actes oficials i els discursos de l’il·lustre hoste, sense patir la més mínima molèstia!. Els joves reaccionaven a les imatges,teclejant en els seus smartphones i discutint plegats.Al dia següent, l’estrella no era Obama,sinó Ronaldo! Va venir a participar en el partitfutbolístic entre Portugal i Israel, que va tenir lloca Ramat-Gan, als afores de Tel Aviv, amb unempat al final de la contesa esportiva. Un tuitten què ell només escrivia: «Un matí gran a Israelamb els meus col·legues! », va desencadenarles ires dels que tot ho veuen amb les ulleresde la seva ideologia sense comprendre queles realitats són molt diferents de la mateixa, isempre molt més complexes.El 25 a la nit, els jueus, religiosos osimplement aferrats a les tradicions de la sevacultura, festejaven «Lail haseder», la primera nitde Pesaj. Després d’un dia transcorregut entreles últimes compres, la cuina i les trucades alsamics, les famílies solen ajuntar tots els seusmembres per llegir la Hagadà, que relatal’episodi bíblic de la fugida d’Egipte guiats perMoisès.Obama a IsraelRaxel ISRAEL
  12. 12. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 12Per sopar, entre preguntes rituals dels nens i alegres cants remots,mengem la sopa amb totes les verdures de la primavera, el guisat de be,i uns pastissos molt ensucrats sàviament preparats sense un polsim defarina.Les escales del meu edifici fan molt bona olor. A cada planta, elsconvidats arriben sovint amb alguns plats típics de les seves àvies, portatsde països tan llunyans com Rússia, Turquia, Iràn o el Marroc. A vegadestambé porten cadires, perquè no vagin a fer falta en cas que algunsamics sols, o alguna parella de turistes, o algun soldat immigrat sense elsseus pares, s’afegissin al grup!La Hagadà la llegim cada any, en el mateix llibre, i anomenemaquest primer sopar «la nit de l’ordre», perquè el relat, els ritualssimbòlics i les pregàries segueixen un ordre fix i detallat. Doncs bé,al voltant de la taula, en cada família, sigui quin sigui el seu nivellde relació amb el text religiós, no paren els dubtes “què és el quees llegeix ara?”, “He perdut la pàgina!”, “Ara bevem?”, “Ara esdescobreixen les matzoth, o encara no?”, “Segur?”, “A mi em semblaque no, mira el que hi ha escrit!”, mentre que els nens expliquenals majors el que acaben d’estudiar al col·legi sobre els sentits dela festa. En les converses de sobretaula, els temes de l’esclavitud,de la llibertat, de la fe en temps de desemparament, perill i misèria,abasten els fets de l’actualitat: a Tel-Aviv, grups de jueus laicsorganitzen fins i tot reunions festives, centrades en reflexions i debatssobre la modernitat de Pesaj.Segons la Bíblia, ningú ha d’ingerir pa ni qualsevol llevat durantaquests 7 dies. No obstant això, al democratíssim Estat d’Israel, imés encara en el liberabilíssim àmbit de Tel-Aviv, cadascú, en elscentres comercials i a les botigues, aixeca al seu antuvi els llençolsque amaguen els productes «prohibits» per emportar-se’ls, i, perdescomptat, menja el que li doni la gana als restaurants.De nou, les barris d’artistes s’han omplert de festivals de carrer,i a les platges, molts es bronzegen o fan esport. Més d’un milió deciutadans israelians han anat de viatge fora del país, i més d’un miliói mig s’han posat a recórrer el seu país.Una setmana més tard, l’ambient va canviar radicalment: ala nit del 7 d’abríl, va començar la commemoració de la Shoah.A Jerusalem, prop de les antigues pedres del Kotel il·luminat, 6supervivents van encendre sis espelmes en homenatge als sis milionsde jueus torturats i assassinats pels nazis. Al matí, una sirena donal’alerta i el país s’atura 2 minuts. Aquest any, el record recalcal’heroisme dels aixecaments i la resistència en els ghettos i als campsHagadot il.luminat de Sefarad“La Hagadà la llegim cada any, en elmateix llibre, i anomenem aquest primersopar «la nit de l’ordre»”
  13. 13. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 13d’extermini. Els jueus assetjats en el ghetto de Varsòvia es van aixecar contraels nazis el 19 d’abril de 1943, comptaven amb 220 combatents entre 13 i 22anys d’edat, amb unes escasses armes i un immens coratge; al potent exèrcitdels seus botxins, li van costar 4 setmanes, i no els 3 dies previstos, arrasarel ghetto. Avui, 70 anys desprès, des de Tel-Aviv, mirem com Beny Gantz, elcap de la Plana Major de Tzahal, allà, a Auschwitz, on va patir la seva pròpiamare, lloa, orgullós i ferm, a aquests herois sense rostres i gairebé sense noms,i promet que l’Estat d’Israel impedeix qualsevol segona Shoah. Prop, un grupd’adolescents embolicats en la bandera israeliana trepitja la terra de l’anticcamp de la mort.Dilluns, en diversos llocs de Tel-Aviv, com places i museus, la gent llegeixpúblicament els noms dels seus familiars desapareguts «allà». Les ràdios itelevisions transmeten sense treva les veus dels últims testimonis que han patit,de molt joves, aquell infern absolut. Confesso que, tot i el dolor que sento finsal moll de l’os, no aconsegueixo allunyar-me d’aquestes històries de forçaanímica, de valor inconcebible, i d’aposta per l’humanisme.La setmana següent va comportar un altre dia difícil: el del Record alsSoldats caiguts en les guerres i a les Víctimes del terrorisme. Una altra vegadaes va celebrar l’heroisme davant del Kotel, una altra vegada la sirena vaarribar a tots els vianants i els cotxes, una altra vegada van sonar per les onesles veus de les famílies i dels companys que intentaven tornar a la vida, perunes poques hores, les figures dels 23.085 homes i dones que, des de 1948,es van sacrificar perquè el nostre petit país no desaparegués del mapa com hodesitjaven els seus enemics (i com segueixen encara desitjant molts d’ells ...).Els cementiris es van omplir de dol i de nostàlgia.Afegeixo ací un anècdota: a l’agost de 2006, acabada la segona guerradel Líban, va arribar a la meva consulta una noia que només volia compartiramb mi el record d’un jove simpàtic que seia de tant en tant al seu costat enles aules de la Universitat . Tenia 22 anys, havia arribat sol des de Françaper amor a Israel, va anar al servei militar, els seus companys li tenien afecte Iom Hazikaron (Dia del Record dels Caiguts a les Batalles d’Israel i les Victimesd’Atemptats Terroristes)Beny Gantz, de la Tzahal a Auschwitz
  14. 14. i admiració. Després va anar a aquella guerra, va resultar ferit degravetat i va morir en l’helicòpter, camí de l’hospital. Era l’únic soldatoriünd de Tel-Aviv. Aquesta noia la va encertar: em recordo de JehanZerbib i li reto homenatge.Dilluns 15, es va tornar a hissar la bandera nacional davant el Kotel,i en un esforç mental molt peculiar de la societat israeliana, passemde sobte de la tristesa a l’alegria: Israel compleix 65 anys, amb moltesmetes encara per endavant, però amb molts èxits ja aconseguits en elseu desenvolupament social, científic, tecnològic i artístic. Acabat l’acteoficial a Jerusalem, semblant a un gran «happening» amb danses imúsica, els focs artificials van esclatar al cel de Tel-Aviv, -fins i tot vantirar coets des d’una terrassa davant de la meva!-La gent va sortir per elscarrers, a ballar, a escoltar poemes, a alegrar-se col·lectivament.El costum popular ha tornat el Dia de la Independència en un «diade la barbacoa», (Mangal, en hebreu), i tots s’escampen per la natura agaudir tant del país com de la bona carn!La sorpresa va venir per la climatologia. Desprès de l’onada decalor, ara fa fresquet, amb trons i ruixats! A la meva perruqueria, esqueixen les amigues: «Un dia tan esperat, i la pluja ho va espatllar! ».Dic: «Tant de bo ens puguin escoltar els fundadors del país! Amb el moltque van lluitar, i avui dia, ens preocupem per ... els xàfecs! ». Tots riuen.Mentre escric, segueixen els aiguats, i es preveu una nevada al nord delMont Hermon.M’acomiado desitjant-vos de cor, des de Tel Aviv, una feliç Diadade Sant Jordi, dimarts 23, amb les roses de l’estètica i els llibres de lacultura.MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATMASSADA SABADELL pàg. 14El KotelRaxel ISRAELSubscripció a la revista.!MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLmassadasabadell@gmail .com“En un esforç mental molt peculiar de lasocietat israeliana, passem de sobte de latristesa a l’alegria”
  15. 15. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 15ACTUALITATAls seus senyories no els molesta el fumDesprés de tres anys consecutius en els que el Parlament de Galícia vacommemorar amb una declaració institucional el Dia Internacional delRecord de les Víctimes de l’Holocaust, aquest any la cambra gallega ha ditno. No a l’aprovació d’una modesta i senzilla declaració institucional ambla que el nostre parlament afegiria la seva veu a la memòria dels que tansols tenen això. La nostra memòria.Milions d’assassinats en la barbàrie nazi potser no són suficients per aque algunes senyories diputats i diputades facin un exercici de record ihomenatge. Ni intenten justificar allò injustificable, curulls com estan de lasupèrbia de la desraó.Incomprensible en especial l’actitud del BNG que a un text idèntic, paraulaper paraula del que sí que es va aprovar amb el seu vot favorable els anys2010, 2011 i 2012 ara, en la seva carrera sabran ells cap a on, veten,juntament amb AGE la possibilitat d’aconseguir la unanimitat reglamentarianecessària per a que el Parlament pogués emetre una declaració.Veuran els seus senyories d’AGE i del BNG en el seu veto una victòria? Dequè? Per què? Per fer què? Perquè el que jo veig és només una desfetasense pal·liatius de la dignitat d’una institució. Perquè la responsabilitatdirecta d’aquesta disbauxa recau damunt dels que veten, però la sevaactitud embruta a tota una institució que ens representa a tots els gallecs igallegues. I amb actituds que, m’atreveixo a qualificar de miserables, no espot aspirar a construir res de positiu.I miserable és ignorar i menysprear a milions de víctimes de la negramarea que va assolar Europa als anys quaranta del segle passat. Miserablei indecent (així ho sento i així ho escric) és el trepitjar la memòria dePedro Gómez-ValadésACTUALITAT“Miserable i indecent és el trepitjar lamemòria de centenars de gallegues igallecs, republicans i galleguistes, morts alscamps de l’horror nazi.”
  16. 16. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 16centenars de gallegues i gallecs, republicans i galleguistes,morts als camps de l’horror nazi.Als seus senyories no els molesta el fum. El fum gris de lesxemeneies d’Auschwitz o de Treblinka, de Mauthaussen ode Buchenwald. Esperem que el proper any el sentit comúi la dignitat tornin al nostre Parlament i situï el seu nomuna altra vegada al mapa de les institucions europees querecorden cada 27 de gener, per mandat de les NacionsUnides, que una vegada no fa pas tant, unes negresxemeneies negres van ser protagonistes de la nostrahistòria com a europeus i com a éssers humans. Esperemque el proper any, el far del fum gris d’aquestes xemeneiesno ens confongui de nou.Pedro Gómez-ValadésPresidente de AGAI y militante de Compromiso por GaliciaVols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les tevesaportacions, comentaris, escrits, opinions,etc ... i també publicitant el teu negoci.COL·LABORAmassadasabadell@gmail .com!ACTUALITAT
  17. 17. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 17L’ordre jesuïta va sorgir fa dos segles inspiradapel basc Ignacio de Loyola. Es va caracteritzarpel seu afany per apropar-se al model de Jesús(d’aquí ve el nom de jesuïtes), del Jesús genuídels evangelis. En aquest aspecte, han destacatper la seva gran capacitat d’obtenir recursosfinancers per després invertir en obres socialsi en alfabetitzar grups de la societat que no hitenien accés. Van començar a acumular moltpoder i el Vaticà els va anar observant comuna amenaça creixent, com un llast excessiudel qual desconfiar. Però aquí segueixen i en latasca educativa cal destacar la molt destacadaUniversitat de Deusto, amb gran prestigiinternacional.Aquest que signa l’article que esteu llegint, esdeclara obertament agnòstic i crític acèrrimdel catolicisme de missal oficial. No obstantaixò, una cosa no treu l’altra i reconeix la granaportació jesuítica a la cultura universal.Fem una mica d’història de les religions...Siel papa Francesc té la mateixa vocació quel’ordre d’on procedeix, podria donar-se quel’església s’adaptés, ni que sigui una mica, alcontingut evangèlic original i que donava sentita la seva existència. I si dic una mica és perquèno té res a veure amb la història del papat i elseu poder fàctic. Repassem alguns exemplesd’aquestes contradiccions, algunes d’elles fins itot cíniques. Posem per cas l’exemple de Pere.Quan Jesús el crida perquè el segueixi hem derecordar que aquest pescador pertanyia a unafamília acomodada i ho deixa tot per seguiral mestre. No és la imatge d’un pobre pariaque navega amb una modesta embarcació, talcom ens l’ha presentat l’església durant segles.Una altra contradicció evident és la fúria ambal qual Jesús s’abraona contra aquells que fannegoci al temple de Jerusalem. Els expulsa afuetades! Com aquell qui no vol la cosa... Elmiracle del pa i els peixos és una bellíssimametàfora per indicar la missió o responsabilitathumanística dels líders de buscar alimentper la seva població. L’episodi de MariaMagdalena revela una actitud diferent al queentenem com penitències, mortificacions ipitjors condemnes. Li diu, tan sols, “ves-te’n ino pequis més”.Francesc, el nou papa de l’església de PerePau de Tars, pintat per El GrecoL’article d’opinió Jordi PetitTots els serveis perla teva empresa ,un sol proveïdorinfo@tallerdemk.comL’article d’opinió
  18. 18. MASSADA SABADELL pàg. 18MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLLa introducció de l’estoïcisme per part dePau de Tars i el seu “encert” en difondre elcristianisme als no jueus, va impregnar d’odii intolerància a aquella secta generosa contraels no creients, instaurant la misogínia i lapersecució del pecat considerat anti-natura,fins i tot negant-lo instaurant un tabú que haarribat als nostres dies. Només cal visionarla pel·lícula “Ágora” d’Alejandro Amenábarper verificar la perversió del missatge originalcristià sobre l’aspecte de la misogínia.Després, tot va derivar en convertir a la genttant si com no. D’aquesta obsessió i en basea l’integrisme de creure’s en possessió de laveritat absoluta i el designi de Déu, es vandesencadenar terribles persecucions, desde creences cristianes diferents a les quemarcava la jerarquia eclesiàstica (arriansi més endavant càtars), fins al poble jueu,dispers per la geografia europea. Se’lsacusava d’haver matat Crist, per cert, tambéjueu, però representat sense trets semítics,fins i tot de cabellera rossa i ulls blaus. Depassada, després de cada razzia anti-juevase’n confiscaven els seus béns, un botí que esrepartien els reis i cardenals de torn. El fomentde l’odi antisemita arribà a desbordar-se i vahaver pogroms de caire popular a barris jueus.Sense anar més lluny, al call de Barcelona.Els Reis Catòlics van expulsar els jueus de lapell de brau amb un pretext que amagavainteressos crematístics. La corona devia gransquantitats de diners en préstecs. Solució?Declarar els jueus assassins de Jesús i obligar-los a emigrar amb només el que cada personapogués carregar sobre si mateixa. Així es vansolucionar els deutes i es va obtenir un botí demanera totalment gratuïta.El gran avantatge que explica la estabilitat del’església des dels segles III i IV no és nomésque fos declarada religió oficial de l’ImperiRomà, que ja estava en plena decadènciaper les continues lluites internes entre elsseus militars que posaven i treien cèsars alseu antuvi i el Senat, sempre aterrit, assentia.Abans acatar que morir.Un altre dels avantatges d’aquesta esglésiaals segles III i IV va ser la seva gran xarxa deparròquies disseminades per tot el territoriTrobada entre el papa Francesc i el seu predecessor Benet XVIL’article d’opinió
  19. 19. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 19de l’Imperi Romà que, a l’estar en plenacrisi no podia atendre als seus súbdits.Els cristians repartien aliments en base alprincipi de caritat. Per contra, el gra, que erade distribució gratuïta i al que tenien dretels ciutadans romans (bàsicament per lesclasses menys afavorides), escassejava. Elsmilitars estaven més preocupats per col·locaremperadors titella que per alimentar el poblei el control de les revoltes a les provínciesconquerides i limítrofs, era difícil perquèfaltava or per poder pagar l’exèrcit.L’imperi era tan extens com difícil de dominarsense una soldadesca ben retribuïda. Aquestcaos, doncs, va reduir dràsticament l’arribadadel pa des dels “graners de Roma”, comeren Egipte, Hispània, la Gàl·lia..., als qualscalia sumar-hi els pirates del “Mare Nostrum”que assaltaven totes les naus que podienque anessin carregades de gra. Un desastreaquest, que va enfurismar la plebs i vadebilitar tremendament l’autoritat política iCall de Barcelona, testimoni de pogromscorrupta que imperava. La tria de cada noucèsar, marioneta militar, duia implícit elsassassinats impunes dels enemics, de suposatscompetidors o/i patricis adinerats, sotaqualsevol pretext, als quals es condemnava amort i s’incautaven les seves riqueses....i al papat li va tocar la loteria. En aquestcontext, la invasió dels “bàrbars” o poblesdel centre i del nord d’Europa, esperonatspels temibles huns orientals, va facilitarL’article d’opinió
  20. 20. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 20Nota de l’autor: Malgrat no existeixconstància històrica, ni científica de l’existènciade Jesús de Nazaret, és indiferent. L’interessantés la confluència d’un pensament humanista,pacifista i igualitari, revolucionari en aquellstemps i encara rebel si fem cas a la marginada“Teologia de l’alliberament”. Després, tot esva convertir en una màquina de poder, unainstitució absolutament contrària als seuspostulats originals. Hipocresia infinita...l’hegemonia de l’Església. Els invasorsobtingueren fàcilment el poder polític i es vantrobar amb una perfecta xarxa per a alimentarla plebs. Amb un temps relativament curt, elsreis i ambaixadors es van convertir en massa alcristianisme i l’Església va adquirir un enormepoder. L’únic conflicte es va donar entre elscristians arrians (molt abundants entre aquestspobles huns) i els cristians catòlics. Van haverbatalles cruentes i a cada pau la seguia elrepartiment del botí. D’aquesta època sobreviula expressió “es va armar la de Déu és Crist”.Si la guerra l’haguessin guanyat els arrians, ladita popular hagués estat “es va armar la deDéu no és Crist”.El papa Francesc, ombres i dubtes.Crec que la seva nominació no és innocent, nisimplement inspirada per l’Esperit Sant, en elquan no hi crec.El que si penso és que el seu papat obeeix atres objectius tàctics del Vaticà.En primer lloc, conservar el catolicisme alcontinent europeu, incrementant si és possibleel nombre de fidels.Segon, aturar la sagnia de desercions decristians cap a altres esglésies, com ara a lesdiverses branques evangelistes. El fet respona que aquestes confessions són molt mésproperes a les persones que no pas la majoriadels arrogants bisbes i cardenals reclosos alsseus palaus de marfil.Tercer, davant d’un procés d’avanç enl’alfabetització i apoderament laic i modernde la majoria de països de la regió, algúha de frenar i posar “les coses al seu lloc”.No oblidem que el papa Francesc, provéde l’Argentina on, malgrat ell, el matrimonihomosexual ja és legal.L’actual papa que ocupa el tron de Pere, haestat posat a la cúspide de l’església catòlica,sota l’ombra d’un predecessor dimitit, situaciósense precedents en molts segles. Diuen queBenet XVI va voler posar ordre sobre forcesvergonyes del Vaticà: finances i casos depederàstia, entre altres pecats. Diuen tambéque li ho van posar tan difícil que sorprenent apropis i estranys va anunciar la seva dimissió...una opció intel·ligent abans que el retiressin a“l’estil Borgia”.Jordi PetitPresident honorífic de la CoordinadoraGai-Lesbiana de Catalunya Medalla d’honorde la Ciutat de Barcelona, 2003 iCreu de Sant Jordi, 2008Subscripció a la revista.!MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLmassadasabadell@gmail .comL’article d’opinióVols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les tevesaportacions, comentaris, escrits,opinions, etc ... i també publicitant el teunegoci.COL·LABORAmassadasabadell@gmail .com
  21. 21. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 21CULTURAFins ara, s’ha acceptat comunament que laprimera referència escrita sobre el nom “Israel”estava continguda en un fragment de pedra,amb una inscripció jeroglífica, conegut comMerneptah Stele.Segons un article publicat recentment per laBiblical Archaelogy Society, podria ser que unpedestal de pedra contingués una referènciaencara més antiga que la del MerneptahStele, datat en 1205 anys aC i que relata lesconquestes militars del faraó Merneptah. Enla part inferior d’aquella inscripció jeroglífica,es diu que un poble anomenat “Israel” haviaestat eliminat pel faraó conqueridor. Això haestat utilitzat pels experts com una evidència del’etnogénesis d’Israel en aquella època.De totes formes, una nova publicaciód’egiptòlegs i erudits bíblics, encapçalatsManfred Görg, Peter van der Veen i CristofferTheis, suggereix que podria haver unareferència encara més antiga del nom “Israel”en els petroglifs egipcis. El doctor Görg vadescobrir un pedestal d’una estàtua trencadaque conté jeroglífics al Museu Egipci de Berlíni, després d’estudiar-la amb els seus col·leguesVan der Veen i Theix, suggereixen que un nomdels anells pot llegir-se com “Israel”.Cal dir que no tots els estudiosos estand’acord amb aquesta interpretació degut apetites diferències ortogràfiques, però l’equipd’en Görg ofereix arguments sòlids, incloentestudis paral·lels i de recolzament en la pròpiaMerneptah Stele.Aquesta nova inscripció descoberta fa poc,està datada al voltant del 1400 aC, uns 200anys abans de l’estela de Merneptah i en casde confirmar-se que inclou el nom “Israel”contribuirà a aclarir i concretar els orígens del’antic Israel.Merneptah Stele Pedestal que estudia l’equip del Dr. Görg i fragment on inter-preten que està contingut el nom “Israel”El nom d’IsraelCULTURA
  22. 22. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 22CULTURANOTAHanoch Levin, amb la seva obra Yaacobi &Leidental, un cabaret metafísic per fi arribaràa Barcelona, al Teatre del Raval del 2 al 26 demaig.L’obra de l’autor israelià més important,serà representada per primer cop al nostrepaís, amb música original d’Alex Kagan,composada per a l’estrena del cabaret a Tel-Aviv l’any 1972 i està interpretada per RogerPera (de “Els Pera”), Lola Dorado (de “La Voz”)i Òscar Huéscar i comptarà amb la música endirecte d’Alfredo Gallego al piano.Cal destacar que la traducció de l’hebreud’aquesta obra ha estat realitzada per RaquelGarcía Lozano, la mateixa traductora delllibre que recomanem en aquestes pàginesAsesinato en el corazón de Jerusalén (Un casopasional) de Batya Gur.Yaacobi & Leidental és la peça que va suposarl’estrena com a director del dramaturg israeliàHanoch Levin (Tel-Aviv, 1943-1999) i quemostra la curiosa relació entre els inseparablesamics Itamar Yaacobi, que decideix viure lavida, i David Leidental. Yaacobi, primerament,trenca la seva amistat amb Leidental i, després,decideix trobar una dona. Arribat el moment,Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, al maig a Barcelonaes casa amb Rut Shajash, ella es lamenta dela seva solitud i ell torna cap a Leidental pertal de renovar la seva amistat però aquest –quan sap que Shajash està lliure- s’afanyaper ocupar el lloc que ha deixat Yaacobi però,a meitat del camí, la seva falta de seguretatel frena. Yaacobi, Leidental i Shajash estanal mig del carrer, sense poder prendre capdecissió.....CULTURASi alguna amistat us ha enviat aquestarevista però voleu rebre’l a la vostra bústiaelectrònica, feunos-ho saber amassadasabadell@gmail.comSi no voleu rebre-la més també us agrairemque ens ho indiqueu.Moltes gràciesPUBLICITAT
  23. 23. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 23CULTURANo he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes dels nens de TerezínDurant l’ocupació nazi, l’antiga fortalesade Terezin, a 60 quilòmetres de Praga, vaser convertida en gueto jueu i en instrumentpropagandístic nazi que primer va intentarexhibir-lo al món com a un balneari per apersones grans i després com assentamentjueu model.En realitat, era l’avantsala a camps d’exterminicom Auschwitz.La taxa de mortalitat del gueto era molt altai desenes de milers no aconseguiren ni tansols arribar vius al “trasllat”. Tot i ser un llocde pas, es van organitzar tallers i es van fergrans esforços per mantenir viu l’ànim. De màde l’artista i mestra Frield Diker Brandejsovà id’altres grans artistes que van passar per allà,els nens van deixar fluir la seva mirada i laseva expressió.En dues valises van sobreviure centenars depoemes i dibuixos que van ser rescatats a la fide la guerra i donats al museu de Praga. Elsnens també intuïen el final que els esperava ivan tractar de plasmar -amb un candor quefereix- l’atmosfera que ho impregnava tot.Alguns dibuixos i poemes són especialmentcommovedors. Els més petits dibuixavenpapallones en les parets dels barracons delscamps d’extermini amb qualsevol objecte quetinguessin a mà: un tros de carbó, la sivellad’un cinturó... Com no tenien conceptes perexpressar aquests sentiments, aquells nensvan plasmar la proximitat de la mort en unsdibuixos d’erugues que es transformaven enpapallones.Els dibuixos i poemes de Terezin amb el seutraç vacil·lant i la seva cal·ligrafia tremolosasemblen gairebé una resposta anticipada aaquest “escriure després d’Auschwitz” queplantegés Adorno.Aquest és un homenatge a aquests artistes quevan pintar, escriure i cantar aliens a qualsevolpretensió, com un gest de resistència i bellesaenmig de l’horror.A Terezin, a part d’artistes i intel·lectuals,malvivien gran nombre de gent i molts nens.Ilse Weber, per exemple, era una infermeraque componia poemes i cançons de bressolque cantava, acompanyant per una guitarra,als nens i ancians malalts i agonitzants. Donarconsol amb la veu. Un consol que ella no vatenir quan li van arrabassar el seu marit i elseu fill Tommy el 6 d’octubre de 1944, dia enque van ser assassinats.Nens i nenes a TerezínCULTURA
  24. 24. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 24No he vist papallones per aquíLa darrera, precisament, la darrera.D’un groc tan brillant.Potser si les llàgrimes del solToquessin la pedra blanca...Tan, tan grogaVolava, es movia lleugerament cap amuntSe’n va anar, possiblement volia donar al mónUn petó d’acomiadament.Fa set setmanes que visc aquítancat en aquest guetoPerò he trobat aquí a la meva gentEm criden les floretesI la branca blanca del castanyer del pati.No he vist més papallones.Aquella va ser la darrera.Les papallones no viuen aquí,Al gueto.Pavel Friedmann, 7.1.1921 – 29.9.1944Referència del blog de Laura GiordaniTens una empresa?? Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.PUBLICITATmassadasabadell@gmail .com!CULTURAPUBLICITAT
  25. 25. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLSOCIETATMASSADA SABADELL pàg. 25Em dic Mariona, tinc 18 anys, sóc deSentmenat però fa nou anys que visc a Berga.El passat mes de març vaig viatjar durant10 dies a Israel i vaig participar a la “1stInternational Rotary Youth and Young AdultsPeace Conference”, realitzada dels dies 15al 20 de març a Ben-Shemen, prop de TelAviv. Han estat uns dies molt interessants iemocionants.Els primers tres dies vaig estar vivint ambla família Beit-on, que em va tractar desdel primer moment com si fos la seva filla.Vam visitar molts llocs, com per exemple laUniversitat de Weizmann, i em van explicar deforma exquisida la història i costums del país.Vull agrair des de aquí el tracte i el caliu queem van donar i que sempre recordaré.Els següents cinc dies vaig estar a Ben Shemen,seu del Campus Rotary. Allà vam fer classes,activitats i diverses conferències.Constantment, ens movíem de Ben Shemenper realitzar altres col·loquis, excursions, itreballs.En concret remarcaria l’hackathon, unatrobada de programadors que té com objectiuel desenvolupament col·laboratiu de softwarei noves idees. Aquests esdeveniments podendurar entre dos dies i una setmana. L’objectiués doble: d’una banda fer aportacions alprojecte que es desitgi i per altra aprendresense presses. Per realitzar aquesta activitat,vam anar a la seu de Google, a Tel aviv.La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for PeaceMariona LópezPrimer dia al campus de Ben Shemen, fotos ambSr i Sra Nechemya Beit-on.Segon dia visita a la universitat de WeizmannActivitats amb LEAD per tal d’afavorir la capacitatde lideratge.SOCIETAT
  26. 26. Durant tota la nit i, sense dormir, varemrealitzar un projecte d’empresa que s’haviade presentar de bon matí i va ser realmentproductiu, emocionant i molt gratificant,ja que personalment he aprés moltíssimescoses en aquest temps tant condensat, i crecque m’aniran molt bé en un futur proper, iel més important és aprendre a treballar enequip, sense tenir en compte les fronteres, enaquest món tan globalitzat i amb les einesinformàtiques que tenim. Per a mi, el mésessencial va ser: l’energia, la motivació, lainnovació, l’imaginació i el treball en equip.Actualment, el projecte continua en actiu através d’internet. Aquesta és la idea que elsnostres tutors de Rotary i LEAD ( empresaencarregada de organitzar-nos les activitatsen el Campus amb la finalitat d’instruir-nos enels valors del lideratge) ens van inculcar. Ensvan donar les eines per encoratjar-nos a iniciarprojectes que hem fet entre els diversos grupsde participants. És molt emocionant treballaraixí amb gent de diversos països del món que,com jo, tenen ganes de produir i il·lusionar-se.El nostre projecte de grup, s’anomena MAKEIT HAPPEN. Treballem per promocionar la pau.Aquest és el fi de tots els projectes que es vanpresentar.Aquí us adjunto el enllaços de youtube ifacebook:També vam poder fer turisme i vam anar aJerusalem, al matí varem visitar la Universitatde Mormon, des de on vam poder veure unesmeravelloses vistes de la ciutat, acompanyadesper un solo de orgue, que curiosament estavafet a Montserrat. Vam tenir la oportunitatde passejar-nos per l’antiga ciutat, que emva enamorar. Sens dubte el que més em vaMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 26emocionar va ser viure l’experiència d’estardavant del mític mur de les lamentacions, antictemple de David. Sent allà es podia respirarla fe, la esperança i devoció per Déu de lamanera més autèntica.Seu de Google Tel Aviv, nit intensa, recerca de projectes.Preparació de la primera xerrada sobre la creació d’unaempresa a través de Google, per un nord americà de divuitanys i treballadors de Google. Compartim la primera plujad’idees.Sorpresa dels nostres monitors i organitzadors, una discotecasilenciosa a la seu de Google, a mitjanit, ningú s’ho esperava.Una gran combinació de fer una bona feina sense renunciar agaudir al màxim, carregant les piles per acabar el projecte.SOCIETAT
  27. 27. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 27Mai havia sentit una cosa igual, en el momentque vaig dipositar meu petit pergamí on hihavien escrits els meus desitjos i agraïments,em va donar la sensació que els meus sentitses multiplicaven i que d’alguna manera elsmeus pensaments es fonien entre les pregariesdels centenars de persones que pregaven almeu voltant. Jo soc cristiana i crec en la fe deles persones, no en un Déu material, en aquellinstant vaig pensar que tots estàvem connectatsa través del mur, tots desitgem bé a aquells aqui estimem i tenim a prop, la religió sigui laque sigui et porta a pregar per les mateixesqüestions.L’últim dia el vam passar a Tel Aviv amb unescompanyes que tot just acabava de conèixer.Va ser realment bonic connectar amb aquellagent tan interessant. Ens vam perdre per TelAviv, i tot va ser una aventura.Al vespre vaig anar amb una altra família,Rotaract, que amablement em van acollir i debon matí em van portar al aeroport.Després d’aquesta experiència recomanaria aqualsevol intrèpid a visitar Israel i a entendrela seva increïble cultura i mentalitat. Però,sobretot, el que més m’ha il·lusionat ha estatadonar-me que, quan unim les nostres forces,som capaços d’assolir qualsevol cosa.El meu amic Dean resant al mur de les lamentacions.Admirar les vistes de la ciutat es sent dubte un honor!Gran dia! Visita a Mormon University, amb la millor companyia, a la millor ciutat, Jerusalem. Foto en grup amb tots els amicsSOCIETATMariona López
  28. 28. MASSADA SABADELL pàg. 28MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLEL PERSONATGEWilhelm i Margarete DaeneWilhelm Daene era treballador metal·lúrgica Berlín. Després de 1933 va ser arrestatdiverses vegades per la Gestapo per la sevamilitància socialdemòcrata i sindicalista.Durant la guerra treballava en una fàbricad’armament a Berlín-Wittennau on eraresponsable de les obreres jueves obligades atreballs forçats. Les va ajudar proporcionantaliments i medicines. Es va ocupar de lestreballadores jueves malaltes buscant-los-hi unlloc per dormir a la fàbrica, evitant d’aquestamanera que les arrestessin. Quan ja no va serpossible impedir les deportacions, Daene i laseva dona Margarete van amagar a tres donesjueves: Gerda L., Lola A. i Ursula F.Se sap que va ajudar a fugir a Bèlgica a unaaltra treballadora jueva.A punt de ser arrestat per la Gestapo el 1943,Daene va trobar un altre amagatall per les tresdones. Ursula F. va ser denunciada al carrer.Va resultar greument ferida en l’arrest i vasobreviure a l’hospital de la policia. Lola A.estava amb Margerete Daene en el momentde l’alliberament, Gerda L. va ser arrestada al’agost de 1944 i deportada a Auschwitz on vaser assassinada.Així mateix, una altra dona anomenadaMargot W. considera Daene com el seusalvador.Explica que després de ser arrestada pelsnazis amb els seus pares Daene va aconseguirtreure-la del camp de concentració. MargotW. va viure en la clandestinitat fins al’alliberament, el maig de 1945.Wilhelm Daene va sobreviure la presó. Vaser nomenat “Just entre les Nacions” per YadVashem i homenatjat pel Senat de Berlín com“Heroi sense fama”.Wilhelm Daene, Gerda L., Lola A. i Ursula FWilhelm DaeneEL PERSONATGE
  29. 29. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg.29Identificació per a LolaAlexander feta perWilliam Daene emèsper demostrar que eratreballadora a TevesMargarete DaeneEL PERSONATGE¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ?¡Pues debería hacerlo!
  30. 30. MASSADA SABADELL pàg. 30MASSADA SABADELLMASSADA SABADELL“Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional). ”LLIBRESAquesta és una novel·la policiaca de l’escriptora israeliana Batya Gur (Tel Aviv, 1947-2005), traduidade l’hebreu al castellà per Raquel García Lozano.En aquest llibre, l’escriptora Batya Gur, aborda les tensions de la societat israeliana a partir d’unincident la base del qual rau en la discriminación étnica. Ada Efrati troba, a l’àtic d’un apartamento deJerusalem, el cadáver d’una bonica jove iemenita. Casualment, l’inspector encarregat del cas, MichaelOhayon, en el transcurs de les pesquises policials es retrobarà amb un vell amor de l’adolescència.En mig de les seves indagacions, Ohayon coneix una nena d’esperit detectivesc que observa la vidaquotidiana, l’amor i les baralles dels veïns d’un barri de Jerusalem. Tenint com a escenari la darreraIntifada, en aquesta novel·la s’evidencien els conflictos polítics de l’Israel actual; l’autopsia explicadaal segon capítol és una metàfora excepcional del drama humà que succeeix en el rerafons d’aquellpaís. La novel·la manté una tenió constant i reflectéis la contradicción entre la passió i la duresa de lesrelacions del poble israelià amb els seus coetanis i amb el seu entorn.C/.Palanca 8-10Sabadell93 127 89 36PUBLICITATPresenta aquest anuncii et farem un 10% de dte.C/LLIBRES
  31. 31. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 31Subscripció a la revista.AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONSTens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.PUBLICITATmassadasabadell@gmail .comVols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...i també publicitant el teu negoci.COL·LABORAmassadasabadell@gmail .com-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es-ASEIAsociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net-ACAIAssociació Catalana d’Amics d’Israelhttp://www.acai.catENLLAÇOSTaller de Mk http://www.tallerdemk.comCONTACTA’NSmassadasabadell@gmail .comAGRAÏMENTSMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL-Tarbut SefaradAmics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com-ARCCIAss. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓTaller de Mk http://www.tallerdemk.com!!!massadasabadell@gmail .comSabadellBotigues.comAmb el petit i mitjà comerç de la ciutatsubscriu-teper rebre-lagratisClica aquì persubscriure’tAGRAÏMENTS i COL·LABORACIONSTodá rabá
  32. 32. Revista de divulgació cultural gratuïtanº24 abril 2013MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLEDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell IsraelEQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell.COL·LABORADORS en aquest número: David Harris,Marc Monells,Silvia Golàn,Raxel Israel, Pedro Gómez-Valadés, Jordi Petit i Mariona LópezDISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

×