Revista de divulgació cultural gratuïta
#28set 2013
MASSADA
				SABADELL
La vida
i la mort
en un
shtetl
El diario de Helga...
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL
EDITORIAL
SUMARI
Nota: La revista Massada Sabadell és
interactiva. Aquesta icona et ...
EN PORTADA
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.3
Shtetl, era el nom que rebien les localitats d’Europa
...
EN PORTADA
MASSADA				 SABADELL
nº28 set 2013
MASSADA SABADELL pàg.4
sefardites de Grècia, la major part dels 6 milions de...
MASSADA SABADELL pàg.5
EN PORTADA
MASSADA				 SABADELL
nº28 set 2013
per Channa, són:
Oizer Teitelbaum, avi de Channa i un...
EN PORTADA
MASSADA				 SABADELL
nº28 set 2013
MASSADA SABADELL pàg.6
anònims que passegen per la plaça del shtetl
ignorant...
ARTICLE D’OPINIÓ
MASSADA				 SABADELL
nº28 set 2013
MASSADA SABADELL pàg.7
Jordi Petit
President honorífic de la Coordinad...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
La millor escola sobre el planeta és la unitat 8200 l’exèrcit d’Israel.
N’hi ...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
aquests fins i millorat després pels veterans de la
unitat “.
“Moltes de les pràctiques ...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.10
Continuemlarelaciódelesorganitzacionsisraelianes
d’ajuda al món,...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.11
Constitueixen la xarxa de suport que uneix a la
gent, a les famí...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.12
Els jueus catalans, van rebre l’Any Nou Jueu
El dimecres, dia 4 ...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.13
ACTUALITAT
a la caça dels millors enginyers israelians
Segons s’...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg.14
Per iniciativa d’Eran Lev, advocat i membre del
Conse...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg.15
Israel a Catalunya interposa una queixa contra
Albert...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg.16
No només hi ha una cooperació mèdica entre
Israel i e...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
R.Novoa
MASSADA SABADELL pàg.17
Això va ser abans de la signatura del tractat de
pau. El...
nº28 set 2013MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg.18
La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la...
Wilm Hosenfeld, l’oficial alemany que va salvar “el pianista” i que
va inspirar la pel.lícula de Roman Polanski
Va ser una...
a la natura i la camaraderia entre els sexes,
però també coquetejava amb la mitologia
germànica. Va combatre a Flandes, al...
inexpugnable, d’una maledicció inesborrable.
No mereixem misericòrdia, tots som culpables.
M’avergonyeixo de caminar per l...
“El diario de Helga”. Helga Weiss
“El diari més commovedor sobre l’Holocaust que s’ha publicat des del d’Anna Frank”
The T...
Subscripció a la revista.
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efe...
Revista de divulgació cultural gratuïta
EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel
EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadel...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Massada 28

4,309 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,309
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,795
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Massada 28

  1. 1. Revista de divulgació cultural gratuïta #28set 2013 MASSADA SABADELL La vida i la mort en un shtetl El diario de Helga Facebook a la caça dels enginyers israelians La millor escola sobre el planeta La resposta israeliana a “Mort a Israel”
  2. 2. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL EDITORIAL SUMARI Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica. MASSADA SABADELL nº28 set 2013 ACSIAssociació Cultural Sabadell Israel La vida i la mort en un shtetl pàg. 03 ”L’Aliyah” dels jueus francesos, la moderna emigració cap Israel pàg. 07 La millor escola sobre el planeta pàg. 08 El centre de formació Golda Meir - Mount Carmel pàg. 10 Els jueus catalans, van rebre L’Any Nou Jueu pàg. 12 Facebook a la caça dels millors enginyers israelians pàg. 13 Israel honorarà a les victimes homosexuals de la shoà pàg. 14 Espanya i Andorra tenen una nova portaveu pàg. 14 Israel a Catalunya interposa una queixa contra Albert Elfa pàg. 15 La resposta d’Israel a les campanyes “Mort a Israel” pàg. 16 II Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya pàg. 18 El personatge pàg. 19 El llibre pàg. 22 Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies pàg.2 Des de la darrera revista hem pogut celebrar un munt de festes prou importants dins la Tradició Jueva: el Ros Hashana (L’Any nou) el Yom Kippur (Dia del Perdó, el més sant i solemne de l’any) i la Festa del Succot (Dels Tabernacles). I ho hem celebrat amb alegria però també amb una certa preocupació per que hem comprovat, un cop més, com els problemes que afecten als països limítrofes a Israel, comporten permanentment una amenaça per aquest país. Ningú pot dubtar que la situació al Líban és molt complicada. Diàriament hem estat testimonis de realitats impensables en un mon racional, fruit d’ una lluita fratricida desigual entre una minora en el poder i una majoria que ha patit tota mena d’atacs criminals, fins i tot mitjançant armes químiques. La comunitat internacional, especialment les grans potències (excepte Rússia, tradicional aliat del regim de Bashar Al Asad) han amenaçat amb una intervenció directa i contundent. I quina ha estat la resposta? Que si aquesta es produïa, immediatament la venjança seria dirigida cap a Israel. Aquesta situació paradoxal, a la qual tristament hi estem acostumats des de la seva mateixa fundació, ha obligat a les forces de seguretat israelianes a extremar les precaucions i a tots els que estimem a aquest país, a viure uns nous dies de preocupació. Però malgrat aquesta injusta i injustificada amenaça, Israel ha respost com també és habitual: oferint la seva cooperació i ajuda humanitària sense importar que els que la rebien podien ser els seus enemics. Una mostra més de com és en realitat aquest país. I per acabar-ho d’adobar, mentre tot això està succeint, Israel i el judaisme segueixent sent víctima de determinats mitjans de comunicació i periodistes com l’Albert Elfa, corresponsal de TV3 a Jerusalem els quals se’ns presenten com especialment interessants en mostrar una versió de la realitat esbiaixada. Lluny de fer-nos caure en la desmoralització, aquesta és la injusta realitat que ens ha de donar forces per seguir defensant a Israel i a la tradició jueva. I com que creiem en la llibertat, el progrés i la justícia, el nostre clam és i serà clar: llarga vida a Israel!
  3. 3. EN PORTADA nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.3 Shtetl, era el nom que rebien les localitats d’Europa de l’Est abans de l’Holocaust (Shoà), on la comunitat jueva representava un alt percentatge de la població total, en la zona delimitada entre l’Imperi rus, Polònia, Lituània i Romania, i sobretot a la regió històrica de Galítsia, avui repartida entre Polònia i Ucraïna. Sense ser exactament el mateix, un shtetl seria semblant al nostre concepte de call. La invasió romana de Jerusalem (70 dC) i la derrota dels israelites va propiciar la diàspora: bona part dels jueus d’Israel es van dispersar per la Mediterrània i una bona part es va assentar a la zona del Rin, entre Alsàcia i Renània, lloc al qual van anomenar Ashkenaz, topònim del qual deriva el terme asquenasita amb què s’anomena als jueus procedents del centre i est d’Europa. A partir del segle X, aquestes comunitats van emigrar a Europa de l’Est i cal diferenciar-los dels jueus alemanys que, més o menys assimilats, es van quedar a Alemanya fins l’arribada de Hitler al poder. Els jueus de l’Est van desenvolupar durant la seva estada en terres del Rin una llengua pròpia, el jiddisch, (alemany medieval amb influències eslaves i hebrees, escrit amb caràcters hebraics), que encara parlen més de 3 milions de persones i que té un premi Nobel de literatura: l’escriptor nord-americà d’origen polonès, Isaac Bashevis Singer. Com a terme cultural, “shtetl”, s’utilitza com a metàfora de la forma tradicional de vida del segle XIX entre els jueus d’Europa de l’Est. Els shtetls eren comunitats observants del judaisme ortodox, socialment estables al llarg dels segles malgrat la influència externa o els atacs que, com no podia ser de cap altra manera, de tant en tant rebien dels seus propis veïns. Aquesta situació és la que es veu reflectida a la película El violinista a la teulada (1971), de Norman Jewison. L’Holocaust (Shoà) va donar lloc a la desaparició dels shtetls i de tota la seva cultura, tant a través de l’extermini massiu com de l’èxode cap als Estats Units i l’estat d’Israel. Amb l’excepció de les comunitats La vida i la mort en un shtetl (1938) Cròquis del shtetl de Wielopole Skrzynskie fet per Herman Lenger Font: Yad Vashem
  4. 4. EN PORTADA MASSADA SABADELL nº28 set 2013 MASSADA SABADELL pàg.4 sefardites de Grècia, la major part dels 6 milions de jueus exterminats pels nazis eren asquenasites. A vegades l’atzar, o aquesta meticulosa mania que tenen els jueus de preservar la memòria, fa que per art de màgia la vida torni allà on ni tan sols hi ha ningú que recordi els morts. Un petit documental familiar en color filmat a Polònia l’any 1938 produeix el miracle (podeu veure el documental en aquest enllaç del Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=H76CoNuhH_k#t=11, amb el títol: Shtetl de Wielopole Skrzyńskie (Polònia, 1938) L’any 1921, 550 jueus vivien a la ciutat polonesa de Wielopole Skrzynskie, i constituïen aproximadamente la meitat de la población local. Vint petites fàbriques i negocis de famílies jueves estaven un funcionament. David Teitelbaum (1891-1972), un fotògraf aficionat que va néixer a Wielopole Skrzynskie, va emigrar als Estats Units l’any 1900 i es va convertir en un pròsper home de negocis. Tornaria a la seva ciutat natal gairebé tots els anys a visitar la seva família, i el 1938 va filmar el seu viatge. El juny o el juliol de 1939 va viatjar a Wielopole Skrzynskie de nou, però només hi va romandre un curt període de temps perquè la guerra era imminent: els nazis són a punt d’envair Polònia. És possible que algunes seqüències de la pel·lícula fossin filmades en aquesta última visita. A la pel·lícula hi apareixen membres de les famílies Teitelbaum, Rappaport i Sartoria, els seus veïns i coneguts. Aquestes persones hanestatidentificades pels seus familiars, en particular Channa Rachel (Helen) Glucksman, la neboda de David, que viu als Estats Units avui en dia. L’ocupació alemanya de Wielopole Skrynskie el setembre de 1939 va comportar un període de decrets antisemites, persecucions, treballs forçats, robatoris i assassinats. A la primavera de 1942, als jueus se’ls va prohibir viure en certes zones de la ciutat i es van veure obligats a desplaçar-se a una zona de carrers estrets on poder ser controlats. No era exactamente un gueto tancat, però els residents van ser objecte de severes restriccions de moviment. El 26 de juny de 1942 els jueus de Wielopole Skrzynskie van ser desallotjats i enviats al gueto de Ropczyce. Uns cinquanta jueus malalts i vells van ser assassinats abans de la sortida forçada. Algunes de les persones que apareixen a la pel·lícula estaven entre els assassinats aquell dia. Lespersonesqueapareixenalapel·lículareconegudes Imatges: Fotogrames del video Shtetl de Wielopole Skrzyńskie (Polònia, 1938)
  5. 5. MASSADA SABADELL pàg.5 EN PORTADA MASSADA SABADELL nº28 set 2013 per Channa, són: Oizer Teitelbaum, avi de Channa i un dels líders de la comunitat, assassinat al juny de 1942, i la seva dona Leah (nascuda Blattberg), àvia de Channa, que o va morir malalta abans dels assassinats i les deportacions en massa, o va ser assassinada el mateix juny de 1942. Els seus noms estan inscrits en el memorial dels jueus assassinats a Wielopolo Skrzynskie. Oizer i Leah van tenir nou fills : Raizel, Chiel (nascut el 1882, va emigrar als Estats Units), Sheindel (nascuda el 1889), David (nascut el 1891, va emigrar als Estats Units), Chaya Klara (nascuda el 1895, va emigrar als Estats Units), Shaya Sam (nascuda el 1896 o 1897, va emigrar als Estats Units, Gusi (nascut el 1904), Yankel (va emigrar als Estats Units), i Eliezer. David, l’autor de la pel·lícula, també hi apareéis. Igual que els seus germans: Chiel; Raizel, que va morir, i el seu marit, Moshe Sartoria (destí desconegut) ; Sheindel i el seu marit Moshe Aaron Rappaport (1887- ?), que no se sap ni on, ni com, ni quan van morir. Els fills de Sheindel i Moshe Aaron també estan identificats: Simcha (1914-?), Chiel (1915 o 16-?) I Shlomo (1917-?), tots tres de destí desconegut; Channa Rachel (1919) va marxar als Estats Units mitjançant els tràmits de David durant la seva darrera visita, i va deixar Wielopole Skrzynskie al setembre o a l’octubre de 1938 ; Chaim (1921- ?), de destí desconegut; i Etla (1929-¿), que va desaparèixer sense deixar rastre. També s’identifiquen els fills de Raizel i Moshe, Shaya (de destí desconegut), Chiel, i Sara i el seu marit (de nom desconegut). També apareixen, entre d’altres personatges Imatges: Fotogrames del video Shtetl de Wielopole Skrzyńskie (Polònia, 1938)
  6. 6. EN PORTADA MASSADA SABADELL nº28 set 2013 MASSADA SABADELL pàg.6 anònims que passegen per la plaça del shtetl ignorant que l’horror era a punt d’arribar a Polònia, Juda Redel, veí d’Oizer i Leah, assassinat el juny del 1942, i la seva dona Eidel, que era la hermanastra de Moshe Aaron Rappaport. I també Nathan Lipschitz (1918.2011), un supervivent, que era el fill del rabí de la ciutat, Yehuda Zindel Lipschitz, i nét del rabí hassídic Yitzhak Lipschitz. El miracle del document que ens retorna els morts ens deixa també un doble sentiment. D’una banda, recuperarperuninstantlavidaimpossiblealsnostres ulls ; però de l’altra, sabem que fora de la pantalla els mercats i les escoles són buits, que els músics ja no toquen pels carrers, que el sastre ja no fa vestits...que somriuen a la càmera i tot s’ho va endur el fum de les xemeneies...que només ens queden les paraules d’Isaac Bashevis Singer, Der Nister, Sholem Aleijem, Joseph Buloff, la música klezmer, l’humor del Tren de la vida, els colors de Marc Chagall...i això, malgrat tot, ens fa immortals. Publicat per cortesia d’Enric H. March, Filòleg, Webmaster del blog Bereshit Enllaç al blog Una família al shtetl de de Pinsk, a la Zona de Settement, Rússia (ara Bielorússia). Any 1903 Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta- cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. COL·LABORA massadasabadell@gmail .com PUBLICITAT Soluciones de marketing y comunicación DISEÑO GRÁFICO
  7. 7. ARTICLE D’OPINIÓ MASSADA SABADELL nº28 set 2013 MASSADA SABADELL pàg.7 Jordi Petit President honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i Creu de Sant Jordi, 2008 França és segurament el país que encapçala el flux migratori de famílies que s’instal•len a Israel La quantitat de persones de procedència francesa censades darrerament ho diu tot: 2.500 des de gener a agost d’enguany i 1.800 durant el passat any 2012. En total, després de la fundació de l’estat d’Israel al 1948, el nombre d’immigrants francesos depassa amb escreix de les 90.000 persones, que bàsicament arrelen a Tel-Aviv, Jerusalem, Netanya i fins i tot Ramallah. En aquests moments, l’arribada de jueus a Israel seguint l’Aliyah ve encapçalada en nombre pels procedents de Rússia. De tota manera, si ho comparem percentualment, els francesos ocupen el primer lloc i en segon es situen els nord-americans, també parlant de manera percentual. El director de l’Associació Franco-Israelina, el senyor Avi Zana, reconeix el trasbals que significa la plena integració sociocultural dels que opten per l’Aliyah que no és altre que l’aprenentatge de l’hebreu, com a factor més destacat. Per aquest motiu, una formula que s’ha anat imposant per minimitzar aquesta problemàtica, ha estat en combinar temporades a Israel i a França, perquè el canviar d’hàbits i de llengua no es fa només amb la voluntat i requereix un esforç i el seu temps. I posats a parlar dels francesos que opten per Israel, n’hi ha d’altres que no són necessariament jueus que troben un gran atractiu a la costa israeliana i a l’estiu cada vegada són més que gaudeixen de les seves vacances en aquest país. Tan és així que alguns dels socorristes de les platges israelianes ja han après frases de la llengua de Molière per donar un millor servei a tan apreciats turistes. “L’Aliyah” dels jueus francesos, la moderna emigració cap Israel.
  8. 8. nº28 set 2013MASSADA SABADELL ACTUALITAT La millor escola sobre el planeta és la unitat 8200 l’exèrcit d’Israel. N’hi ha que diuen que per arribar a ser un empresari d’èxit en temes de tecnologia, hauries allistar-te a la Unitat 8200 l’exèrcit d’Israel. A primera vista es veuen com una unitat qualsevol de l’exèrcit, amb la seva indumentària i equip, però quan arriben al terreny i ho tenen controlat, comencen a desplegar les antenes i els portàtils, i és aleshores quan comença “la veritable acció”. La unitat 8200 dirigeix el conglomerat de tecnologia d’Intel·ligència d’Israel, possiblement el millor aparell d’intel·ligència militar al món (no ho diem nosaltres, sinó els més reputats analistes). Les coses que la gent aprèn allà tenen gran valor en el món civil i també han impulsat l’economia Israeliana en forma significativa. Coneixements que van més enllà a desarmar un ordinador en segons, obrir caixes fortes, o crear algoritmes. “Quan estàs buscant elements que poden terroritzar la ciutadania, la feina s’ha de fer molt ràpid, no només bé. En cas contrari, per millor que ho facis, la informació obtinguda deixa de ser rellevant”. Els “geeks” (o nerds) possiblement no hagin estat el prototip de “Rambo o Terminator” en el passat, però avui tenen un paper molt més important que alguns dels “musculosos”, almenys en l’exèrcit. Un fet molt clar també és que la major part de la seva experiència en seguretat cibernètica, emmagatzematge de dades, comunicacions mòbils i algoritmes d’anàlisi els ajuden a transformar les bases de l’economia d’Israel un cop surten a la vida civil. La Unitat 8200 és una unitat pertanyent als cossos d’Intel·ligència de les Forces de Defensa d’Israel la missió és la captació de senyals d’intel·ligència i desxifrat de codis. És la major unitat de les Forces de Defensa d’Israel, amb diversos milers de soldats. Les seves funcions són similars a l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, però aquí es tracta d’una unitat purament militar. La Unitat 8200 és comandada per un general de brigada la identitat es considera informació classificada. El 2010, el New York Times citant com a fontd’informacióa“unanticmembredelacomunitat d’intel·ligència dels Estats Units” va publicar que la Unitat 8200 va estar involucrada en la caiguda de la xarxa siriana de radars que es va produir abans del presumpte atac efectuat per les Forces Aèries d’Israel a un reactor nuclear encobert d’aquell país. Avui dia a les ofertes d’ocupació n’hi ha moltes que busquen explícitament integrants d’aquesta força, “així que en realitat no importa el que vas fer a la unitat” diu un ex alumne de la mateixa, “la reputació ens beneficia a tots”. Un ex 8200 que es fa dir només “Brigadier General B,” va dir “Aquesta correlació entre el servei a la Unitat d’Intel·ligència 8200 i començar amb èxit una carrera en empreses d’alta tecnologia no és casual. Moltes de les tecnologies que s’utilitzen en tot el món i es desenvolupen a Israel van ser originalment tecnologies militars que s’han desenvolupat per a MASSADA SABADELL pàg.8
  9. 9. nº28 set 2013MASSADA SABADELL aquests fins i millorat després pels veterans de la unitat “. “Moltes de les pràctiques i la tecnologia que s’han utilitzat en l’exèrcit s’utilitzen avui, entre d’altres i per posar un exemple, a la start-up Stylit per abordar els problemes que pretenen resoldre en el món de la moda”, va dir Yaniv, ex 8200 i programador que va dissenyar l’algoritme de l’empresa mitjançant la combinació de coneixements militars en tecnologia al costat de temes de moda. “La tecnologia és principalment tecnologia d’aprenentatge automàtic. És com prendre grans quantitats d’informació per comprendre el comportament dels usuaris. “ En resum, hi ha molt pocadiferènciaentreseguiripredirelcomportament de consumidors o seguir els patrons de conducta de forces enemigues, o almenys així sembla des com ho veuen els ordinadors. ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg.9 Font: IatamIsrael
  10. 10. nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.10 Continuemlarelaciódelesorganitzacionsisraelianes d’ajuda al món, actuant i recolzant accions que lluiten per causes amb l’únic objectiu de fer el lloc que habitem una mica millor. El Centre de Formació Golda Meir – Mount Carmel és un dels nombrosos espais d’actuació a Israel per a millorar les vides dels pobles amb més carències tant de l’Àfrica com d’Àsia. Quan Golda Meir va fixar els seus ulls sobre el continent africà ara fa una mica més de 50 anys, va poder copsar les carències d’aquelles terres i, mitjançant la organització de desenvolupament internacional Mashav, va decidir que, en comptes de donar peix als africans o a altres poblacions desavantatjades, els atorgaria la capacitat de pescar per iniciativa pròpia. Aquest és un exemple de pensamentsostenible,dècadesabansqueaquestaidea es posés de moda a la resta dels països occidentals. Des d’aleshores, Israel va impactar a les vides de milions de persones de països en vies de desenvolupament a través dels seus programes de millora en agricultura, educació i medecina. Fora del model de Mashav hi ha el Centre de Formació per a dones a la zona de Mount Carmel a Haifa. El seu objectiu és l’enfortir a les dones. Aquest és el focus principal, l’objectiu d’aquest Centre. Volen ajudar al més pobre entre els pobres en els nivells més bàsics de la societat i, a més a més, a les dones a assolir el màxim nivell possible dins d’aquesta societat. Un exemple d’això és la paraguaia Yeruti Méndez, que va convertir les habilitats que va aprendre al seu entrenament israelià en un exitós negoci familiar. “El que em va ensenyar Israel va ser que un pot fer tot del no res. Em van ensenyar, amb experiències reals, que es pot aconseguir”. Tan entusiasmada estava Yeruti amb el que havia aprés a Israel que, avui, viatja pels països més pobres de l’Amèrica Llatina ensenyant a altres dones les tècniques que ella va aprendre. “Una cosa molt important que vaig aprendre a Israel és que una no ha de quedar-se per a ella allò que va aprendre sinó que ha d’oferir-ho als altres”. Yeruti anhela el poder canviar la percepció negativa que molts, en aquella part del món, tenen d’Israel. “Penso que no coneixen l’Israel que jo conec i la col•laboració i les grans contribucions que aquest país a fet a la meva vida. No hi ha molta gent al món que vingui i digui: Estic aquí per ajudar-te. No és un secret per a ningú, incloent a les Nacions Unides, que les dones poden ser una força poderosa de canvi a les societats en procés de desenvolupament. ACTUALITAT El Centre de Formació Golda Meir – Mount Carmel (MCTC)
  11. 11. nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.11 Constitueixen la xarxa de suport que uneix a la gent, a les famílies i a les societats. Però poden, endemés, liderar companyies i països. Accedeixin a la preparació de les dones i podran canviar el món des de baix, tal com indica el lema del Centre. MCTC fomenta la construcció de xarxes de suport Algunes de les participants eren líders mundials per si mateixes en tres estructures de desenvolupament, incloent la UNESCO. Van anar a celebrar el 50è aniversari d’un programa per a la qual van ser convidades, per a formar-les, dones de més de 140 països, que van participar en seminaris d’entrenament, tant a Israel com en els seus països. L’entrenament del MCTC fomenta la construcció de xarxes de suport entre les mateixes dones i, en alguns casos, els formadors continuen la tasca del Centre implementant programes d’ensenyament en els seus propis països d’origen. El Centre proporciona tallers “a mida” i programes basats en la necessitat i la demanda. “Vam ser fundats per Golda Meir, el 1962, després d’una visita que va realitzar a l’Àfrica i on es va adonar de la necessitat absoluta d’ajudar a les dones de les nacions africanes per convertir-se en persones independents(...).Enunavisita,vaveurequehihavia descoordinació per ajudar a formar dones i fer coses positives pel seu poble”. I així va ser quan, juntament amb Mina Ben-Tzvi i una dona que, anys més tard ACTUALITAT es convertiria en ambaixadora sueca a Israel, Inga Thorsson, van fundar el Centre de Formació Mount Carmel. La seva fundació va estar precedida per una conferència internacional de dones i hores d’ara van per la trentena conferència de líders. És una cadena per on ja han passat quasi 20.000 persones mitjançant el Centre de Formació, on hi ha quatre temes principals: Educacióinfantilinicial,generació d’ingressos, desenvolupament comunitari i igualtat de gènere. Formades a Israel, líders internacionals “Estàvem a favor de la igualtat de génereabansqueestiguésal’agenda de les Nacions Unides, a Mèxic, el 1975. Israel estava allà abans que la resta del món”, diu Yvonne Lipman, del MCTC. “No parlem de feminisme sinó de lideratge de dones”. A la conferència de les dones, una rere l’altra, es van aixecar per descriure com, als seus països, no obtenen massa reconeixement, tot i haver assolit la formació adequada per a ser mestres o funcionaris civils. Una d’aquestes líders és Stella Tamang del Nepal, budista a una nació hindú. Va arribar a Israel per a un curs de formació el 1979 i, des d’aleshores, està en contacte amb altres dones del Nepal amb les quals va coincidir durant la formació. Avui són aquestes dones les que dirigeixen el sistema educatiu del Nepal. La organització que van crear va estar al capdavant donant recolzament psicosocial a nens i nenes a països colpejats per la SIDA, des de l’inici de la pandèmia. Fronteres endins, proveeixen de programes per a potenciar dones a nivell local.
  12. 12. nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.12 Els jueus catalans, van rebre l’Any Nou Jueu El dimecres, dia 4 de setembre, amb la sortida de la primera estrella, va començar un nou any jueu: el 5774. El començament de l’any (Rosh Hashaná en hebreu, “cap de l’any”) ve marcat per un període d’introspecció interior en què es fa un examen de consciència. Cada Rosh Hashaná és una oportunitat de canviar, de renéixer. El període de reflexió que comença a Rosh Hashaná dura deu dies i culmina en Yom Kipur (que comença el 13 de setembre) i que és el dia del penediment i l’expiació dels pecats. La tradició mana que la vigília de Rosh Hashaná les dones encenguin les espelmes i recitin les benediccions corresponents. El dia següent (el primer dia de l’any) es col·loca fruita nova de l’estació. Durant el sopar principal de benvinguda del nou any es mengen aliments que simbolitzen dolçor, benediccions i abundància. És normal veure a la taula pomes, mel, cap de peix, cap de moltó, porro, bledes, granades i pastanagues. Un dels ritus d’aquests dies és el toc del shofar, espècie de trompeta feta amb una banya de moltó, el so crida a despertar la consciència. Deu dies després arriba Yom Kipur, el dia del perdó i l’expiació dels pecats. Durant tot el dia la tradició mana dejunar i pràcticament tota la jornada transcorre a la sinagoga on els homes vesteixen el talit, el mantell de pregària, símbol de senzillesa i puresa. El ritus religiós conclou amb el toc del shofar que Nily Schorr FCJE marca també la fi del dejuni. El primer àpat sol ser particularment alegre. Hi ha un sentiment de goig i alleujament que ve d’haver experimentat un dia d’introspecció i oració a part del sentit del perdó diví. És especialment apropiat buscar a la sinagoga aquelles persones que estan soles i convidar a seure a la nostra taula. ACTUALITAT
  13. 13. nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.13 ACTUALITAT a la caça dels millors enginyers israelians Segons s’ha donat a conèixer en aquests dies, la xarxa social està tractant d’atraure als enginyers israelians de programari amb propostes salarials generoses. L’objectiu són principalment integrants d’unitats tecnologiques de les FDI (exèrcit d’Israel). D’aquestes unitats han sortit alguns dels grans CEO del moment. Facebook ha engegat recentment una campanya de reclutament,l’objectiu:enginyersisraeliansque,sense volen a Califòrnia on hi ha la seu de la companyia a Palo Alto, segons publica el diari Calacalist. Oferint sous generosos Facebook intenta seduir joves enginyers amb paquets que inclouen finançament i assistència per al trasllat, habitatge i altres beneficis. S’estima que el salari mitjà és entre 10 i 20 per cent més alt que el salari que reben a Israel, i s’ha sabut que la recerca de candidats apunta específicament a unitats de tecnologia d’intel•ligència. Un dels CEO´s israelians que estava lluitant per conservar un dels seus empleats comentava, “El sou ofert per Facebook no és molt més alt que l’ofert aquí, però els components del cost són més barats per a Facebook que per a Israel perquè l’impost de l’empresari, prestacions socials, etc. són diferents. Als Estats Units el cost significa un 10% del seu salari, mentre que a Israel es tracta d’un 30% “ HihaunconsensalSilicon Valley que en el món de les aplicacions mòbils o web, o desenvolupament de motors i els seus algoritmes de programari, els israelians no tenen competència, diu un executiu i bon coneixedor del sector de la tecnologia. La indústria israeliana està perdent bons enginyers per moments, Facebook i segurament els empresaris del Silicon Valley han fet comptes i els surt més barat contractar els joves a Israel que no pas esperar que llancin la seva pròpia start-up i aleshores pagar-los milions per elles. Són les regles del joc, i el flamant nou govern Israelià, haurà de trobar la fórmula per retenir “a casa” als joves talents. Font: IatamIsrael
  14. 14. nº28 set 2013MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg.14 Per iniciativa d’Eran Lev, advocat i membre del ConsellMunicipaldelpartitMeretz,propdeTelAviv, en el Parc Meir i a finals d’aquest any es construirà un monument en honor a les víctimes homosexuals de l’holocaust. Formaràpartdelasevaestructurauntriangle rosa, el mateix símbol emprat pels nazis per assenyalar als presoners homosexuals en els camps d’extermini. En paraules del mateix Eran Lev «Aquest serà el primer i únic monument a Israel que faci referència a les víctimes que foren perseguides per alguna altra causa a més de la de ser jueus.». No és casualitat que s’hagi escollit un parc públic per ubicar-hi aquest monument . Més enllà de l’entorn i de la pau que si pot respirar, vol recordar que la primera mesura que els nazis van prendre contra els homosexuals fou prohibir-los-hi que anessin als parcs públics. Segons el Museu Memorial del Holocaust dels Estats Units, més d’ un milió l’alemanys foren marcats pels nazis i més de 100.000 foren arrestat per amenaçar la “masculinitat disciplinada d’Alemanya”. Monuments similars existeixen en ciutats com ara Berlín, Amsterdam, Barcelona, Sydney y San Francisco. Israel honorarà a les víctimes homosexuals de la shoà De modo que, cuando surgió la posibilidad de desarrollar mi siguiente misión diplomática en España, me entusiasmó la idea y solamente después fui consciente del reto que suponía mi nuevo cargo como Portavoz. Ciertamente, poco más de mes y medio en este país es poco tiempo para ningún balance pero, lo que sí puedo decir es que siento que muchas de las ideas sobre las que he escrito unas líneas más arriba, y que me traje conmigo desde Israel, no son equivocadas. Somos decididamente muy parecidos aunque, al mismo tiempo, el centro de las preocupaciones de España y de Israel no pueden estar más distanciados: para unos la crisis económica, para otros la crisis regional. Pese a eso, lo cierto es que tanto israelíes como españoles estamos pensando en política, en los retos a los que se enfrenta la clase media y … en el fútbol. Espero que mi estancia en España (además de ayudarme a mejorar mi español) me brinde la oportunidad de disfrutar de nuestras semejanzas y de trabajar con nuestras diferencias desarrollando muchos proyectos juntos, todo lo diversos que podamos, para acercarnos y conocernos cada día un poquito más y construir así cada vez más puentes entre nuestros países. Hamutal Rogel Portavoz de la Embajada de Israel en España L’Ambaixadad’IsraelaEspanyaiAndorratéunanova portaveu, la senyora Hamutal Rogel, en substitució del senyor Lior Hiat, de la qual reproduïm l’editorial “A mi llegada” publicat a la revista El Puente. Des de Massada-Sabadell desitgem tant a la senyora Rogel com al senyor Hiat, tota classe d’èxits en aquestes noves etapes de la seva carrera professional. España siempre me ha parecido un interesante lugar, por un lado, es Europa, está próxima a África y es mediterránea, por otro, tiene una rica historia, una mezcla de culturas y tradiciones que se traduce en diversidad artística, lingüística, gastronómica, etc., un poco como Israel, no? En Israel, España en primera instancia significa fútbol, vino y paella pero, también existe esa sensación, difícil de describir, de que los españoles son como nosotros y que compartimos bastantes más cosas de las que nos pudiera parecer a simple vista. l’Ambaixada d’Israel té una nova portaveu Hamutal Rogel
  15. 15. nº28 set 2013MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg.15 Israel a Catalunya interposa una queixa contra Albert Elfa i expressa el seu suport a la diputada del Likud Tzipi Hotolevy, difamada avui pel corresposal de TV3 a Jerusalem 14/09/2013 || En les properes hores, Israel a Catalunya registrarà al Consell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC)unanovadenúnciacontralaSecció d’Internacional dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya i el corresponsal de TV3 a Jerusalem, Albert Elfa, que ha difamat en la crònica d’aquest migdia a la diputada israeliana Tzipi Hotovely. En el Telenotícies Migdia del 14 de setembre, en una crònica sobre l’aniversari dels Acords de Pau d’Oslo entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina, s’han ofert informacions esbiaxades en una crònica signada pel sr.Albert Elfa Canut, corresponsal de TV3 a Jerusalem. En la crònica, que pretenia recordar l’aniversari dels Acords de Pau d’Oslo el sr. Albert Elfa Canut ha entrevistat a un dels membres que va participar en la delegació palestina a les converses d’Oslo, però no ha ofert la contrapart, això és, una entrevista a algun dels membres de la delegació israeliana en els susdits acords. Aquest fet, suposa que aquesta crònica no ha estat elaborada sota criteris estrictament informatius i veraços. De fet, vulnera els criteris definits per a l’exercici de la professió recollides al “Codi Deontològic” del Col•legi de Periodistes de Catalunya (conegut com “Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya”) especialment en allò que afecta als seus punts primer i segon. Cal dir que els acords d’Oslo signats per l’Autoritat Nacional Palestina i l’Estat d’Israel diuen explícitament que els temes d’estatus final només es resoldran amb “negociacions directes” i no emprant passos “unilaterals”. (En aquest sentit, veure: http:// ves.cat/bOI5). És així doncs, que l’Autoritat Nacional Palestina va trencar els Acords d’Oslo amb la seva decisió unilateral d’anar a l’ONU cercant un reconeixement mentre es negava a negociar amb Israel tal i com va comprometre’s en aquells acords, negociacions directes que s’han tornat a reprendre a principis d’aquest estiu. Aquesta informació d’especial interès ha estat obviada a la crònica. El que sorprèn, no obstant, és que el Sr. Albert Elfa Canut ha complementat aquesta crònica esbiaixada amb una entrevista amb la diputada del Likud Tzipi Hotovely a qui ha titllat de “l’ala més dretana de la Knesset”. Entre altres falsedats, el sr. Albert Elfa Canut també ha afirmat que “el Likud vol un únic Estat jueu amb minoria palestina”. Afirmar que la sra. Hotovely, del partit de centre- dreta Likud, és l’ala més dretana d’una Knesset amb partits molt més a la dreta com Yisrael Beiteinu, The Jewish Home, United Torah Judaism i Shas és una mentida que diu molt poc de la professionalitat dels Serveis Informatius de TVC. Afirmar que el “Likud vol un únic Estat jueu amb minoria palestina” és una difamació molt mal intencionada que no pot permetre’s per part d’un periodista que treballa en un mitjà públic i que té una funció informativa i no propagandística i partidista. És per aquest motiu que a més d’enviar una carta de suport a la diputada Hotovely, hem inciat accions contra Albert Elfa i TV3 davant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i ho seguirem fent fins que aconseguim que la televisió pública catalana ofereixiunainformacióhonestasobreelquesucceeix a Israel. Israel a Catalunya interposa una queixa contra Albert Elfa Text: R.Novoa Font: Israel a Catalunya Tzipi Hotolevy, diputada del Likud
  16. 16. nº28 set 2013MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg.16 No només hi ha una cooperació mèdica entre Israel i els dos països àrabs amb els quals té signats tractats de pau - Egipte i Jordània -, sinó també amb altres països àrabs que han desenvolupat una relació especial amb Israel, malgrat l’absència de tractats de pau. En aquesta fotografia metges i infermeres d’Israel atenen a un dels quadrigèmins palestins de Gaza, nascuts al Centre Mèdic Barzilai a Ashqelon (agost de 2008) ”Millorar la salut de les dones” és el títol d’un llibre publicat a Israel pel Prof. Joseph Schenker, gine- còleg sènior al Centre Mèdic Hadassah a Jerusalem. El professor Schenker remarca la importància de les relacions i la cooperació entre les institucions mè- diques de diversos països per tal de desenvolupar el nivell professional de la medicina científica. El llibre de 620 pàgines inclou un capítol dedi- cat al tema de la cooperació mèdica entre Israel i els països àrabs, així com el trac- tament mèdic rebut pels ciutadans dels països àrabs a Israel en els últims anys. També hi ha metges pales- tins que estan sent formats i instruïts a Hadassah amb la finalitat que puguin tractar els pacients greument malalts als hospitals locals. Relacions mèdiques primerenques amb Egipte El 1978, amb l’obertura de les negociacions de pau de Camp David entre el president Anwar el-Sadat i el primer ministre Menachem Begin, el professor Schenker va rebre una invitació per participar en una conferència organitzada per l’Organització Mundial de la Salut a El Caire, sota els auspicis de la Primera Dama d’Egipte, Jehan Sadat, per discutir la preeclampsia. Va ser convidat pel professor Maher Mehran, cap del departament de ginecologia de la Universitat Ain Shams d’El Caire. La resposta d’Israel a les campanyes “Mort a Israel” sempre ha estat l’ajuda humanitària
  17. 17. nº28 set 2013MASSADA SABADELL R.Novoa MASSADA SABADELL pàg.17 Això va ser abans de la signatura del tractat de pau. El professor Schenker va ser convidat a donar una conferència sobre l’efecte de certs metalls en l’embaràs. També va ser convidat a la conferència el traspassat professor David Sher, aleshores cap de ginecologia al Centre Mèdic Sheba a Tel Aviv. Durant la conferència, recorda el professor Schenker, es van reunir amb metges egipcis especialitzats en el part. Les converses amb ells van tocar assumptes professionals sense plantejament de qüestions polítiques, excepte per expressar la convicció que la pau seria beneficiosa per a tothom. El 1980 el professor Schenker va ser convidat a una altra conferència a El Caire sobre l’efecte de la pressió arterial en les dones embarassades, convidat pel professor Muhammad Sawar de la Universitat d’Ain Shams. Schenker també va augmentar els seus llaços professionals amb el professor Mohamed Fathalla, un ginecòleg de la Universitat de Assiut. Líban Els intercanvis entre els metges libanesos i israelians van començar en la dècada de 1940, quan molts estudiants de medicina de la regió estudiaven a la Universitat Americana i la Universitat Francesa de Beirut. Durant la guerra del Líban de 1982, el professor Joseph Schenker va servir com a metge de reserva amb les tropes israelianes que van entrar a Beirut. Ell i altres metges van identificar els metges i professors de la Universitat de Beirut amb què s’havien reunit i intercanviat punts de vista professionals en les conferències internacionals. Estats del Golf Al llarg dels anys, les dones de l’Aràbia Saudita i els Estats del Golf van viatjar per rebre tractament en hospitals israelians. Molts van arribar per rutes tortuoses, a través de Xipre, a l’aeroport internacional d’Israel. En molts casos, el primer contacte amb els pacients dels països àrabs es va fer gràcies a la Sra Ilana Basri, el programa de ràdio “Doctor darrere del micròfon” que va ser transmès en el servei àrab de la ràdio israeliana. L’objectiu del programa era proporcionar serveis de salut als veïns àrabs i convidar-los a rebre tractament a Israel i Ilana Basri va ser coneguda com el “àngel blanc de les ones”. El programa va guanyar molta popularitat als països àrabs. Els oients enviaven la informació a Basri sobre les seves condicions de salut a través d’una bústia de correu a Ginebra. Ilana tradueia les seves cartes a l’hebreu i les va remetre a diversos metges segons l’especialitat, i les respostes dels metges s’emetien dues vegades a la setmana. En alguns casos, els pacients van ser convidats a viatjar a Israel per rebre tractament, entre elles dones ben conegudes en el món àrab. Qui que es va sotmetre a una operació reeixida a Hadassah, a Jerusalem el 1979, l’any de la revolució islàmica a l’Iran, va ser un cosí de l’aiatol·là Khomeini. Mentre els extremistes iranians demanaven la “Mort a Israel”, la resposta d’Israel va ser “salvar la vida de l´estrany”. Israel Ministry of Foreign Affairs Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta- cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. COL·LABORA massadasabadell@gmail .com ACTUALITAT
  18. 18. nº28 set 2013MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg.18 La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzen el Segon Seminari Internacional sobre Antisemitisme que es celebrarà a Barcelona els propers 5 i 6 de novembre. En aquesta segona edició el seminari tractarà la judeofòbia contemporània de manera científica i acadèmica. Novament, el seminari ofereix una oportunitat per reflexionar sobre el respecte i l’acceptació de la identitat d’un poble, i una ocasió per posar de relleu la necessitat de seguir treballant per a la igualtat de totes les persones amb independència del seu origen, nacionalitat, sexe, raça, religió, orientació sexual o condició social. La seva celebració a les esmentades dates es deu a la voluntat de fer concórrer el seminari amb la commemoració del Dia Internacional contra l’Antisemitisme, el 9 de novembre. Aquesta data de commemoració mundial coincideix amb la Nit dels Vidres Trencats, el pogrom nazi contra els jueus d’Alemanya i Àustria que va succeir el 9 de novembre de 1938. El seminari és d’incripció gratuïta amb places limitades Més informació i inscripcions: Fundació Baruch Spinoza www.fundacionbaruchspinoza.org fbsp@fbaruchspinoza.org 932 007 009 La judeofòbia Contemporània 5 i 6 de Novembre Biblioteca Jaume Fuster Barcelona II Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya El seminari conta amb la direcció científica de Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona Si et falta algun número anterior, pots trobar-ho al nostre blog REVISTES ANTERIORS http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ ! Subscripció a la revista. massadasabadell@gmail .com MASSADA SABADELL
  19. 19. Wilm Hosenfeld, l’oficial alemany que va salvar “el pianista” i que va inspirar la pel.lícula de Roman Polanski Va ser una trobada a l’infern. La revolta de la resistència ja havia estat reprimida a sang i foc aquell 17 novembre 1944 a Varsòvia, i les forces alemanyes estaven complint rigorosament l’ordre d’Hitler de no deixar a la capital polonesa una pedra sobre una altra. En una abandonada casona residencial a punt de ser convertida en el quarter general de les forces d’ocupació, el destí aquest dia va ajuntar a dos homes: Wladyslaw Szpilman, pianista miraculosament escapat de l’Holocaust, i Wilm Hosenfeld, un capità alemany ja desproveït de qualsevol il·lusió o esperança. L’oficialvademanaralpianista provar la seva condició de músic i Szpilman, amb les mans encara entumides per l’horror, va tocar un fragment de la “Ballade núm.1 en G menor” de Chopin. Després de descobrir que aquell home era jueu, Hosenfeld va ajudar a perfeccionar el seu amagatall que s’havia construït a les golfes i durant un mes li va proveir de menjar, embolicat en diaris que donaven fe de l’imminent final del Tercer Reich. Hosenfeld, pedagog apassionat, devot catòlic i afectuós pare de família, havia sucumbit al discurs nazi i es va afiliar a les SA i al partit de Hitler. Pel que explica Szpilman al seu llibre de records, els dos homes poc van poder parlar per por de ser descoberts. Però Szpilman va aconseguir expressar la seva sorpresa davant el que estava succeint: “És vostè alemany?”, va increpar a l’uniformat. Hosenfeld va reaccionar molt alterat: “Sí, sóc alemany”, va vociferar “i després de tot el que ha passat, m’avergonyeixo de ser-ho”. El llibre de Szpilman va ser recreat per Roman Polanski en la pel·lícula El pianista, que el 2003 va obtenir l’Oscar a la millor direcció, al millor guió (Ronald Harwood) i al millor actor protagonista (Adrien Brody). Szpilman havia tocat la fibra més íntima i convulsa d’aquest home que, a part de ser soldat nazi, era també entusiasta pedagog, afectuós pare de família, devot catòlic i, sobretot, orgullós patriota. Extractes del seu diari i les seves cartes han estat publicats a Alemanya sota el títol Ich versuche jeden zu retten (Intentant salvar a tots, 2004). Hosenfeld va néixer el 2 de maig de 1895 a una família relativament acabalada d’un petit poble de la regió de Hesse. El seu pare va ser mestre d’escola, la mateixa professió per la qual també ell optaria. Als 19 anys va ser enviat a la I Guerra Mundial abans d’acabar els seus estudis i es va afiliar als Wandervögel, un moviment juvenil que pregonava la tornada El Personatge nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.19
  20. 20. a la natura i la camaraderia entre els sexes, però també coquetejava amb la mitologia germànica. Va combatre a Flandes, als països bàltics i a Romania. Ferit de gravetat en dues ocasions, mai va deixar de considerar com una humiliació de la derrota alemanya, més encara per la manera com va quedar segellada en el Tractat de Versalles. De tornada a casa, es va casar amb Annemarie Krummacher. La parella va tenir cinc fills, i s’interessava per la música, l’art i la literatura. Hosenfeld tenia veritable vocació de mestre i era unapassionatd’unapedagogiamésrespectuosa amb les personalitats individuals dels alumnes. Però malgrat aquest esperit crític i a alguna que una altra simpatia republicana, l’ex-combatent de la Primera Guerra Mundial ràpidament va sucumbir al discurs nacionalsocialista d’Adolf Hitler, un cop que el seu partit va prendre el poder, el 1933. Es va afiliar a les forces parapolicials de les SA i al partit únic, NSDAP. Va assistir en dues ocasions als congressos de Nuremberg. “Una vegada més s’apodera de mi l’experiència de la gran comunitat de la qual formo part. És com en la guerra”, va escriure a propòsit d’un d’ells, el 1936. No obstant això, mai va arribar a ser “cent per cent nazi”, segons li va retreure el seu entorn. A jutjar pels seus escrits, ni compartia el virulent antisemitisme del Tercer Reich, ni estava d’acord amb els mètodes d’adoctrinament imperants en El Personatge nº28 set 2013MASSADA SABADELL les Joventuts Hitlerianes. Tampoc comprenia com el règim podia prescindir del suport de l’Església. Però la subordinació al designi nacional fixat pel führer seguia incòlume. Quan Hitler va ordenar atacar Polònia, el 1939, Hosenfeld sentenciar: “Ara, totes les diferències polítiques i ideològiques s’han de relegar a un segon pla. Tots hem de ser alemanys i donar la cara pel nostre poble”. L’oficial de la reserva va ser enviat a Polònia, on fins al final de la guerra va formar part del comandament mitjà de les forces d’ocupació. Es va encarregar de l’administració d’un camp de presoners de guerra i de tasques de capacitació en els batallons. “Em lliuro del tot per les meves tasques perquè l’enteresa del soldat flueix per les venes i em satisfà la responsable direcció dels meus homes”, va anotar en una ocasió. Alhora, es va donar d’hora de les atrocitats comeses en contra de la població civil tant per part de les SS i de l’anomenat Servei de Seguretat (SD) com pel mateix Exèrcit alemany, tot i que menys. La II Guerra Mundial gairebé havia començat i Hosenfeld ja s’indignava en el seu diari pels “crims contra la humanitat” que a Polònia cometien els alemanys. Sabia el que estava passant. La seva interpretació de la barbàrie tendia a ser religiosa: “Serà que el diable ha pres forma humana? No ho dubto”. Hosenfeld, el patriota, es va anar tornant fatalista i apocalíptic: “Ens hem omplert d’una vergonya MASSADA SABADELL pàg.20 Yad Vashem honra la família de Wilm Hosenfeld per les accions que va fer en defensa dels jueus durant l’ocupació de Varsòvia Soluciones de márqueting y comunicación info@tallerdemk.com PUBLICITAT
  21. 21. inexpugnable, d’una maledicció inesborrable. No mereixem misericòrdia, tots som culpables. M’avergonyeixo de caminar per la ciutat, qualsevol polonès té el dret d’escopir-me a la cara “, va escriure en el seu diari el 16 de juny de 1943. Els alemanys acabaven de reduir a runes el gueto de Varsòvia. A la seva manera, i encara que pertanyent al bàndol dels assassins, també va ser víctima de l’horror. “Cal segellar els ulls i el cor. La població és destruïda immisericordement. Sort que tinc molta, molta feina”, va escriure a la seva estimada Annemarie a l’agost de 1944, amb Varsòvia sumida a l’hecatombe. Tres mesos després, en una casona abandonada, salvaria la vida de Wladyslaw Szpilman. El pianista recordaria mesos després: “[Hosenfeld] Va ser l’únic ésser humà amb uniforme alemany que jo vaig conèixer”. Hosenfeld ho va predir una i altra vegada al final de la guerra: els alemanys acabarien pagant pels seus crims. Com a poble, però també com a individus. Va resultar ser la cruel premonició d’un home que, malgrat sucumbir a l’al·lucinació nacionalista, mai va perdre la seva decència personal. Hosenfeld va ser fet presoner per l’Exèrcit Roig al gener de 1945 i internat durant set anys en diversos camps de detenció soviètics. En acomiadar d’ell en la casona de Varsòvia, havia demanat a Szpilman que memoritzés el seu nom per si algun dia necessitava d’un testimoni que declarés a favor seu. Quan va ser detingut Hosenfeld, va aconseguir transmetre el missatge, però el pianista no va poder ajudar- lo, entre altres raons, perquè ignorava el seu nom. També altres dels seus protegits -entre ells un antic comunista alemany i una família polonesa- van intercedir a favor seu i van ajudar la seva dona, Annemarie. “El fet és que tota mena de canalles i malfactors segueixen lliures, mentre que aquest home, que mereix una condecoració, ha de patir”, es va lamentar el 1950 Leon Warm, un altre jueu a qui Hosenfeld havia salvat a Varsòvia. El Personatge nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.21 Les peticions de clemència, però, o mai van arribar a oïdes de les autoritats soviètiques o van ser descartades de pla per l’aparell repressor de Stalin. En judici sumari, sense advocats ni garanties jurídiques, Hosenfeld finalment va ser sentenciat a 25 anys de presó. Per llavors havia patit diversos infarts. La seva salut es va anar deteriorant, com evidencia l’erràtica cal·ligrafia en les poques cartes que des d’aquell infern havia pogut enviar a la seva família. Wilm Hosenfeld va morir el 13 d’agost de 1952 a un camp de presoners a Stalingrad.
  22. 22. “El diario de Helga”. Helga Weiss “El diari més commovedor sobre l’Holocaust que s’ha publicat des del d’Anna Frank” The Telegraph ”Un relat impressionant..., un testimoni esgarrifós de la tragèdia de l’Holocaust” Publishers Weekly Helga comença a escriure i il·lustrar el seu diari l’any 1938. Als vuit anys viu la invasió nazi de Praga reclosa a casa, ja que les escoles no admeten jueus, i als seus pares se’ls nega la possibilitat de treballar. El 1941, envien a tota la família al camp de concentració de Terezín, on durant tres anys la nena documenta en els seus quaderns la vida quotidiana, les dures condicions i els bons moments, fins que són transferits a Auschwitz. Abans de pujar al vagó, li lliura al seu oncle les pàgines del seu diari i aquest les amaga entre els maons d’una paret. Dels quinze mil nens que van arribar a Terezín i van ser enviats a Auschwitz, només cent van sobreviure a l’Holocaust. Helga va ser un d’ells. Quan va tornar a Praga havia complert quinze anys i en la pobresa més absoluta continua el relat de les experiències sofertes des que va deixar d’escriure. Reconstruït a partir dels quaderns originals i dels fulls solts en què Helga va escriure després de la guerra, aquest diari s’edita per primera vegada aquest any 2013. S’acompanya d’una entrevista a l’autora, i dels dibuixos que va realitzar en Terezín. El diari d’Helga és un dels testimonis més trepidants que s’han escrit durant l’Holocaust. NOTA Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies LLIBRES nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.22
  23. 23. Subscripció a la revista. Tens una empresa?? Vols oferir els teus serveis? Publicita-la a Massada Sabadell. Publicitat efectiva, publicitat que es veu. PUBLICITAT massadasabadell@gmail .com Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta- cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. COL·LABORA massadasabadell@gmail .com -AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es -ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net -ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat ENLLAÇOS Taller de Mk http://www.tallerdemk.com CONTACTA’NS massadasabadell@gmail .com AGRAÏMENTS-Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com -ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat -Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ http://www.tallerdemk.com massadasabadell@gmail .com PUBLICITATAgraïments i Col·laboracions nº28 set 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL Necesitas un catálogo, una revista digital, una web... Si et falta algun número anterior, pots trobar-ho al nostre blog REVISTES ANTERIORS http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ ! MASSADA SABADELL pàg.23
  24. 24. Revista de divulgació cultural gratuïta EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a nº28 set 2013 http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ MASSADA SABADELL ACSIAssociació Cultural Sabadell Israel

×